El projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós fa un pas més per trencar barreres d’accés al dret a l’habitatge per col·lectius vulnerables: hem signat un conveni de col·laboració amb la Fundació TRESC per reservar un habitatge per a persones amb discapacitat.
El grup impulsor de Terra de Mar visita les obres del projecte
Sostre Cívic i la Fundació TRESC hem formalitzat un conveni que permetrà reservar un dels habitatges del projecte Terra de Mar, a Palamós, perquè la Fundació proposi una persona o unitat de convivència que compleixi els requisits d’accés i que formalitzi la seva incorporació al projecte com a sòcia de la cooperativa.
La Fundació TRESC és una entitat de Girona que promou la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental. Ofereix programes laborals i d’habitatge per reforçar l’autonomia i la vida independent. Amb aquest conveni, assumim una col·laboració estable per garantir l’acompanyament professional i facilitar una bona integració comunitària dins el projecte.
El text també preveu la creació d’una comissió de seguiment entre les dues entitats per avaluar el desplegament de l’acord i donar resposta a possibles incidències. D’altra banda, la Fundació TRESC es compromet a oferir suport i seguiment a la persona resident, amb l’objectiu de facilitar un projecte de vida independent i afavorir una bona integració en la dinàmica comunitària del projecte.
Aquesta línia de treball s’inscriu en la nostra voluntat de diversificar els perfils que accedeixen a l’habitatge cooperatiu i demostrar que és un model real d’inclusió i d’accés per a col·lectius que sovint hi troben més barreres.
El projecte a Palamós continua avançant amb pas ferm. El grup impulsor ja reuneix 28 de les 34 unitats de convivència previstes i compta amb una llista d’espera d’una vintena més. Preveiem completar la configuració del grup en les primeres setmanes de l’any i comunicarem qualsevol vacant de manera transparent abans de l’entrada a viure.
En paral·lel, les obres segueixen a bon ritme i el projecte es troba ja a l’última fase del procés de construcció. La previsió actual és finalitzar-les durant el primer trimestre de 2026, mantenint el calendari establert i acostant Terra de Mar a un moment clau: l’inici de la vida en comunitat al nou edifici prevista per a mitjan 2026.
Les obres de Terra de Mar avancen segons el calendari establert
Terra de Mar és una promoció de 34 habitatges amb protecció oficial (HPO) impulsada en sòl públic, mitjançant un dret de superfície atorgat per l’Ajuntament de Palamós. Això permet que els habitatges es mantinguin fora del mercat especulatiu i ofereixin una alternativa d’habitatge estable i assequible basada en el model cooperatiu en cessió d’ús.
El projecte també incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb certificació energètica A, per reduir el consum i millorar el confort dels futurs habitatges.
El Ple del Parlament ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la reforma de la Llei de cooperatives, que per primera vegada porta l’habitatge cooperatiu a debat plenari
La proposició de llei presentada al juliol supera el seu primer tràmit parlamentari, i avança per a crear un marc legal específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Fora d’altres ocasions en què s’ha discutit el model a comissions parlamentàries, és la primera vegada que l’habitatge cooperatiu forma part d’un debat central a una sessió al Ple del Parlament de Catalunya. Els grups parlamentaris proposants (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) van destacar que la crisi d’accés a l’habitatge exigeix ampliar fórmules fora del mercat i protegir la titularitat col·lectiva. Van subratllar que el cooperativisme en cessió d’ús garanteix estabilitat, assequibilitat i protecció del parc davant l’especulació.
Des de la tribuna, els diputats de cada grup van recordar que a Catalunya ja hi ha una seixantena de projectes en marxa i al voltant de 1.200 habitatges en diferents fases, tal com el recull l’observatori Llargavista, amb potencial per arribar a més d’un miler de persones. També van destacar l’empenta i compromís públic del sector cooperatiu que el que demana és, precisament, seguretat jurídica i regulació clara per evitar usos especulatius del model.
Segons la proposta, la reforma de la Llei de cooperatives incorpora per primera vegada una subsecció específica per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. El text defineix aquest model com una fórmula de tinença cooperativa amb finalitat social i en blinda la no transmissió: es prohibeix la venda o privatització dels habitatges, fins i tot en cas de dissolució, i es garanteix que es mantinguin sempre dins del circuit cooperatiu. La reforma també regula els drets i deures de les persones sòcies, vincula quotes i aportacions al cost real dels habitatges i impedeix el repartiment de fons econòmics entre les sòcies, per evitar qualsevol lucre i assegurar la replicabilitat del model. Un altre element rellevant és l’equiparació de la cessió d’ús al lloguer social, que permet que les administracions públiques el puguin fomentar amb els mateixos instruments. Aquest punt és especialment important per als projectes actuals i futurs, perquè dona a ajuntaments i Generalitat un marc segur per cedir sòl, signar convenis i destinar recursos al desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Reconeixement explícit al sector i a Sostre Cívic
Totes les intervencions van destacar la trajectòria del cooperativisme d’habitatge a Catalunya i el paper de les entitats que n’han estat motors principals, com la Federació de Cooperatives d’Habitatge (Habicoop) i la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de les quals Sostre Cívic és impulsora i membre activa. Els portaveus parlamentaris van esmentar repetidament la nostra entitat com un dels actors que han sostingut el desenvolupament del model, han generat coneixement tècnic i han consolidat pràctiques de governança comunitària.
«Aquesta proposta genera per primera vegada un marc legal clar i específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un model que evita l’especulació, que garanteix estabilitat i que, sobretot, posa l’habitatge al marge del mercat blindant-lo com a bé d’ús i no com a actiu financer» Jordi Riba i Colom, PSC
«El que proposem no és substituir ni imposar res, sinó una alternativa més potent que conviu amb els altres models, que respecta plenament la propietat privada i que s’inspira en la millor tradició europea. No és només un model econòmic o d’habitatge, és una resposta col·lectiva davant de les dificultats» Glòria Freixa i Vilardell, Junts per Catalunya
«Les cooperatives d’habitatge fa anys que són una eina de transformació i necessiten un marc jurídic clar per donar seguretat jurídica a un model que funciona i per evitar interpretacions o buits legals que en podrien desvirtuar el sentit. La llei no inventa res: ordena, posa límits, dona garanties i protegeix un model sòlid que volem que continuï creixent com a país.»
Mar Besses i Casanovas, Esquerra Republicana de Catalunya
«Les cooperatives ens demanen regularitzar la seva activitat per garantir el bé comú. La llei, però, ha d’anar acompanyada de polítiques públiques per fomentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, especialment en sòl públic. Per això reclamem que es reservi un 20 % dels nous sòls a aquest model.»
Susanna Segovia Sánchez, Comuns
«Les cooperatives demostren sortides col·lectives quan se’ns empeny a pensar només en nosaltres. La llei reivindica un sentit comú que hauria de ser compartit: moltes generacions passaran de veure la propietat com a única sortida a reconèixer en el cooperativisme d’habitatge una alternativa desitjable en la joventut, en la maduresa i també en l’etapa de la vellesa.»
Laure Vega, Candidatura d’Unitat Popular
En el cas de Sostre Cívic, es va posar en relleu la seva implantació territorial —present ja en més de 27 municipis i en ciutats com Manresa, Lleida, Granollers, Vilafranca, Palamós o Valls—, així com el salt d’escala assolit en els darrers anys. També es va destacar l’impuls de projectes diversos i l’aval internacional que suposa el recent crèdit milionari del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa.
Els grups contraris (Vox, PP i Aliança Catalana) van qüestionar el model des de posicions molt ideològiques de defensa estricta de la propietat privada. Tot i això, la majoria parlamentària que impulsa la reforma va remarcar que el cooperativisme en cessió d’ús no pretén substituir altres formes de tinença, sinó complementar-les. Van defensar que és una eina imprescindible per diversificar el parc d’habitatge assequible i per retirar una part significativa del sòl i dels habitatges de la lògica especulativa que marca el mercat convencional.
Properes passes
Amb la derrota de l’esmena a la totalitat, la proposició de modificació de la Llei de cooperatives entra ara en la fase de tramitació en ponència dins la Comissió de Drets Socials, que inclourà compareixences d’experts i d’entitats proposades pels diferents grups parlamentaris. En aquest procés, el moviment cooperatiu d’habitatge continuarem fent incidència perquè el text que en resulti mantingui l’esperit de la proposta original: consolidar el blindatge antiespeculatiu i reforçar la col·laboració públic-cooperativa en la cessió de sòl i en el finançament del model.
Des de Sostre Cívic, valorem aquest pas com un avenç polític rellevant per al reconeixement del model de cessió d’ús i com una oportunitat per continuar ampliant el parc d’habitatge cooperatiu, comunitari i fora del mercat a tot el territori.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments