Mes: juliol de 2025

Construir comunitat per viure millor: 10 aprenentatges de la jornada sènior de Sostre Cívic

15.07.2025

Una trobada amb més de 90 participants per compartir experiències reals i posar les cures i la convivència al centre dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sènior.

Cures, convivència i aprenentatges: aquest va ser el fil conductor de la jornada sènior que vam celebrar el passat divendres 4 de juliol al Hub Social de Barcelona. Més de noranta persones sòcies dels grups sèniors de la cooperativa van participar en aquesta trobada que va posar punt final al curs, amb la voluntat de fer balanç del camí recorregut i compartir experiències reals i inspiradores entre projectes en diferents fases de convivència. La jornada va ser un espai ric en reflexions i intercanvis, amb una mirada col·lectiva sobre com posar les cures, les relacions i la comunitat al centre de la vida cooperativa.

Vam comptar amb la participació de tres projectes madrilenys en convivència: Trabensol, Entrecantos i Villa Rosita, amb intervencions de José Pedro García, Vasilisa Viar, Araceli del Barrio, Sonsoles Prada i Manel Pastor. Acompanyades per la moderació d’Anna Aguilar, del grup Solterra, aquestes veus van compartir aprenentatges valuosos sobre els reptes i fortaleses dels seus processos: des de la importància de la governança activa fins a la necessitat de partir de col·lectius cohesionats amb cultura cooperativa. A continuació, compartim els 10 aprenentatges clau que vam extreure d’aquesta jornada tan enriquidora.


10 aprenentatges dels projectes sèniors en convivència


1. Les cures cal planificar-les amb temps

Una de les principals conclusions de la jornada és la necessitat de parlar i planificar el model de cures abans que sigui imprescindible. Tant Trabensol com Villa Rosita van destacar que afrontar aquest debat en moments de calma, quan la comunitat encara està en bones condicions, permet establir acords clars, justos i sostenibles. Des de Entrecantos  van remarcar que la por de parlar de la dependència retarda la seva gestió, i que cal construir espais de confiança per abordar la vulnerabilitat sense tabús.

2. Les cures tenen múltiples dimensions

Trabensol va exposar una classificació útil de les cures:

  • les cures hospitalàries, que no poden tenir lloc dins la comunitat perquè calen instal·lacions i personal hospitalari, que no en disposarem.
  • les geriàtriques, que requereixen professionals. Hi haurà casos de demència amb alteració de la conducta que segurament tampoc podrem atendre dins de la comunitat.
  • les domèstiques, que inclouen serveis com la neteja o la bugaderia i afavoreixen l’autonomia
  • les afectives i emocionals, essencials per prevenir la solitud no volguda. Aquest esquema ajuda a definir límits i responsabilitats col·lectives de forma realista.
José Pedro García, del projecte Trabensol


3. Gran diversitat d’edats i necessitats

Els projectes compten amb una franja d’edats molt àmplia (de 63 a 93 anys a Trabensol), i això comporta necessitats de cures molt diferents. Aquest fet implica adaptar dinàmiques i serveis comunitaris per evitar tensions i fomentar la inclusió de tothom, tenint en compte ritmes vitals diversos i graus d’autonomia desiguals.

4. Com volem ser cuidades?

Villa Rosita ha creat fitxes perquè cada persona pugui indicar com vol ser cuidada, qui ho hauria de fer i en quines condicions. Aquesta eina respecta les preferències individuals i ajuda a evitar sobrecàrregues. Es va remarcar que cal evitar ‘esclavitzar’ ni la família ni els companys, tot promovent una cura digna i compartida. També es va citar que els projectes de cohabitatge mostren indicadors de salut i envelliment millors que la mitjana, segons estudis incipients.

5. Bon procés d’acollida i accés

La convivència i les cures depenen molt de la qualitat del procés d’acollida. Cal seleccionar persones amb esperit cooperatiu i voluntat de participar activament. Des de Trabensol van destacar que sense bon clima comunitari, les cures no són sostenibles. També és important valorar la solvència mínima per garantir estabilitat, com fa Trabensol de manera confidencial amb els nous membres.

Sonsoles Prada i Manel Pastor, del projecte Villa Rosita


6. El debat sobre les unitats de suport

Hi ha projectes que han reservat espais específics per allotjar persones en situació de dependència (com Villa Rosita), però sovint no han estat utilitzats (cas Trabensol). En canvi, s’observa un consens al voltant de la utilitat d’espais polivalents per a activitats d’envelliment actiu com fisioteràpia o psicomotricitat, que poden prevenir la dependència o millorar l’atenció geriàtrica dins la comunitat.

7. La dependència afecta la convivència i ha de ser gestionada col·lectivament

Un dels temes més delicats que es va posar sobre la taula és com la dependència, especialment en casos greus o amb alteracions de conducta, pot impactar en la vida quotidiana del grup. A Trabensol, amb més de deu anys d’experiència, han viscut situacions que han requerit adaptar protocols, definir límits i, fins i tot, establir criteris sobre quan cal buscar atenció externa. José Pedro va explicar que, si bé l’acompanyament i l’ajuda mútua són eixos centrals del projecte, no es pot posar en risc la convivència general. Per això, el reglament intern estableix amb claredat quins tipus de cures poden oferir-se dins la comunitat i en quins casos s’ha de recórrer a recursos especialitzats de professionals externs o a haver de marxar a un altre centre especialitzat. Aquesta previsió ajuda a evitar tensions, protegeix el benestar col·lectiu i permet actuar amb responsabilitat i empatia quan les circumstàncies ho requereixen.

8. El paper clau de la gerència

Tant Trabensol com Entrecantos van destacar la figura de la gerència com a clau per al bon funcionament del projecte: coordina serveis, gestiona l’edifici, planifica activitats i dona resposta a necessitats emergents. A Trabensol (de 54 apartaments i 80 socis), aquesta figura lidera un equip de més de 18 persones entre personal intern i extern.
Aquesta figura podria ser inclosa dins de l’Equip tècnic de Sostre Cívic, pels projectes de la cooperativa.

Vasilisa Viar i Araceli del Barrio, del projecte Entrecantos

9. La solidaritat en el finançament de les cures

Els tres projectes tenen models on el cost de les cures recau principalment en l’usuari. En el cas de Trabensol, que fa ja 12 anys que està en convivència, el model de finançament ha evolucionat amb el temps: inicialment, la comunitat assumia fins a un 80% del cost de les cures i només un 20% era a càrrec de la persona usuària. Amb els anys, aquest percentatge es va anar ajustant (70%-30%) fins que, recentment, s’ha establert que l’usuari assumeixi el 100% del cost. Tot i això, s’han creat fons solidaris i sistemes (com a Trabensol i Villa Rosita) amb la possibilitat de rebre un préstec del 30% que es retorna amb la seva aportació de capital social. El model busca equilibrar la responsabilitat personal (sobretot quan es disposa d’un patrimoni abundant) amb la corresponsabilitat col·lectiva.

10. El model de cessió d’ús i l’assequibilitat

Els projectes de Madrid requereixen aportacions molt elevades (entre 150.000 i 300.000 € per habitatge), fet que pot limitar-ne l’accés. En canvi, a Catalunya, el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús per a persones grans impulsat per Sostre Cívic treballa per l’assequibilitat, accedint a finançament bancari des de la cooperativa i subvencions públiques. Aquest enfocament facilita un accés més just i ampli a l’habitatge cooperatiu.


Consulta el vídeo de la jornada completa aquí:

Un sostre per a tothom: consolidem l’estratègia antiracista de Sostre Cívic

11.07.2025

L’Assemblea General de la cooperativa aprova un full de ruta per construir una cooperativa radicalment inclusiva i compromesa amb l’antiracisme.

Taula rodona amb Fàtima Taleb, David Karvala i Luz Helena Ramírez, des de Migress, a la 3a Trobada de Sòcies

Des del primer dia sabem que, per construir habitatge digne, cal anar més enllà del marc de l’habitatge. El dret a un sostre es creua amb d’altres, i té un impacte directe en les comunitats. Per això entenem la lluita pel dret a l’habitatge com una eina per avançar cap a la transformació social que impulsa l’economia social i solidària. Fa tres anys vam aprovar el Protocol contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques; ara fem un pas més cap a comunitats més inclusives.

El dissabte 14 de juny, durant l’Assemblea General Ordinària, vam aprovar el nostre posicionament i estratègia antiracista. És el resultat d’un procés compartit iniciat mesos enrere, amb un moment clau a la 3a Trobada de Sòcies (26 d’abril, Nau Bostik), on vam obrir espais per repensar-nos des de l’antiracisme. Allà ja vam deixar clar que no volíem gestos simbòlics, sinó compromisos reals. I ara aquest esperit pren forma com a compromís polític i línies d’acció que seran el punt de partida d’un pla més ampli i sostingut.


Per què l’habitatge cooperatiu ha de ser antiracista?

El racisme és un problema estructural i impacta directament en l’accés a l’habitatge. Un estudi recent d’IDRA revela que la població migrant és majoritàriament llogatera i pateix molta més precarietat que la població nativa. El racisme immobiliari converteix l’accés a un pis en una cursa d’obstacles: pel color de pell, pel nom del DNI, per barreres administratives o segregació urbana.

Per això moltes persones migrades veuen en el nostre model cooperatiu una solució d’habitatge digne. Segons el darrer estudi socioeconòmic de tots els nostres habitatges en convivència (2024), un 21% de les persones adultes que viuen als habitatges de Sostre Cívic han nascut a l’estranger —tres punts per sobre de la mitjana catalana 1—, cosa que ens obliga a actuar. Sobretot, si realment volem que el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús sigui molt més que una fórmula d’accés a un sostre i esdevingui una eina de transformació social basada en la desmercantilització, la inclusió i el suport mutu.


Un procés de construcció col·lectiva: de la trobada amb sòcies migrades a l’Assemblea General

Abans de la 3a Trobada de Sòcies, vam organitzar la jornada “Conviure en diversitat: trobada de persones migrades i racialitzades a Sostre Cívic”, adreçada a persones migrades i racialitzades de la cooperativa. Un espai clau d’escolta i reconeixement, dinamitzat per professionals expertes en diàleg comunitari, que va aportar experiències i mirades que van enriquir el debat incorporant-hi la veu del col·lectiu migrat i racialitzat.

Dies després, la 3a Trobada de Sòcies amb el lema “Construïm un sostre antiracista i inclusiu”, va ser una jornada intensa de reflexió sobre les desigualtats estructurals i els reptes d’un cooperativisme realment inclusiu. A través de tallers i debats —com recullen les cròniques al web i al Jornal.cat— van emergir propostes i compromisos que ara prenen forma.

Votació a l’Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025


L’Estratègia Antiracista de Sostre Cívic: Un compromís tangible

L’estratègia aprovada a l’Assemblea s’articula en tres àmbits:

  1. Coneixement i posicionament polític: incorporar la perspectiva antiracista al discurs i les pràctiques de la cooperativa, i disposar de dades per detectar eixos de discriminació.
  2. Convivència en la diversitat: fomentar comunitats diverses, facilitar la participació de persones d’orígens diversos, i reforçar l’acord de 2019 amb una mirada descolonial i antiracista.
  3. Formació i participació: formar la base social en antiracisme, promoure espais d’interacció i garantir l’accés de persones migrades i racialitzades als espais de governança.

Aquestes línies d’acció volen garantir l’accés real a l’habitatge cooperatiu, revisar protocols interns i fomentar una convivència intercultural transformadora.

Des de Sostre Cívic, continuem construint, juntes, un sostre cooperatiu, antiracista i inclusiu. Ho fem amb les sòcies, els projectes i les aliances del cooperativisme i dels moviments pel dret a l’habitatge. La Trobada de Sòcies va ser l’espurna. L’estratègia antiracista, el primer pas. Ara toca posar-hi cos, cor i pràctica.

  1. 1.444.192 estrangers resideixen a Catalunya ↩︎

El Parlament inicia la tramitació d’una llei per blindar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

9.07.2025

El moviment català de l’habitatge cooperatiu celebra una fita històrica: una proposició de llei registrada amb el suport de la majoria parlamentària reconeix l’interès públic del model i estableix un marc legal propi a Catalunya

Aquest dimecres 9 de juliol s’ha fet iniciat oficialment al Parlament de Catalunya el tràmit per l’aprovació d’una Llei pròpia que regula i protegeix legalment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris de PSC, ERC, En Comú Podem, CUP i Junts, neix a proposta del moviment cooperatiu català, que reclama des de fa anys un reconeixement legal específic per al model.

La iniciativa dona continuïtat a la Resolució 963/XIII, aprovada el maig de 2022 per pràctica unanimitat al Parlament, que instava el Govern a impulsar aquest model i a adequar el marc legal per fomentar-ne l’expansió. Aquella resolució pionera ja reconeixia el valor públic de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i assenyalava explícitament la necessitat d’una reforma legal com la que ara es concreta. 

La proposta de llei registrada avui modifica parcialment la Llei de cooperatives de Catalunya (12/2015) per crear una subsecció específica dins les cooperatives d’habitatge, amb definició pròpia, criteris socials garantits i mesures contra l’especulació. El text ha estat impulsat per la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), en coordinació amb entitats i persones jurídiques del sector.

“És una fita històrica pel moviment”, ha afirmat Lali Daví (de la sectorial d’habitatge de la XES) en la roda de premsa celebrada avui al Parlament. “El model s’ha demostrat útil, viable i amb impacte positiu. Ara cal blindar-lo perquè no es desnaturalitzi ni es desreguli”.

Un model emergent amb vocació pública i impacte social

En els darrers anys, el model de cessió d’ús ha experimentat un creixement notable a Catalunya. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges en més de 66 projectes arreu del territori —dels quals Sostre Cívic representa gairebé la meitat. Aquests projectes, promoguts per cooperatives sense ànim de lucre, es desenvolupen tant en sòl públic com en sòl privat, amb quotes que cobreixen estrictament els costos reals i amb una gestió col·lectiva. L’habitatge cooperatiu s’hi presenta com una alternativa sòlida, estable i desmercantilitzada per garantir el dret a l’habitatge.

Un estudi recentment impulsat per Habicoop confirma que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús genera beneficis clars i mesurables per a les persones, el territori i les finances públiques:

  • El consum energètic és un 55% inferior a la mitjana catalana.
  • El 90% de l’energia prové de fonts renovables.
  • El cost mitjà del m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
  • Les persones que hi viuen tenen 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge.
Resum gràfic d’impacte social de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de l’estudi fet per Habicoop.

Una regulació necessària per evitar desviacions del model

Fins ara, la legislació catalana només reconeixia de manera genèrica la cessió d’ús en les cooperatives d’habitatge, sense establir-ne una regulació específica. Això deixava el model exposat a incerteses jurídiques i dificultava el seu reconeixement i suport institucional.

Amb la nova proposició de llei, es defineix legalment la figura de les “cooperatives d’habitatge en cessió d’ús”, amb una normativa pròpia que en delimita les condicions i n’assegura la funció social.

Segons ha explicat David Guàrdia (Habicoop), aquest marc legal permetrà consolidar els valors del model i protegir-lo de possibles desviacions: “El desenvolupament del model fins ara ha estat possible gràcies al compromís del sector, però calia blindar-lo legalment per garantir-ne la continuïtat com a bé comú”.

Els punts clau de la regulació proposada són:

  • Prohibició de convertir els habitatges en propietat individual: la titularitat és sempre col·lectiva, de la cooperativa.
  • Reconèixer la cessió d’ús com a forma d’habitatge social, a efectes d’ajuts i accés a sòl públic.
  • Limitació de les aportacions i de les transmissions per evitar revaloritzacions especulatives.
  • Transparència, democràcia interna i compromís social, amb quotes màximes, fons irrepartibles i vocació d’interès general.

La llei també estableix que, en cas de dissolució d’una cooperativa, els seus actius hauran de continuar destinant-se a cessió d’ús, evitant que entrin al mercat especulatiu.

Cap a un model de país

Durant la roda de premsa, les entitats impulsores van subratllar que aquesta regulació no només reconeix un model existent, sinó que obre la porta a la seva consolidació i extensió, seguint l’exemple d’altres països com Dinamarca, el Quebec o l’Uruguai, on l’habitatge cooperatiu forma part estructural de les polítiques públiques d’habitatge.

Des de Sostre Cívic, celebrem aquest pas endavant com un reconeixement a la feina sostinguda per centenars de cooperativistes, i ens comprometem a seguir treballant per un parc d’habitatge estable, assequible i comunitari, fora del mercat especulatiu.

Propostes del sector al Decret d’Habitatge

En paral·lel a la presentació de la proposició de llei per regular el model d’habitatge cooperatiu, aquesta mateixa setmana s’ha abordat una altra peça clau del marc normatiu: el Decret‑Llei 2/2025 (25 de febrer), de mesures urgents en matèria d’habitatge. En aquest context, David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), va comparèixer aquest dilluns davant la ponència parlamentària per valorar-ne l’abast i plantejar ajustos concrets per facilitar l’encaix del model cooperatiu sense ànim de lucre dins les polítiques públiques d’habitatge.

Entre les propostes concretes que la Federació ha plantejat al Decret‑Llei, destaquen diverses mesures orientades a facilitar la viabilitat dels projectes cooperatius. D’una banda, es demana estendre l’excepció d’aparcaments a tots els habitatges de protecció pública i en sòl cedit, sense limitar-se a l’allotjament dotacional. També es proposa permetre la permuta de sòl públic per habitatges ja construïts per entitats socials, i simplificar la normativa sobre densitat urbanística per tal que els projectes cooperatius de fins a 70 m² puguin beneficiar-se d’una via ràpida de tramitació urbanística. Finalment, s’insta a ajustar els límits de superfície i els criteris dels HPO per tal que incloguin espais comuns, facilitant així el seu accés al finançament i a les subvencions públiques.

Habicoop adverteix que, tot i ser un pas positiu, el Decret encara no encaixa del tot amb les dinàmiques del model cooperatiu: cal més flexibilitat i reconeixement explícit per tal que els projectes siguin viables.

Un reconeixement legal i fiscal al servei d’un model transformador

Tot aquest conjunt d’iniciatives —tant la proposició de llei per blindar el model com les propostes d’ajust al Decret d’Habitatge— s’emmarquen en un moment clau per al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquestes propostes se sumen a les novetats recents:

Aquest conjunt de mesures —regulació específica, incentius fiscals i consideració institucional— configura un marc potent i estratègic que permet impulsar el cooperativisme com a alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge.

Les compareixences i propostes presentades aquesta setmana, sumades als avanços legislatius i fiscals, consoliden un marc jurídic i econòmic favorable que no només protegeix, sinó que també promou l’escala i sostenibilitat del model cooperatiu.

Visitem Suïssa per imaginar el futur de l’habitatge cooperatiu a Catalunya

3.07.2025

Foto de la delegació de Sostre Cívic al pati de l’edifici cooperatiu de Écoquartier Jonction – Écojonx a Zúric (Ginebra)

Durant tres dies, vam conèixer de prop projectes referents d’habitatge cooperatiu a Zúric i Ginebra, de la mà de les seves protagonistes. Hem tornat amb inspiració i idees molt concretes per fer créixer el model a Catalunya, sabent que és possible combinar sostenibilitat, accés assequible, gestió comunitària i escala.

La darrera setmana de juny, una delegació de Sostre Cívic vam participar en una visita d’estudi a Suïssa per conèixer de prop un dels models més avançats i consolidats d’habitatge cooperatiu a Europa. La delegació estava formada per membres de l’equip tècnic, col·laboradors, i membres del Consell Rector, acompanyats també per algunes membres del grup cooperatiu Tangente de Madrid. La visita, organitzada per urbaMonde, una entitat franco-suïssa sense ànim de lucre que promou l’habitatge col·laboratiu i comunitari a escala internacional, ens va portar durant tres dies a les ciutats de Zúric i Ginebra. Totes dues realitats urbanes tenen trajectòries diferents, però amb una aposta compartida per l’habitatge sense ànim de lucre, el cooperativisme en cessió d’ús i la participació ciutadana que fonamenten el dret a l’habitatge.

Un model amb dècades de recorregut

El context suís, caracteritzat per un sistema federal amb una alta autonomia dels cantons i ajuntaments, ha afavorit que les cooperatives de cessió d’ús siguin una peça clau del parc d’habitatge. En ciutats com Zúric o Ginebra, més d’un 20% dels habitatges estan en mans de cooperatives o fundacions sense ànim de lucre, i existeixen lleis específiques i finançament públic i bancari favorable que ho fan possible.

El model cooperatiu suís té arrels centenàries i ha estat promogut activament per ajuntaments i cantons mitjançant la cessió de sòl i la creació de lleis específiques. És important també destacar el suport de cooperatives emissores de bons (com la Bond Issuing Cooperative) i les federacions, que agrupen més de 1.200 cooperatives i tenen un paper clau en la formació, l’assessorament i la incidència política. A Zúric, un 20% de la població viu en habitatges cooperatius, i les quotes d’ús són, de mitjana, un 30-40% menors que els preus del mercat. El model combina autonomia democràtica, no lucre i reinversió dels excedents en nous projectes i un manteniment adequat dels edificis. Tot i el seu èxit, afronta nous reptes com l’encariment de la construcció, la renovació del parc antic i l’adaptació a la diversitat social.

Visita de la delegació a diferents edificis cooperatius de Zúric (Ginebra)

Cooperatives referents en innovació tipològica i ambiental

A Zúric, vam visitar la cooperativa Mehr als Wohnen, que gestiona tot el barri sencer de Hunziker, amb 13 edificis i més de 1.200 residents, i incorpora arquitectura innovadora, espais compartits i estratègies de descarbonització. També vam veure Kalkbreite, amb 90 habitatges i espais comercials, un exemple d’integració urbana i permeabilitat entre espais públics i privats.

A Ginebra, vam reunir-nos amb la federació local de cooperatives (GCHG) i la xarxa d’economia solidària APRÈS-G, i vam conèixer CODHA que, com Sostre Cívic, és una cooperativa d’habitatges que gestiona múltiples projectes en una única organització sota el model de cessió d’ús. CODHA té més de 7.000 membres, 800 habitatges en 19 edificis i 12 projectes en desenvolupament. Un d’ells, Jonction Écoquartier – Écojonx, és un conjunt de 100 habitatges que destaca per l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible (només hi pot viure qui no té cotxe privat) i l’autogestió dels espais comuns i exteriors (fins a 1000 m²). Entre aquests, hi compta un hort urbà, diferents sales polivalents i de jocs, de bricolatge, d’emmagatzematge, dormitoris per convidats i, fins i tot, un tobogan que baixa unes tres plantes, des de l’hort fins al pati interior!

Al barri de Vieusseux, vam visitar Soubeyran, un edifici de 38 habitatges impulsat per la cooperativa Équilibre (que també, com Sostre Cívic, gestiona diversos projectes) i les obres de Archipel, amb 20 habitatges. Aquest segon forma part d’una operació urbanística majoritàriament privada que gràcies a la regulació local ha possibilitat la inclusió d’aquesta iniciativa cooperativa. Tots dos projectes contenen sistemes ecològics innovadors, com l’aïllament de bales de palla i el compostatge del 100% de les aigües residuals amb un sistema de compostatge basat en cucs i reciclatge de l’orina per usos agrícoles. 

Un altre punt destacat va ser el nou ecobarri de Les Vergers de Meyrin, amb més de 1.300 habitatges repartits en 30 edificis, dels quals bona part d’ells són gestionats per fins a set cooperatives diferents. Un referent de com la col·laboració entre cooperatives i administració permet promoure barris sencers amb habitatge assequible, infraestructures compartides i alta qualitat arquitectònica i ambiental. Hi vam visitar Voisinage (gestionat per CODHA, dos edificis amb 120 habitatges) i Équilibre (tres edificis amb 70 habitatges), que destaquen per la gran quantitat d’espais compartits (gimnàs, rocòdrom, bugaderies, i altres sales d’ús polivalents, a més de nombroses activitats comunitàries obertes al barri com teatres, granges, circ, etc.), la qualitat ambiental i els processos participatius. També vam conèixer La Ciguë, cooperativa estudiantil vinculada a CODHA, amb clústers de 2 a 15 persones i una estructura de participació horitzontal, que facilita l’accés a joves i forma futurs cooperativistes.

Visita de la delegació a sistemes sostenibles i espais comuns de diferents edificis cooperatius de Ginebra.

Clústers: convivència comunitària amb espais compartits

Una de les innovacions que vam observar en diverses cooperatives suïsses és la implementació dels clústers d’habitatge, una forma de convivència col·lectiva que combina espais privatius amb espais comuns dins d’un mateix habitatge o planta. Aquest model busca fomentar la vida comunitària sense renunciar a la intimitat, i és especialment útil per a col·lectius diversos com persones joves, persones grans o famílies amb estructures flexibles. Aquest model, per exemple, és el que estem implantant en algun dels nostres projectes com a Can 70. 

A Mehr als Wohnen, per exemple, vam visitar habitatges amb clústers d’entre 8 i 10 persones per unitat, organitzats en plantes de fins a 20 residents, amb cuines compartides i espais d’estar comuns, mantenint alhora habitacions independents, la majoria amb lavabos i petita cuina independent. A Écojonx i Archipel, també vam veure formats similars, amb clústers que combinen espais privatius mínims i zones comunes àmplies, com sales menjador, bugaderies o espais de cura. A La Ciguë, la cooperativa d’estudiants, els clústers són el nucli del projecte: pisos compartits de 2 a 15 persones, amb estructures molt participatives i una gestió comunitària directa de l’espai. 

Visita a clústers ubicats a edificis cooperatius de Zúric i Ginebra.

Claus per fer créixer el model a Catalunya

A més d’inspirar-nos, la visita ens ha mostrat algunes claus per escalar el model cooperatiu a Catalunya de manera efectiva:

  • La cessió de sòl públic, sempre a llarg termini (75-100 anys), és un sistema estructural i imprescindible per garantir viabilitat. 
  • Els crèdits públics i bancaris cobreixen fins al 95% del cost, amb aval i anticipació abans de la llicència.
  • Es facilita l’entrada a nous projectes amb ajuts retornables al capital social inicial dels socis.

També vam veure com les cooperatives suïsses disposen d’estructura tècnica pròpia i estable, capacitat d’incidència i federacions fortes que actuen com a interlocutors clau amb les administracions.

Tornar de Suïssa ha estat una sacsejada d’il·lusió i d’ambició. Si volem fer créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, necessitem actuar com a sector, demanar més i millor suport públic i compartir coneixement. El que avui ja és una realitat consolidada a Suïssa va començar, com nosaltres, per l’impuls dels moviments socials i la defensa de l’habitatge com a dret i no com a mercaderia.

Ara toca transformar aquests aprenentatges en acció. A Sostre Cívic hi tornem amb més eines, aliances i idees per fer-ho possible.