Categoria: Projectes

L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca l’Ordit

15.11.2025

Ca l’Ordit serà, amb 62 habitatges, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran que s’ha impulsat mai a Catalunya i a l’Estat: una fita històrica per a Sostre Cívic i per al conjunt del cooperativisme d’habitatge, que consolida el salt d’escala dels darrers anys.

Grup impulsor del projecte de Ca l’Ordit

Aquest 15 de novembre hem celebrat l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, un edifici de deu plantes sobre sòl municipal al Passeig Torras i Bages de Sant Andreu. L’acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país, com el president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, entre altres entitats i institucions col·laboradores. Però el protagonisme va ser, sens dubte, de les sòcies del grup impulsor del projecte, que es van acompanyar de familiars, amics i entitats del barri en una festa popular que va concloure la jornada.

Ca l’Ordit és molt més que un edifici: simbolitza un punt d’inflexió per al model cooperatiu d’habitatge, que viu un moment de creixement sense precedents. Actualment, Sostre Cívic impulsem deu projectes de més de 350 habitatges arreu del país gràcies, en part, al finançament europeu i al suport públic, però també a l’impuls del cooperativisme i a la força de les sòcies, que consoliden el model com una alternativa real i estructural a l’especulació immobiliària.

El finançament europeu, clau del salt d’escala

El projecte de Ca l’Ordit té un cost total de 15 milions d’euros, dels quals només el 8% prové de l’aportació inicial de capital social de les persones sòcies. La resta del finançament combina el préstec del CEB, una subvenció dels fons europeus Next Generation per valors de 2,7 milions d’euros, gestionats per la Generalitat de Catalunya, i una subvenció retornable de l’Ajuntament de Barcelona.

El finançament del CEB, que ascendeix a 31 milions d’euros, és el més gran mai atorgat a una cooperativa d’habitatge a Europa. Com ha afirmat la Maria Sigüenza, responsable de país del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) durant l’acte, “creiem fermament que l’habitatge digne és un dret humà fonamental, i projectes com aquest són una resposta esperançadora al desafiament residencial que enfronten tantes persones a Europa”. Per concloure que “el que realment importa són les vides que canviaran aquí: famílies joves, persones majors i persones amb discapacitat, que trobaran no sols un habitatge, sinó una llar i una comunitat.”

El cooperativisme d’habitatge creix i es consolida

Amb tots els projectes en marxa arreu del país, estem consolidant un creixement del 255% del parc d’habitatges, passant de 178 a 632, i desplegant més de 440 nous habitatges cooperatius en 12 municipis. Això ens situa com una de les principals promotores cooperatives d’habitatge social a Catalunya, però sobretot confirma una idea: el cooperativisme d’habitatge és capaç d’escalar i reivindicar-se com una solució estructural, sobretot si hi ha voluntat política i finançament alineat amb els valors cooperatius.

Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), la seva presidenta Laia Bonastra va reivindicar el cooperativisme que, segons dades demoscòpiques de la mateixa confederació “són més 3 de milions catalans que formen part de diferents cooperatives, i més del 80% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir més pes a l’economia catalana.”

Precisament, la cessió del solar s’emmarca dins la segona fase del conveni ESAL, on l’Ajuntament ha cedit el sòl en dret de superfície per 99 anys. El conveni ESAL suma ja quatre fases amb 17 futures promocions que sumen un total de 611 habitatges protegits. Actualment, hi ha 434 d’aquests habitatges en obres a la ciutat. L’alcalde de Barcelona ha celebrat l’inici d’obres de Ca l’Ordit destacant que iniciatives com aquesta, en el moment de crisi de l’habitatge que vivim “suposen fer realitat la Barcelona que volem per al futur, diversa i inclusiva. Necessitem un sector cooperatiu fort i robust que ens permet contrarestar la força i el corrent del mercat per tirar endavant un model d’habitatge que no expulsi als ciutadans dels seus barris”.

Els parlaments institucionals han finalitzat amb les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa, qui ha remarcat que “el Govern de Catalunya dona suport a aquestes fórmules d’habitatge, i tant com siguem capaços de fer-ho, hi anem amb tot”. El president Illa ha destacat que Ca l’Ordit és “una fórmula que proporciona estabilitat, té cura de l’entorn i té totes les virtuts que el Govern de Catalunya ha de defensar”, i ha remarcat que “aquí no només es construeix un edifici, sinó que es construeix comunitat”.

Sòcies del projecte expliquen la maqueta del futur edifici

Habitar des de la diversitat, les cures i la gestió col·lectiva

Ca l’Ordit és un projecte pioner que incorpora un ambiciós programa d’inclusió i intercooperació amb el Grup Cooperatiu TEB. 9 dels 62 habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual, amb espais accessibles físicament i cognitivament i una proposta de convivència que promou el suport mutu i la vida independent.

Les portaveus del grup —Gabriel, Pepa i Joan— van compartir durant l’acte el sentit polític i comunitari del projecte: la defensa del dret a un habitatge digne, la voluntat de construir una comunitat radicalment democràtica i la idea de “fer ordit i fer trama”, teixint vincles entre veïnes i amb el barri.

De fet, la comunitat de Ca l’Ordit porta més d’un any i mig treballant conjuntament en l’elaboració del model de convivència, el disseny de l’edifici i l’estructura de governança. Les unitats de convivència són diverses (famílies, llars individuals, parelles, convivències intergeneracionals) i provenen de fins a deu districtes de Barcelona, amb una forta presència de veïnes de Sant Andreu.

Dinar popular celebrat després de l’acte institucional

La feina s’ha organitzat en dos cercles de decisió i diverses comissions de treball (comunitat i cures, economia, arquitectura i obra, comunicació i entorn). A més, des del primer moment hem treballat mà a mà amb el Grup TEB i amb l’equip d’arquitectura de Pau Vidal i Yaiza Terré per assegurar que l’edifici incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió des de l’arrel.

Aquest procés ha donat com a resultat una comunitat preparada per autogestionar el projecte, practicar la democràcia directa i construir un model de convivència basat en les cures i el suport mutu.

Ca l’Ordit és una peça clau en la nostra estratègia col·lectiva per transformar el model d’habitatge al país. Continuarem treballant perquè més municipis, institucions i comunitats s’hi sumin.

Fem ordit, fem trama i fem créixer el cooperativisme d’habitatge!

Iniciem les obres de Can 70, el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Barcelona

26.09.2025

Aquest divendres hem viscut un moment molt especial: hem posat la primera pedra de Can70, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans sobre sòl públic de Barcelona i de Catalunya. Ho hem celebrat al solar municipal de la Via Augusta, a Sarrià, acompanyades de sòcies, veïnes, autoritats i col·laboradors.

Un somni que vam començar el 2015

Can70 neix de la iniciativa d’un grup de sòcies de Sostre Cívic, d’entre 55 i 70 anys, que l’any 2015 vam decidir repensar com volíem envellir: no en soledat, sinó en comunitat. Des de llavors hem organitzat tallers, debats i trobades sobre arquitectura, cures, convivència i sostenibilitat. Tot aquest treball col·lectiu ha fet possible arribar fins aquí.

L’any 2021, l’Ajuntament de Barcelona ens va cedir el solar en dret de superfície per 99 anys, dins el conveni amb entitats socials (ESAL). Gràcies a aquest pas, Can70 es va convertir en el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic, no només a Barcelona, sinó també a Catalunya i a l’Estat. Les sòcies hi viuran amb un dret d’ús indefinit, com un lloguer vitalici a preu de cost, mentre que la cooperativa en mantindrà la propietat durant tot el temps que duri la cessió municipal.

Un projecte col·lectiu amb suport institucional

A l’acte d’inici d’obres hi van intervenir representants de l’Ajuntament i de la Generalitat. Jordi Valls, quart tinent d’alcaldia, va destacar que les polítiques d’habitatge no poden dependre només de les institucions, sinó que cal sumar la col·laboració amb cooperatives i entitats socials. Per la seva banda, Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials, va expressar el suport del Govern català i va anunciar una nova línia de subvencions per a projectes com aquest que ensenyen el camí cap a una nova idea de gestionar la cura de la gent gran, fomentant l’autogestió i la desinstitucionalització.

Des de Sostre Cívic, el president del nostre Consell Rector, Carlos Alcoba, va agrair el suport rebut i va remarcar el valor d’atrevir-nos a innovar en un camp tan clau com les cures. Com va dir: “Innovar vol dir arriscar, i ho fem amb convicció perquè sabem que cal transformar el sistema de cures del nostre país.”

El projecte, a més, és finançat pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, dintre del crèdit de 31 milions d’euros que va concedir a Sostre Cívic per a desenvolupar més de 350 habitatges en diferents projectes durant els pròxims anys. El finançament caldrà completar-lo amb altra entitat financera que s’anunciarà pròximament.

Com serà Can70

El projecte comptarà amb 39 unitats d’ús: 10 habitatges convencionals i 29 en unitats agregades, els quals combinaran espais privats i cuines compartides amb veïnes de la mateixa planta. La promoció està dissenyada per l’equip d’arquitectes Peris+Toral, qui va guanyar el primer concurs d’idees impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.

Destaca l’arquitectura innovadora i sostenible amb ús de formigó de terra compactada, forjats prefabricats, una galeria orientada al sud per aprofitar el sol hivernal i altra orientada al nord per reforçar ventilació a l’estiu, així com sistemes d’aerotèrmia i plaques fotovoltaiques per optimitzar consum energètic. Els edificis estaran interconnectats pel semisoterrani, que albergarà els espais comunitaris, amb la voluntat d’obrir-les al barri.

El grup impulsor actual està format per 31 persones, majoritàriament dones d’entre 57 i 75 anys. Queden encara 8 places disponibles per a persones d’entre 55 i 60 anys, i ja hem començat a fer sessions informatives per sumar noves sòcies.

En el seu emotiu parlament final, una representació de les sòcies del grup impulsor han destacat la voluntat de “construir espais de cura i comunitat, on ningú hagi d’afrontar sola l’envelliment”, i han reclamat a les institucions canvis urgents en el model de cures. Han recordat que el 2050 les persones majors de 65 anys seran el 30% de la població, i una quarta part d’aquestes tindrà més de 85 anys.

Des del 2021 les sòcies del grup ja participen activament al teixit social Sarrià, a través de la Comunalitat i d’altres iniciatives veïnals, perquè volen que Can70 sigui un espai obert i vinculat al barri. De fet, durant els parlaments, també va participar Mireia Vergés, de La Drecera–Comunalitat de Sarrià, que ha agraït la implicació de les sòcies de Can70 en el teixit veïnal participant en reivindicacions socials i comunitàries del barri.

Un compromís amb el futur

Durant l’acte, vam enterrar una càpsula del temps amb objectes i documents que simbolitzen el nostre compromís amb les generacions futures. El projecte ja està en marxa, i si tot va bé, a finals de 2027 les primeres sòcies podran començar a viure a Can70.

El repte que tenim al davant és gran: el 2050, un 30% de la població tindrà més de 65 anys, i una de cada quatre persones superarà els 85. Per això diem alt i clar que cal canviar el model de cures i que iniciatives com Can70 són part de la solució.

Cal recordar que, a més de Can70, Sostre Cívic impulsa altres projectes d’habitatge cooperatiu per a gent gran, com Walden XXI (a Sant Feliu de Guíxols) i Solterra (a Sant Hilari Sacalm). Walden XXI ja està en una fase molt avançada de les obres de rehabilitació de l’antic hotel de Sant Feliu de Guíxols que vam comprar com a cooperativa i, a finals de l’any vinent, serà el primer habitatge cooperatiu per a gent gran en posar-se en marxa a Catalunya.

Construir comunitat per viure millor: 10 aprenentatges de la jornada sènior de Sostre Cívic

15.07.2025

Una trobada amb més de 90 participants per compartir experiències reals i posar les cures i la convivència al centre dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sènior.

Cures, convivència i aprenentatges: aquest va ser el fil conductor de la jornada sènior que vam celebrar el passat divendres 4 de juliol al Hub Social de Barcelona. Més de noranta persones sòcies dels grups sèniors de la cooperativa van participar en aquesta trobada que va posar punt final al curs, amb la voluntat de fer balanç del camí recorregut i compartir experiències reals i inspiradores entre projectes en diferents fases de convivència. La jornada va ser un espai ric en reflexions i intercanvis, amb una mirada col·lectiva sobre com posar les cures, les relacions i la comunitat al centre de la vida cooperativa.

Vam comptar amb la participació de tres projectes madrilenys en convivència: Trabensol, Entrecantos i Villa Rosita, amb intervencions de José Pedro García, Vasilisa Viar, Araceli del Barrio, Sonsoles Prada i Manel Pastor. Acompanyades per la moderació d’Anna Aguilar, del grup Solterra, aquestes veus van compartir aprenentatges valuosos sobre els reptes i fortaleses dels seus processos: des de la importància de la governança activa fins a la necessitat de partir de col·lectius cohesionats amb cultura cooperativa. A continuació, compartim els 10 aprenentatges clau que vam extreure d’aquesta jornada tan enriquidora.

10 aprenentatges dels projectes sèniors en convivència

1. Les cures cal planificar-les amb temps

Una de les principals conclusions de la jornada és la necessitat de parlar i planificar el model de cures abans que sigui imprescindible. Tant Trabensol com Villa Rosita van destacar que afrontar aquest debat en moments de calma, quan la comunitat encara està en bones condicions, permet establir acords clars, justos i sostenibles. Des de Entrecantos van remarcar que la por de parlar de la dependència retarda la seva gestió, i que cal construir espais de confiança per abordar la vulnerabilitat sense tabús.

2. Les cures tenen múltiples dimensions

Trabensol va exposar una classificació útil de les cures:

les cures hospitalàries, que no poden tenir lloc dins la comunitat perquè calen instal·lacions i personal hospitalari, que no en disposarem.
les geriàtriques, que requereixen professionals. Hi haurà casos de demència amb alteració de la conducta que segurament tampoc podrem atendre dins de la comunitat.
les domèstiques, que inclouen serveis com la neteja o la bugaderia i afavoreixen l’autonomia
les afectives i emocionals, essencials per prevenir la solitud no volguda. Aquest esquema ajuda a definir límits i responsabilitats col·lectives de forma realista.

**José Pedro García**, del projecte Trabensol

3. Gran diversitat d’edats i necessitats

Els projectes compten amb una franja d’edats molt àmplia (de 63 a 93 anys a Trabensol), i això comporta necessitats de cures molt diferents. Aquest fet implica adaptar dinàmiques i serveis comunitaris per evitar tensions i fomentar la inclusió de tothom, tenint en compte ritmes vitals diversos i graus d’autonomia desiguals.

4. Com volem ser cuidades?

Villa Rosita ha creat fitxes perquè cada persona pugui indicar com vol ser cuidada, qui ho hauria de fer i en quines condicions. Aquesta eina respecta les preferències individuals i ajuda a evitar sobrecàrregues. Es va remarcar que cal evitar ‘esclavitzar’ ni la família ni els companys, tot promovent una cura digna i compartida. També es va citar que els projectes de cohabitatge mostren indicadors de salut i envelliment millors que la mitjana, segons estudis incipients.

5. Bon procés d’acollida i accés

La convivència i les cures depenen molt de la qualitat del procés d’acollida. Cal seleccionar persones amb esperit cooperatiu i voluntat de participar activament. Des de Trabensol van destacar que sense bon clima comunitari, les cures no són sostenibles. També és important valorar la solvència mínima per garantir estabilitat, com fa Trabensol de manera confidencial amb els nous membres.

**Sonsoles Prada i Manel Pastor**, del projecte Villa Rosita

6. El debat sobre les unitats de suport

Hi ha projectes que han reservat espais específics per allotjar persones en situació de dependència (com Villa Rosita), però sovint no han estat utilitzats (cas Trabensol). En canvi, s’observa un consens al voltant de la utilitat d’espais polivalents per a activitats d’envelliment actiu com fisioteràpia o psicomotricitat, que poden prevenir la dependència o millorar l’atenció geriàtrica dins la comunitat.

7. La dependència afecta la convivència i ha de ser gestionada col·lectivament

Un dels temes més delicats que es va posar sobre la taula és com la dependència, especialment en casos greus o amb alteracions de conducta, pot impactar en la vida quotidiana del grup. A Trabensol, amb més de deu anys d’experiència, han viscut situacions que han requerit adaptar protocols, definir límits i, fins i tot, establir criteris sobre quan cal buscar atenció externa. José Pedro va explicar que, si bé l’acompanyament i l’ajuda mútua són eixos centrals del projecte, no es pot posar en risc la convivència general. Per això, el reglament intern estableix amb claredat quins tipus de cures poden oferir-se dins la comunitat i en quins casos s’ha de recórrer a recursos especialitzats de professionals externs o a haver de marxar a un altre centre especialitzat. Aquesta previsió ajuda a evitar tensions, protegeix el benestar col·lectiu i permet actuar amb responsabilitat i empatia quan les circumstàncies ho requereixen.

8. El paper clau de la gerència

Tant Trabensol com Entrecantos van destacar la figura de la gerència com a clau per al bon funcionament del projecte: coordina serveis, gestiona l’edifici, planifica activitats i dona resposta a necessitats emergents. A Trabensol (de 54 apartaments i 80 socis), aquesta figura lidera un equip de més de 18 persones entre personal intern i extern.
Aquesta figura podria ser inclosa dins de l’Equip tècnic de Sostre Cívic, pels projectes de la cooperativa.

**Vasilisa Viar i Araceli del Barrio**, del projecte Entrecantos

9. La solidaritat en el finançament de les cures

Els tres projectes tenen models on el cost de les cures recau principalment en l’usuari. En el cas de Trabensol, que fa ja 12 anys que està en convivència, el model de finançament ha evolucionat amb el temps: inicialment, la comunitat assumia fins a un 80% del cost de les cures i només un 20% era a càrrec de la persona usuària. Amb els anys, aquest percentatge es va anar ajustant (70%-30%) fins que, recentment, s’ha establert que l’usuari assumeixi el 100% del cost. Tot i això, s’han creat fons solidaris i sistemes (com a Trabensol i Villa Rosita) amb la possibilitat de rebre un préstec del 30% que es retorna amb la seva aportació de capital social. El model busca equilibrar la responsabilitat personal (sobretot quan es disposa d’un patrimoni abundant) amb la corresponsabilitat col·lectiva.

10. El model de cessió d’ús i l’assequibilitat

Els projectes de Madrid requereixen aportacions molt elevades (entre 150.000 i 300.000 € per habitatge), fet que pot limitar-ne l’accés. En canvi, a Catalunya, el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús per a persones grans impulsat per Sostre Cívic treballa per l’assequibilitat, accedint a finançament bancari des de la cooperativa i subvencions públiques. Aquest enfocament facilita un accés més just i ampli a l’habitatge cooperatiu.

Consulta el vídeo de la jornada completa aquí:

Cal Paler Nou avança a bon ritme: un projecte cooperatiu i participatiu a Cardedeu

10.06.2025

El projecte Cal Paler Nou, situat a Cardedeu, continua avançant amb pas ferm. Es tracta d’una promoció de 36 habitatges cooperatius en cessió d’ús i un 20% de superfície destinada a espais col·lectius, sobre un solar privat que vam adquirir gràcies a una campanya de títols participatius en 2018.

Aquesta iniciativa també ha estat fortament arrelada al territori: ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Cardedeu, entitats socials del municipi i nombroses complicitats amb el moviment cooperatiu. El projecte ha estat declarat obra d’especial interès municipal, ha rebut ajuts d’administracions públiques (com la Generalitat i l’Estat) i ha estat reconegut com a exemple de promoció social de l’habitatge per la seva capacitat de generar impacte econòmic, ecològic i comunitari.

Com avancen les obres de Cal Paler Nou?

Després d’anys de treball col·lectiu, a finals de 2023 es van iniciar les obres de construcció. L’entrada a viure està prevista per mitjans 2026, quan les sòcies convertiran l’espai dissenyat en un veritable projecte de vida compartida.

Actualment, el projecte presenta un 74% d’execució d’obra! Durant els últims mesos s’ha avançat significativament en el revestiment de façana i coberta, així com en el muntatge de fusteries exteriors per completar l’envolvent de l’edifici. A l’interior, s’han finalitzat els enrajolats i les instal·lacions als habitatges i espais comuns. També s’ha treballat en la xarxa subterrània de sanejament al vial Camí de la Serreta, connectant-la a la xarxa municipal.

Però més enllà de construir habitatge, als projectes de Sostre Cívic posem en pràctica un model de promoció i gestió radicalment participatiu, que implica les persones sòcies en totes les fases del procés.

La participació del grup en el procés de promoció

A Sostre Cívic posem èmfasi en la cogestió integral del projecte per part del grup impulsor i l’equip tècnic. Des de les etapes inicials, la participació del grup és fonamental:

Definició del Projecte: El grup participa activament en la definició del projecte arquitectònic, econòmic i de convivència. Això inclou un procés participatiu per a la definició del projecte, tallers per a la definició del Projecte Bàsic, i la validació tant del Projecte Bàsic com del Projecte Executiu.
Validació Econòmica: El grup participa en la validació dels plans de viabilitat econòmica en diferents etapes del projecte, des de l’avantprojecte fins al final de les obres. També valida el pressupost de l’obra i acorda el calendari de les aportacions de capital social.
Fase de Construcció: Durant la fase de construcció, el grup té un paper actiu a través de visites d’obra programades que coincideixen amb fites importants, com l’estructura, l’envolvent o els acabats. El Grup Impulsor participa del procés de contractació de la constructora i valida la proposta d’adjudicació, especialment si el cost supera un llindar o afecta parts estructurals de l’edifici.
Post-Obra: Un cop finalitzades les obres, la participació del grup continua amb l’acte de lliurament de claus, la coneixença i cohesió del grup, la governança i el Reglament de Règim Intern, la gestió de la comunicació interna i externa, la definició de la visió i l’ideari, els processos d’entrada i sortida de sòcies, la selecció i adjudicació d’habitatges, i el model de cures i gestió del conflicte.

Visites d’obra i reunions del grup impulsor de Cal Paler Nou a l’edifici en construcció

I per què apostem per aquest model participatiu?

El model participatiu de Sostre Cívic aporta una sèrie de beneficis que van molt més enllà de l’accés a l’habitatge. En primer lloc, posa al centre l’autogestió i l’apoderament de les persones sòcies, que no només habiten els edificis, sinó que lideren tot el procés de promoció, presa de decisions i governança. Aquesta implicació fomenta una corresponsabilitat col·lectiva que enforteix la cohesió del grup i afavoreix una gestió més justa i adaptada a les necessitats reals. L’estabilitat que ofereix el dret d’ús, sumada a la participació activa, genera un fort arrelament al territori, consolidant vincles amb l’entorn i la comunitat local.

A nivell ambiental, la capacitat de decisió col·lectiva permet apostar per criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb solucions que sovint serien inassumibles individualment, com ara sistemes de reutilització d’aigües o instal·lacions fotovoltaiques. Tot plegat es tradueix en habitatges més confortables i eficients, amb un menor impacte ecològic. A més, la propietat col·lectiva i el cohabitatge faciliten la creació d’espais compartits i dinàmiques de suport mutu, que afavoreixen la convivència, l’adaptació als canvis vitals i la reducció de costos del dia a dia.

Finalment, cal destacar l’estalvi econòmic estructural que suposa aquest model: evitar els marges de beneficis de les promotores privades, optar per processos d’autoconstrucció o acabats “perfectibles”, i accedir a sòl públic, permet reduir significativament la inversió inicial i garantir un accés més equitatiu a l’habitatge.

Visita d’obra del grup impulsor a Cal Paler Nou

Cal Paler Nou és un exemple viu de com el cooperativisme en cessió d’ús pot generar alternatives d’habitatge assequibles, estables i transformadores. Un model que empodera, connecta i construeix comunitat a través de la participació real de les seves protagonistes.

Terra de Mar es consolida: setze noves unitats s’incorporen al projecte d’habitatge cooperatiu de Palamós

23.05.2025

A Palamós, el nostre projecte Terra de Mar avança amb força i bones notícies! A la darrera campanya d’incorporacions, hem sumat 16 noves unitats de convivència al grup cooperatiu. Amb aquestes noves incorporacions, ja són 29 unitats actives de les 34 previstes, i preveiem cobrir les places restants amb les persones que ja formen part de la llista d’espera.

Aquestes xifres no fan més que reforçar el que ja sabíem: hi ha una necessitat molt real d’alternatives viables per accedir a un habitatge digne, estable i lliure d’especulació al territori. De fet, fins ara, ja s’han inscrit 341 persones com a interessades en formar part del projecte.

Una resposta entusiasta del territori

La resposta a les sessions informatives ha estat espectacular. La del 20 de març va reunir més de 100 persones, i la del 1 d’abril, 46. Ens fa molta il·lusió veure com cada cop més persones aposten per formes d’habitar més comunitàries, accessibles i sostenibles. Ens sentim part d’un teixit social compromès i amb ganes de fer les coses d’una altra manera.

El grup impulsor de Terra de Mar, en visites d’obra i en un taller participatiu amb l’equip d’arquitectes.

El projecte pren forma!

Les obres, que van començar a finals de 2023, avancen a bon ritme. Ja hem col·locat els mòduls de fusta i hem començat els treballs de pavimentació interior. També hem acabat l’escala principal de l’edifici! Tot plegat ens permet començar a imaginar com serà viure a Terra de Mar, un edifici pensat per ser un referent d’habitatge cooperatiu, sostenible i comunitari a les comarques gironines.

Els habitatges, dissenyats per UMMA arquitectes, tindran entre 1 i 4 habitacions i entre 39 i 67 m², amb alts estàndards d’eficiència energètica i el segell VERDE del Green Building Council España. Si tot va com està previst, les sòcies podran entrar-hi a viure durant el 2026!

Amb vocació transformadora

Reunió d’acollida de les noves incorporacions

Terra de Mar no és només un edifici. És una aposta vital per una altra manera de viure i conviure. Amb la incorporació de noves unitats, estem treballant en la consolidació del grup i en la dinamització de les comissions internes, pensant ja en l’entrada a viure i en la construcció activa de la comunitat a partir del setembre.

Com explica Josep Fourcade, un dels socis del grup inicial amb més trajectòria dins el projecte, “és una gran alegria poder consolidar el grup amb les darreres incorporacions, multiplicar les veus i les emocions ens fa sentir encara més a prop aquesta nova experiència”.

Amb habitatges de diferents mides i quotes assequibles, Terra de Mar vol acollir perfils diversos i fomentar el suport mutu, l’arrelament i la sostenibilitat.

📌 Coneix més el projecte
📄 Consulta el dossier informatiu

Èxit de la campanya de capital social voluntari: Impulsa ara els títols participatius!

21.05.2025

Hem recaptat més d’1 milió d’euros gràcies a la implicació activa de les nostres sòcies i reforcem de nou els títols participatius com una oportunitat d’inversió oberta a tothom

A Sostre Cívic estem molt satisfets amb l’èxit de la nostra campanya de capital social voluntari! Des del passat mes de desembre hem recaptat més de 654.000 euros, gràcies a l’aportació de 82 sòcies, 32 de les quals s’han sumat recentment a la cooperativa. Des que vam iniciar aquesta possibilitat l’any 2022, ja són 140 les sòcies que hi han participat, aconseguint mobilitzar més d’1 milió d’euros.

El capital social voluntari és una aportació extra que les sòcies poden fer, a banda dels 100 euros obligatoris per formar part de la cooperativa. És una inversió social que beneficia tothom: la cooperativa es reforça financerament per impulsar nous projectes i millorar l’accessibilitat econòmica dels habitatges, i les persones que hi participen reben un interès fix anual del 3%. Aquest sistema enforteix la nostra capacitat financera i ens facilita accedir a altres fonts de finançament extern.

Aquesta eina de finançament col·lectiu ha estat clau per enfortir financerament l’entitat i fer créixer el model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic. Ara com ara, estem impulsant 11 nous projectes arreu del país, que sumaran més de 370 habitatges, i que s’afegiran als 14 edificis actuals amb prop de 190 habitatges ja en funcionament, on viuen més de 250 sòcies. És a dir, amb la gestió de més de 550 habitatges, Sostre Cívic lidera avui el moviment de l’habitatge cooperatiu a Catalunya, dins un total de 1.200 habitatges cooperatius que existeixen al territori. Dels nous projectes previstos fins al 2027, 6 compten amb el cofinançament del Council of Europe Development Bank, que ha concedit a Sostre Cívic un crèdit de 31 milions d’euros. És el crèdit més important mai concedit per una institució europea a una cooperativa catalana.

Ara, després de l’èxit de la campanya de capital social voluntari, obrim una nova oportunitat de finançament que és oberta a tothom: els títols participatius. Aquesta forma d’inversió permet que qualsevol persona, sigui o no sòcia, pugui donar suport directament a projectes concrets de Sostre Cívic.

Què són els títols participatius?

Els títols participatius són una forma d’inversió ètica i cooperativa que et permet donar suport a un projecte d’habitatge cooperatiu mitjançant una aportació econòmica. A canvi, s’obté un interès anual fix i, passat un temps, es recuperen els diners invertits amb condicions transparents i segures:

Cada títol val 500 euros. Pots comprar-ne un o més d’un.
Els títols tenen un venciment inicial de 3 anys. Després, cada any pots decidir si vols renovar-los o recuperar els diners.
Cada títol té un interès fix del 2,5% cada any. Per exemple, si compres un títol de 500 €, cobraràs 12,50 € cada any.

En aquests moments, tenim disponibles aportacions per als següents projectes:

Cal Paler Nou (Cardedeu): 39 habitatges en fase final d’obres sobre sòl privat.
Cirerers (Barcelona): 32 habitatges en fusta al barri de Roquetes, habitat des del 2022, en fase de consolidació econòmica.
La Balma (Barcelona): Projecte emblemàtic consolidat i reconegut internacionalment, amb aportacions obertes per reforçar-ne la sostenibilitat econòmica.

Amb aquesta nova campanya volem que encara més persones s’impliquin activament en el model cooperatiu d’habitatge, apostant per una inversió conscient i ètica.

La campanya ja està activa i es poden adquirir títols participatius fins al 13 de juny a la web collabora.sostrecivic.cat

Gràcies a totes les persones que ho feu possible!

L’habitatge cooperatiu: un recer segur davant l’apagada

30.04.2025

Quan la llum s’apaga, la comunitat s’activa: dinàmiques col·lectives que generen seguretat i benestar emocional davant la incertesa

L’apagada elèctrica massiva del 28 d’abril de 2025, que va afectar tot l’estat espanyol i altres zones d’Europa, va posar a prova la resiliència de la societat davant una crisi sobtada i inesperada. Però enmig de la incertesa i la desconnexió, els projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic van esdevenir espais de cura, creativitat col·lectiva i suport mutu, mostrant el valor fonamental de la vida comunitària.

Als projectes, l’absència de llum i connexions digitals va esdevenir una oportunitat per reconnectar amb les persones properes i activar recursos compartits. A La Xicoira, per exemple, tot va començar amb una ràdio amb piles:

“De casualitat teníem una ràdio amb piles a la sala, i unes veïnes van baixar a buscar-la i ja ens vam ajuntar unes quantes. Vam posar un fogó de càmping gas i vam cuinar i dinar juntes a la sala… Vam estar pràcticament fins al vespre fent jocs de taula, escoltant la ràdio, llegint… i passant l’estona allà. La gent anava passant, saludaven, es quedaven una estoneta… En fi, la veritat és que molt bé”, explica l’Eva Prats, veïna del projecte.

Aquest tipus de resposta col·lectiva no va ser una excepció. A Clau Mestra, la trobada espontània va néixer al voltant d’una paellera i una bombona de butà:

“Venia de Barcelona. Quan vaig arribar aquí vaig veure que moltes veïnes s’havien posat amb la paellera i la bombona de butano, i amb un transistor. Totes em van preguntar com estava. Em vaig sentir segura i acollida. És un molt bon lloc on viure i on trobar una crisi com aquesta, envoltada de gent que podem trobar moltes possibilitats juntes. Va ser un moment bonic, xerrant i compartint”, relata la sòcia Berta Argemí.

Mentrestant, al projecte dels Cirerers, l’apagada es va convertir igualment en una demostració espontània de comunitat i col·laboració. En quedar-se sense llum, totes les veïnes van sortir a la terrassa i van decidir aportar el que tenien de menjar per fer un àpat conjunt. La trobada va continuar amb un sopar comunitari aprofitant una barbacoa i una bombona de gas compartida, i socialitzant els aliments disponibles entre totes. La jornada va transcórrer col·lectivament, amb les veïnes reunides a la terrassa i les criatures jugant-hi, mantenint la companyia i el suport mutu com a resposta natural a la situació d’emergència.

Arrossada celebrada al terrat del projecte Cirerers el dilluns 28 d’abril

Aquestes vivències il·lustren com els espais cooperatius no només ofereixen habitatge digne i assequible, sinó també una xarxa sòlida de suport emocional i logístic que esdevé essencial en situacions de crisi. La convivència, la confiança i l’autoorganització que caracteritzen els projectes de Sostre Cívic faciliten respostes col·lectives espontànies i eficaces, que no només garanteixen les necessitats bàsiques, sinó també el benestar emocional i la salut mental de les persones.

En moments inestables com el viscut el passat dilluns, queda clar que el cooperativisme no només construeix habitatge, sinó també comunitat. Una comunitat que, quan tot falla, s’activa, cuida i fa suport.

Ca l’Ordit: el projecte de Sant Andreu ja té nom i comença una nova fase!

16.04.2025

Del passat tèxtil de Sant Andreu a la voluntat de teixir comunitat: així vam triar el nom del projecte col·lectivament.
Amb l’inici de les obres, Ca l’Ordit es prepara per omplir-se de vida: noves sòcies se sumaran en els pròxims mesos al grup impulsor.

El projecte de Sostre Cívic a Sant Andreu estrena nom: Ca l’Ordit. El grup impulsor el va escollir col·lectivament en una jornada comunitària celebrada el passat 22 de febrer sota el títol El nom fa la casa!, una trobada on, més enllà de decidir com es dirien, van aprofitar per seguir teixint els fils de la seva futura comunitat.

Un matí per teixir vincles i imaginar el projecte

Durant la jornada, les sòcies van compartir una estona alegre i participativa per conèixer-se millor: qui és qui, què els mou, què aporta cada persona. Van començar coneixent a les artistes del grup, les que fan les millors truites, les que somien amb les constel·lacions de l’univers i a les quals s’adreçaran quan se’ls espatlli l’aigüera. I d’aquí, van començar a somiar juntes quina comunitat volen construir.

A partir de tres eixos —la història de Sant Andreu, els valors del projecte i la lluita pel dret a l’habitatge— van començar a generar idees sobre quins noms els podien representar millor. En van sortir molts, i molt diversos: La barrejada, La filadora, La trama, Reblok, Can Colometa, L’ensaladilla, La poblada… Podeu consultar la llista completa al final d’aquest article!

Després d’un procés de priorització col·lectiva, es vam quedar amb tres finalistes: La Barrejada, La Poblada i L’Ordit. I finalment, van escollir el que més els connectava amb el passat industrial del barri i amb la idea de comunitat: Ca l’Ordit.
L’ordit, en un teler, és la base que permet començar a teixir. És la trama que sosté. Com la comunitat d’aquest projecte, que ja comença a agafar forma.

Recull de les dinàmiques i activitats de la jornada

Les obres comencen… i el grup també creix!

A més d’estrenar nom, el projecte de Ca l’Ordit fa un altre pas important: les obres de construcció han començat aquest mes d’abril! És un moment molt esperat, que ens acosta una mica més a fer realitat aquest habitatge cooperatiu en cessió d’ús al barri de Sant Andreu.

Amb les obres en marxa, ara és el moment de completar el grup de persones sòcies que en formaran part. Durant els mesos de maig i juny, contactarem amb les persones que van quedar en llista d’espera a l’últim procés d’incorporació per tal de fer les noves incorporacions.

Estigueu atentes: Ca l’Ordit tot just comença a teixir la seva història!

🧶 Alguns dels noms que van sorgir a la jornada:

La barrejada, El niu, La troca, La revolta, El tetris, La Reblok, La trocadora, La filadora, L’orgànica, L’arc, La poblada, L’amanida, Les filadores, Les molineres, L’ordit de Sant Andreu, Can Colometa, L’ordit, La trama, Nou bloc, L’ensaladilla, L’Andrea, Les divergents, Mosaic

✅ Encara no coneixes el projecte de Ca l’Ordit?

Iniciem les obres d’El Cairó, el primer projecte d’habitatge cooperatiu a Granollers

24.03.2025

Divendres passat vàrem donar el tret de sortida a les obres d’El Cairó, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Granollers. Aquest edifici comptarà amb 29 habitatges de protecció oficial i espais comunitaris compartits, promovent un model d’accés a l’habitatge no especulatiu i estable. A més, el projecte té un finançament de 900.000 € dels Fons Next Generation.

A l’acte vam comptar amb la presència de representants de l’Ajuntament de Granollers i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Segons Sergi Fernández, regidor d’Habitatge de Granollers, El Cairó és el resultat d’una aposta municipal per l’habitatge cooperatiu i s’ha fet realitat gràcies al suport europeu i a la col·laboració amb Sostre Cívic.

Per la seva banda, el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Miquel Bagudanch, va subratllar la importància d’impulsar models que garanteixin el dret a l’habitatge i trenquin amb les dinàmiques del mercat especulatiu.

Un habitatge cooperatiu accessible i sostenible ambientalment

El Cairó es comença a construir ja en un solar municipal del carrer Rosselló, 97, cedit per l’Ajuntament mitjançant un dret de superfície de 75 anys prorrogables. Aquesta fórmula permet desenvolupar habitatge estable i assequible a través d’un model de col·laboració público-cooperativa.

L’edifici es projecta amb criteris d’alta eficiència energètica i sostenibilitat ambiental, incorporant plaques fotovoltaiques, aerotèrmia i sistemes de reciclatge d’aigües grises i pluvials. A més, tindrà espais comunitaris com bugaderia col·lectiva, aparcament de bicicletes i cotxes compartits, habitacions de convidades i una sala polivalent oberta al barri.

Inscripcions obertes fins al 21 d’abril

Si vols formar part d’El Cairó, cal ser sòcia de Sostre Cívic i complir els requisits del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. Les inscripcions estan obertes fins al 21 d’abril a través del web oficial del projecte: elcairo.sostrecivic.cat.

Per resoldre dubtes i conèixer el projecte en profunditat, organitzem sessions informatives:

📅 Dimecres 2 d’abril a les 18 h – Centre Cívic Nord (Granollers)
📅 Dimecres 9 d’abril a les 18 h – Sessió en línia

👉 Inscriu-te ara i forma part d’aquesta iniciativa transformadora!

Aquí pots consultar el dossier informatiu amb tota la informació detallada 👇

Biblio 365

Comencem les obres de La Bertrana a Manresa

10.02.2025

El suport europeu en el finançament garantirà de forma permanent l’assequibilitat dels habitatges

La campanya d’inscripcions per persones interessades a formar-hi part començarà al març

Iniciem les obres de La Bertrana! El nostre nou projecte de 60 habitatges de protecció oficial a Manresa. L’edifici es trobarà al carrer de la carretera del Pont de Vilomara amb el carrer Pilar Bertran Vallès, sobre un solar cedit per l’Ajuntament de Manresa, mitjançant un dret de superfície de 75 anys prorrogables.

Avui hem presentat el projecte en roda de premsa al Consistori, amb el Yabel Pérez Moreno, tècnic de projectes i membre del Consell Rector de Sostre Cívic, Nina Turull, tècnica d’execució de projectes, i, part de l’Ajuntament, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el seu regidor d’habitatge, Jesús Alonso. L’objectiu és generar habitatges accessibles i consolidar el model d’habitatge cooperatiu com una alternativa real al mercat especulatiu en el municipi.

Amb La Bertrana, Manresa comptarà amb tres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: El Rusc, amb 12 habitatges rehabilitats i gestionats per la nostra cooperativa, i La Raval, amb 18 habitatges sobre sòl municipal cedit, ja formen part d’aquesta aposta pel cooperativisme. Això consolida Manresa com un referent en aquest model, oferint habitatges accessibles, sostenibles i estables per garantir el dret a l’habitatge.

Un edifici de baixa demanda energètica

La Bertrana serà el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’Estat, després del que actualment impulsem al barri de Sant Andreu de Barcelona amb 62 habitatges. Tindrà una superfície construïda de 7.818,9 m², amb quatre espais col·lectius de 336 m² (pensats per destinar bugaderia, cuina comunitària, sales de cotreball o criança, etc.) i un local municipal de 500 m², a més de places d’aparcament.

Es tracta d’un edifici de consum quasi zero (nZEB), que ha estat dissenyat pel despatx d’arquitectura cooperatiu LaCol, referents en habitatge cooperatiu. LaCol ha estat responsable dels dissenys de La Borda i La Balma, dues promocions a Barcelona de referència internacional en habitatge innovador, així com de La Raval, el primer projecte d’habitatge cooperatiu de nova construcció a Manresa. El disseny de La Bertrana segueix criteris de sostenibilitat per reduir l’impacte ambiental. Incorporarà instal·lacions centralitzades, aerotèrmia, construcció industrialitzada, sistemes de recuperació d’aigües i plaques solars, que generaran fins al 85% de l’energia necessària per al seu funcionament. Gràcies a aquestes mesures, l’edifici tindrà la certificació energètica A.

Finançament europeu per garantir l’assequibilitat

El pressupost total de la promoció ascendeix a 12,4 milions d’euros, dels quals 2,5 milions provenen dels fons Next Generation de la Unió Europea. La resta del finançament prové de les aportacions de les sòcies usuàries i crèdits bancaris, incloent-hi el suport del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), que ens ha atorgat un crèdit històric de 31 milions d’euros per la promoció de més de 300 habitatges socials, entre els quals es troben els del projecte de La Bertrana. Això permetrà reduir considerablement l’aportació inicial de capital de les sòcies, mantenint els preus per sota dels valors de mercat.

Calendari i inscripcions

Les obres de construcció de La Bertrana han començat aquesta setmana i s’allargaran fins a finals de 2026, amb la previsió que els socis i les sòcies puguin entrar-hi a viure el 2027. Durant aquest temps, s’han dut a terme sessions informatives amb l’escola Ítaca i l’Associació de Veïnes del barri de la Sagrada Família, per tal d’informar sobre el projecte i atendre els detalls per minimitzar l’impacte de la construcció. L’edifici s’aixecarà amb materials de baix impacte ambiental i mòduls prefabricats, reduint el soroll i agilitzant el procés d’obra. A més, l’Ajuntament va adquirir el compromís amb l’escola i el veïnat de tirar endavant les obres per urbanitzar tots els espais dels entorns. Les obres es licitaran aquest any.

Inscripcions obertes del 4 de març al 6 d’abril

El dimarts 4 de març farem una sessió informativa a les 18h a la Sala d’actes Centre Cultural el Casino de Manresa, per a totes les persones interessades a accedir a un habitatge cooperatiu al projecte. A partir d’aquesta data, obrirem el període d’inscripció, que s’allargarà fins al 6 d’abril, per formar part del grup impulsor del projecte. Per accedir-hi, cal ser sòcia de Sostre Cívic i estar inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial.

Vine a la sessió informativa del 4 de març! Inscriu-t’hi aquí.
Més informació a labertrana.sostrecivic.cat