Categoria: Col·laboració públic-cooperativa

Les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista.

Davant els reptes ambientals i socials actuals, la promoció d’una mobilitat més sostenible sorgeix com una necessitat urgent. Aquesta transformació no només impulsa la sostenibilitat ambiental, sinó que també fomenta la justícia social en garantir un transport accessible i assequible que contribueix a crear municipis més igualitaris i inclusius, i millora la qualitat de vida de totes les persones que viuen al territori.

En aquest context, les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista. El llistat de raons per les quals aquests projectes podrien ser un catalitzador d’aquest canvi és ampli: incorporant infraestructures de càrrega, facilitant flotes de vehicles compartits, organitzant accions internes i externes de formació i sensibilització, etc.

A principis de 2023 a Sostre Cívic ens vam proposar que l’any que començava seria la millor oportunitat per impulsar i instaurar la mobilitat sostenible als nostres projectes d’habitatge cooperatiu en fase de convivència i promoció. L’empenta per fer-ho l’hem tingut gràcies al Projecte Singulars Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles, liderat per Sostre Cívic, juntament amb les entitats Biciclot i Som Connexió com agrupades i Som Mobilitat i Granollers Pedala com a col·laboradores.

Apostem per la bicicleta com a element primordial de la mobilitat urbana

A Sostre Cívic creiem que el futur de la mobilitat passa per l’impuls de les bicicletes i cotxes elèctrics compartits, tant com a resposta directa als desafiaments ambientals, com per crear comunitats més justes, accessibles i saludables.

Durant 2023 hem dut a terme diverses accions específiques amb l’objectiu de promocionar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible als projectes d’habitatge cooperatiu, entre les quals destaquen:

1. Formació en l’ús de la bicicleta: Amb l’objectiu de fomentar un ús responsable i segur de les bicicletes, s’han realitzat formacions a les sòcies usuàries sobre circulació urbana i manteniment de les bicicletes. A més, per promoure l’autogestió comunitària de les bicicletes per fomentar la seva utilització i manteniment, s’ha inclòs la dotació d’aparcaments segurs i formació en mecànica bàsica.
   
   
2. Estudis de mobilitat: Hem realitzat estudis de mobilitat que han consistit en identificar el context i condicionants de cada projecte (ubicació i context urbà, comerç i equipaments, pendents existents i serveis de mobilitat existents), les dinàmiques de mobilitat quotidiana de cada comunitat (dispersió de moviments segons feina, consum, cures i lleure) i el cost econòmic mensual de la mobilitat actual. Aquest anàlisis global ha permès identificar les necessitats reals de les usuàries i proposar les bicicletes més adients per als seus desplaçaments i fer ajustaments de la flota existent per millorar-ne l’ús. 
   
   
3. Creació d’aparcaments segurs: S’han definit els criteris tècnics a incorporar per disposar d’aparcaments segurs per vehicles de mobilitat elèctrica als projectes d’habitatge cooperatiu en promoció. En els projectes en fase de convivència, hem estudiat i adaptat els espais ja existents.
   
   
4. Cessió de bicicletes: S’han cedit 12 bicicletes elèctriques i 3 cicles de càrrega als projectes d’habitatge cooperatiu per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible. Això ha permès als residents dels projectes desplaçar-se de forma més sostenible i reduir l’ús dels vehicles privats.
   Les bicicletes han estat proporcionades per Biciclot, i es tracta de bicicletes recuperades posades de nou en circulació amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la reutilització i el reciclatge. Les avantatges de ser autoreproduïdes és que és més fàcil d’adaptar-les a les necessitats dels projectes on han de ser utilitzades i a la vegada s’unifiquen els components estàndards, per millorar el manteniment i la reparació.

Una mobilitat sostenible basada en mobilitat elèctrica compartida

Pel que fa a la promoció de l’ús del cotxe elèctric compartit, i de la mà de la cooperativa Som Mobilitat, s’ha posat en marxa un nou vehicle al projecte d’habitatge cooperatiu de La Sala, a Calonge. El cotxe s’ubica a l’aparcament de l’edifici i està a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania.

A Barcelona, s’han dut a terme accions de difusió als veïns i veïnes dels projectes de Cirerers i La Balma per tal de donar a conèixer els serveis de mobilitat elèctrica compartida que ja estan en marxa ben a prop de cadascun dels edificis per començar a treballar en aquest model de mobilitat.

Una altra de les línies de treball ha estat la promoció de l’ús del transport públic entre les residents dels projectes d’habitatge cooperatiu. Això s’ha fet a través de la difusió d’informació sobre les línies de transport públic disponibles a la zona, la promoció de la mobilitat activa en combinació amb aquestes, i propostes de possible aplicació pràctica individualitzades per a cada projecte d’habitatge cooperatiu, per a incorporar-los com a línies pròpies en el disseny dels projectes i l’organització del grup.

El passat divendres a Olesa vam inaugurar La Xicoira, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat Pere Aragonès, que va reivindicar l’habitatge cooperatiu com eina imprescindible per a fer créixer el parc d’habitatge assequible.

Divendres passat, 6 d’octubre, a la tarda, vam entregar les claus de La Xicoira, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). L’acte d’inauguració va constar d’una visita institucional a l’edifici, situat a ple centre de l’Eixample nou d’Olesa, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia i l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent. Després de la visita, l’acte inaugural va tenir el protagonisme de les 30 sòcies i veïnes de La Xicoira, amb l’entrega de la clau simbòlica de mans de les autoritats.

Durant la visita es van visitar alguns dels 25 habitatges de La Xicoira, de diferents característiques entre 42 i 75 m², tots equipats completament, i els amplis espais col·lectius complementaris. És el primer habitatge d’aquestes característiques del municipi i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona.

Però el projecte de La Xicoira no només és singular per la seva dimensió, sinó perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, només amb estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes, que s’ha acabat l’obra per construir habitatges assequibles fora del mercat especulatiu. El març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure.

Un exemple de col·laboració público-cooperativa

Tots els habitatges de La Xicoira estan qualificats de Protecció Oficial (HPO) i, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, s’han prioritzat gent jove menors de 35 i gent gran major de 65 anys empadronades al municipi. La col·laboració i el suport de la Generalitat també han estat fonamentals. El finançament d’aquesta operació ha comptat amb l’Institut Català de Finances, la banca pública de promoció de Catalunya, a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció que està destinada a impulsar la construcció d’HPO de lloguer social. Aquesta línia compta amb una bonificació del cost financer per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, present a l’acte d’inauguració, ha destacat que “l’accés al finançament per a projectes d’habitatge social és una de les nostres prioritats estratègiques que contribueix, amb altres actors, a què famílies vulnerables puguin accedir a un habitatge digne”. Durant el 2022, l’ICF va destinar 65,4 milions d’euros a finançar iniciatives de construcció d’habitatge de lloguer social.

“Des del Govern volem fer 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys i les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, són unes còmplices per fer-ho possible”

Pere Aragonès, president de la Generalitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar la seva intervenció al tancament de l’acte inaugural per agrair als veïns i veïnes de La Xicoira que “ens hàgiu obert casa vostra” i s’ha dirigit a ells per afirmar que“les institucions aquí presents són casa vostra per poder tirar endavant projectes per fer un país millor”. Després de declarar que cal “treure l’habitatge de la pura lògica del mercat si volem garantir drets”, va anunciar que el Govern està compromès a impulsar 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys. Per aquest objectiu, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, “són unes còmplices per fer-ho possible”. En paraules del president, La Xicoira “serà un exemple més d’una nova manera no només d’entendre l’habitatge, sinó d’entendre la societat, on volem recuperar espais de vida col·lectiva per la gent sense que ens ho marqui el mercat sempre”.

Vida comunitària i obert al municipi

“Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país“

Guillem Llorens, president de l’Associació de l’Economia Social Catalunya

Més enllà dels parlaments institucionals, durant l’acte inaugural van participar també Guillem Llorens, de l’Associació per l’Economia Social de Catalunya (entitat que agrupa la XES i les principals federacions de cooperatives i mutualitats de Catalunya), que va fer valdre tots els agents i col·laboradors de l’economia social que han fet possible La Xicoira: des de les obres, en mans de La Constructiva, el disseny dels arquitectes La Baula i STEM,  el servei d’aigua de la Comunitat Minera Olesa, entre d’altres. “Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país”, va declarar Llorens.

“Recuperem sòl privat, desenvolupem projectes rurals, fem inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feministes al voltant de l’habitatge. Estem preparades per poder fer un salt d’escala i formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge”

Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic

Entomant aquesta darrera idea va insistir-hi, representant el Consell Rector de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, que va reivindicar la cooperativa com “un instrument més que vàlid per contribuir a una política pública forta d’habitatge al nostre país”. Amb La Xicoira, ja són 12 els projectes en convivència a Sostre Cívic, que sumen més de 170 habitatges. En 3 anys, pretenem sumar 18 projectes i un total de prop de 500 habitatges. Una tercera part d’aquests projectes es desenvolupen sobre patrimoni cooperatiu. “Hem recuperat sòl privat, també desenvolupem projectes en entorns rurals, incorporem criteris vinculats a la inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feminismes al voltant de l’habitatge”, va resumir la representant de Sostre Cívic, abans de proclamar que la des de la cooperativa “estem preparades per poder fer un salt d’escala i, per tant, formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge amb totes vosaltres”, dirigint-se a entitats, sòcies i administracions.

“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”

Isabel Caparrós, sòcia i veïna de La Xicoira

En acabar, les sòcies de La Xicoira van llegir un escrit fet de manera conjunta i llegit per la veïna Isabel Caparrós. Vam explicar que La Xicoira neix per “formar part d’un model d’habitatge que estigui fora de les lògiques especulatives del mercat, tant per nosaltres com per a les següents generacions”, i que les seves impulsores s’hi va apropar “fugint de lloguers abusius als quals ningú posa fre. Per això apostem per la cessió d’ús i la propietat cooperativa, no només per motius econòmics, també relacionals”. I és que aquesta, la vida comunitària, és un factor important per les noves veïnes: “Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”. L’edifici de La Xicoira té, a més dels espais destinats a la vida comunitària, dos locals en planta baixa d’ús polivalent que la comunitat de sòcies vol posar a disposició del teixit associatiu del municipi.