Etiqueta: Activitats

Les sòcies impulsen Sostre Cívic cap al salt d’escala de l’habitatge cooperatiu

26.04.2024

Foto de Marta Vilardell

Prop de 200 sòcies de Sostre Cívic van participar en la trobada anual, preparant la cooperativa pel creixement que suposarà els 12 nous projectes i la gestió de més de 500 habitatges cooperatius que seran realitat els pròxims 2-3 anys

La crisi de la sequera, la gestió comunitària de les cures, i la regulació dels lloguers van centrar els temes de les sessions formatives

Un estudi exhaustiu sobre els 180 habitatges actius revela la diversitat i el benestar dels membres en convivència

El passat dissabte 20 d’abril, Sostre Cívic va celebrar la seva segona trobada anual de sòcies, un esdeveniment que és el gran espai de trobada entre les prop de 1500 sòcies de la cooperativa. De nou a l’espai de la Nau Bostik de Sant Andreu (Barcelona), prop de 200 persones van participar en les diferents sessions de formacions, debats i, sobretot, els espais de trobada. Generar aquests espais és un dels principals objectius de la trobada, necessaris per a generar nous grups d’afinitat i millorar la gestió i promoció de nous projectes d’habitatge cooperatiu.

Tres sessions formatives, celebrades de manera simultània, van obrir la jornada tractant tres temes que, tot i no relacionats directament a l’habitatge cooperatiu, són tangencials i impacten directament a la feina que fem com a cooperativa.

Formacions amb reptes globals i locals

Tres sessions formatives simultànies van obrir la jornada, tractant temes clau que, tot i ser tangencials, impacten directament en la nostra tasca com a cooperativa:

  • La gestió de la sequera i l’habitatge: amb Albert Sagrera (Societat Orgànica), Samuel Reyes (director de l’Agència Catalana de l’Aigua), i Isabel Palomera (Aigua És Vida), es va discutir com l’habitatge cooperatiu pot integrar estratègies per reduir l’ús l’aigua, adaptant-se a la realitat del canvi climàtic, de la mateixa manera que s’ha fet amb l’energia o la mobilitat. No és cap tema menor: el 90% del consum d’aigua a Barcelona prové de l’ús domèstic. Des de tres àmbits ben diferents, els ponents van coincidir en la importància de la gestió eficient, la reducció del consum i la recirculació, així com en el manteniment de l’ecosistema i la qualitat de l’aigua. 
  • Les cures al centre de l’habitatge cooperatiu: Sílvia Bofill Poch, de la UB i la Xarxa pel Dret a Cura, i Blanca Valdivia del Col·lectiu Punt 6 van proposar una revalorització de les cures i una major corresponsabilitat en el seu reconeixement social i econòmic. Amb més de 100 persones, sent la sessió amb més èxit de públic, van posar en relleu la necessitat de polítiques públiques més robustes i de models d’habitatge que integrin la cura com a element central. Això implica repensar els espais per facilitar la vida comunitària i el suport mutu, essencial per a una societat més inclusiva i equitativa.
  • La nova llei d’habitatge i la lluita per abaixar el preu del lloguer: presentada per Joana Rodríguez, del Sindicat de Llogateres, que va abordar la nova regulació i com afecta els drets de la majoria de sòcies expectants que també són afiliades al Sindicat des del passat mes de setembre gràcies a un conveni de col·laboració. Es va deixar molt clar que la nova llei prohibeix incrementar el preu de tots els lloguers (sigui qui sigui el propietari) en la renovació de contractes i obliga els grans tenidors a reduir els lloguers que superin l’índex de preus establert. 
Fotos de Marta Vilardell

Debats cooperatius per preparar el salt d’escala

Amb prop de 1500 sòcies actuals, 180 habitatges actius en 12 edificis diferents, i 12 projectes addicionals en marxa, la necessitat d’evolucionar l’estructura organitzativa de Sostre Cívic és evident. Només aquest any començaran obres de fins a 9 nous projectes a Cardedeu, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Vilafranca del Penedès, Granollers i Barcelona. Això suposarà que Sostre Cívic gestionarà més de 500 habitatges cooperatius el 2026. Tenint present aquest creixement, la trobada va incloure una sèrie de debats autocrítics enfocats a preparar la cooperativa per a un futur pròxim de salt d’escala. Els debats es van organitzar en quatre grups temàtics, cada un abordant diferents aspectes vitals del model d’habitatge cooperatiu:

  • Tipologies de sòcies i participació: Aquest grup va explorar com definir i clarificar les tipologies de les sòcies, incloent-hi els drets i deures de cadascuna: qui pot participar en les assemblees, signar els contractes de cessió d’ús, i responsabilitats econòmiques associades. Es van esbossar algunes polítiques més inclusives que reconeguin diversos nivells de compromís i responsabilitat dins de la cooperativa.
  • Traspàs de dret d’ús: Centrant-se quan i com es pot fer efectiu el traspàs del dret d’ús dels habitatges, aquest grup va debatre la creació d’un procés clar que prioritzi els socis segons la seva antiguitat però també la implicació en projectes existents. Es va proposar un sistema més flexible que permeti adaptar-se a les necessitats canviants de les sòcies i dels projectes.
  • Quota de replicabilitat: L’aposta del model (recollit per la XES i també en els acords societaris de Sostre Cívic) és que es pagui sempre per l’ús de l’habitatge. Els nostres estatuts recullen actualment una quota de replicabilitat mínima per garantir la sostenibilitat i fomentar nous projectes a futur. El grup va discutir sobre com reflectir els esforços dels socis pioners i adaptar-se a l’evolució dels costos futurs de l’habitatge, equilibrant el foment de nou habitatge cooperatiu sense sobrecarregar econòmicament els socis.
  • Actualització del capital social: L’últim grup va debatre sobre la introducció de mètodes d’actualització del capital social, posant sobre la taula si convindria actualitzar (amb l’IPC o altres índexs) econòmicament el capital social dipositat per les sòcies en un projecte al llarg dels anys, reflectint així l’augment del cost de la vida però mantenint l’assequibilitat per a futures sòcies. 

Les conclusions i propostes generades en aquests grups de debat van ser recollides pel Consell Rector per a estudiar la seva implementació i aprovació en pròximes Assemblees Generals. Aquesta és una part fonamental del nostre compromís per assegurar que el nostre model d’habitatge cooperatiu no només creixi en quantitat, sinó també en eficàcia i d’acord amb els nostres valors, garantint així un futur sòlid i sostenible per a la cooperativa.

Fotos de Marta Vilardell
Fotos de Marta Vilardell

Coneixent les sòcies en convivència

Un dels moments culminants de la trobada va ser la presentació de l’estudi realitzat per la cooperativa El Risell sobre les prop de 200 sòcies en convivència de Sostre Cívic, on es va analitzar detalladament el seu perfil demogràfic, econòmic i social.

Els resultats de l’estudi destaquen que la major part dels residents té entre 25 i 44 anys i són majoritàriament dones (un 57%). Un 79% és nascut a Catalunya o a l’estat espanyol, i un 21% és nascut a l’estranger. Majoritàriament, han completat estudis superiors, i treballen en sectors d’oficina i educació, tot i que un percentatge significatiu no treballa o està a l’atur. Pel que fa als ingressos mensuals, la gran majoria obté entre 1.000 i 2.000 € mensuals, i un 9% està per sota dels 1.000 €.

Qualitativament, un 78% dels enquestats reporta una millora en la qualitat de vida proporcionada per l’habitatge cooperatiu, a més de la millora en les relacions veïnals i una reducció en els costos de subministraments. Gairebé la meitat dels habitatges almenys una persona forma part d’una entitat de caràcter social o comunitari, reflectint un fort compromís amb l’activisme i el suport mutu. 

Aquest estudi evidencia com el model cooperatiu de Sostre Cívic ofereix una alternativa d’habitatge més estable i enriquidora comparada amb les opcions tradicionals de l’habitatge.

Un espai autogestionat cabdal per al futur

Després d’un dinar comunitari, les sessions de la tarda van ser autogestionades pels mateixos participants. Van incloure una dinàmica per a la creació de nous grups llavor per a futurs projectes d’habitatge, i un espai dedicat a les sòcies interessades en l’habitatge cooperatiu per a gent gran. A més, es van compartir experiències internacionals de la mà del professor i gestor públic Gustavo Machado, qui va compartir experteses del model d’habitatge cooperatiu a l’Uruguai.

La 2a Trobada de Sòcies de Sostre Cívic ha reafirmat el compromís de la base social amb els valors de l’autogestió, l’assemblearisme, l’ecologisme i el feminisme. Ha definit clarament la direcció futura de la cooperativa cap a un salt d’escala, perfilant-se cap a la gestió de més de 500 habitatges en convivència en els pròxims tres anys. Aquesta cita anual és ja un pilar fonamental de la comunitat sent un espai principal de participació, anticipant l’Assemblea General d’enguany. Aquesta està prevista per al 29 de juny, a l’Ateneu Popular de Nou Barris, i serà el pròxim esdeveniment cabdal per continuar construint el nostre model d’habitatge cooperatiu com l’alternativa necessària per garantir el dret a una vida digne.

Fotos de Marta Vilardell

Trobada de Sòcies de Sostre Cívic: una jornada de formació i treball cabdal per al salt d’escala

12.04.2024

Les cures comunitàries, els reptes de la sequera i la nova regulació de lloguers seran els eixos que obriran la jornada

Les sòcies abordaran debats centrals de Sostre Cívic per preparar un canvi d’estatuts que s’adaptin a un futur salt d’escala del model d’habitatge cooperatiu

Pots consultar el detall del programa, amb descripció de cada sessió i ponents aquí (PDF)

El pròxim dissabte 20 d’abril, de 10 a 17 h, la Nau Bostik de Barcelona serà l’escenari de la segona trobada de sòcies de Sostre Cívic, un esdeveniment que promet ser una jornada plena d’inspiració, aprenentatge i acció per a les més de 1400 sòcies que formen part de la nostra cooperativa i que estan compromeses amb el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Amb un programa ric i variat, la jornada s’iniciarà amb sessions formatives sobre els models de cures a projectes d’habitatge comunitari, abordant els reptes i horitzons d’un model en crisi, i explorant el repte de l’aigua en l’habitatge cooperatiu, tot això amb ponents de renom com Sílvia Bofill (professora d’antropologia social a la Universitat de Barcelona i participant de la Xarxa pel Dret a Cura) i Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt 6. També, en plena situació d’emergència per sequera al país, abordarem els reptes de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per implementar estratègies i sistemes de gestió de l’aigua que puguin donar resposta. Comptarem amb la presència d’activistes del dret a l’aigua com Isabel Palomera (Aigua És Vida), cooperativistes com Albert Sagrera (Societat Orgànica) i Samuel Reyes (director de l’Agència Catalana de l’Aigua). També hi haurà espai per al dret a l’habitatge, amb la Joana Rodríguez del Sindicat de Llogateres, qui detallarà els aspectes més interessants de la nova regulació i parlarem del futur de la lluita pel dret a l’habitatge.

A mig matí, les sòcies tindran l’oportunitat de participar en debats cooperatius sobre propostes de canvi d’estatuts, reflexionant sobre aspectes clau del funcionament del model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic i treballant en propostes concretes per a futures Assemblees Generals. Drets i deures de cada tipologia de soci, l’ordre de prelació en el traspàs de dret d’ús, criteris d’aplicació de la quota de replicabilitat i la possibilitat d’establir una actualització del capital social obligatori. Debats de present i futur que comencen a dibuixar l’estratègia del model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic pensant en un futur salt d’escala.

Abans del dinar comunitari, la jornada continuarà amb una anàlisi socioeconòmica dels més de 150 habitatges en una dotzena de projectes que ja hi compta Sostre Cívic i que estan convivint des de fa alguns anys. Per conèixer el seu perfil, la cooperativa El Risell ha fet una anàlisi sociodemogràfica dels habitants dels diferents projectes de Sostre Cívic per aspectes demogràfics, econòmics, laborals, formatius, relacionals i comunitaris. L’informe que presentarem breument a la sessió mostrarà els resultats obtinguts a partir de les respostes dels seus habitants.

La jornada culminarà amb un espai d’Open Space, amb sessions simultànies que inclouen un enfocament en l’experiència internacional d’habitatge cooperatiu a l’Uruguai, una trobada de projectes sènior i un taller de generació de grups per aquells que encara busquen iniciar un projecte d’habitatge cooperatiu.

Aquesta segona trobada de sòcies de Sostre Cívic promet ser una oportunitat única per connectar, aprendre i col·laborar en la construcció d’un futur més just i sostenible a través de l’habitatge cooperatiu. Us esperem a tots el 20 d’abril a la Nau Bostik de Barcelona! Totes les sòcies que vulguin podran inscriure’s a través de La Interna.

Inscripcions a La Interna, el portal de sòcies de Sostre Cívic

Sindicalisme i cooperativisme aixequen la primera pedra d’una nova cultura del dret a l’habitatge

4.10.2023

Podeu recuperar l’acte en vídeo a YouTube.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.

El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.

El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.

Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.

Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.

Yabel Pérez (Sostre Cívic), Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres) i Lorenzo Vidal, a l’acte del passat dijous.

Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?

Les presentacions de les dues entitats van donar peu a la ponència de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui va introduir el debat sobre què poden aportar-se mútuament cooperativisme i dret a l’habitatge segons diferents experiències internacionals de més llarga trajectòria. 

La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.

Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.

Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives “sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat. 

Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres s’uneixen pel dret a l’habitatge

19.09.2023

Les bases socials de les dues entitats s’uneixen per consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne

Dijous 28 de setembre presentaran l’acord en un acte a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i debatre al voltant de les sinergies entre moviment pel dret a l’habitatge i cooperativisme

Estem emocionats de compartir una notícia que marca un moment històric per a la nostra organització i per al moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya.

El pròxim dijous, 28 de setembre, a les 19h, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38), Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presentarem un acord que uneix les bases socials de les dues entitats en una col·laboració destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne. Aquest acord és una fita important, ja que és el primer d’aquestes característiques, a Catalunya, entre una organització del moviment pel dret a l’habitatge i una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús.

Els principis d’aquesta unió (que es va aprovar en la nostra Assemblea del passat 30 de juny) tenen com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge per a tothom, assegurant que les persones puguin viure en habitatges dignes i assequibles exercint els seus drets i apostant per alternatives a la compra i el lloguer com l’habitatge cooperatiu. Mitjançant aquest acord, tots els socis de Sostre Cívic es converteixen en afiliats del Sindicat de Llogateres, obtenint avantatges com assessorament legal gratuït i quotes reduïdes d’afiliació. Al mateix temps, el Sindicat de Llogateres es converteix en sòcia col·laboradora de la nostra cooperativa, i els seus afiliats tindran preferència (respecte a noves incorporacions de sòcies) en la inscripció als nostres projectes d’habitatge cooperatiu.

Una part emocionant d’aquest acord és la nostra voluntat de compartir informació entre les dues organitzacions i d’explorar la possibilitat de cooperativitzar edificis de persones llogateres en lluita. Aquesta iniciativa segueix el principi de compra preferent d’immobles de lloguer privat de manera col·lectiva per part de persones llogateres, una pràctica que ja ha tingut èxit a països com Suècia i Dinamarca i que ha contribuït a augmentar significativament el nombre d’habitatges cooperatius disponibles.

A més, el conveni estableix el dret del Sindicat de participar activament en les nostres activitats, contribuir econòmicament a la nostra sostenibilitat i influir en els nostres òrgans de govern. De la mateixa manera, Sostre Cívic promourà l’afiliació de ple dret dels seus membres al Sindicat de Llogateres, creant així una col·laboració profunda i mútuament beneficiosa.

Per presentar aquest històric acord i debatre les oportunitats del moviment cooperativista d’habitatge, us convidem a l’acte conjunt que tindrà lloc el dijous 28 de setembre a les 19h a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. En aquesta ocasió, els representants de Sostre Cívic i del Sindicat de Llogateres explicaran detalladament l’acord. A més, comptarem amb la participació de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui introduirà el debat sobre els models de cooperativisme i les sinergies amb els moviments socials.

Aquesta unió és un pas ferm més en la nostra lluita pel dret a l’habitatge, entenent-lo com un bé d’ús i no una mercaderia. Estem emocionades de treballar colze a colze amb el Sindicat de Llogateres en la defensa d’aquest dret fonamental.

L’arquitectura al servei de les persones grans

19.04.2021

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.

El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar. 

Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa. 

Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a  gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.

Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa  energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar. 

Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions. 

Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”

En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple. 

En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.

Podeu recuperar la xerrada en vídeo aquí:

L’habitatge cooperatiu i sostenible, claus a la FESC2020

16.02.2021

Combatre el canvi climàtic i facilitar l’accés a la vivenda serà cabdal per reconstruir la societat després de la pandèmia

La realització en línia de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) no la va privar de la divulgació d’idees. Pel que fa a les xerrades sobre habitatge cooperatiu i sostenible, que vam organitzar com a Sostre Cívic, han tingut molt d’èxit. El passat 11 de novembre es van fer les videoconferències titulades “Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” i “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Des de la Comissió de Continguts de la FESC2020 ens han fet arribar que la primera ha sigut de les que ha tingut més públic de la fira, ja que hi van participar entre 60 i 80 persones. Han esdevingut una manifest de les possibilitats que té el sector de la construcció envers la  reducció de la petjada ecològica i una crida a l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica”. Idees principals per construir un edifici sostenible des de l’ESS (el cas de l’edifici Cirerers de Nou Barris); Nocions bàsiques sobre com aconseguir l’autoconsum energètic en un habitatge; Campanya de compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum al Barcelonès.

“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” va ser una de les xerrades amb més públic. La temàtica girava entorn de l’eficiència energètica i es va abordar des de diferents punts de vista gràcies als ponents que hi van participar. Entre ells, l’Àngel Estévez de Sostre Cívic, que va explicar l’impacte ambiental que té el sector de la construcció en el medi ambient i com els habitatges cooperatius poden ajudar a reduir-lo. El 25% de les emissions de CO2 pertany a l’ús dels edificis i això comporta que aquest sector tingui una responsabilitat molt gran pel que fa a la reducció d’aquestes emissions. Davant d’això, el model que presenta Sostre Cívic —arran de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús— presenta molts avantatges per fer front a l’impacte ambiental dels edificis, ja que la pròpia naturalesa de cooperar i compartir per se, ja conté un component de sostenibilitat. A més, la mateixa massa social de la cooperativa ja està molt conscienciada i fa pressió en ser més eficients energèticament. 

Altres cooperatives relacionades amb l’habitatge també van participar en l’activitat. Per una banda, Celobert, una cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, que va fer la seva ponència de la mà de David Fernández, integrant del seu equip tècnic d’enginyers. Va explicar diversos conceptes d’edificació sostenible dins de l’Economia Social i Solidària com el projecte Cirerers a Nou Barris que està fent en col·laboració amb Sostre Cívic. Per altra banda, Jordi Garcia, de Becquel, va exposar com passar de l’energia fòssil que consumim a la renovable a través de la fotovoltaica i com el fet que cada edifici consumís la seva pròpia energia solar reduiria molt l’impacte mediambiental. L’últim participant va ser Carles Cuadern de Som Energia, que és una cooperativa sense ànim de lucre que crea energia amb instal·lacions pròpies. Treballa per apoderar la ciutadania i dotar-la de mitjans per incrementar la seva capacitat d’actuació en l’àmbit energètic. 

El tema de l’eficiència energètica als edificis, partint de la base que emeten un percentatge molt alt de CO2  al medi ambient i que són una via per on es pot actuar per tal de revertir-ho, està a l’ordre del dia en el context de canvi climàtic en què ens trobem. L’habitatge cooperatiu és una forma mitjançant la qual els ciutadans podríem aportar el nostre granet de sorra. 

Fem assequible l’habitatge cooperatiu! Presentació de la campanya pública de sensibilització i incidència política per a la generació de polítiques públiques en l’àmbit econòmic que fomentin l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en garanteixin l’assequibilitat.

No obstant això, tot i que s’ha demostrat que l’habitatge cooperatiu és viable, encara no s’ha pogut provar la seva assequibilitat. Si el preu disminuís i més persones s’hi poguessin adherir, la petjada ecològica també es reduiria. Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer una segona xerrada a la FESC presentada per l’Anna Corrons del grup de Can 70 de Sostre Cívic on a donar el tret de sortida d’una campanya per aconseguir exactament el que mana el títol: “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Amb això, reclamen ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies; millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament. 

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya vol mostrar com l’Economia Social i Solidària (ESS) està contribuint a la urgent i imprescindible transició ecosocial que necessita el planeta, i reflexionar sobre els reptes que ens cal superar per poder contribuir-hi encara més. Aquesta primera FESC virtual ha tingut 15.000 visites, 8.500 d’aquestes, úniques. A banda de les dues activitats on ha participat Sostre Cívic, n’hi ha hagut al voltant de 90 i els ponents que les han dut a terme han sigut 147. 

En definitiva, encara que la FESC aquest any va canviar el format, va tenir força ressò i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha despertat interès al sector. Tots aquells que no van poder participar de les diverses ponències poden recuperar-les al repositori de l’entitat organitzadora. Veiem com en el moment en què ens trobem tant de crisi climàtica com econòmica i sanitària, el fet de presentar projectes que parteixin del sector de l’habitatge, poden ajudar en la reconstrucció de la nostra societat. Quan sortim d’aquest malestar que aparentment ens brinda aquesta nova dècada, l’actuació per combatre el canvi climàtic o facilitar l’accés a la vivenda esdevindran encara més cabdals. 

Crònica de la xerrada “Cures en la convivència de persones grans”

8.01.2021

El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.

Walden XXI

El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.

A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.

Can 70

El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.

La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.

Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.

La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.

Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.

Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.

I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.

Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.

Pots recuperar la xerrada en vídeo aquí:

Participació comunitària i co-disseny en arquitectura residencial. Crònica de la 3a jornada de reflexió sobre arquitectura i transformació social

16.12.2020

El passat dijous dia 3 vam celebrar per tercer any consecutiu, la nostra jornada de debat al voltant de l’arquitectura com eina de transformació social. Les jornades s’han consolidat com una cita anual en la qual parem màquines per unes hores, i fem una reflexió més teòrica i pausada sobre la pràctica arquitectònica i la seva empremta dialèctica en el progrés social.

Com en anteriors jornades, l’objecte del debat d’enguany no era tant parlar d’arquitectura en si, quant a morfologia o tècnica, sinó de com l’arquitectura pot ser transformadora en termes socials: en apoderament de les ciutadanes, en canvis en les maneres d’habitar i relacionar-se, a crear i mantenir cohesió social, equitat, etc. I enguany, vam voler centrar l’objecte de discussió en un tema que ens apassiona: la participació de les persones usuàries en el disseny i, fins i tot, la construcció dels habitatges cooperatius. Un debat pendent i recurrent en el debat arquitectònic des dels anys 60, però que a l’última dècada ha tornat a emergir amb força, i bon exemple d’això són els projectes que desenvolupem en la nostra cooperativa. Les més de 100 persones inscrites a aquest debat acredita que la gent té ganes d’aprendre i parlar-hi!

La primera ponència va ser d‘Inés de Rivera, arquitecta, docent i investigadora. És sòcia fundadora de STEM arquitectes i, entre altres coses, membre del grup de recerca Territori i Paisatge de la Universitat Rovira i Virgili. La seva intervenció comença amb una introducció de les diferents experiències històriques on l’edificabilitat d’habitatges s’ha fet tenint en compte l’equilibri entre comunitat i individu. Després entra en matèria i ens explica el procés participatiu entre ella, com arquitecta, i el grup de persones usuàries d’un dels projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic: el de Cal Paler Nou, a Cardedeu, que ara està precisament en fase de promoció.

El procés participatiu a Cardedeu va tenir en compte l’ús de la globalitat de l’edifici per part dels seus futurs habitants: des del carrer, els espais comuns de relació… fins a les unitats de convivència. També la diversitat de persones que hi habitaran, amb atenció especial per als infants (amb pràctiques pedagògiques específiques). En un dels tallers, fins i tot, es va arribar a reproduir a escala 1:1, sobre el terra d’un poliesportiu, cada espai de convivència, convidant a les persones participants que moblessin i distribuïssin els seus propis espais. Aquests tallers, no només van servir per a dissenyar els espais comuns de l’edifici sinó que també es va posar sobre la taula els materials, perquè les persones usuàries coneguessin el ventall d’opcions disponibles i escollissin amb quines estan més còmodes.

La intervenció de Rivera acaba plantejant un dubte al voltant, precisament, del títol de la jornada: l’arquitectura és una eina per a la transformació social? O, a l’inrevés, és l’arquitectura la que ha d’estar a l’altura dels reptes que planteja la transformació social?

En segon lloc, des de Ginebra (Suïssa) parla Stéphane Fuchs, arquitecte fundador i director de l’equip d’arquitectura Atba, que porta treballant des de 1999 amb una filosofia que integra l’arquitectura, l’ecologia i la participació activa dels futurs habitants dels seus projectes. Durant la seva intervenció ens explica el procés participatiu d’una cooperativa d’habitatge a Suïssa, des de la seva gestació fins al moment de la convivència.

L’experiència que aporta al debat és un gran edifici prop del centre de Ginebra, amb 38 unitats de convivència en sis pisos i amb locals comercials. La iniciativa parteix de diferents grups de persones interessades a construir un habitatge cooperatiu en un solar públic que el govern local els hi va cedir. Fuchs explica que les peticions del grup de futurs convivents eren molt ambicioses i anaven enfocades, sobretot, a aspectes mediambientals (tractament d’aigües, aprofitament energètic, minimitzar els espais del cotxe, ascensors, etc.). S’ha de tenir en compte que l’estat suís posa límits pressupostaris en les noves construccions, el que va ser tot un repte per fer un edifici tan ambiciós com desitjava el grup.

Es van realitzar 140 tallers, amb especial èmfasi en debatre els materials sostenibles amb el medi ambient. El resultat és un edifici 100% eficient, amb un únic ascensor i tres sistemes d’escales amb molts carrers interiors per facilitar les trobades de la gent que hi habita; façanes perspirants amb 2000 bales de palla i caixes construïdes in situ; 150 aparcaments per bicicletes i només 15 per cotxes. Actualment les persones que hi viuen gestionen autònomament tot el manteniment i el mateix Fuchs, explica, té el seu despatx d’arquitectura al mateix edifici que ell va dissenyar! En plena convivència harmònica amb els veïns i veïnes, satisfetes del resultat final.

I per últim, per completar el seguit d’experiències internacionals, creuem l’Atlàntic fins a l’Uruguai amb Raúl Vallés. Arquitecte, docent, investigador i consultor, el seu treball s’ha orientat especialment al cooperativisme d’habitatge, on ha estat assessor i autor de projectes. També des de l’administració pública com la Direcció d’Habitatge del Ministeri d’Habitatge de l’Uruguai. Ell ens parla sobre la realitat cooperativa, la participació i autoconstrucció a l’Uruguai, on la participació no és una opció: està regulada per llei!

El moviment cooperatiu té una llarga tradició de mobilització social urbana i reivindicació al seu país. El paper de l’Estat és molt important per entendre l’ampli desenvolupament de l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai. El cooperativisme ha estat la política principal d’habitatge social durant anys per molts governs progressistes: tant en l’accés al sòl com en finançament de les quotes. El ministeri d’Habitatge d’Uruguai regula l’habitatge cooperatiu, i exigeix l’autogestió col·lectiva dels projectes d’habitatge per expedir certificacions i tenir capacitat d’accedir a finançament. També, el mateix ministeri, centralitza el suport tècnic als projectes arquitectònics. Igual que a Sostre Cívic, l’habitatge cooperatiu és en règim de “cessió d’ús”. Allà la propietat col·lectiva de tots els projectes es desenvolupa a través del “suport mutu”: un procés d’autoconstrucció col·lectiva on l’aportació en l’esforç de treball dels participants és un valor econòmic més que s’integra al cost del projecte. Aquest procés, és un procés inclusiu, amb mirada de gènere i d’integració de les diferents capacitats.

Vallés complementa la seva aproximació al marc on es mou l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai comentant diferents eines metodològiques d’acció participativa i co-disseny. Mitjançant, com s’han explicat també a les diferents ponències de la jornada, diferents tallers on cal abordar totes les dimensions: la mateixa llar, l’hàbitat col·lectiu i la relació amb l’entorn. Acaba la seva intervenció exemplificant decisions concretes derivades de la participació col·lectiva en projectes d’habitatge cooperatiu al país sud-americà.

El debat va acabar amb diferents preguntes que els assistents van traslladant als ponents, com per exemple com l’habitatge cooperatiu treballa les cures dins la comunitat. El podeu recuperar en vídeo aquí:

Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”

Jornada “Polítiques públiques per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu”

2.10.2020


El dimarts 29 de setembre al matí va tenir lloc la jornada “Polítiques públiques per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu”, organitzada per la sectorial d’habitatge de la XES, Coòpolis, Sostre Cívic i La Dinamo amb l’objectiu de generar un espai de trobada entre persones representants de les administracions públiques i del sector cooperatiu i l’ESS per debatre sobre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i com poder construir aliances i ampliar i sistematitzar els mecanismes de col·laboració pública comunitària que permetin avançar en la implantació del model.

La jornada va generar molta expectació, amb més de 210 persones inscrites, entre les que es connectaven per streaming i les que van assistir-hi presencialment. Moltes d’elles eren representants i tècnics de diferents ajuntaments de municipis del territori, com Terrassa, Barberà del Vallès, Valls o El Vendrell, entre d’altres.

Durant la primera part de l’acte, es van presentar diferents propostes i camins per construir l’aliança pública cooperativa; de la mà del Lorenzo Vidal (investigador de l’IGOP i soci de Sotrac), l’Arnau Andres (membre de La Dinamo Fundació i soci de Lacol), el David Guàrdia (Sostre Cívic) i la Paula Martí (sòcia de Celobert i membre del projecte Ruderal).

Després de la pausa, es van fer dues taules rodones amb diferents membres de les administracions públiques per debatre, primerament, sobre les polítiques estructurants des de la Generalitat de Catalunya, i en segon lloc, del paper dels governs locals en l’impuls de projectes d’habitatge cooperatiu. Per a més informació dels ponents i participants, en aquest enllaç document pots consultar el programa de l’activitat.


Materials de la jornada

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet de la jornada:

I també pots descarregar la presentació de diapositives en aquest enllaç.


Propers passos

Les conclusions de la jornada van ser molt interessants i positives, posant sobre la taula mesures que ja s’estan aplicant o s’esperen aplicar per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es confirma que l’alineament polític de tirar endavant el model hi és, però encara fa falta generar un marc de treball conjunt per fer-ho possible.

Des de la sectorial d’habitatge de la XES es preveu fer una campanya d’incidència política els pròxims mesos, que recollirà una síntesi de totes les conclusions de la jornada per aconseguir avançar en mesures concretes.

Fem 15 anys! I volem celebrar-ho juntes

5.11.2019

Com passa el temps… ens fem grans! Sabies que ja fa 15 anys, el 2004, es va constituir l’associació Sostre Cívic, amb l’objectiu de difondre un nou model d’habitatge a Catalunya: l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?

Tenint com a referència els països escandinaus i el model Andel, es tractava de la primera entitat al territori que es creava amb aquest fi. Com a pionera dins del sector, el camí per recórrer difonent i explicant el funcionament de la cessió d’ús era llarg i estimulant. Però aviat vam agafar forces i sis anys més tard, vam impulsar el naixement de la cooperativa, per poder portar a terme els primers projectes sota aquest model, i començar a fer realitat una alternativa que fins llavors només es veia possible a molts quilòmetres de distància. 

15 anys després, comptem amb 5 projectes d’habitatge cooperatiu en marxa i una base social de més de 900 persones sòcies! A més, ara compartim esforços i fem xarxa amb altres moltes entitats que treballen per fer possible aquest model (com la sectorial d’habitatge de la XES) i ens encanta comprovar com les diferents iniciatives estan creixent per tot el territori.

Un munt d’activitats per celebrar-ho… i tu no hi pots faltar!

Com que 15 anys d’història no se celebren cada dia, hem pensat un seguit de propostes i activitats per trobar-nos i gaudir d’aquest moment totes juntes. Reserva’t els dies a la teva agenda!

Visita a Princesa49 per a persones sòcies

12 de novembre, a les 18 hores
c Princesa, 49

Perquè resulta que celebrem dos aniversaris alhora! Les veïnes de Princesa49 fan ja un any de convivència a l’edifici i volen obrir les seves portes perquè la resta de persones sòcies coneguin el projecte. Farem una visita guiada per l’edifici, coneixent els diferents espais comuns i les accions de rehabilitació que es van portar a terme, i explicarem com va ser el procés de naixement i desenvolupament de Princesa49.

Si ets soci o sòcia de Sostre Cívic, et pots inscriure aquí.

Birres Crítiques amb la regidora d’habitatge Lucía Martín

20 de novembre, a les 19 hores
Calàbria 66 (c. Calàbria, 66)

Conjuntament amb el diari Crític organitzem aquesta trobada amb la regidora d’habitatge de Barcelona, Lucía Martín, per compartir un espai informal on parlar de la situació de l’habitatge a la ciutat i del paper que hi pot tenir el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Aquesta activitat és oberta al públic, però reservem alguns seients per a persones sòcies i acompanyants.

Si ets soci o sòcia de Sostre Cívic, et pots inscriure aquí.

Cinefòrum del documental “Push” i picapica posterior

27 de novembre, a les 19 hores
 Zumzeig Cinema (c. Béjar, 53)

Projectarem el guardonat documental Push, sobre l’especulació immobiliària i urbanística a escala mundial, i després farem un petit debat per compartir conclusions i reflexions sobre el tema. Per acabar, compartirem un pica-pica a l’Espai Bistrot del mateix Zumzeig.Aquesta activitat és oberta al públic, però reservem algunes butaques per a persones sòcies i acompanyants.

Si ets soci o sòcia de Sostre Cívic, et pots inscriure aquí.

Visita a Princesa49 oberta al públic

10 de desembre, a les 18 hores
c Princesa, 49

Tot i que no siguis soci o sòcia de Sostre Cívic, també tens l’oportunitat de conèixer el projecte de Princesa49 per dins! Visita la primera iniciativa d’habitatge cooperatiu a Barcelona, un edifici a Ciutat Vella cedit per l’Ajuntament el 2014 per a la seva rehabilitació amb l’objectiu de fer una prova pilot a la ciutat amb un projecte de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús.

Les places són limitades! Apunta-t’hi aquí