Mes: desembre de 2021

10 notícies que no oblidarem d’aquest 2021

20.12.2021


Després d’un 2020 ple de reptes per a la nostra entitat, marcat per la pandèmia de la Covid19 que ens va obligar a modificar hàbits i pràctiques, el 2021 ha estat clau per l’impuls del model i per la consolidació de molts dels nostres projectes.

La construcció i rehabilitació d’edificis, que abans era el principal eix de treball de la nostra entitat, ha cedit una mica d’espai a la gestió de la convivència dels projectes que ja s’han fet realitat i que comencen a agafar pes, tres anys després que les veïnes de Princesa49 entressin a viure-hi. Amb la finalització de les obres de La Balma i la incorporació del projecte de Sant Joan de Vilatorrada, el 2021 hem doblat el número d’habitatges en convivència, passant de 25 a 50 unitats de convivència que compten ja amb una llar cooperativa i que s’incorporen a les de Princesa49, Mur i Palafrugell.  

Així doncs, tenim molt a celebrar! Per tancar l’any, volem fer un repàs de les notícies més destacades que hem viscut el 2021 per aturar-nos un segon i mirar enrere perquè no se’ns oblidi, de tant en tant, d’on venim i cap a on anem:


1. Fem comunitat al projecte Mur

Les veïnes del projecte d’habitatge cooperatiu a Martorell van entrar-hi a viure en plena pandèmia, i això va dificultar molt el procés de coneixença i consolidació del grup. Un camí on han estat acompanyades per l’equip tècnic de l’entitat, que ha dinamitzat les trobades i formant a les sòcies des de diferents àmbits. 

Xarxanet: El repte de les noves incorporacions al cohabitatge: “Per acollir, hem d’aturar-nos”


2. Per un habitatge no especulatiu i assequible per a tothom

El maig la Sectorial d’Habitatge de la Xarxa d’Economia Solidària, de la qual formem part, i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya van impulsar una campanya dirigida a les administracions públiques per reclamar mesures que afavoreixin l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu… i que ja ha tingut resultats positius! El 15 de maig el sector de l’habitatge cooperatiu de Catalunya va realitzar la primera gran mobilització unitària que va reunir centenars de persones a plaça Sant Jaume.

Betevé: El moviment per l’habitatge cooperatiu demana mesures per fer-lo assequible

Crític: Un habitatge no especulatiu i assequible per a les classes populars


3. El projecte sènior de Can 70 ja té solar

Can 70

Can70 serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran sobre sòl públic de Catalunya i de l’estat espanyol després que l’Ajuntament de Barcelona hagi assignat un parell de solars per desenvolupar el projecte, fruit del conveni signat la tardor passada entre l’Administració i diferents fundacions d’habitatge social i cooperatives d’habitatge. Ja estem redactant el projecte arquitectònic gràcies al primer concurs de proveïdors que hem realitzat a la cooperativa i amb la col·laboració del COAC!

Catalunya Press: Barcelona cedeix sòl municipal per a la construcció de pisos d’habitatge social

COAC: El COAC col·labora en el concurs d’idees per al projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic

Realitat: Entrevista a Can 70: “Envellir amb companyia de gent coneguda i sense ser una càrrega per a ningú”


4. Les veïnes entren al nou projecte cooperatiu a Sant Joan de Vilatorrada

A principis de juny, les 5 unitats de convivència d’aquest projecte al Bages van entrar-hi a viure! L’immoble era propietat d’una entitat bancària i s’ha pogut rescatar del mercat especulatiu amb la compra via el dret de tanteig. Es tracta del mateix procediment que vam seguir també al projecte de Palafrugell.

El Punt Avui: La cooperativa que treu pisos als fons 

TV3: Projecte d’habitatge de Sostre Cívic a Palafrugell


5. Estructura de fusta de Cirerers: completada!

La finalització de l’estructura de l’edifici de Cirerers va cridar molt l’atenció de les veïnes del barri de Roquetes, però també de mitjans i entitats del sector. 31 unitats familiars d’entre 40 i 70 metres quadrats que ocupen set plantes, i que conjuntament amb els baixos conformen l’edifici de fusta més alt de l’Estat, fins ara. Es preveu que el primer trimestre de 2022 serà quan les sòcies de la cooperativa començaran a omplir de vida l’edifici!

Betevé: Com es viurà a l’edifici de fusta més alt d’Espanya?

Col·legi d’aparelladors: La fusta de Cirerers

TV3: S’estén la construcció d’edificis de grans dimensions fets totalment de fusta i altres materials sostenibles


6. Finalitzen les obres de La Balma

La tarda del dijous 15 de juliol, vam lliurar les claus dels habitatges a les veïnes d’aquest projecte al Poblenou i el primer d’obra nova de la nostra entitat, en un acte davant l’edifici on va participar l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau. També aquest és el primer projecte que acaba les obres a un solar municipal d’entre tots els adjudicats per l’Ajuntament el 2016, en el primer concurs públic convocat pel consistori destinat a promoure l’habitatge cooperatiu.

Betevé: Ni comprar ni llogar: viure en un habitatge cooperatiu

Crític: La Balma: l’aval de la feina ben feta de La Constructiva


7. L’habitatge cooperatiu arriba a nous municipis i comarques: els projectes de Palamós, Lleida, Olesa, Valls i Calonge avancen!

El 2021 aquests cinc projectes d’habitatge cooperatiu han rebut suport de les administracions locals mitjançant diferents vies de col·laboració: cessió de sòl, conveni, ajuts… garantint la seva viabilitat i facilitant que avancin i siguin una realitat properament. Celebrem que, cada vegada més, els mecanismes a implementar per garantir l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús comptin amb el suport de les administracions públiques.

Ajuntament de Lleida: Sostre Cívic presenta a l’EMU l’estudi previ de viabilitat per crear un edifici de 25 habitatges en règim cooperatiu a Lleida

Revista del Baix Empordà: Palamós presenta l’avantprojecte executiu de la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu que es construirà a les comarques gironines

Sostre Cívic: El projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa avança millorant les seves condicions econòmiques

Tarragona Digital: L’Ajuntament de Valls incrementa en 26 pisos el parc d’habitatges públic municipal

TV Costa Brava: Nou projecte d’habitatge cooperatiu per joves a Calonge i Sant Antoni


8. Superem les traves de la pandèmia i celebrem la nostra primera assemblea general en format híbrid 

Després de molt de temps, a causa de la situació d’alerta originada per la COVID-19, vam poder trobar-nos presencialment al Casal de Ca L’Isidret, limitant l’aforament i mantenint totes les mesures de seguretat sanitàries, i amb l’opció de participar en línia. Tanmateix, l’Assemblea Extraordinaria d’octubre, on es va aprovar la constitució del grup cooperatiu de Sostre Cívic amb l’objectiu d’enfortir el model de la nostra entitat, va ser únicament virtual.

Sostre Cívic: “(…) La primera Assemblea híbrida de la història de la nostra cooperativa”

Sostre Cívic: Neix el grup cooperatiu de Sostre Cívic


9. Tenim nous veïns a La Balma: L’Abdel i en Nama!

Un reportatge de Tot Barcelona parla de l’Abdel i en Nama, dos veïns de La Balma que van entrar al projecte gràcies a l’acompanyament de l’associació Punt de Referència i el finançament de Projectes Lliures. Aquesta iniciativa és un pas més per aconseguir que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús doni també resposta per l’accés i el dret a l’habitatge de les persones que viuen en una situació de més vulnerabilitat.

Social.cat: “Aquest no és un pis qualsevol”

Tot Barcelona: La Balma, el primer habitatge cooperatiu amb joves extutelats


10. Comencem les obres de Clau Mestra

Set anys després de l’ocupació reivindicativa per demanar la recuperació de les antigues Cases dels Mestres de la Floresta, aquest projecte és més a prop que mai de ser una realitat! Les obres de rehabilitació són la darrera pantalla d’un acord entre agents socials i administració local que farà possible 11 habitatges cooperatius en règim de vivenda protegida (HPO) a preu assequible

El Cugatenc: Clau Mestra escenifica el desbloqueig de la promoció d’habitatge cooperatiu amb una visita a les obres

El projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa avança millorant les seves condicions econòmiques

13.12.2021


Les aportacions inicials de capital necessàries per entrar al projecte seran per sota dels 10.000€ després de l’obtenció de finançament bancari de l’Institut Català de Finances i una subvenció de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Ja queda menys per fer realitat el primer projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa de Montserrat! Els últims mesos hem treballat en millorar el finançament del projecte per optimitzar les condicions econòmiques per accedir-hi, i ja podem celebrar el resultat positiu d’aquestes gestions. 

Finalment, l’Institut Català de Finances financia l’operació, i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya subvencionarà fins a un 20% del pressupost total de la promoció. Això vol dir que el projecte compleix els requisits per poder optar a aquestes condicions, que són demanar als futurs socis que hi vulguin viure estar dins els criteris d’Habitatge de Protecció Oficial, i tenir un topall de renta de 3,5 vegades IRSC. 

Gràcies a l’obtenció d’aquest finançament, les quotes i aportacions que hauran de fer les persones sòcies un cop estiguin vivint en el projecte s’han vist substancialment reduïdes. Tot i que els preus resultants podran variar seguint els criteris de repartiment de les quotes fixades en l’assemblea del projecte, es calcula que l’aportació inicial pot ser d’entre 5.500 € i 8.500 € aproximadament (molt per sota dels 25-35000€ calculats inicialment), i les quotes mensuals es queden entre els 400 € i 690 €.


Recuperem patrimoni en desús per fer habitatge social

El projecte neix quan un grup de sòcies residents a Olesa de Montserrat, que porten des del 2018 impulsant el model d’habitatge cooperatiu al municipi, va detectar un edifici que un promotor privat va començar a construir fa anys i que fruit de la crisi immobiliària de 2008 es va quedar aturat. L’edifici, situat entre els carrers Pau Casals i Colom, a ple centre de l’Eixample nou del municipi, compta amb l’estructura, soterranis, tancaments exteriors, teulada, i gran part de les divisions interiors ja construïdes.

Amb aquest projecte, volem recuperar aquest patrimoni privat en desús que havia estat en mans d’un fons immobiliari, i complir amb la funció social de l’habitatge des de l’autopromoció amb lògica de bé comú i no-lucre.

Malgrat que l’obra ja està començada, es planteja realitzar un procés participatiu amb el grup impulsor per adaptar el projecte en la mesura del possible, amb l’objectiu d’aconseguir 25 habitatges i espais col·lectius complementaris, així com espais oberts a la població. Alhora el projecte vol esdevenir un catalitzador de projectes socials a la població i comarca tot incentivant l’economia solidària.


Vols participar en aquest projecte d’habitatge cooperatiu?

Durant el desembre i gener es preveu la incorporació de nous membres al grup impulsor i la compra de la finca, amb el pronòstic de que puguin entrar-hi a viure a l’estiu de 2023, després de les obres de reforma de l’edifici. 

Només les persones sòcies poden participar en tots els projectes de la nostra cooperativa, tant en el moment en què hi hagi una baixa en un projecte existent, com quan s’obren processos de noves incorporacions com ara a Olesa de Montserrat. En ambdós casos creem, periòdicament, llistes d’espera per persones sòcies que ordenem per ordre d’antiguitat de persona sòcia i d’inscripció a la llista.

Si tens interès en formar part del grup impulsor d’aquest projecte i vols que t’informem de primera mà de com va avançant, pots:

  1. Llegir el dossier complet amb tota la informació sobre els requisits d’accés, informació econòmica i calendari previst.
  2. Assistir a la sessió informativa en línia del dia 16 de desembre. 
  3. Associar-te a la cooperativa.
  4. Omplir les teves dades al formulari d’inscripció que trobaràs a La Interna, la plataforma de gestió de les sòcies de Sostre Cívic.

Al gener també organitzarem xerrades al municipi d’Olesa de Montserrat per tal de poder resoldre dubtes i aportar tots els detalls necessaris. A més, per qualsevol dubte o qüestió, sempre ens pots escriure’ns a info@sostrecivic.cat i te les respondrem.

Passes importants en l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu

9.12.2021


Nous avenços en la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu’ amb la línia d’ajuts HabitatCoop de la Generalitat i amb la publicació de l’estudi “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”


Garantir l’assequibilitat per a àmplies capes de població de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és actualment un dels nostres principals objectius dins de les línies de treball d’incidència política i enfortiment del sector. Des d’inicis del 2021 hem generat un espai de treball per a començar a parlar-ne amb La Dinamo Fundació, Fundació Coop 57, Goteo, Holon i COOPDEVS, amb el suport de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES. 

També des de la XES i amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya vam impulsar la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu!’, que va realitzar una ronda de reunions amb els grups polítics del Parlament de Catalunya i els departaments d’habitatge i economia social. La campanya va arribar al seu punt més àlgid amb la primera gran mobilització reivindicativa del sector, que el darrer 15 de maig va reunir prop de 400 persones a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. 


HabitatCoop: una nova línia d’ajuts a l’habitatge cooperatiu

Som plenament conscients que els mecanismes a implementar per garantir l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques, sobretot si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat. 

En aquest sentit, tota la feina i mobilització feta ha començat a donar fruits. De la negociació entre el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’administració pública, hem aconseguit que el Govern de la Generalitat de Catalunya convoqui la primera línia d’ajuts a la promoció de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, per a l’any 2021. El Departament d’Empresa i Treball destina 1,3 milions d’euros a aquestes subvencions, que ha anomenat “Habitatcoop”, distribuïdes entre 2021 i 2022. L’objectiu principal dels ajuts és contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes, amb uns 5.000 euros per soci/sòcia usuari o unitat de convivència, amb el límit de 125.000 euros per cooperativa. 

Tot i que les bases reguladores de la subvenció s’han publicat de manera precipitada i entenent que hi ha molt de camí a recórrer encara per millorar-la i garantir la plena eficàcia d’aquesta nova línia d’ajuts, ens hem de felicitar com a sector per aquesta principal fita que és fruit de la feina d’intercooperació i mobilització dels diferents grups i projectes. Juntes, anem consolidant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política pública eficaç per garantir el dret a l’habitatge.

Nota actualitzada:
El 28 de desembre de 2021 es va publicar la resolució definitiva de la subvenció HabitatCoop.
La cooperativa Sostre Cívic hem obtingut finançament pels nostres següents projectes: Cirerers (125.000€), Cal Paler Nou (125.000€), El Turrós (45.000€) i Terrassa (30.000€).


Primer informe sobre assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu

Que les aportacions de capital esdevenen actualment la principal barrera per accedir a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no és quelcom que pressuposem. Aquesta és, precisament, la principal conclusió del primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, redactat i publicat per les organitzacions que encapçalen la campanya per l’assequibilitat del model.

Aquest estudi realitza una diagnosi sobre l’assequibilitat dels projectes d’habitatge cooperatiu en fase de promoció i en fase de convivència a Catalunya i també recull i comparteix mecanismes i propostes de resolució col·lectiva que s’estan duent a terme per part dels projectes. En les conclusions s’evidencia que, tot i que en l’última dècada el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha crescut d’una manera sostinguda, les aportacions de capital esdevenen una forta barrera d’accés universal al model.

Actualment, queden excloses del model persones que no tenen capacitat d’estalvi o persones que estan en situació de major vulnerabilitat. Per aquesta raó, aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en l’accés de l’habitatge cooperatiu és el principal objectiu del sector. Tot i que som conscients que encara cal aprofundir en les reflexions i les propostes, aquest informe és un primer pas dins l’estratègia d’enfortiment del sector, que ha de permetre avançar en una visió conjunta que potenciï el desenvolupament d’eines i mecanismes col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, el present estudi vol ser el pas previ a la creació d’eines sectorials de suport al model (caixes de resistència, fons sectorials) que facilitin l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 


Per saber-ne més:

Les cures i l’arquitectura residencial

3.12.2021

Ahir vam celebrar per quart any consecutiu el nostre debat al voltant de l’arquitectura com a eina de transformació social, una activitat que ja s’ha consolidat com una cita anual en la qual fem una reflexió més teòrica sobre l’empremta de la pràctica arquitectònica en el seu entorn social i mediambiental. 

En aquesta ocasió, hem volgut conèixer altres maneres d’accedir i de dissenyar l’habitatge adaptat o amb serveis per gent gran o per persones amb diversitat funcional, més enllà de la lògica de mercat i de propietat individual. Es tracta d’un tema molt rellevant a la nostra cooperativa, ja que actualment tenim dos projectes sèniors en desenvolupament (Walden XXI i Can 70), a més de diferents grups llavor treballant-hi. Tanmateix, hem generat diverses eines i recursos de suport per aquests tipus d’iniciatives, com la guia “Cures en la convivència de persones grans”.

L’esdeveniment va tenir lloc a l’Aula Ronda, cedida pel Col·lectiu Ronda, amb prop de 40 assistents de forma presencial, i altres 40 connectades per seguir l’esdeveniment de manera telemàtica. En aquesta ocasió, vam comptar amb participació internacional, amb la intervenció de la Linda Björn, arquitecta i sòcia fundadora de l’equip Marge Arkitekter, de Suècia. La van acompanyar la Maider Azurmendi, treballadora social i responsable de cooperació comunitària del Matia instituto (Euskadi); i el Txatxo Sabater, Doctor Arquitecte, professor i investigador de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC). 

Arquitectura i model salutogènic

La Linda Björn va obrir les ponències explicant els projectes i aprenentatges de l’equip de Marge Arkitekter, un estudi que construeix habitatges per la gent gran des de ja fa deu anys. La seva feina parteix d’un punt de vista salutogènic, amb l’objectiu de fer millor la vida de les persones que viuen als seus edificis combatent el seu principal problema: solitud. 

Així doncs, els seus projectes es creen per aportar qualitat als sentits i sempre posant en el centre als usuaris: gent gran i professionals que els atenen, però també els familiars de la gent gran. Alguns exemples d’elements que incorporen són les cuines accessibles, perquè les persones puguin participar en les activitats quotidianes, o el treball amb colors i patrons que permet que la gent gran es pugui orientar més fàcilment i reconèixer el lloc.

“Quan una persona no pot sortir a formar part de la comunitat, la comunitat ha d’entrar a l’edifici”

Linda Björn

A més, l’arquitecta va explicar com els seus edificis estan pensats per fer activitats amb persones i col·lectius de l’entorn, amb zones comunes orientades cap enfora, i com es prioritza la possibilitat de moviment i autonomia: per convidar i facilitar que la gent passegi , s’ha de fer un entorn agradable i accessible, amb vistes a l’exterior i zones de descans que puguin ser espais de reunió improvisats. 

“Viviendas para toda la vida”

A continuació, va intervenir la Maider Azurmendi per explicar el projecte “Viviendas para toda la vida”, de la Fundació Matia, una institució amb més de 130 anys d’història oferint atenció sociosanitària a Guipúzcoa per acompanyar a les persones en el seu envelliment, des de l’autonomia i l’atenció centrada en la persona. 

El projecte es troba al municipi de Lugaritz i s’espera que pugui estar habitat per la primavera de 2023. “Viviendas para toda la vida” està pensat per aquelles persones grans que ja compten amb alguna persona que cuidi d’elles (sigui un familiar o un professional), per generar un entorn familiar i protector on puguin seguir sent cuidades.

Es tracta de 51 habitatges, de 2 i 3 dormitoris, per garantir habitacions separades per a la persona dependent i la cuidadora, aquesta última amb porta independent per assegurar també l’autonomia de la persona que acompanya. A més, en la línia de l’explicació de la Linda Björn, es fomenten els espais de reunió en les zones de pas, i compten amb tenir diversos espais compartits, com a menjador i cuina.

L’arquitectura residencial, clau per les cures

Per últim, el Txatxo Sabater va presentar les perspectives de l’habitatge amb serveis d’acord amb un exhaustiu estudi sobre “gerohabitació, cohabitació i emancipació” elaborat per la Diputació de Barcelona.

Amb la presentació d’un interessant repàs històric de propostes d’edificis pensats per atendre les necessitats de persones dependents, es va fer evident que l’arquitectura residencial pot ser clau per facilitar la cura de les persones que hi viuen. L’habitatge no es pot pensar per gent autònoma, mai saps quan deixarem de ser-ho. 

Un dels exemples que va posar Sabater són els apartaments Sakura, de l’arquitecte Hitoshi Wakamatsu, una proposta que consisteix a fer que cada habitatge es divideixi en un de principal i un de secundari, per les diferents etapes i necessitats al llarg de la vida. Així poden conviure dues unitats de convivència relacionades, però mantenint la seva independència: gent gran a prop de la seva família, adolescents que es fan gran, dues famílies que conviuen.. etc. 

”La millor manera de garantir la independència de la persona gran és mitjançant la interdependència.” 

Txatxo Sabater

Per acabar, el Doctor i arquitecte va reflexionar sobre el marge existent entre que les cures siguin responsabilitat de família o de la institució. Un espai que omple el cohousing sènior com a alternativa, ja que permet autonomia i independència per a la persona, però també afavoreix els moments comunitaris. 

Pots recuperar la xerrada en vídeo aquí:

I si t’interessa aquest debat, et recomanem revisar també les edicions anteriors:

Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”