Mes: novembre de 2025

Clau Mestra, protagonista a ‘Carreteres secundàries’: una experiència viva de lluita per l’habitatge i vida en comú

25.11.2025

Carreteres secundàries és una sèrie documental produïda per Canal TE i La Xarxa que recorre el territori per descobrir models de vida i d’habitatge alternatius i més sostenibles.

Un sopar d’estiu compartit, collir les maduixes madures de l’hort, ruta en bici per anar a l’escola… La peça mostra de prop el dia a dia d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu a La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, un dels entorns amb el cost de vida més alt de l’Àrea Metropolitana. Entre natura, criatures i espais compartits, el documental retrata una petita revolució quotidiana: famílies que han recuperat el dret a viure al seu barri i que han construït, plegades, un projecte d’habitatge estable, assequible i comunitari.

Un projecte que neix de la lluita veïnal

El capítol segon de la sèrie documental Carreteres secundàries recull els orígens de Clau Mestra, un projecte que va néixer de la lluita veïnal i l’organització col·lectiva per evitar la pèrdua d’un immoble públic en desús i reivindicar-lo com a espai d’habitatge social. El 2014, les antigues Cases dels Mestres de La Floresta van ser ocupades com a acció política per denunciar el deteriorament de l’edifici i pressionar per donar-li un ús social.

A partir d’aquí, Sostre Cívic va actuar com a agent mediador entre el col·lectiu impulsor –aleshores ‘6 Claus’– i l’Ajuntament de Sant Cugat. El procés va culminar amb un acord pioner: la cessió del dret de superfície de l’immoble a Sostre Cívic per 75 anys per impulsar 11 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús (HPO). Va ser el primer conveni d’aquest tipus a l’Estat espanyol entre una administració pública i una cooperativa d’habitatge.

Aquest acord publico-cooperatiu ha permès mantenir amb quotes mensuals assequibles (entre 300 € i 500 €, amb serveis altres despeses incloses), molt per sota dels preus del mercat especulatiu. Les sòcies van fer una aportació inicial de capital (retornable si marxen) d’entre 6.000 € i 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge.

Pel que fa a la construcció, el projecte ha destacat per la seva sostenibilitat i l’autoconstrucció assistida, que va representar el 13% de les obres. La rehabilitació integral es va dur a terme utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, i instal·lacions actives i passives altament eficients, servint d’exemple d’un sistema de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals. El documental recull imatges dels enderrocs i dels treballs finals, així com el testimoni de l’Antonio Rivera, un dels veïns, que explica com la participació en l’obra els va fer sentir part de la transformació de l’espai.

El projecte va iniciar la convivència el març del 2023, gairebé una dècada després de les primeres reivindicacions.

Habitatge en comunitat, i per a tota la vida

L’habitatge cooperatiu ofereix una alternativa estable, assequible i desmercantilitzada a la compra i el lloguer. En Pedro, un dels membres del grup, ho resumeix amb contundència: abans vivien pendents d’un lloguer incert i a punt d’haver de marxar de La Floresta per la pressió dels preus.

“El mercat tria per tu on pots viure. Si al lloc on tu vols quedar-te hi ha algú amb més diners que pot pagar més, et toca marxar. I et fan fora del teu poble, del teu barri.”
Pedro Gómez

A més, el projecte ha transformat la manera de viure de les veïnes: més relació entre famílies, més suport mutu i un espai que convida a compartir el temps i els recursos per sostenir la vida.

El documental mostra amb naturalitat com es viu en un projecte cooperatiu: les criatures que surten a l’hort a comprovar si ja hi ha maduixes i tomàquets per collir, el joc espontani als espais exteriors, la passera i el jardí com a llocs de trobada. Els matins amb canalla són més fàcils quan es pot repartir entre les diferents famílies les tasques de cura i gestió: s’organitzen pels esmorzars i per arribar a l’escola amb les bicicletes compartides que tenen al projecte.

Un model que creix i es consolida a Catalunya

Clau Mestra és avui una referència i un punt d’inflexió per a l’habitatge cooperatiu a Sant Cugat. Sostre Cívic continua impulsant projectes d’accés assequible a l’habitatge arreu del territori, consolidant un model comunitari, estable i desmercantilitzat, que ja representa gairebé la meitat dels projectes cooperatius en marxa a Catalunya.

T’animem a veure el capítol de ‘Carreteres secundàries’ i a conèixer de primera mà la història i la vida de Clau Mestra: un projecte que demostra que quan la comunitat es mou, el dret a l’habitatge es defensa i es construeix.

▶️ Mira aquí el capítol de Clau Mestra a ‘Carretes secundàries’

El Conveni ESAL assoleix els 1000 habitatges, però reclamem que Barcelona prioritzi el model cooperatiu

21.11.2025

L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.

Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.

Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.

Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.

Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.

Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.

Espais que s’adapten a la vida: claus i aprenentatges sobre innovació tipològica

20.11.2025

Crònica del debat sobre la innovació tipològica en l’habitatge cooperatiu, celebrat el dijous 13 de novembre a l’Espai Línia de Barcelona.

El context residencial a Barcelona i Catalunya es troba en un punt de tensió estructural que obligarà a repensar profundament el model habitacional en els pròxims anys. L’evolució de la població, l’encariment de l’accés a l’habitatge, la limitació del sòl disponible i la transformació dels models de vida configuren un escenari on les tipologies, dimensions i formes dels habitatges evolucionaran de manera significativa.
Tot plegat suposa una pressió addicional no només sobre l’accés a l’habitatge sinó sobre com construïm, amb quines dimensions i amb quines distribucions interiors de les peces, en definitiva, en com vivim.

La sala de l’Espai Línia es va omplir de gom a gom [Imatges cedida per Espai Línia]

Des de Sostre Cívic cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a com ens organitzem en relació amb l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens acompanyem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures, la inclusivitat o el gènere, i enguany hem volgut posar el focus en la innovació tipològica en l’habitatge social.

L’esdeveniment, que va tenir lloc el dijous 13 de novembre a les 17.30 h a l’Espai Línia, va comptar amb la moderació de Julieta Duran, tècnica d’execució de projectes a Sostre Cívic. Hi van participar Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes), Ariadna Artigas (Lacol Arquitectura Cooperativa), i Àngel Estévez (coordinador de projectes i responsable de sostenibilitat a Sostre Cívic).

El model cooperatiu com a motor d’innovació i dignitat

Va iniciar la jornada l’Àngel Estévez, destacant el paper crucial de l’habitatge cooperatiu en aquest canvi, que genera les condicions òptimes per experimentar amb noves tipologies i maneres d’habitar.

La propietat col·lectiva permet imaginar habitatges flexibles i agregables —on peces poden passar d’una unitat a una altra al llarg del temps— i facilita l’aparició de tipologies com els clústers o les habitacions satèl·lit.
Alhora, la participació democràtica dona una direcció clara: són les persones usuàries qui defineixen les seves necessitats reals, i això impulsa solucions arquitectòniques més justes, adaptables i coherents amb la vida quotidiana.

A partir del debat intern dels darrers anys, Sostre Cívic vam elaborar un estudi comparatiu amb altres promotors socials, i vam constatar que els nostres habitatges, tot i disposar de molts espais comuns, eren massa petits i sovint sense espais exteriors. Aquest diagnòstic, sumat a les demandes de la base social, va impulsar una revisió profunda dels criteris de disseny: ara es prioritzen habitatges més amplis i dignes, encara que això signifiqui fer-ne menys, s’augmenten les dimensions mínimes de les estances —desterrant l’habitació de 6 m²— i s’incorporen balcons, terrasses o galeries sempre que sigui possible.

“El futur de l’habitatge no pot passar per la proliferació d’unitats unipersonals aïllades, sinó per comunitats cooperatives fortes, que generin salut, suport mutu i projectes de vida compartida. Un model que, no només és més humà, sinó també més sostenible i transformador.”
Àngel Estévez

Estévez també va posar èmfasi en la flexibilitat i la inclusió com a principis estructurants: peces agregables entre habitatges per adaptar-se a cicles vitals diversos; cuines i banys estandarditzats per garantir igualtat i facilitar execució; i estances desjerarquitzades, amb dormitoris de dimensions similars, per fomentar models de convivència més equitatius i menys rígids.

Repensant l’espai privat en funció del col·lectiu

Un dels eixos centrals del discurs d’Ariadna Artigas, arquitecta de Lacol Arquitectura Cooperativa, va ser la relació entre espai privat i espai comunitari: el model cooperatiu fa possible reduir la superfície privativa dels habitatges perquè aquestes mancances individuals es compensen amb una dotació àmplia i ben dissenyada d’espais compartits.

De mitjana, aproximadament un 11% de la superfície total dels projectes de Lacol es destina a usos comunitaris, un percentatge molt superior al que és habitual en l’habitatge social tradicional. Aquests espais no són complements, sinó peces clau d’una arquitectura que vol fomentar el suport mutu i combatre la soledat: sales polivalents, cuines comunitàries, bugaderies col·lectives, espais per a celebracions i habitacions de convidades que permeten alliberar metres quadrats dins de cada habitatge.

“Situar els espais comunitaris en zones centrals o de fàcil accés, com les bugaderies compartides, fa visibles les tasques reproductives i trenca amb la lògica patriarcal que tradicionalment les ha relegat a espais marginals o invisibles.”
Ariadna Artigas

Va destacar especialment el potencial de tipologies que introdueixen escales intermèdies de comunitat, com les habitacions satèl·lit: aquestes peces —una estança independent, però pròxima a l’habitatge principal— faciliten que les unitats de convivència puguin créixer o reduir-se sense necessitat de fer mudances. Pot funcionar com a espai de cures, despatx, allotjament temporal per a adolescents o persones grans, o fins i tot com a terreny d’experimentació per a noves formes de convivència entre generacions.

Combatre l’aïllament i fomentar la convivència

Per acabar, la Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes) va aportar una mirada profunda i radicalment humana sobre com l’arquitectura pot ajudar a revertir la solitud, generar comunitat i obrir la porta a noves formes d’habitar que responen millor als reptes socials contemporanis.

Va començar destacant una realitat incontestable: el creixement accelerat dels habitatges unipersonals, un fenomen que es dona arreu d’Europa i que també està prenent força a Catalunya. Aquesta tendència no s’explica només per eleccions individuals, sinó per processos estructurals que agreugen la soledat no desitjada i posen pressió sobre els models residencials tradicionals.

“El disseny d’habitatge ha d’ajudar-nos a imaginar futurs més habitables: no es tracta només de tenir un lloc per viure, sinó un lloc per viure amb altres. Compartir no és una elecció, és una condició.”
Marta Peris

Peris va defensar que l’arquitectura té un rol actiu —i no només reactiu— en la lluita contra l’aïllament. D’aquí neix la idea de dissenyar edificis que facilitin la cruïlla, el trobament, la vida compartida. Va posar com a exemple les circulacions com a carrers elevats, passadissos o plataformes que no són simples espais de trànsit, sinó llocs de relació on la vida comunitària pot emergir de manera espontània. Igualment, va explicar com la ubicació estratègica dels espais comuns —entre plantes, a les cantonades, o en punts de pas— pot generar interaccions quotidianes que trenquen l’aïllament i reforcen els vincles.

Un dels punts centrals de la seva intervenció va ser la reflexió sobre la tipologia de clúster, que permet reduir la superfície privativa individual —per exemple, passant de 40–45 m² a uns 30 m²— per guanyar fins a 50 m² d’espais comuns compartits per un grup reduït de convivents. Segons Peris, aquesta “escala intermèdia” és clau perquè crea comunitats naturals i de confiança, més enllà del veïnatge tradicional, però evitant la massa crítica dels grans espais comunitaris. Una arquitectura que, en definitiva, fa possible trencar amb el paradigma individualista sense renunciar a la intimitat.

No et perdis el vídeo del debat

Si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️

L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca l’Ordit

15.11.2025

Ca l’Ordit serà, amb 62 habitatges, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran que s’ha impulsat mai a Catalunya i a l’Estat: una fita històrica per a Sostre Cívic i per al conjunt del cooperativisme d’habitatge, que consolida el salt d’escala dels darrers anys.

Grup impulsor del projecte de Ca l’Ordit

Aquest 15 de novembre hem celebrat l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, un edifici de deu plantes sobre sòl municipal al Passeig Torras i Bages de Sant Andreu. L’acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país, com el president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, entre altres entitats i institucions col·laboradores. Però el protagonisme va ser, sens dubte, de les sòcies del grup impulsor del projecte, que es van acompanyar de familiars, amics i entitats del barri en una festa popular que va concloure la jornada.

Ca l’Ordit és molt més que un edifici: simbolitza un punt d’inflexió per al model cooperatiu d’habitatge, que viu un moment de creixement sense precedents. Actualment, Sostre Cívic impulsem deu projectes de més de 350 habitatges arreu del país gràcies, en part, al finançament europeu i al suport públic, però també a l’impuls del cooperativisme i a la força de les sòcies, que consoliden el model com una alternativa real i estructural a l’especulació immobiliària.

El finançament europeu, clau del salt d’escala

El projecte de Ca l’Ordit té un cost total de 15 milions d’euros, dels quals només el 8% prové de l’aportació inicial de capital social de les persones sòcies. La resta del finançament combina el préstec del CEB, una subvenció dels fons europeus Next Generation per valors de 2,7 milions d’euros, gestionats per la Generalitat de Catalunya, i una subvenció retornable de l’Ajuntament de Barcelona.

El finançament del CEB, que ascendeix a 31 milions d’euros, és el més gran mai atorgat a una cooperativa d’habitatge a Europa. Com ha afirmat la Maria Sigüenza, responsable de país del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) durant l’acte, “creiem fermament que l’habitatge digne és un dret humà fonamental, i projectes com aquest són una resposta esperançadora al desafiament residencial que enfronten tantes persones a Europa”. Per concloure que “el que realment importa són les vides que canviaran aquí: famílies joves, persones majors i persones amb discapacitat, que trobaran no sols un habitatge, sinó una llar i una comunitat.”

El cooperativisme d’habitatge creix i es consolida

Amb tots els projectes en marxa arreu del país, estem consolidant un creixement del 255% del parc d’habitatges, passant de 178 a 632, i desplegant més de 440 nous habitatges cooperatius en 12 municipis. Això ens situa com una de les principals promotores cooperatives d’habitatge social a Catalunya, però sobretot confirma una idea: el cooperativisme d’habitatge és capaç d’escalar i reivindicar-se com una solució estructural, sobretot si hi ha voluntat política i finançament alineat amb els valors cooperatius.

Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), la seva presidenta Laia Bonastra va reivindicar el cooperativisme que, segons dades demoscòpiques de la mateixa confederació “són més 3 de milions catalans que formen part de diferents cooperatives, i més del 80% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir més pes a l’economia catalana.”

Precisament, la cessió del solar s’emmarca dins la segona fase del conveni ESAL, on l’Ajuntament ha cedit el sòl en dret de superfície per 99 anys. El conveni ESAL suma ja quatre fases amb 17 futures promocions que sumen un total de 611 habitatges protegits. Actualment, hi ha 434 d’aquests habitatges en obres a la ciutat. L’alcalde de Barcelona ha celebrat l’inici d’obres de Ca l’Ordit destacant que iniciatives com aquesta, en el moment de crisi de l’habitatge que vivim “suposen fer realitat la Barcelona que volem per al futur, diversa i inclusiva. Necessitem un sector cooperatiu fort i robust que ens permet contrarestar la força i el corrent del mercat per tirar endavant un model d’habitatge que no expulsi als ciutadans dels seus barris”.

Els parlaments institucionals han finalitzat amb les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa, qui ha remarcat que “el Govern de Catalunya dona suport a aquestes fórmules d’habitatge, i tant com siguem capaços de fer-ho, hi anem amb tot”. El president Illa ha destacat que Ca l’Ordit és “una fórmula que proporciona estabilitat, té cura de l’entorn i té totes les virtuts que el Govern de Catalunya ha de defensar”, i ha remarcat que “aquí no només es construeix un edifici, sinó que es construeix comunitat”.

Sòcies del projecte expliquen la maqueta del futur edifici

Habitar des de la diversitat, les cures i la gestió col·lectiva

Ca l’Ordit és un projecte pioner que incorpora un ambiciós programa d’inclusió i intercooperació amb el Grup Cooperatiu TEB. 9 dels 62 habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual, amb espais accessibles físicament i cognitivament i una proposta de convivència que promou el suport mutu i la vida independent.

Les portaveus del grup —Gabriel, Pepa i Joan— van compartir durant l’acte el sentit polític i comunitari del projecte: la defensa del dret a un habitatge digne, la voluntat de construir una comunitat radicalment democràtica i la idea de “fer ordit i fer trama”, teixint vincles entre veïnes i amb el barri.

De fet, la comunitat de Ca l’Ordit porta més d’un any i mig treballant conjuntament en l’elaboració del model de convivència, el disseny de l’edifici i l’estructura de governança. Les unitats de convivència són diverses (famílies, llars individuals, parelles, convivències intergeneracionals) i provenen de fins a deu districtes de Barcelona, amb una forta presència de veïnes de Sant Andreu.

Dinar popular celebrat després de l’acte institucional

La feina s’ha organitzat en dos cercles de decisió i diverses comissions de treball (comunitat i cures, economia, arquitectura i obra, comunicació i entorn). A més, des del primer moment hem treballat mà a mà amb el Grup TEB i amb l’equip d’arquitectura de Pau Vidal i Yaiza Terré per assegurar que l’edifici incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió des de l’arrel.

Aquest procés ha donat com a resultat una comunitat preparada per autogestionar el projecte, practicar la democràcia directa i construir un model de convivència basat en les cures i el suport mutu.

Ca l’Ordit és una peça clau en la nostra estratègia col·lectiva per transformar el model d’habitatge al país. Continuarem treballant perquè més municipis, institucions i comunitats s’hi sumin.

Fem ordit, fem trama i fem créixer el cooperativisme d’habitatge!

Aturem el desnonament del Juanjo obrint noves vies per al cooperativisme i el sindicalisme

6.11.2025

Hem adquirit l’habitatge del Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres, per garantir el seu dret a l’habitatge i protegir-lo de l’especulació. L’operació s’ha fet possible gràcies al suport de l’ICF i l’Agència Catalana de l’Habitatge, i representa una nova forma de col·laboració entre el cooperativisme i el moviment pel dret a l’habitatge.

Sostre Cívic hem formalitzat la compra de l’habitatge del Juanjo, un veí del barri de Ciutat Meridiana (Barcelona) que afrontava un procés de desnonament. L’operació, duta a terme conjuntament amb el Sindicat de Llogateres, garanteix que el Juanjo pugui continuar vivint a casa seva amb estabilitat i amb el dret d’ús com a soci de la nostra cooperativa.

L’habitatge, situat en una planta baixa del polígon Font Magués, té 55 m². L’hem adquirit al fons Divarian per un import de 54.200 €, i hi ha prevista una inversió addicional de fins a 49.000 € per rehabilitar-lo i millorar-ne l’eficiència energètica. Sostre Cívic serà la titular i gestora de l’habitatge, i en Juanjo, com a soci de la cooperativa, en tindrà el dret d’ús de manera permanent mitjançant una quota mensual equiparable al seu antic lloguer.

Aquesta operació ha estat possible gràcies a un préstec tou de l’Institut Català de Finances (ICF), bonificat per l’Agència Catalana de l’Habitatge (AHC), dins del programa per mobilitzar habitatges cap a usos socials disponibles per a promotores privades catalogades com a promotores socials, com la nostra. A canvi, Sostre Cívic en mantindrà la titularitat només durant 75 anys i, posteriorment, l’immoble s’incorporarà al parc públic d’habitatge de la Generalitat.

Una aliança per transformar conflictes en habitatge estable

El cas del Juanjo és una prova pilot de la col·laboració estratègica que vam signar el 2023 amb el Sindicat de Llogateres. L’objectiu és impulsar processos de cooperativització d’habitatges en lluita, tot mobilitzant-los cap a models no especulatius com la cessió d’ús.

La compra s’emmarca en la línia d’adquisicions de Sostre Cívic per mobilitzar habitatge cap a l’ús social. En el període recent, la cooperativa ha incorporat desenes d’habitatges, amb 74 adquisicions mitjançant tanteig i retracte en set edificis, i experiències puntuals d’habitatges dispersos per atendre situacions d’emergència de la nostra base social. Aquesta experiència reforça la idea que el cooperativisme pot ser una eina eficaç per transformar situacions d’emergència residencial en habitatge estable i assequible.

Reforçar els instruments públics per escalar el model

Per replicar a escala el que han dut a terme Sostre Cívic i el Sindicat amb el pis del Juanjo, cal actualitzar els instruments que avui tenen ajuntaments i entitats socials per mobilitzar habitatge privat cap a usos socials. Des de la cooperativa proposem:

Reforçar el finançament de l’ICF i l’AHC, ampliant el límit de préstec per habitatge fins als 150.000 € (ara només és fins a 100.000 €) i habilitant compres conjuntes amb l’administració.
Ampliar el dret de compra preferent a les llogateres d’un bloc propietat d’un fons o multipropietari que es vengui de manera conjunta, per transformar-lo en cooperativa en cessió d’ús.
Apostar per la mobilització d’habitatge existent com a via ràpida i eficient per garantir el dret a l’habitatge i combatre l’especulació.

Aquest projecte és una mostra de com la col·laboració entre moviment social, cooperativisme i administració pública pot generar solucions reals i replicables per fer front a l’emergència habitacional. “És la manera efectiva d’aturar desnonaments i treure habitatge de l’especulació”, ha assenyalat Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic d’impuls de projectes.

Mesurem l’impacte climàtic: balanç i aprenentatges del Programa Voluntari de Compensació d’Emissions

5.11.2025

Sostre Cívic hem participat activament en el Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle impulsat per la Generalitat, presentant projectes com Princesa49, La Balma i Cirerers.

Aquesta participació respon als eixos de sostenibilitat de la cooperativa, que prioritzen la reducció de consum i la limitació de la demanda, la reducció de l’impacte ambiental, i l’ús d’energies renovables.

El Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, gestionada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), amb l’objectiu de reduir les emissions a Catalunya i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.

El programa es basa en un mercat voluntari que permet a entitats socials, com Sostre Cívic, impulsar projectes de reducció de CO₂ a Catalunya i generar crèdits verificats. Aquests crèdits poden ser adquirits per altres organitzacions o persones per compensar les seves pròpies emissions. Actualment, el preu del crèdit és de 15 € per tona de CO₂ equivalent.

Per poder participar-hi, les accions implementades han de superar el compliment de la normativa vigent (per exemple, anar més enllà del que exigeix el Codi Tècnic de l’Edificació) i les reduccions d’emissions han de ser quantificables i verificables.

L’experiència de Sostre Cívic: el monitoratge de consums

Sostre Cívic hem presentat diversos projectes al programa, amb una evolució en els sistemes implementats i en l’escala dels edificis:

Projecte	Any Convocatòria	Sistemes de Climatització	Crèdits Estimats	Crèdits Reals (períodes)
Princesa49	2018	Caldera de pèl·lets, solar tèrmica per ACS, mur radiant	6	1 (2019), 2 (2020), 3 (2021), 3 (2022)
La Balma	2020	Geotèrmia, fotovoltaica	12	9 (2022), 11 (2023), 10 (2024*)
Cirerers	2022	Aerotèrmia centralitzada, fotovoltaica	16	16 (2024*)

*pendent d’auditar

El monitoratge dels consums és un element clau per poder tirar endavant projectes en el Pla de Compensació d’Emissions, ja que la reducció ha de ser verificable. Com es pot observar, el projecte Princesa49 (el primer que es va presentar) va tenir una diferència notable entre l’estimació inicial i els crèdits reals, cosa que va posar de manifest la necessitat de millorar els sistemes de monitoratge per optimitzar els resultats.

A Sostre Cívic fem servir un sistema propi, l’Smart Data System, que permet la recollida i visualització de dades mitjançant sondes (temperatura, volums, electricitat, etc.). Les dades permeten saber quan consumeix cada màquina, cada edifici o cada habitatge, per a sistemes d’aigua calenta, climatització i refrigeració. A més, aquest sistema també inclou un sistema d’alertes que avisa l’equip de manteniment i les usuàries si alguna cosa no funciona correctament, la qual cosa permet optimitzar el consum energètic.

Llavors, podem parlar de diferents fases en la nostra participació en el Pla de Compensació d’Emissions de Sostre Cívic segons la gestió de les dades feta:

1. Fase inicial (Princesa49): La recollida de dades era molt manual i costosa, implicant la descàrrega de dades de targetes TCD, que feia que el procés fos molt complicat i difícil.

2. Fase posterior (La Balma i Cirerers): Amb la implementació del Smart Data System i la recollida telemàtica, es va aconseguir un salt quàntic en la millora de la recollida d’informació.

3. Aprenentatges continus: Es va identificar la necessitat d’optimitzar el procés de revisió, ja que els sensors poden creuar-se o deixar de funcionar, i cal un seguiment exhaustiu. També es va destacar la importància de testar les instal·lacions i assegurar-ne el correcte funcionament abans de presentar-se al Pla per evitar anys perduts.

Xerrada informativa en línia

Per compartir aquesta experiència, vam organitzar una sessió telemàtica amb Coòpolis el dia 30 d’octubre d’11:00 a 12:30 hores, per obrir un debat i intercanviar aprenentatges per impulsar més projectes cooperatius amb un impacte climàtic positiu.

La sessió va ser dirigida a sòcies de projectes d’habitatge en cessió d’ús, altres cooperatives, persones interessades en la transició energètica i tècnics d’enginyeries.

Podeu consultar el vídeo d’aquesta sessió i la presentació de diapositives a continuació:

📎 Descarrega aquí la presentació de diapositives de la xerrada

Impulsem un manifest per una nova Llei de Dependència amb més cures comunitàries i habitatges cooperatius

3.11.2025

La Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora de Familiars de Residències, la Xarxa pel Dret a Cura i Sostre Cívic presentem un manifest conjunt per reclamar una nova Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD) que posi al centre les persones, la vida digna i el dret a rebre cures en comunitat.

El govern espanyol ha enviat al Congrés la reforma de la Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD), amb l’objectiu d’actualitzar un sistema creat fa gairebé vint anys. Segons el Ministeri de Drets Socials, la nova proposta vol millorar la qualitat de l’atenció, reduir la burocràcia i ampliar els serveis domiciliaris i comunitaris, amb especial atenció a l’autonomia personal i al dret a rebre cures en entorns de vida propis. El pla també preveu nous models de convivència col·laboratius i comunitaris o projectes de cures compartides, que obren la porta a incorporar l’habitatge cooperatiu com a part del sistema públic de cures.

Malgrat aquestes intencions, des de les entitats impulsores del manifest considerem que la proposta de reforma no garanteix encara un canvi de model real. L’aplicació de la LAPAD actual continua sent desigual entre territoris, amb una manca estructural de recursos, llargues llistes d’espera i una gestió que continua prioritzant la institucionalització per sobre de la vida en comunitat.

Per això, Sostre Cívic conjuntament amb la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora Familiars de Residències, i la Xarxa Dret a Cura hem impulsat un manifest que exigeix una nova LAPAD que asseguri una atenció pública, universal i de proximitat, amb finançament suficient i coordinació efectiva entre els serveis socials, sanitaris i comunitaris.

Des de Sostre Cívic hi participem activament com a entitat promotora, aportant la nostra experiència en models d’habitatge cooperatiu sènior i projectes d’envelliment actiu, que combinen autonomia personal, suport mutu i cures comunitàries. Defensem que els habitatges cooperatius poden ser una alternativa real a les residències tradicionals, i que cal incloure’ls dins de les polítiques públiques de dependència i cures. El manifest proposa reformar en profunditat la llei estatal per assegurar una xarxa pública de serveis domiciliaris i comunitaris, millorar les condicions laborals de les treballadores de cures i garantir un sistema de finançament estable i progressiu.

“El dret a les cures és també el dret a decidir com volem viure quan som grans. Els habitatges cooperatius en cessió d’ús permeten envellir en comunitat, amb suport mutu i sense especulació”, destaquen les representants de la taula de gent gran des de Sostre Cívic.

➡️ Podeu llegir i signar el manifest complet aquí: https://forms.gle/9LYfW1t9vGErFxjT9

Sostre Cívic i l’habitatge cooperatiu sènior

A Sostre Cívic treballem des de fa anys de forma pionera a Catalunya per impulsar projectes d’habitatge cooperatiu per a persones grans, que permetin envellir amb autonomia, suport mutu i en entorns comunitaris.

Actualment en tenim tres en marxa: Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, actualment està en fase d’obres de rehabilitació d’un antic hotel per convertir-se, el 2026, en el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Catalunya. Can 70, en canvi, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer a construir-se en un solar públic municipal, situat al barri de Sarrià, que serà una realitat el 2027. Solterra, a Sant Hilari Sacalm, s’ubicarà també en un antic hotel, i encara està en fase de definició de projecte i cerca de finançament. Tots tres preveuen habitatges per a prop de 100 unitats amb diversos espais compartits pensats per afavorir les cures mútues, la convivència i la participació activa.

Amb aquesta i altres iniciatives, volem demostrar que el model cooperatiu pot ser clau per repensar el sistema de cures i garantir una vellesa digna i comunitària.