Mes: octubre de 2023

48h Open Cooperative House: descobreix per dins els projectes de Sostre Cívic

El cap de setmana que ve, del 21 i 22 d’octubre, en el marc de l’esdeveniment 48h Open House Barcelona, Sostre Cívic obre les seves portes perquè puguis conèixer de prop alguns dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més emblemàtics. Vine i descobreix diferents models d’habitatge que aposten per la sostenibilitat, la comunitat i la innovació arquitectònica!

Durant les visites, tindràs l’oportunitat de conèixer i explorar alguns dels nostres projectes més destacats i innovadors, ubicats tant a Barcelona com a Sant Cugat o Olesa de Montserrat. Coneixeràs les històries, els dissenys, i les comunitats que donen vida a aquests edificis, mentre exploraràs el potencial i les possibilitats que ofereix l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Amb aquestes visites, no només volem compartir els nostres projectes i experiències, sinó també inspirar i connectar amb tots aquells interessats en explorar noves formes de viure, sostenibles, comunitàries i transformadores d’un model actual basat en l’especulació i que no garanteix un dret bàsic com és l’habitatge.

Per a totes cal inscripció prèvia, les tens totes aquí:

CIRERERS (Roquetes, Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre al matí

✍️ Inscripcions 11h (Coòpolis)
✍️ Inscripcions 12h
✍️ Inscripcions 13h

Cirerers és un projecte guanyador del concurs públic de solars municipals de 2016. Dissenyat per Celobert i construït per La Constructiva, té 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, va ser l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta. Les sòcies van entrar a viure l’abril de 2022. El bloc es desenvolupa al voltant de tres conceptes principals: un model de cohabitatge i cessió d’ús (nou model de convivència i de tinença); una aportació urbanística (la solució del projecte crea un joc d’alçades per adaptar-se a l’entorn, que s’aprofita com a espai comunitari de l’edifici i evita l’aparició d’una gran mitgera en el paisatge urbà), i un compromís mediambiental (es tracta d’un projecte d’edifici passiu, amb una mínima demanda energètica, pel que fa a climatització i producció d’aigua calenta, i un edifici ecològic, que fa servir materials preferentment orgànics amb la mínima petjada ecològica).

🏆 El 2022 va ser premiat a la categoria de sostenibilitat als Advanced Architecture Awards 2022, i el projecte va ser valorat, amb La Sala a Calonge, per rebre el 2023 el premi a la Innovació Social de la Comissió Europea.

👉 Pots saber més del projecte aquí.


LA BALMA (Poblenou, Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre a la tarda

✍️ Inscripcions 16h (Coòpolis)
✍️ Inscripcions 17h
✍️ Inscripcions 18h

La Balma també sorgeix d’un projecte guanyador del concurs públic de solars del 2016. En convivència des de 2021, el grup el formen 33 persones agrupades en 20 unitats de convivència. L’edifici, dissenyat per LaCol i LaBoqueria, comparteix espais amb el barri i mostra la riquesa de la vida comunitària interior, té una secció canviant que s’adapta a les necessitats de cada pis i ofereix un bon confort climàtic i acústic. És la primera construcció de La Constructiva, i tipològicament, els habitatges es dissenyen a partir d’una unitat bàsica de 50 m² ampliables segons les necessitats dels usuaris: els habitatges s’apropien d’espais (de manera individual, compartida o com a habitacions satèl·lit) amb una obra mínima de divisòries en sec. Constructivament, es tracta d’un edifici lleuger on predominen materials reutilitzables i desmuntables, que permeten reduir la fonamentació i els materials d’origen mineral en l’edifici.

🏆 El 2022 va ser premiat per l’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl com la millor edificació d’obra nova. També va ser seleccionada pels Premis FAD i la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura.

👉 Pots saber més del projecte aquí.


PRINCESA49 (La Ribera, Barcelona)

Diumenge 22 d’octubre al matí

✍️ Inscripcions 11h
✍️ Inscripcions 12h
✍️ Inscripcions 13h

Princesa49 és, des del 2018, el primer edifici d’habitatges cooperatius en cessió d’ús de Barcelona, i el primer de l’Estat a fer-se amb col·laboració pública. L’Ajuntament de Barcelona va cedir l’ús de l’edifici a Sostre Cívic mitjançant un dret de superfície a setanta-cinc anys, a canvi de fer-hi una rehabilitació integral que permetés obtenir més bona accessibilitat i un estalvi energètic, i que esdevingués un model tant per al sector com per a les persones que hi viurien. L’edifici es va construir a mitjan segle XIX i la seva rehabilitació ha permès recuperar-ne els paviments hidràulics originals i els embigats. El projecte disposa de 5 habitatges de 45 m² i 65 m² i tres espais d’ús comunitari. A més, s’hi han fet diferents actuacions per reduir el consum i optimitzar-lo, com ara l’aïllament de totes les parets exteriors amb suro i fang, la millora i la recuperació de les fusteries i la incorporació de sistemes radiants. A banda, s’han centralitzat totes les instal·lacions per compartir els recursos: caldera de pèl·lets, plaques solars, dipòsit d’aigües pluvials i dipòsit de reciclatge d’aigües grises.

🏆 El 2019 la xarxa Barcelona+Sostenible va reconèixer aquest projecte i la seva rehabilitació energètica amb el Premi a la resiliència i responsabilitat planetària, i anteriorment, el 2018, va ser premiat pel Germinador Social, organitzats per SomEnergia i Coop57.

👉 Pots saber més del projecte aquí.


CLAU MESTRA (La Floresta, Sant Cugat)

Diumenge 22 d’octubre al matí

✍️ Inscripcions 11h
✍️ Inscripcions 12h
✍️ Inscripcions 13h

El projecte de Clau Mestra està fet sobre les antigues cases dels mestres del municipi i si han desenvolupat 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible. Després de molts anys de lluita, les sòcies van entrar a viure fa ben poc, el març de 2023. El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat. La rehabilitació integral i ampliació de l’immoble ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar-ne la superfície habitable. S’han fet servir sistemes i materials de bioconstrucció, com ara la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. Les obres han anat a càrrec de La Constructiva i, a més, el grup de sòcies i veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueix un doble objectiu: rebaixar costos i ser una potent eina d’empoderament del grup. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.

🏆 El 2022 va ser reconegut per la Millor actuació a l’àmbit de la rehabilitació sostenible d’edificis per l’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge.

👉 Pots saber més del projecte aquí.


LA XICOIRA (Olesa de Montserrat)

Diumenge 22 d’octubre al matí

✍️ Inscripcions 12h

El projecte de La Xicoira és una iniciativa singular perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, que ja hi comptava amb l’estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes. Sostre Cívic el va adquirir el 2021, i el març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. El disseny és de La Baula i STEM, i les obres de La Constructiva. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure. És el primer habitatge d’aquestes característiques a Olesa de Montserrat i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte en convivència d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona. Les sòcies tot just acaben d’entrar a viure!

👉 Pots saber més del projecte aquí.

Inaugurem La Xicoira: exemple de col·laboració pública per recuperar patrimoni en desús

El passat divendres a Olesa vam inaugurar La Xicoira, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat Pere Aragonès, que va reivindicar l’habitatge cooperatiu com eina imprescindible per a fer créixer el parc d’habitatge assequible.

Recupera l’acte inaugural en vídeo

Divendres passat, 6 d’octubre, a la tarda, vam entregar les claus de La Xicoira, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). L’acte d’inauguració va constar d’una visita institucional a l’edifici, situat a ple centre de l’Eixample nou d’Olesa, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia i l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent. Després de la visita, l’acte inaugural va tenir el protagonisme de les 30 sòcies i veïnes de La Xicoira, amb l’entrega de la clau simbòlica de mans de les autoritats.

Durant la visita es van visitar alguns dels 25 habitatges de La Xicoira, de diferents característiques entre 42 i 75 m², tots equipats completament, i els amplis espais col·lectius complementaris. És el primer habitatge d’aquestes característiques del municipi i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona.

Però el projecte de La Xicoira no només és singular per la seva dimensió, sinó perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, només amb estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes, que s’ha acabat l’obra per construir habitatges assequibles fora del mercat especulatiu. El març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure.

Un exemple de col·laboració público-cooperativa

Tots els habitatges de La Xicoira estan qualificats de Protecció Oficial (HPO) i, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, s’han prioritzat gent jove menors de 35 i gent gran major de 65 anys empadronades al municipi. La col·laboració i el suport de la Generalitat també han estat fonamentals. El finançament d’aquesta operació ha comptat amb l’Institut Català de Finances, la banca pública de promoció de Catalunya, a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció que està destinada a impulsar la construcció d’HPO de lloguer social. Aquesta línia compta amb una bonificació del cost financer per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, present a l’acte d’inauguració, ha destacat que l’accés al finançament per a projectes d’habitatge social és una de les nostres prioritats estratègiques que contribueix, amb altres actors, a què famílies vulnerables puguin accedir a un habitatge digne”. Durant el 2022, l’ICF va destinar 65,4 milions d’euros a finançar iniciatives de construcció d’habitatge de lloguer social.

“Des del Govern volem fer 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys i les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, són unes còmplices per fer-ho possible”

Pere Aragonès, president de la Generalitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar la seva intervenció al tancament de l’acte inaugural per agrair als veïns i veïnes de La Xicoira que “ens hàgiu obert casa vostra” i s’ha dirigit a ells per afirmar que“les institucions aquí presents són casa vostra per poder tirar endavant projectes per fer un país millor”. Després de declarar que caltreure l’habitatge de la pura lògica del mercat si volem garantir drets”, va anunciar que el Govern està compromès a impulsar 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys. Per aquest objectiu, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, “són unes còmplices per fer-ho possible”. En paraules del president, La Xicoira “serà un exemple més d’una nova manera no només d’entendre l’habitatge, sinó d’entendre la societat, on volem recuperar espais de vida col·lectiva per la gent sense que ens ho marqui el mercat sempre”.

Vida comunitària i obert al municipi

“Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país

Guillem Llorens, president de l’Associació de l’Economia Social Catalunya

Més enllà dels parlaments institucionals, durant l’acte inaugural van participar també Guillem Llorens, de l’Associació per l’Economia Social de Catalunya (entitat que agrupa la XES i les principals federacions de cooperatives i mutualitats de Catalunya), que va fer valdre tots els agents i col·laboradors de l’economia social que han fet possible La Xicoira: des de les obres, en mans de La Constructiva, el disseny dels arquitectes La Baula i STEM,  el servei d’aigua de la Comunitat Minera Olesa, entre d’altres. “Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país”, va declarar Llorens.

“Recuperem sòl privat, desenvolupem projectes rurals, fem inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feministes al voltant de l’habitatge. Estem preparades per poder fer un salt d’escala i formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge”

Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic

Entomant aquesta darrera idea va insistir-hi, representant el Consell Rector de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, que va reivindicar la cooperativa com “un instrument més que vàlid per contribuir a una política pública forta d’habitatge al nostre país”. Amb La Xicoira, ja són 12 els projectes en convivència a Sostre Cívic, que sumen més de 170 habitatges. En 3 anys, pretenem sumar 18 projectes i un total de prop de 500 habitatges. Una tercera part d’aquests projectes es desenvolupen sobre patrimoni cooperatiu. “Hem recuperat sòl privat, també desenvolupem projectes en entorns rurals, incorporem criteris vinculats a la inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feminismes al voltant de l’habitatge”, va resumir la representant de Sostre Cívic, abans de proclamar que la des de la cooperativa “estem preparades per poder fer un salt d’escala i, per tant, formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge amb totes vosaltres”, dirigint-se a entitats, sòcies i administracions.

“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”

Isabel Caparrós, sòcia i veïna de La Xicoira

En acabar, les sòcies de La Xicoira van llegir un escrit fet de manera conjunta i llegit per la veïna Isabel Caparrós. Vam explicar que La Xicoira neix per formar part d’un model d’habitatge que estigui fora de les lògiques especulatives del mercat, tant per nosaltres com per a les següents generacions”, i que les seves impulsores s’hi va apropar “fugint de lloguers abusius als quals ningú posa fre. Per això apostem per la cessió d’ús i la propietat cooperativa, no només per motius econòmics, també relacionals”. I és que aquesta, la vida comunitària, és un factor important per les noves veïnes: “Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”. L’edifici de La Xicoira té, a més dels espais destinats a la vida comunitària, dos locals en planta baixa d’ús polivalent que la comunitat de sòcies vol posar a disposició del teixit associatiu del municipi. 

Inauguració La Xicoira

Sindicalisme i cooperativisme aixequen la primera pedra d’una nova cultura del dret a l’habitatge

Podeu recuperar l’acte en vídeo a YouTube.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.

El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.

El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.

Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.

Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.

Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?

Les presentacions de les dues entitats van donar peu a la ponència de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui va introduir el debat sobre què poden aportar-se mútuament cooperativisme i dret a l’habitatge segons diferents experiències internacionals de més llarga trajectòria. 

La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.

Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.

Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives “sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat. 

Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.