El grup impulsor, format per veïnes de Granollers, ha presentat un projecte amb un ampli suport local d’entitats de l’economia social i solidària, i amb perspectiva social, sostenible i arrelada a l’entorn
Render del projecte presentat al concurs
Sostre Cívic ha resultat l’adjudicatària del concurs convocat per l’Ajuntament de Granollers per a construir i gestionar el primer projecte d’habitatge cooperatiu al municipi del Vallès. El concurs, convocat al març per unanimitat del ple, preveu l’edificació al solar municipal de 800 m² del carrer Rosselló 97, al barri de Lledoner. La cessió serà mitjançant un dret de superfície de 75 anys. Un cop extingit tornarà a titularitat pública.
L’informe del jurat es va aprovar aquesta setmana al Ple municipal. Aquest destaca la solvència econòmica del projecte presentat per Sostre Cívic, amb l’aportació de recursos propis i l’experiència professional justificada. Es valora molt positivament els protocols i mecanismes de gestió d’impagaments i d’adjudicació dels habitatges, i es destaca el pla de mobilitat compartida proposat, a base de bicicletes i cotxes elèctrics compartits. “Sostre Cívic destina totalment la planta baixa a usos comunitaris i d’activitat, de manera que enforteix la vocació urbana del projecte”, diu l’informe municipal, que també menciona el disseny arquitectònic proposat que té en compte minimitzar el manteniment i millorar-ne l’estat de conservació.
El projecte guanyador es valora amb un total de 5,2 milions d’euros, i compta amb finançament de 900.000 € de Fons Next Generation. Les persones que hi vulguin viure hauran de complir els requisits de demandants d’habitatge de protecció oficial, estar empadronades a Granollers i fer-se sòcies de Sostre Cívic (les sol·licituds s’ordenaran per antiguitat de soci). Per tal de col·laborar amb el finançament del projecte, es calcula que les sòcies hauran d’aportar (com a mínim) el 20% del finançament total. Això vol dir que les sòcies que hi vulguin entrar a viure hauran de fer una aportació de capital inicial mitjana de 15.000 euros, retornables si les sòcies en algun moment decideixen marxar de l’edifici. Les quotes mensuals, no retornables i equiparables a un lloguer, aniran destinades a anar liquidant el deute financer i pagar el manteniment i serveis comuns de l’edifici, i es preveuen aproximadament entre els 430 i els 660 € al mes, dependent de la mida del pis. Tots aquests càlculs dependran del projecte arquitectònic i pressupost final d’obra.
Per tal de facilitar la inclusió, se cedirà la gestió d’un dels 29 habitatges a l’Ajuntament perquè pugui assignar a col·lectius vulnerables. Aquest pis estarà exempt d’aportar el capital social inicial.
Ampli recorregut i suport local
El projecte, anomenat El Cairó, constarà de 29 habitatges en planta baixa i 3 alçades, amb amplis espais comunitaris compartits. Des d’una terrassa amb bugaderia col·lectiva fins a una sala polivalent situada a planta baixa, oberta a l’exterior, pensada per a ser compartida a usos veïnals.
El projecte està impulsat per una desena de sòcies de Sostre Cívic veïnes de Granollers. Des de 2019 desenvolupen accions al municipi per donar a conèixer el model del cooperativisme d’habitatge. Participant en fires fins o fent diferents xerrades divulgatives. Amb l’ajuntament s’han fet també diferents estudis per estudiar la viabilitat de desenvolupar projectes a diferents solars municipals o a finques per rehabilitar.
Benjamí Aguilar, veí de Granollers i membre del Consell Rector de la cooperativa i del grup impulsor d’El Cairó, ha declarat que la seva satisfacció amb el fet que, finalment, després d’anys de feina un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arribi a la ciutat com “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”.
Un edifici sostenible amb mobilitat compartida
El projecte arquitectònic ha estat redactat conjuntament pels despatxos Ravetllat i Zaga. Tots dos tenen àmplia experiència en projectes d’habitatge social i cooperatiu. Ravetllat dissenyarà els habitatges de lloguer municipal a la Font Verda de Granollers, i Zaga ha estat responsable del pioner projecte d’habitatge cooperatiu Clau Mestra a Sant Cugat, gestionat també per Sostre Cívic.
La construcció es farà amb materials de baixa petjada ecològica com la fusta, que es farà servir per a l’estructura. L’edifici es dotarà de plaques fotovoltaiques, aerotèrmia, reciclatge d’aigües grises i aigües pluvials. Les instal·lacions seran centralitzades, en coherència amb el model de propietat col·lectiva i pels avantatges que suposa en cost i eficiència energètica. El Cairó, a més, aposta per la mobilitat sostenible amb deu places de cotxe i bicicletes elèctriques col·lectives, trencant la norma d’una plaça d’aparcament per habitatge. Aquestes vehicles seran gestionats en col·laboració amb Som Mobilitat, en un acord pioner d’intercooperació entre una cooperativa d’habitatge i una altra de mobilitat compartida.
Un cop Sostre Cívic ja és adjudicatària del solar per a desenvolupar la promoció, li tocarà tancar el projecte arquitectònic i el finançament abans de començar la campanya per incorporar a les persones interessades que vulguin sumar-se a l’actual grup impulsor, prevista per la tardor d’enguany. Les obres començaran a l’estiu del 2024, i les sòcies entraran el 2026.
El pressupost total de la promoció és de gairebé 13,5 milions d’euros i prop de 2,5 milions arribaran dels fons Next Generation.
Aquest mes d’abril l’Ajuntament cedirà el sòl a la cooperativa i està previst que les obres comenincin a principis del 2024.
Sostre Cívic, la principal cooperativa d’habitatges en cessió d’ús de Catalunya, construirà una promoció d’un mínim de 60 habitatges de protecció oficial a la Carretera del Pont de Vilomara número 121 de Manresa (Bages) en uns terrenys de titularitat municipal. L’objectiu del projecte és generar nous habitatges protegits a preus inferiors als del mercat lliure de lloguer i impulsar una oferta d’habitatge estable i assequible. Així ho han explicat aquest matí, en una visita al solar on s’aixecarà la promoció, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia i Yabel Pérez Moreno, tècnic d’impuls de projectes i membre del Consell Rector de Sostre Cívic.
Amb 60 habitatges, serà la segona promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya, després del projecte inclusiu de Sant Andreu a Barcelona amb 80 habitatges.
El nou edifici tindrà una superfície construïda de 7.818,9 metres quadrats, amb quatre espais col·lectius i dos locals comercials, a més de places d’aparcament. La construcció seguirà criteris de sostenibilitat energètica, de consum quasi zero (nZEB), amb producció d’energia de fonts renovables, construcció amb materials i sistemes constructius de baix impacte, a més d’una mínima generació de residus i reutilització de materials. El disseny de l’edifici, realitzat als estudis previs per l’estudi d’arquitectes BTA, contempla àmplies zones comunitàries pensades per la vida compartida entre tots els veïns i veïnes, els usos de les quals els decidiran les futures persones sòcies. Serà el segon habitatge més gran de Catalunya i l’Estat en model cooperatiu en cessió d’ús, després d’una promoció que també treballa Sostre Cívic al barri de Sant Andreu de Barcelona amb 80 habitatges.
Tots els habitatges, que seran gestionats per Sostre Cívic, seguiran el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es tracta d’una alternativa no especulativa i de gestió col·lectiva i democràtica, un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i els veïns i veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. Les persones que hi vulguin viure hauran de ser sòcies de la cooperativa i fer una aportació de capital inicial (que en el cas del projecte de Manresa serà entre 10 i 15 mil euros) que serà retornable si mai deixen l’immoble. Les quotes mensuals encara estan per definir, però estan subjectes als límits dels habitatges de protecció oficial i seran estables (mai poden augmentar) i per sota de preus de mercat.
Fons Next Generation
Segons ha detallat l’alcalde Aloy, el projecte manresà ha estat un dels seleccionats a la convocatòria de subvencions del ‘Programa d’ajuts a la construcció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients’ del ‘Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)’, finançat amb els fons Next Generation de la Unió Europea.
El pressupost total de l’actuació s’estima en 13.479.575,11 euros i l’aportació dels fons Next Generation en un màxim de 2.494.867,50 euros. La resta de finançament es completarà amb l’aportació dels socis usuaris de Sostre Cívic i amb finançament bancari extern. L’Ajuntament de Manresa està tramitant el dret de superfície a favor de la cooperativa, que és previst que s’aprovi aquest mes d’abril. El consistori rebrà un dels dos locals que es preveuen a l’edifici, de 500 metres quadrats, per a futurs equipaments municipals.
La campanya d’inscripcions s’obrirà a finals de 2023 i caldrà estar empadronat a Manresa i inscrit al registre d’HPO, a més de ser soci de Sostre Cívic. Entrar a viure està previst per al 2026.
Pel que fa al calendari, és previst que la redacció del projecte s’efectuï al llarg del 2023. Un cop enllestit, començarà la campanya d’inscripcions per a persones interessades del municipi, entre finals de 2023 i inici de 2024. Tothom que vulgui impulsar el projecte i viure-hi haurà d’estar empadronat a Manresa, estar inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial i fer-se sòcia de Sostre Cívic. Les demandes s’ordenaran objectivament segons l’antiguitat de soci, tal com marquen els estatuts de la cooperativa. Les obres es podran iniciar a mitjans de 2024, amb la previsió de poder inaugurar el nou edifici el 2026.
Dos projectes d’habitatge cooperatiu a Manresa
Aquest no serà l’únic projecte que Sostre Cívic està impulsant a Manresa. També està treballant en la rehabilitació d’un edifici de 13 habitatges prop del centre del municipi, adquirit via l’ús del dret de tanteig i retracte. La cooperativa ha rescatat un immoble antic del mercat privat per a transformar-lo en un edifici sostenible i assequible. La campanya d’informació i inscripcions al projecte es preveu fer, conjuntament a la de la promoció amb l’Ajuntament, a finals de 2023.
Inaugurem Clau Mestra, un projecte que serveix d’exemple de col·laboració publico-cooperativa per donar lloc a solucions a la crisi habitacional
La rehabilitació de les antigues ‘Cases dels Mestres’ es materialitza nou anys després de les primeres reivindicacions, i s’ha fet en bona part amb autoconstrucció de les mateixes veïnes.
L’acte d’entrega de claus és la materialització final d’un acord innovador entre agents socials i administració local que ha fet possible 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible: les quotes mensuals són entre 300 € i 500€, i les sòcies per entrar a viure han hagut de fer una aportació de capital (retornable si decideixen marxar del projecte) entre els 6.000 € i els 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge.
Una solució pionera a través de la cooperació pública
El projecte, anomenat com Clau Mestra, és un exemple de com la cooperació entre l’administració pública i la societat civil pot donar lloc a projectes d’habitatge assequible i sostenible, en un context de crisi habitacional i social com el que viu Catalunya i, especialment, Sant Cugat del Vallès.
El 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble de les Cases dels Mestres, van ser ocupades com una acció política de pressió per forçar l’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici. Un procés de negociació, amb Sostre Cívic com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament, va desembocar en la signatura d’un conveni entre les parts per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. Va ser, llavors, el primer acord a l’estat espanyol amb una administració pública per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Però no va ser fins al 2020 que l’Ajuntament supera totes les traves burocràtiques i signa el dret de superfície de l’immoble municipal a la cooperativa Sostre Cívic per poder començar les obres de rehabilitació, a més d’una subvenció retornable (un cop acabat el préstec hipotecari) de 301.395,85 €, incorporada al conveni signat entre ambdós agents l’any 2018. Francesc Duch, tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, ha assegurat que “avui es dona compliment a un desig veïnal que va començar fa molt de temps: es fa realitat la primera promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del municipi, un model que ens creiem molt i que volem desenvolupar.”
Francesc Duch, Tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge de l’Ajuntament de Sant CugatAntoni Vallès, director de negoci de l’ICFRoser Hernández, subdirectora d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat
L’assequibilitat del projecte ha estat possible gràcies a un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances d’1,1 milions d’euros, amb unes condicions avantatjoses dintre de la política de suport a l’habitatge protegit d’aquest organisme financer públic de la Generalitat. El seu director de negoci, Antoni Vallès, també ha participat de l’acte avui a La Floresta i ha manifestat que “quan es fa l’estudi d’un projecte, de vegades oblidem quin és el resultat: veure i tocar el que s’ha pogut fer gràcies al finançament atorgat fa especial il·lusió”.
La Generalitat també ha donat suport al projecte a través de l’Agència Catalana de l’Habitatge. La subdirectora d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat, Roser Hernández, present avui a l’inici de la convivència de Clau Mestra ha remarcat que “si apliquem els valors de l’economia social i solidària a l’habitatge, es pot transformar la realitat. Aquest tipus d’habitatge crea comunitat, però també mercat social. És una potent forma de reactivació econòmica del sector”.
Una rehabilitació comunitària i sostenible
El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat, i les obres han anat a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers a Barcelona. La rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. Durant les obres s’hi van utilitzar sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.
A més, el grup de sòcies i des d’avui veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueixel doble objectiu de rebaixar costos però també de servir com una potent eina d’apoderament del grup de convivents.
Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic ha celebrat avui durant l’acte que per fi es pugui inaugurar el projecte després de tants anys de feina i d’espera. Un projecte que ha fet aterrar a Sant Cugat per fi l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”.
Avui s’ha fet el lliurament de claus dels primers habitatges del projecte impulsat per la cooperativa Sostre Cívic, amb la col·laboració de l’Ajuntament.
S’inicia ara una segona fase d’inscripcions oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’HPO.
El projecte, que es va presentar públicament el 5 d’octubre de l’any passat, és un immoble fins ara en desús i propietat d’una entitat financera que Sostre Cívic vam adquirir per oferir accés a l’habitatge digne i a preu de cost. L’edifici consta de 15 habitatges, 13 dels quals són habitatges cooperatius d’entre 39 i 86 m2 en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. La resta i l’escala B pertanyen a l’ajuntament de Valls i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Els habitatges assignats formen part del 5 destinats preferentment als col·lectius més vulnerables que el mercat immobiliari deixa fora (persones menors de 35 anys, famílies monoparentals i majors de 65 anys). En aquesta línia, Jordi Cartanyà Benet, primer tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge i d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat de l’Ajuntament de Valls ha volgut destacar el caràcter social del projecte i ha afirmat que “en una situació com l’actual del mercat immobiliari complexa, és important per la ciutat disposar d’aquesta tipologia de vivendes, a preus raonables i estables en el temps per facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania”.
Una alternativa d’accés a l’habitatge que ja és una realitat
El projecte és el primer de Sostre Cívic a Camp de Tarragona, però el desè que comença la convivència des que ho va fer en 2018 Princesa49 (la iniciativa d’habitatge cooperatiu pionera a Barcelona), sumant actualment més de 130 habitatges cooperatius en total.
En aquests cinc anys Sostre Cívic ens hem convertit en una de les entitats de referència en aquest model de tinença amb més de 1.100 socis i sòcies arreu del territori i l’impuls de 26 projectes. La nostra trajectòria s’ha vist recentment reconeguda internacionalment amb dos dels guardons més importants a escala mundial: el premi Plata d’habitatge de les Nacions Unides i el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea. Tots els habitatges que gestionem segueixen el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, una alternativa no especulativa i de gestió col·lectiva i democràtica. Un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable.
En el cas del projecte de Valls, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 230 i 550 €, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 4.200 €.
Avui s’inicia també unasegona fase d’inscripcions al projecte de Valls oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) i que vulguin entrar a viure en algun dels 10 habitatges disponibles. Les persones empadronades al municipi de Valls tindran prioritat d’accés en el cas de coincidir diverses inscripcions a la vegada. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial.
El dijous 30 de març hi ha prevista una sessió informativa i posterior visita a l’edifici amb l’objectiu que totes les persones interessades puguin conèixer els habitatges i resoldre els possibles dubtes sobre el projecte. Serà el dia 30 a les 17h30 al Centre Cívic de Valls, i en aquesta pàgina es poden trobar tots els detalls i el formulari d’inscripcions.
La trobada també va comptar amb una manifestació de prop de 400 persones pel centre de Barcelona reclamant suport públic a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Barcelona va acollir el darrer cap de setmana una trobada de més de mig miler de sòcies de diferents grups i projectes d’habitatge cooperatiu de Catalunya i tot l’estat
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori, lideren la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa que ha recollit el suport de diferents administracions i entitats de tot l’estat
El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.
Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Acte inaugural del Fòrum amb diferents dones representants entitats, moviments i administracions que treballen pel dret a l’habitatge.
Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge
Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.
L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.
Signatura de la Declaració de Barcelona
La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.
Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.
Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.
El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:
Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.
També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.
Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu
El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:
Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.
El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats
Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques.
Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars.
Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.
Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns.
I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.
Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.
També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència i 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.
Les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic hem signat un acord d’intercooperació per impulsar l’ús de cotxes elèctrics compartits als projectes d’habitatge cooperatiu
El primer projecte que han impulsat conjuntament és a La Sala, habitatge cooperatiu específicament enfocat a joves que es troba a Calonge.
L’objectiu és que que dos recursos cars, com els vehicles elèctrics i l’habitatge, siguin cada vegada més accessibles a totes les persones.
El darrer dijous 17 de novembre vam presentar un nou projecte d’intercooperació que uneix sinergies entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic. El cotxe elèctric compartit que, en un primer moment, es va cedir als usuaris i usuàries de l’edifici d’habitatge cooperatiu conegut com “La Sala”, gràcies al conveni entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic, s’ha posat a disposició de tots els ciutadans del municipi.
Amb l’acord signat entre les dues entitats es vol fomentar la creació de comunitats cooperatives que comparteixin serveis de vida com ho són l’habitatge i la mobilitat a partir de l’empoderament col·lectiu i l’autogestió.
Aquesta iniciativa neix també amb la missió de cobrir la necessitat de mobilitat on altres mitjans de transport sostenible no arriben, com per exemple anar en bicicleta, i posar només els cotxes elèctrics compartits estrictament necessaris.
El cotxe elèctric de Som Mobilitat estarà disponible a l’aparcament de l’edifici i estarà a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania. Tots els ciutadans que vulguin gaudir del servei de cotxe elèctric compartit i altres serveis, hauran de fer-se socis de Som Mobilitat a través de la seva pàgina web, sommobilitat.coop, amb una aportació única de 10 euros.
El projecte d’habitatge cooperatiu de Calonge s’emmarca en l’estratègia de la cooperativa Sostre Cívic de recuperar patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa.
És el primer pis d’emergència de tot l’estat que es convenia amb serveis socials a través d’un projecte d’habitatge Cooperatiu en cessió d’ús
Conjuntament amb l’Ajuntament de Palafrugell ja hem fet entrega del primer habitatge d’emergència de Ponent, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del municipi. La persona adjudicatària del pis, que fins ara vivia en situacions d’infrahabitatge, ha estat seleccionada per la Mesa d’Emergències de l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), i se sumarà a la resta de sòcies de la cooperativa que des de 2020 conviuen en l’immoble situat al carrer Ponent. D’aquesta manera, serà el primer pis d’emergència en tot l’estat que es convenia amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un projecte d’habitatge Cooperatiu en cessió d’ús.
Aquest acord és fruit del conveni signat el novembre de 2019 entre Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palafrugell. Com a cooperativa vam comprar l’edifici propietat d’una entitat bancària que, malgrat que ja estava acordat la seva venda amb un fons d’inversions internacional, vam poder rescatar mitjançant el dret de tanteig. Aquest va ser el segon edifici adquirit amb aquest procés fent ús del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, que permet el dret d’adquisició preferent a favor d’administracions o de promotores socials (com ho és Sostre Cívic). D’acord amb el conveni, l’aportació municipal destinada a finançar parcialment la compra va ser de 40.000 € (entre els anys 2019 i 2020). El cost de l’adquisició per a Sostre Cívic va ser de 345.200 € que van ser finançats per l’Institut Català de Finances (ICF).
L’edifici de Ponent consta de 6 habitatges de diferents tipologies i qualificats de de Protecció Oficial (HPO). La totalitat dels habitatges han estat destinats a unitats de convivència de persones empadronades a Palafrugell i amb ingressos no superiors a 3,5 vegades l’IRSC. Però, mitjançant el citat conveni, es van reservar 2 dels habitatges per a persones amb risc d’exclusió residencial, i gestionats a través de la Mesa d’emergències de Catalunya i dels serveis socials del mateix Ajuntament.
Sostre Cívic, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, impulsa la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu del municipi, i el primer projecte d’habitatge cooperatiu d’obra nova a les comarques gironines
El període d’inscripcions al projecte s’obrirà amb una primera sessió informativa presencial que tindrà lloc el dimecres 29 de juny, a les galeries Carme, i seguirà amb dues sessions telemàtiques més, concretament el 7 i 14 de juliol
El 25% de les vivendes es destinaran prioritàriament a col·lectius específics que tenen especial dificultat en accedir a l’habitatge: jovent, gent gran i famílies monoparentals
Foto: (d’esquerra a dreta) la tècnica de projectes de Sostre Cívic, l’alcalde de Palamós i la regidora d’Habitatge, durant la presentació de la campanya d’incorporacions a la promoció d’habitatges cooperatius.
Aquest matí hem presentat amb l’Ajuntament de Palamós la campanya d’incorporacions a la que serà la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu del municipi, i el primer projecte d’habitatge cooperatiu d’obra nova a terres gironines.
Garantir el dret a l’habitatge als col·lectius més vulnerables
L’objectiu principal de l’iniciativa és garantir el dret a l’habitatge digne i adequat a Palamós sota un model no especulatiu i fora del mercat, per tal que puguin accedir a un habitatge estable i assequible col·lectius prioritaris que el mercat immobiliari deixa fora, com la gent jove menors de 35 anys, les famílies monoparentals o els majors de 65 anys.
És per això que dels 34 habitatges previstos i qualificats de protecció oficial, el 25% es destinaran prioritàriament a aquests col·lectius específics. També tindran prioritat les persones empadronades al municipi de Palamós o que acreditin un històric d’empadronament continuat de com a mínim deu anys.
Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les
veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu assequible.
Aquest mecanisme fa possible que els habitatges tinguin un preu assequible: tot i que les xifres encara són estimatives degut a l’estat inicial del projecte, les quotes d’ús previstes dels habitatges són d’entre 430 i 680€, i es calcula que les sòcies hauran de fer una aportació inicial parcialment retornable d’entre 12.000 i 17.000€.
Una promoció de propietat i gestió col·lectiva
Aquest projecte es desenvolupa en un procés de cogestió democràtica i participativa de les persones sòcies usuàries, a través de comissions i una assemblea del grup impulsor que pren les decisions de manera acompanyada per l’equip tècnic de l’entitat. En concret, en el projecte de Palamós, aquest procés participatiu de codisseny s’inicia a partir de l’aprovació del projecte arquitectònic bàsic i l’obtenció de la preceptiva llicència d’obres.
Calendari i incorporacions
El període d’inscripcions al projecte s’obrira amb la primera sessió informativa el dimecres 29 de juny fins el 24 de juliol., i durant la campanya es realitzaran tres convocatòries obertes a totes les persones interessades:
Dimecres 29/06 | 18h. Xerrada informativa presencial a Palamós (+ info i inscripcions).
Després d’anys de lluita col·lectiva i difusió del model, les administracions comencen a veure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge i de generar habitatge social.
Els darrers mesos de l’any 2021 es van produir alguns col·loquis i formacions on ens vam trobar el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i diferents administracions de diversos nivells: municipal, autonòmic i estatal. Els recollim a continuació:
Diputació de Barcelona | Jornades “La col·laboració públic-privada-comunitària: reptes i oportunitats per a l’impuls de les polítiques locals d’habitatge”
L’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS) van organitzar les jornades d’habitatge La col·laboració públic-privada-comunitària: reptes i oportunitats per a l’impuls de les polítiques locals d’habitatge, quatre sessions que van tenir lloc entre els dies 30 de setembre i 21 d’octubre i que van comptar amb la participació de més de 500 persones inscrites. En les tres primeres sessions l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir un paper protagonista:
Sessió 1 [30 de setembre de 2021]
La jornada es va inaugurar presentant diferents iniciatives de la col·laboració públic-privada-comunitària en el context de les polítiques de recuperació i resiliència. En aquesta ponència va participar David Guàrdia i Mascó, membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i també coordinador de Sostre Cívic. Explica com ampliar el parc públic d’habitatges que no es regeix sota règim de mercat i complint estàndards europeus enfortint els mecanismes de col·laboració públic-cooperativa:
Sessió 2 [7 d’octubre de 2021]
En aquesta sessió titulada La col·laboració públic-privada-comunitària en actuacions sobre el parc d’habitatges existent, va participar Guillermo Hervera Nadal, director de l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida, va explicar l’exemple de Lleida de col·laboració públic-cooperativa per la recuperació d’habitatges privats cap a habitatges cooperatius en cessió d’ús. El govern de la Paeria està impulsant diferents projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, tant amb Sostre Cívic (amb una cessió de sòl per construir 25 habitatges d’habitatge cooperatiu) com amb la Fundació La Dinamo. La mateixa fundació, que forma part amb nosaltres de la sectorial d’habitatge de la XES, va participar també de la jornada, a través de Glòria Rubio, coordinadora de projectes de La Dinamo, per explicar el seu projecte a la ciutat de Lleida:
Aquesta jornada del 15 de desembre de 2021 va ser organitzada pel Grup d’Habitatge de REAS Red de Redes amb l’objectiu de visibilitzar bones pràctiques en l’administració pública per al foment de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i impulsar la col·laboració entre entitats i administracions.
A continuació tens els vídeos amb les diferents taules rodones de la jornada:
Introducció i context
Experiències de projectes i entitats
Administracions públiques
Generalitat | Jornada “Cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús: el paper de les administracions per crear un entorn favorable”
El 14 de desembre de 2021 va tenir lloc a Barcelona aquesta jornada organitzada en el marc del Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.
L’objectiu va ser visibilitzar experiències de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i identificar iniciatives de l’administració pública per promoure aquest model, aprofundint en els projectes executats o en construcció i així donar eines i poder replicar el model a diferents territoris de Catalunya.
Les aportacions inicials de capital necessàries per entrar al projecte seran per sota dels 10.000€ després de l’obtenció de finançament bancari de l’Institut Català de Finances i una subvenció de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
Ja queda menys per fer realitat el primer projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa de Montserrat! Els últims mesos hem treballat en millorar el finançament del projecte per optimitzar les condicions econòmiques per accedir-hi, i ja podem celebrar el resultat positiu d’aquestes gestions.
Finalment, l’Institut Català de Finances financia l’operació, i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya subvencionarà fins a un 20% del pressupost total de la promoció. Això vol dir que el projecte compleix els requisits per poder optar a aquestes condicions, que són demanar als futurs socis que hi vulguin viure estar dins els criteris d’Habitatge de Protecció Oficial, i tenir un topall de renta de 3,5 vegades IRSC.
Gràcies a l’obtenció d’aquest finançament, les quotes i aportacions que hauran de fer les persones sòcies un cop estiguin vivint en el projecte s’han vist substancialment reduïdes. Tot i que els preus resultants podran variar seguint els criteris de repartiment de les quotes fixades en l’assemblea del projecte, es calcula que l’aportació inicial pot ser d’entre 5.500 € i 8.500 € aproximadament (molt per sota dels 25-35000€ calculats inicialment), i les quotes mensuals es queden entre els 400 € i 690 €.
Recuperem patrimoni en desús per fer habitatge social
El projecte neix quan un grup de sòcies residents a Olesa de Montserrat, que porten des del 2018 impulsant el model d’habitatge cooperatiu al municipi, va detectar un edifici que un promotor privat va començar a construir fa anys i que fruit de la crisi immobiliària de 2008 es va quedar aturat. L’edifici, situat entre els carrers Pau Casals i Colom, a ple centre de l’Eixample nou del municipi, compta amb l’estructura, soterranis, tancaments exteriors, teulada, i gran part de les divisions interiors ja construïdes.
Amb aquest projecte, volem recuperar aquest patrimoni privat en desús que havia estat en mans d’un fons immobiliari, i complir amb la funció social de l’habitatge des de l’autopromoció amb lògica de bé comú i no-lucre.
Malgrat que l’obra ja està començada, es planteja realitzar un procés participatiu amb el grup impulsor per adaptar el projecte en la mesura del possible, amb l’objectiu d’aconseguir 25 habitatges i espais col·lectius complementaris, així com espais oberts a la població. Alhora el projecte vol esdevenir un catalitzador de projectes socials a la població i comarca tot incentivant l’economia solidària.
Vols participar en aquest projecte d’habitatge cooperatiu?
Durant el desembre i gener es preveu la incorporació de nous membres al grup impulsor i la compra de la finca, amb el pronòstic de que puguin entrar-hi a viure a l’estiu de 2023, després de les obres de reforma de l’edifici.
Només les persones sòcies poden participar en tots els projectes de la nostra cooperativa, tant en el moment en què hi hagi una baixa en un projecte existent, com quan s’obren processos de noves incorporacions com ara a Olesa de Montserrat. En ambdós casos creem, periòdicament, llistes d’espera per persones sòcies que ordenem per ordre d’antiguitat de persona sòcia i d’inscripció a la llista.
Si tens interès en formar part del grup impulsor d’aquest projecte i vols que t’informem de primera mà de com va avançant, pots:
Llegir el dossier complet amb tota la informació sobre els requisits d’accés, informació econòmica i calendari previst.
Omplir les teves dades al formulari d’inscripció que trobaràs a La Interna, la plataforma de gestió de les sòcies de Sostre Cívic.
Al gener també organitzarem xerrades al municipi d’Olesa de Montserrat per tal de poder resoldre dubtes i aportar tots els detalls necessaris. A més, per qualsevol dubte o qüestió, sempre ens pots escriure’ns a info@sostrecivic.cat i te les respondrem.
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments