Categoria: Difusió del model

Espais que s’adapten a la vida: claus i aprenentatges sobre innovació tipològica

Crònica del debat sobre la innovació tipològica en l’habitatge cooperatiu, celebrat el dijous 13 de novembre a l’Espai Línia de Barcelona.


El context residencial a Barcelona i Catalunya es troba en un punt de tensió estructural que obligarà a repensar profundament el model habitacional en els pròxims anys. L’evolució de la població, l’encariment de l’accés a l’habitatge, la limitació del sòl disponible i la transformació dels models de vida configuren un escenari on les tipologies, dimensions i formes dels habitatges evolucionaran de manera significativa.
Tot plegat suposa una pressió addicional no només sobre l’accés a l’habitatge sinó sobre com construïm, amb quines dimensions i amb quines distribucions interiors de les peces, en definitiva, en com vivim.

La sala de l’Espai Línia es va omplir de gom a gom [Imatges cedida per Espai Línia]

Des de Sostre Cívic cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a com ens organitzem en relació amb l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens acompanyem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures, la inclusivitat o el gènere, i enguany hem volgut posar el focus en la innovació tipològica en l’habitatge social.

L’esdeveniment, que va tenir lloc el dijous 13 de novembre a les 17.30 h a l’Espai Línia, va comptar amb la moderació de Julieta Duran, tècnica d’execució de projectes a Sostre Cívic. Hi van participar Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes), Ariadna Artigas (Lacol Arquitectura Cooperativa), i Àngel Estévez (coordinador de projectes i responsable de sostenibilitat a Sostre Cívic).

Va iniciar la jornada l’Àngel Estévez, destacant el paper crucial de l’habitatge cooperatiu en aquest canvi, que genera les condicions òptimes per experimentar amb noves tipologies i maneres d’habitar.

  • La propietat col·lectiva permet imaginar habitatges flexibles i agregables —on peces poden passar d’una unitat a una altra al llarg del temps— i facilita l’aparició de tipologies com els clústers o les habitacions satèl·lit.
  • Alhora, la participació democràtica dona una direcció clara: són les persones usuàries qui defineixen les seves necessitats reals, i això impulsa solucions arquitectòniques més justes, adaptables i coherents amb la vida quotidiana.

A partir del debat intern dels darrers anys, Sostre Cívic vam elaborar un estudi comparatiu amb altres promotors socials, i vam constatar que els nostres habitatges, tot i disposar de molts espais comuns, eren massa petits i sovint sense espais exteriors. Aquest diagnòstic, sumat a les demandes de la base social, va impulsar una revisió profunda dels criteris de disseny: ara es prioritzen habitatges més amplis i dignes, encara que això signifiqui fer-ne menys, s’augmenten les dimensions mínimes de les estances —desterrant l’habitació de 6 m²— i s’incorporen balcons, terrasses o galeries sempre que sigui possible.

“El futur de l’habitatge no pot passar per la proliferació d’unitats unipersonals aïllades, sinó per comunitats cooperatives fortes, que generin salut, suport mutu i projectes de vida compartida. Un model que, no només és més humà, sinó també més sostenible i transformador.”
Àngel Estévez

Estévez també va posar èmfasi en la flexibilitat i la inclusió com a principis estructurants: peces agregables entre habitatges per adaptar-se a cicles vitals diversos; cuines i banys estandarditzats per garantir igualtat i facilitar execució; i estances desjerarquitzades, amb dormitoris de dimensions similars, per fomentar models de convivència més equitatius i menys rígids.

Un dels eixos centrals del discurs d’Ariadna Artigas, arquitecta de Lacol Arquitectura Cooperativa, va ser la relació entre espai privat i espai comunitari: el model cooperatiu fa possible reduir la superfície privativa dels habitatges perquè aquestes mancances individuals es compensen amb una dotació àmplia i ben dissenyada d’espais compartits.

De mitjana, aproximadament un 11% de la superfície total dels projectes de Lacol es destina a usos comunitaris, un percentatge molt superior al que és habitual en l’habitatge social tradicional. Aquests espais no són complements, sinó peces clau d’una arquitectura que vol fomentar el suport mutu i combatre la soledat: sales polivalents, cuines comunitàries, bugaderies col·lectives, espais per a celebracions i habitacions de convidades que permeten alliberar metres quadrats dins de cada habitatge.

“Situar els espais comunitaris en zones centrals o de fàcil accés, com les bugaderies compartides, fa visibles les tasques reproductives i trenca amb la lògica patriarcal que tradicionalment les ha relegat a espais marginals o invisibles.”
Ariadna Artigas

Va destacar especialment el potencial de tipologies que introdueixen escales intermèdies de comunitat, com les habitacions satèl·lit: aquestes peces —una estança independent, però pròxima a l’habitatge principal— faciliten que les unitats de convivència puguin créixer o reduir-se sense necessitat de fer mudances. Pot funcionar com a espai de cures, despatx, allotjament temporal per a adolescents o persones grans, o fins i tot com a terreny d’experimentació per a noves formes de convivència entre generacions.

Per acabar, la Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes) va aportar una mirada profunda i radicalment humana sobre com l’arquitectura pot ajudar a revertir la solitud, generar comunitat i obrir la porta a noves formes d’habitar que responen millor als reptes socials contemporanis.

Va començar destacant una realitat incontestable: el creixement accelerat dels habitatges unipersonals, un fenomen que es dona arreu d’Europa i que també està prenent força a Catalunya. Aquesta tendència no s’explica només per eleccions individuals, sinó per processos estructurals que agreugen la soledat no desitjada i posen pressió sobre els models residencials tradicionals.

“El disseny d’habitatge ha d’ajudar-nos a imaginar futurs més habitables: no es tracta només de tenir un lloc per viure, sinó un lloc per viure amb altres. Compartir no és una elecció, és una condició.”
Marta Peris

Peris va defensar que l’arquitectura té un rol actiu —i no només reactiu— en la lluita contra l’aïllament. D’aquí neix la idea de dissenyar edificis que facilitin la cruïlla, el trobament, la vida compartida. Va posar com a exemple les circulacions com a carrers elevats, passadissos o plataformes que no són simples espais de trànsit, sinó llocs de relació on la vida comunitària pot emergir de manera espontània. Igualment, va explicar com la ubicació estratègica dels espais comuns —entre plantes, a les cantonades, o en punts de pas— pot generar interaccions quotidianes que trenquen l’aïllament i reforcen els vincles.

Un dels punts centrals de la seva intervenció va ser la reflexió sobre la tipologia de clúster, que permet reduir la superfície privativa individual —per exemple, passant de 40–45 m² a uns 30 m²— per guanyar fins a 50 m² d’espais comuns compartits per un grup reduït de convivents. Segons Peris, aquesta “escala intermèdia” és clau perquè crea comunitats naturals i de confiança, més enllà del veïnatge tradicional, però evitant la massa crítica dels grans espais comunitaris. Una arquitectura que, en definitiva, fa possible trencar amb el paradigma individualista sense renunciar a la intimitat.

Si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️


La Bastida – Pati del Gall celebra la Festa de Meitat d’Obra


El passat diumenge 26 d’octubre, hem celebrat la Festa de Meitat d’Obra del nostre projecte d’habitatge cooperatiu La Bastida – Pati del Gall, una trobada oberta al barri i a la ciutadania per compartir l’avanç de les obres i continuar fent créixer la comunitat que ho fa possible.

Tot i que el matí va començar amb incertesa per la pluja que va caure fins ben bé les 11 h, finalment el temps va donar una treva i l’acte va poder arrencar puntualment a les 12 h al carrer Mas i Jornet, davant del futur edifici cooperatiu.

La jornada va començar amb una dinàmica familiar, on petits i grans van imaginar i construir una “ciutat ideal” amb capses de cartó, seguida de lectures de textos sobre el dret a l’habitatge i experiències cooperatives. Després, vam donar pas als parlaments, amb la participació de companyes d’altres projectes cooperatius com L’Espigall (Vilanova), El Turrós (Argelaguer) i Can 70 (Barcelona), a qui des del grup impulsor de Pati del Gall s’ha volgut agrair la seva presència i suport.

També ens va acompanyar la regidora d’habitatge de Vilafranca, Lourdes Sánchez, que va felicitar la iniciativa i va remarcar la importància que projectes com el nostre arribin a la vila per ampliar l’accés a l’habitatge assequible i comunitari.

Al migdia, el Bar Norte va preparar una paella popular que va reunir una seixantena de persones, en un ambient de festa, comunitat i il·lusió compartida.

Aquesta Festa de Meitat d’Obra ha servit per celebrar col·lectivament l’avanç del projecte, en un moment simbòlic del procés constructiu, i per refermar els vincles entre les sòcies, el barri i el teixit social de Vilafranca.

El Pati del Gall és el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Vilafranca del Penedès, impulsat per un grup de famílies i persones sòcies de Sostre Cívic i de l’associació La Bastida.

L’edifici s’està construint en un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Vilafranca amb un dret de superfície de 75 anys, i preveu 24 habitatges de protecció oficial en règim de cessió d’ús. Tindrà una estructura de fusta amb certificació energètica A, i inclourà espais comunitaris com una bugaderia, una sala polivalent, habitacions de convidats, una terrassa compartida i aparcament per a bicicletes i vehicles compartits. Les obres es preveuen finalitzar a finals de 2026.

Apostem per un model sostenible i no especulatiu, que posa les persones al centre i garanteix estabilitat i assequibilitat a llarg termini. L’edifici, dissenyat amb criteris d’eficiència energètica, incorpora plaques fotovoltaiques, reciclatge d’aigües grises i altres sistemes que permetran reduir fins a un 40% el consum energètic respecte a un habitatge convencional.


Inscripcions obertes

Actualment, el grup impulsor compta amb 9 unitats familiars i busquem entre 10 i 12 noves famílies o persones per completar el projecte. Les persones interessades a formar part del projecte poden adreçar-se al web patidelgall.sostrecivic.cat i inscriure’s mitjançant el formulari del final d’aquesta pàgina. Per a més informació, també es pot escriure a info@patidelgall.sostrecivic.cat.

El procés d’incorporació és periòdic i s’organitza en tres talls anuals (31 de gener, 30 de juny i 30 de setembre). Les persones interessades participen en una trobada d’acollida per conèixer el projecte i resoldre dubtes abans d’unir-se al grup.

Més d’un centenar de persones descobreixen els projectes de Sostre Cívic aquest octubre

Aquest octubre, Sostre Cívic hem tornat a obrir les portes per compartir el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. I ho hem fet, com sempre, de la millor manera possible: convidant la gent a entrar, preguntar, mirar i imaginar-se vivint d’una altra manera.

Amb quatre visites a projectes consolidats en el marc del festival 48H Open House —dues a La Balma (al barri del Poblenou, a Barcelona) i dues a Cirerers (a Roquetes, a Barcelona també)— i una xerrada al Festival d’Economia Social i Solidària de Catalunya (FESC), més d’un centenar de persones han pogut conèixer com funciona aquest model que combina estabilitat, comunitat i sostenibilitat.

Cada any, aquestes activitats ens confirmen que el model desperta més interès i curiositat. Famílies, joves, persones grans, veïnes, tècnics municipals, estudiants o professionals del sector… tothom hi troba un punt de connexió. Perquè parlar d’habitatge cooperatiu és, al final, parlar de drets, de futur i de com volem viure.

El cap de setmana del 18 i 19 d’octubre va tenir lloc el Festival FESC (Festival de l’Economia Solidària organitzada per la XES), amb diverses activitats i dinàmiques que van omplir el parc de l’Estació del Nord de Barcelona, al barri del Fort Pienc. Va comptar amb la participació d’unes 60 iniciatives d’arreu del territori i la participació de desenes de voluntàries. Mira aquí les fotos del Festival.

Festival FESC'25

Nosaltres hi vam estar present formant part de l’espai Encén la llum del canvi, organitzat per les companyes d’Opcions. Juntament amb Som Mobilitat, Som Energia, Som Connexió i Arç, vam donar informació a totes les persones que es van acostar sobre com aprofitar les diferents opcions de consum ètic al seu abast.

També vam organitzar, conjuntament amb Coòpolis, una xerrada que va reunir 80 assistents. L’acte va servir per plantejar la problemàtica d’accés a l’habitatge i com els models alternatius estan esdevenint una realitat, detallant les claus del cooperativisme d’habitatge de cessió d’ús i els seus valors.

El cap de setmana següent, el dissabte 25 d’octubre, vam participar en el 48h Open House Barcelona, la gran cita anual de l’arquitectura i els espais urbans. Va ser una gran oportunitat per conèixer de primera mà els nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que ja fa anys que estan en convivència.

Les sòcies dels projectes van ser les protagonistes de les jornades, obrint literalment casa seva per explicar com va començar tot: el procés col·lectiu de disseny i construcció, la convivència quotidiana, la presa de decisions compartida i la gestió comunitària dels espais comuns. Les converses van fluir entre curiositat, inspiració i complicitat, fent visible que darrere de cada edifici hi ha un projecte vital i col·lectiu que transforma maneres de viure i de relacionar-se.

Els projectes participants d’aquesta edició van ser La Balma (al barri del Poblenou, Barcelona), i Cirerers (a Roquetes, Barcelona). En total, van participar més de 100 persones que van poder descobrir de prop què significa viure en comunitat i construir habitatge des del cooperativisme.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona

7 fites clau que impulsaran l’habitatge cooperatiu aquest curs

Visita d’obres del grup impulsor del projecte Terra de Mar, a Palamós

El curs 2025-2026 arriba amb moltes novetats per al moviment català de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús! A Sostre Cívic, diversos projectes i esdeveniments marcaran els pròxims mesos: aquest curs serà un moment clau per al creixement dels nostres projectes, la incidència política i la participació de les nostres sòcies.

Perquè puguis tenir una visió clara del que s’acosta, hem recollit 7 fites clau que tindran lloc en aquests mesos i que marquen la nostra ruta cap a un model d’habitatge més just i comunitari:


1. Inaugurem les obres de Can 70 i Ca l’Ordit: nous projectes prenen forma

Començarem el curs celebrant el 26 de setembre la inauguració de les obres de Can 70 (Sarrià, Barcelona), un dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu sènior. Aquesta iniciativa és un clar exemple de com el model respon a les necessitats de la gent gran, prioritzant les cures, la salut i l’autonomia personal a través de comunitats de suport mutu. A més, incorpora innovadores tipologies de convivència com els clústers, que ja hem pogut observar en models suïssos, però que encara no hem desenvolupat en cap dels nostres projectes. 

Poc després, al novembre, celebrarem la inauguració de les obres de Ca l’Ordit (Sant Andreu, Barcelona): un edifici de 10 plantes amb 62 habitatges en cessió d’ús. El projecte preveu espais comuns (cuina, bugaderia i sales polivalents) i una aposta d’inclusió en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB: entre el 10% i el 12% dels habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual. 

Tots dos projectes es construeixen sobre sòls públics cedits durant 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del conveni ESAL per a ampliar el parc d’habitatge protegit a la ciutat.


2. Una nova legislació per blindar el model cooperatiu

Aquest curs pot ser decisiu per al marc legal de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El Parlament de Catalunya va iniciar aquest darrer mes de juliol la tramitació d’un canvi de la llei de cooperatives per a reconèixer explícitament el model d’habitatge en cessió d’ús, el seu interès públic i establir un marc estable per garantir la seva funció social i la propietat col·lectiva. Paral·lelament, el passat febrer, el Congrés dels Diputats també va aprovar una proposta de suport al cooperativisme d’habitatge, que insta el Govern a reforçar-lo amb millores normatives i de finançament.

Per entendre millor aquest nou escenari legal i les seves implicacions, el 3 d’octubre tindrem una formació clau sobre la Llei de cooperatives en el marc de Coòpolis, oberta a totes les persones i entitats interessades. Tens més informació i t’hi pots inscriure en aquesta pàgina.


3. L’impacte positiu de l’habitatge cooperatiu, en dades

Pròximament, El 30 de setembre, al BLOC4BCN, es presentarà l’estudi d’impacte impulsat per Habicoop, elaborat conjuntament les cooperatives Andaira i El Risell, en col·laboració amb l’Observatori DESCA, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi, que hem impulsat des de Sostre Cívic i amb la participació de 13 cooperatives i més de 280 persones, evidencia beneficis clars en els àmbits social, ambiental i l’econòmic. Entre els resultats, destaca que el consum energètic dels habitatges cooperatius és un 55% inferior a la mitjana catalana, amb un 90% d’energia renovable, i que el cost per m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.

A més, el model garanteix millor estabilitat i assequibilitat que el mercat privat, afavorint projectes de vida a llarg termini. En l’àmbit social, es redueix significativament la soledat no desitjada i augmenta la cohesió comunitària, amb una clara millora en el benestar emocional i la qualitat de vida. Finalment, l’estudi constata que el model és financerament viable i socialment transformador, amb una presència destacada de dones i persones no binàries, i amb una organització comunitària que integra les cures de manera equitativa, generant entorns més justos i inclusius.


4. Impulsem el conveni ESAL: l’esperança de més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona

El conveni ESAL (Conveni amb Entitats Sense Afany de Lucre), signat el 2021, ha estat fonamental per al creixement de l’habitatge cooperatiu i social a Barcelona, ja que permet la cessió de sòl municipal a projectes sense ànim de lucre gestionat directament per cooperatives o fundacions de lloguer social. En els primers anys es van adjudicar 16 solars públics per a més de 600 habitatges, garantint que el sòl es mantingués en mans públiques i que els projectes responguessin a criteris de sostenibilitat, inclusió i funció social.

Tanmateix, des del 2022 no s’han assignat nous solars, i per al 2025 només es preveu la construcció de 63 habitatges, un volum molt inferior al necessari i a la demanda i capacitat de promoció que té el sector cooperatiu. Des de Sostre Cívic, la XES i Habicoop hem reclamat a l’Ajuntament la reactivació del conveni, amb l’objectiu d’assegurar almenys 400 nous habitatges el 2025 i avançar cap a una pròrroga real que permeti arribar als 1.000 habitatges en els pròxims anys. Esperem que el curs 2025-2026 porti avenços significatius en aquesta línia, amb una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.


5. Neix “La Corrala” al Poble Sec: habitatge cooperatiu contra la gentrificació

De fet, és gràcies al conveni ESAL que aquest curs veurà l’inici del nou projecte “La Corrala” al barri del Poble Sec de Barcelona. Aquest projecte neix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns del barri que, des del 2015, es van organitzar com a grup llavor de Sostre Cívic per buscar una resposta col·lectiva a la gentrificació i a la creixent especulació immobiliària que patia el barri. Després de molts anys de lluita, Sostre Cívic va rebre recentment la cessió d’un solar municipal per ubicar el futur edifici cooperatiu al Passeig de l’Exposició del Poble Sec, que preveu fins a 8 habitatges en cessió d’ús.


L’Assemblea General de Sostre Cívic del juny de 2025 va aprovar per gairebé unanimitat la constitució del projecte, que actualment està en procés de tramitació del dret de superfície. Una de les sòcies impulsores, Marina Codina, explicava en aquesta entrevista com La Corrala representa l’oportunitat de garantir un habitatge digne i estable al barri, tot reforçant el vincle comunitari i la resistència col·lectiva davant les pressions del mercat.


6. Més llars cooperatives arreu del territori: Cellera del Ter, Cardedeu i Palamós

El final del curs serà especialment il·lusionant amb la finalització de les obres de diversos projectes i l’inici de la seva convivència: l’abril de 2026 serà el torn del projecte D’Avall, un petit projecte de 3 unitats en un edifici rehabilitat a la Cellera de Ter, i abans de l’estiu celebrarem les inauguracions de Cal Paler Nou a Cardedeu i Terra de Mar a Palamós. Aquests tres projectes incorporaran 73 nous habitatges a la cooperativa, ampliant de manera significativa el parc gestionat per Sostre Cívic.

Ja a la tardor, s’hi afegirà Walden XXI, el nostre projecte pioner d’habitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols, i finalment El Cairó, a Granollers, amb els quals superarem els 320 habitatges i ens situarem més a prop dels 550 habitatges en convivència que tenim a l’horitzó proper del 2027. Aquestes noves incorporacions representen que més persones podran gaudir d’un habitatge estable, assequible i autogestionat, fora de les lògiques especulatives del mercat.

L’últim projecte que tenim amb obres avançades actualment és La Bertrana, el segon projecte de la nostra cooperativa a Manresa, pel qual obrirem convocatòria a noves incorporacions en novembre de 2025. L’edifici es convertirà en el segon projecte més gran d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, després del de Ca l’Ordit: 60 habitatges de protecció oficial i 336 m² d’espais comunitaris construïts amb criteris de màxima sostenibilitat. Es preveu que les sòcies hi puguin entrar a viure a inicis del 2027.


7. Enfortim la participació: Un nou marc d’acollida i acompanyament per a totes les sòcies

Aquest curs 2025-2026, posem en marxa un nou marc de participació que renova i enforteix els espais per a la seva base social, que ja supera les 2.000 sòcies. Amb l’objectiu de millorar la inclusió, la formació i el suport, s’han dissenyat itineraris clars tant per a les sòcies individuals com per als grups.

Les noves sòcies tindran a disposició sessions informatives mensuals i formacions d’acollida trimestrals, així com l’itinerari formatiu “Primers Passos” per aprofundir en els pilars del model. A més, la Tarda de Sostre Cívic neix com a espai semestral per conèixer projectes amb vacants, reforçar vincles i abordar temes clau com les cures o la participació comunitària.

Pel que fa als grups de sòcies, es posen en marxa sessions trimestrals per a grups nous i grups llavor, espais pensats per compartir experiències, resoldre dubtes i rebre orientació col·lectiva. Tot plegat suposa la transformació del Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC), que canalitzarà ara el seu suport a través d’aquests nous espais. Amb aquesta renovació, volem assegurar que el creixement de la cooperativa vagi acompanyat d’una participació activa, informada i significativa de totes les sòcies.


Aquest curs, a Sostre Cívic, continuem construint alternatives reals per garantir el dret a l’habitatge. T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Visitem Suïssa per imaginar el futur de l’habitatge cooperatiu a Catalunya

Foto de la delegació de Sostre Cívic al pati de l’edifici cooperatiu de Écoquartier Jonction – Écojonx a Zúric (Ginebra)

Durant tres dies, vam conèixer de prop projectes referents d’habitatge cooperatiu a Zúric i Ginebra, de la mà de les seves protagonistes. Hem tornat amb inspiració i idees molt concretes per fer créixer el model a Catalunya, sabent que és possible combinar sostenibilitat, accés assequible, gestió comunitària i escala.

La darrera setmana de juny, una delegació de Sostre Cívic vam participar en una visita d’estudi a Suïssa per conèixer de prop un dels models més avançats i consolidats d’habitatge cooperatiu a Europa. La delegació estava formada per membres de l’equip tècnic, col·laboradors, i membres del Consell Rector, acompanyats també per algunes membres del grup cooperatiu Tangente de Madrid. La visita, organitzada per urbaMonde, una entitat franco-suïssa sense ànim de lucre que promou l’habitatge col·laboratiu i comunitari a escala internacional, ens va portar durant tres dies a les ciutats de Zúric i Ginebra. Totes dues realitats urbanes tenen trajectòries diferents, però amb una aposta compartida per l’habitatge sense ànim de lucre, el cooperativisme en cessió d’ús i la participació ciutadana que fonamenten el dret a l’habitatge.

Un model amb dècades de recorregut

El context suís, caracteritzat per un sistema federal amb una alta autonomia dels cantons i ajuntaments, ha afavorit que les cooperatives de cessió d’ús siguin una peça clau del parc d’habitatge. En ciutats com Zúric o Ginebra, més d’un 20% dels habitatges estan en mans de cooperatives o fundacions sense ànim de lucre, i existeixen lleis específiques i finançament públic i bancari favorable que ho fan possible.

El model cooperatiu suís té arrels centenàries i ha estat promogut activament per ajuntaments i cantons mitjançant la cessió de sòl i la creació de lleis específiques. És important també destacar el suport de cooperatives emissores de bons (com la Bond Issuing Cooperative) i les federacions, que agrupen més de 1.200 cooperatives i tenen un paper clau en la formació, l’assessorament i la incidència política. A Zúric, un 20% de la població viu en habitatges cooperatius, i les quotes d’ús són, de mitjana, un 30-40% menors que els preus del mercat. El model combina autonomia democràtica, no lucre i reinversió dels excedents en nous projectes i un manteniment adequat dels edificis. Tot i el seu èxit, afronta nous reptes com l’encariment de la construcció, la renovació del parc antic i l’adaptació a la diversitat social.

Cooperatives referents en innovació tipològica i ambiental

A Zúric, vam visitar la cooperativa Mehr als Wohnen, que gestiona tot el barri sencer de Hunziker, amb 13 edificis i més de 1.200 residents, i incorpora arquitectura innovadora, espais compartits i estratègies de descarbonització. També vam veure Kalkbreite, amb 90 habitatges i espais comercials, un exemple d’integració urbana i permeabilitat entre espais públics i privats.

A Ginebra, vam reunir-nos amb la federació local de cooperatives (GCHG) i la xarxa d’economia solidària APRÈS-G, i vam conèixer CODHA que, com Sostre Cívic, és una cooperativa d’habitatges que gestiona múltiples projectes en una única organització sota el model de cessió d’ús. CODHA té més de 7.000 membres, 800 habitatges en 19 edificis i 12 projectes en desenvolupament. Un d’ells, Jonction Écoquartier – Écojonx, és un conjunt de 100 habitatges que destaca per l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible (només hi pot viure qui no té cotxe privat) i l’autogestió dels espais comuns i exteriors (fins a 1000 m²). Entre aquests, hi compta un hort urbà, diferents sales polivalents i de jocs, de bricolatge, d’emmagatzematge, dormitoris per convidats i, fins i tot, un tobogan que baixa unes tres plantes, des de l’hort fins al pati interior!

Al barri de Vieusseux, vam visitar Soubeyran, un edifici de 38 habitatges impulsat per la cooperativa Équilibre (que també, com Sostre Cívic, gestiona diversos projectes) i les obres de Archipel, amb 20 habitatges. Aquest segon forma part d’una operació urbanística majoritàriament privada que gràcies a la regulació local ha possibilitat la inclusió d’aquesta iniciativa cooperativa. Tots dos projectes contenen sistemes ecològics innovadors, com l’aïllament de bales de palla i el compostatge del 100% de les aigües residuals amb un sistema de compostatge basat en cucs i reciclatge de l’orina per usos agrícoles. 

Un altre punt destacat va ser el nou ecobarri de Les Vergers de Meyrin, amb més de 1.300 habitatges repartits en 30 edificis, dels quals bona part d’ells són gestionats per fins a set cooperatives diferents. Un referent de com la col·laboració entre cooperatives i administració permet promoure barris sencers amb habitatge assequible, infraestructures compartides i alta qualitat arquitectònica i ambiental. Hi vam visitar Voisinage (gestionat per CODHA, dos edificis amb 120 habitatges) i Équilibre (tres edificis amb 70 habitatges), que destaquen per la gran quantitat d’espais compartits (gimnàs, rocòdrom, bugaderies, i altres sales d’ús polivalents, a més de nombroses activitats comunitàries obertes al barri com teatres, granges, circ, etc.), la qualitat ambiental i els processos participatius. També vam conèixer La Ciguë, cooperativa estudiantil vinculada a CODHA, amb clústers de 2 a 15 persones i una estructura de participació horitzontal, que facilita l’accés a joves i forma futurs cooperativistes.

Clústers: convivència comunitària amb espais compartits

Una de les innovacions que vam observar en diverses cooperatives suïsses és la implementació dels clústers d’habitatge, una forma de convivència col·lectiva que combina espais privatius amb espais comuns dins d’un mateix habitatge o planta. Aquest model busca fomentar la vida comunitària sense renunciar a la intimitat, i és especialment útil per a col·lectius diversos com persones joves, persones grans o famílies amb estructures flexibles. Aquest model, per exemple, és el que estem implantant en algun dels nostres projectes com a Can 70

A Mehr als Wohnen, per exemple, vam visitar habitatges amb clústers d’entre 8 i 10 persones per unitat, organitzats en plantes de fins a 20 residents, amb cuines compartides i espais d’estar comuns, mantenint alhora habitacions independents, la majoria amb lavabos i petita cuina independent. A Écojonx i Archipel, també vam veure formats similars, amb clústers que combinen espais privatius mínims i zones comunes àmplies, com sales menjador, bugaderies o espais de cura. A La Ciguë, la cooperativa d’estudiants, els clústers són el nucli del projecte: pisos compartits de 2 a 15 persones, amb estructures molt participatives i una gestió comunitària directa de l’espai. 

Claus per fer créixer el model a Catalunya

A més d’inspirar-nos, la visita ens ha mostrat algunes claus per escalar el model cooperatiu a Catalunya de manera efectiva:

  • La cessió de sòl públic, sempre a llarg termini (75-100 anys), és un sistema estructural i imprescindible per garantir viabilitat. 
  • Els crèdits públics i bancaris cobreixen fins al 95% del cost, amb aval i anticipació abans de la llicència.
  • Es facilita l’entrada a nous projectes amb ajuts retornables al capital social inicial dels socis.

També vam veure com les cooperatives suïsses disposen d’estructura tècnica pròpia i estable, capacitat d’incidència i federacions fortes que actuen com a interlocutors clau amb les administracions.

Tornar de Suïssa ha estat una sacsejada d’il·lusió i d’ambició. Si volem fer créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, necessitem actuar com a sector, demanar més i millor suport públic i compartir coneixement. El que avui ja és una realitat consolidada a Suïssa va començar, com nosaltres, per l’impuls dels moviments socials i la defensa de l’habitatge com a dret i no com a mercaderia.

Ara toca transformar aquests aprenentatges en acció. A Sostre Cívic hi tornem amb més eines, aliances i idees per fer-ho possible.

La nostra feina travessa fronteres: Sostre Cívic, referent internacional d’habitatge cooperatiu

Ester Alegre, veïna del projecte Cirerers, a Barcelona

Cada cop més mitjans internacionals posen el focus en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real a la crisi habitacional.
Projectes impulsats des de Catalunya, com La Balma i Cirerers, inspiren ciutats i col·lectius d’arreu del món.

El que fa anys semblava una proposta minoritària avui és una realitat reconeguda, no només a casa nostra, sinó també més enllà de les nostres fronteres. A Sostre Cívic fa temps que defensem i fem créixer un model d’habitatge cooperatiu basat en la cessió d’ús, una alternativa que posa les persones al centre, protegeix del mercat especulatiu i construeix comunitat.

Aquest treball col·lectiu i persistent ha començat a despertar interès en mitjans internacionals de gran abast. En les darreres setmanes, hem aparegut en reportatges de The Mirror (Regne Unit), Reuters i DW – Deutsche Welle (Alemanya), que han volgut entendre com Barcelona, i especialment projectes com La Balma i Cirerers, estan oferint respostes transformadores a la crisi d’habitatge.

Algunes sòcies d’aquests projectes hi han participat activament, compartint el seu dia a dia i explicant el valor de viure en una cooperativa. Aquesta visibilitat no només reforça el nostre missatge, sinó que també ens connecta amb una comunitat internacional que busca noves maneres de garantir el dret a l’habitatge.

Tot seguit us compartim aquests tres reportatges, que ens animen a continuar apostant per una altra manera de viure.


The Mirror – “Inside the fightback against Barcelona’s housing crisis”

📅 Abril 2025
📍 Regne Unit
🔗 Llegeix l’article
El diari britànic The Mirror dedica un reportatge extens a la crisi d’habitatge a Barcelona, i destaca el paper de les cooperatives com a resposta comunitària i sostenible. Sostre Cívic és mencionada com a exemple viu de com el model de cessió d’ús pot protegir els veïns de la pressió turística i especulativa, promovent barris vius i cohesionats.

🎥 Reuters – “Barcelona’s housing cooperatives offer an alternative”

📅 Abril 2025
📍 Internacional
🔗 Mira el vídeo
L’agència Reuters presenta un vídeo reportatge sobre les cooperatives d’habitatge a Barcelona. Amb testimonis de persones que viuen en projectes com el de Sostre Cívic, es mostra com aquesta fórmula proporciona estabilitat, preus justos i un fort component comunitari. La peça destaca també el paper de les polítiques públiques que han facilitat l’expansió d’aquests models.

📺 DW – “Does Barcelona have a solution for its housing crisis?”

📅 Abril 2025
📍 Alemanya / Internacional
🔗 Mira el reportatge
El canal internacional alemany DW (Deutsche Welle) analitza en aquest vídeo si Barcelona ha trobat una solució a la seva crisi d’habitatge. El reportatge se centra en les iniciatives cooperatives com a motor de canvi, i destaca el treball de Sostre Cívic com una resposta real i replicable a la problemàtica de l’especulació, posant en valor la dimensió col·lectiva i l’impacte social del model de cessió d’ús.

Aquest ressò mediàtic se suma a la difusió que ja vam tenir el setembre passat al documental de la BBC sobre Barcelona, on també es va destacar la feina de Sostre Cívic. Si no el vas veure, pots recuperar-lo aquí:
🔗 La BBC emet un documental amb la participació de Sostre Cívic


Seguim treballant perquè l’habitatge cooperatiu sigui una realitat cada cop més arrelada aquí, i també una inspiració fora de les nostres fronteres.

Gràcies a totes les persones que ho feu possible!

L’habitatge cooperatiu demostrar tenir efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha avaluat els efectes dels models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya en la salut i el benestar de les persones residents.

En el marc del projecte s’han fet diferents estudis qualitatius i quantitatius en què han participat 13 cooperatives de Catalunya i més de 280 persones.

Els beneficis per a la salut que s’hi evidencien tenen a veure amb diversos aspectes relacionats amb el model com la seguretat residencial i econòmica, la millora de les condicions físiques de les llars, la vida en comunitat i el suport mutu o l’augment de vincles amb l’entorn proper.

En el marc del projecte de recerca “Habitatge cooperatiu i salut” l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha fet diversos estudis per avaluar si els models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya poden millorar la salut i el benestar de les persones residents. Els principals resultats mostren que aquest model de propietat col·lectiva d’habitatge té efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària. Es constata així, l’evidència que les condicions de l’habitatge són un factor determinant de la salut.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model que s’està estenent a Catalunya, on les veïnes s’organitzen per assegurar el dret a l’habitatge i promoure la vida en comunitat. En aquest model, la propietat dels habitatges és col·lectiva i s’hi accedeix a través d’una cooperativa sense ànim de lucre formada per les mateixes veïnes, les quals poden viure a l’habitatge pagant una quota d’ús, però no el poden vendre. Això permet accedir a l’habitatge a un preu inferior al del mercat, tenir el control col·lectiu sobre les seves llars i evitar-ne l’especulació.

Habitatge cooperatiu i salut

La metodologia emprada en aquest projecte de l’ASPB combina estudis amb mètodes qualitatius i quantitatius en què que han participat 13 cooperatives de Catalunya i més de 280 persones. La recollida de dades es va dur a terme amb entrevistes personals i grupals, i es va obtenir informació amb enquestes, abans i després d’entrar a viure en els habitatges cooperatius en cessió d’ús. També es van recollir dades de l’eficiència energètica i de la qualitat ambiental dels habitatges.

Els resultats obtinguts evidencien una millora de la salut física percebuda, el benestar i les conductes i hàbits saludables que pot estar relacionada amb la seguretat residencial i econòmica que ofereix el model amb quotes estables i més baixes. A més, la millora del suport social i el fet de compartir recursos amb la comunitat influeix en la millora del benestar. Igualment, aquests beneficis tenen a veure amb la millora de les condicions físiques de l’habitatge com l’eficiència energètica i el confort tèrmic.

Pel que fa a la salut mental i emocional, s’observa una millora fruit de la reducció de l’estrès, l’ansietat i la sensació de solitud que genera la inseguretat econòmica i residencial i la manca de suport social. La vida en comunitat, la identificació amb els valors del projecte, la participació en la gestió, el suport mutu, disposar d’espais comuns i de cures, així com establir vincles amb l’entorn proper, promouen sentiments d’acompanyament, seguretat, confiança, il·lusió, felicitat i pertinença que contribueixen a aquesta millora del benestar emocional i també de la salut social i comunitària.

El projecte de recerca ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, Ministeri d’Economia i Competitivitat (Espanya), i cofinançat amb fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) de la Unió Europea, mitjançant una beca atorgada en la convocatòria 2018 de l’Acció Estratègica en Salut 2013-2016, del Programa Nacional de Recerca orientat als Reptes de la Societat, en el marc del Pla Nacional de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2013-2016.

Barcelona, motor de l’habitatge cooperatiu

Una de les formes de creixement a Barcelona de l’habitatge cooperatiu és a través de la cessió de sòl públic a favor de les cooperatives. L’any 2015 es van signar els dos primers projectes pilot: Princesa49 i La Borda sumant 33 habitatges en total. Després s’hi van sumar les promocions de La Xarxaire, La Balma, La Chalmeta i Cirerers amb 92 habitatges ja lliurats. Actualment, a Barcelona hi ha sis promocions més en obres que sumen un total de 156 habitatges i cinc més en diferents processos d’execució. Totes aquestes promocions permetran incrementar el parc públic en gairebé 400 habitatges i han convertit Barcelona en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes d’habitatge cooperatiu.

Pots consultar l’estudi aquí:

Octubre de portes obertes al cooperativisme i l’Economia Social

Aquesta tardor arrenca amb força: un octubre carregat d’activitats per promoure l’Economia Social i Solidària (ESS) i el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús. Durant aquest mes, hem estat presents en esdeveniments clau per apropar el model cooperatiu i els valors de l’Economia Social i Solidària a la ciutadania. A través de la Fira d’Economia Social de Catalunya (FESC) i el cap de setmana del 48h Open Coop House, hem tingut l’oportunitat d’intercanviar experiències, explicar el nostre model d’habitatge en cessió d’ús i compartir amb altres iniciatives de l’ESS.

El cap de setmana del 19 i 20 d’octubre va tenir lloc el Festival FESC (la fira de l’Economia Solidària organitzada per la XES), amb diverses activitats i dinàmiques que van omplir el parc de l’Estació del Nord de Barcelona, al barri del Fort Pienc. Amb la participació d’unes 90 iniciatives d’arreu del territori va aplegar una mitjana 650 persones per hora. Aquí pots llegir la crònica que n’ha fet Jornal.cat.

Nosaltres hi vam estar present formant part de l’espai Canvis Fàcils, organitzat per les companyes d’Opcions. Juntament amb Som Mobilitat, Som Energia, Som Connexió i Arç, vam donar informació a totes les persones que es van acostar sobre com aprofitar les diferents opcions de consum ètic al seu abast.

També vam fer una sessió informativa oberta per explicar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la que van assistir més de 60 persones.

El cap de setmana del 25 al 27 d’octubre, vàrem organitzar el 48h Open Coop House, un esdeveniment paral·lel i en col·laboració amb el festival del 48h Open House Barcelona. Va ser una gran oportunitat per conèixer de primera mà els nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que ja fa anys que estan en convivència.

Les sòcies de Sostre Cívic van obrir les portes de casa seva i van explicar com va ser el procés per tirar endavant el projecte i com és el seu dia a dia en la vida comunitària. Els projectes participants d’aquesta edició van ser La Balma (Poblenou, Barcelona), Cirerers (Roquetes, Barcelona), La Xicoira (Olesa de Montserrat), i Clau Mestra (La Floresta, Sant Cugat del Vallès). Entre totes les visites, van passar més de 150 persones interessades a conèixer aquesta manera de viure alternativa.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona

Portes obertes dels nostres habitatges cooperatius durant el 48h Open Coop House 

El cap de setmana del 25 al 27 d’octubre, Sostre Cívic organitza el 48h Open Coop House, un esdeveniment paral·lel i en col·laboració amb el festival del 48h Open House Barcelona. Una gran oportunitat per conèixer de primera mà els nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que estem impulsant i que ja fa anys que estan en convivència. Aquest cap de setmana oferirem visites guiades a diversos projectes a Barcelona, Olesa de Montserrat i Sant Cugat del Vallès. A totes les visites les sòcies de Sostre Cívic ens obriran les portes de casa seva i ens explicaran com va funcionar el procés per tirar endavant el projecte i com és el seu dia a dia en la vida comunitària.

Per participar en les visites, pots inscriure’t a la nostra web a partir del dilluns 21 d’octubre. Les places són limitades i obertes a socis i no socis, així que assegura la teva inscripció! No deixis passar aquesta oportunitat per explorar de prop els nostres projectes i conèixer com l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és ja una alternativa real i sostenible a l’accés a l’habitatge.

  • Divendres 25 d’octubre de 18 a 19 h
  • Dissabte 26 d’octubre d’11 a 12 h
  • Diumenge 27 d’octubre d’11 a 12 h i de 12.30 a 13.30 h

La Balma és un dels projectes emblemàtics de Sostre Cívic, situat al cor del Poblenou sobre un sòl cedit per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest edifici cooperatiu de 20 habitatges i 6 plantes, dissenyat per LaCol i LaBoqueria i aixecat per La Constructiva, s’ha edificat amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, prioritzant els espais comunitaris per a la vida col·lectiva dels seus habitants. Des del 2021, La Balma és un exemple d’habitatge assequible en una zona de forta pressió immobiliària, promovent un model d’habitatge alternatiu i equitatiu.

Cirerers (Roquetes, Barcelona)

  • Dissabte 26 d’octubre a les 11 h, 12 h i 13 h
  • Diumenge 27 d’octubre a les 11.30 a 12.30 h

Aquest edifici forma part del programa oficial del festival Open House. Les inscripcions per visitar-lo es fan directament a la web de l’esdeveniment a partir del dilluns 21 d’octubre.

Cirerers és un dels projectes cooperatius més grans de Sostre Cívic, ubicat al barri de Roquetes (Nou Barris, Barcelona). L’edifici, en convivència des de 2022, té 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, va ser l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta. El bloc contempla també una aportació urbanística (adaptant-se a l’entorn i aprofitant l’espai comunitari de l’edifici) i un compromís mediambiental (edifici passiu de mínima demanda energètica). Els arquitectes de Celobert participaran i guiaran la visita.

La Xicoira (Olesa de Montserrat)

  • Divendres 25 d’octubre de 18.00 a 19.00 h
  • Diumenge 27 d’octubre d’11.00 a 12.00 h

La Xicoira és una iniciativa singular perquè recupera un edifici abandonat des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, que ja hi comptava construïda l’estructura, soterranis i parets exteriors. Sostre Cívic el va adquirir el 2021, i des de l’octubre de 2023 les sòcies ja hi viuen. El disseny és de La Baula i STEM, i les obres de La Constructiva. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure. És el projecte en convivència d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona.

Clau Mestra (La Floresta, Sant Cugat del Vallès)

  • Diumenge 27 d’octubre de 11.30 a 12.30 h i de 12.30 a 13.30 h

Clau Mestra està fet sobre les antigues cases dels mestres del municipi i si han desenvolupat 11 habitatges cooperatius, a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit i a preu assequible. Després de molts anys de lluita, les sòcies van entrar a viure fa ben poc, el març de 2023. El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat. La rehabilitació integral i ampliació de l’immoble ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar-ne la superfície. S’han fet servir sistemes i materials de bioconstrucció, com ara la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. Les obres han anat a càrrec de La Constructiva i, a més, el grup de sòcies i veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.

Visites als solars de Can 70 i Sant Andreu (Barcelona)

  • Can 70 (Sarrià, Barcelona): Dissabte 26 d’octubre a les 11 h
  • Sant Andreu (Barcelona): Dissabte 26 d’octubre a les 12.30 h

Visitarem el solar de Can 70 amb les sòcies del projecte i l’equip d’arquitectura, i després anirem al solar de Sant Andreu per conèixer també el nou projecte.

INSCRIU-TE!

Recorda que les places són limitades i individuals. Si no tens segur si podràs venir o no, si us plau, no t’inscriguis, perquè estaràs traient la plaça a alguna persona.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona

Coneixes el SAHC? T’ajudem a fer possible el teu projecte d’habitatge cooperatiu!

Has iniciat un projecte d’habitatge cooperatiu i t’han sorgit diferents preguntes? Sou un grup de persones amb ganes de viure en comú, però no sabeu com començar a definir un projecte? Posem a la teva disposició un tècnic de Sostre Cívic per resoldre dubtes en relació a les alternatives d’accés a l’habitatge i l’impuls de projectes d’habitatge col·lectiu. A continuació, t’expliquem tots els detalls!

Els dimarts a la tarda oferim el Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC) amb l’objectiu de donar suport, resoldre dubtes, i acompanyar les persones i grups que cerquen patrimoni i volen desenvolupar un projecte d’habitatge cooperatiu. Es tracten de visites breus d’uns 30 minuts, pensades per socis i sòcies de Sostre Cívic, però també per qualsevol persona o grup interessat en portar a terme un projecte d’habitatge col·lectiu com ecoviles, masoveria urbana, cohabitage sènior…

Quan? Dimarts de 16 a 19.30 hores.
On? A Casp, 43 (Barcelona)

Si tens interès en el nostre assessorament, CAL SOL·LICITAR HORA PRÈVIAMENT per correu electrònic a info@sostrecivic.cat o bé trucant al telèfon 93 399 69 60.

Encara no tens la idea del teu projecte definida?

Si és el teu primer contacte amb el model i la nostra cooperativa, et recomanem assistir primerament a una de les xerrades informatives que organitzem cada mes, on s’expliquen les claus de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i com funcionem a Sostre Cívic, a més de presentar tots els nostres projectes actius. Pots consultar la data i hora de la propera xerrada a la nostra agenda.

A més, pots consultar i descarregar les guies bàsiques i manuals que hem editat sobre el tema que més t’interessi:


Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona