Mes: octubre de 2022

Impulsem la gestió cooperativa dels consums energètics dels projectes d’habitatge cooperatiu

Creiem que és necessari promoure una transició energètica cap a un model sostenible que, en el nostre sector d’activitat, ha d’estar fonamentada en reduir el consum d’energia i l’impacte ambiental en totes les etapes de la vida d’un edifici, des de la seva construcció fins al seu ús, manteniment i enderroc. Sabem que l’ús dels habitatges és generador d’aproximadament el 30% de les emissions de CO2 del país, i que aquest consum d’energia durant el seu ús, suposa el 75% de les emissions que produeix un edifici en tota la seva vida útil. Per això, és cabdal un model escalable de construcció i gestió que permeti el control dels consums energètics i alhora la implantació d’instal·lacions d’energies renovables. 

Plaques solars al projecte Cirerers, a Barcelona

El model d’habitatge cooperatiu, per les seves característiques intrínseques, presenta diversos avantatges que faciliten aquest model.

  1. Autopromoció. Són les persones que hi viuran les que prenen les decisions durant la construcció de l’edifici, i per això, són les primeres interessades en implementar totes les mesures d’estalvi energètic i de captació passiva d’energia que es puguin dotar, tant pel seu retorn econòmic com ecològic. Aquest fet no està exempt de contradiccions i tensió, en l’equilibri que han de cercar les sòcies entre l’esforç econòmic de la inversió inicial i el retorn a mig-llarg termini.
  2. Vida en comú. El fet de compartir, consubstancial al cooperativisme, és ja un factor de sostenibilitat. Les promocions de Sostre Cívic consten d’habitatges més aviat petits, però es doten d’espais col·lectius amplis i polivalents com a extensió dels espais privatius, que tenen un ús intensiu i més eficient. En tots els projectes s’implanten instal·lacions centralitzades i col·lectives, que fan ús exclusiu d’energies renovables, que són més econòmiques i eficients. En definitiva, es busca el benestar col·lectiu compartint espais comuns, instal·lacions, recursos, etc.
  3. Participació i gestió col·lectiva. Les sòcies i socis s’impliquen tant en el disseny i la construcció, com en l’ús de l’edifici. Aquest és un avantatge respecte a la promoció convencional, ja que els projectes:
    1. S’adapten a les seves necessitats reals de les usuàries, amb un estàndard de confort bo, però que alhora és auster si el comparem amb altres.
    2. Estan pensats per anar modificant-se i creixent en el temps, el que facilita que l’edifici pugui anar millorant i adaptant-se als nous reptes que pugui suposar el futur incert de canvi climàtic, són projectes resilients. 
    3. Estan monitorats i gestionats per les mateixes usuàries que, en tant que  co-propietaries, s’impliquen en la reducció del consum i la millora continua de les instal·lacions i l’edifici.
Plaques solars al projecte de La Sala, a Calonge.

Sostenibilitat ambiental a Sostre Cívic

La sostenibilitat mediambiental ja estat dels pilars de la cooperativa des del seu naixement, i així apareix recollit als Estatuts Socials de l’entitat (article 8). Tanmateix, el 2020 el Consell Rector va aprovar el llibre de criteris arquitectònics de Sostre Cívic, on, entre altres aspectes, es determina que tots els projectes d’obra nova o gran rehabilitació de la cooperativa tindran la qualificació energètica A, i s’estableixen criteris de reducció d’impacte ambiental i de salut dels materials de construcció. 

En aquest sentit, durant l’any 2022 i gràcies a Projectes Singulars, hem desenvolupat una nova línia d’activitat per impulsar les energies renovables, les instal·lacions eficients i la gestió cooperativa dels consums en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu. Les primeres accions realitzades han estat:

  1. Creació d’una oficina tècnica per a la implantació i gestió de les instal·lacions centralitzades d’energies renovables dels projectes d’habitatge cooperatiu. 
  2. Incorporació de noves eines per la gestió econòmica dels serveis associats als consums i subministraments dels edificis.
  3. Digitalització de la producció i el consum d’energia a través de la implantació d’un sistema de monitoratge de les instal·lacions. Aquesta actuació ens permet efectuar una gestió cooperativa tant de la producció com dels consums en cada projecte, així com efectuar un control i una anàlisi exhaustiva del consum, amb l’objectiu d’establir patrons de millora, optimització i estalvi en l’ús de les instal·lacions, tant per les comunitats com per cadascun dels habitatges, tot promovent el consum responsable d’energia i recursos.
  4. Creació, com a prova pilot, d’una Comunitat Energètica Local com a fórmula innovadora de producció d’energia renovable i autoconsum col·lectiu, generant impacte i empoderament energètic en la comunitat i en persones externes a la cooperativa.

Un projecte amb el suport del programa Projectes Singulars

Aquest projecte ha estat possible gràcies a haver estat beneficiaris del programa Projectes Singulars 2021 amb el projecte “Producció, autoconsum i digitalització d’energies renovables en l’habitatge cooperatiu”.

La convocatòria dels Projectes Singulars té per propòsit generar ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials, noves línies de negoci, noves empreses i nous mercats en el marc de l’economia social i cooperativa i aprofitant oportunitats estratègiques del mateix sector d’activitat o del territori.

Aquesta subvenció està dins el marc de l’Economia Social, i és promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, amb el finançament del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del Servei Públic d’Ocupació Estatal.

Walden XXI entra en la recta final obrint la participació al seu finançament


El 2018 vam començar a impulsar una nova modalitat pionera a territori català: l’habitatge cooperatiu sènior, dirigit a persones grans i amb espais privats per a cada unitat de convivència i zones comunes per a la trobada, l’ajuda mútua i les activitats compartides. En definitiva, volem trencar amb el model actual de les residències i plantejar una resposta a la crisi de les cures en la vellesa des de l’autogestió, canviant radicalment les maneres d’entendre i viure aquesta etapa de la vida.

El primer projecte d’aquestes característiques va arrencar a Sant Feliu de Guíxols. La cooperativa va impulsar el projecte de Walden XXI per ubicar-ho a l’antic hotel Jecsalis, construït al 1970 i que va funcionar durant anys com un humil establiment de dues estrelles. Amb aquest projecte, es vol recuperar l’immoble captant patrimoni privat per passar a mans cooperatives sota principis del bé comú i no especulatius.

Les obres de rehabilitació comptant en convertir-ho en 31 habitatges complets i una àmplia dotació d’espais col·lectius que sumen més de 800m2. Les zones comunes estan pensades per a les necessitats específiques de la gent gran (tres sales polivalents amb cuina industrial, menjador, sales d’estar, jardí interior, infermeria, sala de fisioteràpia, tallers, consergeria, bugaderia, vestuaris, despatx, trasters i places de garatge).


Finançament col·lectiu per alliberar patrimoni privat de l’especulació

A data d’avui el projecte ja està molt avançat i entra en la fase final: pròximament començaran les obres de rehabilitació, que s’allargaran fins al 2025.

El finançament del projecte s’eleva fins als 7 milions d’euros en total. Tot i que ja existeix el compromís de finançament amb diferents entitats bancàries, la cooperativa ha engegat un nova emissió de títols participatius a través de la plataforma Tornassol. Amb aquesta iniciativa la cooperativa obre la possibilitat de poder col·laborar per donar suport econòmic al projecte. 

La participació consisteix en adquirir títols participatius a partir de 500€ (tothom pot adquirir tants com vulgui) i amb una remuneració des del 2,25 fins al 2,50% segons el període de venciment escollit (a 4 o 6 anys).

Aquesta eina de finançament exclusiva de Sostre Cívic ha servit en altres ocasions per completar el finançament d’altres projectes d’habitatge cooperatiu, avui ja en convivència, com La Balma (Poblenou, Barcelona) o Cirerers (Roquetes, Barcelona), construïts sobre sòl municipal. En aquests casos la campanya va aconseguir emetre més de 450 títols per un valor total de prop de 300.000€. En un altra edició, Tornassol va servir per la compra del primer sòl privat a Catalunya per fer-hi habitatge cooperatiu. Va ser a Cardedeu amb el projecte de Cal Paler Nou i es van aconseguir els 450.000€ del cost del sòl a través de l’emissió de 900 títols participatius.

Obrint la participació del finançament, el grup del projecte de Walden XXI vol assegurar la viabilitat del primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Catalunya. “Invertint en Walden XXI obrim la possibilitat de formar part de la nostra revolució per a fer possible una altra vellesa, activa i autogestionada”, asseguren des del grup. 

Els títols es poden adquirir a través de la plataforma tornassol.coop.

Palamós: comença el procés participatiu pel disseny arquitectònic del projecte

El primer projecte d’habitatge cooperatiu d’obra nova de Sostre Cívic a les comarques gironines segueix avançant! Ahir el grup del projecte de Palamós s’ha reunit per primera vegada amb els arquitectes d’UMMA Arquitectura i els tècnics de Sostre Cívic per començar el procés de co-disseny i definir la configuració de l’edifici de manera col·laborativa.

Aquest ha estat el primer de quatre tallers que conformarán el procés de co-disseny acordat entre les arquitectes i les coordinadores del projecte. Els tallers estan dirigits per les arquitectes (UMMA) i dinamitzats per les coordinadores del projecte i abordaran tots els aspectes del projecte arquitectònic, des de la implantació de l’edifici i els condicionants urbanístics fins a la seva construcció i cost, passant pels aspectes de distribució interior, relacions entre espais privatius i col·lectius, etc.

Reunió dels socis i sòcies del projecte, el 6 d’octubre a les Galeries Carme de Palamós.

Val a dir que, amb l’objectiu de poder assolir el calendari proposat i acordat amb l’Ajuntament, en el projecte de Palamós aquest procés participatiu s’ha iniciat a partir de l’aprovació del Projecte Bàsic i l’obtenció de la preceptiva llicència d’obres, que va ser aprovada per l’Ajuntament de Palamós a principis de setembre. D’aquesta manera, tot i que co-disseny estarà limitat per aquest Bàsic, es farà sobre una base sòlida en quant a economia, tramitació legal i projecte arquitectònic.

En aquest primer taller s’ha presentat el projecte pre-dissenyat i el grau d’adaptació i canvi que es pot fer sobre aquest, per tal de respondre a les necessitats i requeriments específics del grup impulsor d’usuàries. També es va fer una primera ronda de dubtes, requeriments i expectatives del grup, i es va presentar una enquesta sobre aspectes del projecte arquitectònic i les formes d’habitar, que les usuàries hauran de respondre en les properes setmanes. 

En el proper taller es treballarà sobre les distribucions dels habitatges i els espais compartits, així com els usos d’aquests. Serà una oportunitat per observar l’encaix entre el projecte pre-dissenyat i els requeriments del grup.


Com és el Projecte Bàsic?

La promoció serà de 34 habitatges, qualificats de protecció oficial, distribuïts en planta baixa i cinc plantes, a més de 34 places d’aparcament soterrani. Per ara, s’ha previst la construcció de pisos d’entre 39 i 60 metres quadrats, d’una a tres habitacions (modificables segons les necessitats del grup impulsor), una dotació d’espais col·lectius complementaris i elements de condicionament passiu pel confort interior dels habitatges, que donen com a resultat una certificació energètica A per l’edifici.

Render del projecte, d’UMMA Arquitectura.

L’accés als habitatges es farà mitjançant passeres i a partir d’un sol nucli de comunicació vertical. L’aparcament serà en superfície, situat a la planta baixa sota el porxo obert. L’edifici es desdobla en dos volums que s’obren cap a la riera, generant un espai interior obert, amb caràcter de façana.

[Consulta el dossier informatiu del projecte per més detalls]


Procés participatiu obert

El procés participatiu amb el grup impulsor continua obert per acollir qualsevol persona interessada en formar-ne part!

Pots consultar els requisits d’accés i les condiciones econòmiques en la pàgina del projecte, on trobaràs també el formulari d’inscripció al grup impulsor.

Obrim inscripcions al primer projecte d’habitatge social cooperatiu a Valls

Aquest matí representants de l’Ajuntament de Valls i de la cooperativa Sostre Cívic hem presentat un nou projecte d’habitatge cooperatiu al municipi: un edifici de nova construcció, en desús i fins aleshores propietat d’una entitat financera, que s’ha rehabilitat per posar-lo a disposició a preu de cost per a la població de Valls. 

D’esquerra a dreta: Francesc Ribera (Oficina Local d’Habitatge), Jordi Cartanyà (Aj. de Valls)
Mandi Domingo (Sostre Cívic) i Lucía Basulto (Sostre Cívic).

La presentació a mitjans de comunicació s’ha fet a la plaça Jaume I, just davant de l’edifici del projecte. Es tracta d’un immoble construït el 2009 i acabat de reformar que consta de 15 habitatges.13 d’aquests són habitatges cooperatius d’entre 39 i 86 m2 en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. Els habitatges restants i l’escala B de l’edifici pertanyen a l’Ajuntament de Valls i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Durant la roda de premsa, Jordi Cartanyà Benet, primer tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge i d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat de l’Ajuntament de Valls ha destacat “la importància de disposar a Valls d’un projecte d’habitatge cooperatiu com aquest, que posa l’accent en les necessitats socials”, i ha explicat que en els propers anys “l’habitatge cooperatiu anirà creixent perquè és un model que respecta i garanteix el dret a l’habitatge de les persones”. Així mateix, el regidor ha exposat que des de l’Oficina Local d’Habitatge es treballa per dotar la ciutat d’habitatge assequible per a les persones a partir de la gestió de pisos cedits i d’altres de titularitat municipal, que en els propers mesos es veuran incrementats.


Recuperar patrimoni en desús per garantir el dret a l’habitatge 

Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. En el cas del projecte de Valls, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 230 i 550€, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 4.200€. 

A més, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge digne als col·lectius més vulnerables que el mercat immobiliari deixa fora, 5 dels 13 habitatges es destinaran preferentment a persones menors de 35 anys, famílies monoparentals i majors de 65 anys. També 2 dels habitatges seran gestionats per la Mesa d’Emergència de la Generalitat i l’Ajuntament de Valls i seran assignats als perfils que tramita el departament de Serveis Socials. És el segon projecte d’aquest tipus, combinant habitatge cooperatiu i serveis socials, que existeix a Catalunya. Palafrugell va ser la experiència pionera que es va posar en marxa fa poc menys de mig any. En aquest sentit, la Mandi Domingo, coordinadora del projecte, ha explicat que impulsant aquests acords “recuperem patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa”.

El pressupost total de la promoció, sumant els costos d’adquisició i la rehabilitació, ha estat de 1.500.000 €, finançats íntegrament amb un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya i amb una aportació subvencional de 60.000 € de l’Ajuntament de Valls. 


Calendari i incorporacions

Avui s’ha presentat la campanya per trobar persones interessades, que es preveu que puguin entrar a viure a l’edifici durant el mes desembre d’enguany. Els habitatges es destinaran preferentment a la població de Valls, tot i que també s’hi poden inscriure persones d’altres municipis de Catalunya, que entraran al projecte en el cas que quedin habitatges vacants. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial.

El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 5 d’octubre fins el 13 de novembre, i durant la campanya es realitzaran tres sessions informatives i una visita a l’edifici oberta a totes les persones interessades:

Sostre Cívic participa a Zuric (Suïssa) a la trobada internacional de cooperatives d’habitatge

L’esdeveniment va analitzar les polítiques d’habitatge locals per a extreure lliçons comunes sobre la importància d’un marc regulador de suport, accés al finançament i autonomia cooperativa.

Representants de cooperatives d’habitatge d’arreu del món es van reunir a Zuric (Suïssa) el passat 22 de setembre per explorar maneres conjuntes de fomentar l’habitatge cooperatiu assequible. L’esdeveniment celebrat de manera híbrida, presencialment i en línia, va ser organitzat per WBG Zurich, la més gran de les nou associacions regionals de cooperatives d’habitatge suïsses.

La nostra sòcia i membre del projecte Cirerers, Esther Alegre, va mencionar la importància de l’existència de Sostre Cívic com a motor de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. “La cooperativa proporciona les eines que els grups poden utilitzar per prendre les decisions dels seus propis projectes”, va dir.

Ander Zabala, membre de l’equip tècnic i administratiu de Sostre Cívic, va destacar també la importància de l’existència al nostre país de la banca ètica i cooperativa per aconseguir que el model s’instal·lés. “L’àmplia xarxa de diferents iniciatives d’economia solidària fa possible que aquests bancs ètics existeixin”, va dir. “És necessari l’existència d’un ecosistema sencer per a obtenir amplis suports. Els bancs tradicionals no confien en el model cooperatiu.” El suport de la ciutat de Barcelona i altres ens públics locals i nacionals a Catalunya, a través de la cessió de sòl i altres mesures, també ha estat crucial per a l’èxit del projecte, va afegir.

El moviment d’habitatge cooperatiu a Suïssa té una llarga trajectòria i implantació: va començar fa més de 100 anys, en resposta a la greu escassetat d’habitatge. Només a Zuric hi ha 100 cooperacions d’habitatge, amb una quota de mercat del 23% de tots els apartaments de la ciutat. A nivell nacional, hi ha 1.700 organitzacions d’habitatge de beneficis limitats a Suïssa, incloent-hi co-operacions d’habitatge. Junts, aquestes organitzacions representen el 10% del total de la població d’habitatges de Suïssa.

Karin Vasella-Kuhn, cap de l’oficina de la ciutat de Zuric encarregada dels habitatges sense ànim de lucre, va proporcionar una visió general de les seves polítiques per donar suport a les cooperatives, des de 1924 fins al dia d’avui. Entre les mesures, va descriure la venda o arrendament a llarg termini de terres per al desenvolupament d’habitatges sense ànim de lucre, la concessió de préstecs i la compra de certificats de participació o accions. 

Entre les mesures de suport, és important destacar la Bond Issuing Cooperative for Limited Profit Housing (EGW/CCL), establerta el 1991 pel govern suís i el moviment d’habitatge cooperatiu del país. Es tracta d’una cooperativa que recapta diners directament del mercat de capitals mitjançant préstecs a llarg termini. Reparteix la quota entre els contractistes d’utilitat pública, que han de ser membres de la cooperativa EGW/CCL. El finançador subscriu una fiança coberta per un aval de la Confederació. Això limita el tipus d’interès, que es manté fix durant la durada del préstec.

Un ingredient clau en la longevitat del model suís és l’autonomia de què gaudeixen les organitzacions paraigua cooperatives: administren el procés, amb el paper del govern limitat a les garanties de préstecs i ajudes per aconseguir finançament.  

Alguns cooperatives suïsses també donen suport internacional a altres cooperatives fora del país. La cooperativa d’habitatge més gran de Suïssa, Allgemeine Baugenossenschaft Zürich (ABZ), gestiona un fons de solidaritat que ha donat suport a 45 projectes a tot el món en els darrers tres anys.

Julie La Palme, secretària general de la Co-operative Housing International (CHI), va destacar que el model suís podria ser replicat.  «Podem veure l’èxit de l’habitatge cooperatiu a Suïssa, especialment aquí a Zuric, amb la política d’habitatge i els mecanismes de finançament facilitats a escala regional i nacional, i aquest és un model que val la pena emular en altres parts del món”.

Sorcha Edwards, secretari general de Housing Europe, va advertir que l’augment de l’oferta per si sol no resoldrà la crisi d’habitatge del món. Es va referir als informes sobre habitatge assequible que va elaborar la seva organització al 2021, on es recullen experiències de captació de sòl, finançament i bona governança. 

“Una aproximació cooperativa a l’habitatge ha de ser part de la solució a aquesta crisi global massiva”, va dir. “Però, és clar, no es pot confiar només en el poder de la gent; les estructures reguladores i el finançament adequats han d’estar disponibles per permetre que aquestes cooperatives floreixin.”

La legislació també pot ser una barrera. A Europa Oriental, el parc d’habitatges és principalment de propietat individual i hi ha una falta de marcs reguladors i institucions adequades per a promoure habitatge assequible i cooperatiu. Reconeixent que s’enfrontaven a reptes comuns, els cooperadors de Croàcia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Eslovènia van fundar la xarxa d’habitatge cooperatiu Moba Housing SCE el 2017.

“Els actors financers no estan disposats a assumir riscos”, va dir Zsuzsi Pósfai de Moba. “No estan disposats a donar suport a iniciatives pioneres  i experimentals, i com que el sector encara no existeix, només tenim iniciatives pioneres i experimentals.”  Actualment, Moba ja ha pogut crear el seu propi Fons de Desenvolupament d’Habitatge el 2021 fundat amb capital de cooperatives d’habitatge suïssa, i sembla que podran afegir algun finançament addicional aviat, a través de fons públics, que els hi permeti a curt termini donar préstecs als seus membres per poder desenvolupar els primers projectes.

Pots llegir més a la pàgina internacional coop.news