Mes: desembre de 2024

Demanem a la vicepresidenta del govern espanyol més suport a l’habitatge cooperatiu

El passat 19 de desembre, vam assistir a una trobada clau organitzada per la Vicepresidenta Segona i Ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a l’Ateneu de Madrid. En aquesta reunió, que va aplegar representants del cooperativisme d’habitatge de tot l’estat, vam destacar l’èxit del model català d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per part de Sostre Cívic, hi van participar membres del Consell Rector com Angela Garcia (vicepresidenta i sòcia de Cirerers), Maria Morillo (vocal i sòcia de Clau Mestra), David Guàrdia (codirector de la cooperativa) i Mireia Riera (sòcia del projecte Cal Paler Nou, el nostre primer projecte construït sobre sòl privat). Ens van acompanyar membres del grup de treball d’habitatge de REAS-Red de Redes i sòcies de projectes com Entrepatios i Trabensol de Madrid, Brisa del Cantábrico, A Cobijo d’Aragó i Ametxe d’Euskadi. També van ser-hi la confederació CEPES i les federacions HISPACOOP i CONCOVI.

L’equip representant de Sostre Cívic amb Amparo Merino, Secretària d’Estat de l’Economia Social

Un model estratègic per a la crisi habitacional

Des de Sostre Cívic, vam posar de manifest el paper clau de l’habitatge cooperatiu com a resposta estructural a la crisi habitacional i ecosocial. Aquest model, que garanteix l’accés a habitatge digne al marge de l’especulació, ja ha demostrat el seu potencial a Catalunya, on gràcies a la col·laboració público-cooperativa (però també al mateix impuls cooperatiu que ha mobilitzat prop de 500 habitatges sobre patrimoni privat) s’han impulsat més de 1.000 habitatges entre 2016 i 2024.

Durant la reunió, vam poder escoltar de les paraules de la ministra Díaz i el seu equip el seu suport al cooperativisme com a eina per garantir l’equitat i la justícia social, destacant la necessitat d’incloure el model cooperatiu d’habitatge a les polítiques públiques i l’agenda mediàtica.

Propostes per al futur de l’habitatge cooperatiu

En aquesta trobada, vam traslladar demandes concretes per consolidar i expandir el model de cessió d’ús:

  • Un marc fiscal específic: És fonamental atorgar a les cooperatives d’habitatge la qualificació d'”especialment protegides” en el règim fiscal, atès que actualment les SOCIMI i empreses d’arrendament tributen menys que aquestes iniciatives sense ànim de lucre.
  • Més finançament i avals públics: És essencial garantir una inversió decidida en aquest model, facilitant l’accés al sòl públic i programes d’ajuda específics per mobilitzar sòl privat.
  • Suport a la vulnerabilitat i als col·lectius diversos: Facilitat l’accés a les cooperatives d’habitatge a persones en situació de vulnerabilitat i fomentar projectes intergeneracionals i inclusius.

També vam defensar la necessitat d’una coordinació interministerial transversal per impulsar mesures eficients i estructurals que garanteixin l’accés a l’habitatge com un dret bàsic.

Aquesta reunió representa un pas decisiu per situar l’habitatge cooperatiu al centre de les polítiques socials a escala d’estat. Des de Sostre Cívic, ens sentim orgulloses de ser referents en aquest àmbit i de continuar treballant per expandir un model que ja és una realitat a Catalunya.

Amb el suport del Govern i la col·laboració de les institucions, podem fer el nostre model d’habitatge accessible per a moltes més persones, impulsant una alternativa d’habitatge digne, sostenible i transformadora. Totes les persones assistents a la reunió van coincidir que aquesta havia de ser la primera de diverses sessions de treball específic amb cada departament, per concretar mesures eficients que resolguin estructuralment el problema de l’habitatge i potenciïn un sector clau per al canvi econòmic i social: l’habitatge cooperatiu.

Les cooperatives denunciem la paralització de l’habitatge social a Barcelona

Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.

La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.

Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.


La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.

Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària

El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.

El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.

L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.

La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalem les entitats del sector cooperatiu a la carta.

A més, les entitats recorden que un estudi recent del Comitè Econòmic i Social Europeu de la UE demana apostar clarament per models com l’habitatge cooperatiu per garantir l’accés assequible a l’habitatge. L’estudi, que posa com a exemple la cooperativa La Borda, a Sants, subratlla la necessitat d’una resposta política paneuropea davant la crisi de l’habitatge.

Les demandes de la XES i Habicoop

Davant aquesta situació, les entitats exigeixen:

  • Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.
  • Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.
  • Acordar una pròrroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.

Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.

L’habitatge cooperatiu La Bastida – Pati del Gall busca sòcies

Vilafranca del Penedès comença les obres del seu primer edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Situat al carrer Nord, inclou 24 habitatges i es construirà en un solar cedit per l’Ajuntament per 75 anys

Sostre Cívic i l’associació La Bastida, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca, iniciem el primer projecte d’habitatge cooperatiu del municipi: La Bastida – Pati del Gall. Les obres començaran en les properes setmanes i s’allargaran fins a finals de 2026. Actualment, comptem amb 9 unitats familiars, però hem obert una campanya per incorporar-hi entre 10 i 12 més, fins a completar les 24 unitats que formaran part del projecte.

El període d’inscripcions al projecte s’obre avui, 3 de desembre, i es tancarà el 27 de gener. Durant aquest temps, organitzarem tres sessions informatives per a totes les persones interessades, amb l’objectiu de detallar el funcionament del projecte i resoldre dubtes. Les sessions seran obertes, però cal inscripció prèvia:

A més, participarem en la Fira del Gall i hem habilitat una pàgina web (patidelgall.sostrecivic.cat) i un correu electrònic (info@patidelgall.sostrecivic.cat) per atendre qualsevol consulta.

L’objectiu d’aquesta nova campanya és sumar entre 10 i 12 noves unitats de convivència, que s’incorporaran al grup impulsor i podran participar activament en la presa de decisions a mesura que avanci el projecte.

El projecte La Bastida – Pati del Gall, pioner a Vilafranca, inclou un edifici de planta baixa i tres plantes amb 24 habitatges d’entre 1 i 4 habitacions. Dissenyat per afavorir la vida comunitària, l’edifici comptarà amb espais compartits com una coberta amb zones interiors i exteriors, una bugaderia col·lectiva, habitacions de convidades, una sala polivalent amb cuina comunitària i aparcament per a vehicles i bicicletes.

Amb estructura de fusta i certificació energètica A, el projecte es construirà seguint criteris d’alta eficiència per reduir tant l’impacte ambiental com els costos energètics. Inclourà plaques fotovoltaiques, sistemes de reciclatge d’aigües grises, monitoratge de consums i una xarxa de telecomunicacions compartida. Aquestes mesures permetran un estalvi de fins al 30-40% respecte a un habitatge convencional.

El projecte és possible gràcies a la cessió del solar per part de l’Ajuntament, en dret de superfície durant 75 anys. Les persones empadronades a Vilafranca durant almenys 3 anys (o amb un mínim de 10 anys d’històric) tindran prioritat, seguides de les empadronades a la Vegueria Penedès. A més, es reservaran 6 habitatges per a joves de fins a 35 anys i 2 per a persones en situació de vulnerabilitat, tal com determinen els Serveis Socials del municipi. Per poder accedir als habitatges, cal estar inscrit al registre d’habitatges de protecció oficial, complir els requisits autonòmics i ser sòcia de Sostre Cívic.

Des de l’Ajuntament de Vilafranca, s’ha apostat per aquesta nova fórmula d’habitatge cooperatiu, fruit de la participació ciutadana en el Pla Local d’Habitatge. Aquesta iniciativa s’emmarca dins els esforços per aconseguir un total de 196 nous habitatges socials durant el període 2022-2027.

El model d’habitatge cooperatiu que proposem elimina l’especulació gràcies a la propietat col·lectiva dels immobles, que no es poden vendre ni llogar. Les sòcies fan una aportació inicial (retornable) i paguen una quota mensual que cobreix el finançament, el manteniment i altres despeses comunitàries.

Actualment, el pla de viabilitat estableix aportacions inicials d’entre 20.000 i 35.000 euros, segons la tipologia de l’habitatge, i quotes mensuals que oscil·len entre 700 i 1.000 euros. Aquestes quotes no són comparables al lloguer tradicional, ja que inclouen el retorn del préstec, els consums comunitaris, el manteniment, l’internet, l’assegurança de l’edifici, la gestió, els tributs, i una reserva per al manteniment futur, a més d’una quota de solidaritat compartida amb la resta de sòcies.

Des de Sostre Cívic, la nostra prioritat és garantir l’assequibilitat del projecte per facilitar l’accés de totes les persones que volen formar part d’aquesta iniciativa. Tot i ser un model de promoció a preu de cost i sense ànim de lucre, continuarem buscant fórmules per assegurar que les aportacions siguin realment accessibles, tenint en compte que els habitatges estan qualificats com a protecció oficial.


Sostre Cívic és un referent en el model d’habitatge cooperatiu a Catalunya. Amb més de 1.600 sòcies, i recentment guardonada amb els Premis World Habitat de l’ONU 2023, actualment gestionem 14 projectes d’habitatge (190 habitatges) i n’impulsem 11 més, amb 376 habitatges en procés.

Aquesta gran aposta pel model cooperatiu ha estat possible gràcies a un suport internacional destacat. El Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa ha concedit a Sostre Cívic un crèdit de 31 milions d’euros per finançar nous projectes, inclòs La Bastida – Pati del Gall. Aquest és el major finançament europeu mai atorgat a una cooperativa, un aval de màximes instàncies europees que reafirma el potencial del model cooperatiu per ampliar l’habitatge assequible.