Categoria: Sènior

Construir comunitat per viure millor: 10 aprenentatges de la jornada sènior de Sostre Cívic

15.07.2025

Una trobada amb més de 90 participants per compartir experiències reals i posar les cures i la convivència al centre dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sènior.

Cures, convivència i aprenentatges: aquest va ser el fil conductor de la jornada sènior que vam celebrar el passat divendres 4 de juliol al Hub Social de Barcelona. Més de noranta persones sòcies dels grups sèniors de la cooperativa van participar en aquesta trobada que va posar punt final al curs, amb la voluntat de fer balanç del camí recorregut i compartir experiències reals i inspiradores entre projectes en diferents fases de convivència. La jornada va ser un espai ric en reflexions i intercanvis, amb una mirada col·lectiva sobre com posar les cures, les relacions i la comunitat al centre de la vida cooperativa.

Vam comptar amb la participació de tres projectes madrilenys en convivència: Trabensol, Entrecantos i Villa Rosita, amb intervencions de José Pedro García, Vasilisa Viar, Araceli del Barrio, Sonsoles Prada i Manel Pastor. Acompanyades per la moderació d’Anna Aguilar, del grup Solterra, aquestes veus van compartir aprenentatges valuosos sobre els reptes i fortaleses dels seus processos: des de la importància de la governança activa fins a la necessitat de partir de col·lectius cohesionats amb cultura cooperativa. A continuació, compartim els 10 aprenentatges clau que vam extreure d’aquesta jornada tan enriquidora.


10 aprenentatges dels projectes sèniors en convivència


1. Les cures cal planificar-les amb temps

Una de les principals conclusions de la jornada és la necessitat de parlar i planificar el model de cures abans que sigui imprescindible. Tant Trabensol com Villa Rosita van destacar que afrontar aquest debat en moments de calma, quan la comunitat encara està en bones condicions, permet establir acords clars, justos i sostenibles. Des de Entrecantos  van remarcar que la por de parlar de la dependència retarda la seva gestió, i que cal construir espais de confiança per abordar la vulnerabilitat sense tabús.

2. Les cures tenen múltiples dimensions

Trabensol va exposar una classificació útil de les cures:

  • les cures hospitalàries, que no poden tenir lloc dins la comunitat perquè calen instal·lacions i personal hospitalari, que no en disposarem.
  • les geriàtriques, que requereixen professionals. Hi haurà casos de demència amb alteració de la conducta que segurament tampoc podrem atendre dins de la comunitat.
  • les domèstiques, que inclouen serveis com la neteja o la bugaderia i afavoreixen l’autonomia
  • les afectives i emocionals, essencials per prevenir la solitud no volguda. Aquest esquema ajuda a definir límits i responsabilitats col·lectives de forma realista.
José Pedro García, del projecte Trabensol


3. Gran diversitat d’edats i necessitats

Els projectes compten amb una franja d’edats molt àmplia (de 63 a 93 anys a Trabensol), i això comporta necessitats de cures molt diferents. Aquest fet implica adaptar dinàmiques i serveis comunitaris per evitar tensions i fomentar la inclusió de tothom, tenint en compte ritmes vitals diversos i graus d’autonomia desiguals.

4. Com volem ser cuidades?

Villa Rosita ha creat fitxes perquè cada persona pugui indicar com vol ser cuidada, qui ho hauria de fer i en quines condicions. Aquesta eina respecta les preferències individuals i ajuda a evitar sobrecàrregues. Es va remarcar que cal evitar ‘esclavitzar’ ni la família ni els companys, tot promovent una cura digna i compartida. També es va citar que els projectes de cohabitatge mostren indicadors de salut i envelliment millors que la mitjana, segons estudis incipients.

5. Bon procés d’acollida i accés

La convivència i les cures depenen molt de la qualitat del procés d’acollida. Cal seleccionar persones amb esperit cooperatiu i voluntat de participar activament. Des de Trabensol van destacar que sense bon clima comunitari, les cures no són sostenibles. També és important valorar la solvència mínima per garantir estabilitat, com fa Trabensol de manera confidencial amb els nous membres.

Sonsoles Prada i Manel Pastor, del projecte Villa Rosita


6. El debat sobre les unitats de suport

Hi ha projectes que han reservat espais específics per allotjar persones en situació de dependència (com Villa Rosita), però sovint no han estat utilitzats (cas Trabensol). En canvi, s’observa un consens al voltant de la utilitat d’espais polivalents per a activitats d’envelliment actiu com fisioteràpia o psicomotricitat, que poden prevenir la dependència o millorar l’atenció geriàtrica dins la comunitat.

7. La dependència afecta la convivència i ha de ser gestionada col·lectivament

Un dels temes més delicats que es va posar sobre la taula és com la dependència, especialment en casos greus o amb alteracions de conducta, pot impactar en la vida quotidiana del grup. A Trabensol, amb més de deu anys d’experiència, han viscut situacions que han requerit adaptar protocols, definir límits i, fins i tot, establir criteris sobre quan cal buscar atenció externa. José Pedro va explicar que, si bé l’acompanyament i l’ajuda mútua són eixos centrals del projecte, no es pot posar en risc la convivència general. Per això, el reglament intern estableix amb claredat quins tipus de cures poden oferir-se dins la comunitat i en quins casos s’ha de recórrer a recursos especialitzats de professionals externs o a haver de marxar a un altre centre especialitzat. Aquesta previsió ajuda a evitar tensions, protegeix el benestar col·lectiu i permet actuar amb responsabilitat i empatia quan les circumstàncies ho requereixen.

8. El paper clau de la gerència

Tant Trabensol com Entrecantos van destacar la figura de la gerència com a clau per al bon funcionament del projecte: coordina serveis, gestiona l’edifici, planifica activitats i dona resposta a necessitats emergents. A Trabensol (de 54 apartaments i 80 socis), aquesta figura lidera un equip de més de 18 persones entre personal intern i extern.
Aquesta figura podria ser inclosa dins de l’Equip tècnic de Sostre Cívic, pels projectes de la cooperativa.

Vasilisa Viar i Araceli del Barrio, del projecte Entrecantos

9. La solidaritat en el finançament de les cures

Els tres projectes tenen models on el cost de les cures recau principalment en l’usuari. En el cas de Trabensol, que fa ja 12 anys que està en convivència, el model de finançament ha evolucionat amb el temps: inicialment, la comunitat assumia fins a un 80% del cost de les cures i només un 20% era a càrrec de la persona usuària. Amb els anys, aquest percentatge es va anar ajustant (70%-30%) fins que, recentment, s’ha establert que l’usuari assumeixi el 100% del cost. Tot i això, s’han creat fons solidaris i sistemes (com a Trabensol i Villa Rosita) amb la possibilitat de rebre un préstec del 30% que es retorna amb la seva aportació de capital social. El model busca equilibrar la responsabilitat personal (sobretot quan es disposa d’un patrimoni abundant) amb la corresponsabilitat col·lectiva.

10. El model de cessió d’ús i l’assequibilitat

Els projectes de Madrid requereixen aportacions molt elevades (entre 150.000 i 300.000 € per habitatge), fet que pot limitar-ne l’accés. En canvi, a Catalunya, el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús per a persones grans impulsat per Sostre Cívic treballa per l’assequibilitat, accedint a finançament bancari des de la cooperativa i subvencions públiques. Aquest enfocament facilita un accés més just i ampli a l’habitatge cooperatiu.


Consulta el vídeo de la jornada completa aquí:

Sostre Cívic defensa l’habitatge cooperatiu per a la gent gran al Parlament

4.03.2024

Sòcies de la Taula de Gent Gran de Sostre Cívic presenten a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya una sèrie de propostes per a facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, que ofereix una alternativa a les residències tradicionals.

El passat dimecres 28 de febrer Sostre Cívic va comparèixer a la ponència de la Proposició de llei de la gent gran, dins la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya, per a defensar la seva visió sobre l’envelliment actiu i la necessitat de promoure models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans. La participació de la cooperativa va anar a càrrec de Carme Vega, membre del seu Consell Rector; Josep Maria Ricart, del grup impulsor de Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a Catalunya; i Jaume Elias, del grup impulsor de Can70, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. Tots tres són socis de Sostre Cívic i participen de la Taula de Gent Gran de la cooperativa, l’espai de participació que aglutina tots els projectes i grups de sòcies que desenvolupen projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específics per a la gent gran.

Durant la seva compareixença, les sòcies representants de Sostre Cívic van exposar la seva visió sobre la necessitat de superar la concepció de l’envelliment com una etapa de deteriorament inevitable. “Cal un nou enfocament que deixa enrere la vellesa com un deteriorament físic i mental inevitable i irreversible, passant a ser un procés dinàmic, actiu i amb oportunitats” va reivindicar Carme Vega davant els diputats i diputades de tots els grups polítics del Parlament presents a la sessió. Va defensar incorporar al text de la futura Llei una aposta clara per la desinstitucionalització de les cures i l’atenció a les persones grans, amb l’objectiu de promoure un model que permeti l’estada a casa i que els serveis d’atenció i sanitaris s’adaptin a aquesta realitat. En aquest sentit, van presentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a una opció viable per a garantir una vida digna i autònoma en la vellesa. Aquest model sense ànim de lucre ofereix a les persones grans un espai de vida comunitari que combina independència, suport mutu i serveis de cura, tot promovent la governança democràtica i l’autogestió per part dels usuaris.

La intervenció de les representants de Sostre Cívic va ser acompanyada per una sèrie de propostes concretes dirigides a ser incorporades al cos de la futura Llei de Gent Gran que prepara el Parlament, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu per a la gent gran. Entre aquestes propostes es troben:

  • El reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a tipologia de servei d’atenció.
  • L’accés a finançament preferencial, subvencions i avals públics.
  • Incorporació en la Cartera de serveis de les cures que es proporcionen dins de les cooperatives, incloent-hi requisits de qualitat i formació per al personal.
  • L’establiment d’incentius fiscals per a cooperatives i persones que hi contribueixin.
  • L’accés a terrenys i edificis per a la construcció d’habitatges cooperatius.

Amb aquesta iniciativa, Sostre Cívic busca impulsar un canvi de paradigma en la manera d’abordar l’envelliment de la població. La cooperativa considera que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot esdevenir una peça clau per a construir un futur on les persones grans puguin gaudir d’una vida plena i activa, participant activament de la societat.

No és el primer cop que la Comissió de Drets Socials debat al voltant de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i, en concret, del model específic per a la gent gran. El 18 de maig de 2022 aquesta mateixa Comissió va aprovar ​ la resolució 374/XIV que reconeixia el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també per a la gent gran, i la importància de dotar-los de recursos i incloure’ls a la cartera de serveis.

Podeu veure les aportacions de Sostre Cívic al Parlament en aquest vídeo:

Can 70 signa el dret de superfície del solar on farà realitat el seu projecte

27.03.2023


Aquest matí l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, ha signat l’escriptura de constitució del dret de superfície sobre dues finques de la Via Augusta a favor del projecte de Can 70.


Es materialitza així per fi, després de més de 7 anys de treball del grup, el primer pas per fer realitat el el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i de tot l’Estat.

La rúbrica d’aquest acord es fa en el marc del Conveni ESAL, signat el 2020 entre el consistori i les principals federacions de cooperatives i fundacions d’habitatge social, com un mecanisme pioner de cooperació amb el tercer sector, en què s’assignen solars públics a les entitats sense ànim de lucre i la cessió dels sòls.


UN EMOTIU DISCURS DEL GRUP

El grup impulsor del projecte està format per unes 20 persones, la majoria dones, que tenen entre 55 i 70 anys, i que des del 2015 treballen i debaten sobre el model de convivència que desitgen. 


Set anys de treball intens que han inclòs la difusió de la seva idea de projecte, converses i negociacions amb les administracions, i debats col·lectius per pensar conjuntament com volen viure i envellir en comunitat. Fruit d’aquesta feina s’ha creat la guia “Cures en la convivència de persones grans”, el sisé exemplar de la col·lecció Construïm Habitatge Cooperatiu impulsada per Sostre Cívic.

Tants esforços i energies acumulades han fet de l’acte de signatura del dret de superfície un moment especialment emocionant, com es recull en les paraules que va llegir la Maria Marrugat, membre del grup de Can 70, al seu discurs:

Per fi!!
Dos anys i quatre mesos després de la signatura del Conveni ESAL. Utilitzaré una tècnica mil.lenària que funciona, fa que tot flueixi cap a millor:
1. Ho sentim, si hem estat massa pesades insistint i donant pressa per avançar en aquest projecte, però la vida avança i marxa, com han marxat les nostres estimades companyes, la Dolors i la Rosalia, que sempre hi seran, mentre la resta seguim envellint.
2. Disculpeu-nos, perquè més d’un cop no hem confiat del tot en les ganes o les capacitats o les vostres prioritats cap a un grup envellit.
3. Us estimem, perquè juntes hem aconseguit aquests fita que permet iniciar la construcció física del nostre projecte d’envelliment, que voldríem que fos el primer de molts altres projectes per envellir millor.
4. Gràcies, per treballar amb nosaltres per un projecte que volem gaudir, i que hauria de ser replicà ble en aquesta Barcelona que envelleix sense massa opcions per a un envelliment desitjable.
Per fi, gràcies, en nom de Can70.


COM AVANÇA EL PROJECTE FINS ARA?

El projecte arquitectònic s’està desenvolupant amb l’equip d’arquitectes Peris+Toral, qui va guanyar el primer concurs d’idees impulsat per Sostre Cívic. El disseny projectat consisteix en dos edificis connectats pel semisoterrani, on hi haurà els espais d’ús comunitari. La construcció tindrà planta baixa més quatre plantes on hi haurà els habitatges amb un espai compartit de cuinade 50 m2 entre les persones que visquin a la planta.

Durant el març de 2023 es va obrir l’últim procés d’incorporacions al grup de Can 70. Les persones que s’hi van inscriure i no van entrar a formar part del grup, han passat a formar part d’una llista d’espera. Cada vegada que hi hagi vacants, aquesta llista s’utilitzarà per contactar amb les persones per omplir el grup impulsor. Per ara no es preveuen obrir noves inscripcions.

Per a més informació, pots consultar el dossier informatiu del projecte o ens pots escriure a info@can70.sostrecivic.cat.

Impulsem un nou projecte d’habitatge cooperatiu sènior a Sant Hilari Sacalm

12.06.2022

Es pretén rehabilitar l’antic hotel Solterra per construir-hi 30 apartaments amb espais compartits per a gent gran en un entorn rural.

Edifici de l’hotel Solterra, a Sant Hilari Sacalm

ACTUALITZACIÓ: El 24 de gener de 2023 el grup de Solterra formalitza i signa la compra del hotel on es farà realitat el projecte. Per a tota la informació d’última hora, consulta la pàgina del projecte.

Obrim inscripcions per entrar al grup impulsor que farà realitat un nou projecte d’habitatge cooperatiu sènior a Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva! 

L’objectiu és convertir l’antic hotel Solterra, que dona nom al projecte, en 30-35 allotjaments complets (amb cuina, sala, bany, habitacions…) i diferents espais col·lectius complementaris per l’ús de tota la comunitat. Es tracta d’un edifici de 1954 que es troba actualment en desús i que requereix una rehabilitació integral, tot i que a nivell estructural i constructiu no presenta patologies greus.


Un projecte nascut gràcies a la iniciativa dels propis socis

Va ser el grup de socis i sòcies Sènior Rurals qui va detectar l’edifici en desús a Sant Hilari Sacalm en 2021. Es coneixen des de cinc anys abans, en 2016, quan van començar a trobar-se amb la intenció de començar a configurar i definir el projecte, mentres buscaven un patrimoni per poder fer realitat el seu somni. Trobar l’hotel Solterra ha estat tota una revelació que encaixa perfectament amb el que havien imaginat: viure el seu envelliment a la natura i formant una forta xarxa de suport mutu entre ells i els seu entorn.

Actualment, el grup està format per 15 unitats de convivència i ja s’ha signat un contracte d’arres. A més, s’ha contractat a un equip d’arquitectura (despatxos DATAAE i Les Golfes) per a realitzar un estudi arquitectònic i una proposta d’encaix del projecte de reforma. És ara quan volen obrir el grup a noves incorporacions per acabar de definir el projecte entre tots i totes i aconseguir fer-lo realitat en els pròxims anys.

Els criteris d’accés, el procediment d’incorporacions i la informació econòmica del projecte es pot consultar al dossier informatiu disponible a la pàgina web del projecte. 


L’habitatge cooperatiu sènior com a alternativa a les residències

L’habitatge cooperatiu sènior és la resposta des de l’economia social cooperativa a la crisi de cures en la vellesa: una alternativa comunitària d’habitatge per a les persones grans amb espais comuns i privats, que permet viure la vellesa de forma autogestionada i amb la participació de totes les persones implicades en el projecte col·lectiu, per posar les cures al centre.

A Sostre Cívic comptem, a més de Solterra, amb 2 projectes consolidats d’habitatge cooperatiu per a persones grans, com són Walden XXI (a St Feliu de Guíxols) i Can 70 (al barri de Sarrià a Barcelona) i d’altres projectes en etapa inicial. Els diferents grups sènior de la cooperativa s’organitzen en la Taula de Gent Gran, un espai de coordinació i treball conjunt per afrontar els reptes i necessitats de manera col·lectiva.


Inscripcions obertes

Aquest mes s’obre la campanya d’incorporacions per formar part del grup impulsor del projecte Solterra, durant la qual es realitzaran diverses sessions informatives obertes a totes les persones interessades:

Hi ha també més xerrades previstes durant el mes de juliol, que s’afegiran properament a la nostra agenda. 


Vols unir-te al grup impulsor del projecte Solterra?

Omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu!

També ens pots escriure per qualsevol dubte a senior-rural@sostrecivic.cat

Can70 serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic de Catalunya

28.05.2021

El projecte es desenvoluparà a dos solars situats a Sarrià, i comptarà amb 32 habitatges a més d’espais comuns i serveis compartits.

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha assignat ja 12 solars i edificis a rehabilitar municipals perquè diferents entitats impulsin la construcció de més de 370 pisos, fruit del conveni signat la tardor passada entre l’Ajuntament de Barcelona i diferents fundacions d’habitatge social i cooperatives d’habitatge, on Sostre Cívic hi participem representades per la sectorial d’habitatge en cessió d’ús de la Xarxa de l’Economia Solidària. 

Tant cooperatives com fundacions hem impulsat la web habitatge.social/barcelona per tal d’explicar el procés que ens ha portat a signar el conveni, i donar el detall dels criteris de control i garanties públiques que asseguren l’interès general en l’adjudicació de projectes. A banda de poder descarregar el mateix conveni des de la pàgina web, també hi podeu trobar informació sobre com accedir com a persona usuària final als habitatges de lloguer i cessió d’ús.

Tot i que el conveni preveu arribar fins a la construcció de 1.000 habitatges en sòl municipal durant els propers anys, en aquest primer lot de 144 pisos d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hi haurà un parell de solars per a desenvolupar el que serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran sobre sòl públic de Catalunya i de l’estat espanyol. Aquest projecte constarà de dues promocions de 15 i 17 habitatges localitzats a Via Augusta 375-381 i 383-387, al barri de Sarrià (districte de Sarrià – Sant Gervasi). I la gran notícia és que les persones usuàries final del projecte són del nostre projecte de Can70! 

El projecte de Can70

Can70 és un grup de persones grans amb un projecte d’envelliment en cohabitatge cooperatiu i en cessió d’ús que forma part de la Cooperativa Sostre Cívic. Hi formen part unes 20 persones, la majoria dones, entre els 55 i els 70 anys, que porten des del 2015 dialogant amb l’administració local per tal de poder desenvolupar el seu projecte a Barcelona o rodalies. Per fi, gràcies al conveni amb l’Ajuntament, el seu projecte serà una realitat! Paral·lelament, i conjuntament amb el projecte Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, i altres grups sènior de Sostre Cívic, treballen dissenyant i impulsant tallers, documents i estratègies de formació per a les persones grans que s’integrin en els projectes i per promoure contactes amb diferents organismes i institucions.

Un cop s’hagi formalitat la cessió del sòl i concretat el projecte, es preveu que les obres al solar assignat puguin començar a finals de 2022 i així durant 2023 fer realitat “Can70”, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i l’estat.

Coneix més a Can 70

L’habitatge cooperatiu sènior és una alternativa comunitària d’habitatge per a les persones grans. Fa front a la solitud involuntària i l’aïllament, posa al centre les cures i combina l’ajuda mútua i la vida autònoma. Basant-se en uns interessos compartits i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones que hi viuen i el seu entorn, es reserven espais privats per a cadascú a la vegada que es disposen d’un seguit d’espais comuns per a la trobada, l’ajuda mútua i les activitats compartides.

L’arquitectura al servei de les persones grans

19.04.2021

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar. 

Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa. 

Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a  gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.

Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa  energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar. 

Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions. 

Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”

En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple. 

En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.

Podeu recuperar la xerrada en vídeo aquí:

Crònica de la xerrada “Cures en la convivència de persones grans”

8.01.2021

El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.

Walden XXI

El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.

A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.

Can 70

El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.

La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.

Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.

La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.

Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.

Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.

I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.

Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.

Pots recuperar la xerrada en vídeo aquí:

Inscripcions obertes per accedir al projecte sènior Walden XXI

22.06.2020


Fa 3 anys vam començar el projecte del primer habitatge cooperatiu sènior a Catalunya… i esperem fer-ho possible el 2023, que és la data prevista per entrar-hi a viure! Rehabilitarem un antic hotel a Sant Feliu de Guíxols per reconvertir-lo en 31 apartaments privats i diferents espais comunitaris (un 20% de la superfície del projecte) com sales polivalents, cuina, menjador, biblioteca-ordinadors, bugaderia, trasters, terrasses, jardí interior, terrasses, tallers de bricolatge, magatzem, etc.

  • Grup de Walden XXI


Actualment són 9 els apartaments disponibles, i busquem persones que vulguin viure la seva vellesa d’una manera activa i autogestionada, i que tinguin entre 50 i 67 anys per omplir el grup. És el teu cas? Obrim el període d’inscripcions fins al 30 de juliol, t’expliquem a continuació tots els detalls per formar-hi part!


Però… què és Walden XXI?

Es tracta d’un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús exclusivament per a sèniors, pensat per a tenir serveis assistencials i sanitaris en un futur, quan les persones usuàries ho necessitin. Consta de trenta-i-un habitatges, privatius i adaptats per a la gent gran, en règim de cessió d’ús entre els 40 i 56 m2, amb una àmplia dotació d’espais col·lectius de més de 800 m2. La promoció es construirà amb criteris d’economia social,  solidària i de sostenibilitat.

Aquest projecte serà el primer cohabitatge sènior que hi haurà a Catalunya d’aquestes característiques i vol servir de guia per altres projectes que vulguin replicar la iniciativa a altres llocs del territori, per oferir una vellesa activa i autogestionada i alhora per a reactivar el patrimoni en desús, en aquest cas de propietat privada, amb un model d’habitatge no especulatiu, autogestionat, a cost, cooperatiu sense afany de lucre com a alternativa a les residències mercantils i la solitud no volguda de les persones grans.

  • Interiors de l’edifici adquirit


En aquests moments el grup impulsor ja ha efectuat la compra de l’immoble. L’edifici és un antic hotel dels anys 70 en desús situat a Sant Feliu de Guíxols i  molt cèntric amb tots els serveis sanitaris, socials, equipaments i comercials molt a prop. S’ha encarregat el projecte a l’equip d’arquitectura de Som Habitat, que treballant de manera participada amb el grup impulsor estan dissenyant els espais privats i comunitaris del futur edifici i les obres de rehabilitació integral a fer.


Per a més informació sobre el nostre projecte:

  1. Consulta la pàgina de Walden XXI
  2. Revisa el dossier informatiu del procés d’incorporació, amb els detalls econòmics i alguns dels plànols del projecte arquitectònic.
  3. Per més informació i aclariment de dubtes, ens pots escriure a info@walden21.sostrecivic.cat


Com participar-hi?

De totes les persones interessades, el grup impulsor actual escollirà aquelles que considera més afins amb el projecte. T’expliquem com serà el procés d’incorporació de nous membres:

    • Si tens interès en formar-hi part, omple aquest formulari .
    • El grup analitzarà les diferents sol·licituds rebudes i escollirà a les que consideri més afins. Els criteris del grup per acollir les noves persones són:
      • Coneixement i compromís en el projecte, i en el model de cooperativisme de cessió d’ús.
      • Edat, per poder configurar un grup equilibrat per afavorir el relleu generacional. (S’està elaborant una piràmide d’edats on es contemplen les franges lliures. En aquests moments la franja dels 67 a 70 anys ja està plena, les persones interessades han de tenir entre 50 i 67 anys).
      • Professions i habilitats de les persones que puguin ajudar a fer créixer el projecte
    • A més, són requisits imprescindibles:
      • Capacitat econòmica per fer front a les despeses previstes.
      • Grau d’autonomia.
      • Ser socis o sòcies de Sostre Cívic, una vegada admesa la sol·licitud (pots associar-t’hi aquí).
    • Convocarem a les persones que es considerin més afins a una entrevista personal o de grup pel coneixement mutu i aclarir dubtes. La resta de persones seran igualment informades i passaran a formar part d’una llista d’espera.
    • El grup impulsor proposarà, a partir de llavors, a les persones més afins a incorporar-se al projecte immediatament, amb aprovació de l’Assemblea o bé a les llistes d’espera, reserva o informativa.


    Recorda omplir el formulari si t’interessa el projecte

    Per més informació i aclariment de dubtes, ens pots escriure a info@walden21.sostrecivic.cat

Presentem la guia “Cures en la convivència de persones grans”

3.03.2020

El 26 de febrer vam presentar a l’auditori de Calàbria66 la sisena guia de la col·lecció “Construïm Habitatge Cooperatiu”, concebuda per oferir recursos pràctics sobre diferents temàtiques vinculades a projectes d’habitatge col·lectiu.

A l’acte, que va comptar amb més de 120 assistents, van participar:

    • Sonia Fuertes, Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona.
    • Lluvi Farré, psicòleg social i recercaire predoctoral al grup de recerca CareNet de la Universitat Oberta de Catalunya.
    • Anna Corrons, del grup llavor Can 70.
    • Laia Teruel, responsable del desenvolupament de projectes i oportunitats en l’àmbits d’adults a Suara Cooperativa.

    Una guia que recull la perspectiva experiencial de Can 70

    Aquesta guia neix de les inquietuds de Can 70, un dels grups llavor sènior de Sostre Cívic, format per persones grans que volen a anar a viure en comunitat i es plantegen una vellesa activa amb autogestió de les cures i de les seves necessitats futures.

    La primera part de la guia (del primer capítol al quart) aborda el vessant de construcció del model de convivència i de cures. La definició d’aquest model és específic i únic en cada projecte, i només sorgeix després d’un treball pausat i intens del grup de persones que construeixen el seu projecte de convivència. Per aquest motiu, aquesta part de la guia va més enllà d’oferir un seguit de pràctiques i consells.

    Lluny d’exposar un model “tipus” de com haurien de ser les cures i la convivència, la guia recull la perspectiva experiencial de Can 70, els seus plantejaments i conclusions, perquè la lectora i el lector puguin agafar temes de debat, pautes i metodologies per abordar les diferents qüestions. En cap cas, per tant, s’espera que un nou grup pugui copiar les conclusions de Can 70, sinó que aquestes serveixin d’exemple per obrir debats.

    D’altra banda, la segona part de la guia (els capítols cinquè i el sisè), s’exposa de manera objectiva les qüestions tècniques i logístiques. En aquest cas, es descriuen diferents aspectes perquè el lector i la lectora tinguin la informació i puguin actuar en conseqüència.

    A continuació, pots veure el vídeo de la presentació completa:

    Intercooperació entre entitats de l’economia social

    Aquesta guia ha estat possible gràcies a la col·laboració i el treball de moltes persones de diferents àmbits, i també de diverses entitats del mercat social a Catalunya.

    Pel que fa a la redacció, Suara s’ha encarregat del cinquè capítol, relacionat amb l’economia de les cures; i Lluvi Farré Montalà i Daniel López Gómez (de CareNet) i el grup Can 70 de la redacció dels capítols 1 al 4. Per últim, el disseny i la maquetació l’ha fet la cooperativa l’Apòstrof, i la impressió, El foli verd, SCCL.

    Molt aviat presentarem la resta de guies de la col·leció “Construïm Habitatge Cooperatiu” sobre diferents temes relacionats amb aquest model alternatiu d’habitatge: marc legal, relació amb l’entorn, cures dels grups…. de moment, reserva’t el dimecres 1 d’abril a la tarda!

    Descarrega’t aquí la guia!

    Com la resta de guies de la col·lecció Construïm Habitatge Cooperatiu i la resta de materials de difusió del model que hem elaborat, els trobaràs a la nostra secció de Publicacions i Descàrregues, on es poden descarregar de manera gratuïta en format digital.

    Aquesta guia ha estat impulsada en el context de Projecte “Elaboració d’una guia d’autogestió de les cures en un espai de convivència per a persones grans”, en col·laboració amb el Departament de Gent Gran en el marc de la convocatòria ordinària per a la concessió de subvencions per a l’any 2019, de l’Ajuntament de Barcelona.

Walden XXI compra l’edifici on farà realitat el seu projecte

27.02.2020

Aquest matí, el projecte Walden XXI ha efectuat la compra de l’edifici on farà realitat el seu somni: un antic hotel dels anys 70 a Sant Feliu de Guíxols, que després de rehabilitar-ho íntegrament es convertirà en 31 unitats de convivència que seran ocupades per unes 43 persones grans, entre els 55 i 70 anys. 

Fa just tres anys que es van començar a gestar-se dins Sostre Cívic els inicis d’aquest projecte per un grup de persones sòcies de l’entitat, el grup llavor de ‘Cohabitatge Sènior’. La previsió és anar-hi a viure sobre el primer trimestre del 2023, si els permisos, les obres i la financiació segueixen la planificació prevista.

Bartolomé Toledo amb Josep Maria Ricart, president del projecte Walden XXI

Un projecte pioner a Catalunya

WaldenXXI serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior (o cohabitatge sènior) que hi haurà a Catalunya amb les característiques d’atendre als seus socis i veïns fins el final.

Aquest projecte té la voluntat de servir com a capdavanter i guia pels grups sènior que volen una alternativa autogestionada, cooperativa sota el model d’ús, sostenible ecològicament i assequible a les residències privades mercantils.

Vols formar-ne part? Contacte amb nosaltres!

Actualment el grup d’aquest projecte el formen 33 persones amb 22 habitatges compromesos dels 31 previstes, i s’està en el període de captació de nous socis interessats per formar part de la llista d’espera o de reserva.

Si t’interessa formar part de Walden XXI, contacta amb nosaltres en el correu info@walden21.sostrecivic.cat i t’enviarem un dossier informatiu on s’inclou un enllaç a un qüestionari d’admissió. Després ens posarem en contacte amb tu per programar les entrevistes individuals i de coneixença mútua.