Promourem una nova promoció d’habitatge assequible a Solsona que combinarà cessió d’ús cooperativa i lloguer social en un mateix edifici. És el primer acord a Catalunya entre Sostre Cívic i Hàbitat3, amb sòl públic cedit per l’Ajuntament durant 75 anys.
Conjuntament amb l’Ajuntament de Solsona i la fundació Hàbitat3, promourem més de 50 habitatges protegits en un únic edifici que combinarà, per primera vegada a Catalunya, habitatge cooperatiu en cessió d’ús i lloguer social. El sòl, de titularitat municipal, es cedirà a través d’un dret de superfície de 75 anys.
El projecte s’ubicarà al carrer d’Antoni Gaudí 4 – Carles Morató 5, en un solar de 2.518 m² amb més de 6.500 m² de sostre edificable. L’Ajuntament cedirà el sòl a una societat conjunta (UTE) constituïda per les dues entitats. Un cop finalitzada la construcció, la UTE es dissoldrà i cada entitat gestionarà aproximadament la meitat dels habitatges resultants: Hàbitat3 en règim de lloguer social i Sostre Cívic en cessió d’ús cooperativa. La promoció conjunta permet optimitzar costos i garantir l’assequibilitat per a perfils diversos.
El projecte s’inscriu en el Pla 50.000 de la Generalitat i accedirà als instruments de finançament públic associats. S’ha desenvolupat durant el segon semestre del 2025 amb la regidoria d’Habitatge, Infància i Participació de l’Ajuntament, encapçalada per Pilar Viladrich.
“La col·laboració amb l’Ajuntament de Solsona i amb Hàbitat3 ens permet estendre el model cooperatiu al territori i oferir una resposta més completa a les necessitats d’habitatge, combinant dos règims no especulatius en un mateix edifici”, destaca David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic.
És la primera vegada que una fundació i una cooperativa d’habitatge articulen conjuntament una promoció d’aquest tipus a Catalunya. El model s’inscriu en el marc de la col·laboració públic-cooperativa-comunitària: entitats sense ànim de lucre que assumeixen la provisió d’habitatge digne i assequible sense comprometre el patrimoni públic ni cedir terreny al mercat especulatiu.
En els propers mesos es redactarà l’avantprojecte i es validarà la viabilitat tècnica i econòmica. Posteriorment, es presentarà el projecte a la ciutadania de Solsona i es formalitzarà el dret de superfície. L’objectiu és que el model sigui replicable en altres municipis.
Sostre Cívic impulsa actualment 27 projectes amb més de 550 habitatges arreu de Catalunya, dels quals 190 ja estan en convivència i 350 en desenvolupament.
Cooperatives, fundacions, sindicats i entitats veïnals i transversals alerten de la cessió de sòl públic a operadors privats amb lucre amb beneficis milionaris en detriment d’entitats socials
Un ampli front d’organitzacions socials, cooperatives i sindicals ha presentat un manifest conjunt per denunciar l’orientació de les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona cap a la gestió privada amb ànim de lucre, i reclamem un gir estratègic perquè reforci l’habitatge públic, social i cooperatiu.
El manifest està impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona, l’Observatori DESCA, així com les organitzacions juvenils sindicals Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO).
El manifest se centra en l’adjudicació d’un concurs públic, el mes de novembre passat, a una societat mercantil construir més de 400 habitatges de lloguer sobre sòl públic a tres solars municipals al districte de Sants i Sant Martí (carrers Acer, Ascó i Llull). Aquest licitació va estar adjudicat majoritàriament a una societat mercantil vinculada a la gran promotora immobiliària Corp.
Les entitats alerten que aquest model implica cedir sòl públic durant dècades a operadors privats, els quals obtindran importants beneficis durant molts anys, ja que podran accedir a subvencions públiques i a finançament públic de l’ICF per cobrir el 100% del cost dels edificis.
De fet, segons els mateixos estudis de viabilitat econòmica que formen part del plec del primer concurs de l’Ajuntament, aquestes promocions no només són viables sinó molt rendibles per a operadors privats, amb taxes de rendibilitat entre el 9 i el 10%. Els mateixos estudis projecten fluxos de capital acumulats molt elevats al llarg del període de concessió que, en un dels solars al carrer Llull, poden superar els 600 milions d’euros, evidenciant una capacitat de captació de valor molt significativa sobre sòl públic, fins i tot superior respecte quan operen en mercat lliure.
Nous concursos per a operadors privats
Les organitzacions signants denuncien que aquest dimecres 18 de març, a la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, el govern municipal ha presentat dos nous concursos oberts a operadors privats que amplien aquesta deriva privatitzadora:
Dos sòls destinats a allotjament dotacional, a l’avinguda Diagonal, 59-63, i al carrer Veneçuela, 30-50.
Tres solars per a habitatge convencional, als carrers Motors, 111-113; Motors, 115-117, i Torras i Bages, 129-133.
Tots aquests projectes es plantegen en règim d’habitatge de protecció oficial (HPO) de lloguer.
En conjunt, aquests concursos sumen aproximadament 625 habitatges, que s’afegeixen als més de 400 habitatges del concurs anterior per a operadors privats, la qual cosa fa un total de més de 1.000 habitatges adjudicats, o en procés d’adjudicació, sota aquest model.
Aquesta xifra contrasta amb les polítiques de cessió de sòl per entitats sense ànim de lucre, mitjançant el Conveni ESAL, durant aquest mandat: de moment, el govern municipal ha anunciat la previsió de promoure només 200 habitatges en règim cooperatiu en cessió d’ús, sense que fins ara s’hagi formalitzat la cessió de cap solar. Els operadors sense lucre van rebre en total, mitjançant el conveni ESAL (cooperatives, però també fundacions de lloguer social), durant 2021-2023 un total de 616 habitatges en 16 solars, lluny de la promesa dels 1.000 habitatges promesos quan el conveni es va signar.
Un model privatitzador que desplaça la funció social de l’habitatge
Segons les entitats signants, aquest model:
Prioritza criteris econòmics per sobre de l’impacte social i la qualitat dels projectes.
No incorpora mecanismes efectius per garantir la funció social de l’habitatge.
Exclou models no especulatius com el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús.
Suposa una transferència de valor públic cap a actors privats durant períodes de fins a 99 anys.
També alerten que aquesta estratègia s’està desplegant sense diàleg amb l’economia social i solidària, malgrat l’existència d’instruments com el conveni ESAL, que permeten la col·laboració de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre que, aquestes sí, garanteixen un retorn social.
Reivindicacions clau
El manifest reclama:
Incrementar el parc d’habitatge públic i reforçar la col·laboració publico-comunitària amb entitats sense ànim de lucre per davant d’altres models.
Aturar els nous concursos oberts a empreses privades i destinar aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL.
No excloure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de polítiques d’habitatge social de l’Ajuntament, sinó potenciar-lo i posar en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari.
Les entitats recorden que el model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús i de les fundacions de lloguer social garanteix la reinversió dels excedents, la no especulació i la generació de valor social i comunitari. Així mateix, aquest model cooperatiu actualment disposa de capacitat operativa i financera per escalar el parc d’habitatges assequibles a la ciutat.
En aquest context, les organitzacions signants fan un crit d’alerta: “Barcelona no es pot permetre consolidar un model d’habitatge basat a transferir sòl públic a operadors privats i amb ànim de lucre. Cal prioritzar decididament un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que garanteixi el dret a l’habitatge a llarg termini i no la rendibilitat privada”. També assenyalen que les decisions actuals comprometen la capacitat futura de la ciutat per desplegar polítiques estructurals que facin efectiu el dret a l’habitatge i reclamen un canvi immediat de rumb en la política municipal sobre aquest tema que tant preocupa la ciutadania i el diàleg permanent amb totes les entitats socials.
Organitzacions signants
CJB – Consell de la Joventut de Barcelona
Xarxa d’Economia Solidària (XES)
Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya
Sindicat de Llogateres
PAH Barcelona
Observatori DESCA
Avalot – UGT
Acció Jove – CCOO
FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona)
El Ple del Parlament ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la reforma de la Llei de cooperatives, que per primera vegada porta l’habitatge cooperatiu a debat plenari
La proposició de llei presentada al juliol supera el seu primer tràmit parlamentari, i avança per a crear un marc legal específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Fora d’altres ocasions en què s’ha discutit el model a comissions parlamentàries, és la primera vegada que l’habitatge cooperatiu forma part d’un debat central a una sessió al Ple del Parlament de Catalunya. Els grups parlamentaris proposants (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) van destacar que la crisi d’accés a l’habitatge exigeix ampliar fórmules fora del mercat i protegir la titularitat col·lectiva. Van subratllar que el cooperativisme en cessió d’ús garanteix estabilitat, assequibilitat i protecció del parc davant l’especulació.
Des de la tribuna, els diputats de cada grup van recordar que a Catalunya ja hi ha una seixantena de projectes en marxa i al voltant de 1.200 habitatges en diferents fases, tal com el recull l’observatori Llargavista, amb potencial per arribar a més d’un miler de persones. També van destacar l’empenta i compromís públic del sector cooperatiu que el que demana és, precisament, seguretat jurídica i regulació clara per evitar usos especulatius del model.
Segons la proposta, la reforma de la Llei de cooperatives incorpora per primera vegada una subsecció específica per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. El text defineix aquest model com una fórmula de tinença cooperativa amb finalitat social i en blinda la no transmissió: es prohibeix la venda o privatització dels habitatges, fins i tot en cas de dissolució, i es garanteix que es mantinguin sempre dins del circuit cooperatiu. La reforma també regula els drets i deures de les persones sòcies, vincula quotes i aportacions al cost real dels habitatges i impedeix el repartiment de fons econòmics entre les sòcies, per evitar qualsevol lucre i assegurar la replicabilitat del model. Un altre element rellevant és l’equiparació de la cessió d’ús al lloguer social, que permet que les administracions públiques el puguin fomentar amb els mateixos instruments. Aquest punt és especialment important per als projectes actuals i futurs, perquè dona a ajuntaments i Generalitat un marc segur per cedir sòl, signar convenis i destinar recursos al desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Reconeixement explícit al sector i a Sostre Cívic
Totes les intervencions van destacar la trajectòria del cooperativisme d’habitatge a Catalunya i el paper de les entitats que n’han estat motors principals, com la Federació de Cooperatives d’Habitatge (Habicoop) i la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de les quals Sostre Cívic és impulsora i membre activa. Els portaveus parlamentaris van esmentar repetidament la nostra entitat com un dels actors que han sostingut el desenvolupament del model, han generat coneixement tècnic i han consolidat pràctiques de governança comunitària.
«Aquesta proposta genera per primera vegada un marc legal clar i específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un model que evita l’especulació, que garanteix estabilitat i que, sobretot, posa l’habitatge al marge del mercat blindant-lo com a bé d’ús i no com a actiu financer» Jordi Riba i Colom, PSC
«El que proposem no és substituir ni imposar res, sinó una alternativa més potent que conviu amb els altres models, que respecta plenament la propietat privada i que s’inspira en la millor tradició europea. No és només un model econòmic o d’habitatge, és una resposta col·lectiva davant de les dificultats» Glòria Freixa i Vilardell, Junts per Catalunya
«Les cooperatives d’habitatge fa anys que són una eina de transformació i necessiten un marc jurídic clar per donar seguretat jurídica a un model que funciona i per evitar interpretacions o buits legals que en podrien desvirtuar el sentit. La llei no inventa res: ordena, posa límits, dona garanties i protegeix un model sòlid que volem que continuï creixent com a país.»
Mar Besses i Casanovas, Esquerra Republicana de Catalunya
«Les cooperatives ens demanen regularitzar la seva activitat per garantir el bé comú. La llei, però, ha d’anar acompanyada de polítiques públiques per fomentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, especialment en sòl públic. Per això reclamem que es reservi un 20 % dels nous sòls a aquest model.»
Susanna Segovia Sánchez, Comuns
«Les cooperatives demostren sortides col·lectives quan se’ns empeny a pensar només en nosaltres. La llei reivindica un sentit comú que hauria de ser compartit: moltes generacions passaran de veure la propietat com a única sortida a reconèixer en el cooperativisme d’habitatge una alternativa desitjable en la joventut, en la maduresa i també en l’etapa de la vellesa.»
Laure Vega, Candidatura d’Unitat Popular
En el cas de Sostre Cívic, es va posar en relleu la seva implantació territorial —present ja en més de 27 municipis i en ciutats com Manresa, Lleida, Granollers, Vilafranca, Palamós o Valls—, així com el salt d’escala assolit en els darrers anys. També es va destacar l’impuls de projectes diversos i l’aval internacional que suposa el recent crèdit milionari del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa.
Els grups contraris (Vox, PP i Aliança Catalana) van qüestionar el model des de posicions molt ideològiques de defensa estricta de la propietat privada. Tot i això, la majoria parlamentària que impulsa la reforma va remarcar que el cooperativisme en cessió d’ús no pretén substituir altres formes de tinença, sinó complementar-les. Van defensar que és una eina imprescindible per diversificar el parc d’habitatge assequible i per retirar una part significativa del sòl i dels habitatges de la lògica especulativa que marca el mercat convencional.
Properes passes
Amb la derrota de l’esmena a la totalitat, la proposició de modificació de la Llei de cooperatives entra ara en la fase de tramitació en ponència dins la Comissió de Drets Socials, que inclourà compareixences d’experts i d’entitats proposades pels diferents grups parlamentaris. En aquest procés, el moviment cooperatiu d’habitatge continuarem fent incidència perquè el text que en resulti mantingui l’esperit de la proposta original: consolidar el blindatge antiespeculatiu i reforçar la col·laboració públic-cooperativa en la cessió de sòl i en el finançament del model.
Des de Sostre Cívic, valorem aquest pas com un avenç polític rellevant per al reconeixement del model de cessió d’ús i com una oportunitat per continuar ampliant el parc d’habitatge cooperatiu, comunitari i fora del mercat a tot el territori.
L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.
Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.
Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.
Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.
Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.
Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.
Hem adquirit l’habitatge del Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres, per garantir el seu dret a l’habitatge i protegir-lo de l’especulació. L’operació s’ha fet possible gràcies al suport de l’ICF i l’Agència Catalana de l’Habitatge, i representa una nova forma de col·laboració entre el cooperativisme i el moviment pel dret a l’habitatge.
L’habitatge, situat en una planta baixa del polígon Font Magués, té 55 m². L’hem adquirit al fons Divarian per un import de 54.200 €, i hi ha prevista una inversió addicional de fins a 49.000 € per rehabilitar-lo i millorar-ne l’eficiència energètica. Sostre Cívic serà la titular i gestora de l’habitatge, i en Juanjo, com a soci de la cooperativa, en tindrà el dret d’ús de manera permanent mitjançant una quota mensual equiparable al seu antic lloguer.
Aquesta operació ha estat possible gràcies a un préstec tou de l’Institut Català de Finances (ICF), bonificat per l’Agència Catalana de l’Habitatge (AHC), dins del programa per mobilitzar habitatges cap a usos socials disponibles per a promotores privades catalogades com a promotores socials, com la nostra. A canvi, Sostre Cívic en mantindrà la titularitat només durant 75 anys i, posteriorment, l’immoble s’incorporarà al parc públic d’habitatge de la Generalitat.
Una aliança per transformar conflictes en habitatge estable
La compra s’emmarca en la línia d’adquisicions de Sostre Cívic per mobilitzar habitatge cap a l’ús social. En el període recent, la cooperativa ha incorporat desenes d’habitatges, amb 74 adquisicions mitjançant tanteig i retracte en set edificis, i experiències puntuals d’habitatges dispersos per atendre situacions d’emergència de la nostra base social. Aquesta experiència reforça la idea que el cooperativisme pot ser una eina eficaç per transformar situacions d’emergència residencial en habitatge estable i assequible.
Reforçar els instruments públics per escalar el model
Per replicar a escala el que han dut a terme Sostre Cívic i el Sindicat amb el pis del Juanjo, cal actualitzar els instruments que avui tenen ajuntaments i entitats socials per mobilitzar habitatge privat cap a usos socials. Des de la cooperativa proposem:
Reforçar el finançament de l’ICF i l’AHC, ampliant el límit de préstec per habitatge fins als 150.000 € (ara només és fins a 100.000 €) i habilitant compres conjuntes amb l’administració.
Ampliar el dret de compra preferent a les llogateres d’un bloc propietat d’un fons o multipropietari que es vengui de manera conjunta, per transformar-lo en cooperativa en cessió d’ús.
Apostar per la mobilització d’habitatge existent com a via ràpida i eficient per garantir el dret a l’habitatge i combatre l’especulació.
Aquest projecte és una mostra de com la col·laboració entre moviment social, cooperativisme i administració pública pot generar solucions reals i replicables per fer front a l’emergència habitacional. “És la manera efectiva d’aturar desnonaments i treure habitatge de l’especulació”, ha assenyalat Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic d’impuls de projectes.
La Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora de Familiars de Residències, la Xarxa pel Dret a Cura i Sostre Cívic presentem un manifest conjunt per reclamar una nova Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD) que posi al centre les persones, la vida digna i el dret a rebre cures en comunitat.
El govern espanyol ha enviat al Congrés la reforma de la Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD), amb l’objectiu d’actualitzar un sistema creat fa gairebé vint anys. Segons el Ministeri de Drets Socials, la nova proposta vol millorar la qualitat de l’atenció, reduir la burocràcia i ampliar els serveis domiciliaris i comunitaris, amb especial atenció a l’autonomia personal i al dret a rebre cures en entorns de vida propis. El pla també preveu nous models de convivència col·laboratius i comunitaris o projectes de cures compartides, que obren la porta a incorporar l’habitatge cooperatiu com a part del sistema públic de cures.
Malgrat aquestes intencions, des de les entitats impulsores del manifest considerem que la proposta de reforma no garanteix encara un canvi de model real. L’aplicació de la LAPAD actual continua sent desigual entre territoris, amb una manca estructural de recursos, llargues llistes d’espera i una gestió que continua prioritzant la institucionalització per sobre de la vida en comunitat.
Per això, Sostre Cívic conjuntament amb la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora Familiars de Residències, i la Xarxa Dret a Cura hem impulsat un manifest que exigeix una nova LAPAD que asseguri una atenció pública, universal i de proximitat, amb finançament suficient i coordinació efectiva entre els serveis socials, sanitaris i comunitaris.
Des de Sostre Cívic hi participem activament com a entitat promotora, aportant la nostra experiència en models d’habitatge cooperatiu sènior i projectes d’envelliment actiu, que combinen autonomia personal, suport mutu i cures comunitàries. Defensem que els habitatges cooperatius poden ser una alternativa real a les residències tradicionals, i que cal incloure’ls dins de les polítiques públiques de dependència i cures. El manifest proposa reformar en profunditat la llei estatal per assegurar una xarxa pública de serveis domiciliaris i comunitaris, millorar les condicions laborals de les treballadores de cures i garantir un sistema de finançament estable i progressiu.
“El dret a les cures és també el dret a decidir com volem viure quan som grans. Els habitatges cooperatius en cessió d’ús permeten envellir en comunitat, amb suport mutu i sense especulació”, destaquen les representants de la taula de gent gran des de Sostre Cívic.
A Sostre Cívic treballem des de fa anys de forma pionera a Catalunya per impulsar projectes d’habitatge cooperatiu per a persones grans, que permetin envellir amb autonomia, suport mutu i en entorns comunitaris.
Actualment en tenim tres en marxa: Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, actualment està en fase d’obres de rehabilitació d’un antic hotel per convertir-se, el 2026, en el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Catalunya. Can 70, en canvi, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer a construir-se en un solar públic municipal, situat al barri de Sarrià, que serà una realitat el 2027. Solterra, a Sant Hilari Sacalm, s’ubicarà també en un antic hotel, i encara està en fase de definició de projecte i cerca de finançament. Tots tres preveuen habitatges per a prop de 100 unitats amb diversos espais compartits pensats per afavorir les cures mútues, la convivència i la participació activa.
Amb aquesta i altres iniciatives, volem demostrar que el model cooperatiu pot ser clau per repensar el sistema de cures i garantir una vellesa digna i comunitària.
Hem presentat aportacions al nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 i al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible per garantir que el model cooperatiu en cessió d’ús sigui reconegut i finançat com a peça clau de les polítiques públiques d’habitatge.
El passat setembre, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va presentar el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, el primer sota la nova Llei d’Habitatge. Amb una dotació de 7.000 milions d’euros —el triple que els plans anteriors—, aquest pla defineix les línies de finançament i els criteris que guiaran les polítiques d’habitatge a tot l’Estat durant els propers cinc anys. Els seus objectius principals inclouen incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible de forma permanent, rehabilitar el parc existent i reduir l’esforç econòmic d’accés a l’habitatge.
Des de Sostre Cívic hi hem presentat esmenes per assegurar que el model cooperatiu en cessió d’ús s’integri de manera efectiva dins la política estatal. Proposem que el Pla reconegui les cooperatives d’habitatge com a proveïdores socials d’habitatge, definint-les com a entitats de l’economia social sense ànim de lucre, que garanteixen l’accés estable a preu de cost, amb quotes assequibles i gestió democràtica. També demanem que la cessió d’ús s’inclogui a totes les línies i programes de foment d’habitatge assequible, tant en sòl públic com privat.
Altres aportacions que hem traslladat al Pla del Ministeri reclamen reservar un 5% del pressupost estatal per a projectes cooperatius, limitar les ajudes exclusivament a entitats sense ànim de lucre i evitar que empreses privades de models especulatius que el mateix pla defineix com a “coliving”, “cohousing” es beneficiïn dels mateixos recursos públics.
“El nou Pla Estatal ha de prioritzar que l’habitatge social i assequible estigui promogut i gestionat per entitats sense ànim de lucre, reconeixent el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Tot i que ja té reconeixement important a Catalunya, la falta de reconeixement i finançament per part de les polítiques públiques del Ministeri impedeix que el model cooperatiu d’habitatge es pugui consolidar a altres territoris de l’estat”, ha afirmat David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic.
Contribucions al Pla Europeu
Paral·lelament, hem participat en la Consulta Pública de la Comissió Europea per al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible, on hem aportat la perspectiva del cooperativisme d’habitatge i de l’economia social en clau europea. La importància d’aquesta consulta europea és rellevant perquè per primera vegada en una institució comunitària s’ha nomenat un comissari específicament responsable en la matèria, el socialdemòcrata danès Dan Jørgensen. La Comissió Europea reconeix així que l’accés a l’habitatge constitueix una prioritat política comunitària i està recollint opinions de ciutadanes, organitzacions i administracions de tots els estats membres per elaborar una resposta coordinada que complementi les polítiques estatals. Aquesta iniciativa busca mobilitzar inversions europees, revisar normatives d’ajuts dels estats i facilitar finançament per a habitatge assequible a escala continental.
En la nostra contribució a la consulta, que hem pogut consensuar dins de Housing Europe on participem com a membres de la Red de Vivienda Cooperativa, hem reclamat que la Unió Europea reconegui explícitament la cessió d’ús com a model jurídic i social dins de les polítiques d’habitatge assequible, i hem proposat:
Accés específic a finançament europeu i nacional per a cooperatives i entitats de l’economia social, mitjançant instruments de crèdit o inversió d’impacte.
Adaptar la normativa d’ajuts d’Estat per incloure iniciatives comunitàries sense ànim de lucre sense discriminacions.
Reservar sòl públic per a projectes de cooperatives i entitats socials.
Promoure la sostenibilitat i la innovació amb projectes de construcció en fusta, energia renovable i comunitats energètiques locals.
Regular la financerització de l’habitatge i limitar la seva especulació amb mesures fiscals sobre habitatges buits i segones residències.
Enfortir la governança democràtica incorporant les administracions locals i els actors socials en el disseny i la implementació de les polítiques d’habitatge.
Des de Sostre Cívic defensem que l’habitatge assequible no és només un repte financer o de construcció, sinó una qüestió de justícia social i democràcia econòmica, que requereix models col·lectius i solidaris de propietat i gestió. Amb aquestes aportacions, reafirmem el nostre compromís per incidir en les polítiques públiques d’habitatge, tant a escala estatal com europea, i per consolidar el model cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa real, replicable i transformadora.
Participem a la jornada d’habitatge de eldiario.es per reivindicar el cooperativisme com a eina imprescindible per solucionar el dret a l’habitatge.
Sostre Cívic va estar present a la taula “Alternatives d’èxit davant la crisi de l’habitatge” dins les jornades “El dret a l’habitatge: reptes i solucions” organitzades per eldiario.es, el passat dilluns 6 d’octubre al Palau Robert de Barcelona. La nostra directora de projectes i membre del nostre Consell Rector, Eva Ortigosa, va remarcar que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa real al mercat especulatiu basada en la propietat col·lectiva i l’estabilitat a llarg termini per a les persones sòcies. La representant de Sostre Cívic, a més, va subratllar no només el creixement exponencial del model de cessió d’ús, sinó també la seva capacitat transformadora en l’economia social i en el teixit urbà, rebent el reconeixement explícit dels representants de les administracions i del món acadèmic.
Ortigosa va presentar una visió optimista del moment que viu el cooperativisme d’habitatge i, en particular, Sostre Cívic. Va explicar que, des del primer projecte pilot el 2015, hem fet un salt d’escala notable: el 2025 comptem amb més de 25 projectes arreu del territori, que sumen prop de 600 habitatges —entre els que ja estan en convivència i els que són en promoció— i més de 2.100 persones sòcies, de les quals més de 500 ja tenen un habitatge adjudicat.
Va remarcar que el nostre model va més enllà de garantir una llar, perquè impulsa la compartició de serveis i recursos associats a l’habitatge (mobilitat, consum i cures), crea projectes adaptats a col·lectius específics —com la gent gran— i enforteix els vincles comunitaris amb els barris, contribuint a construir ciutats més resilients i cohesionades.
Segons Ortigosa, el model cooperatiu garanteix habitatge assequible sense ànim de lucre, fomenta la sostenibilitat ambiental i dinamitza l’Economia Social i Solidària, amb la participació de banca ètica, arquitectures cooperatives i empreses de construcció responsables. També va reivindicar el paper del sector com a motor de les polítiques públiques d’habitatge, celebrant el suport institucional creixent —mitjançant subvencions i cessió de sòl públic— però recordant que encara queda camí per consolidar i ampliar aquest marc de suport.
Respecte a la incidència del model en el mercat, Ortigosa va ser contundent: l’habitatge cooperatiu canvia primer el relat, demostrant que el dret a l’habitatge es pot garantir des d’actors sense lucre, i, a mesura que el sector guanyi volum, tindrà una incidència creixent en el preu de l’habitatge i en la desmercantilització del sòl.
Administracions i acadèmia reconeixen el cooperativisme en cessió d’ús com una solució indispensable
El debat va comptar amb la participació de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va reconèixer la necessitat de donar més “musculatura” al cooperativisme en cessió d’ús perquè pugui incrementar el parc d’habitatge assequible. Riera va destacar el Conveni Sal, que preveu la cessió de sòl per a 1.000 habitatges en 10 anys, i va anunciar la voluntat del consistori d’accelerar aquest procés per poder cedir tot el sòl previst en només cinc anys. Segons ell, cal que el tercer sector guanyi capacitat per, en el futur, poder impulsar també habitatge assequible sobre sòl privat.
Per la seva banda, Carles Martí, comissionat de barris de la Generalitat, va posar l’accent en el gran potencial del cooperativisme en la rehabilitació i regeneració urbana, àmbits en què encara hi ha molt de marge per créixer. Va subratllar la convergència d’objectius entre les polítiques públiques —com el Pla de Barris i Viles, amb 200 milions d’euros anuals— i la filosofia del cooperativisme, que aposta per projectes sense lucre i amb retorn social al territori.
Tots dos representants van coincidir en la importància d’accelerar la cessió de sòl públic i consolidar un sistema d’habitatge mixt, on el sector social tingui un paper protagonista al costat de l’administració.
El debat va incorporar també la mirada acadèmica de David Falagan, de la Càtedra de Barcelona Estudies d’Habitatge (UPC), que va situar la reflexió en clau europea. Va recordar que Espanya només disposa d’un 2,5% d’habitatge social, molt lluny del 30% dels Països Baixos o el 24% d’Àustria, i va destacar que models com el de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús poden contribuir de manera decisiva a revertir aquesta situació.
En aquest punt, Eva Ortigosa va reivindicar que Sostre Cívic ja té el múscul per fer-ho possible, i va reclamar que en grans programes estatals, com el Pla 50.000, es prioritzin els actors sense ànim de lucre i les cooperatives, situant-los “per davant d’aquells que busquen benefici econòmic” en la gestió i provisió d’habitatge social. Falagan va coincidir amb aquesta visió i va afegir que el model cooperatiu és eficaç tant a curt termini —amb accions tàctiques que eviten l’expulsió residencial— com a llarg termini, garantint l’estabilitat i la permanència de l’habitatge assequible que el sector públic, sol, sovint no pot assegurar.
Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries, Riera va situar l’impacte principal de l’economia social en les classes mitjanes, mentre que Martí va discrepar amistosament, afirmant que les entitats sense ànim de lucre poden beneficiar el conjunt de la població i tenen un alt potencial per generar habitatge a preus assequibles. Ortigosa va tancar aquest bloc recordant que la nostra cooperativa treballa per un accés universal a l’habitatge i per afavorir la mixtura social, amb quotes adaptades a diferents situacions econòmiques —des de les classes mitjanes fins a persones en situació de precarietat, que poden accedir a quotes subvencionades.
La trobada va confirmar Sostre Cívic com un referent internacional —reconegut amb els premis World Habitat i Innovació Social de la Comissió Europea— i com un soci estratègic per construir un sistema públic i social d’habitatge a Catalunya, capaç d’articular polítiques públiques, iniciativa social i transformació urbana.
L’informe, impulsat per Habicoop amb la participació de Sostre Cívic, analitza per primer cop els beneficis socials, econòmics i ambientals del model cooperatiu en cessió d’ús comparant-ho amb el lloguer privat.
Les persones que hi viuen gaudeixen de més estabilitat, menys despesa i més benestar emocional que les que viuen de lloguer al mercat privat.
Aquest dimarts 30 de setembre s’ha presentat al BLOC4BCN, a Barcelona, el primer Estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, elaborat per la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya (Habicoop) amb la col·laboració de Sostre Cívic i altres entitats del sector. L’informe avalua, per primer cop amb dades contrastades, els efectes d’aquest model en tres àmbits: social, econòmic i ambiental.
L’estudi està coordinat per Alma Porta (Andaira) i Laura Camprubí (El Risell), i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Aplica un mètode innovador basat en l’avaluació de l’impacte net i la teoria del canvi, amb perspectiva de gènere i enfocament col·laboratiu. La recerca s’ha basat en una enquesta a més de 300 persones i l’anàlisi de 19 projectes d’habitatge cooperatiu en convivència arreu de Catalunya, amb l’objectiu de mesurar-ne l’impacte social, econòmic i ambiental. Aquesta metodologia permet comparar la situació de les persones que viuen en habitatges cooperatius amb les persones que viuen de lloguer al mercat privat, controlant factors com l’edat, el gènere o els ingressos.
Més estabilitat, millor salut i més estalvi
Els resultats són clars: les persones que viuen en habitatges cooperatius en cessió d’ús tenen 6,6 vegades més probabilitats de poder-hi viure tota la vida i 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge que les que viuen de lloguer. També mostren un nivell de satisfacció amb la vida 1,3 punts més alt (en una escala de 0 a 10) i manifesten més confiança, suport mutu i benestar emocional.
Segons l’informe, el 75% de les persones cooperativistes passen temps amb el veïnat als espais comuns i gaudeixen d’una percepció de seguretat un 31% més alta. El sentiment de comunitat i la participació són especialment destacats: tres de cada quatre sòcies participen regularment a assemblees i gairebé el 25% ho fan setmanalment.
Durant la presentació, Eulàlia Tubau, co-coordinadora de Sostre Cívic i membre de la comissió gestora de l’estudi, va destacar que “aquest informe demostra amb dades el que ja vivim cada dia: que el cooperativisme d’habitatge millora la vida de les persones i genera comunitat, confiança i arrelament”.
Assequible i econòmicament resilient
El model també és més sostenible econòmicament. El cost mitjà d’un habitatge cooperatiu és 3,66 €/m² inferior al del lloguer privat, i quatre vegades més persones aconsegueixen dedicar menys del 30 % dels seus ingressos a l’habitatge. A més, les persones cooperativistes tenen 11 vegades més probabilitats d’arribar a final de mes amb facilitat i la meitat declara que pot estalviar més que abans d’entrar a la cooperativa.
La viabilitat dels projectes és igualment positiva: el 84 % dels edificis presenten un balanç econòmic positiu, i la pràctica totalitat disposa de mecanismes de solidaritat interna per donar suport a les persones amb dificultats puntuals. En paraules de David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop i co-coordinador de Sostre Cívic, “aquest model demostra que és una alternativa econòmicament viable, capaç d’oferir habitatges estables sense ànim de lucre i amb una gestió comunitària”.
Impacte ambiental i sostenibilitat
En l’àmbit ambiental, les dades mostren que el model cooperatiu redueix de manera significativa l’impacte ecològic de l’habitatge. Els edificis estudiats tenen un consum energètic un 55 % inferior a la mitjana de Catalunya, i el 90 % de l’energia que fan servir és renovable. A més, un 70 % dels projectes disposa de sistemes de monitoratge energètic, i gairebé el 60 % ofereix aparcaments per a bicicletes o vehicles compartits.
També s’hi constata un augment de l’ús d’aliments ecològics i de proximitat, i un canvi d’hàbits cap a una mobilitat més sostenible, amb menys ús del cotxe privat i més desplaçaments a peu, en bici o amb transport públic.
“La sostenibilitat és inherent al model”, va subratllar Laura Camprubí, de la cooperativa El Risell. “Construïm edificis eficients i comunitats que cuiden l’entorn, i això té un impacte directe en la reducció d’emissions i en el benestar de les persones.”
Una porta d’entrada a l’Economia Social i Solidària
A més dels beneficis econòmics, socials i ambientals, l’estudi també revela un altre impacte clau del model cooperatiu: la seva capacitat per apropar noves persones a l’Economia Social i Solidària (ESS). Per tant, això vol dir que és socialment molt transversal i genera vincles entre trajectòries molt diverses. L’habitatge cooperatiu actua com una porta d’entrada a l’ESS, ja que facilita la incorporació de persones sense experiència prèvia i afavoreix la participació en iniciatives col·lectives.
Segons les dades de l’informe, gairebé una de cada cinc persones residents (17,6 %) no tenia cap relació prèvia amb l’ESS, i aquest percentatge s’enfila fins al 48,5 % entre aquelles que coneixien el model però no hi havien participat abans. Això confirma que viure en cooperativa no només transforma la manera d’habitar, sinó que obre camins cap a altres formes de consum, treball i organització més democràtiques i solidàries.
Reconeixement institucional i reptes de futur
L’acte ha reunit més d’una cinquantena de persones i ha comptat amb la presència del secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, i del comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera. Tots dos han coincidit a destacar el paper estratègic del cooperativisme d’habitatge per ampliar el parc assequible i garantir el dret a l’habitatge. “Cal utilitzar tots els recursos que tenim en un moment tan difícil”, ha remarcat Ramos, mentre que Riera ha subratllat la necessitat de “donar un salt d’escala” i consolidar un sistema d’habitatge mixt amb protagonisme del sector social.
Des de Sostre Cívic, hi coincidim plenament: l’estudi evidencia que el model de cessió d’ús funciona i és una eina real per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, gestionem gairebé la meitat dels projectes cooperatius de Catalunya, amb més de 2.100 persones sòcies i 550 habitatges en convivència o en promoció.
L’estudi de Habicoop representa un pas decisiu per al reconeixement del cooperativisme d’habitatge com a pilar de les polítiques públiques d’habitatge. Els resultats reforcen el que moltes comunitats d’habitatge cooperatiu han demostrat sobre el terreny: que és possible garantir habitatges dignes, estables i assequibles fora del mercat especulatiu.
Aquest divendres hem viscut un moment molt especial: hem posat la primera pedra de Can70, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans sobre sòl públic de Barcelona i de Catalunya. Ho hem celebrat al solar municipal de la Via Augusta, a Sarrià, acompanyades de sòcies, veïnes, autoritats i col·laboradors.
Un somni que vam començar el 2015
Can70 neix de la iniciativa d’un grup de sòcies de Sostre Cívic, d’entre 55 i 70 anys, que l’any 2015 vam decidir repensar com volíem envellir: no en soledat, sinó en comunitat. Des de llavors hem organitzat tallers, debats i trobades sobre arquitectura, cures, convivència i sostenibilitat. Tot aquest treball col·lectiu ha fet possible arribar fins aquí.
L’any 2021, l’Ajuntament de Barcelona ens va cedir el solar en dret de superfície per 99 anys, dins el conveni amb entitats socials (ESAL). Gràcies a aquest pas, Can70 es va convertir en el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic, no només a Barcelona, sinó també a Catalunya i a l’Estat. Les sòcies hi viuran amb un dret d’ús indefinit, com un lloguer vitalici a preu de cost, mentre que la cooperativa en mantindrà la propietat durant tot el temps que duri la cessió municipal.
Un projecte col·lectiu amb suport institucional
A l’acte d’inici d’obres hi van intervenir representants de l’Ajuntament i de la Generalitat. Jordi Valls, quart tinent d’alcaldia, va destacar que les polítiques d’habitatge no poden dependre només de les institucions, sinó que cal sumar la col·laboració amb cooperatives i entitats socials. Per la seva banda, Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials, va expressar el suport del Govern català i va anunciar una nova línia de subvencions per a projectes com aquest que ensenyen el camí cap a una nova idea de gestionar la cura de la gent gran, fomentant l’autogestió i la desinstitucionalització.
Des de Sostre Cívic, el president del nostre Consell Rector, Carlos Alcoba, va agrair el suport rebut i va remarcar el valor d’atrevir-nos a innovar en un camp tan clau com les cures. Com va dir: “Innovar vol dir arriscar, i ho fem amb convicció perquè sabem que cal transformar el sistema de cures del nostre país.”
El projecte comptarà amb 39 unitats d’ús: 10 habitatges convencionals i 29 en unitats agregades, els quals combinaran espais privats i cuines compartides amb veïnes de la mateixa planta. La promoció està dissenyada per l’equip d’arquitectes Peris+Toral, qui va guanyar el primer concurs d’idees impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
Destaca l’arquitectura innovadora i sostenible amb ús de formigó de terra compactada, forjats prefabricats, una galeria orientada al sud per aprofitar el sol hivernal i altra orientada al nord per reforçar ventilació a l’estiu, així com sistemes d’aerotèrmia i plaques fotovoltaiques per optimitzar consum energètic. Els edificis estaran interconnectats pel semisoterrani, que albergarà els espais comunitaris, amb la voluntat d’obrir-les al barri.
En el seu emotiu parlament final, una representació de les sòcies del grup impulsor han destacat la voluntat de “construir espais de cura i comunitat, on ningú hagi d’afrontar sola l’envelliment”, i han reclamat a les institucions canvis urgents en el model de cures. Han recordat que el 2050 les persones majors de 65 anys seran el 30% de la població, i una quarta part d’aquestes tindrà més de 85 anys.
Des del 2021 les sòcies del grup ja participen activament al teixit social Sarrià, a través de la Comunalitat i d’altres iniciatives veïnals, perquè volen que Can70 sigui un espai obert i vinculat al barri. De fet, durant els parlaments, també va participar Mireia Vergés, de La Drecera–Comunalitat de Sarrià, que ha agraït la implicació de les sòcies de Can70 en el teixit veïnal participant en reivindicacions socials i comunitàries del barri.
Un compromís amb el futur
Durant l’acte, vam enterrar una càpsula del temps amb objectes i documents que simbolitzen el nostre compromís amb les generacions futures. El projecte ja està en marxa, i si tot va bé, a finals de 2027 les primeres sòcies podran començar a viure a Can70.
El repte que tenim al davant és gran: el 2050, un 30% de la població tindrà més de 65 anys, i una de cada quatre persones superarà els 85. Per això diem alt i clar que cal canviar el model de cures i que iniciatives com Can70 són part de la solució.
Cal recordar que, a més de Can70, Sostre Cívic impulsa altres projectes d’habitatge cooperatiu per a gent gran, com Walden XXI (a Sant Feliu de Guíxols) i Solterra (a Sant Hilari Sacalm). Walden XXI ja està en una fase molt avançada de les obres de rehabilitació de l’antic hotel de Sant Feliu de Guíxols que vam comprar com a cooperativa i, a finals de l’any vinent, serà el primer habitatge cooperatiu per a gent gran en posar-se en marxa a Catalunya.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments