Just després de la seva aprovació per majoria absoluta al darrer Ple Municipal de la ciutat de Barcelona, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de la capital i diferents entitats socials –entre les quals, Sostre Cívic i moltes de les entitats amb les que formem part de la Sectorial d’habitatge cooperatiu i en cessió d’ús de la XES– per fomentar i contribuir a l’extensió de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat. Aquest acord permetrà millorar el dret a un habitatge digne i assequible, i alhora fomentar l’ESS i el Mercat Social en construir models d’habitatges més sostenibles i comunitaris.
El conveni estableix la cessió per part de l’Ajuntament de solars i edificis a rehabilitar municipals, i els mecanismes perquè acabin sent cooperatives d’habitatge i fundacions d’habitatge social les que tirin endavant els projectes. D’entrada, se cediran 15 solars i edificis, que significaran 419 pisos, que s’aniran ampliant progressivament fins a arribar al total de 1.000 habitatges. D’aquest total, el 60% seran de lloguer assequible i el 40%, de cohabitatge. Alguns d’aquests sòls acolliran projectes d’habitatge cooperatiu específics per a gent gran, persones amb discapacitat o famílies vulnerables.
El dret a l’habitatge és una lluita molt àmplia, i sabem que aquests mecanismes són bones notícies i un avanç gran, però no són suficients per garantir aquest dret. Malauradament el parc públic d’habitatge és totalment insuficient, i per això pensem que cal implementar altres polítiques públiques que se sumin a garantir aquest dret, sistemàticament vulnerat.
L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona
Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària
Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.
El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge.
El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat.
Cirerers: habitatge col·lectiu i social
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge.
Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”.
El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.
Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.
Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arçde les assegurances de l’edifici i obres, Matriude l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Rondade l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica.
El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.
Walden XXI
El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.
A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.
Can 70
El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.
La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.
Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.
La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.
Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.
Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.
I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.
Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments