Autor: Jose Téllez

Cohabitatge Sènior Per una Vellesa Autogestionada SCCL, amb el suport de Sostre Cívic, impulsa el projecte Walden XXI, que integra el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran amb una comunitat energètica per garantir habitatge assequible, sostenible i gestionat de manera comunitària.

La intervenció consisteix en la rehabilitació d’un edifici (l’antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, a Girona) per generar nous habitatges cooperatius en cessió d’ús i instal·lar equips i serveis per a la producció i gestió d’energia verda. Les mesures principals inclouen la rehabilitació energètica de l’envolupant, la implantació d’un sistema d’aerotèrmia, un sistema de monitorització i gestió de la demanda i l’assessorament en eficiència energètica per a les persones usuàries.

Intervencions tècniques principals

La fase d’obres inclou, entre altres intervencions, les següents mesures:

• Rehabilitació tèrmica de l’envolupant (aïllament de façanes, substitució/adequació d’obertures i millores d’estanquitat) per reduir la demanda energètica.
• Instal·lació d’aerotèrmia com a font calorífica i per a la producció d’aigua calenta sanitària, amb criteris d’eficiència
• Instal·lacions elèctriques i mecanismes de connexió per a autoconsum i integració d’equips de generació renovable i estacions d’emmagatzematge si s’escau.
• Equipament per a monitorització i gestió de la demanda (sensors, mesuradors i software) per optimitzar consums i facilitar la gestió comunitària de l’energia.
• Serveis d’assessorament i formació en eficiència energètica dirigits a les persones usuàries per a l’ús eficient de la instal·lació i la gestió compartida.

Resultats i impacte esperat

Tècnicament, l’actuació busca reduir la demanda i les pèrdues de l’edifici, augmentar l’eficiència de la calefacció i l’aigua calenta i permetre una gestió més autosuficient del consum elèctric. A escala comunitària i social, Walden XXI:

• Contribueix a l’assequibilitat de l’habitatge i de l’energia per a col·lectius en situació de fragilitat (amb especial atenció a les persones grans).
• Promou governança horitzontal i participació directa en la gestió dels serveis comuns.
• Fomenta la presència d’empreses de l’economia social en la cadena de valor (construcció sostenible, enginyeria energètica, monitoratge, consultoria, finances ètiques).
• Incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir l’accés, la participació i mesures formatives que mitiguen desigualtats en l’àmbit energètic i comunitari.

L’objectiu tècnic és reduir la demanda energètica i les emissions, augmentar l’autoconsum i la resiliència energètica de la comunitat i disminuir la factura elèctrica de les persones residents. A nivell de model, Walden XXI articula habitatge i energia per treure aquests béns de les lògiques especulatives del mercat i orientar-los cap a la garantia de drets, l’assequibilitat i la sostenibilitat.

L’impacte social previst combina suport a col·lectius en situació de fragilitat —amb especial atenció a les persones grans—, promoció d’unes relacions comunitàries i serveis comuns vinculats a les cures, i governança horitzontal amb participació directa de les persones usuàries. El projecte incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir representació, accés i polítiques formatives que evitin discriminacions i afavoreixin més equitat en la presa de decisions.

Finalment, la cadena de valor del projecte aposta per proveïdors de l’economia social i solidària i per empreses locals. Això permet que l’activitat econòmica generada tingui un retorn en entitats i pimes del territori, potenciant ocupació vinculada a la construcció, la instal·lació, la monitorització, la consultoria i la gestió del nou model energètic.

El projecte ha rebut una subvenció del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), amb un import concedit de 306.341,20 €, cofinançat per la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (NextGenerationEU).

Aquest projecte ha rebut finançament de la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència — NextGenerationEU. L’ajut s’ha concedit en el marc del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), convocatòria PR-PILOTO-04-2023-000161. Import concedit: 306.341,20 €.

L’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana ha reunit administracions, cooperativistes i agents socials per celebrar l’impuls del segon edifici cooperatiu més gran de Catalunya, que preveu acollir 60 llars en cessió d’ús a Manresa, amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica.

Aquest divendres hem celebrat a Manresa l’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana, un edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que acollirà 60 llars amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica. Es tracta del segon projecte més gran de Catalunya d’aquest tipus, només superat per Ca l’Ordit, i suposa una fita clau en el canvi d’escala del model.

L’edifici s’aixecarà sobre un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Manresa per 75 anys en dret de superfície. El pressupost total és de 12,4 milions d’euros, finançat amb fons europeus Next Generation (2,5 M€), un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, i les aportacions de les futures sòcies (entre el 10-12% del total).

L’arquitectura ha estat dissenyada per la cooperativa d’arquitectes LaCol i es construirà amb sistemes industrialitzats en fusta CLT i façanes de fusta i suro, amb disseny passiu i criteris ambientals. L’edifici disposarà de més de 300 m² d’espais comunitaris, incloent-hi bugaderia, sales polivalents, aparcament per a bicicletes i vehicles, terrasses i zones enjardinades. Preveiem finalitzar les obres el juny de 2026 i començar la convivència l’any 2027.

Administracions i agents socials ens acompanyen

L’acte ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, així com representants del món cooperatiu i social.

La consellera ha reivindicat el paper del cooperativisme com a agent transformador i ha afirmat que cal donar-li protagonisme en les polítiques públiques d’habitatge. L’alcalde Aloy ha subratllat que Manresa ja havia apostat per aquest model, col·laborant en projectes com El Rusc (12 habitatges) i La Raval (18 habitatges). Avui, Manresa és la segona ciutat del país amb més promocions d’habitatge cooperatiu, després de Barcelona.

El projecte, una llavor de transformació

La nostra representant al Consell Rector, Carme Vega, ha recordat que aquest edifici no és només una promoció: és una aposta per garantir el dret a l’habitatge fora del mercat, i un exemple de col·laboració entre entitats sense ànim de lucre i institucions públiques.

Des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Laura Muixí ha destacat el lideratge de les persones sòcies i el valor d’un model basat en el respecte ambiental, l’empoderament i el suport mutu.

També hem escoltat dues veus del grup impulsor, Verònica Zerpa i Armonia Bas, que han posat paraules a l’emoció col·lectiva: “Avui posem la primera pedra, que no només és física sinó també simbòlica del nostre futur habitatge i la nostra comunitat. No volem només sostre, volem fer xarxa, vincles i suport mutu. Aquest projecte és també una resposta emocional, una manera de tornar a confiar i de construir vida compartida.” També van llegir un text col·lectiu on expressaven el desig que La Bertrana sigui “un niu, un refugi i una llavor de canvi” per transformar el concepte d’habitatge i fer-lo més humà, amable i sostenible.

Actualment, el projecte ja compta amb 14 unitats de convivència formades per unes 25 persones, sorgides de la campanya d’inscripcions oberta durant els mesos de març i abril d’enguany. Dels actuals membres del grup impulsor de La Bertrana, més de la meitat tenen menys de 40 anys i són provinents de Manresa, tot i que també hi ha gent arreu de Catalunya. Aquesta dada reforça l’atractiu del projecte entre les generacions més joves. Durant la darrera campanya es van interessar més de 25 famílies, i preveiem obrir una nova campanya d’inscripcions a la tardor per completar les 60 llars.

Per accedir al projecte, cal ser sòcia de la cooperativa, complir els requisits per optar a un habitatge protegit (HPO) i acreditar capacitat econòmica per afrontar les quotes mensuals.

Continuem fent créixer l’habitatge cooperatiu

Amb més de 2.000 sòcies i 25 projectes arreu de Catalunya, a Sostre Cívic seguim demostrant que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és viable, sinó imprescindible. Apostem per una alternativa real a la compra i al lloguer, que evita l’especulació i posa al centre la vida comunitària, la sostenibilitat i l’autogestió.

L’assemblea general de Sostre Cívic, celebrada el dissabte 14 de juny amb la participació de més de 200 sòcies, va aprovar per àmplia majoria reformes estatutàries, l’estratègia antiracista de la cooperativa i un nou projecte d’habitatge al barri del Poble Sec de Barcelona. La trobada consolida el creixement d’un model que ja agrupa més de 2.000 persones sòcies i 550 habitatges en marxa arreu de Catalunya.

El passat dissabte 14 de juny, Sostre Cívic vam celebrar la nostra Assemblea General Ordinària al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona), en format híbrid (presencial i en línia). La trobada va reunir 214 sòcies amb dret a vot i va servir per aprovar diversos canvis rellevants en la governança, el funcionament intern i l’estructura jurídica de la cooperativa, amb percentatges molt elevats de suport en tots els punts.

Activitats prèvies a l’assemblea: experiències transformadores i estratègia col·lectiva

Abans de l’inici de l’Assemblea General Ordinària, es van celebrar dues activitats prèvies que van evidenciar la vitalitat i la voluntat transformadora del projecte cooperatiu.

La primera va ser una sessió dedicada a l’estratègia conjunta de Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres per a la cooperativització de blocs en lluita, una proposta ambiciosa que busca donar resposta estructural a la vulnerabilitat residencial a través de l’adquisició col·lectiva d’habitatges en risc de desnonament. Durant la sessió es van explicar que, fins ara, Sostre Cívic ha aconseguit cooperativitzar set edificis ja construits del mercat privat, que sumen més de 70 habitatges. Una estratègia feta a Martorell, Palafrugell, Sant Joan de Vilatorrada, Lleida, Valls o Manresa, projectes impulsats mitjançant el dret de tanteig i retracte i finançats principalment amb suport de l’ICF, que es podrien replicar en una estratègia per cooperativitzar blocs de llogateres en lluita. Durnat la sessió es va aprofitar per posar en context el cas del Juanjo, activista històric de Nou Barris, en procés de ser desnonat. Sostre Cívic està tramitant la compra del seu pis mitjançant el conveni del Sindicat de Llogateres com a operació pilot de cooperativització de blocs i governança conjunta amb el Sindicat. L’habitatge, de 55 m², se situaria en cessió d’ús després d’una rehabilitació estructural, i representa un precedent important per replicar aquesta línia d’acció en altres contextos similars.

La segona activitat va estar centrada en l’evolució dels projectes en promoció. Es va compartir l’estat actual de 12 promocions en marxa a tot Catalunya, 8 d’elles ja amb obres iniciades, i es va posar en valor l’aposta decidida per ampliar el parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través de l’accés a sòl públic i privat, la diversificació tipològica i la incorporació de col·lectius diversos. A més, es van compartir reptes comuns, com la gestió de comunitats grans, la sostenibilitat econòmica i la necessitat d’innovar en els processos participatius per adaptar-se al creixement sostingut de la base social.

Creixement econòmic i consolidació del model

Els comptes anuals de 2024 van ser aprovats amb un 99% dels vots favorables. La suma d’ingressos de la cooperativa i l’associació durant el 2024 va ser de 2.475.664 €, amb un increment del 48% respecte a l’any anterior. Aquests provenen, bàsicament, de la gestió de promoció (39%), i de les quotes mensuals d’habitatge (34%), a més de les subvencions d’activitat general (19,2%) i de serveis que ofereix la cooperativa en formacions, assessoraments i serveis (3,4%). L’associació hi va contribuir amb 223.415 €, provinents principalment de les quotes de la base social, subvencions i altres serveis.

Pel que fa a les despeses totals, van ascendir a 2.364.277 €. Sumant conceptes principals, els salaris (cooperativa + associació) van representar 879.223 €, és a dir, un 37,2% del total, amb un increment del 7,8% respecte a l’any anterior. Les despeses professionals externes representen un 14%, mentre que les despeses financeres són un 13,6%. Altres partides rellevants són les amortitzacions (10%), els manteniments i subministraments (8,4%) i la comunicació i activitats divulgatives (3%). L’excedent cooperatiu de gairebé 90.000 € es destina al fons de reserva obligatori i a reserves voluntàries, mantenint la solvència de la nostra entitat que ha vist augmentar el seu actiu un 26%.

Pots consultar aquestes i altres xifres a l’apartat de transparència de la nostra web.

Aquest conjunt econòmic mostra un esforç significatiu en recursos humans i estructura tècnica, alhora que reflecteix una orientació clara a projectes i activitats comunitàries. El balanç general reflecteix una estructura robusta i en creixement, amb un model de finançament diversificat i orientat a la consolidació dels projectes i l’ampliació de la base social de la cooperativa. Això reflecteix una estructura econòmica equilibrada i orientada a l’expansió, que permet sostenir el creixement de projectes i la base social de la cooperativa, que aquest any ha superat les 2.000 persones sòcies.

Canvis de quotes i estatutaris per adaptar-se al creixement

Amb un suport també pràcticament unànime, l’assemblea va aprovar una actualització de les quotes per al 2026 segons l’IPC acumulat (19,8%) i una simplificació en tres tipologies: quota estàndard (36 €/trimestre), quota reduïda (6 €/trimestre) per a col·lectius amb ingressos inferiors a 18.000 € i altres situacions, i la quota solidària (voluntària, superior als 36 €).

També es van impulsar canvis als Estatuts de la cooperativa. Les modificacions tenen l’objectiu d’adaptar els Estatuts al creixement i diversificació de la cooperativa, facilitar una millor gestió dels projectes i garantir una estructura de governança més clara, flexible i democràtica:

• Excedències de sòcies usuàries en projectes d’habitatge cooperatiu: es regula la possibilitat d’absències justificades de fins a 9 mesos, mantenint el dret d’ús i permetent cessions temporals a altres sòcies.
• Intercanvi i transmissió parcial del dret d’ús: es podrà fer intercanvi d’habitatges dins del mateix projecte amb validació de l’assemblea de cada projecte, i en alguns casos transmetre parcialment drets entre habitatges contigus.
• Limitació de mandats del Consell Rector: es fixa un màxim de 8 anys consecutius en el càrrec per garantir renovació i pluralitat.

Nou projecte d’habitatge i estratègia antiracista

L’assemblea va aprovar per gairebé unanimitat la constitució d’un nou projecte d’habitatge cooperatiu anomenat ‘La Corrala’, situat en un sòl municipal del barri del Poble Sec, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del conveni ESAL, per a la cessió de sòl a entitats sense ànim de lucre. El projecte contempla la construcció d’un edifici d’obra nova de fins a 8 habitatges, i està promogut per un grup llavor de Sostre Cívic veïnes del barri del Poble Sec, que des del 2015 ha impulsat aquesta iniciativa per fer front a la gentrificació i mantenir-se arrelat al barri. 

També es va validar el posicionament i estratègia antiracista de la cooperativa, que s’implementarà de manera transversal en els mesos vinents. Aquest posicionament, que es va començar a treballar durant la trobada de sòcies del mes d’abril, parteix del reconeixement que el racisme no és un fenomen puntual, sinó estructural, i que travessa de ple el dret a l’habitatge. L’estratègia inclou mesures per garantir l’accés efectiu a persones migrades i racialitzades, revisió de protocols interns, formació de la base social en convivència intercultural, i accions per detectar i combatre la discriminació. També contempla el foment de projectes amb mirada decolonial, promoure la participació activa dels i les sòcies d’origen divers en el dia a dia de la cooperativa i el compromís d’incorporar aquesta perspectiva en el discurs, la pràctica i la governança cooperativa.

Renovació del Consell Rector

Durant l’assemblea també es van elegir nous representants del Consell Rector de Sostre Cívic a la vegada que es van renovar d’alguns que encara no tenen mandat caducat. El Consell Rector és l’òrgan de govern i direcció estratègica de la cooperativa. Les seves responsabilitats inclouen la planificació i supervisió dels projectes i la gestió ordinària, l’execució de les decisions preses per l’Assemblea General i la representació legal de la cooperativa.

Entre les sòcies que es van sotmetre a la votació de l’Assemblea, hi van sortir escollides:

• Sòcies expectants: Mercedes Estébanez (nova incorporació), Carlos Alcoba (l’actual president que surt renovat com a membre del Consell Rector).
• Sòcies de projectes: entren de nou Gigi Guizzo (sòcia del projecte de Cal Paler Nou a Cardedeu), i renoven Ángela García (actual vicepresidenta i sòcia de Cirerers a Barcelona) i Benjamí Aguilar (soci de El Cairó, a Granollers).
• Sòcies de treball: renoven Eva Ortigosa i Yabel Pérez, directora de projectes i tècnic responsable de creixement, respectivament.

Totes elles formaran part del principal òrgan de govern de la cooperativa, juntament amb Àngel Estévez (com a soci de treball) i Carme Vega (sòcia expectant).  

Una cloenda amb mirada estratègica

En la cloenda de l’assemblea van intervenir els codirectors de Sostre Cívic, Eulàlia Tubau i David Guàrdia; el nostre president, Carlos Alcoba; i, com a convidat, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí.

Tots quatre van fer una lectura estratègica del moment actual de la cooperativa, posant en valor el creixement sostingut dels darrers anys amb la coherència amb la missió i valors de Sostre Cívic. Eulàlia Tubau va identificar els principals reptes de futur fruit d’aquest creixement: millorar les eines de participació i gestió interna, seguir aprofundint en la millora de les condicions laborals, reforçar l’atenció i l’acompanyament a les sòcies i projectes, i avançar en la transició ecosocial mitjançant mesures com l’autoconsum o la mobilitat sostenible.

David Guàrdia va destacar les darreres fites assolides en l’àmbit de la incidència política que ajuden a consolidar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com l’exempció del 100% de l’Impost de Transmissions Patrimonials, les deduccions d’IRPF per les aportacions al capital social o la possible inclusió del model a la convocatòria dels Projectes Singulars del departament d’economia social de la Generalitat. També, però, va demanar més ambició pressupostària, modificacions legals que blindin el model de cessió d’ús, i mesures que facilitin l’accés al finançament per part de l’Institut Català de Finances.

Per la seva banda, David Bonvehí, representant el Govern de la Generalitat, va agrair la tasca del cooperativisme d’habitatge, que va qualificar de “punta de llança de l’economia social a Catalunya”, i va anunciar que s’estan ultimant els tràmits per reformar la Llei de cooperatives amb l’objectiu d’incloure-hi específicament el model de cessió d’ús. Finalment, Carlos Alcoba va oferir una mirada política i emocional al tancament, recordant que en un context global de pessimisme, Sostre Cívic representa “una alternativa real, arrelada i viable”. Va subratllar la diversitat creixent del projecte —tant en perfils com en territoris—, l’impacte real que té en la vida de les persones i el compromís per cuidar la convivència i la democràcia interna. Amb aquesta assemblea, la cooperativa referma el seu creixement, la seva democràcia interna i la seva aposta per una transformació social fonamentada en la participació col·lectiva.

Cal formalitzar la venda del seu habitatge per garantir una solució definitiva mitjançant la fórmula cooperativa

• Aquest matí, 28 de maig, s’ha aturat per segona vegada el desnonament de Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres. La suspensió ha estat possible gràcies a l’organització del Sindicat, a la mobilització veïnal i a la presència de desenes de persones que han fet pinya davant del seu domicili.
• Fa setmanes que la propietat va plantejar la venda de l’habitatge com a sortida viable per evitar el desnonament. Des de Sostre Cívic vam recollir la proposta i hi hem donat resposta presentant una oferta formal de compra en les condicions demandades per la propietat.
• A dia d’avui, ja hem inspeccionat l’habitatge, tenim redactat un projecte per a les adequacions necessàries, disposem del finançament acordat per l’Institut Català de Finances i hem lliurat tota la documentació requerida des de fa setmanes. Només resta la signatura de la propietat per formalitzar la venda i evitar un nou desnonament.
• Aquesta operació s’inscriu en l’estratègia de Sostre Cívic per mobilitzar patrimoni privat i posar-lo en mans col·lectives, mitjançant fórmules com el tanteig i retracte o la compra directa amb suport d’eines públiques. En aquest cas concret, s’emmarca també en una col·laboració entre el Sindicat de Llogateres i la nostra cooperativa per explorar la cooperativització de blocs en lluita, amb l’objectiu de protegir els llogaters de les lògiques i pressions del mercat per garantir-los habitatges estables, dignes i assequibles.
• Avui Sostre Cívic gestiona 550 habitatges en diferents fases, amb prop de 200 ja habitats en 14 edificis. D’aquests, gairebé 90 han estat mobilitzats del mercat privat cap a la propietat col·lectiva, consolidant un model d’habitatge cooperatiu que ha demostrat que funciona.
• Fem una crida a la propietat a fer el pas final i signar la venda. Hi ha una proposta consensuada, viable i preparada per executar-se. Cal evitar que aquest procés acabi, un cop més, en un desnonament que es pot evitar.