Com podem fer que el consum energètic dels nostres edificis sigui més eficient, just i sostenible? Aquesta és la pregunta que va guiar la jornada virtual sobre flexibilitat energètica organitzada per Sostre Cívic el passat 20 de juny.
El divendres 20 de juny vam celebrar una jornada telemàtica sobre flexibilitat de la demanda energètica, una eina clau per avançar cap a un model energètic renovable, eficient i gestionat des de les mateixes comunitats. Amb 45 persones inscrites, la sessió va generar molt d’interès i va posar de manifest la rellevància creixent d’aquest debat en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i la transició ecosocial.
La xerrada va obrir espais de reflexió i coneixement compartit sobre com aplicar aquesta flexibilitat als projectes d’habitatge cooperatiu, especialment aquells amb instal·lacions energètiques centralitzades, on la gestió col·lectiva dels consums pot tenir un impacte significatiu.
L’acte va comptar amb les intervencions de l’Àlex Verdú (Sostre Cívic), Guillem Hernández i Xavier Velázquez (Azimut 360), i Anna Corona i Angelo Zinni (Arkenova), que van presentar les conclusions de l’informe elaborat conjuntament entre les entitats i amb el suport del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya. Aquest document analitza el potencial real de flexibilització del consum energètic en aquest tipus d’habitatges, i planteja camins concrets per posar-ho en pràctica.
Què és la flexibilitat de la demanda?
La flexibilitat de la demanda és la capacitat d’adaptar el moment en què consumim (o generem) energia, sense que això suposi una pèrdua de confort. El repte? Desplaçar consums cap a hores en què l’energia és més barata, neta o abundant —com quan fa sol i tenim excedents fotovoltaics.
Durant la sessió, Anna Corona (Arkenova) va explicar les dues grans tipologies:
Flexibilitat implícita: s’orienta a l’estalvi a la factura elèctrica.
Flexibilitat explícita: busca participar en mercats elèctrics de flexibilitat, a través de la gestió col·lectiva de consums i potències.
Però, quins actius poden ser flexibles? De quins aparells podem desplaçar el consum a hores més estratègiques? En el context de l’habitatge cooperatiu, diversos actius poden incorporar estratègies de flexibilitat, com: sistemes de climatització centralitzats, rentadores comunitàries, vehicles elèctrics compartits, bateries i acumuladors tèrmics, o instal·lacions fotovoltaiques compartides.
És especialment en entorns amb instal·lacions centralitzades, on la gestió col·lectiva d’aquests actius pot generar un estalvi econòmic i una optimització de recursos molt significativa.
Eines innovadores desenvolupades amb intercooperació
Un dels aspectes més innovadors del projecte ha estat la creació d’un model d’intel·ligència artificial que permet anticipar consums, generació i preus elèctrics. Aquest sistema s’ha testat a tres projectes pilots de Sostre Cívic:Clau Mestra,Cirerers iEl Turrós, amb aplicacions diverses de gestió i emmagatzematge d’energia generada per la Fotovoltaica en moments clau (escalfar dipòsits d’inèrcia mitjançant resistències o d’aerotèrmia com dipòsits tèrmics o ús de bateries elèctriques amb sistemes de suport).
El projecte també ha desenvolupat una eina de prediagnòstic que permet, a partir de dades bàsiques, estimar l’estalvi potencial d’un edifici si s’hi apliquen mesures de flexibilitat energètica, amb sistemes d’emmagatzematge o sense. Aquesta eina s’ha aplicat a 14 projectes d’habitatge cooperatiu i constitueix una base molt útil per planificar possibles intervencions futures.
Diapositives de la presentació durant la xerrada
I ara, què?
La jornada va concloure amb una roda de preguntes molt participativa i propostes de col·laboració futura amb altres iniciatives del sector, com Som Energia. Malgrat que avui dia la flexibilitat és més viable en edificis amb consums elevats i sistemes centralitzats, es preveu que en el futur s’estengui a tota mena d’habitatge a mesura que els equips digitals siguin més assequibles i interconnectats.
🙋♀️ Si formes part d’un projecte d’habitatge cooperatiu i tens dubtes sobre com aplicar la flexibilitat, posa’t en contacte amb l’equip tècnic de Sostre Cívic.
L’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana ha reunit administracions, cooperativistes i agents socials per celebrar l’impuls del segon edifici cooperatiu més gran de Catalunya, que preveu acollir 60 llars en cessió d’ús a Manresa, amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica.
Aquest divendres hem celebrat a Manresa l’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana, un edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que acollirà 60 llars amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica. Es tracta del segon projecte més gran de Catalunya d’aquest tipus, només superat per Ca l’Ordit, i suposa una fita clau en el canvi d’escala del model.
L’edifici s’aixecarà sobre un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Manresa per 75 anys en dret de superfície. El pressupost total és de 12,4 milions d’euros, finançat amb fons europeus Next Generation (2,5 M€), un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, i les aportacions de les futures sòcies (entre el 10-12% del total).
L’arquitectura ha estat dissenyada per la cooperativa d’arquitectes LaCol i es construirà amb sistemes industrialitzats en fusta CLT i façanes de fusta i suro, amb disseny passiu i criteris ambientals. L’edifici disposarà de més de 300 m² d’espais comunitaris, incloent-hi bugaderia, sales polivalents, aparcament per a bicicletes i vehicles, terrasses i zones enjardinades. Preveiem finalitzar les obres el juny de 2026 i començar la convivència l’any 2027.
Administracions i agents socials ens acompanyen
L’acte ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, així com representants del món cooperatiu i social.
La consellera ha reivindicat el paper del cooperativisme com a agent transformador i ha afirmat que cal donar-li protagonisme en les polítiques públiques d’habitatge. L’alcalde Aloy ha subratllat que Manresa ja havia apostat per aquest model, col·laborant en projectes com El Rusc (12 habitatges) i La Raval (18 habitatges). Avui, Manresa és la segona ciutat del país amb més promocions d’habitatge cooperatiu, després de Barcelona.
El projecte, una llavor de transformació
La nostra representant al Consell Rector, Carme Vega, ha recordat que aquest edifici no és només una promoció: és una aposta per garantir el dret a l’habitatge fora del mercat, i un exemple de col·laboració entre entitats sense ànim de lucre i institucions públiques.
Des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Laura Muixí ha destacat el lideratge de les persones sòcies i el valor d’un model basat en el respecte ambiental, l’empoderament i el suport mutu.
També hem escoltat dues veus del grup impulsor, Verònica Zerpa i Armonia Bas, que han posat paraules a l’emoció col·lectiva: “Avui posem la primera pedra, que no només és física sinó també simbòlica del nostre futur habitatge i la nostra comunitat. No volem només sostre, volem fer xarxa, vincles i suport mutu. Aquest projecte és també una resposta emocional, una manera de tornar a confiar i de construir vida compartida.” També van llegir un text col·lectiu on expressaven el desig que La Bertrana sigui “un niu, un refugi i una llavor de canvi” per transformar el concepte d’habitatge i fer-lo més humà, amable i sostenible.
Actualment, el projecte ja compta amb 14 unitats de convivència formades per unes 25 persones, sorgides de la campanya d’inscripcions oberta durant els mesos de març i abril d’enguany. Dels actuals membres del grup impulsor de La Bertrana, més de la meitat tenen menys de 40 anys i són provinents de Manresa, tot i que també hi ha gent arreu de Catalunya. Aquesta dada reforça l’atractiu del projecte entre les generacions més joves. Durant la darrera campanya es van interessar més de 25 famílies, i preveiem obrir una nova campanya d’inscripcions a la tardor per completar les 60 llars.
Per accedir al projecte, cal ser sòcia de la cooperativa, complir els requisits per optar a un habitatge protegit (HPO) i acreditar capacitat econòmica per afrontar les quotes mensuals.
Continuem fent créixer l’habitatge cooperatiu
Amb més de 2.000 sòcies i 25 projectes arreu de Catalunya, a Sostre Cívic seguim demostrant que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és viable, sinó imprescindible. Apostem per una alternativa real a la compra i al lloguer, que evita l’especulació i posa al centre la vida comunitària, la sostenibilitat i l’autogestió.
A Sostre Cívic, seguim fent créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del territori. Aquesta vegada, ho fem de la mà de l’Ajuntament d’Argentona, amb qui acabem de signar un conveni de col·laboració per explorar la viabilitat d’un nou projecte al municipi.
Per què Argentona?
El context ho fa especialment rellevant: el municipi ha viscut un creixement demogràfic del 7,7% en la darrera dècada, però actualment només disposa de 84 habitatges protegits i ha tingut una producció molt limitada d’habitatge social en els darrers anys. A més, el preu del lloguer s’ha encarit un 9,3% i escassegen les alternatives assequibles. Des del consistori, també s’han impulsat activitats per apropar el model cooperatiu a la ciutadania, amb molt bona acollida.
Com serà el projecte?
L’edifici se situaria al carrer Josep Domingo Bellalta, en una parcel·la amb més de 2.000 m² de sostre edificable. L’encaix arquitectònic proposat planteja una promoció amb 18-20 habitatges, espais comuns, aparcament compartit i tipologies diverses que poden anar des d’1 fins a 4 habitacions. Tot plegat amb un disseny pensat per afavorir la vida comunitària i una gestió democràtica, posant el focus en l’eficiència energètica i la sostenibilitat.
El projecte es troba en fase d’estudi, però ja compta amb una proposta d’encaix i una anàlisi econòmica detallada que confirma que, amb les condicions adequades, és viable fer-ho realitat amb quotes assequibles i ajustades al model de promoció a preu de cost.
El nostre model: una alternativa que arrela
Com a cooperativa, a Sostre Cívic ja gestionem més de 25 projectes a tot Catalunya, 14 d’ells ja en fase de convivència, a municipis com Barcelona, Manresa, Lleida, Terrassa, Granollers, Sant Cugat, Vilafranca o Palamós. L’habitatge en cessió d’ús és un model que evita l’especulació, fomenta la vida en comunitat i assegura estabilitat a llarg termini. A Argentona, aquest projecte serà pioner, però esperem que no sigui l’últim.
Estem convençudes que aquesta col·laboració amb el municipi no només farà créixer el parc d’habitatge assequible, sinó que també generarà una nova comunitat arrelada, activa i cohesionada, amb capacitat de transformar l’entorn.
I ara, què?
Aquest acord ens permet començar la redacció d’un pla de viabilitat per estudiar a fons si el projecte és tècnicament, jurídicament i econòmicament factible. Si els resultats són positius, la nostra intenció és començar les obres entre el 2026 i el 2028.
Amb Argentona, ja són més de 30 els ajuntaments que aposten per col·laborar amb nosaltres per fer realitat una altra manera d’habitar. Només des de la col·laboració entre l’administració pública i l’economia social podem construir una alternativa real i estructural al dret a l’habitatge.
L’assemblea general de Sostre Cívic, celebrada el dissabte 14 de juny amb la participació de més de 200 sòcies, va aprovar per àmplia majoria reformes estatutàries, l’estratègia antiracista de la cooperativa i un nou projecte d’habitatge al barri del Poble Sec de Barcelona. La trobada consolida el creixement d’un model que ja agrupa més de 2.000 persones sòcies i 550 habitatges en marxa arreu de Catalunya.
Fotografia final de les participants a l’assemblea al Bloc4BCN
El passat dissabte 14 de juny, Sostre Cívic vam celebrar la nostra Assemblea General Ordinària al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona), en format híbrid (presencial i en línia). La trobada va reunir 214 sòcies amb dret a vot i va servir per aprovar diversos canvis rellevants en la governança, el funcionament intern i l’estructura jurídica de la cooperativa, amb percentatges molt elevats de suport en tots els punts.
Activitats prèvies a l’assemblea: experiències transformadores i estratègia col·lectiva
Abans de l’inici de l’Assemblea General Ordinària, es van celebrar dues activitats prèvies que van evidenciar la vitalitat i la voluntat transformadora del projecte cooperatiu.
La primera va ser una sessió dedicada a l’estratègia conjunta de Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres per a la cooperativització de blocs en lluita, una proposta ambiciosa que busca donar resposta estructural a la vulnerabilitat residencial a través de l’adquisició col·lectiva d’habitatges en risc de desnonament. Durant la sessió es van explicar que, fins ara, Sostre Cívic ha aconseguit cooperativitzar set edificis ja construits del mercat privat, que sumen més de 70 habitatges. Una estratègia feta a Martorell, Palafrugell, Sant Joan de Vilatorrada, Lleida, Valls o Manresa, projectes impulsats mitjançant el dret de tanteig i retracte i finançats principalment amb suport de l’ICF, que es podrien replicar en una estratègia per cooperativitzar blocs de llogateres en lluita. Durnat la sessió es va aprofitar per posar en context el cas del Juanjo, activista històric de Nou Barris, en procés de ser desnonat. Sostre Cívic està tramitant la compra del seu pis mitjançant el conveni del Sindicat de Llogateres com a operació pilot de cooperativització de blocs i governança conjunta amb el Sindicat. L’habitatge, de 55 m², se situaria en cessió d’ús després d’una rehabilitació estructural, i representa un precedent important per replicar aquesta línia d’acció en altres contextos similars.
La segona activitat va estar centrada en l’evolució dels projectes en promoció. Es va compartir l’estat actual de 12 promocions en marxa a tot Catalunya, 8 d’elles ja amb obres iniciades, i es va posar en valor l’aposta decidida per ampliar el parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través de l’accés a sòl públic i privat, la diversificació tipològica i la incorporació de col·lectius diversos. A més, es van compartir reptes comuns, com la gestió de comunitats grans, la sostenibilitat econòmica i la necessitat d’innovar en els processos participatius per adaptar-se al creixement sostingut de la base social.
Creixement econòmic i consolidació del model
Els comptes anuals de 2024 van ser aprovats amb un 99% dels vots favorables. La suma d’ingressos de la cooperativa i l’associació durant el 2024 va ser de 2.475.664 €, amb un increment del 48% respecte a l’any anterior. Aquests provenen, bàsicament, de la gestió de promoció (39%), i de les quotes mensuals d’habitatge (34%), a més de les subvencions d’activitat general (19,2%) i de serveis que ofereix la cooperativa en formacions, assessoraments i serveis (3,4%). L’associació hi va contribuir amb 223.415 €, provinents principalment de les quotes de la base social, subvencions i altres serveis.
Pel que fa a les despeses totals, van ascendir a 2.364.277 €. Sumant conceptes principals, els salaris (cooperativa + associació) van representar 879.223 €, és a dir, un 37,2% del total, amb un increment del 7,8% respecte a l’any anterior. Les despeses professionals externes representen un 14%, mentre que les despeses financeres són un 13,6%. Altres partides rellevants són les amortitzacions (10%), els manteniments i subministraments (8,4%) i la comunicació i activitats divulgatives (3%). L’excedent cooperatiu de gairebé 90.000 € es destina al fons de reserva obligatori i a reserves voluntàries, mantenint la solvència de la nostra entitat que ha vist augmentar el seu actiu un 26%.
Aquest conjunt econòmic mostra un esforç significatiu en recursos humans i estructura tècnica, alhora que reflecteix una orientació clara a projectes i activitats comunitàries. El balanç general reflecteix una estructura robusta i en creixement, amb un model de finançament diversificat i orientat a la consolidació dels projectes i l’ampliació de la base social de la cooperativa. Això reflecteix una estructura econòmica equilibrada i orientada a l’expansió, que permet sostenir el creixement de projectes i la base social de la cooperativa, que aquest any ha superat les 2.000 persones sòcies.
Canvis de quotes i estatutaris per adaptar-se al creixement
Amb un suport també pràcticament unànime, l’assemblea va aprovar una actualització de les quotes per al 2026 segons l’IPC acumulat (19,8%) i una simplificació en tres tipologies: quota estàndard (36 €/trimestre), quota reduïda (6 €/trimestre) per a col·lectius amb ingressos inferiors a 18.000 € i altres situacions, i la quota solidària (voluntària, superior als 36 €).
També es van impulsar canvis als Estatuts de la cooperativa. Les modificacions tenen l’objectiu d’adaptar els Estatuts al creixement i diversificació de la cooperativa, facilitar una millor gestió dels projectes i garantir una estructura de governança més clara, flexible i democràtica:
Excedències de sòcies usuàries en projectes d’habitatge cooperatiu: es regula la possibilitat d’absències justificades de fins a 9 mesos, mantenint el dret d’ús i permetent cessions temporals a altres sòcies.
Intercanvi i transmissió parcial del dret d’ús: es podrà fer intercanvi d’habitatges dins del mateix projecte amb validació de l’assemblea de cada projecte, i en alguns casos transmetre parcialment drets entre habitatges contigus.
Limitació de mandats del Consell Rector: es fixa un màxim de 8 anys consecutius en el càrrec per garantir renovació i pluralitat.
Nou projecte d’habitatge i estratègia antiracista
L’assemblea va aprovar per gairebé unanimitat la constitució d’un nou projecte d’habitatge cooperatiu anomenat ‘La Corrala’, situat en un sòl municipal del barri del Poble Sec, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del conveni ESAL, per a la cessió de sòl a entitats sense ànim de lucre. El projecte contempla la construcció d’un edifici d’obra nova de fins a 8 habitatges, i està promogut per un grup llavor de Sostre Cívic veïnes del barri del Poble Sec, que des del 2015 ha impulsat aquesta iniciativa per fer front a la gentrificació i mantenir-se arrelat al barri.
També es va validar el posicionament i estratègia antiracista de la cooperativa, que s’implementarà de manera transversal en els mesos vinents. Aquest posicionament, que es va començar a treballar durant la trobada de sòcies del mes d’abril, parteix del reconeixement que el racisme no és un fenomen puntual, sinó estructural, i que travessa de ple el dret a l’habitatge. L’estratègia inclou mesures per garantir l’accés efectiu a persones migrades i racialitzades, revisió de protocols interns, formació de la base social en convivència intercultural, i accions per detectar i combatre la discriminació. També contempla el foment de projectes amb mirada decolonial, promoure la participació activa dels i les sòcies d’origen divers en el dia a dia de la cooperativa i el compromís d’incorporar aquesta perspectiva en el discurs, la pràctica i la governança cooperativa.
Renovació del Consell Rector
Durant l’assemblea també es van elegir nous representants del Consell Rector de Sostre Cívic a la vegada que es van renovar d’alguns que encara no tenen mandat caducat. El Consell Rector és l’òrgan de govern i direcció estratègica de la cooperativa. Les seves responsabilitats inclouen la planificació i supervisió dels projectes i la gestió ordinària, l’execució de les decisions preses per l’Assemblea General i la representació legal de la cooperativa.
Entre les sòcies que es van sotmetre a la votació de l’Assemblea, hi van sortir escollides:
Sòcies expectants: Mercedes Estébanez (nova incorporació), Carlos Alcoba (l’actual president que surt renovat com a membre del Consell Rector).
Sòcies de projectes: entren de nou Gigi Guizzo (sòcia del projecte de Cal Paler Nou a Cardedeu), i renoven Ángela García (actual vicepresidenta i sòcia de Cirerers a Barcelona) i Benjamí Aguilar (soci de El Cairó, a Granollers).
Sòcies de treball: renoven Eva Ortigosa i Yabel Pérez, directora de projectes i tècnic responsable de creixement, respectivament.
Totes elles formaran part del principal òrgan de govern de la cooperativa, juntament amb Àngel Estévez (com a soci de treball) i Carme Vega (sòcia expectant).
Una cloenda amb mirada estratègica
En la cloenda de l’assemblea van intervenir els codirectors de Sostre Cívic, Eulàlia Tubau i David Guàrdia; el nostre president, Carlos Alcoba; i, com a convidat, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí.
Tots quatre van fer una lectura estratègica del moment actual de la cooperativa, posant en valor el creixement sostingut dels darrers anys amb la coherència amb la missió i valors de Sostre Cívic. Eulàlia Tubau va identificar els principals reptes de futur fruit d’aquest creixement: millorar les eines de participació i gestió interna, seguir aprofundint en la millora de les condicions laborals, reforçar l’atenció i l’acompanyament a les sòcies i projectes, i avançar en la transició ecosocial mitjançant mesures com l’autoconsum o la mobilitat sostenible.
David Guàrdia va destacar les darreres fites assolides en l’àmbit de la incidència política que ajuden a consolidar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com l’exempció del 100% de l’Impost de Transmissions Patrimonials, les deduccions d’IRPF per les aportacions al capital social o la possible inclusió del model a la convocatòria dels Projectes Singulars del departament d’economia social de la Generalitat. També, però, va demanar més ambició pressupostària, modificacions legals que blindin el model de cessió d’ús, i mesures que facilitin l’accés al finançament per part de l’Institut Català de Finances.
Per la seva banda, David Bonvehí, representant el Govern de la Generalitat, va agrair la tasca del cooperativisme d’habitatge, que va qualificar de “punta de llança de l’economia social a Catalunya”, i va anunciar que s’estan ultimant els tràmits per reformar la Llei de cooperatives amb l’objectiu d’incloure-hi específicament el model de cessió d’ús. Finalment, Carlos Alcoba va oferir una mirada política i emocional al tancament, recordant que en un context global de pessimisme, Sostre Cívic representa “una alternativa real, arrelada i viable”. Va subratllar la diversitat creixent del projecte —tant en perfils com en territoris—, l’impacte real que té en la vida de les persones i el compromís per cuidar la convivència i la democràcia interna. Amb aquesta assemblea, la cooperativa referma el seu creixement, la seva democràcia interna i la seva aposta per una transformació social fonamentada en la participació col·lectiva.
Hem guanyat el premi més important d’habitatge social d’Europa! Els European Responsible Housing Awards reconeixen el nostre model cooperatiu com una alternativa real i escalable per garantir el dret a l’habitatge des de la comunitat, sense especulació i amb autogestió.
La Xarxa d’Habitatge Cooperatiu —impulsada per Sostre Cívic i altres entitats— s’ha incorporat a Housing Europe, la principal federació europea d’habitatge públic i social. Això ens dona veu i força per defensar, des d’Europa, una nova manera de garantir l’accés a l’habitatge: comunitària, arrelada i transformadora.
Vídeo mostrat durant la cerimònia d’entrega dels premis European Responsible Housing Awards 2025, celebrada el 4 de juny a Dublín (Irlanda).
Aquest juny, hem viscut un moment històric per a Sostre Cívic i per al cooperativisme d’habitatge a Catalunya: hem estat guardonades amb el premi als European Responsible Housing Awards 2025, en la categoria “Més que un sostre – suport a comunitats amb igualtat d’oportunitats”. Es tracta del màxim reconeixement europeu a iniciatives d’habitatge social impulsat per Housing Europe, la Comissió Europea i la Unió Internacional de Llogateres. Cada dos anys es premien iniciatives que entenen l’habitatge com un dret fonamental. A l’edició d’enguany, 25 projectes de 12 països van ser seleccionats com a finalistes, i el projecte de Sostre Cívic ha estat escollit com el millor en la seva categoria per un jurat d’alt nivell multidisciplinari i internacional, amb expertesa tècnica i compromís social, amb alts càrrecs de la Comissió Europea i de l’europarlament, així com del Banc Europeu d’Inversions i representants d’organitzacions de llogateres d’arreu d’Europa.
Aquest premi reconeix el nostre model com una alternativa real i replicable per garantir un habitatge estable, assequible, col·lectiu i gestionat per la mateixa comunitat. És un aval europeu a allò que estem construint des de fa anys: una model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arrelat al territori i pensada per a les persones, no per al mercat.
Àngel Éstevez, del Consell Rector de Sostre Cívic, amb membres del Jurat dels premis i la resta de finalistes.Foto final de la cerimònia dels premis, amb representants del jurat amb els 25 finalistes i els premiats.
El reconeixement europeu arriba en un moment clau
El veredicte es va fer públic a Dublín durant l’International Social Housing Festival, la gran trobada del sector de l’habitatge públic i social europeu. I va coincidir amb una altra gran notícia: ‘Red Vivienda Cooperativa’, la xarxa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, emmarcada en REAS Red de Redes i impulsada, entre d’altres, per Sostre Cívic i la XES, ja forma part de Housing Europe, la principal federació europea en aquest àmbit. Això ens obre la porta a incidir més i millor en les polítiques d’habitatge comunitari a escala europea.
Marco Corradi, nou president de Housing Europe, amb representants de Sostre Cívic i la Red Vivienda Cooperativa, conjuntament amb representants de Provivienda, l’altra nova entitat membre de la federació europea.Foto de ‘família’ de la darrera assemblea de Housing Europe el 5 de juny a Dublin (Irlanda).
L’adhesió de la Xarxa d’habitatge Cooperatiu a Housing Europe, es produeix en un moment clau per a la política d’habitatge en l’àmbit de la Unió Europea. Per primera vegada, la Comissió Europea ha nomenat un Comissari Europeu amb competències específiques en aquesta matèria, trencant amb la tradicional reticència de les institucions europees a intervenir en un àmbit considerat fins ara de competència exclusiva dels estats membres. A més, aquesta incorporació coincideix amb l’elaboració del futur Pla Europeu per a l’Habitatge Assequible, una iniciativa que obre una oportunitat estratègica per a incloure mesures que reconeguin i enforteixin al sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Durant l’assemblea de Housing Europe que es va celebrar a
En paraules del director general adjunt d’Habitatge de la Comissió Europea, Matthew Baldwin, el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és “una idea brillant que es pot escalar i aplicar a tot Europa”. Un missatge que ens omple d’energia per seguir treballant i demostrant que l’habitatge pot ser un dret gestionat des de la comunitat.
El cooperativisme d’habitatge a Catalunya, un referent emergent a tota Europa
Durant el festival, vam tenir també l’oportunitat d’explicar el model català en dues taules de debat. D’una banda, vam compartir escenari amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per explicar l’èxit del crèdit de 31 milions d’euros que hem obtingut per construir 350 nous habitatges sobre sòl públic. De l’altra, vam debatre sobre els reptes dels models emergents amb exemples ja consolidats des de fa anus com els d’Àustria i Suïssa. Aquest fet demostra que el nostre model ja comença a ser un referent emergent a escala internacional.
També hi van participar altres entitats catalanes com la Fundació La Dinamo i la XES, consolidant Catalunya com un pol d’innovació social en matèria d’habitatge cooperatiu a escala europea.
Un full de ruta per a Europa
Per a Sostre Cívic, aquest premi representa un aval europeu al model cooperatiu i un toc d’atenció a les administracions públiques: calen polítiques valentes que apostin per models no especulatius, gestionats per la comunitat i enfocats a garantir l’habitatge com a dret universal. Aquest premi se suma als World Habitat Awards 2023 i al Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea que vam rebre el mateix any. Però sobretot, reafirma una idea central per a nosaltres: que l’habitatge no pot continuar sent una mercaderia, sinó que ha de ser un dret garantit amb fórmules cooperatives, col·lectives i no especulatives.
Com va dir el nostre company Àngel Estévez en recollir el premi:
“Aquest premi no és només un èxit per a Catalunya. És un full de ruta per a ciutats d’arreu d’Europa que volen democratitzar l’habitatge.”
Així doncs, tornem de Dublín amb el cap ben alt, el reconeixement a la feina feta i més ganes que mai de continuar construint una alternativa real al mercat immobiliari. Perquè l’habitatge pot ser cooperatiu, pot ser comunitari… i també pot transformar Europa.
El projecte Cal Paler Nou, situat a Cardedeu, continua avançant amb pas ferm. Es tracta d’una promoció de 36 habitatges cooperatius en cessió d’ús i un 20% de superfície destinada a espais col·lectius, sobre un solar privat que vam adquirir gràcies a una campanya de títols participatius en 2018.
Aquesta iniciativa també ha estat fortament arrelada al territori: ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Cardedeu, entitats socials del municipi i nombroses complicitats amb el moviment cooperatiu. El projecte ha estat declarat obra d’especial interès municipal, ha rebut ajuts d’administracions públiques (com la Generalitat i l’Estat) i ha estat reconegut com a exemple de promoció social de l’habitatge per la seva capacitat de generar impacte econòmic, ecològic i comunitari.
Com avancen les obres de Cal Paler Nou?
Després d’anys de treball col·lectiu, a finals de 2023 es van iniciar les obres de construcció. L’entrada a viure està prevista per mitjans 2026, quan les sòcies convertiran l’espai dissenyat en un veritable projecte de vida compartida.
Actualment, el projecte presenta un 74% d’execució d’obra! Durant els últims mesos s’ha avançat significativament en el revestiment de façana i coberta, així com en el muntatge de fusteries exteriors per completar l’envolvent de l’edifici. A l’interior, s’han finalitzat els enrajolats i les instal·lacions als habitatges i espais comuns. També s’ha treballat en la xarxa subterrània de sanejament al vial Camí de la Serreta, connectant-la a la xarxa municipal.
Però més enllà de construir habitatge, als projectes de Sostre Cívic posem en pràctica un model de promoció i gestió radicalment participatiu, que implica les persones sòcies en totes les fases del procés.
La participació del grup en el procés de promoció
A Sostre Cívic posem èmfasi en la cogestió integral del projecte per part del grup impulsor i l’equip tècnic. Des de les etapes inicials, la participació del grup és fonamental:
Definició del Projecte: El grup participa activament en la definició del projecte arquitectònic, econòmic i de convivència. Això inclou un procés participatiu per a la definició del projecte, tallers per a la definició del Projecte Bàsic, i la validació tant del Projecte Bàsic com del Projecte Executiu.
Validació Econòmica: El grup participa en la validació dels plans de viabilitat econòmica en diferents etapes del projecte, des de l’avantprojecte fins al final de les obres. També valida el pressupost de l’obra i acorda el calendari de les aportacions de capital social.
Fase de Construcció: Durant la fase de construcció, el grup té un paper actiu a través de visites d’obra programades que coincideixen amb fites importants, com l’estructura, l’envolvent o els acabats. El Grup Impulsor participa del procés de contractació de la constructora i valida la proposta d’adjudicació, especialment si el cost supera un llindar o afecta parts estructurals de l’edifici.
Post-Obra: Un cop finalitzades les obres, la participació del grup continua amb l’acte de lliurament de claus, la coneixença i cohesió del grup, la governança i el Reglament de Règim Intern, la gestió de la comunicació interna i externa, la definició de la visió i l’ideari, els processos d’entrada i sortida de sòcies, la selecció i adjudicació d’habitatges, i el model de cures i gestió del conflicte.
Visites d’obra i reunions del grup impulsor de Cal Paler Nou a l’edifici en construcció
I per què apostem per aquest model participatiu?
El model participatiu de Sostre Cívic aporta una sèrie de beneficis que van molt més enllà de l’accés a l’habitatge. En primer lloc, posa al centre l’autogestió i l’apoderament de les persones sòcies, que no només habiten els edificis, sinó que lideren tot el procés de promoció, presa de decisions i governança. Aquesta implicació fomenta una corresponsabilitat col·lectiva que enforteix la cohesió del grup i afavoreix una gestió més justa i adaptada a les necessitats reals. L’estabilitat que ofereix el dret d’ús, sumada a la participació activa, genera un fort arrelament al territori, consolidant vincles amb l’entorn i la comunitat local.
A nivell ambiental, la capacitat de decisió col·lectiva permet apostar per criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb solucions que sovint serien inassumibles individualment, com ara sistemes de reutilització d’aigües o instal·lacions fotovoltaiques. Tot plegat es tradueix en habitatges més confortables i eficients, amb un menor impacte ecològic. A més, la propietat col·lectiva i el cohabitatge faciliten la creació d’espais compartits i dinàmiques de suport mutu, que afavoreixen la convivència, l’adaptació als canvis vitals i la reducció de costos del dia a dia.
Finalment, cal destacar l’estalvi econòmic estructural que suposa aquest model: evitar els marges de beneficis de les promotores privades, optar per processos d’autoconstrucció o acabats “perfectibles”, i accedir a sòl públic, permet reduir significativament la inversió inicial i garantir un accés més equitatiu a l’habitatge.
Visita d’obra del grup impulsor a Cal Paler Nou
Cal Paler Nou és un exemple viu de com el cooperativisme en cessió d’ús pot generar alternatives d’habitatge assequibles, estables i transformadores. Un model que empodera, connecta i construeix comunitat a través de la participació real de les seves protagonistes.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments