Mes: febrer de 2023

Sant Andreu acollirà el projecte d’habitatge cooperatiu inclusiu més gran del país

21.02.2023

Membres de TEB, Sostre Cívic i l’Ajuntament de Barcelona al solar del projecte.

Sostre Cívic desenvoluparà 70-75 habitatges cooperatius sobre sòl municipal de l’Ajuntament de Barcelona

El projecte inclou una comunitat inclusiva acompanyada pel Grup cooperatiu TEB de fins a 24 persones amb discapacitat intel·lectual


El barri de Sant Andreu de Barcelona acollirà un nou edifici d’habitatges cooperatius en cessió d’ús. El projecte d’entre 70-75 habitatges serà el més gran fet fins ara a Catalunya i en el conjunt de l’estat espanyol, i el primer a comptar amb una comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es desenvoluparà sobre un solar municipal ubicat a l’Avinguda Torras i Bages 126-128, al barri de Sant Andreu de Barcelona. El consistori cedeix el solar mitjançant un dret de superfície de 75 anys a la cooperativa catalana Sostre Cívic, i forma part de les polítiques municipals de suport a fundacions i cooperatives per augmentar el parc social d’habitatge assequible.

Més enllà de la seva dimensió, el futur edifici serà pioner per incorporar un ambiciós projecte d’intercooperació i inclusió. La comunitat inclusiva integrada dins la comunitat general de tot l’edifici serà impulsada pel Grup cooperatiu TEB, que vetllarà per la perspectiva inclusiva en tots els vessants del projecte, i acompanyarà a la comunitat de les persones amb discapacitat intel·lectual durant la convivència. 

Aquest projecte és el primer acord d’intercooperació signat entre TEB i Sostre Cívic, que sumen esforços amb l’objectiu de donar resposta tant al problema de l’accés a l’habitatge assequible com al de la inclusió social. “Volem desenvolupar un model d’habitatge cooperatiu inclusiu i transformador, amb un model comunitari que trenqui amb els estigmes de les persones amb discapacitat intel·lectual”, han manifestat representants de les dues entitats. “El model vol ser una referència també per afavorir l’accés a l’habitatge d’altres persones amb situació de vulnerabilitat”.

La comunitat inclusiva tindrà espais col·lectius que tindran en compte la realitat de les persones amb discapacitat. A l’espera de poder concretar el projecte arquitectònic, la previsió és que la comunitat pugui acollir a unes 25 persones amb discapacitat intel·lectual. Dins d’aquesta comunitat també hi haurà habitatges per persones que comparteixen aquesta visió inclusiva.

Declaracions de Lucía Martín, regidora d’Habitatge i del Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona
Declaracions d’Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic

Suport públic per fer més habitatge assequible 

El solar públic de Sant Andreu se cedirà a la cooperativa mitjançant el procediment indicat al Conveni ESAL. Serà el segon solar cedit a Sostre Cívic, després del projecte per gent gran de Can70 a Sarrià, a través d’aquest conveni signat a finals de 2020 entre l’Ajuntament i les principals entitats d’habitatge sense ànim de lucre. L’acord preveu la construcció d’un miler de pisos socials a través de la provisió de sòl a les entitats, accés al finançament públic i situacions fiscals i financeres avantatjoses. Des del 2015 ja s’han aixecat 6 promocions d’habitatge cooperatiu en sòl municipal que signifiquen 125 habitatges, i a través del Conveni ESAL, ja hi ha 11 promocions més previstes, amb 298 habitatges.

Imatges de la presentació del projecte el febrer de 2023

Sostre Cívic preveu començar la construcció dels habitatges durant 2024, per transformar-ho en realitat el 2026. Per participar del projecte caldrà ser soci de Sostre Cívic, estar empadronat a Barcelona i inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. Tot i que la campanya d’inscripcions al grup impulsor no s’obrirà fins a la tardor de 2023, Sostre Cívic i TEB començaran ja a constituir una comissió de participació del projecte per tal de definir les característiques del projecte.

Més informació a la pàgina del Projecte o a La Interna (només per sòcies) 

El disseny arquitectònic anirà a càrrec de Pau Vidal i Yaiza Terré, escollit a través de concurs d’idees de la base de proveïdores de Sostre Cívic. Serà un edifici sostenible: tant el projecte arquitectònic, els materials i les instal·lacions es dissenyaran per a disposar d’un edifici energèticament classe A. Els detalls econòmics es definiran més endavant cercant la màxima assequibilitat i compatible amb tots els principis del projecte. 

Disseny arquitectònic del projecte, de Pau Vidal i Yaiza Terré

Celebrem els èxits internacionals obrint una nova etapa

17.02.2023

Recupera l’acte sencer aquí.

Un acte festiu amb prop de 200 persones va servir per celebrar els dos recents reconeixements internacionals que hem rebut per part de la Comissió Europa i les Nacions Unides

Durant l’acte es va presentar ‘Les claus’, una nova sèrie de pòdcasts realitzada per Crític per resoldre tots els dubtes sobre l’habitatge cooperatiu

Amb més de 1100 socis i 500 habitatges, volem obrir una nova etapa preparant-nos per a un salt d’escala i ser una alternativa d’habitatge per àmplies capes de la població

Prop de 200 persones van omplir ahir dijous 16 de febrer la Nau Bostik de Barcelona durant l’acte festiu convocat per Sostre Cívic sota el títol d’“Un Nou Sostre”. La principal cooperativa catalana d’habitatges en cessió d’ús està d’enhorabona per diverses raons. En les últimes setmanes han guanyat el premi Plata d’habitatge de les Nacions Unides i el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea. 

En una sala plena a vessar, l’acte —conduït per la periodista Laura Aznar de CRÍTIC— va començar amb els parlaments de Lucia Martin (Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona) i Josep Vidal (Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya). Ambdós van remarcar la “feina ben feta” de Sostre Cívic i van prometre continuar donant suport a la cooperativa per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. A primera fila també hi van assistir les diputades al Parlament Glòria Freixa, de Junts per Catalunya, Dolors Sabater, de CUP-Guanyem Catalunya, José Rodríguez, d’ERC, i representants d’En Comú Podem.

Tot seguit, es va presentar el nou pòdcast Les Claus, realitzat pel mitjà de comunicació cooperatiu Crític, amb el suport de Sostre Cívic i Habicoop (la federació de cooperatives d’habitatge de Catalunya). Es tracta d’un programa format per vuit capítols que tracten diverses qüestions vinculades a l’habitatge cooperatiu, com ara en què consisteix aquest model, qui impulsa projectes d’habitatge cooperatiu, per a qui està pensat aquest model o quant costa impulsar un projecte, entre altres.

En aquesta part de l’acte, va tenir lloc una taula rodona amb dones sòcies de diferents projectes que ja viuen en edificis impulsats per Sostre Cívic o que estan a punt de fer-ho. Concretament, vam conèixer les experiències de M. Jesús Ezquerra (de Princesa 49), Aurora Moreno (Walden XXI), Joana Casteleiro (Clau Mestra), Mireia Font (El Turrós) i Alícia Conejero (La Balma).

Totes elles van parlar sobre diversos temes: el dret a l’habitatge en les diferents etapes vitals, el paper de les cures en els habitatges cooperatius, el finançament per impulsar projectes i la participació democràtica, entre altres. També vam tenir l’oportunitat de conèixer les característiques de cadascun dels projectes convidats i l’experiència que ha suposat per a les seves sòcies. En el cas de  Princesa 49, M. Jesús Ezquerra va destacar la participació de les sòcies durant tot el procés: “Van comptar molt amb nosaltres en tot moment, vam contribuir a construir la casa on volíem viure i vam prendre decisions sobre la seva distribució i altres qüestions”. En el cas del projecte de cohabitatge sènior Walden XXI, l’Aurora Moreno va apuntar que “no hi creiem, en les residències. Sabem que potser no hi estarem molts anys, a la casa que fem, però els anys que hi siguem els gaudirem i posarem una llavor perquè després de nosaltres vindran altres que ja tindran el camí fet“.  L’Alícia Conejero de La Balma va destacar el paper de les cures en la seva cooperativa: “En el nostre cas, s’ha gestionat molt bé el tema de la cura als infants. Fa un any i mig que vivim juntes i ens cuidem molt les unes a les altres”. La representant d’El Turrós, el primer projecte d’habitatge cooperatiu rural de Sostre Cívic, situat a la Garrotxa, va explicar que “es tracta d’un projecte intergeneracional i intencional, amb un model de vida en comú que va molt més enllà de la convivència i l’autoabastament“.

Després d’aquest debat es va presentar un emotiu vídeo que servirà com a nou material corporatiu de presentació de la cooperativa, elaborat per la productora audiovisual corporativa Bruna, on s’explica el que representa per a Sostre Cívic haver rebut els premis internacionals. Un segon vídeo va ser enviat pel Jurat dels Premis World Habitat, on Claudia Murray (investigadora universitària en Urbanisme al Regne Unit i membre del Consell Avaluador dels Premis) explicava les raons per les quals les Nacions Unides havien decidit atorgar el premi Plata d’habitatge a la cooperativa. Murray explica que Sostre Cívic va ser escollida entre 114 candidatures de 51 països diferents per, entre altres raons, “enfocar la dramàtica situació de l’habitatge a Espanya amb una mirada cooperativa que probablement es convertirà en una referència valuosa per a altres organitzacions que treballen en entorns desafiants en el sud i est d’Europa”.

Finalment, van sortir a l’escenari Carlos Alcoba i Eva Ortigosa, tots dos del Consell Rector de Sostre Cívic. El primer va parlar de la seva experiència personal amb el cohabitatge i va celebrar que “a Sostre Cívic sabem una cosa molt bàsica, que les cases són per viure-hi. En aquests anys hem vist que podem trencar la dicotomia propietat/lloguer que semblava indestructible. No estem condemnats a l’especulació: estem transformant la realitat del nostre país“. L’Eva, qui també és veïna de Cirerers, va concloure l’acte felicitant les seves companyes i dient que “hem demostrat que això és una realitat i ara necessitem consolidar-nos, acompanyades de les institucions i de mesures financeres que permetin replicar aquest model d’habitatge arreu”. També va animar les assistents a fer una aportació al capital social de Sostre Cívic per seguir enfortint el projecte entre totes.

Una foto final amb les diferents entitats i cooperatives que col·laboren amb la tasca diària de Sostre Cívic va donar per acabat l’acte. Però la festa va continuar amb un refrigeri a càrrec de la Fundació Mescladís i la música de Gigi Morralla per celebrar els èxits de l’habitatge cooperatiu i de Sostre Cívic. I per agafar múscul per assolir nous sostres fins a garantir el dret a l’habitatge per tothom.

Impulsem ‘Les claus’, un pòdcast de Crític per fer de guia de l’habitatge cooperatiu

16.02.2023

Conèixer de primera mà com es viu en un llar cooperativa i escoltar el consells dels experts a l’hora de començar un projecte d’aquestes característiques és la base dels vuit capítols radiofònics que han impulsat CRÍTIC, Sostre Cívic i Habicoop 

Quines són les claus de l’habitatge cooperatiu? En què es diferencia del lloguer o la compra? Pot ser una alternativa a l’actual model immobiliari? Quines són les vies per aconseguir finançament? Com es pot començar un projecte d’habitatge cooperatiu? Aquestes són algunes de les preguntes que responen els vuit capítols de Les claus, la nova sèrie de podcasts que han impulsat CRÍTIC, la cooperativa Sostre Cívic i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop) per explicar com es viu en una cooperativa d’habitatge i què cal fer per impulsar-ne una. 

La periodista de CRÍTIC Laura Aznar és la conductora dels capítols, que ja es poden escoltar en obert a les principals plataformes de pòdcasts com Spotify o Ivoox. Cadascun dels episodis, d’uns vint minuts de durada, aborda les grans preguntes sobre l’habitatge cooperatiu: què, qui, com, on, quan, quant, perquè i per a qui. Per parlar-ne, Aznar visita vuit experiències d’habitatge cooperatiu d’arreu de Catalunya i, posteriorment, es troba amb diferents experts per resoldre dubtes tècnics, econòmics o organitzatius de tot el que implica començar un procés per viure en un habitatge cooperatiu. 

‘Les claus’ és el primer projecte radiofònic que impulsem CRÍTIC i Sostre Cívic junt amb Habicoop. Des de 2017, però, ambdues cooperatives nodreixen de continguts periodístics el blog ‘Sostre Crític’ en el qual s’hi publiquen periòdicament reportatges i entrevistes entorn les novetats de l’habitatge cooperatiu. 

El recorregut fins a habitar una llar cooperativa

Els pòdcasts permeten conèixer de primera mà com viuen les persones que integren diferents projectes cooperatius. Així, s’hi poden escoltar iniciatives ja consolidades com la de Cal Cases, a Santa Maria d’Oló (Bagés), pioners de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o La Borda, un projecte auto-organitzat al barri de Sants a Barcelona. Però també projectes que fa poc que habiten plegats com és el cas de Cirerers al barri de Roquetes de Barcelona o el grup d’habitatge rural del Turrós a Argelaguer (La Garrotxa). I, finalment, també es dóna veu a grups que estan remodelant les seves cases com els seniors de Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, la masoveria urbana de Clau Mestra a La Floresta, el petit projecte cooperatiu de La Xarxaire al barri de la Barceloneta o el grup de Sotrac que just comença a caminar per viure en comú a Sants. Més enllà de visitar diferents cohabitatges en funcionament, els podcasts també aporten informació útil per a aquells que tinguin interès en el model d’habitatge cooperatiu amb una conversa amb experts i membres d’altres projectes cooperatius. Hi parlen des d’arquitectes de Celobert o la Dinamo Fundació, fins a tècnics que acompanyen processos d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic o Perviure, passant per economistes de Coop57 i Fiare-Banca Ètica, dos entitats de finances ètiques que han acompanyat molts dels projectes cooperatius en actiu. A les converses, també hi participen membres de projectes cooperatius que comencen a caminar com La Chalmeta (al barri de La Marina del Prat Vermell a Barcelona), La Renegà (Vallès Oriental), La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona) , Can 70 (al barri de Sarrià de Barcelona) o els projectes del TEB Habitatge.

Guía de capítols

Capítol 1. Què és això de l’habitatge cooperatiu?

En aquest episodi visitem Cal Cases, la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya, que està situada al municipi de Santa Maria d’Oló, al Bages. Amb la Iolanda, membre del projecte, passegem per la masia mentre ens explica com van ser els inicis del projecte i com viuen gairebé 20 anys després. Tot seguit, a la taula d’experts, ens trobem amb la Glòria Rubio Casas, membre de la Dinamo, una fundació que treballa per la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i l’Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic, una cooperativa que també treballa per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Amb elles resolem dubtes sobre què és (i què no és) l’habitatge cooperatiu.

Capítol 2. Quan comença i quan acaba el procés per accedir a un habitatge cooperatiu?

En aquest episodi ens plantem a La Xarxaire, una petita cooperativa d’habitatge de vuit unitats familiars al barri de la Barceloneta, de Barcelona. La Lis i l’Esther, dues de les impulsores, ens expliquen com han pres les decisions per rehabilitar l’edifici i fer-lo més sostenible. A la taula d’experts, reunim la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació; l’Eva Ortigosa, de Sostre Cívic, i el David Lorente, soci de La Chalmeta, una cooperativa d’habitatge autoorganitzada que es troba al barri de la Marina del Prat Vermell, a Barcelona. Amb ells, coneixerem els tempos de gestió d’un projecte d’habitatge cooperatiu.

Capítol 3. Qui impulsa aquests projectes?

En aquest episodi visitem Clau Mestra, un projecte de masoveria urbana que just comença a caminar a les antigues cases dels mestres a la Floresta (Sant Cugat del Vallès). La Joana i el Jordi, dos dels seus impulsors, ens ensenyen les obres de l’edifici mentre expliquen els diferents entrebancs que han superat per fer realitat el projecte. A la taula d’experts, ens trobem amb la Maria Josep Lázaro, sòcia de la cooperativa Perviure, que acompanya processos d’habitatge col·lectiu i cooperatiu; el Martí Prat, membre de l’Associació Casa Alternativa, i la coordinadora de projectes de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, per resoldre dubtes sobre qui impulsa projectes d’habitatge cooperatiu.

Capítol 4. On se n’impulsen?

En aquest episodi visitem El Turrós, un habitatge cooperatiu rural situat a Argelaguer, a la Garrotxa. La Mireia i l’Anna, dues de les impulsores del projecte, ens expliquen que el seu model va més enllà del conviure: els terrenys al voltant de la casa també els serveixen per impulsar una iniciativa d’autoabastiment agroecològic amb els veïns. A la taula d’experts, reunim la Maria Josep Lázaro, treballadora i sòcia de Perviure, i la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació, per conèixer diferents models i ubicacions de projectes cooperatius d’habitatge.

Capítol 5. Per a qui estan pensats?

En aquest episodi visitem Walden XXI, un projecte sènior a Sant Feliu de Guíxols. El Joan, la Rosa i la Glòria, tres membres del grup, expliquen, mentre passegen per les instal·lacions de la seva nova casa, per què l’habitatge cooperatiu és una bona alternativa a les residències privades de gent gran.  A la taula d’experts, ens trobem amb la Sílvia Fernández, sòcia de La Morada, un habitatge cooperatiu encara en procés que acull bolleres, trans i altres identitats dissidents al barri de Roquetes, de Barcelona; amb l’Anna Corrons, sòcia de Can 70, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona; també amb la Pepa Muñoz, sòcia del grup cooperatiu TEB, que impulsa habitatge cooperatiu per a persones amb diversitat funcional, i amb la membre de Sostre Cívic Eva Ortigosa.Amb totes elles analitzem per a qui està fet l’habitatge cooperatiu i totes les possibilitats que s’obren per a col·lectius diversos que han estat invisibilitzats.

Capítol 6. Per què són importants?

En aquest episodi visitem Sotrac, un projecte d’habitatge cooperatiu que just acaba d’aconseguir un solar públic en cessió d’ús al barri de la Bordeta, de Barcelona. Un dels seus membres, en Lorenzo, ens explica per què són necessaris més projectes com el seu en una època de forta especulació immobiliària. A la taula d’experts, parlem amb l’Eva Ortigosa, membre de Sostre Cívic, i amb la Nora Ancarola, sòcia de La Renegà, un projecte d’habitatge cooperatiu feminista que just acaba de brotar a Santa Maria de Palautordera.Amb totes dues analitzem per què és important impulsar projectes d’habitatge cooperatiu.

Capítol 7. Com s’acompanyen els processos?

En aquest episodi visitem La Borda, un habitatge cooperatiu al barri de la Bordeta, de Barcelona, on ja fa més de cinc anys que hi conviuen una seixantena de veïns. Un d’ells, l’Ernest, ens ensenya les instal·lacions i ens explica com funciona la convivència entre tots ells. A la taula d’experts, parlarem amb la Lali Daví, arquitecta de Lacol i coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació; amb l’Àngel Estévez, soci de Sostre Cívic, i també amb Diego Carrillo, soci de la cooperativa d’arquitectes Celobert. Amb ells, tindrem una conversa sobre com s’acompanyen els projectes d’habitatge cooperatiu.

Capítol 8. Quant costa?

En aquest darrer episodi visitem Cirerers al barri de Roquetes, de Barcelona, un edifici cooperatiu que fa pocs mesos que va inaugurar-se. Parlem de tot el procés de construcció d’aquest projecte amb l’Homera i la Jennifer, dues de les habitants de l’edifici. A la taula d’experts, tenim la Lali Daví, arquitecta de Lacol i membre de La Dinamo Fundació; el David Guàrdia, coordinador de projectes de Sostre Cívic; el Guillem Fernández, economista i membre de Coop57, i l’Àlvar Sanz membre de Fiare Banca Ètica. Amb tots ells analitzarem quins són els costos de l’habitatge cooperatiu.

Sostre Cívic rep el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea

3.02.2023

Sostre Cívic ha estat una de les tres iniciatives premiades entre les 21 propostes finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social

El jurat ha valorat la capacitat de transformació social i ecològica dels projectes d’habitatges a Barcelona i Calonge, els dos dissenyats per la cooperativa d’arquitectes Celobert

Estem d’enhorabona! Sumem un nou reconeixement internacional, només un mes després de rebre el Premi Plata d’Habitatge atorgat per les Nacions Unides, el premis més prestigiosos d’habitatge a escala internacional. Ahir es van donar a conèixer els guanyadors de la desena edició del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), atorgats per la Comissió Europea i el Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA). En un acte celebrat a Brussel·les, el Jurat va donar a conèixer les tres iniciatives guanyadores entre les 21 propostes finalistes, on apareixem com a Sostre Cívic compartint pòdium amb altres propostes innovadores d’Itàlia i Àustria. És la tercera vegada en 10 anys que una iniciativa catalana s’emporta un premi d’aquest certamen.

El projecte finalista presentat al concurs europeu es va elaborar entre Sostre Cívic i Celobert, que vam presentar dos projectes d’habitatge cooperatiu a diferent escala que incorporen estratègies d’impacte social i mediambiental, a més de voluntat de replicabilitat al territori. De la proposta guanyadora el Jurat ha valorat que “implementa amb èxit un model d’habitatge alternatiu, més just i accessible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador”. Hubert Gambs, director general d’Indústria de la Comissió Europea, ha manifestat que amb aquest premi “donem suport a les innovacions socials que aportin valor social, ambiental i econòmic alhora. Els tres guanyadors de l’edició 2022 contribueixen en gran manera amb els seus projectes innovadors al futur de la nostra vida”.

El concurs EUSIC, impulsat el 2013, dona suport a iniciatives innovadores que donen resposta als reptes de la societat actual, i enguany es convocava amb una crida específica per a projectes que afrontin el repte de la innovació per a habitatges assequibles i sostenibles a Europa. Cada iniciativa guanyadora s’emporta 50.000 €, però tots els finalistes van poder participar d’una estada de dos dies de formació en innovació empresarial a Brussel·les. Entre els finalistes de l’edició d’enguany també hi havia dos projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya: La Borda, pioner en la nova construcció d’habitatge cooperatiu a Sants (Barcelona); i La Titaranya, projecte en promoció acompanyat per La Dinamo a Valls (Tarragona).

  • Plaques solars sobre l’edifici de La Sala, a Calonge i Sant Antoni
  • Edifici Cirerers a Roquetes, Barcelona

Cirerers i La Sala, dos habitatges cooperatius innovadors en transformació social i ambiental

Un dels projectes és el cohabitatge cooperatiu Cirerers construït en sòl municipal al barri de Roquetes de Barcelona, un edifici comunitari de vuit plantes amb estructura de fusta que allotja 32 unitats de convivència. Aquest s’ha dissenyat conjuntament amb les seves habitants i destaca pel seu compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient. Es tracta d’un edifici passiu dissenyat amb criteris bioclimàtics que incorpora instal·lacions eficients i renovables, amb un mínim impacte ambiental i energètic i que s’integra al barri a través de la seva volumetria i ús de plantes baixes. A més, l’edifici està construït en sec, tècnica que permet el reciclatge dels materials un cop finalitzada la seva vida útil, i és pràcticament tot de fusta. Això el converteix, actualment, en l’edifici més alt de l’estat construït amb aquest material.

L’altre projecte és La Sala, un edifici rehabilitat de Calonge i Sant Antoni (Girona), el primer habitatge cooperatiu de Catalunya destinat exclusivament a joves menors de 35 anys. La rehabilitació de l’edifici ha dotat l’espai d’habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica, i ha reconvertit un sistema d’instal·lacions individuals en un de col·lectiu que funciona a través d’energia renovable. A més, es disposa d’un sistema de control i gestió energètica que permet reduir considerablement el consum d’energia. Aquest projecte representa una estratègia clau per fer efectiu el dret a l’habitatge a través de la cooperativització d’espais en desús i la col·laboració publicoprivada, i serveix de precedent per impulsar iniciatives similars a poblacions veïnes de la Costa Brava, moltes amb problemes d’accés a l’habitatge a causa del turisme.

Sostre Cívic recibe el premio de Innovación Social de la Comisión Europea

3.02.2023

La cooperativa catalana de vivienda ha sido una de las tres iniciativas premiadas entre las 21 propuestas finalistas del Concurso Europeo de Innovación Social

El jurado ha valorado la capacidad de transformación social y ecológica de los proyectos de viviendas en Barcelona y Calonge, los dos diseñados por la cooperativa de arquitectas Celobert

Los ganadores de la décima edición del Concurso Europeo de Innovación Social (EUSIC) fueron dados a conocer ayer por la Comisión Europea y el Consejo Europeo de Innovación y la Agencia Ejecutiva de las Pymes (EISMEA). En un acto celebrado en Bruselas, el Jurado dio a conocer las tres iniciativas ganadoras entre las 21 propuestas finalistas. Sostre Cívic, cooperativa catalana de vivienda cooperativa en cesión de uso, ha compartido podio con otras propuestas innovadoras de Italia y Austria. Es la tercera vez en 10 años que una iniciativa catalana se lleva un premio de este certamen. Este reconocimiento a Sostre Cívic se produce solo un mes después de recibir el Premio Plata de Vivienda otorgada por las Naciones Unidas, los premios más prestigiosos de vivienda a escala internacional.

El proyecto finalista presentado al concurso europeo se elaboró entre Sostre Cívic y Celobert, que presentaron dos proyectos de vivienda cooperativa a diferente escala, que incorporan estrategias de impacto social y medioambiental, además de voluntad de replicabilidad en el territorio. De la propuesta ganadora, el Jurado ha valorado que “implementa con éxito un modelo de vivienda alternativa, más justo y accesible, sin ánimo de lucro, no especulativo y transformador”. Hubert Gambs, director general de Industria de la Comisión Europea, ha manifestado que con este premio “apoyamos a las innovaciones sociales que aporten valor social, ambiental y económico a la vez. Los tres ganadores de la edición 2022 contribuyen en gran medida con sus proyectos innovadores al futuro de nuestra vida”.

El concurso EUSIC, impulsado el 2013, apoya a iniciativas innovadoras que dan respuesta a los retos de la sociedad actual, y este año se convocaba con un llamamiento específico para proyectos que afronten el reto de la innovación en viviendas asequibles y sostenibles en Europa. Cada iniciativa ganadora se lleva 50.000 €, pero todos los finalistas pudieron participar de una estancia de dos días de formación en innovación empresarial en Bruselas.

Entre los finalistas de la edición de este año también había dos proyectos de vivienda cooperativa en cesión de uso de Cataluña: La Borda, pionero en la nueva construcción de vivienda cooperativa en Sants (Barcelona); y La Titaranya, proyecto en promoción acompañado por La Dinamo en Valls (Tarragona).

  • Plaques solars sobre l’edifici de La Sala, a Calonge i Sant Antoni
  • Edifici Cirerers a Roquetes, Barcelona

Cirerers y La Sala, dos viviendas cooperativas innovadoras en transformación social y ambiental

Uno de los proyectos es la cooperativa de vivienda Cirerers construida en suelo municipal en el barrio de Roquetes de Barcelona, un edificio comunitario de ocho plantas con estructura de madera que aloja 32 unidades de convivencia. Este se ha diseñado conjuntamente con sus habitantes y destaca por su compromiso con la ciudad, la comunidad y el medio ambiente. Se trata de un edificio pasivo diseñado con criterios bioclimáticos que incorpora instalaciones eficientes y renovables, con un mínimo impacto ambiental y energético y que se integra en el barrio a través de su volumetría y uso de plantas bajas. Además, el edificio está construido en seco, técnica que permite el reciclaje de los materiales una vez finalizada su vida útil, y es prácticamente todo de madera. Esto lo convierte, actualmente, en el edificio más alto del Estado construido con este material.

El otro proyecto es La Sala, un edificio rehabilitado de Calonge y Sant Antoni (Girona), la primera vivienda cooperativa de Cataluña destinada exclusivamente a jóvenes menores de 35 años. La rehabilitación del edificio ha dotado el espacio de habitabilidad, sostenibilidad y eficiencia energética, y ha reconvertido un sistema de instalaciones individuales en uno colectivo que funciona a través de energía renovable. Además, dispone de un sistema de control y gestión energética que permite reducir considerablemente el consumo de energía. Este proyecto representa una estrategia clave para hacer efectivo el derecho a la vivienda a través de la cooperativización de espacios en desuso y la colaboración público privada, y sirve de precedente para impulsar iniciativas similares en poblaciones vecinas de la Costa Brava, muchas con problemas de acceso a la vivienda a causa del turismo.

Neix La Mola, el primer projecte d’habitatge cooperatiu a Terrassa

2.02.2023


Recuperem un edifici fins ara en desús i propietat d’una entitat financera per oferir accés a l’habitatge digne i assequible

La Mola és un projecte de 8 habitatges d’entre 30 i 57 m2 al barri de Ca N’Anglada

Roda de premsa de presentació del projecte | 2 de febrer de 2023

Aquest matí representants de l’ajuntament de Terrassa i de la cooperativa Sostre Cívic han presentat La Mola, un nou projecte d’habitatge cooperatiu al municipi: un edifici de nova construcció, en desús i fins aleshores propietat d’una entitat financera, que s’ha rehabilitat per oferir habitatge estable al llarg del temps a preu de cost. 

La presentació a mitjans de comunicació s’ha fet a l’Oficina de Rehabilitació, i ha finalitzat amb una visita a l’edifici del projecte, a 1 minut caminant (c. Mare de Déu dels Socors, 77). Es tracta d’un immoble construït el 2015 i acabat de reformar que consta de 8 habitatges cooperatius d’entre 30 i 57 m2 (1 o 2 habitacions) en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. A més, amb la rehabilitació s’ha dotat l’edifici d’instal·lacions i elements comunitaris que permetran a les usuàries fer un ús d’energia renovable autoproduïda i contribuiran a un menor cost dels consums individuals.

Durant la roda de premsa, Lluïsa Melgares, Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’ajuntament de Terrassa ha afirmat que “el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús és un model pioner a la nostra localitat, tot i que porta ja un gran recorregut a altres municipis. Hem d’avançar cap a alternatives com aquesta per poder garantir l’accés a l’habitatge de tothom”. 

La presentació del projecte també ha comptat amb la presència de Noel Duque, Tinent d’Alcalde de l’àrea de Drets Socials; i Josep Forn, Regidor d’Economia social i Innovació. A més, membres de la PAH Terrassa i de La Teulada, entitats socials del municipi vinculades al dret a l’habitatge, han volgut participar de l’acte d’avui per donar el seu suport al nou projecte de La Mola. 


Recuperar patrimoni en desús per garantir el dret a l’habitatge 

Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. En el cas del projecte de Terrassa, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 500 i 595€, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 3.500€. 

A més, 2 dels habitatges seran gestionats per la Mesa d’Emergència de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa i seran assignats als perfils que tramita el departament de Serveis Socials. És el tercer projecte d’aquest tipus, combinant habitatge cooperatiu i serveis socials, que existeix a Catalunya, després de les experiències de Palafrugell i Valls. En aquest sentit, la coordinadora del projecte i tècnica de la cooperativa Sostre Cívic, Mandi Domingo, ha explicat que impulsant aquests acords “ recuperem patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa”.

El pressupost total de la promoció, sumant els costos d’adquisició i la rehabilitació, ha estat de 600.000 €, finançats íntegrament amb un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya.


Calendari i incorporacions

Avui s’ha presentat la campanya per trobar persones interessades, que es preveu que puguin entrar a viure a l’edifici entre el mes de març i abril. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial i han de ser persones sòcies de Sostre Cívic. 

Imatge de la campanya

El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 2 de febrer fins el 28 de febrer, i durant la campanya es realitzaran tres sessions informatives i dues visites a l’edifici obertes a totes les persones interessades:

Per a més informació, pots consultar la pàgina de projecte, on trobaràs també el formulari d’inscripcions, en aquest enllaç.

Fundació Finances Ètiques s’incorpora com a nova sòcia col·laboradora de Sostre Cívic

2.02.2023


L’acord suposa la inversió de 30.000 euros al capital social de la cooperativa.

Aquesta actuació forma part del fons d’impacte per a l’enfortiment de l’ESS, impulsat per Fundació Finances Ètiques i Ajuntament de Barcelona

Sostre Cívic és la primera entitat en la qual inverteix el fons d’impacte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Finances Ètiques. Fruit d’aquesta intervenció, Fundació Finances Ètiques s’incorpora com a sòcia col·laboradora de la cooperativa d’habitatges després de l’aportació de 30.000 euros al capital social de l’entitat. Aquesta inversió permetrà col·laborar en el desenvolupament estratègic i financer de la cooperativa, donant suport, en general, al seu objectiu social.

David Guàrdia, coordinador de projectes de la cooperativa, creu que la incorporació de la Fundació permetrà “diversificar la governança de la cooperativa i augmentar els socis col·laboradors de Sostre Cívic”. D’altra banda, “aporta expertesa tècnica, ja que a Sostre Cívic tenim importants reptes en l’àmbit financer i la Fundació Finanzas Eticas podrà participar dels espais de participació i decisió en aquest àmbit. En concret, preveiem incorporar-la en la taula d’economia, que és un espai de seguiment econòmic i financer de la cooperativa”

El conveni suposa l’aportació tant de capital social obligatori per a adquirir la condició de sòcia col·laboradora de la cooperativa, com l’aportació voluntària al capital social dins de la campanya “Aporta capital social i fes els nostres projectes d’habitatge cooperatiu replicables i més assequibles”, llançada el 2022 per Sostre Cívic. En total, 30.000 euros que serviran per enfortir financerament la cooperativa i ajudar a desenvolupar la seva activitat diària. Per a David Guàrdia, aquest finançament en forma de capital social “són fons propis de la cooperativa i per tant enforteix el nostre balanç. Sostre Cívic té un apalancament important i enfortir els fons propis de la cooperativa ens permet créixer i tenir un balanç més sanejat”. 

El Fons d’impacte per a l’enfortiment de l’economia social i solidària de Barcelona està impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Finances Ètiques, dins de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030. Es va posar en marxa el 2022 i preveu inversions temporals en entitats del teixit de l’ESS amb l’objectiu de fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS, per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.

La Fundació Finances Ètiques és l’entitat gestora del fons. Entre els seus objectius es troba la promoció i el desenvolupament dels principis i les bones pràctiques de les finances ètiques i l’economia social, com a part del Grup Banca Etica.

Sostre Cívic és la cooperativa principal d’habitatges en cessió d’ús a Catalunya i Espanya. Recentment ha rebut el reconeixement de World Habitat i ONU-Habitat (agència del dret a l’habitatge i assentaments de les Nacions Unides) en ser guardonada amb el Premi Plata d’Habitatge dels World Habitat Award. El Jurat ha destacat els valors de transformació social i l’impacte multinivell dels projectes de la cooperativa.