Autor: Jose Téllez

La llei sobre l’habitatge cooperatiu arriba al Ple del Parlament i supera el primer tràmit parlamentari

4.12.2025

El Ple del Parlament ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la reforma de la Llei de cooperatives, que per primera vegada porta l’habitatge cooperatiu a debat plenari

La proposició de llei presentada al juliol supera el seu primer tràmit parlamentari, i avança per a crear un marc legal específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

A la seva darrera sessió del 3 de desembre, el Parlament va confirmar el suport ampli al model de cessió d’ús en rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la proposició de modificació de la Llei 12/2015 de cooperatives, que crea per primera vegada un marc específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Amb 105 vots en contra, 26 a favor i 2 abstencions, la cambra va avalar que la iniciativa continuï la tramitació parlamentària per avançar en el blindatge legal d’un model que ja suma una seixantena de projectes i més de 1.200 habitatges arreu del país.

Fora d’altres ocasions en què s’ha discutit el model a comissions parlamentàries, és la primera vegada que l’habitatge cooperatiu forma part d’un debat central a una sessió al Ple del Parlament de Catalunya. Els grups parlamentaris proposants (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) van destacar que la crisi d’accés a l’habitatge exigeix ampliar fórmules fora del mercat i protegir la titularitat col·lectiva. Van subratllar que el cooperativisme en cessió d’ús garanteix estabilitat, assequibilitat i protecció del parc davant l’especulació.

Des de la tribuna, els diputats de cada grup van recordar que a Catalunya ja hi ha una seixantena de projectes en marxa i al voltant de 1.200 habitatges en diferents fases, tal com el recull l’observatori Llargavista, amb potencial per arribar a més d’un miler de persones. També van destacar l’empenta i compromís públic del sector cooperatiu que el que demana és, precisament, seguretat jurídica i regulació clara per evitar usos especulatius del model.

Segons la proposta, la reforma de la Llei de cooperatives incorpora per primera vegada una subsecció específica per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. El text defineix aquest model com una fórmula de tinença cooperativa amb finalitat social i en blinda la no transmissió: es prohibeix la venda o privatització dels habitatges, fins i tot en cas de dissolució, i es garanteix que es mantinguin sempre dins del circuit cooperatiu. La reforma també regula els drets i deures de les persones sòcies, vincula quotes i aportacions al cost real dels habitatges i impedeix el repartiment de fons econòmics entre les sòcies, per evitar qualsevol lucre i assegurar la replicabilitat del model. Un altre element rellevant és l’equiparació de la cessió d’ús al lloguer social, que permet que les administracions públiques el puguin fomentar amb els mateixos instruments. Aquest punt és especialment important per als projectes actuals i futurs, perquè dona a ajuntaments i Generalitat un marc segur per cedir sòl, signar convenis i destinar recursos al desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Reconeixement explícit al sector i a Sostre Cívic

Totes les intervencions van destacar la trajectòria del cooperativisme d’habitatge a Catalunya i el paper de les entitats que n’han estat motors principals, com la Federació de Cooperatives d’Habitatge (Habicoop) i la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de les quals Sostre Cívic és impulsora i membre activa. Els portaveus parlamentaris van esmentar repetidament la nostra entitat com un dels actors que han sostingut el desenvolupament del model, han generat coneixement tècnic i han consolidat pràctiques de governança comunitària.

«Aquesta proposta genera per primera vegada un marc legal clar i específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un model que evita l’especulació, que garanteix estabilitat i que, sobretot, posa l’habitatge al marge del mercat blindant-lo com a bé d’ús i no com a actiu financer»

Jordi Riba i Colom, PSC
«El que proposem no és substituir ni imposar res, sinó una alternativa més potent que conviu amb els altres models, que respecta plenament la propietat privada i que s’inspira en la millor tradició europea. No és només un model econòmic o d’habitatge, és una resposta col·lectiva davant de les dificultats»

Glòria Freixa i Vilardell, Junts per Catalunya
«Les cooperatives d’habitatge fa anys que són una eina de transformació i necessiten un marc jurídic clar per donar seguretat jurídica a un model que funciona i per evitar interpretacions o buits legals que en podrien desvirtuar el sentit. La llei no inventa res: ordena, posa límits, dona garanties i protegeix un model sòlid que volem que continuï creixent com a país.»

Mar Besses i Casanovas, Esquerra Republicana de Catalunya
«Les cooperatives ens demanen regularitzar la seva activitat per garantir el bé comú. La llei, però, ha d’anar acompanyada de polítiques públiques per fomentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, especialment en sòl públic. Per això reclamem que es reservi un 20 % dels nous sòls a aquest model.»

Susanna Segovia Sánchez, Comuns
«Les cooperatives demostren sortides col·lectives quan se’ns empeny a pensar només en nosaltres. La llei reivindica un sentit comú que hauria de ser compartit: moltes generacions passaran de veure la propietat com a única sortida a reconèixer en el cooperativisme d’habitatge una alternativa desitjable en la joventut, en la maduresa i també en l’etapa de la vellesa.»

Laure Vega, Candidatura d’Unitat Popular

En el cas de Sostre Cívic, es va posar en relleu la seva implantació territorial —present ja en més de 27 municipis i en ciutats com Manresa, Lleida, Granollers, Vilafranca, Palamós o Valls—, així com el salt d’escala assolit en els darrers anys. També es va destacar l’impuls de projectes diversos i l’aval internacional que suposa el recent crèdit milionari del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. 

Els grups contraris (Vox, PP i Aliança Catalana) van qüestionar el model des de posicions molt ideològiques de defensa estricta de la propietat privada. Tot i això, la majoria parlamentària que impulsa la reforma va remarcar que el cooperativisme en cessió d’ús no pretén substituir altres formes de tinença, sinó complementar-les. Van defensar que és una eina imprescindible per diversificar el parc d’habitatge assequible i per retirar una part significativa del sòl i dels habitatges de la lògica especulativa que marca el mercat convencional.

Properes passes

Amb la derrota de l’esmena a la totalitat, la proposició de modificació de la Llei de cooperatives entra ara en la fase de tramitació en ponència dins la Comissió de Drets Socials, que inclourà compareixences d’experts i d’entitats proposades pels diferents grups parlamentaris. En aquest procés, el moviment cooperatiu d’habitatge continuarem fent incidència perquè el text que en resulti mantingui l’esperit de la proposta original: consolidar el blindatge antiespeculatiu i reforçar la col·laboració públic-cooperativa en la cessió de sòl i en el finançament del model.

Des de Sostre Cívic, valorem aquest pas com un avenç polític rellevant per al reconeixement del model de cessió d’ús i com una oportunitat per continuar ampliant el parc d’habitatge cooperatiu, comunitari i fora del mercat a tot el territori.

El Conveni ESAL assoleix els 1000 habitatges, però reclamem que Barcelona prioritzi el model cooperatiu

21.11.2025

L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.

Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.

Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.

Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.

Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.

Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.

Aturem el desnonament del Juanjo obrint noves vies per al cooperativisme i el sindicalisme

6.11.2025

Hem adquirit l’habitatge del Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres, per garantir el seu dret a l’habitatge i protegir-lo de l’especulació. L’operació s’ha fet possible gràcies al suport de l’ICF i l’Agència Catalana de l’Habitatge, i representa una nova forma de col·laboració entre el cooperativisme i el moviment pel dret a l’habitatge.

Sostre Cívic hem formalitzat la compra de l’habitatge del Juanjo, un veí del barri de Ciutat Meridiana (Barcelona) que afrontava un procés de desnonament. L’operació, duta a terme conjuntament amb el Sindicat de Llogateres, garanteix que el Juanjo pugui continuar vivint a casa seva amb estabilitat i amb el dret d’ús com a soci de la nostra cooperativa.

L’habitatge, situat en una planta baixa del polígon Font Magués, té 55 m². L’hem adquirit al fons Divarian per un import de 54.200 €, i hi ha prevista una inversió addicional de fins a 49.000 € per rehabilitar-lo i millorar-ne l’eficiència energètica. Sostre Cívic serà la titular i gestora de l’habitatge, i en Juanjo, com a soci de la cooperativa, en tindrà el dret d’ús de manera permanent mitjançant una quota mensual equiparable al seu antic lloguer.

Aquesta operació ha estat possible gràcies a un préstec tou de l’Institut Català de Finances (ICF), bonificat per l’Agència Catalana de l’Habitatge (AHC), dins del programa per mobilitzar habitatges cap a usos socials disponibles per a promotores privades catalogades com a promotores socials, com la nostra. A canvi, Sostre Cívic en mantindrà la titularitat només durant 75 anys i, posteriorment, l’immoble s’incorporarà al parc públic d’habitatge de la Generalitat.

Una aliança per transformar conflictes en habitatge estable

El cas del Juanjo és una prova pilot de la col·laboració estratègica que vam signar el 2023 amb el Sindicat de Llogateres. L’objectiu és impulsar processos de cooperativització d’habitatges en lluita, tot mobilitzant-los cap a models no especulatius com la cessió d’ús.

La compra s’emmarca en la línia d’adquisicions de Sostre Cívic per mobilitzar habitatge cap a l’ús social. En el període recent, la cooperativa ha incorporat desenes d’habitatges, amb 74 adquisicions mitjançant tanteig i retracte en set edificis, i experiències puntuals d’habitatges dispersos per atendre situacions d’emergència de la nostra base social. Aquesta experiència reforça la idea que el cooperativisme pot ser una eina eficaç per transformar situacions d’emergència residencial en habitatge estable i assequible.

Reforçar els instruments públics per escalar el model

Per replicar a escala el que han dut a terme Sostre Cívic i el Sindicat amb el pis del Juanjo, cal actualitzar els instruments que avui tenen ajuntaments i entitats socials per mobilitzar habitatge privat cap a usos socials. Des de la cooperativa proposem:

  • Reforçar el finançament de l’ICF i l’AHC, ampliant el límit de préstec per habitatge fins als 150.000 € (ara només és fins a 100.000 €) i habilitant compres conjuntes amb l’administració.
  • Ampliar el dret de compra preferent a les llogateres d’un bloc propietat d’un fons o multipropietari que es vengui de manera conjunta, per transformar-lo en cooperativa en cessió d’ús.
  • Apostar per la mobilització d’habitatge existent com a via ràpida i eficient per garantir el dret a l’habitatge i combatre l’especulació.

Aquest projecte és una mostra de com la col·laboració entre moviment social, cooperativisme i administració pública pot generar solucions reals i replicables per fer front a l’emergència habitacional. “És la manera efectiva d’aturar desnonaments i treure habitatge de l’especulació”, ha assenyalat Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic d’impuls de projectes.

Impulsem un manifest per una nova Llei de Dependència amb més cures comunitàries i habitatges cooperatius

3.11.2025

La Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora de Familiars de Residències, la Xarxa pel Dret a Cura i Sostre Cívic presentem un manifest conjunt per reclamar una nova Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD) que posi al centre les persones, la vida digna i el dret a rebre cures en comunitat.

El govern espanyol ha enviat al Congrés la reforma de la Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD), amb l’objectiu d’actualitzar un sistema creat fa gairebé vint anys. Segons el Ministeri de Drets Socials, la nova proposta vol millorar la qualitat de l’atenció, reduir la burocràcia i ampliar els serveis domiciliaris i comunitaris, amb especial atenció a l’autonomia personal i al dret a rebre cures en entorns de vida propis. El pla també preveu nous models de convivència col·laboratius i comunitaris o projectes de cures compartides, que obren la porta a incorporar l’habitatge cooperatiu com a part del sistema públic de cures.

Malgrat aquestes intencions, des de les entitats impulsores del manifest considerem que la proposta de reforma no garanteix encara un canvi de model real. L’aplicació de la LAPAD actual continua sent desigual entre territoris, amb una manca estructural de recursos, llargues llistes d’espera i una gestió que continua prioritzant la institucionalització per sobre de la vida en comunitat.

Per això, Sostre Cívic conjuntament amb la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora Familiars de Residències, i la Xarxa Dret a Cura hem impulsat un manifest que exigeix una nova LAPAD que asseguri una atenció pública, universal i de proximitat, amb finançament suficient i coordinació efectiva entre els serveis socials, sanitaris i comunitaris.

Des de Sostre Cívic hi participem activament com a entitat promotora, aportant la nostra experiència en models d’habitatge cooperatiu sènior i projectes d’envelliment actiu, que combinen autonomia personal, suport mutu i cures comunitàries. Defensem que els habitatges cooperatius poden ser una alternativa real a les residències tradicionals, i que cal incloure’ls dins de les polítiques públiques de dependència i cures. El manifest proposa reformar en profunditat la llei estatal per assegurar una xarxa pública de serveis domiciliaris i comunitaris, millorar les condicions laborals de les treballadores de cures i garantir un sistema de finançament estable i progressiu.

“El dret a les cures és també el dret a decidir com volem viure quan som grans. Els habitatges cooperatius en cessió d’ús permeten envellir en comunitat, amb suport mutu i sense especulació”, destaquen les representants de la taula de gent gran des de Sostre Cívic.

➡️ Podeu llegir i signar el manifest complet aquí: https://forms.gle/9LYfW1t9vGErFxjT9

Sostre Cívic i l’habitatge cooperatiu sènior

A Sostre Cívic treballem des de fa anys de forma pionera a Catalunya per impulsar projectes d’habitatge cooperatiu per a persones grans, que permetin envellir amb autonomia, suport mutu i en entorns comunitaris.

Actualment en tenim tres en marxa: Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, actualment està en fase d’obres de rehabilitació d’un antic hotel per convertir-se, el 2026, en el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Catalunya. Can 70, en canvi, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer a construir-se en un solar públic municipal, situat al barri de Sarrià, que serà una realitat el 2027. Solterra, a Sant Hilari Sacalm, s’ubicarà també en un antic hotel, i encara està en fase de definició de projecte i cerca de finançament. Tots tres preveuen habitatges per a prop de 100 unitats amb diversos espais compartits pensats per afavorir les cures mútues, la convivència i la participació activa.

Amb aquesta i altres iniciatives, volem demostrar que el model cooperatiu pot ser clau per repensar el sistema de cures i garantir una vellesa digna i comunitària.

Sostre Cívic defensa el cooperativisme en cessió d’ús en els plans estatals i europeus sobre habitatge

24.10.2025

Hem presentat aportacions al nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 i al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible per garantir que el model cooperatiu en cessió d’ús sigui reconegut i finançat com a peça clau de les polítiques públiques d’habitatge.


El passat setembre, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va presentar el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, el primer sota la nova Llei d’Habitatge. Amb una dotació de 7.000 milions d’euros —el triple que els plans anteriors—, aquest pla defineix les línies de finançament i els criteris que guiaran les polítiques d’habitatge a tot l’Estat durant els propers cinc anys. Els seus objectius principals inclouen incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible de forma permanent, rehabilitar el parc existent i reduir l’esforç econòmic d’accés a l’habitatge.

Des de Sostre Cívic hi hem presentat esmenes per assegurar que el model cooperatiu en cessió d’ús s’integri de manera efectiva dins la política estatal. Proposem que el Pla reconegui les cooperatives d’habitatge com a proveïdores socials d’habitatge, definint-les com a entitats de l’economia social sense ànim de lucre, que garanteixen l’accés estable a preu de cost, amb quotes assequibles i gestió democràtica. També demanem que la cessió d’ús s’inclogui a totes les línies i programes de foment d’habitatge assequible, tant en sòl públic com privat.

Altres aportacions que hem traslladat al Pla del Ministeri reclamen reservar un 5% del pressupost estatal per a projectes cooperatius, limitar les ajudes exclusivament a entitats sense ànim de lucre i evitar que empreses privades de models especulatius que el mateix pla defineix com a “coliving”, “cohousing” es beneficiïn dels mateixos recursos públics.

“El nou Pla Estatal ha de prioritzar que l’habitatge social i assequible estigui promogut i gestionat per entitats sense ànim de lucre, reconeixent el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Tot i que ja té reconeixement important a Catalunya, la falta de reconeixement i finançament per part de les polítiques públiques del Ministeri impedeix que el model cooperatiu d’habitatge es pugui consolidar a altres territoris de l’estat”, ha afirmat David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic.

Contribucions al Pla Europeu

Paral·lelament, hem participat en la Consulta Pública de la Comissió Europea per al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible, on hem aportat la perspectiva del cooperativisme d’habitatge i de l’economia social en clau europea. La importància d’aquesta consulta europea és rellevant perquè per primera vegada en una institució comunitària s’ha nomenat un comissari específicament responsable en la matèria, el socialdemòcrata danès Dan Jørgensen. La Comissió Europea reconeix així que l’accés a l’habitatge constitueix una prioritat política comunitària i està recollint opinions de ciutadanes, organitzacions i administracions de tots els estats membres per elaborar una resposta coordinada que complementi les polítiques estatals. Aquesta iniciativa busca mobilitzar inversions europees, revisar normatives d’ajuts dels estats i facilitar finançament per a habitatge assequible a escala continental.

En la nostra contribució a la consulta, que hem pogut consensuar dins de Housing Europe on participem com a membres de la Red de Vivienda Cooperativa, hem reclamat que la Unió Europea reconegui explícitament la cessió d’ús com a model jurídic i social dins de les polítiques d’habitatge assequible, i hem proposat:

  • Accés específic a finançament europeu i nacional per a cooperatives i entitats de l’economia social, mitjançant instruments de crèdit o inversió d’impacte.
  • Adaptar la normativa d’ajuts d’Estat per incloure iniciatives comunitàries sense ànim de lucre sense discriminacions.
  • Reservar sòl públic per a projectes de cooperatives i entitats socials.
  • Promoure la sostenibilitat i la innovació amb projectes de construcció en fusta, energia renovable i comunitats energètiques locals.
  • Regular la financerització de l’habitatge i limitar la seva especulació amb mesures fiscals sobre habitatges buits i segones residències.
  • Enfortir la governança democràtica incorporant les administracions locals i els actors socials en el disseny i la implementació de les polítiques d’habitatge.

Des de Sostre Cívic defensem que l’habitatge assequible no és només un repte financer o de construcció, sinó una qüestió de justícia social i democràcia econòmica, que requereix models col·lectius i solidaris de propietat i gestió. Amb aquestes aportacions, reafirmem el nostre compromís per incidir en les polítiques públiques d’habitatge, tant a escala estatal com europea, i per consolidar el model cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa real, replicable i transformadora.

Reclamem més suport públic per consolidar el model cooperatiu d’habitatge

9.10.2025

Participem a la jornada d’habitatge de eldiario.es per reivindicar el cooperativisme com a eina imprescindible per solucionar el dret a l’habitatge.

Sostre Cívic va estar present a la taula “Alternatives d’èxit davant la crisi de l’habitatge” dins les jornades “El dret a l’habitatge: reptes i solucions” organitzades per eldiario.es, el passat dilluns 6 d’octubre al Palau Robert de Barcelona. La nostra directora de projectes i membre del nostre Consell Rector, Eva Ortigosa, va remarcar que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa real al mercat especulatiu basada en la propietat col·lectiva i l’estabilitat a llarg termini per a les persones sòcies. La representant de Sostre Cívic, a més, va subratllar no només el creixement exponencial del model de cessió d’ús, sinó també la seva capacitat transformadora en l’economia social i en el teixit urbà, rebent el reconeixement explícit dels representants de les administracions i del món acadèmic.

Ortigosa va presentar una visió optimista del moment que viu el cooperativisme d’habitatge i, en particular, Sostre Cívic. Va explicar que, des del primer projecte pilot el 2015, hem fet un salt d’escala notable: el 2025 comptem amb més de 25 projectes arreu del territori, que sumen prop de 600 habitatges —entre els que ja estan en convivència i els que són en promoció— i més de 2.100 persones sòcies, de les quals més de 500 ja tenen un habitatge adjudicat.

Va remarcar que el nostre model va més enllà de garantir una llar, perquè impulsa la compartició de serveis i recursos associats a l’habitatge (mobilitat, consum i cures), crea projectes adaptats a col·lectius específics —com la gent gran— i enforteix els vincles comunitaris amb els barris, contribuint a construir ciutats més resilients i cohesionades.

Segons Ortigosa, el model cooperatiu garanteix habitatge assequible sense ànim de lucre, fomenta la sostenibilitat ambiental i dinamitza l’Economia Social i Solidària, amb la participació de banca ètica, arquitectures cooperatives i empreses de construcció responsables. També va reivindicar el paper del sector com a motor de les polítiques públiques d’habitatge, celebrant el suport institucional creixent —mitjançant subvencions i cessió de sòl públic— però recordant que encara queda camí per consolidar i ampliar aquest marc de suport.

Respecte a la incidència del model en el mercat, Ortigosa va ser contundent: l’habitatge cooperatiu canvia primer el relat, demostrant que el dret a l’habitatge es pot garantir des d’actors sense lucre, i, a mesura que el sector guanyi volum, tindrà una incidència creixent en el preu de l’habitatge i en la desmercantilització del sòl.

Administracions i acadèmia reconeixen el cooperativisme en cessió d’ús com una solució indispensable

El debat va comptar amb la participació de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va reconèixer la necessitat de donar més “musculatura” al cooperativisme en cessió d’ús perquè pugui incrementar el parc d’habitatge assequible. Riera va destacar el Conveni Sal, que preveu la cessió de sòl per a 1.000 habitatges en 10 anys, i va anunciar la voluntat del consistori d’accelerar aquest procés per poder cedir tot el sòl previst en només cinc anys. Segons ell, cal que el tercer sector guanyi capacitat per, en el futur, poder impulsar també habitatge assequible sobre sòl privat.

Per la seva banda, Carles Martí, comissionat de barris de la Generalitat, va posar l’accent en el gran potencial del cooperativisme en la rehabilitació i regeneració urbana, àmbits en què encara hi ha molt de marge per créixer. Va subratllar la convergència d’objectius entre les polítiques públiques —com el Pla de Barris i Viles, amb 200 milions d’euros anuals— i la filosofia del cooperativisme, que aposta per projectes sense lucre i amb retorn social al territori.

Tots dos representants van coincidir en la importància d’accelerar la cessió de sòl públic i consolidar un sistema d’habitatge mixt, on el sector social tingui un paper protagonista al costat de l’administració.

El debat va incorporar també la mirada acadèmica de David Falagan, de la Càtedra de Barcelona Estudies d’Habitatge (UPC), que va situar la reflexió en clau europea. Va recordar que Espanya només disposa d’un 2,5% d’habitatge social, molt lluny del 30% dels Països Baixos o el 24% d’Àustria, i va destacar que models com el de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús poden contribuir de manera decisiva a revertir aquesta situació.

En aquest punt, Eva Ortigosa va reivindicar que Sostre Cívic ja té el múscul per fer-ho possible, i va reclamar que en grans programes estatals, com el Pla 50.000, es prioritzin els actors sense ànim de lucre i les cooperatives, situant-los “per davant d’aquells que busquen benefici econòmic” en la gestió i provisió d’habitatge social. Falagan va coincidir amb aquesta visió i va afegir que el model cooperatiu és eficaç tant a curt termini —amb accions tàctiques que eviten l’expulsió residencial— com a llarg termini, garantint l’estabilitat i la permanència de l’habitatge assequible que el sector públic, sol, sovint no pot assegurar.

Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries, Riera va situar l’impacte principal de l’economia social en les classes mitjanes, mentre que Martí va discrepar amistosament, afirmant que les entitats sense ànim de lucre poden beneficiar el conjunt de la població i tenen un alt potencial per generar habitatge a preus assequibles. Ortigosa va tancar aquest bloc recordant que la nostra cooperativa treballa per un accés universal a l’habitatge i per afavorir la mixtura social, amb quotes adaptades a diferents situacions econòmiques —des de les classes mitjanes fins a persones en situació de precarietat, que poden accedir a quotes subvencionades.

La trobada va confirmar Sostre Cívic com un referent internacional —reconegut amb els premis World Habitat i Innovació Social de la Comissió Europea— i com un soci estratègic per construir un sistema públic i social d’habitatge a Catalunya, capaç d’articular polítiques públiques, iniciativa social i transformació urbana.

El primer estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu confirma que millora la qualitat de vida i redueix l’estrès residencial

8.10.2025

L’informe, impulsat per Habicoop amb la participació de Sostre Cívic, analitza per primer cop els beneficis socials, econòmics i ambientals del model cooperatiu en cessió d’ús comparant-ho amb el lloguer privat. 

Les persones que hi viuen gaudeixen de més estabilitat, menys despesa i més benestar emocional que les que viuen de lloguer al mercat privat.

Aquest dimarts 30 de setembre s’ha presentat al BLOC4BCN, a Barcelona, el primer Estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, elaborat per la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya (Habicoop) amb la col·laboració de Sostre Cívic i altres entitats del sector. L’informe avalua, per primer cop amb dades contrastades, els efectes d’aquest model en tres àmbits: social, econòmic i ambiental.

L’estudi està coordinat per Alma Porta (Andaira) i Laura Camprubí (El Risell), i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Aplica un mètode innovador basat en l’avaluació de l’impacte net i la teoria del canvi, amb perspectiva de gènere i enfocament col·laboratiu. La recerca s’ha basat en una enquesta a més de 300 persones i l’anàlisi de 19 projectes d’habitatge cooperatiu en convivència arreu de Catalunya, amb l’objectiu de mesurar-ne l’impacte social, econòmic i ambiental. Aquesta metodologia permet comparar la situació de les persones que viuen en habitatges cooperatius amb les persones que viuen de lloguer al mercat privat, controlant factors com l’edat, el gènere o els ingressos.

Més estabilitat, millor salut i més estalvi

Els resultats són clars: les persones que viuen en habitatges cooperatius en cessió d’ús tenen 6,6 vegades més probabilitats de poder-hi viure tota la vida i 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge que les que viuen de lloguer. També mostren un nivell de satisfacció amb la vida 1,3 punts més alt (en una escala de 0 a 10) i manifesten més confiança, suport mutu i benestar emocional.

Segons l’informe, el 75% de les persones cooperativistes passen temps amb el veïnat als espais comuns i gaudeixen d’una percepció de seguretat un 31% més alta. El sentiment de comunitat i la participació són especialment destacats: tres de cada quatre sòcies participen regularment a assemblees i gairebé el 25% ho fan setmanalment.

Durant la presentació, Eulàlia Tubau, co-coordinadora de Sostre Cívic i membre de la comissió gestora de l’estudi, va destacar que “aquest informe demostra amb dades el que ja vivim cada dia: que el cooperativisme d’habitatge millora la vida de les persones i genera comunitat, confiança i arrelament”.

Assequible i econòmicament resilient

El model també és més sostenible econòmicament. El cost mitjà d’un habitatge cooperatiu és 3,66 €/m² inferior al del lloguer privat, i quatre vegades més persones aconsegueixen dedicar menys del 30 % dels seus ingressos a l’habitatge. A més, les persones cooperativistes tenen 11 vegades més probabilitats d’arribar a final de mes amb facilitat i la meitat declara que pot estalviar més que abans d’entrar a la cooperativa.

La viabilitat dels projectes és igualment positiva: el 84 % dels edificis presenten un balanç econòmic positiu, i la pràctica totalitat disposa de mecanismes de solidaritat interna per donar suport a les persones amb dificultats puntuals. En paraules de David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop i co-coordinador de Sostre Cívic, “aquest model demostra que és una alternativa econòmicament viable, capaç d’oferir habitatges estables sense ànim de lucre i amb una gestió comunitària”.

Impacte ambiental i sostenibilitat

En l’àmbit ambiental, les dades mostren que el model cooperatiu redueix de manera significativa l’impacte ecològic de l’habitatge. Els edificis estudiats tenen un consum energètic un 55 % inferior a la mitjana de Catalunya, i el 90 % de l’energia que fan servir és renovable. A més, un 70 % dels projectes disposa de sistemes de monitoratge energètic, i gairebé el 60 % ofereix aparcaments per a bicicletes o vehicles compartits.

També s’hi constata un augment de l’ús d’aliments ecològics i de proximitat, i un canvi d’hàbits cap a una mobilitat més sostenible, amb menys ús del cotxe privat i més desplaçaments a peu, en bici o amb transport públic.

“La sostenibilitat és inherent al model”, va subratllar Laura Camprubí, de la cooperativa El Risell. “Construïm edificis eficients i comunitats que cuiden l’entorn, i això té un impacte directe en la reducció d’emissions i en el benestar de les persones.”

Una porta d’entrada a l’Economia Social i Solidària

A més dels beneficis econòmics, socials i ambientals, l’estudi també revela un altre impacte clau del model cooperatiu: la seva capacitat per apropar noves persones a l’Economia Social i Solidària (ESS). Per tant, això vol dir que és socialment molt transversal i genera vincles entre trajectòries molt diverses. L’habitatge cooperatiu actua com una porta d’entrada a l’ESS, ja que facilita la incorporació de persones sense experiència prèvia i afavoreix la participació en iniciatives col·lectives.

Segons les dades de l’informe, gairebé una de cada cinc persones residents (17,6 %) no tenia cap relació prèvia amb l’ESS, i aquest percentatge s’enfila fins al 48,5 % entre aquelles que coneixien el model però no hi havien participat abans. Això confirma que viure en cooperativa no només transforma la manera d’habitar, sinó que obre camins cap a altres formes de consum, treball i organització més democràtiques i solidàries.

Reconeixement institucional i reptes de futur

L’acte ha reunit més d’una cinquantena de persones i ha comptat amb la presència del secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, i del comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera. Tots dos han coincidit a destacar el paper estratègic del cooperativisme d’habitatge per ampliar el parc assequible i garantir el dret a l’habitatge. “Cal utilitzar tots els recursos que tenim en un moment tan difícil”, ha remarcat Ramos, mentre que Riera ha subratllat la necessitat de “donar un salt d’escala” i consolidar un sistema d’habitatge mixt amb protagonisme del sector social.

Des de Sostre Cívic, hi coincidim plenament: l’estudi evidencia que el model de cessió d’ús funciona i és una eina real per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, gestionem gairebé la meitat dels projectes cooperatius de Catalunya, amb més de 2.100 persones sòcies i 550 habitatges en convivència o en promoció.

L’estudi de Habicoop representa un pas decisiu per al reconeixement del cooperativisme d’habitatge com a pilar de les polítiques públiques d’habitatge. Els resultats reforcen el que moltes comunitats d’habitatge cooperatiu han demostrat sobre el terreny: que és possible garantir habitatges dignes, estables i assequibles fora del mercat especulatiu.

📎 Consulta l’estudi complet: habicoop.cat/estudi-impacte

Iniciem les obres de Can 70, el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Barcelona

26.09.2025

Aquest divendres hem viscut un moment molt especial: hem posat la primera pedra de Can70, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans sobre sòl públic de Barcelona i de Catalunya. Ho hem celebrat al solar municipal de la Via Augusta, a Sarrià, acompanyades de sòcies, veïnes, autoritats i col·laboradors.

Un somni que vam començar el 2015

Can70 neix de la iniciativa d’un grup de sòcies de Sostre Cívic, d’entre 55 i 70 anys, que l’any 2015 vam decidir repensar com volíem envellir: no en soledat, sinó en comunitat. Des de llavors hem organitzat tallers, debats i trobades sobre arquitectura, cures, convivència i sostenibilitat. Tot aquest treball col·lectiu ha fet possible arribar fins aquí.

L’any 2021, l’Ajuntament de Barcelona ens va cedir el solar en dret de superfície per 99 anys, dins el conveni amb entitats socials (ESAL). Gràcies a aquest pas, Can70 es va convertir en el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic, no només a Barcelona, sinó també a Catalunya i a l’Estat. Les sòcies hi viuran amb un dret d’ús indefinit, com un lloguer vitalici a preu de cost, mentre que la cooperativa en mantindrà la propietat durant tot el temps que duri la cessió municipal.

Un projecte col·lectiu amb suport institucional

A l’acte d’inici d’obres hi van intervenir representants de l’Ajuntament i de la Generalitat. Jordi Valls, quart tinent d’alcaldia, va destacar que les polítiques d’habitatge no poden dependre només de les institucions, sinó que cal sumar la col·laboració amb cooperatives i entitats socials. Per la seva banda, Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials, va expressar el suport del Govern català i va anunciar una nova línia de subvencions per a projectes com aquest que ensenyen el camí cap a una nova idea de gestionar la cura de la gent gran, fomentant l’autogestió i la desinstitucionalització.

Des de Sostre Cívic, el president del nostre Consell Rector, Carlos Alcoba, va agrair el suport rebut i va remarcar el valor d’atrevir-nos a innovar en un camp tan clau com les cures. Com va dir: “Innovar vol dir arriscar, i ho fem amb convicció perquè sabem que cal transformar el sistema de cures del nostre país.”

El projecte, a més, és finançat pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, dintre del crèdit de 31 milions d’euros que va concedir a Sostre Cívic per a desenvolupar més de 350 habitatges en diferents projectes durant els pròxims anys. El finançament caldrà completar-lo amb altra entitat financera que s’anunciarà pròximament.

Projecte de Peris-Toral
Projecte de Peris-Toral

Com serà Can70

El projecte comptarà amb 39 unitats d’ús: 10 habitatges convencionals i 29 en unitats agregades, els quals combinaran espais privats i cuines compartides amb veïnes de la mateixa planta. La promoció està dissenyada per l’equip d’arquitectes Peris+Toral, qui va guanyar el primer concurs d’idees impulsat per la cooperativa Sostre Cívic. 

Destaca l’arquitectura innovadora i sostenible amb ús de formigó de terra compactada, forjats prefabricats, una galeria orientada al sud per aprofitar el sol hivernal i altra orientada al nord per reforçar ventilació a l’estiu, així com sistemes d’aerotèrmia i plaques fotovoltaiques per optimitzar consum energètic. Els edificis estaran interconnectats pel semisoterrani, que albergarà els espais comunitaris, amb la voluntat d’obrir-les al barri. 

El grup impulsor actual està format per 31 persones, majoritàriament dones d’entre 57 i 75 anys. Queden encara 8 places disponibles per a persones d’entre 55 i 60 anys, i ja hem començat a fer sessions informatives per sumar noves sòcies.

En el seu emotiu parlament final, una representació de les sòcies del grup impulsor han destacat la voluntat de “construir espais de cura i comunitat, on ningú hagi d’afrontar sola l’envelliment”, i han reclamat a les institucions canvis urgents en el model de cures. Han recordat que el 2050 les persones majors de 65 anys seran el 30% de la població, i una quarta part d’aquestes tindrà més de 85 anys.

Des del 2021 les sòcies del grup ja participen activament al teixit social Sarrià, a través de la Comunalitat i d’altres iniciatives veïnals, perquè volen que Can70 sigui un espai obert i vinculat al barri. De fet, durant els parlaments, també va participar Mireia Vergés, de La Drecera–Comunalitat de Sarrià, que ha agraït la implicació de les sòcies de Can70 en el teixit veïnal participant en reivindicacions socials i comunitàries del barri.

Un compromís amb el futur

Durant l’acte, vam enterrar una càpsula del temps amb objectes i documents que simbolitzen el nostre compromís amb les generacions futures. El projecte ja està en marxa, i si tot va bé, a finals de 2027 les primeres sòcies podran començar a viure a Can70.

El repte que tenim al davant és gran: el 2050, un 30% de la població tindrà més de 65 anys, i una de cada quatre persones superarà els 85. Per això diem alt i clar que cal canviar el model de cures i que iniciatives com Can70 són part de la solució.

Cal recordar que, a més de Can70, Sostre Cívic impulsa altres projectes d’habitatge cooperatiu per a gent gran, com Walden XXI (a Sant Feliu de Guíxols) i Solterra (a Sant Hilari Sacalm). Walden XXI ja està en una fase molt avançada de les obres de rehabilitació de l’antic hotel de Sant Feliu de Guíxols que vam comprar com a cooperativa i, a finals de l’any vinent, serà el primer habitatge cooperatiu per a gent gran en posar-se en marxa a Catalunya.

Impulsem ‘La Vivencial’, una aliança cooperativa per estendre l’habitatge cooperatiu a tot l’estat

26.09.2025

A Sostre Cívic, juntament amb La Replazeta (Aragó) i Tangente (Madrid), impulsen un projecte un acord estable d’intercooperació amb l’objectiu de consolidar i replicar el model de cessió d’ús arreu de l’estat.

Aquesta aliança ens permetrà articular equips tècnics solvents, impulsar nous projectes i enfortir la col·laboració amb administracions públiques.

Tres cooperatives referents en cooperativisme en cessió d’ús hem unit forces per fer créixer el nostre model d’habitatge a escala estatal. Sostre Cívic (Catalunya), La Replazeta (Aragó) i Tangente (Madrid) hem impulsat una aliança socioempresarial que hem anomenat ‘La Vivencial’, que estableix un marc de col·laboració estable per promoure nous projectes d’habitatge en cessió d’ús arreu de l’estat espanyol. L’acord ens permet sumar capacitats tècniques, compartir coneixement i oferir-nos suport mutu per enfortir aquest model no especulatiu i col·lectiu d’accés a l’habitatge.

Actualment, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model en creixement arreu de l’Estat. El 2024, hi havia més de 50 projectes ja en funcionament, més de 100 en fase de desenvolupament i molts grups constituïts amb l’objectiu d’impulsar noves iniciatives. En total, parlem de més de 2.000 habitatges en diferents fases de desenvolupament, dels quals més de la meitat, prop de 1.200, es concentren a Catalunya, que actua com a principal motor del model.

Qui formem La Vivencial?

  • Sostre Cívic som la cooperativa d’habitatges de referència a Catalunya amb més de 2.100 persones sòcies, 190 habitatges en convivència i 370 en promoció. Des de fa vint anys promovem el model de cessió d’ús com a alternativa no especulativa per garantir el dret a l’habitatge.
  • La Replazeta, és una línia d’activitat impulsada pel Grupo La Veloz a Aragó. Aquesta línia d’activitat acompanya processos de promoció i consolidació de cooperatives d’habitatge i projectes de cures. Té una àmplia trajectòria en l’àmbit de l’economia social i aposta per la vida comunitària i la gestió democràtica del sòl. La seva seu principal és a Saragossa, però actua també en altres territoris de l’Aragó i voltants. Més info: lareplazeta.org.
  • Tangente és un grup cooperatiu, a Madrid, amb una àmplia experiència en projectes d’economia solidària. També impulsen una línia d’activitat, Promotora del Común, per oferir serveis tècnics especialitzats per a projectes d’habitatge col·laboratiu, especialment a Madrid però també a altres comunitats del centre i sud de l’Estat. Acompanyen grups, donen formació i elaboren projectes arquitectònics, socials i de sostenibilitat. Més info: tangente.coop/promotora-del-comun

Una aliança per multiplicar el model en cessió d’ús

L’aliança té com a objectiu impulsar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús mitjançant la consolidació d’equips tècnics de l’Economia Social i Solidària (ESS), que actuem com a referents en els nostres territoris. Les entitats que integren La Vivencial impulsen i acompanyen projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu de l’estat. A la vegada, és un instrument per formar i capacitar equips, difondre el model i organitzar jornades i espais d’intercanvi interterritorials.

El treball conjunt es basa en la col·laboració, el suport mutu i la compartició de coneixement. A la vegada, oferim als grups locals, a les administracions i a les entitats un interlocutor solvent amb qui impulsar projectes d’habitatge social en clau público-cooperativa-comunitària, respectant sempre els ritmes i l’autonomia de cada territori. L’objectiu és multiplicar els projectes, fent-los més viables, assequibles i amb major capacitat transformadora.

Fruit d’aquesta cooperació, vam viatjar conjuntament a Suïssa per conèixer de prop un dels models més avançats d’habitatge cooperatiu no especulatiu d’Europa. Aquesta experiència ens ha reforçat en la voluntat de continuar aprenent i intercooperant per fer créixer el model a escala estatal.

Entre les accions en marxa, estem analitzant quines estructures organitzatives són més adequades per a cada territori, amb l’objectiu de garantir la replicabilitat del model. En el cas de Sostre Cívic, impulsem i agrupem diversos projectes sota una mateixa estructura cooperativa, la qual cosa facilita la creació de nous projectes arreu, assegurant alhora el control comunitari i democràtic del sòl i dels habitatges a través de l’assemblea de persones sòcies. Aquesta fórmula permet expandir el model sense perdre’n els valors transformadors, i per això l’aliança valorarà com implementar el model de Sostre Cívic en els diferents territoris. Fora de Catalunya, només hi ha una experiència similar: la cooperativa Entrepatios, a Madrid, que compta amb dues promocions i un total de 27 habitatges. Amb l’aliança, compartim l’aprenentatge acumulat en vint anys per generar nous agents sòlids, amb arrelament territorial i capacitat d’incidència pública.

Aquesta iniciativa rep el suport del PERTE d’Economia Social i de les cures, impulsat pel Ministeri de Treball i Economia Social, que inclou actuacions de formació, acompanyament, transició energètica i cures. Gràcies a aquest marc, volem garantir la viabilitat i la sostenibilitat de nous equips i projectes a Madrid, Aragó i altres territoris, replicant l’experiència consolidada a Catalunya.

Més enllà de l’aliança, organitzem el moviment cooperatiu d’habitatge

Més enllà de l’aliança tècnica, les tres entitats impulsem també la xarxa estatal Red de Vivienda Cooperativa. Aquesta entitat reuneix organitzacions i altres xarxes territorials de l’economia solidària que promouen l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. A Catalunya s’articula al voltant de la XES; a la resta de l’Estat, amb REAS. Des d’aquest espai, Sostre Cívic, La Replazeta i Tangente, juntament amb moltes altres entitats catalanes i de tot l’estat, coordinem l’acció política i difonem el model. Volem consolidar-lo a tot l’Estat i reforçar-ne la projecció internacional.

El juny passat, la xarxa es va incorporar formalment a Housing Europe, la federació europea d’habitatge social i cooperatiu. Això ens brinda capacitat d’incidir en les polítiques estatals i europees d’habitatge, en un moment en què aquest dret està pressionat i les polítiques socials podrien retrocedir. Recentment, el Congrés espanyol ha aprovat per primera vegada una proposta de suport explícit a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La resolució insta el Govern a promoure suports normatius, finançament i cessió de sòl públic per fomentar aquest model no especulatiu.

Promou i finança:

L’alcalde de Vilafranca visita les obres de La Bastida-Pati del Gall

23.09.2025

El projecte de Pati del Gall tindrà 24 habitatges cooperatius sostenibles i de protecció oficial, amb espais comunitaris. Les obres finalitzaran el 2026

Aquest 23 de setembre, l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, i la regidora d’habitatge, Lourdes Sánchez, han visitat les obres del Pati del Gall – La Bastida, situat al barri de l’Espirall. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al Penedès, impulsat per Sostre Cívic i l’entitat local La Bastida, amb el suport de l’Ajuntament, que ha cedit el solar per 75 anys i ha facilitat l’accés a fons europeus Next Generation.

Habitatges sostenibles i comunitaris

El Pati del Gall comptarà amb 24 habitatges en règim de cessió d’ús entre 43 m² i 90 m², construïts amb criteris d’eficiència energètica, sostenibilitat mediambiental i foment de la vida comunitària. L’edifici es construirà amb estructura de fusta, un sistema més sostenible i ràpid d’executar que redueix de manera significativa la petjada ecològica de la construcció.

Fina Urpí, sòcia i arquitecta del projecte (estudi Vaivera) ha destacat que un dels elements més innovadors serà l’atri bioclimàtic: un pati cobert que permet regular la ventilació creuada i minimitzar la dependència de sistemes actius de calefacció i refrigeració. Aquesta solució ja ha estat aplicada en altres projectes cooperatius de referència, com La Borda (Sants, Barcelona) o Cal Paler Nou (Cardedeu, també gestionat per Sostre Cívic). A més, l’edifici també disposarà d’una preinstal·lació per al reciclatge d’aigües grises, una inversió de futur que podria reduir fins a un 40% el consum domèstic d’aigua. 

Paral·lelament, l’arquitectura està pensada per afavorir la vida en comunitat, amb espais compartits com sales polivalents, bugaderia, terrat comunitari i opcions de mobilitat compartida. En aquest sentit, el grup impulsor va aconseguir una modificació del planejament urbanístic que els ha permès evitar la construcció d’una plaça d’aparcament per habitatge. En lloc d’això, s’ha optat per un sistema col·lectiu amb unes 12 places compartides, que reforça l’aposta per un model de mobilitat més sostenible.

Pel que fa al finançament, la inversió total és de 4.975.534,61 €, finançat principalment amb 619.170 € d’aportacions de capital de les persones sòcies, un milió d’euros dels fons Next Generation i un crèdit atorgat a Sostre Cívic pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB).

Un grup de sòcies divers i actiu

Durant la visita institucional també ha participat Àlex Muñoz representant del grup impulsor de sòcies. Format per 15 unitats de convivència, es tracta d’un grup molt heterogeni format majoritàriament per gent de Vilafranca i de la comarca, amb edats molt transversals i gent que viu sola, però també famílies nuclears i monoparentals. A tots els ha atret, principalment, la possibilitat d’accedir a un habitatge estable fora de les dinàmiques del mercat especulatiu, i una vida en comunitat arrelada al municipi. 

Tot i que encara no hi viuen, el grup impulsor de sòcies avança feina dissenyant la gestió de l’ús i manteniment del futur edifici, prenent les darreres decisions arquitectòniques i fent seguiment de les obres.

Encara hi ha 9 habitatges disponibles: 2 per a col·lectius vulnerables (definits per l’Ajuntament), 3 per a menors de 35 anys i 4 lliures. Per accedir-hi cal ser soci de la cooperativa i complir els requisits de demandant d’un habitatge de protecció oficial. Pel que fa a les aportacions, totes les unitats de convivència han de fer una aportació inicial de 20.000 a 35.000 € segons la mida del seu habitatge, i pagar una quota mensual de 590 a 900 €, que cobreix el retorn del crèdit i les despeses de la cooperativa. Les incorporacions es fan tres cops l’any; la propera serà el 30 de setembre. Més informació: sostrecivic.coop/projectes/pati-del-gall.

Un model en creixement

Amb el Pati del Gall, Vilafranca se suma a més de 40 municipis que aposten pel cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges cooperatius en promoció o convivència arreu del país. El projecte forma part del salt d’escala de Sostre Cívic, que amb un crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) construirà en dos anys més de 350 nous habitatges cooperatius i socials, consolidant el model cooperatiu com una alternativa real i sostenible a la crisi habitacional.