Mes: desembre de 2025

2026, un any clau per consolidar l’habitatge cooperatiu a Catalunya

El 2026 s’obre com un any clau per a Sostre Cívic, amb nous projectes d’habitatge cooperatiu, l’entrada a viure de diverses promocions i el reforç dels espais de participació. Un any que coincideix amb un moment polític determinant per consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real davant la crisi d’accés a l’habitatge.


Nous projectes en marxa i grups impulsors en creixement

Durant el primer trimestre de l’any activarem diverses campanyes per impulsar nous projectes d’habitatge cooperatiu o completar els grups impulsors d’alguns projectes ja en marxa. Per l’ordre previst, seran:

La Bertrana (Manresa), obre inscripcions a partir del 22 de gener.
Aquest projecte ubicat en sòl municipal cedit a Manresa serà, amb 60 habitatges, el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i de l’Estat, només per darrere de Sant Andreu a Barcelona. Les obres estan plantejades per allargar-se fins a finals de 2026, amb la previsió d’entrada en convivència el 2027.

Cal Paler Nou (Cardedeu), obre inscripcions a partir del 26 de gener.
Aquest projecte pioner (la primera promoció de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat) es troba ja en la seva fase final i preveu obrir inscripcions per acabar d’omplir el grup impulsor i adjudicar els habitatges que queden disponibles.

Al març, iniciem una campanya per constituir un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Lleida.
Es preveu construir un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m².

A l’abril, es preveu iniciar la campanya per impulsar un nou grup a Argentona.
El Ple de desembre de l’Ajuntament d’Argentona (Maresme) ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de la nostra cooperativa per a desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en la finca municipal de Ca Serra Lladó

Al llarg del 2026 també està previst l’inici d’obres del projecte La Corrala, al barri del Poble-sec de Barcelona, que va culminar el 2025 la seva aprovació com a projecte d’habitatge cooperatiu després d’anys de treball com a grup llavor. El desenvolupament arquitectònic participatiu està en marxa amb l’equip d’arquitectes de UMMA, i s’està trametent el dret de superfície sobre el solar municipal cedit per 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona. A més, confiem que aquest sigui l’any en què puguem anunciar l’impuls de nous projectes a la ciutat de Barcelona, amb la reactivació del conveni ESAL i una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.

Paral·lelament, projectes com Pati del Gall, El Cairó, Walden XXI i Can 70 mantenen la llista oberta de manera permanent per a les persones interessades a incorporar-se als seus grups impulsors.


Més projectes inicien la seva convivència

El 2026 serà especialment rellevant per l’entrada en convivència de diversos projectes arreu del territori. A l’abril està prevista la inauguració de la convivència a D’Avall (La Cellera de Ter), un projecte de petita escala amb un fort arrelament local.

I al juny hi haurà dues fites destacades: l’entrada a viure de Cal Paler Nou, a Cardedeu, i de Terra de Mar, a Palamós, dos projectes que exemplifiquen la diversitat de situacions (sòl privat i sòl públic) i la capacitat del model per retirar habitatge del mercat especulatiu.


A la recta final de l’any culminaran dos projectes de gran importància. Al novembre està prevista la inauguració de Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i al desembre de El Cairó, a Granollers. Amb aquestes noves convivències, centenars de sòcies de Sostre Cívic accediran a un habitatge estable, assequible i gestionat col·lectivament, i la cooperativa ja s’aproparà a les prop de 500 sòcies en convivència a finals d’any.


Participació i vida cooperativa

El 2026 també reforçarem els espais de governança i participació de la cooperativa:

  • El 18 d’abril celebrarem una nova Trobada de sòcies, de nou a la Nau Bostik, un espai clau per compartir experiències, generar debat i enfortir el sentit de comunitat entre projectes.
  • El dissabte 13 de juny tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO), on rendirem comptes, definirem les línies estratègiques i prendrem decisions col·lectives sobre el futur de Sostre Cívic.

Apunta’t les dates!


Un any clau en l’àmbit polític

Finalment, el 2026 ha de ser l’any de l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya, previsiblement durant el primer trimestre. Aquesta reforma legislativa és una reivindicació històrica del sector i ha de permetre reconèixer i blindar millor l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina estructural de la política d’habitatge.

Per a Sostre Cívic, aquest avenç normatiu és imprescindible per escalar el model, garantir-ne la seguretat jurídica i reforçar la col·laboració públic-comunitària com a via per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.



Les sòcies dels projectes de Sostre Cívic et desitgen un bon any 2026!


Encetem el 2026 amb la convicció que l’habitatge cooperatiu és una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. Amb nous projectes, més convivències i un marc legal més fort, continuem treballant per fer del dret a l’habitatge una realitat per a cada vegada més persones.

T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Grups llavor i sòcies de projectes: impulsem Sostre Cívic amb participació i autoorganització

El mes de desembre vam celebrar simultàniament una trobada de grups llavor i una sessió del Consell de Projectes. Dos espais complementaris que reforcen la governança cooperativa i el paper actiu de les sòcies en totes les etapes dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Reunió de grups llavor, el 10 de desembre a la tarda al grup ECOS.


Aquest mes de desembre, el dia 10, el mateix dia i a la mateixa hora, es van celebrar dos espais clau de la vida interna de la cooperativa, adreçats a moments diferents del recorregut dels projectes. D’una banda, una nova reunió de grups llavor, adreçada a les persones sòcies que impulsen projectes en fase inicial. De l’altra, una sessió del Consell de Projectes, que articula la participació dels projectes que ja es troben en convivència. Aquesta coincidència posa en relleu la continuïtat del model cooperatiu, des dels primers passos fins a la gestió quotidiana dels edificis.


Reunió de grups llavor

La trobada de grups llavor, celebrada al Grup ECOS, la nostra seu a Barcelona, alhora que vam facilitar la participació en línia, va reunir sòcies de 14 grups llavors diferents. Els grups llavors són grups sense projecte assignat que es preparen col·lectivament per impulsar futurs habitatges cooperatius.

Aquests espais, que se celebren mensualment, permeten treballar la cohesió del grup, la definició del projecte de vida en comú i l’anàlisi d’oportunitats de sòl o edificis. En aquesta sessió vam estrenar un nou format mensual, pensat per aprofundir en casos concrets i reforçar l’acompanyament mutu. Es va treballar, entre altres qüestions, la viabilitat d’adquisició de noves finques per a impulsar projectes i es va compartir la feina d’elaboració de la visió compartida d’algun grup.

També es va informar dels pròxims cursos de formació per a sòcies: el de “Primers passos” (5 sessions al gener i febrer) i el d’“Impuls de projectes” (6 sessions del febrer al març).


Consell de Projectes

Al mateix temps, a la sala polivalent de La Balma, vam celebrar una nova sessió del Consell de Projectes, un òrgan previst als estatuts de la cooperativa que reuneix les juntes dels projectes en etapa de convivència. Aquest espai té una funció consultiva i propositiva, i facilita l’intercanvi d’experiències i l’establiment de criteris comuns entre projectes.

La sessió es va centrar en l’acompanyament tècnic en incidències, manteniment i millores dels edificis, amb la presentació dels protocols vigents i el paper de les comissions de manteniment, les sòcies i l’equip tècnic de Sostre Cívic.

Consell de Projectes a la sala polivalent de La Balma, al Poblenou, de Barcelona.


La celebració simultània d’aquests dos espais evidencia una de les fortaleses del nostre model: una cooperativa que es construeix des de la base i amb una participació activa de les sòcies en totes les fases del projecte. Des de la gestació dels grups fins a la vida en convivència, la presa de decisions compartida i l’autoorganització col·lectiva són claus per garantir un model d’habitatge estable, democràtic i fora del mercat.

Sostre Cívic i la Fundació TRESC signem un conveni per reservar un habitatge d’inclusió a Terra de Mar

El projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós fa un pas més per trencar barreres d’accés al dret a l’habitatge per col·lectius vulnerables: hem signat un conveni de col·laboració amb la Fundació TRESC per reservar un habitatge per a persones amb discapacitat.

El grup impulsor de Terra de Mar visita les obres del projecte


Sostre Cívic i la Fundació TRESC hem formalitzat un conveni que permetrà reservar un dels habitatges del projecte Terra de Mar, a Palamós, perquè la Fundació proposi una persona o unitat de convivència que compleixi els requisits d’accés i que formalitzi la seva incorporació al projecte com a sòcia de la cooperativa.

La Fundació TRESC és una entitat de Girona que promou la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental. Ofereix programes laborals i d’habitatge per reforçar l’autonomia i la vida independent. Amb aquest conveni, assumim una col·laboració estable per garantir l’acompanyament professional i facilitar una bona integració comunitària dins el projecte.

El text també preveu la creació d’una comissió de seguiment entre les dues entitats per avaluar el desplegament de l’acord i donar resposta a possibles incidències. D’altra banda, la Fundació TRESC es compromet a oferir suport i seguiment a la persona resident, amb l’objectiu de facilitar un projecte de vida independent i afavorir una bona integració en la dinàmica comunitària del projecte. 

Aquesta línia de treball s’inscriu en la nostra voluntat de diversificar els perfils que accedeixen a l’habitatge cooperatiu i demostrar que és un model real d’inclusió i d’accés per a col·lectius que sovint hi troben més barreres.

Aquest nou acord s’afegeix a experiències anteriors impulsades amb altres entitats socials. A La Balma (Poblenou, Barcelona), un dels habitatges es va destinar a dos joves extutelats gràcies a un programa conjunt amb Punt de Referència, entitat que impulsa l’emancipació d’aquest jovent en situació de vulnerabilitat. A Ca L’Ordit (Sant Andreu, Barcelona), amb la col·laboració del Grup Cooperatiu TEB, es reservaran nou habitatges per a persones amb discapacitat intel·lectual usuàries de la cooperativa.


Com avança el projecte Terra de Mar?

El projecte a Palamós continua avançant amb pas ferm. El grup impulsor ja reuneix 28 de les 34 unitats de convivència previstes i compta amb una llista d’espera d’una vintena més. Preveiem completar la configuració del grup en les primeres setmanes de l’any i comunicarem qualsevol vacant de manera transparent abans de l’entrada a viure.

En paral·lel, les obres segueixen a bon ritme i el projecte es troba ja a l’última fase del procés de construcció. La previsió actual és finalitzar-les durant el primer trimestre de 2026, mantenint el calendari establert i acostant Terra de Mar a un moment clau: l’inici de la vida en comunitat al nou edifici prevista per a mitjan 2026.


Terra de Mar és una promoció de 34 habitatges amb protecció oficial (HPO) impulsada en sòl públic, mitjançant un dret de superfície atorgat per l’Ajuntament de Palamós. Això permet que els habitatges es mantinguin fora del mercat especulatiu i ofereixin una alternativa d’habitatge estable i assequible basada en el model cooperatiu en cessió d’ús. 

El projecte també incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb certificació energètica A, per reduir el consum i millorar el confort dels futurs habitatges.

La llei sobre l’habitatge cooperatiu arriba al Ple del Parlament i supera el primer tràmit parlamentari

El Ple del Parlament ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la reforma de la Llei de cooperatives, que per primera vegada porta l’habitatge cooperatiu a debat plenari

La proposició de llei presentada al juliol supera el seu primer tràmit parlamentari, i avança per a crear un marc legal específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

A la seva darrera sessió del 3 de desembre, el Parlament va confirmar el suport ampli al model de cessió d’ús en rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la proposició de modificació de la Llei 12/2015 de cooperatives, que crea per primera vegada un marc específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Amb 105 vots en contra, 26 a favor i 2 abstencions, la cambra va avalar que la iniciativa continuï la tramitació parlamentària per avançar en el blindatge legal d’un model que ja suma una seixantena de projectes i més de 1.200 habitatges arreu del país.

Fora d’altres ocasions en què s’ha discutit el model a comissions parlamentàries, és la primera vegada que l’habitatge cooperatiu forma part d’un debat central a una sessió al Ple del Parlament de Catalunya. Els grups parlamentaris proposants (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) van destacar que la crisi d’accés a l’habitatge exigeix ampliar fórmules fora del mercat i protegir la titularitat col·lectiva. Van subratllar que el cooperativisme en cessió d’ús garanteix estabilitat, assequibilitat i protecció del parc davant l’especulació.

Des de la tribuna, els diputats de cada grup van recordar que a Catalunya ja hi ha una seixantena de projectes en marxa i al voltant de 1.200 habitatges en diferents fases, tal com el recull l’observatori Llargavista, amb potencial per arribar a més d’un miler de persones. També van destacar l’empenta i compromís públic del sector cooperatiu que el que demana és, precisament, seguretat jurídica i regulació clara per evitar usos especulatius del model.

Segons la proposta, la reforma de la Llei de cooperatives incorpora per primera vegada una subsecció específica per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. El text defineix aquest model com una fórmula de tinença cooperativa amb finalitat social i en blinda la no transmissió: es prohibeix la venda o privatització dels habitatges, fins i tot en cas de dissolució, i es garanteix que es mantinguin sempre dins del circuit cooperatiu. La reforma també regula els drets i deures de les persones sòcies, vincula quotes i aportacions al cost real dels habitatges i impedeix el repartiment de fons econòmics entre les sòcies, per evitar qualsevol lucre i assegurar la replicabilitat del model. Un altre element rellevant és l’equiparació de la cessió d’ús al lloguer social, que permet que les administracions públiques el puguin fomentar amb els mateixos instruments. Aquest punt és especialment important per als projectes actuals i futurs, perquè dona a ajuntaments i Generalitat un marc segur per cedir sòl, signar convenis i destinar recursos al desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Reconeixement explícit al sector i a Sostre Cívic

Totes les intervencions van destacar la trajectòria del cooperativisme d’habitatge a Catalunya i el paper de les entitats que n’han estat motors principals, com la Federació de Cooperatives d’Habitatge (Habicoop) i la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de les quals Sostre Cívic és impulsora i membre activa. Els portaveus parlamentaris van esmentar repetidament la nostra entitat com un dels actors que han sostingut el desenvolupament del model, han generat coneixement tècnic i han consolidat pràctiques de governança comunitària.

«Aquesta proposta genera per primera vegada un marc legal clar i específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un model que evita l’especulació, que garanteix estabilitat i que, sobretot, posa l’habitatge al marge del mercat blindant-lo com a bé d’ús i no com a actiu financer»

Jordi Riba i Colom, PSC
«El que proposem no és substituir ni imposar res, sinó una alternativa més potent que conviu amb els altres models, que respecta plenament la propietat privada i que s’inspira en la millor tradició europea. No és només un model econòmic o d’habitatge, és una resposta col·lectiva davant de les dificultats»

Glòria Freixa i Vilardell, Junts per Catalunya
«Les cooperatives d’habitatge fa anys que són una eina de transformació i necessiten un marc jurídic clar per donar seguretat jurídica a un model que funciona i per evitar interpretacions o buits legals que en podrien desvirtuar el sentit. La llei no inventa res: ordena, posa límits, dona garanties i protegeix un model sòlid que volem que continuï creixent com a país.»

Mar Besses i Casanovas, Esquerra Republicana de Catalunya
«Les cooperatives ens demanen regularitzar la seva activitat per garantir el bé comú. La llei, però, ha d’anar acompanyada de polítiques públiques per fomentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, especialment en sòl públic. Per això reclamem que es reservi un 20 % dels nous sòls a aquest model

Susanna Segovia Sánchez, Comuns
«Les cooperatives demostren sortides col·lectives quan se’ns empeny a pensar només en nosaltres. La llei reivindica un sentit comú que hauria de ser compartit: moltes generacions passaran de veure la propietat com a única sortida a reconèixer en el cooperativisme d’habitatge una alternativa desitjable en la joventut, en la maduresa i també en l’etapa de la vellesa.»

Laure Vega, Candidatura d’Unitat Popular

En el cas de Sostre Cívic, es va posar en relleu la seva implantació territorial —present ja en més de 27 municipis i en ciutats com Manresa, Lleida, Granollers, Vilafranca, Palamós o Valls—, així com el salt d’escala assolit en els darrers anys. També es va destacar l’impuls de projectes diversos i l’aval internacional que suposa el recent crèdit milionari del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. 

Els grups contraris (Vox, PP i Aliança Catalana) van qüestionar el model des de posicions molt ideològiques de defensa estricta de la propietat privada. Tot i això, la majoria parlamentària que impulsa la reforma va remarcar que el cooperativisme en cessió d’ús no pretén substituir altres formes de tinença, sinó complementar-les. Van defensar que és una eina imprescindible per diversificar el parc d’habitatge assequible i per retirar una part significativa del sòl i dels habitatges de la lògica especulativa que marca el mercat convencional.

Properes passes

Amb la derrota de l’esmena a la totalitat, la proposició de modificació de la Llei de cooperatives entra ara en la fase de tramitació en ponència dins la Comissió de Drets Socials, que inclourà compareixences d’experts i d’entitats proposades pels diferents grups parlamentaris. En aquest procés, el moviment cooperatiu d’habitatge continuarem fent incidència perquè el text que en resulti mantingui l’esperit de la proposta original: consolidar el blindatge antiespeculatiu i reforçar la col·laboració públic-cooperativa en la cessió de sòl i en el finançament del model.

Des de Sostre Cívic, valorem aquest pas com un avenç polític rellevant per al reconeixement del model de cessió d’ús i com una oportunitat per continuar ampliant el parc d’habitatge cooperatiu, comunitari i fora del mercat a tot el territori.