Mes: octubre de 2025

Participem a la jornada d’habitatge de eldiario.es per reivindicar el cooperativisme com a eina imprescindible per solucionar el dret a l’habitatge.

Sostre Cívic va estar present a la taula “Alternatives d’èxit davant la crisi de l’habitatge” dins les jornades “El dret a l’habitatge: reptes i solucions” organitzades per eldiario.es, el passat dilluns 6 d’octubre al Palau Robert de Barcelona. La nostra directora de projectes i membre del nostre Consell Rector, Eva Ortigosa, va remarcar que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa real al mercat especulatiu basada en la propietat col·lectiva i l’estabilitat a llarg termini per a les persones sòcies. La representant de Sostre Cívic, a més, va subratllar no només el creixement exponencial del model de cessió d’ús, sinó també la seva capacitat transformadora en l’economia social i en el teixit urbà, rebent el reconeixement explícit dels representants de les administracions i del món acadèmic.

Ortigosa va presentar una visió optimista del moment que viu el cooperativisme d’habitatge i, en particular, Sostre Cívic. Va explicar que, des del primer projecte pilot el 2015, hem fet un salt d’escala notable: el 2025 comptem amb més de 25 projectes arreu del territori, que sumen prop de 600 habitatges —entre els que ja estan en convivència i els que són en promoció— i més de 2.100 persones sòcies, de les quals més de 500 ja tenen un habitatge adjudicat.

Va remarcar que el nostre model va més enllà de garantir una llar, perquè impulsa la compartició de serveis i recursos associats a l’habitatge (mobilitat, consum i cures), crea projectes adaptats a col·lectius específics —com la gent gran— i enforteix els vincles comunitaris amb els barris, contribuint a construir ciutats més resilients i cohesionades.

Segons Ortigosa, el model cooperatiu garanteix habitatge assequible sense ànim de lucre, fomenta la sostenibilitat ambiental i dinamitza l’Economia Social i Solidària, amb la participació de banca ètica, arquitectures cooperatives i empreses de construcció responsables. També va reivindicar el paper del sector com a motor de les polítiques públiques d’habitatge, celebrant el suport institucional creixent —mitjançant subvencions i cessió de sòl públic— però recordant que encara queda camí per consolidar i ampliar aquest marc de suport.

Respecte a la incidència del model en el mercat, Ortigosa va ser contundent: l’habitatge cooperatiu canvia primer el relat, demostrant que el dret a l’habitatge es pot garantir des d’actors sense lucre, i, a mesura que el sector guanyi volum, tindrà una incidència creixent en el preu de l’habitatge i en la desmercantilització del sòl.

Administracions i acadèmia reconeixen el cooperativisme en cessió d’ús com una solució indispensable

El debat va comptar amb la participació de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va reconèixer la necessitat de donar més “musculatura” al cooperativisme en cessió d’ús perquè pugui incrementar el parc d’habitatge assequible. Riera va destacar el Conveni Sal, que preveu la cessió de sòl per a 1.000 habitatges en 10 anys, i va anunciar la voluntat del consistori d’accelerar aquest procés per poder cedir tot el sòl previst en només cinc anys. Segons ell, cal que el tercer sector guanyi capacitat per, en el futur, poder impulsar també habitatge assequible sobre sòl privat.

Per la seva banda, Carles Martí, comissionat de barris de la Generalitat, va posar l’accent en el gran potencial del cooperativisme en la rehabilitació i regeneració urbana, àmbits en què encara hi ha molt de marge per créixer. Va subratllar la convergència d’objectius entre les polítiques públiques —com el Pla de Barris i Viles, amb 200 milions d’euros anuals— i la filosofia del cooperativisme, que aposta per projectes sense lucre i amb retorn social al territori.

Tots dos representants van coincidir en la importància d’accelerar la cessió de sòl públic i consolidar un sistema d’habitatge mixt, on el sector social tingui un paper protagonista al costat de l’administració.

El debat va incorporar també la mirada acadèmica de David Falagan, de la Càtedra de Barcelona Estudies d’Habitatge (UPC), que va situar la reflexió en clau europea. Va recordar que Espanya només disposa d’un 2,5% d’habitatge social, molt lluny del 30% dels Països Baixos o el 24% d’Àustria, i va destacar que models com el de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús poden contribuir de manera decisiva a revertir aquesta situació.

En aquest punt, Eva Ortigosa va reivindicar que Sostre Cívic ja té el múscul per fer-ho possible, i va reclamar que en grans programes estatals, com el Pla 50.000, es prioritzin els actors sense ànim de lucre i les cooperatives, situant-los “per davant d’aquells que busquen benefici econòmic” en la gestió i provisió d’habitatge social. Falagan va coincidir amb aquesta visió i va afegir que el model cooperatiu és eficaç tant a curt termini —amb accions tàctiques que eviten l’expulsió residencial— com a llarg termini, garantint l’estabilitat i la permanència de l’habitatge assequible que el sector públic, sol, sovint no pot assegurar.

Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries, Riera va situar l’impacte principal de l’economia social en les classes mitjanes, mentre que Martí va discrepar amistosament, afirmant que les entitats sense ànim de lucre poden beneficiar el conjunt de la població i tenen un alt potencial per generar habitatge a preus assequibles. Ortigosa va tancar aquest bloc recordant que la nostra cooperativa treballa per un accés universal a l’habitatge i per afavorir la mixtura social, amb quotes adaptades a diferents situacions econòmiques —des de les classes mitjanes fins a persones en situació de precarietat, que poden accedir a quotes subvencionades.

La trobada va confirmar Sostre Cívic com un referent internacional —reconegut amb els premis World Habitat i Innovació Social de la Comissió Europea— i com un soci estratègic per construir un sistema públic i social d’habitatge a Catalunya, capaç d’articular polítiques públiques, iniciativa social i transformació urbana.

L’informe, impulsat per Habicoop amb la participació de Sostre Cívic, analitza per primer cop els beneficis socials, econòmics i ambientals del model cooperatiu en cessió d’ús comparant-ho amb el lloguer privat. 

Les persones que hi viuen gaudeixen de més estabilitat, menys despesa i més benestar emocional que les que viuen de lloguer al mercat privat.

Aquest dimarts 30 de setembre s’ha presentat al BLOC4BCN, a Barcelona, el primer Estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, elaborat per la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya (Habicoop) amb la col·laboració de Sostre Cívic i altres entitats del sector. L’informe avalua, per primer cop amb dades contrastades, els efectes d’aquest model en tres àmbits: social, econòmic i ambiental.

L’estudi està coordinat per Alma Porta (Andaira) i Laura Camprubí (El Risell), i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Aplica un mètode innovador basat en l’avaluació de l’impacte net i la teoria del canvi, amb perspectiva de gènere i enfocament col·laboratiu. La recerca s’ha basat en una enquesta a més de 300 persones i l’anàlisi de 19 projectes d’habitatge cooperatiu en convivència arreu de Catalunya, amb l’objectiu de mesurar-ne l’impacte social, econòmic i ambiental. Aquesta metodologia permet comparar la situació de les persones que viuen en habitatges cooperatius amb les persones que viuen de lloguer al mercat privat, controlant factors com l’edat, el gènere o els ingressos.

Més estabilitat, millor salut i més estalvi

Els resultats són clars: les persones que viuen en habitatges cooperatius en cessió d’ús tenen 6,6 vegades més probabilitats de poder-hi viure tota la vida i 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge que les que viuen de lloguer. També mostren un nivell de satisfacció amb la vida 1,3 punts més alt (en una escala de 0 a 10) i manifesten més confiança, suport mutu i benestar emocional.

Segons l’informe, el 75% de les persones cooperativistes passen temps amb el veïnat als espais comuns i gaudeixen d’una percepció de seguretat un 31% més alta. El sentiment de comunitat i la participació són especialment destacats: tres de cada quatre sòcies participen regularment a assemblees i gairebé el 25% ho fan setmanalment.

Durant la presentació, Eulàlia Tubau, co-coordinadora de Sostre Cívic i membre de la comissió gestora de l’estudi, va destacar que “aquest informe demostra amb dades el que ja vivim cada dia: que el cooperativisme d’habitatge millora la vida de les persones i genera comunitat, confiança i arrelament”.

Assequible i econòmicament resilient

El model també és més sostenible econòmicament. El cost mitjà d’un habitatge cooperatiu és 3,66 €/m² inferior al del lloguer privat, i quatre vegades més persones aconsegueixen dedicar menys del 30 % dels seus ingressos a l’habitatge. A més, les persones cooperativistes tenen 11 vegades més probabilitats d’arribar a final de mes amb facilitat i la meitat declara que pot estalviar més que abans d’entrar a la cooperativa.

La viabilitat dels projectes és igualment positiva: el 84 % dels edificis presenten un balanç econòmic positiu, i la pràctica totalitat disposa de mecanismes de solidaritat interna per donar suport a les persones amb dificultats puntuals. En paraules de David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop i co-coordinador de Sostre Cívic, “aquest model demostra que és una alternativa econòmicament viable, capaç d’oferir habitatges estables sense ànim de lucre i amb una gestió comunitària”.

Impacte ambiental i sostenibilitat

En l’àmbit ambiental, les dades mostren que el model cooperatiu redueix de manera significativa l’impacte ecològic de l’habitatge. Els edificis estudiats tenen un consum energètic un 55 % inferior a la mitjana de Catalunya, i el 90 % de l’energia que fan servir és renovable. A més, un 70 % dels projectes disposa de sistemes de monitoratge energètic, i gairebé el 60 % ofereix aparcaments per a bicicletes o vehicles compartits.

També s’hi constata un augment de l’ús d’aliments ecològics i de proximitat, i un canvi d’hàbits cap a una mobilitat més sostenible, amb menys ús del cotxe privat i més desplaçaments a peu, en bici o amb transport públic.

“La sostenibilitat és inherent al model”, va subratllar Laura Camprubí, de la cooperativa El Risell. “Construïm edificis eficients i comunitats que cuiden l’entorn, i això té un impacte directe en la reducció d’emissions i en el benestar de les persones.”

Una porta d’entrada a l’Economia Social i Solidària

A més dels beneficis econòmics, socials i ambientals, l’estudi també revela un altre impacte clau del model cooperatiu: la seva capacitat per apropar noves persones a l’Economia Social i Solidària (ESS). Per tant, això vol dir que és socialment molt transversal i genera vincles entre trajectòries molt diverses. L’habitatge cooperatiu actua com una porta d’entrada a l’ESS, ja que facilita la incorporació de persones sense experiència prèvia i afavoreix la participació en iniciatives col·lectives.

Segons les dades de l’informe, gairebé una de cada cinc persones residents (17,6 %) no tenia cap relació prèvia amb l’ESS, i aquest percentatge s’enfila fins al 48,5 % entre aquelles que coneixien el model però no hi havien participat abans. Això confirma que viure en cooperativa no només transforma la manera d’habitar, sinó que obre camins cap a altres formes de consum, treball i organització més democràtiques i solidàries.

Reconeixement institucional i reptes de futur

L’acte ha reunit més d’una cinquantena de persones i ha comptat amb la presència del secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, i del comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera. Tots dos han coincidit a destacar el paper estratègic del cooperativisme d’habitatge per ampliar el parc assequible i garantir el dret a l’habitatge. “Cal utilitzar tots els recursos que tenim en un moment tan difícil”, ha remarcat Ramos, mentre que Riera ha subratllat la necessitat de “donar un salt d’escala” i consolidar un sistema d’habitatge mixt amb protagonisme del sector social.

Des de Sostre Cívic, hi coincidim plenament: l’estudi evidencia que el model de cessió d’ús funciona i és una eina real per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, gestionem gairebé la meitat dels projectes cooperatius de Catalunya, amb més de 2.100 persones sòcies i 550 habitatges en convivència o en promoció.

L’estudi de Habicoop representa un pas decisiu per al reconeixement del cooperativisme d’habitatge com a pilar de les polítiques públiques d’habitatge. Els resultats reforcen el que moltes comunitats d’habitatge cooperatiu han demostrat sobre el terreny: que és possible garantir habitatges dignes, estables i assequibles fora del mercat especulatiu.

📎 Consulta l’estudi complet: habicoop.cat/estudi-impacte