L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.
Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.
Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.
Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.
Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.
Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.
Ca l’Ordit serà, amb 62 habitatges, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran que s’ha impulsat mai a Catalunya i a l’Estat: una fita històrica per a Sostre Cívic i per al conjunt del cooperativisme d’habitatge, que consolida el salt d’escala dels darrers anys.
Grup impulsor del projecte de Ca l’Ordit
Aquest 15 de novembre hem celebrat l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, un edifici de deu plantes sobre sòl municipal al Passeig Torras i Bages de Sant Andreu. L’acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país, com el president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, entre altres entitats i institucions col·laboradores. Però el protagonisme va ser, sens dubte, de les sòcies del grup impulsor del projecte, que es van acompanyar de familiars, amics i entitats del barri en una festa popular que va concloure la jornada.
Ca l’Ordit és molt més que un edifici: simbolitza un punt d’inflexió per al model cooperatiu d’habitatge, que viu un moment de creixement sense precedents. Actualment, Sostre Cívic impulsem deu projectes de més de 350 habitatges arreu del país gràcies, en part, al finançament europeu i al suport públic, però també a l’impuls del cooperativisme i a la força de les sòcies, que consoliden el model com una alternativa real i estructural a l’especulació immobiliària.
El finançament europeu, clau del salt d’escala
El projecte de Ca l’Ordit té un cost total de 15 milions d’euros, dels quals només el 8% prové de l’aportació inicial de capital social de les persones sòcies. La resta del finançament combina el préstec del CEB, una subvenció dels fons europeus Next Generation per valors de 2,7 milions d’euros, gestionats per la Generalitat de Catalunya, i una subvenció retornable de l’Ajuntament de Barcelona.
El finançament del CEB, que ascendeix a 31 milions d’euros, és el més gran mai atorgat a una cooperativa d’habitatge a Europa. Com ha afirmat la Maria Sigüenza, responsable de país del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) durant l’acte, “creiem fermament que l’habitatge digne és un dret humà fonamental, i projectes com aquest són una resposta esperançadora al desafiament residencial que enfronten tantes persones a Europa”. Per concloure que “el que realment importa són les vides que canviaran aquí: famílies joves, persones majors i persones amb discapacitat, que trobaran no sols un habitatge, sinó una llar i una comunitat.”
El cooperativisme d’habitatge creix i es consolida
Amb tots els projectes en marxa arreu del país, estem consolidant un creixement del 255% del parc d’habitatges, passant de 178 a 632, i desplegant més de 440 nous habitatges cooperatius en 12 municipis. Això ens situa com una de les principals promotores cooperatives d’habitatge social a Catalunya, però sobretot confirma una idea: el cooperativisme d’habitatge és capaç d’escalar i reivindicar-se com una solució estructural, sobretot si hi ha voluntat política i finançament alineat amb els valors cooperatius.
Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), la seva presidenta Laia Bonastra va reivindicar el cooperativisme que, segons dades demoscòpiques de la mateixa confederació “són més 3 de milions catalans que formen part de diferents cooperatives, i més del 80% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir més pes a l’economia catalana.”
Precisament, la cessió del solar s’emmarca dins la segona fase del conveni ESAL, on l’Ajuntament ha cedit el sòl en dret de superfície per 99 anys. El conveni ESAL suma ja quatre fases amb 17 futures promocions que sumen un total de 611 habitatges protegits. Actualment, hi ha 434 d’aquests habitatges en obres a la ciutat. L’alcalde de Barcelona ha celebrat l’inici d’obres de Ca l’Ordit destacant que iniciatives com aquesta, en el moment de crisi de l’habitatge que vivim “suposen fer realitat la Barcelona que volem per al futur, diversa i inclusiva. Necessitem un sector cooperatiu fort i robust que ens permet contrarestar la força i el corrent del mercat per tirar endavant un model d’habitatge que no expulsi als ciutadans dels seus barris”.
Els parlaments institucionals han finalitzat amb les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa, qui ha remarcat que “el Govern de Catalunya dona suport a aquestes fórmules d’habitatge, i tant com siguem capaços de fer-ho, hi anem amb tot”. El president Illa ha destacat que Ca l’Ordit és “una fórmula que proporciona estabilitat, té cura de l’entorn i té totes les virtuts que el Govern de Catalunya ha de defensar”, i ha remarcat que “aquí no només es construeix un edifici, sinó que es construeix comunitat”.
Sòcies del projecte expliquen la maqueta del futur edifici
Habitar des de la diversitat, les cures i la gestió col·lectiva
Ca l’Ordit és un projecte pioner que incorpora un ambiciós programa d’inclusió i intercooperació amb el Grup Cooperatiu TEB. 9 dels 62 habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual, amb espais accessibles físicament i cognitivament i una proposta de convivència que promou el suport mutu i la vida independent.
Les portaveus del grup —Gabriel, Pepa i Joan— van compartir durant l’acte el sentit polític i comunitari del projecte: la defensa del dret a un habitatge digne, la voluntat de construir una comunitat radicalment democràtica i la idea de “fer ordit i fer trama”, teixint vincles entre veïnes i amb el barri.
De fet, la comunitat de Ca l’Ordit porta més d’un any i mig treballant conjuntament en l’elaboració del model de convivència, el disseny de l’edifici i l’estructura de governança. Les unitats de convivència són diverses (famílies, llars individuals, parelles, convivències intergeneracionals) i provenen de fins a deu districtes de Barcelona, amb una forta presència de veïnes de Sant Andreu.
Dinar popular celebrat després de l’acte institucional
La feina s’ha organitzat en dos cercles de decisió i diverses comissions de treball (comunitat i cures, economia, arquitectura i obra, comunicació i entorn). A més, des del primer moment hem treballat mà a mà amb el Grup TEB i amb l’equip d’arquitectura de Pau Vidal i Yaiza Terré per assegurar que l’edifici incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió des de l’arrel.
Aquest procés ha donat com a resultat una comunitat preparada per autogestionar el projecte, practicar la democràcia directa i construir un model de convivència basat en les cures i el suport mutu.
Ca l’Ordit és una peça clau en la nostra estratègia col·lectiva per transformar el model d’habitatge al país. Continuarem treballant perquè més municipis, institucions i comunitats s’hi sumin.
Fem ordit, fem trama i fem créixer el cooperativisme d’habitatge!
Aquest divendres hem viscut un moment molt especial: hem posat la primera pedra de Can70, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans sobre sòl públic de Barcelona i de Catalunya. Ho hem celebrat al solar municipal de la Via Augusta, a Sarrià, acompanyades de sòcies, veïnes, autoritats i col·laboradors.
Un somni que vam començar el 2015
Can70 neix de la iniciativa d’un grup de sòcies de Sostre Cívic, d’entre 55 i 70 anys, que l’any 2015 vam decidir repensar com volíem envellir: no en soledat, sinó en comunitat. Des de llavors hem organitzat tallers, debats i trobades sobre arquitectura, cures, convivència i sostenibilitat. Tot aquest treball col·lectiu ha fet possible arribar fins aquí.
L’any 2021, l’Ajuntament de Barcelona ens va cedir el solar en dret de superfície per 99 anys, dins el conveni amb entitats socials (ESAL). Gràcies a aquest pas, Can70 es va convertir en el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic, no només a Barcelona, sinó també a Catalunya i a l’Estat. Les sòcies hi viuran amb un dret d’ús indefinit, com un lloguer vitalici a preu de cost, mentre que la cooperativa en mantindrà la propietat durant tot el temps que duri la cessió municipal.
Un projecte col·lectiu amb suport institucional
A l’acte d’inici d’obres hi van intervenir representants de l’Ajuntament i de la Generalitat. Jordi Valls, quart tinent d’alcaldia, va destacar que les polítiques d’habitatge no poden dependre només de les institucions, sinó que cal sumar la col·laboració amb cooperatives i entitats socials. Per la seva banda, Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials, va expressar el suport del Govern català i va anunciar una nova línia de subvencions per a projectes com aquest que ensenyen el camí cap a una nova idea de gestionar la cura de la gent gran, fomentant l’autogestió i la desinstitucionalització.
Des de Sostre Cívic, el president del nostre Consell Rector, Carlos Alcoba, va agrair el suport rebut i va remarcar el valor d’atrevir-nos a innovar en un camp tan clau com les cures. Com va dir: “Innovar vol dir arriscar, i ho fem amb convicció perquè sabem que cal transformar el sistema de cures del nostre país.”
El projecte comptarà amb 39 unitats d’ús: 10 habitatges convencionals i 29 en unitats agregades, els quals combinaran espais privats i cuines compartides amb veïnes de la mateixa planta. La promoció està dissenyada per l’equip d’arquitectes Peris+Toral, qui va guanyar el primer concurs d’idees impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
Destaca l’arquitectura innovadora i sostenible amb ús de formigó de terra compactada, forjats prefabricats, una galeria orientada al sud per aprofitar el sol hivernal i altra orientada al nord per reforçar ventilació a l’estiu, així com sistemes d’aerotèrmia i plaques fotovoltaiques per optimitzar consum energètic. Els edificis estaran interconnectats pel semisoterrani, que albergarà els espais comunitaris, amb la voluntat d’obrir-les al barri.
En el seu emotiu parlament final, una representació de les sòcies del grup impulsor han destacat la voluntat de “construir espais de cura i comunitat, on ningú hagi d’afrontar sola l’envelliment”, i han reclamat a les institucions canvis urgents en el model de cures. Han recordat que el 2050 les persones majors de 65 anys seran el 30% de la població, i una quarta part d’aquestes tindrà més de 85 anys.
Des del 2021 les sòcies del grup ja participen activament al teixit social Sarrià, a través de la Comunalitat i d’altres iniciatives veïnals, perquè volen que Can70 sigui un espai obert i vinculat al barri. De fet, durant els parlaments, també va participar Mireia Vergés, de La Drecera–Comunalitat de Sarrià, que ha agraït la implicació de les sòcies de Can70 en el teixit veïnal participant en reivindicacions socials i comunitàries del barri.
Un compromís amb el futur
Durant l’acte, vam enterrar una càpsula del temps amb objectes i documents que simbolitzen el nostre compromís amb les generacions futures. El projecte ja està en marxa, i si tot va bé, a finals de 2027 les primeres sòcies podran començar a viure a Can70.
El repte que tenim al davant és gran: el 2050, un 30% de la població tindrà més de 65 anys, i una de cada quatre persones superarà els 85. Per això diem alt i clar que cal canviar el model de cures i que iniciatives com Can70 són part de la solució.
Cal recordar que, a més de Can70, Sostre Cívic impulsa altres projectes d’habitatge cooperatiu per a gent gran, com Walden XXI (a Sant Feliu de Guíxols) i Solterra (a Sant Hilari Sacalm). Walden XXI ja està en una fase molt avançada de les obres de rehabilitació de l’antic hotel de Sant Feliu de Guíxols que vam comprar com a cooperativa i, a finals de l’any vinent, serà el primer habitatge cooperatiu per a gent gran en posar-se en marxa a Catalunya.
El projecte de Pati del Gall tindrà 24 habitatges cooperatius sostenibles i de protecció oficial, amb espais comunitaris. Les obres finalitzaran el 2026
Aquest 23 de setembre, l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, i la regidora d’habitatge, Lourdes Sánchez, han visitat les obres del Pati del Gall – La Bastida, situat al barri de l’Espirall. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al Penedès, impulsat per Sostre Cívic i l’entitat local La Bastida, amb el suport de l’Ajuntament, que ha cedit el solar per 75 anys i ha facilitat l’accés a fons europeus Next Generation.
Habitatges sostenibles i comunitaris
El Pati del Gall comptarà amb 24 habitatges en règim de cessió d’ús entre 43 m² i 90 m², construïts amb criteris d’eficiència energètica, sostenibilitat mediambiental i foment de la vida comunitària. L’edifici es construirà amb estructura de fusta, un sistema més sostenible i ràpid d’executar que redueix de manera significativa la petjada ecològica de la construcció.
Fina Urpí, sòcia i arquitecta del projecte (estudi Vaivera) ha destacat que un dels elements més innovadors serà l’atri bioclimàtic: un pati cobert que permet regular la ventilació creuada i minimitzar la dependència de sistemes actius de calefacció i refrigeració. Aquesta solució ja ha estat aplicada en altres projectes cooperatius de referència, com La Borda (Sants, Barcelona) o Cal Paler Nou (Cardedeu, també gestionat per Sostre Cívic). A més, l’edifici també disposarà d’una preinstal·lació per al reciclatge d’aigües grises, una inversió de futur que podria reduir fins a un 40% el consum domèstic d’aigua.
Paral·lelament, l’arquitectura està pensada per afavorir la vida en comunitat, amb espais compartits com sales polivalents, bugaderia, terrat comunitari i opcions de mobilitat compartida. En aquest sentit, el grup impulsor va aconseguir una modificació del planejament urbanístic que els ha permès evitar la construcció d’una plaça d’aparcament per habitatge. En lloc d’això, s’ha optat per un sistema col·lectiu amb unes 12 places compartides, que reforça l’aposta per un model de mobilitat més sostenible.
Pel que fa al finançament, la inversió total és de 4.975.534,61 €, finançat principalment amb 619.170 € d’aportacions de capital de les persones sòcies, un milió d’euros dels fons Next Generation i un crèdit atorgat a Sostre Cívic pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB).
Un grup de sòcies divers i actiu
Durant la visita institucional també ha participat Àlex Muñoz representant del grup impulsor de sòcies. Format per 15 unitats de convivència, es tracta d’un grup molt heterogeni format majoritàriament per gent de Vilafranca i de la comarca, amb edats molt transversals i gent que viu sola, però també famílies nuclears i monoparentals. A tots els ha atret, principalment, la possibilitat d’accedir a un habitatge estable fora de les dinàmiques del mercat especulatiu, i una vida en comunitat arrelada al municipi.
Tot i que encara no hi viuen, el grup impulsor de sòcies avança feina dissenyant la gestió de l’ús i manteniment del futur edifici, prenent les darreres decisions arquitectòniques i fent seguiment de les obres.
Encara hi ha 9 habitatges disponibles: 2 per a col·lectius vulnerables (definits per l’Ajuntament), 3 per a menors de 35 anys i 4 lliures. Per accedir-hi cal ser soci de la cooperativa i complir els requisits de demandant d’un habitatge de protecció oficial. Pel que fa a les aportacions, totes les unitats de convivència han de fer una aportació inicial de 20.000 a 35.000 € segons la mida del seu habitatge, i pagar una quota mensual de 590 a 900 €, que cobreix el retorn del crèdit i les despeses de la cooperativa. Les incorporacions es fan tres cops l’any; la propera serà el 30 de setembre. Més informació: sostrecivic.coop/projectes/pati-del-gall.
Un model en creixement
Amb el Pati del Gall, Vilafranca se suma a més de 40 municipis que aposten pel cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges cooperatius en promoció o convivència arreu del país. El projecte forma part del salt d’escala de Sostre Cívic, que amb un crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) construirà en dos anys més de 350 nous habitatges cooperatius i socials, consolidant el model cooperatiu com una alternativa real i sostenible a la crisi habitacional.
Visita d’obres del grup impulsor del projecte Terra de Mar, a Palamós
El curs 2025-2026 arriba amb moltes novetats per al moviment català de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús! A Sostre Cívic, diversos projectes i esdeveniments marcaran els pròxims mesos: aquest curs serà un moment clau per al creixement dels nostres projectes, la incidència política i la participació de les nostres sòcies.
Perquè puguis tenir una visió clara del que s’acosta, hem recollit 7 fites clau que tindran lloc en aquests mesos i que marquen la nostra ruta cap a un model d’habitatge més just i comunitari:
1. Inaugurem les obres de Can 70 i Ca l’Ordit: nous projectes prenen forma
Començarem el curs celebrant el 26 de setembre la inauguració de les obres de Can 70 (Sarrià, Barcelona), un dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu sènior. Aquesta iniciativa és un clar exemple de com el model respon a les necessitats de la gent gran, prioritzant les cures, la salut i l’autonomia personal a través de comunitats de suport mutu. A més, incorpora innovadores tipologies de convivència com els clústers, que ja hem pogut observar en models suïssos, però que encara no hem desenvolupat en cap dels nostres projectes.
Poc després, al novembre, celebrarem la inauguració de les obres de Ca l’Ordit (Sant Andreu, Barcelona): un edifici de 10 plantes amb 62 habitatges en cessió d’ús. El projecte preveu espais comuns (cuina, bugaderia i sales polivalents) i una aposta d’inclusió en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB: entre el 10% i el 12% dels habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual.
Tots dos projectes es construeixen sobre sòls públics cedits durant 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del conveni ESAL per a ampliar el parc d’habitatge protegit a la ciutat.
2. Una nova legislació per blindar el model cooperatiu
Aquest curs pot ser decisiu per al marc legal de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El Parlament de Catalunya va iniciar aquest darrer mes de juliol la tramitació d’un canvi de la llei de cooperatives per a reconèixer explícitament el model d’habitatge en cessió d’ús, el seu interès públic i establir un marc estable per garantir la seva funció social i la propietat col·lectiva. Paral·lelament, el passat febrer, el Congrés dels Diputats també va aprovar una proposta de suport al cooperativisme d’habitatge, que insta el Govern a reforçar-lo amb millores normatives i de finançament.
Per entendre millor aquest nou escenari legal i les seves implicacions, el 3 d’octubre tindrem una formació clau sobre la Llei de cooperatives en el marc de Coòpolis, oberta a totes les persones i entitats interessades. Tens més informació i t’hi pots inscriure en aquesta pàgina.
3. L’impacte positiu de l’habitatge cooperatiu, en dades
Pròximament, El 30 de setembre, al BLOC4BCN, es presentarà l’estudi d’impacte impulsat per Habicoop, elaborat conjuntament les cooperatives Andaira i El Risell, en col·laboració amb l’Observatori DESCA, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi, que hem impulsat des de Sostre Cívic i amb la participació de 13 cooperatives i més de 280 persones, evidencia beneficis clars en els àmbits social, ambiental i l’econòmic. Entre els resultats, destaca que el consum energètic dels habitatges cooperatius és un 55% inferior a la mitjana catalana, amb un 90% d’energia renovable, i que el cost per m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
A més, el model garanteix millor estabilitat i assequibilitat que el mercat privat, afavorint projectes de vida a llarg termini. En l’àmbit social, es redueix significativament la soledat no desitjada i augmenta la cohesió comunitària, amb una clara millora en el benestar emocional i la qualitat de vida. Finalment, l’estudi constata que el model és financerament viable i socialment transformador, amb una presència destacada de dones i persones no binàries, i amb una organització comunitària que integra les cures de manera equitativa, generant entorns més justos i inclusius.
4. Impulsem el conveni ESAL: l’esperança de més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona
El conveni ESAL (Conveni amb Entitats Sense Afany de Lucre), signat el 2021, ha estat fonamental per al creixement de l’habitatge cooperatiu i social a Barcelona, ja que permet la cessió de sòl municipal a projectes sense ànim de lucre gestionat directament per cooperatives o fundacions de lloguer social. En els primers anys es van adjudicar 16 solars públics per a més de 600 habitatges, garantint que el sòl es mantingués en mans públiques i que els projectes responguessin a criteris de sostenibilitat, inclusió i funció social.
Tanmateix, des del 2022 no s’han assignat nous solars, i per al 2025 només es preveu la construcció de 63 habitatges, un volum molt inferior al necessari i a la demanda i capacitat de promoció que té el sector cooperatiu. Des de Sostre Cívic, la XES i Habicoop hem reclamat a l’Ajuntament la reactivació del conveni, amb l’objectiu d’assegurar almenys 400 nous habitatges el 2025 i avançar cap a una pròrroga real que permeti arribar als 1.000 habitatges en els pròxims anys. Esperem que el curs 2025-2026 porti avenços significatius en aquesta línia, amb una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.
5. Neix “La Corrala” al Poble Sec: habitatge cooperatiu contra la gentrificació
De fet, és gràcies al conveni ESAL que aquest curs veurà l’inici del nou projecte “La Corrala” al barri del Poble Sec de Barcelona. Aquest projecte neix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns del barri que, des del 2015, es van organitzar com a grup llavor de Sostre Cívic per buscar una resposta col·lectiva a la gentrificació i a la creixent especulació immobiliària que patia el barri. Després de molts anys de lluita, Sostre Cívic va rebre recentment la cessió d’un solar municipal per ubicar el futur edifici cooperatiu al Passeig de l’Exposició del Poble Sec, que preveu fins a 8 habitatges en cessió d’ús.
Aprovació del projecte de La Corrala a l’Assemblea General del 14 de juny de 2025
L’Assemblea General de Sostre Cívic del juny de 2025 va aprovar per gairebé unanimitat la constitució del projecte, que actualment està en procés de tramitació del dret de superfície. Una de les sòcies impulsores, Marina Codina, explicava en aquesta entrevista com La Corrala representa l’oportunitat de garantir un habitatge digne i estable al barri, tot reforçant el vincle comunitari i la resistència col·lectiva davant les pressions del mercat.
6. Més llars cooperatives arreu del territori: Cellera del Ter, Cardedeu i Palamós
El final del curs serà especialment il·lusionant amb la finalització de les obres de diversos projectes i l’inici de la seva convivència: l’abril de 2026 serà el torn del projecte D’Avall, un petit projecte de 3 unitats en un edifici rehabilitat a la Cellera de Ter, i abans de l’estiu celebrarem les inauguracions de Cal Paler Nou a Cardedeu i Terra de Mar a Palamós. Aquests tres projectes incorporaran 73 nous habitatges a la cooperativa, ampliant de manera significativa el parc gestionat per Sostre Cívic.
Ja a la tardor, s’hi afegirà Walden XXI, el nostre projecte pioner d’habitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols, i finalment El Cairó, a Granollers, amb els quals superarem els 320 habitatges i ens situarem més a prop dels 550 habitatges en convivència que tenim a l’horitzó proper del 2027. Aquestes noves incorporacions representen que més persones podran gaudir d’un habitatge estable, assequible i autogestionat, fora de les lògiques especulatives del mercat.
L’últim projecte que tenim amb obres avançades actualment ésLa Bertrana, el segon projecte de la nostra cooperativa a Manresa, pel qual obrirem convocatòria a noves incorporacions en novembre de 2025. L’edifici es convertirà en el segon projecte més gran d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, després del de Ca l’Ordit: 60 habitatges de protecció oficial i 336 m² d’espais comunitaris construïts amb criteris de màxima sostenibilitat. Es preveu que les sòcies hi puguin entrar a viure a inicis del 2027.
Cal Paler NouEl CairóTerra de MarWalden XXIImatges de les obres als projectes de Cal Paler Nou, El Cairó, Terra de Mar i Walden XXI
7. Enfortim la participació: Un nou marc d’acollida i acompanyament per a totes les sòcies
Aquest curs 2025-2026, posem en marxa un nou marc de participació que renova i enforteix els espais per a la seva base social, que ja supera les 2.000 sòcies. Amb l’objectiu de millorar la inclusió, la formació i el suport, s’han dissenyat itineraris clars tant per a les sòcies individuals com per als grups.
Les noves sòcies tindran a disposició sessions informatives mensuals i formacions d’acollida trimestrals, així com l’itinerari formatiu “Primers Passos” per aprofundir en els pilars del model. A més, la Tarda de Sostre Cívic neix com a espai semestral per conèixer projectes amb vacants, reforçar vincles i abordar temes clau com les cures o la participació comunitària.
Pel que fa als grups de sòcies, es posen en marxa sessions trimestrals per a grups nous i grups llavor, espais pensats per compartir experiències, resoldre dubtes i rebre orientació col·lectiva. Tot plegat suposa la transformació del Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC), que canalitzarà ara el seu suport a través d’aquests nous espais. Amb aquesta renovació, volem assegurar que el creixement de la cooperativa vagi acompanyat d’una participació activa, informada i significativa de totes les sòcies.
Aquest curs, a Sostre Cívic, continuem construint alternatives reals per garantir el dret a l’habitatge. T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!
El moviment català de l’habitatge cooperatiu celebra una fita històrica: una proposició de llei registrada amb el suport de la majoria parlamentària reconeix l’interès públic del model i estableix un marc legal propi a Catalunya
Aquest dimecres 9 de juliol s’ha fet iniciat oficialment al Parlament de Catalunya el tràmit per l’aprovació d’una Llei pròpia que regula i protegeix legalment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris de PSC, ERC, En Comú Podem, CUP i Junts, neix a proposta del moviment cooperatiu català, que reclama des de fa anys un reconeixement legal específic per al model.
La iniciativa dona continuïtat a la Resolució 963/XIII, aprovada el maig de 2022 per pràctica unanimitat al Parlament, que instava el Govern a impulsar aquest model i a adequar el marc legal per fomentar-ne l’expansió. Aquella resolució pionera ja reconeixia el valor públic de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i assenyalava explícitament la necessitat d’una reforma legal com la que ara es concreta.
La proposta de llei registrada avui modifica parcialment la Llei de cooperatives de Catalunya (12/2015) per crear una subsecció específica dins les cooperatives d’habitatge, amb definició pròpia, criteris socials garantits i mesures contra l’especulació. El text ha estat impulsat per la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), en coordinació amb entitats i persones jurídiques del sector.
“És una fita històrica pel moviment”, ha afirmat Lali Daví (de la sectorial d’habitatge de la XES) en la roda de premsa celebrada avui al Parlament. “El model s’ha demostrat útil, viable i amb impacte positiu. Ara cal blindar-lo perquè no es desnaturalitzi ni es desreguli”.
Un model emergent amb vocació pública i impacte social
En els darrers anys, el model de cessió d’ús ha experimentat un creixement notable a Catalunya. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges en més de 66 projectes arreu del territori —dels quals Sostre Cívic representa gairebé la meitat. Aquests projectes, promoguts per cooperatives sense ànim de lucre, es desenvolupen tant en sòl públic com en sòl privat, amb quotes que cobreixen estrictament els costos reals i amb una gestió col·lectiva. L’habitatge cooperatiu s’hi presenta com una alternativa sòlida, estable i desmercantilitzada per garantir el dret a l’habitatge.
Un estudi recentment impulsat per Habicoop confirma que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús genera beneficis clars i mesurables per a les persones, el territori i les finances públiques:
El consum energètic és un 55% inferior a la mitjana catalana.
El 90% de l’energia prové de fonts renovables.
El cost mitjà del m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
Les persones que hi viuen tenen 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge.
Resum gràfic d’impacte social de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de l’estudi fet per Habicoop.
Una regulació necessària per evitar desviacions del model
Fins ara, la legislació catalana només reconeixia de manera genèrica la cessió d’ús en les cooperatives d’habitatge, sense establir-ne una regulació específica. Això deixava el model exposat a incerteses jurídiques i dificultava el seu reconeixement i suport institucional.
Amb la nova proposició de llei, es defineix legalment la figura de les “cooperatives d’habitatge en cessió d’ús”, amb una normativa pròpia que en delimita les condicions i n’assegura la funció social.
Segons ha explicat David Guàrdia (Habicoop), aquest marc legal permetrà consolidar els valors del model i protegir-lo de possibles desviacions: “El desenvolupament del model fins ara ha estat possible gràcies al compromís del sector, però calia blindar-lo legalment per garantir-ne la continuïtat com a bé comú”.
Els punts clau de la regulació proposada són:
Prohibició de convertir els habitatges en propietat individual: la titularitat és sempre col·lectiva, de la cooperativa.
Reconèixer la cessió d’ús com a forma d’habitatge social, a efectes d’ajuts i accés a sòl públic.
Limitació de les aportacions i de les transmissions per evitar revaloritzacions especulatives.
Transparència, democràcia interna i compromís social, amb quotes màximes, fons irrepartibles i vocació d’interès general.
La llei també estableix que, en cas de dissolució d’una cooperativa, els seus actius hauran de continuar destinant-se a cessió d’ús, evitant que entrin al mercat especulatiu.
Cap a un model de país
Durant la roda de premsa, les entitats impulsores van subratllar que aquesta regulació no només reconeix un model existent, sinó que obre la porta a la seva consolidació i extensió, seguint l’exemple d’altres països com Dinamarca, el Quebec o l’Uruguai, on l’habitatge cooperatiu forma part estructural de les polítiques públiques d’habitatge.
Des de Sostre Cívic, celebrem aquest pas endavant com un reconeixement a la feina sostinguda per centenars de cooperativistes, i ens comprometem a seguir treballant per un parc d’habitatge estable, assequible i comunitari, fora del mercat especulatiu.
Propostes del sector al Decret d’Habitatge
En paral·lel a la presentació de la proposició de llei per regular el model d’habitatge cooperatiu, aquesta mateixa setmana s’ha abordat una altra peça clau del marc normatiu: el Decret‑Llei 2/2025 (25 de febrer), de mesures urgents en matèria d’habitatge. En aquest context, David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), va comparèixer aquest dilluns davant la ponència parlamentària per valorar-ne l’abast i plantejar ajustos concrets per facilitar l’encaix del model cooperatiu sense ànim de lucre dins les polítiques públiques d’habitatge.
Entre les propostes concretes que la Federació ha plantejat al Decret‑Llei, destaquen diverses mesures orientades a facilitar la viabilitat dels projectes cooperatius. D’una banda, es demana estendre l’excepció d’aparcaments a tots els habitatges de protecció pública i en sòl cedit, sense limitar-se a l’allotjament dotacional. També es proposa permetre la permuta de sòl públic per habitatges ja construïts per entitats socials, i simplificar la normativa sobre densitat urbanística per tal que els projectes cooperatius de fins a 70 m² puguin beneficiar-se d’una via ràpida de tramitació urbanística. Finalment, s’insta a ajustar els límits de superfície i els criteris dels HPO per tal que incloguin espais comuns, facilitant així el seu accés al finançament i a les subvencions públiques.
Habicoop adverteix que, tot i ser un pas positiu, el Decret encara no encaixa del tot amb les dinàmiques del model cooperatiu: cal més flexibilitat i reconeixement explícit per tal que els projectes siguin viables.
Un reconeixement legal i fiscal al servei d’un model transformador
Tot aquest conjunt d’iniciatives —tant la proposició de llei per blindar el model com les propostes d’ajust al Decret d’Habitatge— s’emmarquen en un moment clau per al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquestes propostes se sumen a les novetats recents:
Aquest conjunt de mesures —regulació específica, incentius fiscals i consideració institucional— configura un marc potent i estratègic que permet impulsar el cooperativisme com a alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge.
Les compareixences i propostes presentades aquesta setmana, sumades als avanços legislatius i fiscals, consoliden un marc jurídic i econòmic favorable que no només protegeix, sinó que també promou l’escala i sostenibilitat del model cooperatiu.
A Sostre Cívic continuem treballant per ampliar el parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model sense ànim de lucre que garanteix estabilitat, assequibilitat i gestió democràtica per a les persones que hi viuen. Amb 1.800 socis i sòcies i 25 projectes en marxa (14 en convivència), som una entitat homologada per la Generalitat com a Promotora Social i podem rebre adjudicacions directes de sòl públic, agilitzant així la creació d’habitatge assequible i protegit.
Ara, en el marc del Pla 50.000 de la Generalitat, busquem 3 municipis de més de 20.000 habitants que disposin de sòl o immobles municipals per presentar-se a la convocatòria i dur a terme un projecte d’habitatge social de la mà de Sostre Cívic. Aquest pla preveu finançament de fins al 100% del cost de promoció d’habitatge assequible, una oportunitat única per a les administracions locals que vulguin garantir habitatge social sense perdre la titularitat del sòl.
Per què apostar per la col·laboració público-cooperativa?
Optar per l’adjudicació directa a una cooperativa sense ànim de lucre com Sostre Cívic ofereix diversos avantatges:
✅ Control municipal sobre la política d’habitatge: l’Ajuntament pot establir condicions clares, definir criteris d’accés i crear una comissió de seguiment del projecte.
✅ Rapidesa i eficiència: evitem processos de licitació llargs i competitius que poden donar entrada a promotors amb ànim de lucre.
✅ Garantia d’habitatge assequible a llarg termini, ja que el model de cessió d’ús impedeix l’especulació i assegura quotes justes i estables per a les persones usuàries.
Si sou un ajuntament interessat en sumar-vos a aquesta iniciativa, us convidem a omplir aquest formulari abans del 24 de març de 2025. Posteriorment, valorarem les propostes rebudes i informarem els municipis seleccionats perquè puguin sol·licitar els ajuts del Pla 50.000 amb el nostre suport com a promotors.
El text amb els vots a favor de tots els grups amb l’única abstenció del Junts i el PP, i els vots en contra de VOX, insta al Congrés espanyol a impulsar projectes amb suport públic en forma de millora normativa, finançament i cessió de sòl
La proposta se suma al reconeixement institucional rebut al Parlament de Catalunya el maig del 2022
Madrid, 18 de febrer de 2025— El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí per primera vegada una proposta per impulsar i reconèixer l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot l’estat. El text aprovat reforça el paper d’aquest model com una alternativa assequible, no especulativa i compromesa amb la sostenibilitat i l’economia social i solidària.
La PNL ha estat presentada pel Grup Socialista a iniciativa del grup de treball d’habitatge de REAS Red de Redes, que va presentar durant el mes de novembre la seva proposta a tots els grups de la cambra. El text s’ha debatut i aprovat a la Comissió d’Habitatge i Agenda Urbana del Congrés dels Diputats, on ha rebut 18 vots a favor dels grups del PSOE, Sumar, ERC, Bildu i PNV, l’abstenció dels 15 diputats del PP i Junts, i els únics vots en contra dels diputats de VOX.
La resolució insta el Govern a desenvolupar una estratègia de suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús en coordinació amb totes les administracions competents. Entre les mesures clau incloses a la resolució destaquen:
El reconeixement del model cooperatiu en cessió d’ús com una via no especulativa d’accés a l’habitatge, que contribueix a ampliar el parc d’habitatge social i assequible.
La creació d’una política pública específica de foment i suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, articulada de manera transversal des dels diferents ministeris.
La cessió de sòl públic com a eina clau per al desenvolupament d’aquests projectes.
La millora del marc normatiu per facilitar la implantació i el funcionament d’aquest model.
L’impuls de mesures de finançament i fiscalitat en el nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, amb l’objectiu de consolidar aquest model com una alternativa real en l’accés a l’habitatge.
Aquesta proposta representa un pas clau en el reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús dins les polítiques d’habitatge a nivell estatal. En un context actual de crisi d’accés a l’habitatge, amb preus de lloguer inassumibles per a gran part de la població, el model cooperatiu en cessió d’ús demostra que existeixen altres formes de garantir el dret a l’habitatge fora del mercat especulatiu i al costat de les polítiques públiques.
Aquest suport institucional s’ha de traduir en mesures concretes que permetin consolidar i ampliar el model al territori.
El reconeixement institucional rebut avui al Congrés dels Diputats es suma al que el maig de 2022 va aprovar el Parlament de Catalunya. Aquesta resolució inclou mesures com la modificació de la Llei de cooperatives per regular específicament aquest model, l’establiment de bonificacions fiscals i la millora del finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF). Aquestes accions tenen com a objectiu consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa viable i assequible per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.
Les cooperatives La Morada i Cirerers, cantonada amb cantonada, al barri de Roquetes (Nou Barris, Barcelona).
Catalunya, pionera en l’impuls i reconeixement en l’habitatge cooperatiu
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model emergent a diverses regions de l’estat espanyol i continua creixent com a alternativa viable davant de la crisi d’accés a l’habitatge.
Catalunya ha estat pionera en el reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Des de 2016, aquest model ha experimentat un creixement notable. Segons dades de l’Observatori Llargavista, el 2024 hi havia 67 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, sumant més de 1190 habitatges, dels quals 404 ja són en convivència repartits en 29 projectes. En poc més de 8 anys, l’habitatge cooperatiu ja representa gairebé el 3% del parc d’habitatge social de Catalunya, amb un creixement de més del 50% anual. Aquestes iniciatives es distribueixen principalment a la ciutat de Barcelona, però també s’estenen a altres municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamós, Lleida, Manresa, Granollers o Palafrugell, on les administracions locals han cedit sòl públic o col·laborat en la mobilització de sòl privat per al desenvolupament de projectes d’habitatge cooperatiu.
Alguns dels projectes insígnia són els ubicats a Barcelona com La Borda, amb 28 habitatges, o La Balma i Cirerers (impulsats i gestionats per Sostre Cívic) de 20 i 32 habitatges, respectivament. Aquests darrers han estat impulsats gràcies al suport municipal de l’Ajuntament a la cessió gratuïta de son. Però també a Madrid han ressaltat projectes com Entrepatios, que des del 2016 impulsen projectes al barri de Las Carolinas, amb un edifici de 17 habitatges, o a Vallecas, amb 10 habitatges, adquirint sòls a preu de mercat i rescatant-los així del mercat immobiliari especulatiu.
+Proliferen també projectes específics per a persones grans en modalitat sènior, on prevalen les cures, la salut i l’autonomia personal, basant-se en comunitats de suport mutu. Aquestes iniciatives estan alineades amb les polítiques de desinstitucionalització de les cures. Destaquen Etxekide i Etxekonak Bat a Pamplona, Walden XXI, Can70 o Solterra a Catalunya, que se sumen al pioner Trabensol a Madrid. A l’àmbit rural, on abunda la rehabilitació de grans caserius, destaquen iniciatives com Cal Cases, Can Carner o El Turrós a Catalunya o Ametxe a Biscaia.
El Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa atorga el major finançament europeu atorgat mai a una cooperativa per construir més de 350 habitatges cooperatius, tots sobre sòl públic municipal i amb suport de la Generalitat
Els nous habitatges oferiran estabilitat a les sòcies amb quotes accessibles i es construiran en edificis d’alta eficiència energètica
Sostre Cívic liderem l’expansió de l’habitatge cooperatiu a Catalunya amb la gestió d’un parc de més de 550 habitatges
Aquest matí, al Bloc4BCN del barri de Sants, Sostre Cívic ha anunciat l’obtenció del major finançament europeu concedit fins ara a una cooperativa catalana: un crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB). L’acte, convocat per la cooperativa, ha comptat amb la presència de María Sigüenza responsable de país del CEB a Espanya, i diferents càrrecs polítics d’ajuntaments i la Generalitat, pesis a absències d’última hora, com la de la consellera Sílvia Paneque i l’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa, a causa de la gestió i problemes de mobilitat provocats pel temporal DANA. Sí que van assistir els regidors d’habitatge dels ajuntaments que cedeixen els sòls per als projectes de la primera fase d’inversió, i representants dels departaments de treball, economia social i habitatge de la Generalitat, a més de la Secretària Primera del Parlament la diputada Glòria Freixa.
Aquest finançament permetrà construir més de 350 nous habitatges cooperatius en cessió d’ús. Per a nosaltres, aquest projecte és un primer pas per assolir el salt d’escala que suposarà gestionar, en els pròxims dos anys, un parc de més de 550 habitatges, dins els 1.200 habitatges cooperatius que hi ha actualment a Catalunya. Una resposta imprescindible, des del cooperativisme i amb un important aval internacional, davant la necessitat d’habitatge assequible que hi ha a Catalunya.
Com que no tenim ànim de lucre, les sòcies que entrin a viure als nous projectes ho faran a preu de cost. Cada comunitat haurà d’aportar col·lectivament entre el 8% i el 12% del cost total de la promoció en forma de capital social, retornable en cas que alguna sòcia decideixi marxar del projecte. La cooperativa mantindrà la propietat dels habitatges, i les sòcies gaudiran d’un dret d’ús permanent amb quotes mensuals entre un 10% i un 40% per sota del mercat.
Tots els habitatges es construiran seguint criteris d’alta eficiència energètica i inclouran espais i serveis compartits per fomentar la vida en comunitat. Amb una certificació energètica A, els edificis comptaran amb plaques fotovoltaiques per a l’autoproducció d’energia, sistemes de reciclatge d’aigües grises, monitoratge de consums energètics i una xarxa de telecomunicacions compartida. David Guàrdia, co-coordinador de Sostre Cívic, ha destacat la singularitat de cada projecte: “Els projectes de Lleida i Manresa es construiran amb sistemes industrialitzats per reduir temps i costos, minimitzant l’impacte mediambiental i augmentant la qualitat dels acabats; els de Granollers i Vilafranca del Penedès es construiran amb fusta i disposaran de vehicles de mobilitat elèctrica compartida”. També ha subratllat que els projectes de Barcelona tindran un impacte social innovador: l’edifici de Sant Andreu serà inclusiu, amb places reservades per a persones amb discapacitat intel·lectual, i el projecte de Sarrià, ‘Can 70’, serà el primer habitatge cooperatiu exclusiu per a persones grans, amb serveis compartits per a la cura de la vellesa.
Suport públic per impulsar el ‘model vienès’ a Catalunya
Els projectes finançats, en una primera fase, seran set en total i s’ubicaran en sòl públic cedit pels ajuntaments de Barcelona, Lleida, Manresa, Granollers i Vilafranca del Penedès, amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya. A més, la majoria de les promocions comptaran amb fons NextGenerationEU gestionats per la Generalitat, destinats a la construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients. Més endavant es finançaran projectes que suposaran més de 100 nous habitatges, també sobre sòl municipal encara per decidir. Aquest projecte posa la primera pedra d’un model d’habitatge cooperatiu que vol replicar l’èxit de ciutats europees com Viena o els Països Baixos i Dinamarca, on més del 25% del parc d’habitatge és gestionat per cooperatives o entitats no lucratives, amb sòl i suport públic.
María Sigüenza, responsable de país del CEB
Per evidenciar aquesta col·laboració, ha intervingut Lídia Guillén, secretària d’Habitatge del Govern de la Generalitat, que ha saludat “la iniciativa dels ajuntaments que han apostat pel model de cessió d’ús, que va més d’enllà de construir un habitatge i serveix per transformar tota la societat on intervenen també drets socials i treball”.
Al seu torn, María Sigüenza, responsable de país del CEB, ha destacat que “estem orgullosos de donar suport a aquest projecte, ja que invertir en habitatge assequible s’alinea amb les prioritats del nostre Marc Estratègic 2023-2027. A través d’aquest préstec, el nostre objectiu és contribuir a un futur en el qual totes les persones tinguin accés a un lloc segur i assequible per a viure, especialment aquelles que són social i econòmicament vulnerables, incloses les persones amb mobilitat reduïda o discapacitats intel·lectuals”. El CEB és un banc multilateral de desenvolupament la missió única del qual és promoure la cohesió social en els seus 43 estats membres en tota Europa. El CEB finança inversions en sectors socials, incloent-hi educació, salut i habitatge assequible, amb un enfocament en les necessitats de les persones vulnerables.
Carlos Alcoba, president de Sostre Cívic, ha defensat la capacitat i solvència del cooperativisme per garantir el dret a l’habitatge, impulsat i gestionat per les mateixes sòcies de manera democràtica: “garantim que aquests habitatges quedaran per sempre fora del mercat especulatiu, i els futurs excedents que puguem obtenir es reinvertiran en més habitatges”. Amb aquestes paraules, ha fet una crida a les administracions perquè continuïn apostant per models no especulatius, sense ànim de lucre i de gestió comunitària per ampliar el parc d’habitatge social protegit, avançant cap a estàndards europeus.
Tot el detall dels projectes finançats es podran contemplar durant el mes de novembre en una exposició al Bloc4BCN a Can Batlló.
Walden XXI inicia les obres del primer cohabitatge cooperatiu per gent gran de Catalunya
Més de 100 persones assisteixen a l’acte inaugural de primera pedra davant de l’antic hotel Jecsalis a Sant Feliu de Guíxols
La lectura de la “carta al futur” per part de les sòcies emociona els assistents i reivindica l’autogestió i les cures col·lectives per a la gent gran com a alternativa al model actual de residències
Reportatge | TV Costa Brava
El cohabitatge cooperatiu per a gent gran, Walden XXI, comença les seves obres
El passat divendres 19 de juliol de 2024 va estar un dia molt especial per a les sòcies del projecte de Walden XXI, i per tots nosaltres com a Sostre Cívic. Vam celebrar l’inici de les obres del projecte, el que serà el primer cohabitatge cooperatiu en cessió d’ús específic per a gent gran a Catalunya. L’acte ha tingut lloc davant de l’antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, on més de 100 persones, entre sòcies, familiars, amics, veïns i tècnics del projecte, no es van voler perdre aquest moment històric.
La tarda va començar amb la benvinguda de la sòcia Aurora Moreno, seguida dels parlaments de diverses autoritats i representants del projecte. El projecte, a preu de cost i sense ànim de lucre, ja té el compromís de finançament de diferents entitats de la banca ètica i cooperativa, i de diverses administracions públiques catalanes i estatals. Les obres es preveu que finalitzin el 2026. Per reflectir aquesta suma d’esforços vam tenir el plaer de comptar amb la presència de Carles Motas, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, que va destacar la importància per al municipi de Sant Feliu de Guíxols acollint aquest projecte pioner a Catalunya, i Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat que va posar el projecte com a exemple per al país i les seves institucions sobre l’estratègia a seguir per a la desinstitucionalització de l’atenció a la gent gran. Entre els assistents també hi eren Maria Àngels Planas i Glòria Freixa, diputades de Junts al Parlament de Catalunya.
Walden XXI es basa en la rehabilitació integral de l’antic hotel Jecsalis, adquirit el 2020 per la cooperativa. Les obres finalment han començat, després de quatre anys superant tota mena d’obstacles financers i normatius. Josep Maria Ricart, president de Walden XXI, hi ha fet referència durant el seu parlament: “després de quatre anys de superació d’obstacles i de treballar amb perseverança, estem molt orgullosos d’haver arribat fins aquí. La nostra convicció en la filosofia de vida comunitària ens ha permès fer realitat aquest somni llargament acaronat”. “Les úniques lluites que es perden són les que s’abandonen”, ha afegit al final de la seva emocionada intervenció.
Aquest projecte inclou 31 apartaments de 40 a 56 m², espais comuns com una sala polivalent i un menjador comunitari, i està dissenyat per fomentar la interacció social i el benestar dels residents. A més, la rehabilitació de l’edifici incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica per minimitzar l’impacte ambiental i reduir els costos. En Yabel Pérez, tècnic responsable del projecte i membre del Consell Rector de Sostre Cívic, ha volgut subratllar el fet que aquest projecte suposi “recuperació de patrimoni privat per fer-ho en gestió col·lectiva en pro del dret a l’habitatge i d’una vellesa digna”.
Durant l’acte, un dels moments més emotius va ser la lectura de la “carta al futur” per part de les sòcies, que serà un dels objectes que enterraran entre els murs en forma de primera pedra. Adreçada a les futures generacions que se la puguin trobar, la lectura va captivar tots els assistents, iés que en la carta les sòcies es reivindiquen com a pioneres d’aquest projecte pioner a Catalunya que va néixer del convenciment que “envellir amb els amics i bons veïns de forma activa i comunitària era una alternativa millor”. Amb paraules plenes d’esperança i determinació, les sòcies van expressar el seu desig que Walden XXI serveixi com un referent de convivència solidària, ecològica i autogestionada per a les futures generacions. La carta subratlla, a més, la importància d’una “filosofia de vida autogestionada i comunitària,” afirmant que “la nostra tercera via, per la qual nosaltres vam lluitar, és la que us deixem pel futur”, destacant la necessitat d’una autogestió de les cures que ofereixi una alternativa a les residències tradicionals i la soledat no volguda.
Hem acabat l’acte amb el desplegament d’una pancarta gegant, una foto conjunta, un brindis, una actuació musical i un berenar a la placeta de Sant Joan. I un emplaçament a retrobar-nos al mateix lloc en un parell d’anys, per a celebrar la posada en marxa i inici de la convivència del projecte.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments