Autor: Jose Téllez

El Parlament inicia la tramitació d’una llei per blindar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

9.07.2025

El moviment català de l’habitatge cooperatiu celebra una fita històrica: una proposició de llei registrada amb el suport de la majoria parlamentària reconeix l’interès públic del model i estableix un marc legal propi a Catalunya

Aquest dimecres 9 de juliol s’ha fet iniciat oficialment al Parlament de Catalunya el tràmit per l’aprovació d’una Llei pròpia que regula i protegeix legalment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris de PSC, ERC, En Comú Podem, CUP i Junts, neix a proposta del moviment cooperatiu català, que reclama des de fa anys un reconeixement legal específic per al model.

La iniciativa dona continuïtat a la Resolució 963/XIII, aprovada el maig de 2022 per pràctica unanimitat al Parlament, que instava el Govern a impulsar aquest model i a adequar el marc legal per fomentar-ne l’expansió. Aquella resolució pionera ja reconeixia el valor públic de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i assenyalava explícitament la necessitat d’una reforma legal com la que ara es concreta. 

La proposta de llei registrada avui modifica parcialment la Llei de cooperatives de Catalunya (12/2015) per crear una subsecció específica dins les cooperatives d’habitatge, amb definició pròpia, criteris socials garantits i mesures contra l’especulació. El text ha estat impulsat per la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), en coordinació amb entitats i persones jurídiques del sector.

“És una fita històrica pel moviment”, ha afirmat Lali Daví (de la sectorial d’habitatge de la XES) en la roda de premsa celebrada avui al Parlament. “El model s’ha demostrat útil, viable i amb impacte positiu. Ara cal blindar-lo perquè no es desnaturalitzi ni es desreguli”.

Un model emergent amb vocació pública i impacte social

En els darrers anys, el model de cessió d’ús ha experimentat un creixement notable a Catalunya. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges en més de 66 projectes arreu del territori —dels quals Sostre Cívic representa gairebé la meitat. Aquests projectes, promoguts per cooperatives sense ànim de lucre, es desenvolupen tant en sòl públic com en sòl privat, amb quotes que cobreixen estrictament els costos reals i amb una gestió col·lectiva. L’habitatge cooperatiu s’hi presenta com una alternativa sòlida, estable i desmercantilitzada per garantir el dret a l’habitatge.

Un estudi recentment impulsat per Habicoop confirma que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús genera beneficis clars i mesurables per a les persones, el territori i les finances públiques:

  • El consum energètic és un 55% inferior a la mitjana catalana.
  • El 90% de l’energia prové de fonts renovables.
  • El cost mitjà del m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
  • Les persones que hi viuen tenen 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge.
Resum gràfic d’impacte social de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de l’estudi fet per Habicoop.

Una regulació necessària per evitar desviacions del model

Fins ara, la legislació catalana només reconeixia de manera genèrica la cessió d’ús en les cooperatives d’habitatge, sense establir-ne una regulació específica. Això deixava el model exposat a incerteses jurídiques i dificultava el seu reconeixement i suport institucional.

Amb la nova proposició de llei, es defineix legalment la figura de les “cooperatives d’habitatge en cessió d’ús”, amb una normativa pròpia que en delimita les condicions i n’assegura la funció social.

Segons ha explicat David Guàrdia (Habicoop), aquest marc legal permetrà consolidar els valors del model i protegir-lo de possibles desviacions: “El desenvolupament del model fins ara ha estat possible gràcies al compromís del sector, però calia blindar-lo legalment per garantir-ne la continuïtat com a bé comú”.

Els punts clau de la regulació proposada són:

  • Prohibició de convertir els habitatges en propietat individual: la titularitat és sempre col·lectiva, de la cooperativa.
  • Reconèixer la cessió d’ús com a forma d’habitatge social, a efectes d’ajuts i accés a sòl públic.
  • Limitació de les aportacions i de les transmissions per evitar revaloritzacions especulatives.
  • Transparència, democràcia interna i compromís social, amb quotes màximes, fons irrepartibles i vocació d’interès general.

La llei també estableix que, en cas de dissolució d’una cooperativa, els seus actius hauran de continuar destinant-se a cessió d’ús, evitant que entrin al mercat especulatiu.

Cap a un model de país

Durant la roda de premsa, les entitats impulsores van subratllar que aquesta regulació no només reconeix un model existent, sinó que obre la porta a la seva consolidació i extensió, seguint l’exemple d’altres països com Dinamarca, el Quebec o l’Uruguai, on l’habitatge cooperatiu forma part estructural de les polítiques públiques d’habitatge.

Des de Sostre Cívic, celebrem aquest pas endavant com un reconeixement a la feina sostinguda per centenars de cooperativistes, i ens comprometem a seguir treballant per un parc d’habitatge estable, assequible i comunitari, fora del mercat especulatiu.

Propostes del sector al Decret d’Habitatge

En paral·lel a la presentació de la proposició de llei per regular el model d’habitatge cooperatiu, aquesta mateixa setmana s’ha abordat una altra peça clau del marc normatiu: el Decret‑Llei 2/2025 (25 de febrer), de mesures urgents en matèria d’habitatge. En aquest context, David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), va comparèixer aquest dilluns davant la ponència parlamentària per valorar-ne l’abast i plantejar ajustos concrets per facilitar l’encaix del model cooperatiu sense ànim de lucre dins les polítiques públiques d’habitatge.

Entre les propostes concretes que la Federació ha plantejat al Decret‑Llei, destaquen diverses mesures orientades a facilitar la viabilitat dels projectes cooperatius. D’una banda, es demana estendre l’excepció d’aparcaments a tots els habitatges de protecció pública i en sòl cedit, sense limitar-se a l’allotjament dotacional. També es proposa permetre la permuta de sòl públic per habitatges ja construïts per entitats socials, i simplificar la normativa sobre densitat urbanística per tal que els projectes cooperatius de fins a 70 m² puguin beneficiar-se d’una via ràpida de tramitació urbanística. Finalment, s’insta a ajustar els límits de superfície i els criteris dels HPO per tal que incloguin espais comuns, facilitant així el seu accés al finançament i a les subvencions públiques.

Habicoop adverteix que, tot i ser un pas positiu, el Decret encara no encaixa del tot amb les dinàmiques del model cooperatiu: cal més flexibilitat i reconeixement explícit per tal que els projectes siguin viables.

Un reconeixement legal i fiscal al servei d’un model transformador

Tot aquest conjunt d’iniciatives —tant la proposició de llei per blindar el model com les propostes d’ajust al Decret d’Habitatge— s’emmarquen en un moment clau per al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquestes propostes se sumen a les novetats recents:

Aquest conjunt de mesures —regulació específica, incentius fiscals i consideració institucional— configura un marc potent i estratègic que permet impulsar el cooperativisme com a alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge.

Les compareixences i propostes presentades aquesta setmana, sumades als avanços legislatius i fiscals, consoliden un marc jurídic i econòmic favorable que no només protegeix, sinó que també promou l’escala i sostenibilitat del model cooperatiu.

Visitem Suïssa per imaginar el futur de l’habitatge cooperatiu a Catalunya

3.07.2025

Foto de la delegació de Sostre Cívic al pati de l’edifici cooperatiu de Écoquartier Jonction – Écojonx a Zúric (Ginebra)

Durant tres dies, vam conèixer de prop projectes referents d’habitatge cooperatiu a Zúric i Ginebra, de la mà de les seves protagonistes. Hem tornat amb inspiració i idees molt concretes per fer créixer el model a Catalunya, sabent que és possible combinar sostenibilitat, accés assequible, gestió comunitària i escala.

La darrera setmana de juny, una delegació de Sostre Cívic vam participar en una visita d’estudi a Suïssa per conèixer de prop un dels models més avançats i consolidats d’habitatge cooperatiu a Europa. La delegació estava formada per membres de l’equip tècnic, col·laboradors, i membres del Consell Rector, acompanyats també per algunes membres del grup cooperatiu Tangente de Madrid. La visita, organitzada per urbaMonde, una entitat franco-suïssa sense ànim de lucre que promou l’habitatge col·laboratiu i comunitari a escala internacional, ens va portar durant tres dies a les ciutats de Zúric i Ginebra. Totes dues realitats urbanes tenen trajectòries diferents, però amb una aposta compartida per l’habitatge sense ànim de lucre, el cooperativisme en cessió d’ús i la participació ciutadana que fonamenten el dret a l’habitatge.

Un model amb dècades de recorregut

El context suís, caracteritzat per un sistema federal amb una alta autonomia dels cantons i ajuntaments, ha afavorit que les cooperatives de cessió d’ús siguin una peça clau del parc d’habitatge. En ciutats com Zúric o Ginebra, més d’un 20% dels habitatges estan en mans de cooperatives o fundacions sense ànim de lucre, i existeixen lleis específiques i finançament públic i bancari favorable que ho fan possible.

El model cooperatiu suís té arrels centenàries i ha estat promogut activament per ajuntaments i cantons mitjançant la cessió de sòl i la creació de lleis específiques. És important també destacar el suport de cooperatives emissores de bons (com la Bond Issuing Cooperative) i les federacions, que agrupen més de 1.200 cooperatives i tenen un paper clau en la formació, l’assessorament i la incidència política. A Zúric, un 20% de la població viu en habitatges cooperatius, i les quotes d’ús són, de mitjana, un 30-40% menors que els preus del mercat. El model combina autonomia democràtica, no lucre i reinversió dels excedents en nous projectes i un manteniment adequat dels edificis. Tot i el seu èxit, afronta nous reptes com l’encariment de la construcció, la renovació del parc antic i l’adaptació a la diversitat social.

Visita de la delegació a diferents edificis cooperatius de Zúric (Ginebra)

Cooperatives referents en innovació tipològica i ambiental

A Zúric, vam visitar la cooperativa Mehr als Wohnen, que gestiona tot el barri sencer de Hunziker, amb 13 edificis i més de 1.200 residents, i incorpora arquitectura innovadora, espais compartits i estratègies de descarbonització. També vam veure Kalkbreite, amb 90 habitatges i espais comercials, un exemple d’integració urbana i permeabilitat entre espais públics i privats.

A Ginebra, vam reunir-nos amb la federació local de cooperatives (GCHG) i la xarxa d’economia solidària APRÈS-G, i vam conèixer CODHA que, com Sostre Cívic, és una cooperativa d’habitatges que gestiona múltiples projectes en una única organització sota el model de cessió d’ús. CODHA té més de 7.000 membres, 800 habitatges en 19 edificis i 12 projectes en desenvolupament. Un d’ells, Jonction Écoquartier – Écojonx, és un conjunt de 100 habitatges que destaca per l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible (només hi pot viure qui no té cotxe privat) i l’autogestió dels espais comuns i exteriors (fins a 1000 m²). Entre aquests, hi compta un hort urbà, diferents sales polivalents i de jocs, de bricolatge, d’emmagatzematge, dormitoris per convidats i, fins i tot, un tobogan que baixa unes tres plantes, des de l’hort fins al pati interior!

Al barri de Vieusseux, vam visitar Soubeyran, un edifici de 38 habitatges impulsat per la cooperativa Équilibre (que també, com Sostre Cívic, gestiona diversos projectes) i les obres de Archipel, amb 20 habitatges. Aquest segon forma part d’una operació urbanística majoritàriament privada que gràcies a la regulació local ha possibilitat la inclusió d’aquesta iniciativa cooperativa. Tots dos projectes contenen sistemes ecològics innovadors, com l’aïllament de bales de palla i el compostatge del 100% de les aigües residuals amb un sistema de compostatge basat en cucs i reciclatge de l’orina per usos agrícoles. 

Un altre punt destacat va ser el nou ecobarri de Les Vergers de Meyrin, amb més de 1.300 habitatges repartits en 30 edificis, dels quals bona part d’ells són gestionats per fins a set cooperatives diferents. Un referent de com la col·laboració entre cooperatives i administració permet promoure barris sencers amb habitatge assequible, infraestructures compartides i alta qualitat arquitectònica i ambiental. Hi vam visitar Voisinage (gestionat per CODHA, dos edificis amb 120 habitatges) i Équilibre (tres edificis amb 70 habitatges), que destaquen per la gran quantitat d’espais compartits (gimnàs, rocòdrom, bugaderies, i altres sales d’ús polivalents, a més de nombroses activitats comunitàries obertes al barri com teatres, granges, circ, etc.), la qualitat ambiental i els processos participatius. També vam conèixer La Ciguë, cooperativa estudiantil vinculada a CODHA, amb clústers de 2 a 15 persones i una estructura de participació horitzontal, que facilita l’accés a joves i forma futurs cooperativistes.

Visita de la delegació a sistemes sostenibles i espais comuns de diferents edificis cooperatius de Ginebra.

Clústers: convivència comunitària amb espais compartits

Una de les innovacions que vam observar en diverses cooperatives suïsses és la implementació dels clústers d’habitatge, una forma de convivència col·lectiva que combina espais privatius amb espais comuns dins d’un mateix habitatge o planta. Aquest model busca fomentar la vida comunitària sense renunciar a la intimitat, i és especialment útil per a col·lectius diversos com persones joves, persones grans o famílies amb estructures flexibles. Aquest model, per exemple, és el que estem implantant en algun dels nostres projectes com a Can 70. 

A Mehr als Wohnen, per exemple, vam visitar habitatges amb clústers d’entre 8 i 10 persones per unitat, organitzats en plantes de fins a 20 residents, amb cuines compartides i espais d’estar comuns, mantenint alhora habitacions independents, la majoria amb lavabos i petita cuina independent. A Écojonx i Archipel, també vam veure formats similars, amb clústers que combinen espais privatius mínims i zones comunes àmplies, com sales menjador, bugaderies o espais de cura. A La Ciguë, la cooperativa d’estudiants, els clústers són el nucli del projecte: pisos compartits de 2 a 15 persones, amb estructures molt participatives i una gestió comunitària directa de l’espai. 

Visita a clústers ubicats a edificis cooperatius de Zúric i Ginebra.

Claus per fer créixer el model a Catalunya

A més d’inspirar-nos, la visita ens ha mostrat algunes claus per escalar el model cooperatiu a Catalunya de manera efectiva:

  • La cessió de sòl públic, sempre a llarg termini (75-100 anys), és un sistema estructural i imprescindible per garantir viabilitat. 
  • Els crèdits públics i bancaris cobreixen fins al 95% del cost, amb aval i anticipació abans de la llicència.
  • Es facilita l’entrada a nous projectes amb ajuts retornables al capital social inicial dels socis.

També vam veure com les cooperatives suïsses disposen d’estructura tècnica pròpia i estable, capacitat d’incidència i federacions fortes que actuen com a interlocutors clau amb les administracions.

Tornar de Suïssa ha estat una sacsejada d’il·lusió i d’ambició. Si volem fer créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, necessitem actuar com a sector, demanar més i millor suport públic i compartir coneixement. El que avui ja és una realitat consolidada a Suïssa va començar, com nosaltres, per l’impuls dels moviments socials i la defensa de l’habitatge com a dret i no com a mercaderia.

Ara toca transformar aquests aprenentatges en acció. A Sostre Cívic hi tornem amb més eines, aliances i idees per fer-ho possible.

Posem la primera pedra de La Bertrana i fa de Manresa un referent en habitatge cooperatiu

21.06.2025

L’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana ha reunit administracions, cooperativistes i agents socials per celebrar l’impuls del segon edifici cooperatiu més gran de Catalunya, que preveu acollir 60 llars en cessió d’ús a Manresa, amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica.

Aquest divendres hem celebrat a Manresa l’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana, un edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que acollirà 60 llars amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica. Es tracta del segon projecte més gran de Catalunya d’aquest tipus, només superat per Ca l’Ordit, i suposa una fita clau en el canvi d’escala del model.

L’edifici s’aixecarà sobre un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Manresa per 75 anys en dret de superfície. El pressupost total és de 12,4 milions d’euros, finançat amb fons europeus Next Generation (2,5 M€), un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, i les aportacions de les futures sòcies (entre el 10-12% del total).

L’arquitectura ha estat dissenyada per la cooperativa d’arquitectes LaCol i es construirà amb sistemes industrialitzats en fusta CLT i façanes de fusta i suro, amb disseny passiu i criteris ambientals. L’edifici disposarà de més de 300 m² d’espais comunitaris, incloent-hi bugaderia, sales polivalents, aparcament per a bicicletes i vehicles, terrasses i zones enjardinades. Preveiem finalitzar les obres el juny de 2026 i començar la convivència l’any 2027.

Administracions i agents socials ens acompanyen

L’acte ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, així com representants del món cooperatiu i social.

La consellera ha reivindicat el paper del cooperativisme com a agent transformador i ha afirmat que cal donar-li protagonisme en les polítiques públiques d’habitatge. L’alcalde Aloy ha subratllat que Manresa ja havia apostat per aquest model, col·laborant en projectes com El Rusc (12 habitatges) i La Raval (18 habitatges). Avui, Manresa és la segona ciutat del país amb més promocions d’habitatge cooperatiu, després de Barcelona.

El projecte, una llavor de transformació

La nostra representant al Consell Rector, Carme Vega, ha recordat que aquest edifici no és només una promoció: és una aposta per garantir el dret a l’habitatge fora del mercat, i un exemple de col·laboració entre entitats sense ànim de lucre i institucions públiques.

Des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Laura Muixí ha destacat el lideratge de les persones sòcies i el valor d’un model basat en el respecte ambiental, l’empoderament i el suport mutu.

També hem escoltat dues veus del grup impulsor, Verònica Zerpa i Armonia Bas, que han posat paraules a l’emoció col·lectiva: “Avui posem la primera pedra, que no només és física sinó també simbòlica del nostre futur habitatge i la nostra comunitat. No volem només sostre, volem fer xarxa, vincles i suport mutu. Aquest projecte és també una resposta emocional, una manera de tornar a confiar i de construir vida compartida.” També van llegir un text col·lectiu on expressaven el desig que La Bertrana sigui “un niu, un refugi i una llavor de canvi” per transformar el concepte d’habitatge i fer-lo més humà, amable i sostenible.

Actualment, el projecte ja compta amb 14 unitats de convivència formades per unes 25 persones, sorgides de la campanya d’inscripcions oberta durant els mesos de març i abril d’enguany. Dels actuals membres del grup impulsor de La Bertrana, més de la meitat tenen menys de 40 anys i són provinents de Manresa, tot i que també hi ha gent arreu de Catalunya. Aquesta dada reforça l’atractiu del projecte entre les generacions més joves. Durant la darrera campanya es van interessar més de 25 famílies, i preveiem obrir una nova campanya d’inscripcions a la tardor per completar les 60 llars.

Per accedir al projecte, cal ser sòcia de la cooperativa, complir els requisits per optar a un habitatge protegit (HPO) i acreditar capacitat econòmica per afrontar les quotes mensuals.

Continuem fent créixer l’habitatge cooperatiu

Amb més de 2.000 sòcies i 25 projectes arreu de Catalunya, a Sostre Cívic seguim demostrant que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és viable, sinó imprescindible. Apostem per una alternativa real a la compra i al lloguer, que evita l’especulació i posa al centre la vida comunitària, la sostenibilitat i l’autogestió.

Més de 2.000 sòcies i l’Assemblea com a motor de l’habitatge cooperatiu

17.06.2025

L’assemblea general de Sostre Cívic, celebrada el dissabte 14 de juny amb la participació de més de 200 sòcies, va aprovar per àmplia majoria reformes estatutàries, l’estratègia antiracista de la cooperativa i un nou projecte d’habitatge al barri del Poble Sec de Barcelona. La trobada consolida el creixement d’un model que ja agrupa més de 2.000 persones sòcies i 550 habitatges en marxa arreu de Catalunya.

Fotografia final de les participants a l’assemblea al Bloc4BCN

El passat dissabte 14 de juny, Sostre Cívic vam celebrar la nostra Assemblea General Ordinària al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona), en format híbrid (presencial i en línia). La trobada va reunir 214 sòcies amb dret a vot i va servir per aprovar diversos canvis rellevants en la governança, el funcionament intern i l’estructura jurídica de la cooperativa, amb percentatges molt elevats de suport en tots els punts.

Activitats prèvies a l’assemblea: experiències transformadores i estratègia col·lectiva

Abans de l’inici de l’Assemblea General Ordinària, es van celebrar dues activitats prèvies que van evidenciar la vitalitat i la voluntat transformadora del projecte cooperatiu.

La primera va ser una sessió dedicada a l’estratègia conjunta de Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres per a la cooperativització de blocs en lluita, una proposta ambiciosa que busca donar resposta estructural a la vulnerabilitat residencial a través de l’adquisició col·lectiva d’habitatges en risc de desnonament. Durant la sessió es van explicar que, fins ara, Sostre Cívic ha aconseguit cooperativitzar set edificis ja construits del mercat privat, que sumen més de 70 habitatges. Una estratègia feta a Martorell, Palafrugell, Sant Joan de Vilatorrada, Lleida, Valls o Manresa, projectes impulsats mitjançant el dret de tanteig i retracte i finançats principalment amb suport de l’ICF, que es podrien replicar en una estratègia per cooperativitzar blocs de llogateres en lluita. Durnat la sessió es va aprofitar per posar en context el cas del Juanjo, activista històric de Nou Barris, en procés de ser desnonat. Sostre Cívic està tramitant la compra del seu pis mitjançant el conveni del Sindicat de Llogateres com a operació pilot de cooperativització de blocs i governança conjunta amb el Sindicat. L’habitatge, de 55 m², se situaria en cessió d’ús després d’una rehabilitació estructural, i representa un precedent important per replicar aquesta línia d’acció en altres contextos similars.

La segona activitat va estar centrada en l’evolució dels projectes en promoció. Es va compartir l’estat actual de 12 promocions en marxa a tot Catalunya, 8 d’elles ja amb obres iniciades, i es va posar en valor l’aposta decidida per ampliar el parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través de l’accés a sòl públic i privat, la diversificació tipològica i la incorporació de col·lectius diversos. A més, es van compartir reptes comuns, com la gestió de comunitats grans, la sostenibilitat econòmica i la necessitat d’innovar en els processos participatius per adaptar-se al creixement sostingut de la base social.

Creixement econòmic i consolidació del model

Els comptes anuals de 2024 van ser aprovats amb un 99% dels vots favorables. La suma d’ingressos de la cooperativa i l’associació durant el 2024 va ser de 2.475.664 €, amb un increment del 48% respecte a l’any anterior. Aquests provenen, bàsicament, de la gestió de promoció (39%), i de les quotes mensuals d’habitatge (34%), a més de les subvencions d’activitat general (19,2%) i de serveis que ofereix la cooperativa en formacions, assessoraments i serveis (3,4%). L’associació hi va contribuir amb 223.415 €, provinents principalment de les quotes de la base social, subvencions i altres serveis.

Pel que fa a les despeses totals, van ascendir a 2.364.277 €. Sumant conceptes principals, els salaris (cooperativa + associació) van representar 879.223 €, és a dir, un 37,2% del total, amb un increment del 7,8% respecte a l’any anterior. Les despeses professionals externes representen un 14%, mentre que les despeses financeres són un 13,6%. Altres partides rellevants són les amortitzacions (10%), els manteniments i subministraments (8,4%) i la comunicació i activitats divulgatives (3%). L’excedent cooperatiu de gairebé 90.000 € es destina al fons de reserva obligatori i a reserves voluntàries, mantenint la solvència de la nostra entitat que ha vist augmentar el seu actiu un 26%.

Pots consultar aquestes i altres xifres a l’apartat de transparència de la nostra web.

Aquest conjunt econòmic mostra un esforç significatiu en recursos humans i estructura tècnica, alhora que reflecteix una orientació clara a projectes i activitats comunitàries. El balanç general reflecteix una estructura robusta i en creixement, amb un model de finançament diversificat i orientat a la consolidació dels projectes i l’ampliació de la base social de la cooperativa. Això reflecteix una estructura econòmica equilibrada i orientada a l’expansió, que permet sostenir el creixement de projectes i la base social de la cooperativa, que aquest any ha superat les 2.000 persones sòcies.

Canvis de quotes i estatutaris per adaptar-se al creixement

Amb un suport també pràcticament unànime, l’assemblea va aprovar una actualització de les quotes per al 2026 segons l’IPC acumulat (19,8%) i una simplificació en tres tipologies: quota estàndard (36 €/trimestre), quota reduïda (6 €/trimestre) per a col·lectius amb ingressos inferiors a 18.000 € i altres situacions, i la quota solidària (voluntària, superior als 36 €).

També es van impulsar canvis als Estatuts de la cooperativa. Les modificacions tenen l’objectiu d’adaptar els Estatuts al creixement i diversificació de la cooperativa, facilitar una millor gestió dels projectes i garantir una estructura de governança més clara, flexible i democràtica:

  • Excedències de sòcies usuàries en projectes d’habitatge cooperatiu: es regula la possibilitat d’absències justificades de fins a 9 mesos, mantenint el dret d’ús i permetent cessions temporals a altres sòcies.
  • Intercanvi i transmissió parcial del dret d’ús: es podrà fer intercanvi d’habitatges dins del mateix projecte amb validació de l’assemblea de cada projecte, i en alguns casos transmetre parcialment drets entre habitatges contigus.
  • Limitació de mandats del Consell Rector: es fixa un màxim de 8 anys consecutius en el càrrec per garantir renovació i pluralitat.

Nou projecte d’habitatge i estratègia antiracista

L’assemblea va aprovar per gairebé unanimitat la constitució d’un nou projecte d’habitatge cooperatiu anomenat ‘La Corrala’, situat en un sòl municipal del barri del Poble Sec, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del conveni ESAL, per a la cessió de sòl a entitats sense ànim de lucre. El projecte contempla la construcció d’un edifici d’obra nova de fins a 8 habitatges, i està promogut per un grup llavor de Sostre Cívic veïnes del barri del Poble Sec, que des del 2015 ha impulsat aquesta iniciativa per fer front a la gentrificació i mantenir-se arrelat al barri. 

També es va validar el posicionament i estratègia antiracista de la cooperativa, que s’implementarà de manera transversal en els mesos vinents. Aquest posicionament, que es va començar a treballar durant la trobada de sòcies del mes d’abril, parteix del reconeixement que el racisme no és un fenomen puntual, sinó estructural, i que travessa de ple el dret a l’habitatge. L’estratègia inclou mesures per garantir l’accés efectiu a persones migrades i racialitzades, revisió de protocols interns, formació de la base social en convivència intercultural, i accions per detectar i combatre la discriminació. També contempla el foment de projectes amb mirada decolonial, promoure la participació activa dels i les sòcies d’origen divers en el dia a dia de la cooperativa i el compromís d’incorporar aquesta perspectiva en el discurs, la pràctica i la governança cooperativa.

Renovació del Consell Rector

Durant l’assemblea també es van elegir nous representants del Consell Rector de Sostre Cívic a la vegada que es van renovar d’alguns que encara no tenen mandat caducat. El Consell Rector és l’òrgan de govern i direcció estratègica de la cooperativa. Les seves responsabilitats inclouen la planificació i supervisió dels projectes i la gestió ordinària, l’execució de les decisions preses per l’Assemblea General i la representació legal de la cooperativa.

Entre les sòcies que es van sotmetre a la votació de l’Assemblea, hi van sortir escollides:

  • Sòcies expectants: Mercedes Estébanez (nova incorporació), Carlos Alcoba (l’actual president que surt renovat com a membre del Consell Rector).
  • Sòcies de projectes: entren de nou Gigi Guizzo (sòcia del projecte de Cal Paler Nou a Cardedeu), i renoven Ángela García (actual vicepresidenta i sòcia de Cirerers a Barcelona) i Benjamí Aguilar (soci de El Cairó, a Granollers).
  • Sòcies de treball: renoven Eva Ortigosa i Yabel Pérez, directora de projectes i tècnic responsable de creixement, respectivament.

Totes elles formaran part del principal òrgan de govern de la cooperativa, juntament amb Àngel Estévez (com a soci de treball) i Carme Vega (sòcia expectant).  

Una cloenda amb mirada estratègica

En la cloenda de l’assemblea van intervenir els codirectors de Sostre Cívic, Eulàlia Tubau i David Guàrdia; el nostre president, Carlos Alcoba; i, com a convidat, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí.

Tots quatre van fer una lectura estratègica del moment actual de la cooperativa, posant en valor el creixement sostingut dels darrers anys amb la coherència amb la missió i valors de Sostre Cívic. Eulàlia Tubau va identificar els principals reptes de futur fruit d’aquest creixement: millorar les eines de participació i gestió interna, seguir aprofundint en la millora de les condicions laborals, reforçar l’atenció i l’acompanyament a les sòcies i projectes, i avançar en la transició ecosocial mitjançant mesures com l’autoconsum o la mobilitat sostenible.

David Guàrdia va destacar les darreres fites assolides en l’àmbit de la incidència política que ajuden a consolidar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com l’exempció del 100% de l’Impost de Transmissions Patrimonials, les deduccions d’IRPF per les aportacions al capital social o la possible inclusió del model a la convocatòria dels Projectes Singulars del departament d’economia social de la Generalitat. També, però, va demanar més ambició pressupostària, modificacions legals que blindin el model de cessió d’ús, i mesures que facilitin l’accés al finançament per part de l’Institut Català de Finances.

Per la seva banda, David Bonvehí, representant el Govern de la Generalitat, va agrair la tasca del cooperativisme d’habitatge, que va qualificar de “punta de llança de l’economia social a Catalunya”, i va anunciar que s’estan ultimant els tràmits per reformar la Llei de cooperatives amb l’objectiu d’incloure-hi específicament el model de cessió d’ús. Finalment, Carlos Alcoba va oferir una mirada política i emocional al tancament, recordant que en un context global de pessimisme, Sostre Cívic representa “una alternativa real, arrelada i viable”. Va subratllar la diversitat creixent del projecte —tant en perfils com en territoris—, l’impacte real que té en la vida de les persones i el compromís per cuidar la convivència i la democràcia interna. Amb aquesta assemblea, la cooperativa referma el seu creixement, la seva democràcia interna i la seva aposta per una transformació social fonamentada en la participació col·lectiva.

Sostre Cívic guanya el principal premi europeu sobre l’habitatge i posa el cooperativisme d’habitatge català a l’agenda europea

11.06.2025


Hem guanyat el premi més important d’habitatge social d’Europa! Els European Responsible Housing Awards reconeixen el nostre model cooperatiu com una alternativa real i escalable per garantir el dret a l’habitatge des de la comunitat, sense especulació i amb autogestió.

La Xarxa d’Habitatge Cooperatiu —impulsada per Sostre Cívic i altres entitats— s’ha incorporat a Housing Europe, la principal federació europea d’habitatge públic i social. Això ens dona veu i força per defensar, des d’Europa, una nova manera de garantir l’accés a l’habitatge: comunitària, arrelada i transformadora.

Vídeo mostrat durant la cerimònia d’entrega dels premis European Responsible Housing Awards 2025, celebrada el 4 de juny a Dublín (Irlanda).

Aquest juny, hem viscut un moment històric per a Sostre Cívic i per al cooperativisme d’habitatge a Catalunya: hem estat guardonades amb el premi als European Responsible Housing Awards 2025, en la categoria “Més que un sostre – suport a comunitats amb igualtat d’oportunitats”. Es tracta del màxim reconeixement europeu a iniciatives d’habitatge social impulsat per Housing Europe, la Comissió Europea i la Unió Internacional de Llogateres. Cada dos anys es premien iniciatives que entenen l’habitatge com un dret fonamental. A l’edició d’enguany, 25 projectes de 12 països van ser seleccionats com a finalistes, i el projecte de Sostre Cívic ha estat escollit com el millor en la seva categoria per un jurat d’alt nivell multidisciplinari i internacional, amb expertesa tècnica i compromís social, amb alts càrrecs de la Comissió Europea i de l’europarlament, així com del Banc Europeu d’Inversions i representants d’organitzacions de llogateres d’arreu d’Europa.

Aquest premi reconeix el nostre model com una alternativa real i replicable per garantir un habitatge estable, assequible, col·lectiu i gestionat per la mateixa comunitat. És un aval europeu a allò que estem construint des de fa anys: una model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arrelat al territori i pensada per a les persones, no per al mercat.

Àngel Éstevez, del Consell Rector de Sostre Cívic, amb membres del Jurat dels premis i la resta de finalistes.
Foto final de la cerimònia dels premis, amb representants del jurat amb els 25 finalistes i els premiats.

El reconeixement europeu arriba en un moment clau

El veredicte es va fer públic a Dublín durant l’International Social Housing Festival, la gran trobada del sector de l’habitatge públic i social europeu. I va coincidir amb una altra gran notícia: ‘Red Vivienda Cooperativa’, la xarxa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, emmarcada en REAS Red de Redes i impulsada, entre d’altres, per Sostre Cívic i la XES, ja forma part de Housing Europe, la principal federació europea en aquest àmbit. Això ens obre la porta a incidir més i millor en les polítiques d’habitatge comunitari a escala europea.

Marco Corradi, nou president de Housing Europe, amb representants de Sostre Cívic i la Red Vivienda Cooperativa, conjuntament amb representants de Provivienda, l’altra nova entitat membre de la federació europea.
Foto de ‘família’ de la darrera assemblea de Housing Europe el 5 de juny a Dublin (Irlanda).

L’adhesió de la Xarxa d’habitatge Cooperatiu a Housing Europe, es produeix en un moment clau per a la política d’habitatge en l’àmbit de la Unió Europea. Per primera vegada, la Comissió Europea ha nomenat un Comissari Europeu amb competències específiques en aquesta matèria, trencant amb la tradicional reticència de les institucions europees a intervenir en un àmbit considerat fins ara de competència exclusiva dels estats membres. A més, aquesta incorporació coincideix amb l’elaboració del futur Pla Europeu per a l’Habitatge Assequible, una iniciativa que obre una oportunitat estratègica per a incloure mesures que reconeguin i enforteixin al sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Durant l’assemblea de Housing Europe que es va celebrar a

En paraules del director general adjunt d’Habitatge de la Comissió Europea, Matthew Baldwin, el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és “una idea brillant que es pot escalar i aplicar a tot Europa”. Un missatge que ens omple d’energia per seguir treballant i demostrant que l’habitatge pot ser un dret gestionat des de la comunitat.

El cooperativisme d’habitatge a Catalunya, un referent emergent a tota Europa

Durant el festival, vam tenir també l’oportunitat d’explicar el model català en dues taules de debat. D’una banda, vam compartir escenari amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per explicar l’èxit del crèdit de 31 milions d’euros que hem obtingut per construir 350 nous habitatges sobre sòl públic. De l’altra, vam debatre sobre els reptes dels models emergents amb exemples ja consolidats des de fa anus com els d’Àustria i Suïssa. Aquest fet demostra que el nostre model ja comença a ser un referent emergent a escala internacional.

També hi van participar altres entitats catalanes com la Fundació La Dinamo i la XES, consolidant Catalunya com un pol d’innovació social en matèria d’habitatge cooperatiu a escala europea.

Un full de ruta per a Europa

Per a Sostre Cívic, aquest premi representa un aval europeu al model cooperatiu i un toc d’atenció a les administracions públiques: calen polítiques valentes que apostin per models no especulatius, gestionats per la comunitat i enfocats a garantir l’habitatge com a dret universal. Aquest premi se suma als World Habitat Awards 2023 i al Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea que vam rebre el mateix any. Però sobretot, reafirma una idea central per a nosaltres: que l’habitatge no pot continuar sent una mercaderia, sinó que ha de ser un dret garantit amb fórmules cooperatives, col·lectives i no especulatives.

Com va dir el nostre company Àngel Estévez en recollir el premi:

“Aquest premi no és només un èxit per a Catalunya. És un full de ruta per a ciutats d’arreu d’Europa que volen democratitzar l’habitatge.”

Així doncs, tornem de Dublín amb el cap ben alt, el reconeixement a la feina feta i més ganes que mai de continuar construint una alternativa real al mercat immobiliari. Perquè l’habitatge pot ser cooperatiu, pot ser comunitari… i també pot transformar Europa.

El desnonament de Juanjo s’ha aturat, però avui era evitable

28.05.2025

Cal formalitzar la venda del seu habitatge per garantir una solució definitiva mitjançant la fórmula cooperativa

  • Aquest matí, 28 de maig, s’ha aturat per segona vegada el desnonament de Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres. La suspensió ha estat possible gràcies a l’organització del Sindicat, a la mobilització veïnal i a la presència de desenes de persones que han fet pinya davant del seu domicili.
  • Fa setmanes que la propietat va plantejar la venda de l’habitatge com a sortida viable per evitar el desnonament. Des de Sostre Cívic vam recollir la proposta i hi hem donat resposta presentant una oferta formal de compra en les condicions demandades per la propietat.
  • A dia d’avui, ja hem inspeccionat l’habitatge, tenim redactat un projecte per a les adequacions necessàries, disposem del finançament acordat per l’Institut Català de Finances i hem lliurat tota la documentació requerida des de fa setmanes. Només resta la signatura de la propietat per formalitzar la venda i evitar un nou desnonament.
  • Aquesta operació s’inscriu en l’estratègia de Sostre Cívic per mobilitzar patrimoni privat i posar-lo en mans col·lectives, mitjançant fórmules com el tanteig i retracte o la compra directa amb suport d’eines públiques. En aquest cas concret, s’emmarca també en una col·laboració entre el Sindicat de Llogateres i la nostra cooperativa per explorar la cooperativització de blocs en lluita, amb l’objectiu de protegir els llogaters de les lògiques i pressions del mercat per garantir-los habitatges estables, dignes i assequibles.
  • Avui Sostre Cívic gestiona 550 habitatges en diferents fases, amb prop de 200 ja habitats en 14 edificis. D’aquests, gairebé 90 han estat mobilitzats del mercat privat cap a la propietat col·lectiva, consolidant un model d’habitatge cooperatiu que ha demostrat que funciona.
  • Fem una crida a la propietat a fer el pas final i signar la venda. Hi ha una proposta consensuada, viable i preparada per executar-se. Cal evitar que aquest procés acabi, un cop més, en un desnonament que es pot evitar.

Impulsem, juntament amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític, un nou espai cooperatiu al centre de Barcelona

28.05.2025

El nou local té una capacitat per a 120 llocs de treball, i esdevindrà la seu de les quatre entitats i un centre obert a projectes de l’economia social i solidària

El projecte, amb una inversió conjunta de 4,5 milions d’euros, compta amb el suport financer de Fiare Banca Ètica i Coop 57

El nou espai consolida el triangle cooperatiu del centre de Barcelona, amb la seu del Grup Ecos al carrer Casp i la del Col·lectiu Ronda al carrer Trafalgar

Hem adquirit un local de 1.400 m² al carrer Trafalgar de Barcelona, conjuntament amb tres cooperatives germanes —Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític— amb l’objectiu de crear-hi un espai de treball compartit i obert a projectes de l’economia social i solidària.

Aquest nou espai esdevindrà la futura seu de les quatre entitats, però volem que sigui molt més que unes oficines. La nostra voluntat és que esdevingui un punt de trobada per a iniciatives transformadores, amb capacitat per a 120 llocs de treball i infraestructures pensades per generar activitat col·lectiva i impacte social. Arç Cooperativa és una corredoria d’assegurances ètiques amb més de quaranta anys d’història; Som Connexió, una cooperativa de telefonia ètica; i Crític, un mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació i anàlisi crítica de la realitat social catalana.

Les obres de rehabilitació ja han començat. El disseny arquitectònic va a càrrec de la cooperativa Celobert, mentre que l’execució és responsabilitat de la cooperativa La Constructiva. Està previst que l’espai entri en funcionament el maig de 2026.

Aquest projecte representa una inversió de 4,5 milions d’euros i ha estat possible gràcies a l’aportació de fons propis i al suport financer de Coop57 i Fiare Banca Ètica, que és el primer cop que col·laboren en un finançament conjunt. A més, Crític compta amb un préstec participatiu de la Fundació Seira. Aquesta operació ens permet avançar en l’estratègia de patrimonialització i dotar-nos d’una base estable per al creixement i la consolidació a llarg termini.

Més que oficines: un ecosistema cooperatiu

No es tracta només de compartir un espai físic, sinó de construir conjuntament un ecosistema de col·laboració, coneixement i transformació social. El local disposarà d’una sala d’actes oberta a activitats i esdeveniments de l’economia social i solidària, així com d’un estudi de videopòdcast impulsat per Crític.

Amb aquest pas, consolidem el triangle cooperatiu al centre de Barcelona, al costat del Grup Ecos (al carrer Casp) i del Col·lectiu Ronda (també al carrer Trafalgar). Arç, Crític i Sostre Cívic ja formem part del Grup Ecos, de manera que aquest nou espai reforça les aliances i l’enxarxament entre cooperatives del territori.

Per què és important aquest projecte?

A Sostre Cívic entenem que per fer créixer l’ecosistema cooperatiu cal també consolidar-lo patrimonialment. Amb aquesta compra, fem un pas estratègic per garantir l’estabilitat a llarg termini i l’accés a espais al centre de la ciutat, cada vegada més restringit per a iniciatives de l’economia social.

Aquest projecte és també una expressió clara de la intercooperació: quatre entitats que compartim valors unim forces per construir una alternativa sòlida en àmbits tan diversos com l’habitatge, les assegurances, les telecomunicacions i el periodisme. I, com sempre, ho fem posant la vida i la comunitat al centre.

Som finalistes als European Responsible Housing Awards!

26.05.2025

El nostre model d’habitatge cooperatiu ha estat reconegut com una de les millors iniciatives europees en la categoria “Més que un sostre – suport a comunitats amb igualtat d’oportunitats”. El veredicte es farà públic el 5 de juny, durant el Festival Internacional d’Habitatge Social a Dublín, però ja podem dir que ser finalistes d’aquests premis és un pas molt important.

Un nou reconeixement internacional al model cooperatiu català

Els European Responsible Housing Awards són uns dels guardons més rellevants en el sector de l’habitatge a escala europea. Els impulsen Housing Europe (la gran xarxa europea d’habitatge públic i social), la Unió Internacional de Llogateres i la Comissió Europea, i tenen com a objectiu destacar els projectes que defensen l’habitatge com un dret, no com un bé especulatiu.

Aquest any, s’hi han presentat projectes de 12 països, i el nostre ha estat seleccionat com a finalista al costat d’iniciatives d’Hongria, Àustria, Alemanya, Noruega i França. Totes elles combinen l’accés digne a l’habitatge amb serveis comunitaris vinculats a l’educació, les cures o l’envelliment actiu. Compartir categoria amb aquests projectes ens enforteix i ens inspira.

Un model que aposta per la propietat col·lectiva i el dret d’ús

El jurat —format per persones expertes del món de l’habitatge, l’administració i el cooperativisme— ha valorat especialment el nostre enfocament: habitatge en mans col·lectives, dret d’ús indefinit i desconnexió del mercat immobiliari. Un model que, amb més de 550 habitatges a Catalunya i una base social de més de 1.900 persones, ha demostrat ser viable, escalable i transformador.

Ens fa especial il·lusió compartir escenari amb veus referents com Barbara Steenbergen (IUT), Katharina Knapton-Vierlich (Comissió Europea), Marcos Ros (eurodiputat) o Andrea Colantonio (Banc Europeu d’Inversions). La gala de lliurament tindrà lloc el 5 de juny a Dublín, i hi serem presents com a part del Festival Internacional d’Habitatge Social, un espai clau de debat i trobada per a professionals, institucions i moviments d’arreu del continent, que just la darrera edició es va celebrar a Barcelona.

Catalunya es consolida com a referent europeu

Aquesta nominació no és un fet aïllat. El 2019, La Borda (cooperativa d’habitatges al barri de Sants de Barcelona) va rebre una menció especial als mateixos premis, i l’Ajuntament de Barcelona va guanyar amb els seus allotjaments modulars. El 2022, el reconeixement va ser per a l’Ajuntament de Mataró amb un projecte de lloguer cooperatiu. Són mostres que a Catalunya s’està obrint camí un model alternatiu d’habitatge, amb justícia social, sostenibilitat i democràcia com a pilars.

Nosaltres també hem rebut altres reconeixements internacionals en els darrers anys, com el Premi Plata als World Habitat Awards 2023 o el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea. Aquests guardons no només ens fan visibles, sinó que reforcen la necessitat de polítiques valentes que apostin per models col·lectius i no especulatius.

Continuem construint alternatives reals

Formar part dels projectes finalistes ens anima a seguir treballant des del cooperativisme per garantir el dret a l’habitatge. Estem convençudes que la transformació del model passa per alternatives com la nostra: col·lectives, estables, inclusives i arrelades al territori.

Èxit de la campanya de capital social voluntari: Impulsa ara els títols participatius!

21.05.2025

Hem recaptat més d’1 milió d’euros gràcies a la implicació activa de les nostres sòcies i reforcem de nou els títols participatius com una oportunitat d’inversió oberta a tothom

A Sostre Cívic estem molt satisfets amb l’èxit de la nostra campanya de capital social voluntari! Des del passat mes de desembre hem recaptat més de 654.000 euros, gràcies a l’aportació de 82 sòcies, 32 de les quals s’han sumat recentment a la cooperativa. Des que vam iniciar aquesta possibilitat l’any 2022, ja són 140 les sòcies que hi han participat, aconseguint mobilitzar més d’1 milió d’euros.

El capital social voluntari és una aportació extra que les sòcies poden fer, a banda dels 100 euros obligatoris per formar part de la cooperativa. És una inversió social que beneficia tothom: la cooperativa es reforça financerament per impulsar nous projectes i millorar l’accessibilitat econòmica dels habitatges, i les persones que hi participen reben un interès fix anual del 3%. Aquest sistema enforteix la nostra capacitat financera i ens facilita accedir a altres fonts de finançament extern.

Aquesta eina de finançament col·lectiu ha estat clau per enfortir financerament l’entitat i fer créixer el model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic. Ara com ara, estem impulsant 11 nous projectes arreu del país, que sumaran més de 370 habitatges, i que s’afegiran als 14 edificis actuals amb prop de 190 habitatges ja en funcionament, on viuen més de 250 sòcies. És a dir, amb la gestió de més de 550 habitatges, Sostre Cívic lidera avui el moviment de l’habitatge cooperatiu a Catalunya, dins un total de 1.200 habitatges cooperatius que existeixen al territori. Dels nous projectes previstos fins al 2027, 6 compten amb el cofinançament del Council of Europe Development Bank, que ha concedit a Sostre Cívic un crèdit de 31 milions d’euros. És el crèdit més important mai concedit per una institució europea a una cooperativa catalana.

Ara, després de l’èxit de la campanya de capital social voluntari, obrim una nova oportunitat de finançament que és oberta a tothom: els títols participatius. Aquesta forma d’inversió permet que qualsevol persona, sigui o no sòcia, pugui donar suport directament a projectes concrets de Sostre Cívic.

Què són els títols participatius?

Els títols participatius són una forma d’inversió ètica i cooperativa que et permet donar suport a un projecte d’habitatge cooperatiu mitjançant una aportació econòmica. A canvi, s’obté un interès anual fix i, passat un temps, es recuperen els diners invertits amb condicions transparents i segures:

  • Cada títol val 500 euros. Pots comprar-ne un o més d’un.
  • Els títols tenen un venciment inicial de 3 anys. Després, cada any pots decidir si vols renovar-los o recuperar els diners.
  • Cada títol té un interès fix del 2,5% cada any. Per exemple, si compres un títol de 500 €, cobraràs 12,50 € cada any.

En aquests moments, tenim disponibles aportacions per als següents projectes:

  • Cal Paler Nou (Cardedeu): 39 habitatges en fase final d’obres sobre sòl privat.
  • Cirerers (Barcelona): 32 habitatges en fusta al barri de Roquetes, habitat des del 2022, en fase de consolidació econòmica.
  • La Balma (Barcelona): Projecte emblemàtic consolidat i reconegut internacionalment, amb aportacions obertes per reforçar-ne la sostenibilitat econòmica.

Amb aquesta nova campanya volem que encara més persones s’impliquin activament en el model cooperatiu d’habitatge, apostant per una inversió conscient i ètica.

La campanya ja està activa i es poden adquirir títols participatius fins al 13 de juny a la web collabora.sostrecivic.cat

Gràcies a totes les persones que ho feu possible!

L’habitatge cooperatiu demostrar tenir efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària

25.02.2025

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha avaluat els efectes dels models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya en la salut i el benestar de les persones residents.

En el marc del projecte s’han fet diferents estudis qualitatius i quantitatius en què han participat 13 cooperatives de Catalunya i més de 280 persones.

Els beneficis per a la salut que s’hi evidencien tenen a veure amb diversos aspectes relacionats amb el model com la seguretat residencial i econòmica, la millora de les condicions físiques de les llars, la vida en comunitat i el suport mutu o l’augment de vincles amb l’entorn proper.

En el marc del projecte de recerca “Habitatge cooperatiu i salut” l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha fet diversos estudis per avaluar si els models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya poden millorar la salut i el benestar de les persones residents. Els principals resultats mostren que aquest model de propietat col·lectiva d’habitatge té efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària. Es constata així, l’evidència que les condicions de l’habitatge són un factor determinant de la salut.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model que s’està estenent a Catalunya, on les veïnes s’organitzen per assegurar el dret a l’habitatge i promoure la vida en comunitat. En aquest model, la propietat dels habitatges és col·lectiva i s’hi accedeix a través d’una cooperativa sense ànim de lucre formada per les mateixes veïnes, les quals poden viure a l’habitatge pagant una quota d’ús, però no el poden vendre. Això permet accedir a l’habitatge a un preu inferior al del mercat, tenir el control col·lectiu sobre les seves llars i evitar-ne l’especulació.

Habitatge cooperatiu i salut

La metodologia emprada en aquest projecte de l’ASPB combina estudis amb mètodes qualitatius i quantitatius en què que han participat 13 cooperatives de Catalunya i més de 280 persones. La recollida de dades es va dur a terme amb entrevistes personals i grupals, i es va obtenir informació amb enquestes, abans i després d’entrar a viure en els habitatges cooperatius en cessió d’ús. També es van recollir dades de l’eficiència energètica i de la qualitat ambiental dels habitatges.

Els resultats obtinguts evidencien una millora de la salut física percebuda, el benestar i les conductes i hàbits saludables que pot estar relacionada amb la seguretat residencial i econòmica que ofereix el model amb quotes estables i més baixes. A més, la millora del suport social i el fet de compartir recursos amb la comunitat influeix en la millora del benestar. Igualment, aquests beneficis tenen a veure amb la millora de les condicions físiques de l’habitatge com l’eficiència energètica i el confort tèrmic.

Pel que fa a la salut mental i emocional, s’observa una millora fruit de la reducció de l’estrès, l’ansietat i la sensació de solitud que genera la inseguretat econòmica i residencial i la manca de suport social. La vida en comunitat, la identificació amb els valors del projecte, la participació en la gestió, el suport mutu, disposar d’espais comuns i de cures, així com establir vincles amb l’entorn proper, promouen sentiments d’acompanyament, seguretat, confiança, il·lusió, felicitat i pertinença que contribueixen a aquesta millora del benestar emocional i també de la salut social i comunitària.

El projecte de recerca ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, Ministeri d’Economia i Competitivitat (Espanya), i cofinançat amb fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) de la Unió Europea, mitjançant una beca atorgada en la convocatòria 2018 de l’Acció Estratègica en Salut 2013-2016, del Programa Nacional de Recerca orientat als Reptes de la Societat, en el marc del Pla Nacional de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2013-2016.

Barcelona, motor de l’habitatge cooperatiu

Una de les formes de creixement a Barcelona de l’habitatge cooperatiu és a través de la cessió de sòl públic a favor de les cooperatives. L’any 2015 es van signar els dos primers projectes pilot: Princesa49 i La Borda sumant 33 habitatges en total. Després s’hi van sumar les promocions de La Xarxaire, La Balma, La Chalmeta i Cirerers amb 92 habitatges ja lliurats. Actualment, a Barcelona hi ha sis promocions més en obres que sumen un total de 156 habitatges i cinc més en diferents processos d’execució. Totes aquestes promocions permetran incrementar el parc públic en gairebé 400 habitatges i han convertit Barcelona en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes d’habitatge cooperatiu.

Pots consultar l’estudi aquí: