Mes: octubre de 2026

Inaugurem Walden XXI: el primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya

El final de la rehabilitació d’un antic hotel a Sant Feliu de Guíxols acollirà una comunitat d’una quarantena de sòcies que han decidit envellir amb autonomia, suport mutu i una gestió col·lectiva de les cures

L’entrega de claus marca l’inici de la convivència d’un projecte pioner que vol ser referent d’un nou model d’habitatge i cures per a les persones grans, que manté la propietat cooperativa de l’habitatge i el preserva de l’especulació per a les generacions futures

Aquest dijous 29 d’octubre hem inaugurat Walden XXI i hem fet entrega de les claus a les sòcies que hi començaran a conviure. Després d’anys de treball compartit, posem en funcionament el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específic per a persones grans de Catalunya. Ho fem transformant l’antic hotel Jecsalis, al centre de Sant Feliu de Guíxols, en una casa on viure i envellir en comunitat.

Més de 200 persones, entre sòcies de la cooperativa, familiars, amistats i veïnat de Sant Feliu de Guíxols, s’han apropat a celebrar-ho. L’acte s’ha fet a peu de carrer, a la carretera de Girona, davant de l’edifici, amb els parlaments i l’entrega d’una clau simbòlica al grup impulsor. Hem tancat la celebració amb una visita als espais comunitaris i un brindis a la terrassa.

Aurora Moreno, presidenta de la Junta del projecte de Walden XXI, ha conduït l’acte i ha expressat la voluntat que aquesta experiència obri camí: “volem que aquest projecte sigui un referent per altres projectes que vindran”. També ha reivindicat el vincle amb el municipi: “aquesta casa serà oberta a tota la vila de Sant Feliu de Guíxols, per fer la vellesa més amable”.

Juan Luis Campoy – Sostre Cívic

Decidir com i amb qui volem envellir

Walden XXI acull des d’avui 31 unitats de convivència i una comunitat d’una quarantena de persones. L’edifici combina habitatges privatius amb prop de 800 m² d’espais compartits: cuina i menjador comunitari, biblioteca, bugaderia, sales polivalents, tallers i espais exteriors.

El projecte neix de la voluntat de donar resposta a la solitud no desitjada i de mantenir la capacitat de decisió sobre la pròpia vida durant la vellesa. Les persones que hi viuran han participat en el disseny dels espais i en la definició de l’organització comunitària, amb l’autogestió, les cures i el suport mutu com a eixos centrals.

Tot i que les obres de rehabilitació van començar el juny de 2024, la comunitat fa anys que construeix els vincles, els acords i les responsabilitats compartides que han de sostenir la convivència. Un treball que ha avançat en paral·lel a la compra, el finançament i la rehabilitació de l’edifici, i que ara es trasllada al dia a dia de la nova llar.

Finançament cooperatiu per fer possible el projecte

La rehabilitació de l’antic hotel ha comptat amb el cofinançament de Caixa Enginyers i Fiare Banca Ètica, que el novembre de 2024 van formalitzar una operació d’uns sis milions d’euros. La Fundació Seira també hi ha contribuït amb un aval que va facilitar la viabilitat de l’operació.

Aquesta aliança ens ha permès mobilitzar recursos per recuperar un edifici en desús i destinar-lo a habitatge estable i autogestionat. Les sòcies també han participat en el finançament, en el seguiment de les obres i en les decisions sobre els espais que ara compartiran.

Anna Saltavella, directora de negoci de Caixa Enginyers, ha representat l’entitat a l’acte i ha agraït a Sostre Cívic la feina feta “per poder combinar les demandes dels grups i les necessitats de les entitats bancàries, que a vegades no són fàcils”. Es tracta del primer crèdit d’aquestes característiques que impulsa l’entitat, al costat de Fiare Banca Ètica, que ja té una trajectòria pionera en el finançament de projectes d’habitatge cooperatiu.

Alvar Sanz, en representació de Fiare Banca Ètica, ha destacat la continuïtat d’aquesta col·laboració: amb Walden XXI, “més que tancar una operació de finançament, fem un capítol més de la nostra història al costat de Sostre Cívic”.

Juan Luis Campoy – Sostre Cívic

Suport públic per recuperar patrimoni i donar resposta a necessitats socials

A Walden XXI hem adquirit l’edifici directament del mercat i hem finançat la rehabilitació amb la banca ètica i cooperativa. Alhora, el suport públic ha estat important per fer possible el projecte.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha tingut un paper determinant per facilitar el canvi d’ús de l’antic hotel a habitatge amb serveis per a persones grans. La Generalitat de Catalunya hi ha contribuït a través dels programes de foment de l’economia social del Departament d’Empresa i Treball i d’una convocatòria pionera del Departament de Drets Socials per a equipaments cooperatius sènior.

La comunitat energètica Walden XXI també ha rebut finançament del Ministeri per a la Transició Ecològica del govern de l’Estat, a través de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).

La rehabilitació integral ens permet reduir el consum energètic i millorar el confort dels habitatges: l’edifici ha passat d’una qualificació energètica E a una A. Aquesta millora s’ha aconseguit combinant estratègies passives d’aïllament tèrmic amb instal·lacions eficients, com l’aerotèrmia, els sistemes de generació d’energia renovable i el monitoratge dels consums. L’edifici també incorpora un sistema de recuperació d’aigües grises.

Habitatge i cures fora del mercat, també per a les generacions futures

En el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, la propietat de l’immoble es manté en mans de la cooperativa i les persones sòcies disposen d’un dret d’ús estable a preu de cost. Així evitem la venda especulativa dels habitatges i preservem el patrimoni col·lectiu per a les persones que hi viuran en el futur.

Amb Walden XXI fem un pas més per adaptar aquest model a les necessitats residencials de les persones grans. Ja treballem en dos altres projectes sèniors en fase avançada que donaran continuïtat a aquesta primera experiència: Can70, a Barcelona, desenvolupat sobre sòl públic cedit per l’Ajuntament, i Solterra, a Sant Hilari Sacalm, on rehabilitem un antic balneari en desús que també hem adquirit directament des de la cooperativa.

Durant l’acte, Carlos Alcoba, president del Consell Rector de Sostre Cívic, ha agraït la generositat i l’impuls de les sòcies del grup impulsor després de vuit anys de feina compartida:

“Els fruits del que heu fet aquests anys els recolliran futures generacions: un nou model d’envelliment, de manera democràtica i autogestionada. Gràcies per crear nous imaginaris que permetran a la societat i al cooperativisme, i esperem que amb el suport de les administracions, crear una nova manera d’entendre la vellesa igual que estem creant una nova manera d’entendre l’habitatge”.

Josep Maria Ricart, soci impulsor del projecte, també ha adreçat un missatge a les persones assistents en un parlament emotiu i reivindicatiu:

“No us limiteu a contemplar aquesta experiència. Impliqueu-vos i aposteu decididament. No volem que les nostres necessitats de cura siguin una oportunitat de negoci per als fons d’inversió. Necessitem suport públic en forma de finançament, sòl, patrimoni i canvis legals per fer realitat més projectes com aquest”.

Walden XXI mostra una via per recuperar edificis sense activitat i convertir-los en projectes residencials comunitaris, arrelats al municipi i amb vocació de permanència. Amb l’entrega simbòlica de claus obrim una nova etapa: posar en pràctica la convivència que les mateixes sòcies han definit al llarg dels darrers anys.

Seguim ampliant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

A Sostre Cívic ja som més de 2.700 sòcies i som la cooperativa d’habitatges més gran de Catalunya. Promovem un model alternatiu d’accés al dret a l’habitatge, situat entre la compra i el lloguer: la cooperativa és la propietària dels immobles i les sòcies gaudeixen d’un dret d’ús indefinit a preu de cost i, per tant, assequible. Una fórmula que garanteix estabilitat a les persones residents i evita l’especulació immobiliària.

Actualment, gestionem 27 projectes que sumen 550 habitatges a Catalunya, dels quals 290 ja estan habitats (17 projectes) i 250 es troben en desenvolupament. Representen més del 50% dels habitatges cooperatius de Catalunya, gràcies al model d’organització multiprojecte de Sostre Cívic que permet escalar el model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús.


Cohabitatge Sènior Per una Vellesa Autogestionada SCCL ha rebut una subvenció de la Unió Europea, atorgada en el marc del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), per al projecte Comunitat Energètica Walden XXI (exp. PR-PILOTO-04-2023-000161). L’ajut concedit és de 306.341,20 € i s’imputa principalment a l’Actuació 2: rehabilitació energètica de l’envolupant i a la posada en marxa de les instal·lacions de la comunitat energètica.
L’objectiu és millorar l’eficiència energètica de l’edifici, reduir les emissions i potenciar l’autoconsum i l’autonomia energètica de la comunitat de veïnes. La intervenció està cofinançada per la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (NextGenerationEU).

Ja som sòcies de Foodcoop BCN: de veïnes a cooperatives aliades

Des de la nostra seu temporal al carrer Aragó, enfortim els vincles amb el supermercat cooperatiu Foodcoop BCN. Una nova aliança per continuar estenent la intercooperació i les alternatives de consum que posen les persones i el territori al centre.

A Sostre Cívic ja som entitat sòcia de Foodcoop BCN, el supermercat cooperatiu, participatiu i sense ànim de lucre de Barcelona. Compartim la convicció que organitzar-nos col·lectivament ens permet donar resposta a necessitats quotidianes, des de l’habitatge fins a l’alimentació, amb criteris de sostenibilitat, participació i bé comú.

Ara també compartim veïnatge! Les nostres oficines temporals són al carrer Aragó 141, 4a planta, molt a prop del supermercat, situat al passatge d’Aragó, 9. Aprofitem aquesta proximitat per conèixer-nos millor, donar-nos suport i fer créixer els vincles entre cooperatives.


Un altre model de supermercat, obert a tothom

Foodcoop BCN neix de veïnes que s’han organitzat per construir una alternativa als supermercats convencionals. Les sòcies són les propietàries del projecte i decideixen conjuntament com es gestiona i amb quins criteris es trien els productes.

La proposta parteix de voler saber d’on ve allò que mengem i com s’ha produït. Per això, prioritzen els aliments de proximitat i ecològics i els petits i mitjans productors arrelats al territori. Un model que connecta la cura de la salut amb la del medi ambient i el suport a la pagesia.

Hi pot comprar tothom, tant si és sòcia com si no. Fer-se’n sòcia permet, a més, participar en les decisions i contribuir a sostenir aquesta alternativa de consum.


Intercooperar per transformar el dia a dia

La intercooperació és un dels valors principals de Sostre Cívic. Ens permet compartir recursos i coneixements, reforçar altres iniciatives i construir una economia social i solidària capaç de donar resposta a més àmbits de la vida.


Esdevenir entitat sòcia de Foodcoop és una manera de posar aquest compromís en pràctica. Aquesta vinculació facilita que les entitats accedim al supermercat i a la seva botiga en línia en condicions de sòcia i amb descomptes, i ens ofereix espais per participar en el projecte.

Però el sentit de l’aliança va més enllà de la compra: volem que les alternatives cooperatives es coneguin, es connectin i es reforcin mútuament. Les nostres sòcies i les persones que ens segueixen també poden descobrir Foodcoop i sumar-se a una altra manera d’entendre l’alimentació.


Mentrestant, Trafalgar continua prenent forma

A Sostre Cívic, les obres de la nostra futura seu al carrer Trafalgar avancen molt bé. Com us vam explicar a l’inici de la rehabilitació, estem transformant un local de 1.400 m², amb accés pels carrers Trafalgar i Ortigosa, en un espai compartit amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític. La previsió és obrir-hi les portes el 2027, amb capacitat per a més d’un centenar de llocs de treball.

La rehabilitació també és una aposta per la intercooperació: les obres les executa La Constructiva, la cooperativa de construcció que vam impulsar des de Sostre Cívic, i el disseny arquitectònic és de Celobert. El projecte incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb espais flexibles que facilitin el treball col·laboratiu. A més de les oficines, s’hi preveu una sala d’actes oberta a activitats i un estudi de videopòdcast impulsat per Crític. Volem que esdevingui un punt de trobada per a l’economia social i solidària al centre de Barcelona.

Imatges de la visita d’obra amb l’equip tècnic el 10 de juliol de 2026.

Disposar d’un espai propi i compartit ens permet construir patrimoni col·lectiu i guanyar estabilitat i autonomia davant la pressió del mercat immobiliari. És la mateixa mirada que apliquem a l’habitatge cooperatiu: posar els espais al servei de les necessitats de les persones i dels projectes que els habiten.

Mentre continuem treballant des del carrer Aragó, volem aprofitar el pas pel barri per teixir relacions que perdurin més enllà de les mudances. Fer-nos sòcies de Foodcoop és un pas més en aquesta direcció.

Us animem a conèixer Foodcoop BCN!
Podeu visitar el supermercat al passatge d’Aragó, 9, de Barcelona,
o descobrir el projecte a foodcoopbcn.cat.

El nou decret d’habitatge deixa enrere les cooperatives i amplia els privilegis de les SOCIMI

Des de Sostre Cívic compartim la valoració de la Red de Vivienda Cooperativa: les mesures de protecció de les persones llogateres són necessàries, però cal corregir les barreres fiscals i de finançament que dificulten ampliar el parc d’habitatge sense ànim de lucre.

La crisi d’habitatge necessita mesures urgents de protecció i polítiques que garanteixin habitatges assequibles a llarg termini. Amb aquest criteri, la Red de Vivienda Cooperativa, la xarxa estatal que impulsem i de la qual formem part, ha fet pública la seva valoració del Reial decret llei 29/2026, aprovat pel Consell de Ministres el 6 d’octubre i pendent de convalidació parlamentària.

Des de la Red valorem positivament la protecció davant dels desnonaments i la millora de les condicions de les persones llogateres. Tanmateix, denunciem que les mesures per fomentar l’habitatge prioritzen la compra individual i les societats immobiliàries amb ànim de lucre, mentre mantenen obstacles per a les cooperatives i altres entitats de l’economia social. Ampliar el parc d’habitatge social i assequible exigeix donar suport als models que en garanteixen la propietat pública o col·lectiva i l’assequibilitat al llarg del temps.

Una fiscalitat més favorable per a les SOCIMI

Un dels principals desequilibris que assenyala la Red és el tractament fiscal de les SOCIMI, les societats cotitzades d’inversió immobiliària, moltes vinculades a grans fons com Blackstone o Cerberus. El decret manté el tipus general del 0 % d’aquestes societats en l’impost de societats i amplia els supòsits en què també queden exempts els seus beneficis. En canvi, a les cooperatives sense ànim de lucre ens mantenen un tipus del 20 %. Això passa tot i que no repartim beneficis i destinem els excedents a la nostra finalitat social.

Aquesta desigualtat repercuteix en el cost de l’habitatge i dificulta la viabilitat dels projectes cooperatius, mentre afavoreix societats que poden distribuir beneficis entre els seus accionistes.

Més suport a la compra que al lloguer social i la cessió d’ús

Des de la Red també qüestionem la prioritat que es dona a l’accés individual a la propietat. La nova línia de crèdit públic «TU CASA» destina 10.000 milions d’euros a préstecs sense interessos per comprar el primer habitatge, sense oferir cap instrument similar per impulsar projectes cooperatius i facilitar les aportacions inicials de les persones sòcies.

Aquest menyspreu al cooperativisme també es manifesta en l’IVA. Segons llegim al decret, l’ampliació del tipus superreduït del 4 % a l’habitatge protegit permanent s’aplica només a la transmissió en propietat, però no a la construcció d’habitatges destinats al lloguer social o a la cessió d’ús. Reclamem estendre aquesta reducció als models que mantenen els habitatges en mans públiques o de gestió col·lectiva i en garanteixen la funció social a llarg termini.

Les cooperatives continuen trobant barreres al finançament públic

Un altre obstacle és l’accés als instruments de l’Institut de Crèdit Oficial, l’ICO. La nova línia d’avals de fins a 2.000 milions d’euros per ampliar el parc de lloguer social o assequible no inclou el model cooperatiu en cessió d’ús.

Paral·lelament, el decret assenyala que les condicions de la línia de finançament vinculada al fons ‘España Crece’ exigeixen que les entitats beneficiàries siguin societats de capital. Aquesta exigència exclou, així, les cooperatives per la seva forma jurídica, independentment de la seva capacitat per promoure habitatge assequible (malgrat que, a Catalunya, més del 75% d’habitatges cooperatius són de protecció oficial).

Reclamem polítiques que donin suport a l’habitatge sense ànim de lucre

Des de Sostre Cívic ens sumem a les demandes de la Red de Vivienda Cooperativa al Govern i als grups parlamentaris: corregir la desigualtat fiscal, obrir el finançament públic a les cooperatives i aplicar l’IVA del 4 % a la construcció d’habitatge protegit permanent de lloguer social i en cessió d’ús.

També reclamem facilitar l’accés al sòl i mobilitzar el patrimoni públic en desús, inclòs el de Casa 47, mitjançant la col·laboració amb l’economia social.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús manté la propietat en mans de la cooperativa i ofereix a les persones sòcies un dret d’ús estable, amb quotes a preu de cost i gestió democràtica. Donar suport a aquest model permet destinar els recursos públics a crear un parc d’habitatge que es mantingui fora del mercat especulatiu de manera permanent.

La Red de Vivienda Cooperativa articula més de 210 projectes i diverses xarxes territorials arreu de l’estat espanyol, forma part de REAS Red de Redes i és membre de ple dret de Housing Europe.

Comença la segona edició del curs d’habitatge cooperatiu amb la UB

La formació impulsada per Sostre Cívic i acreditada per la Universitat de Barcelona combina coneixements jurídics, econòmics, arquitectònics i de gestió comunitària per reforçar un sector en creixement.

Ahir, dimarts 6 d’octubre, va començar la segona edició del Curs d’aprofundiment sobre Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús, impulsat per Sostre Cívic i acreditat per la Universitat de Barcelona (UB). La primera jornada es va celebrar a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i va servir per presentar el curs i introduir el funcionament del model i el context del sector.

La nova edició compta amb 33 persones inscrites, després d’haver rebut l’interès de 50 persones. El grup reuneix sòcies de cooperatives amb projectes consolidats, professionals de l’arquitectura i de l’acompanyament de projectes, investigadores i membres d’entitats de l’economia social i solidària. Aquesta diversitat permet posar en comú experiències i abordar els reptes de l’habitatge cooperatiu des de diferents perspectives.

Primera sessió del curs, el 6 d’octubre de 2026.


Eines per impulsar i acompanyar projectes

El curs s’allargarà fins al gener de 2027 i inclou 11 sessions formatives, tres visites a projectes i dues taules rodones que s’obriran a tothom interessat. La formació és presencial a Barcelona i està reconeguda amb 3 crèdits ECTS de la Universitat de Barcelona.

El programa aborda el dret cooperatiu i les polítiques públiques d’habitatge, la viabilitat econòmica, el finançament i la fiscalitat, l’arquitectura i la sostenibilitat, com també la gestió de la promoció immobiliària, la participació, les cures del grup de sòcies i la seva convivència. També incorpora l’estudi d’experiències internacionals per ampliar la mirada sobre les formes d’accés i gestió col·lectiva de l’habitatge.

Les visites previstes als habitatges cooperatius de La Borda (Sants), Ruderal (Vallcarca) i La Balma (Poblenou) permetran relacionar els continguts amb projectes reals. El curs combina el treball previ de materials amb debats, exercicis pràctics i treball en grup, i culminarà amb l’elaboració i la presentació d’un treball d’indagació.


Compartir coneixement per donar solidesa al sector

La segona edició dona continuïtat a la formació iniciada el 2025, que va acreditar 37 alumnes després de rebre més de 130 sol·licituds. L’alumnat va valorar aquella edició molt positivament (amb una nota mitjana de 4 sobre 5) i va destacar especialment la qualitat dels continguts, les visites i la combinació de formats.

Amb aquesta nova convocatòria volem respondre a la demanda de formació especialitzada i contribuir a vertebrar el sector. Compartir coneixements entre cooperatives, professionals, universitats i entitats és necessari per impulsar nous projectes i consolidar els que ja estan en marxa. La formació vol aportar eines per estendre aquest model i garantir habitatge assequible fora de l’especulació.

El curs compta amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

Cal protegir les persones i garantir habitatge assequible fora de l’especulació

Els desnonaments de persones vulnerables a Catalunya i Madrid han provocat una onada d’indignació i mobilitzacions. També han obert una crisi social i política i un intens debat sobre les polítiques d’habitatge. Davant d’aquesta situació, des de Sostre Cívic, cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, volem expressar el nostre posicionament.
  • L’habitatge cooperatiu és part de la solució a la crisi. Oferim llars assequibles, amb dret d’ús indefinit i gestió democràtica, i treballem perquè aquestes garanties siguin accessibles per a tothom. Per això, donem suport al moviment pel dret a l’habitatge i fem nostres les seves reivindicacions urgents: aturar els desnonaments sense alternativa residencial, abaixar els lloguers, garantir l’estabilitat dels contractes i posar fi a l’especulació immobiliària. Cridem les nostres sòcies i el conjunt de la ciutadania a participar en les mobilitzacions convocades.
  • L’aprovació dels dos decrets d’habitatge que el govern espanyol ha presentat al Congrés dels Diputats i Diputades era necessària per respondre a les emergències i protegir les persones llogateres davant l’amenaça de perdre casa seva. El rebuig del Congrés deixa sense resposta milers de persones en situació de vulnerabilitat a Catalunya i arreu de l’estat, i les aboca a la desesperació. Aquestes persones no poden esperar.
  • Alhora, denunciem que els decrets mantenien els privilegis de les empreses amb ànim de lucre i tornaven a deixar en segon terme el cooperativisme i les alternatives sense lucre. És inacceptable que un govern que es defineix com a progressista continuï donant més avantatges fiscals al negoci immobiliari que a les entitats que garanteixen habitatge assequible de manera permanent. Els textos presentats tenien mancances concretes:
    • Mantenien els privilegis fiscals de les societats cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (SOCIMI) i ampliaven les possibilitats que els seus beneficis quedessin exempts de tributar. En canvi, les cooperatives sense lucre continuaven suportant una càrrega fiscal que dificulta oferir habitatge assequible i impulsar nous projectes.
    • Preveien els avals públics de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per al lloguer, sense incloure el model en cessió d’ús. Aquesta exclusió generava inseguretat jurídica per a les cooperatives.
    • No estenien la rebaixa de l’IVA en les compravendes d’habitatge protegit a les cooperatives d’habitatge, tot i que també promouen habitatges amb aquesta qualificació.
    • No responien a les propostes del sector per facilitar l’accés al sòl i al finançament.
    • Deixaven el possible reconeixement dels «proveïdors socials d’habitatge» pendent d’un futur reglament, sense concretar les reformes legals i fiscals necessàries. En canvi, sí que concretaven els incentius a les SOCIMI.
  • Aquest tracte al cooperativisme i a les altres entitats sense lucre representava un pas enrere en la consolidació d’aquestes alternatives. Afavoria que societats que reparteixen beneficis gestionessin també l’habitatge assequible, sense prioritzar les entitats que garantim que aquest habitatge continuï sent assequible, que el gestionen democràticament i que reinvertim els excedents.
  • L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ja demostra que és possible viure amb estabilitat, a preu de cost i amb gestió democràtica. Per estendre aquest model i permetre que moltes més persones hi accedeixin, cal reconèixer-lo legalment i aplicar-li una fiscalitat coherent amb la seva funció social. També necessita finançament públic a llarg termini, ajuts a les aportacions inicials, accés al sòl i mesures per destinar patrimoni privat a habitatge assequible.
  • El suport públic ha de prioritzar la creació d’un parc d’habitatge públic i comunitari que sigui assequible de manera permanent. Promoure habitatge fora del mercat també és urgent.
  • Si finalment es convoquen eleccions sense haver garantit aquestes transformacions, el Govern espanyol haurà tancat un mandat d’oportunitats perdudes en habitatge, especialment per al cooperativisme. Els anuncis i les mesures parcials no s’hauran traduït en els canvis estructurals que la crisi exigeix.
  • Demanem al Govern i a tots els grups parlamentaris que assumeixin la seva responsabilitat. Cal que defensin el cooperativisme d’habitatge com una alternativa viable i necessària, amb suport legal, econòmic i financer efectiu.

Consell Rector de Sostre Cívic
Barcelona, divendres 2 d’octubre de 2026

Obres de Ca L’Ordit, a Sant Andreu, Barcelona