Categoria: Intercooperació

El cotxe elèctric compartit arriba a Calonge i Sant Antoni

Les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic hem signat un acord d’intercooperació per impulsar l’ús de cotxes elèctrics compartits als projectes d’habitatge cooperatiu 

El primer projecte que han impulsat conjuntament és a La Sala, habitatge cooperatiu específicament enfocat a joves que es troba a Calonge.

L’objectiu és que que dos recursos cars, com els vehicles elèctrics i l’habitatge, siguin cada vegada més accessibles a totes les persones.

El darrer dijous 17 de novembre vam presentar un nou projecte d’intercooperació que uneix sinergies entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic. El cotxe elèctric compartit que, en un primer moment, es va cedir als usuaris i usuàries de l’edifici d’habitatge cooperatiu conegut com “La Sala”, gràcies al conveni entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic, s’ha posat a disposició de tots els ciutadans del municipi.

Amb l’acord signat entre les dues entitats es vol fomentar la creació de comunitats cooperatives que comparteixin serveis de vida com ho són l’habitatge i la mobilitat a partir de l’empoderament col·lectiu i l’autogestió.

Aquesta iniciativa neix també amb la missió de cobrir la necessitat de mobilitat on altres mitjans de transport sostenible no arriben, com per exemple anar en bicicleta, i posar només els cotxes elèctrics compartits estrictament necessaris.

El cotxe elèctric de Som Mobilitat estarà disponible a l’aparcament de l’edifici i estarà a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania. Tots els ciutadans que vulguin gaudir del servei de cotxe elèctric compartit i altres serveis, hauran de fer-se socis de Som Mobilitat a través de la seva pàgina web, sommobilitat.coop, amb una aportació única de 10 euros.

El projecte d’habitatge cooperatiu de Calonge s’emmarca en l’estratègia de la cooperativa Sostre Cívic de recuperar patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa.

Sostre Cívic participa a Zuric (Suïssa) a la trobada internacional de cooperatives d’habitatge

L’esdeveniment va analitzar les polítiques d’habitatge locals per a extreure lliçons comunes sobre la importància d’un marc regulador de suport, accés al finançament i autonomia cooperativa.

Representants de cooperatives d’habitatge d’arreu del món es van reunir a Zuric (Suïssa) el passat 22 de setembre per explorar maneres conjuntes de fomentar l’habitatge cooperatiu assequible. L’esdeveniment celebrat de manera híbrida, presencialment i en línia, va ser organitzat per WBG Zurich, la més gran de les nou associacions regionals de cooperatives d’habitatge suïsses.

La nostra sòcia i membre del projecte Cirerers, Esther Alegre, va mencionar la importància de l’existència de Sostre Cívic com a motor de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. “La cooperativa proporciona les eines que els grups poden utilitzar per prendre les decisions dels seus propis projectes”, va dir.

Ander Zabala, membre de l’equip tècnic i administratiu de Sostre Cívic, va destacar també la importància de l’existència al nostre país de la banca ètica i cooperativa per aconseguir que el model s’instal·lés. “L’àmplia xarxa de diferents iniciatives d’economia solidària fa possible que aquests bancs ètics existeixin”, va dir. “És necessari l’existència d’un ecosistema sencer per a obtenir amplis suports. Els bancs tradicionals no confien en el model cooperatiu.” El suport de la ciutat de Barcelona i altres ens públics locals i nacionals a Catalunya, a través de la cessió de sòl i altres mesures, també ha estat crucial per a l’èxit del projecte, va afegir.

El moviment d’habitatge cooperatiu a Suïssa té una llarga trajectòria i implantació: va començar fa més de 100 anys, en resposta a la greu escassetat d’habitatge. Només a Zuric hi ha 100 cooperacions d’habitatge, amb una quota de mercat del 23% de tots els apartaments de la ciutat. A nivell nacional, hi ha 1.700 organitzacions d’habitatge de beneficis limitats a Suïssa, incloent-hi co-operacions d’habitatge. Junts, aquestes organitzacions representen el 10% del total de la població d’habitatges de Suïssa.

Karin Vasella-Kuhn, cap de l’oficina de la ciutat de Zuric encarregada dels habitatges sense ànim de lucre, va proporcionar una visió general de les seves polítiques per donar suport a les cooperatives, des de 1924 fins al dia d’avui. Entre les mesures, va descriure la venda o arrendament a llarg termini de terres per al desenvolupament d’habitatges sense ànim de lucre, la concessió de préstecs i la compra de certificats de participació o accions. 

Entre les mesures de suport, és important destacar la Bond Issuing Cooperative for Limited Profit Housing (EGW/CCL), establerta el 1991 pel govern suís i el moviment d’habitatge cooperatiu del país. Es tracta d’una cooperativa que recapta diners directament del mercat de capitals mitjançant préstecs a llarg termini. Reparteix la quota entre els contractistes d’utilitat pública, que han de ser membres de la cooperativa EGW/CCL. El finançador subscriu una fiança coberta per un aval de la Confederació. Això limita el tipus d’interès, que es manté fix durant la durada del préstec.

Un ingredient clau en la longevitat del model suís és l’autonomia de què gaudeixen les organitzacions paraigua cooperatives: administren el procés, amb el paper del govern limitat a les garanties de préstecs i ajudes per aconseguir finançament.  

Alguns cooperatives suïsses també donen suport internacional a altres cooperatives fora del país. La cooperativa d’habitatge més gran de Suïssa, Allgemeine Baugenossenschaft Zürich (ABZ), gestiona un fons de solidaritat que ha donat suport a 45 projectes a tot el món en els darrers tres anys.

Julie La Palme, secretària general de la Co-operative Housing International (CHI), va destacar que el model suís podria ser replicat.  «Podem veure l’èxit de l’habitatge cooperatiu a Suïssa, especialment aquí a Zuric, amb la política d’habitatge i els mecanismes de finançament facilitats a escala regional i nacional, i aquest és un model que val la pena emular en altres parts del món”.

Sorcha Edwards, secretari general de Housing Europe, va advertir que l’augment de l’oferta per si sol no resoldrà la crisi d’habitatge del món. Es va referir als informes sobre habitatge assequible que va elaborar la seva organització al 2021, on es recullen experiències de captació de sòl, finançament i bona governança. 

“Una aproximació cooperativa a l’habitatge ha de ser part de la solució a aquesta crisi global massiva”, va dir. “Però, és clar, no es pot confiar només en el poder de la gent; les estructures reguladores i el finançament adequats han d’estar disponibles per permetre que aquestes cooperatives floreixin.”

La legislació també pot ser una barrera. A Europa Oriental, el parc d’habitatges és principalment de propietat individual i hi ha una falta de marcs reguladors i institucions adequades per a promoure habitatge assequible i cooperatiu. Reconeixent que s’enfrontaven a reptes comuns, els cooperadors de Croàcia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Eslovènia van fundar la xarxa d’habitatge cooperatiu Moba Housing SCE el 2017.

“Els actors financers no estan disposats a assumir riscos”, va dir Zsuzsi Pósfai de Moba. “No estan disposats a donar suport a iniciatives pioneres  i experimentals, i com que el sector encara no existeix, només tenim iniciatives pioneres i experimentals.”  Actualment, Moba ja ha pogut crear el seu propi Fons de Desenvolupament d’Habitatge el 2021 fundat amb capital de cooperatives d’habitatge suïssa, i sembla que podran afegir algun finançament addicional aviat, a través de fons públics, que els hi permeti a curt termini donar préstecs als seus membres per poder desenvolupar els primers projectes.

Pots llegir més a la pàgina internacional coop.news

Passes importants en l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu


Nous avenços en la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu’ amb la línia d’ajuts HabitatCoop de la Generalitat i amb la publicació de l’estudi “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”


Garantir l’assequibilitat per a àmplies capes de població de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és actualment un dels nostres principals objectius dins de les línies de treball d’incidència política i enfortiment del sector. Des d’inicis del 2021 hem generat un espai de treball per a començar a parlar-ne amb La Dinamo Fundació, Fundació Coop 57, Goteo, Holon i COOPDEVS, amb el suport de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES. 

També des de la XES i amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya vam impulsar la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu!’, que va realitzar una ronda de reunions amb els grups polítics del Parlament de Catalunya i els departaments d’habitatge i economia social. La campanya va arribar al seu punt més àlgid amb la primera gran mobilització reivindicativa del sector, que el darrer 15 de maig va reunir prop de 400 persones a la Plaça Sant Jaume de Barcelona


HabitatCoop: una nova línia d’ajuts a l’habitatge cooperatiu

Som plenament conscients que els mecanismes a implementar per garantir l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques, sobretot si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat. 

En aquest sentit, tota la feina i mobilització feta ha començat a donar fruits. De la negociació entre el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’administració pública, hem aconseguit que el Govern de la Generalitat de Catalunya convoqui la primera línia d’ajuts a la promoció de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, per a l’any 2021. El Departament d’Empresa i Treball destina 1,3 milions d’euros a aquestes subvencions, que ha anomenat “Habitatcoop”, distribuïdes entre 2021 i 2022. L’objectiu principal dels ajuts és contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes, amb uns 5.000 euros per soci/sòcia usuari o unitat de convivència, amb el límit de 125.000 euros per cooperativa. 

Tot i que les bases reguladores de la subvenció s’han publicat de manera precipitada i entenent que hi ha molt de camí a recórrer encara per millorar-la i garantir la plena eficàcia d’aquesta nova línia d’ajuts, ens hem de felicitar com a sector per aquesta principal fita que és fruit de la feina d’intercooperació i mobilització dels diferents grups i projectes. Juntes, anem consolidant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política pública eficaç per garantir el dret a l’habitatge.

Nota actualitzada:
El 28 de desembre de 2021 es va publicar la resolució definitiva de la subvenció HabitatCoop.
La cooperativa Sostre Cívic hem obtingut finançament pels nostres següents projectes: Cirerers (125.000€), Cal Paler Nou (125.000€), El Turrós (45.000€) i Terrassa (30.000€).


Primer informe sobre assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu

Que les aportacions de capital esdevenen actualment la principal barrera per accedir a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no és quelcom que pressuposem. Aquesta és, precisament, la principal conclusió del primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, redactat i publicat per les organitzacions que encapçalen la campanya per l’assequibilitat del model.

Aquest estudi realitza una diagnosi sobre l’assequibilitat dels projectes d’habitatge cooperatiu en fase de promoció i en fase de convivència a Catalunya i també recull i comparteix mecanismes i propostes de resolució col·lectiva que s’estan duent a terme per part dels projectes. En les conclusions s’evidencia que, tot i que en l’última dècada el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha crescut d’una manera sostinguda, les aportacions de capital esdevenen una forta barrera d’accés universal al model.

Actualment, queden excloses del model persones que no tenen capacitat d’estalvi o persones que estan en situació de major vulnerabilitat. Per aquesta raó, aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en l’accés de l’habitatge cooperatiu és el principal objectiu del sector. Tot i que som conscients que encara cal aprofundir en les reflexions i les propostes, aquest informe és un primer pas dins l’estratègia d’enfortiment del sector, que ha de permetre avançar en una visió conjunta que potenciï el desenvolupament d’eines i mecanismes col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, el present estudi vol ser el pas previ a la creació d’eines sectorials de suport al model (caixes de resistència, fons sectorials) que facilitin l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 


Per saber-ne més:

La Dinamo i Sostre Cívic col·laboren per a impulsar, donar suport i estendre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge, un model que té molts reptes per a estendre’s en tot el territori, però som conscients que una de les principals dificultats d’accés són els requeriments econòmics i financers que recauen sobre la cooperativa, els i les sòcies, sobretot durant les primeres fases dels projectes. 

És per això que La Dinamo i Sostre Cívic treballen de manera col·laborativa per a facilitar l’impuls de nous projectes, superar les dificultats econòmiques i facilitar i democratitzar-ne l’accés.

Aquesta voluntat és la que ha portat a La Dinamo a replantejar diferents maneres de fer front a limitacions econòmiques en diferents línies, entre les quals es troba posar a disposició part dels recursos propis de la Fundació al servei de les cooperatives d’habitatge.

Així que tot i no ser una entitat financera, La Dinamo té diferents mecanismes de suport econòmic a les cooperatives. Un d’aquests mecanismes són els préstecs participatius: es tracta d’un finançament amb vocació de permanència pensada per a projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que estan iniciant l’adquisició, construcció o rehabilitació dels seus habitatges.

En aquest sentit La Dinamo i Sostre Cívic hem signat un préstec participatiu per a la promoció del projecte de Cirerers, fet que demostra la importància de la intercooperació en el sector, si volem que el model es repliqui i estengui en el territori.

El projecte Cirerers, al barri de Roquetes (Nou Barris) neix de l’adjudicació d’un dels solars públics de l’ajuntament de Barcelona el 2017, i actualment està en fase d’acabar les obres del seu edifici de 7 plantes amb 32 habitatges i espais comunitaris com un espai-taller en planta baixa, espais de bugaderia a cada planta, una sala polivalent, un espai de cotreball i diverses terrasses. A més, vetllen per la sostenibilitat i aposten per fer ús racional dels recursos i ser autosuficients aprofitant els fluxos naturals propis de l’edifici. Es preveu la seva inauguració durant el primer trimestre de 2022.

El carrer Cirerers, a més, es convertirà en un “hub” d’habitatge cooperatiu, ja que com a veïnes tenen a La Morada, un altre projecte d’habitatge cooperatiu en promoció acompanyat per La Dinamo. 


La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a  l’habitatge. Fomentant la intercooperació i impulsant el treball en xarxa, per tal de construir de manera col·lectiva un model alternatiu d’habitatge no especulatiu, inclusiu i sostenible i de propietat col·lectiva.



Sostre Cívic és una cooperativa d’habitatge que té per objecte social la doble vessant de difusió i promoció del model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, així com la promoció de projectes d’habitatge per a la seva base social, apostant per un nou model d’accés a l’habitatge que sigui accessible econòmicament i sense entrar en el mercat especulatiu.

Iniciem el primer repte amb les empreses de la Borsa de proveïdors

Al juliol vam engegar un important procés per garantir l’equitat i la transparència en l’elecció i contractació d’arquitectes, aparelladores, i altres professionals pels nostres projectes . Així doncs, es va aprovar un “Protocol de selecció de proveïdors” i es va iniciar la formació d’una Borsa d’equips tècnics proveïdors d’arquitectura. Aquesta iniciativa te un triple objectiu: ordenar de manera equitativa la selecció dels equips, garantir-ne la solvència, i alhora impulsar l’ESS i els equips novells.   

La formació de la Borsa va concloure amb molt bons resultats: es van registrar 58 empreses, amb diferents característiques i nivell d’experiència, de les quals 49 han estat acreditades com a proveïdores de la cooperativa. Cal destacar que, de les acreditades, 19 empreses són cooperatives i 18 empreses són equips de joves d’arquitectes.
Podem dir, que la convocatòria de la Borsa ha estat tot un èxit!

Com funcionem a partir d’ara?
Segons el Protocol que vam aprovar, per cada projecte nou que requereixi la contractació de proveïdors d’arquitectura, es seguirà un procés de selecció informatitzat a través de la Borsa de proveïdors. 

Primer de tot, s’escull, en funció de les característiques del projecte, una sèrie de criteris disponibles a la Borsa i que donarà com a resultat una preselecció de 3 equips. Tot seguit, aquests equips preseleccionats participen en un concurs restringit que pot ser només de valoració del CV, o que pot ser també de concurs d’idees, depenent del volum i de les característiques de la promoció.

Tots els detalls, requisits i procediments els pots trobar a les bases de la Borsa d’equips i professionals proveïdors de serveis d’arquitectura de Sostre Cívic.


Estrenem la Borsa amb un primer concurs!
La primera selecció d’arquitectes que portarem a terme a través de la Borsa de proveïdors serà la del projecte Can 70 al barri de Sarrià, en Barcelona. Aquest és un projecte estratègic del sector, perquè serà la primera promoció d’habitatge cooperatiu sènior que es fa sobre sòl públic de Catalunya i l’Estat, i ha estat cedit a través d’un conveni entre l’Ajuntament, la Federació de cooperatives i altres organismes.

Presentació del concurs al grup del projecte Can 70

Els participants convocats per a aquest concurs restringit han estat preseleccionats d’entre tots els proveïdors acreditats de Sostre Cívic, a partir d’una sèrie de criteris/filtres escollits per part de l’equip tècnic i les sòcies del projecte Can 70, que han estat principalment relacionats amb la seva experiència en residencial per a gent gran. Els participants seran els equips de Pau Vidal Pont, Batllori & Trepat arquitectes i Peris-Toral.

Aquest procés comptarà amb dues fases: la primera en la qual es valoren de manera automàtica uns criteris relacionats amb la trajectòria, els valors i el model cooperatiu de les participants; i la segona, on hauran de proposar un avantprojecte considerant de manera preliminar tots els vessants del projecte arquitectònic. El jurat estarà format per membres del Projecte Can 70, i del consell rector i de l’equip tècnic de Sostre Cívic, i comptarà també amb la presència d’experts externs en matèria de projectes sèniors. 

El passat 4 d’octubre es va fer la presentació del concurs restringit, amb presència de totes les participants, i els equips ja han començat a treballar en la proposta… que tingueu sort!

El moviment per l’habitatge cooperatiu de Catalunya es mobilitza per demanar mesures que el facin més assequible

Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya

Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges 

La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació. 

Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”. 

Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte.  Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.

Les mesures per l’assequibilitat

Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques. 

En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.

Webinar sobre finançament de l’habitatge cooperatiu

El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.

Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.

Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .

Programa

10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min)
Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat
> Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS

10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min)
Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.

> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència.
> Joana Gómez, Consciència Empresarial.

10:40h – ENTITATS FINANCERES
Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.

> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. 
Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. 
> Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.

11:20H – MÓN COOPERATIU
Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.

> Ricardo MoríñigoEntrepatios (Intergeneracional, Madrid)
> María Asunción Perez LassaAxuntase (Intergen., Astúries)
> Jaime MorenoTrabensol (Sènior, Madrid)
> Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).

12:20H – DEBAT OBERT
Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.

13:00H – TANCAMENT JORNADA

Acord amb Arç, l’assegurança gestionada amb criteris ètics i solidaris

Seguim treballant per construir i consolidar xarxes que impulsin transformacions socials i econòmiques. A través dels acords d’intercooperació col·laborem amb organitzacions vinculades amb l’economia social sobre la base dels valors compartits. En aquesta línia de treball, com a Sostre Cívic hem signat un conveni de col·laboració amb Arç. 

Arç és una corredoria cooperativa que desenvolupa una oferta d’assegurances i serveis específiques adreçada al sector de l’economia social i solidària fonamentada en els principis de l’assegurança ètica i solidària: mutualitat, equitat i transparència. Els serveis que ofereixen són: Llar, automòbil, vida, accidents, plans de previsió assegurats i plans d’estalvi.

En aplicació del conveni, Arç farà una aportació anual a Sostre Cívic equivalent al 25% de les comissions corresponents a les pòlisses d’assegurances contractades per persones vinculades a la nostra cooperativa d’habitatge. Aquest retorn d’Arç es destinarà en un 50% al fons de solidaritat de la cooperativa, i el 50% restant per afavorir la inclusió social en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu (que ajudarà a replicar experiències com l’impulsada a La Balma amb Punt de Referència).

Per tot això us animem a contractar els vostres serveis d’assegurança amb Arç perquè així, contribuiu a enfortir tant el mercat català de l’Economia Social i Solidària com, de retruc, els nostres projectes d’habitatge cooperatiu.

Podeu contractar els serveis d’Arç vosaltres mateixos, o qualsevol persona del vostre entorn (tant si és sòcia com si no), a través del formulari a la web d’Arç (i seleccionant al desplegable que pertanyeu a l’acord amb Sostre Cívic) o simplement, si ho feu per qualsevol altra via, explicitant que pertanyeu i/o voleu donar suport a l’acord amb Sostre Cívic.

L’habitatge cooperatiu i sostenible, claus a la FESC2020

Combatre el canvi climàtic i facilitar l’accés a la vivenda serà cabdal per reconstruir la societat després de la pandèmia

La realització en línia de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) no la va privar de la divulgació d’idees. Pel que fa a les xerrades sobre habitatge cooperatiu i sostenible, que vam organitzar com a Sostre Cívic, han tingut molt d’èxit. El passat 11 de novembre es van fer les videoconferències titulades “Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” i “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Des de la Comissió de Continguts de la FESC2020 ens han fet arribar que la primera ha sigut de les que ha tingut més públic de la fira, ja que hi van participar entre 60 i 80 persones. Han esdevingut una manifest de les possibilitats que té el sector de la construcció envers la  reducció de la petjada ecològica i una crida a l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica”. Idees principals per construir un edifici sostenible des de l’ESS (el cas de l’edifici Cirerers de Nou Barris); Nocions bàsiques sobre com aconseguir l’autoconsum energètic en un habitatge; Campanya de compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum al Barcelonès.

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” va ser una de les xerrades amb més públic. La temàtica girava entorn de l’eficiència energètica i es va abordar des de diferents punts de vista gràcies als ponents que hi van participar. Entre ells, l’Àngel Estévez de Sostre Cívic, que va explicar l’impacte ambiental que té el sector de la construcció en el medi ambient i com els habitatges cooperatius poden ajudar a reduir-lo. El 25% de les emissions de CO2 pertany a l’ús dels edificis i això comporta que aquest sector tingui una responsabilitat molt gran pel que fa a la reducció d’aquestes emissions. Davant d’això, el model que presenta Sostre Cívic —arran de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús— presenta molts avantatges per fer front a l’impacte ambiental dels edificis, ja que la pròpia naturalesa de cooperar i compartir per se, ja conté un component de sostenibilitat. A més, la mateixa massa social de la cooperativa ja està molt conscienciada i fa pressió en ser més eficients energèticament. 

Altres cooperatives relacionades amb l’habitatge també van participar en l’activitat. Per una banda, Celobert, una cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, que va fer la seva ponència de la mà de David Fernández, integrant del seu equip tècnic d’enginyers. Va explicar diversos conceptes d’edificació sostenible dins de l’Economia Social i Solidària com el projecte Cirerers a Nou Barris que està fent en col·laboració amb Sostre Cívic. Per altra banda, Jordi Garcia, de Becquel, va exposar com passar de l’energia fòssil que consumim a la renovable a través de la fotovoltaica i com el fet que cada edifici consumís la seva pròpia energia solar reduiria molt l’impacte mediambiental. L’últim participant va ser Carles Cuadern de Som Energia, que és una cooperativa sense ànim de lucre que crea energia amb instal·lacions pròpies. Treballa per apoderar la ciutadania i dotar-la de mitjans per incrementar la seva capacitat d’actuació en l’àmbit energètic. 

El tema de l’eficiència energètica als edificis, partint de la base que emeten un percentatge molt alt de COal medi ambient i que són una via per on es pot actuar per tal de revertir-ho, està a l’ordre del dia en el context de canvi climàtic en què ens trobem. L’habitatge cooperatiu és una forma mitjançant la qual els ciutadans podríem aportar el nostre granet de sorra. 

Fem assequible l’habitatge cooperatiu! Presentació de la campanya pública de sensibilització i incidència política per a la generació de polítiques públiques en l’àmbit econòmic que fomentin l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en garanteixin l’assequibilitat.

No obstant això, tot i que s’ha demostrat que l’habitatge cooperatiu és viable, encara no s’ha pogut provar la seva assequibilitat. Si el preu disminuís i més persones s’hi poguessin adherir, la petjada ecològica també es reduiria. Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer una segona xerrada a la FESC presentada per l’Anna Corrons del grup de Can 70 de Sostre Cívic on a donar el tret de sortida d’una campanya per aconseguir exactament el que mana el títol: “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Amb això, reclamen ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies; millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament. 

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya vol mostrar com l’Economia Social i Solidària (ESS) està contribuint a la urgent i imprescindible transició ecosocial que necessita el planeta, i reflexionar sobre els reptes que ens cal superar per poder contribuir-hi encara més. Aquesta primera FESC virtual ha tingut 15.000 visites, 8.500 d’aquestes, úniques. A banda de les dues activitats on ha participat Sostre Cívic, n’hi ha hagut al voltant de 90 i els ponents que les han dut a terme han sigut 147. 

En definitiva, encara que la FESC aquest any va canviar el format, va tenir força ressò i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha despertat interès al sector. Tots aquells que no van poder participar de les diverses ponències poden recuperar-les al repositori de l’entitat organitzadora. Veiem com en el moment en què ens trobem tant de crisi climàtica com econòmica i sanitària, el fet de presentar projectes que parteixin del sector de l’habitatge, poden ajudar en la reconstrucció de la nostra societat. Quan sortim d’aquest malestar que aparentment ens brinda aquesta nova dècada, l’actuació per combatre el canvi climàtic o facilitar l’accés a la vivenda esdevindran encara més cabdals. 

L’habitatge cooperatiu i sostenible, claus a la FESC2020

Combatre el canvi climàtic i facilitar l’accés a la vivenda serà cabdal per reconstruir la societat després de la pandèmia

La realització en línia de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) no la va privar de la divulgació d’idees. Pel que fa a les xerrades sobre habitatge cooperatiu i sostenible, que vam organitzar com a Sostre Cívic, han tingut molt d’èxit. El passat 11 de novembre es van fer les videoconferències titulades “Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” i “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Des de la Comissió de Continguts de la FESC2020 ens han fet arribar que la primera ha sigut de les que ha tingut més públic de la fira, ja que hi van participar entre 60 i 80 persones. Han esdevingut una manifest de les possibilitats que té el sector de la construcció envers la  reducció de la petjada ecològica i una crida a l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica”. Idees principals per construir un edifici sostenible des de l’ESS (el cas de l’edifici Cirerers de Nou Barris); Nocions bàsiques sobre com aconseguir l’autoconsum energètic en un habitatge; Campanya de compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum al Barcelonès.

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” va ser una de les xerrades amb més públic. La temàtica girava entorn de l’eficiència energètica i es va abordar des de diferents punts de vista gràcies als ponents que hi van participar. Entre ells, l’Àngel Estévez de Sostre Cívic, que va explicar l’impacte ambiental que té el sector de la construcció en el medi ambient i com els habitatges cooperatius poden ajudar a reduir-lo. El 25% de les emissions de CO2 pertany a l’ús dels edificis i això comporta que aquest sector tingui una responsabilitat molt gran pel que fa a la reducció d’aquestes emissions. Davant d’això, el model que presenta Sostre Cívic —arran de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús— presenta molts avantatges per fer front a l’impacte ambiental dels edificis, ja que la pròpia naturalesa de cooperar i compartir per se, ja conté un component de sostenibilitat. A més, la mateixa massa social de la cooperativa ja està molt conscienciada i fa pressió en ser més eficients energèticament. 

Altres cooperatives relacionades amb l’habitatge també van participar en l’activitat. Per una banda, Celobert, una cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, que va fer la seva ponència de la mà de David Fernández, integrant del seu equip tècnic d’enginyers. Va explicar diversos conceptes d’edificació sostenible dins de l’Economia Social i Solidària com el projecte Cirerers a Nou Barris que està fent en col·laboració amb Sostre Cívic. Per altra banda, Jordi Garcia, de Becquel, va exposar com passar de l’energia fòssil que consumim a la renovable a través de la fotovoltaica i com el fet que cada edifici consumís la seva pròpia energia solar reduiria molt l’impacte mediambiental. L’últim participant va ser Carles Cuadern de Som Energia, que és una cooperativa sense ànim de lucre que crea energia amb instal·lacions pròpies. Treballa per apoderar la ciutadania i dotar-la de mitjans per incrementar la seva capacitat d’actuació en l’àmbit energètic. 

El tema de l’eficiència energètica als edificis, partint de la base que emeten un percentatge molt alt de COal medi ambient i que són una via per on es pot actuar per tal de revertir-ho, està a l’ordre del dia en el context de canvi climàtic en què ens trobem. L’habitatge cooperatiu és una forma mitjançant la qual els ciutadans podríem aportar el nostre granet de sorra. 

Fem assequible l’habitatge cooperatiu! Presentació de la campanya pública de sensibilització i incidència política per a la generació de polítiques públiques en l’àmbit econòmic que fomentin l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en garanteixin l’assequibilitat.

No obstant això, tot i que s’ha demostrat que l’habitatge cooperatiu és viable, encara no s’ha pogut provar la seva assequibilitat. Si el preu disminuís i més persones s’hi poguessin adherir, la petjada ecològica també es reduiria. Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer una segona xerrada a la FESC presentada per l’Anna Corrons del grup de Can 70 de Sostre Cívic on a donar el tret de sortida d’una campanya per aconseguir exactament el que mana el títol: “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Amb això, reclamen ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies; millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament. 

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya vol mostrar com l’Economia Social i Solidària (ESS) està contribuint a la urgent i imprescindible transició ecosocial que necessita el planeta, i reflexionar sobre els reptes que ens cal superar per poder contribuir-hi encara més. Aquesta primera FESC virtual ha tingut 15.000 visites, 8.500 d’aquestes, úniques. A banda de les dues activitats on ha participat Sostre Cívic, n’hi ha hagut al voltant de 90 i els ponents que les han dut a terme han sigut 147. 

En definitiva, encara que la FESC aquest any va canviar el format, va tenir força ressò i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha despertat interès al sector. Tots aquells que no van poder participar de les diverses ponències poden recuperar-les al repositori de l’entitat organitzadora. Veiem com en el moment en què ens trobem tant de crisi climàtica com econòmica i sanitària, el fet de presentar projectes que parteixin del sector de l’habitatge, poden ajudar en la reconstrucció de la nostra societat. Quan sortim d’aquest malestar que aparentment ens brinda aquesta nova dècada, l’actuació per combatre el canvi climàtic o facilitar l’accés a la vivenda esdevindran encara més cabdals.