T’agrada el nostre projecte i creus en el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? És el teu moment per començar a treballar amb nosaltres i contribuir a fer-ho possible!
La Constructiva, la cooperativa de serveis orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús i promoguda per Sostre Cívic, busca una persona tècnica d’estudis d’edificació per a les funcions d’oficina tècnica i estudi d’ofertes, en l’àmbit de la construcció dels projectes d’habitatge cooperatiu. Pots consultar tots els detalls en aquest document, que també et resumim a continuació:
Quin perfil necessitem?
Participar de l’oficina tècnica de constructora d’edificació, amb experiència en l’anàlisi de projectes, planificar, optimitzar, estudiar variants i desenvolupar-les, en col·laboració amb la direcció tècnica i d’estudis (memòries tècniques, processos constructius, plans d’obra, millores, viabilitat, qualitat, seguretat, medi ambient, etc.)
Persona tècnica d’estudi d’ofertes, amb experiència en l’anàlisi de projectes i preparació d’ofertes (costos de materials, subcontractes, lloguers, industrials, etc.), en suport a la direcció tècnica i d’ofertes, col·laborarà en la preparació complerta de propostes tècniques per a licitacions d’obres d’edificació, rehabilitació i manteniments d’edificis (incloent-hi totes les tasques associades, com visites a obra, valoració econòmica).
Es valorarà també coneixements i experiència en seguiments d’obres, control de costos i planificacions. Ajudant en la gestió i control d’obres d’edificació, contractació, costos, confecció pressupostos, licitacions, planificació, plànols As Built, qualitat, seguretat i salut, projectes de legalització, etc…
També valorem:
Experiència i formació en Qualitat, Prevenció de Riscos, Residus, Ecologia, Construcció sostenible, Bio construcció..
Participació associativa i en moviments socials.
Coneixement de Sostre Cívic i/o el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i altres formes d’habitatge col·lectiu.
Què t’oferim?
Treball en empresa amb sensibilitat social i alineada amb l’economia social, amb respecte per a les persones i el grup
Contracte laboral de 40h setmanals durant 6 mesos, renovables i ampliables. Amb voluntat de permanència.
Remuneració a convenir i segons escala salarial de La Constructiva.
Just després de la seva aprovació per majoria absoluta al darrer Ple Municipal de la ciutat de Barcelona, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de la capital i diferents entitats socials –entre les quals, Sostre Cívic i moltes de les entitats amb les que formem part de la Sectorial d’habitatge cooperatiu i en cessió d’ús de la XES– per fomentar i contribuir a l’extensió de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat. Aquest acord permetrà millorar el dret a un habitatge digne i assequible, i alhora fomentar l’ESS i el Mercat Social en construir models d’habitatges més sostenibles i comunitaris.
El conveni estableix la cessió per part de l’Ajuntament de solars i edificis a rehabilitar municipals, i els mecanismes perquè acabin sent cooperatives d’habitatge i fundacions d’habitatge social les que tirin endavant els projectes. D’entrada, se cediran 15 solars i edificis, que significaran 419 pisos, que s’aniran ampliant progressivament fins a arribar al total de 1.000 habitatges. D’aquest total, el 60% seran de lloguer assequible i el 40%, de cohabitatge. Alguns d’aquests sòls acolliran projectes d’habitatge cooperatiu específics per a gent gran, persones amb discapacitat o famílies vulnerables.
El dret a l’habitatge és una lluita molt àmplia, i sabem que aquests mecanismes són bones notícies i un avanç gran, però no són suficients per garantir aquest dret. Malauradament el parc públic d’habitatge és totalment insuficient, i per això pensem que cal implementar altres polítiques públiques que se sumin a garantir aquest dret, sistemàticament vulnerat.
L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona
Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària
Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.
El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge.
El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat.
Cirerers: habitatge col·lectiu i social
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge.
Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”.
El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.
Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.
Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arçde les assegurances de l’edifici i obres, Matriude l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Rondade l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica.
El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.
Walden XXI
El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.
A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.
Can 70
El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.
La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.
Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.
La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.
Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.
Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.
I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.
Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.
El passat dijous dia 3 vam celebrar per tercer any consecutiu, la nostra jornada de debat al voltant de l’arquitectura com eina de transformació social. Les jornades s’han consolidat com una cita anual en la qual parem màquines per unes hores, i fem una reflexió més teòrica i pausada sobre la pràctica arquitectònica i la seva empremta dialèctica en el progrés social.
Com en anteriors jornades, l’objecte del debat d’enguany no era tant parlar d’arquitectura en si, quant a morfologia o tècnica, sinó de com l’arquitectura pot ser transformadora en termes socials: en apoderament de les ciutadanes, en canvis en les maneres d’habitar i relacionar-se, a crear i mantenir cohesió social, equitat, etc. I enguany, vam voler centrar l’objecte de discussió en un tema que ens apassiona: la participació de les persones usuàries en el disseny i, fins i tot, la construcció dels habitatges cooperatius. Un debat pendent i recurrent en el debat arquitectònic des dels anys 60, però que a l’última dècada ha tornat a emergir amb força, i bon exemple d’això són els projectes que desenvolupem en la nostra cooperativa. Les més de 100 persones inscrites a aquest debat acredita que la gent té ganes d’aprendre i parlar-hi!
La primera ponència va ser d‘Inés de Rivera, arquitecta, docent i investigadora. És sòcia fundadora de STEM arquitectes i, entre altres coses, membre del grup de recerca Territori i Paisatge de la Universitat Rovira i Virgili. La seva intervenció comença amb una introducció de les diferents experiències històriques on l’edificabilitat d’habitatges s’ha fet tenint en compte l’equilibri entre comunitat i individu. Després entra en matèria i ens explica el procés participatiu entre ella, com arquitecta, i el grup de persones usuàries d’un dels projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic: el de Cal Paler Nou, a Cardedeu, que ara està precisament en fase de promoció.
El procés participatiu a Cardedeu va tenir en compte l’ús de la globalitat de l’edifici per part dels seus futurs habitants: des del carrer, els espais comuns de relació… fins a les unitats de convivència. També la diversitat de persones que hi habitaran, amb atenció especial per als infants (amb pràctiques pedagògiques específiques). En un dels tallers, fins i tot, es va arribar a reproduir a escala 1:1, sobre el terra d’un poliesportiu, cada espai de convivència, convidant a les persones participants que moblessin i distribuïssin els seus propis espais. Aquests tallers, no només van servir per a dissenyar els espais comuns de l’edifici sinó que també es va posar sobre la taula els materials, perquè les persones usuàries coneguessin el ventall d’opcions disponibles i escollissin amb quines estan més còmodes.
La intervenció de Rivera acaba plantejant un dubte al voltant, precisament, del títol de la jornada: l’arquitectura és una eina per a la transformació social? O, a l’inrevés, és l’arquitectura la que ha d’estar a l’altura dels reptes que planteja la transformació social?
En segon lloc, des de Ginebra (Suïssa) parla Stéphane Fuchs, arquitecte fundador i director de l’equip d’arquitectura Atba, que porta treballant des de 1999 amb una filosofia que integra l’arquitectura, l’ecologia i la participació activa dels futurs habitants dels seus projectes. Durant la seva intervenció ens explica el procés participatiu d’una cooperativa d’habitatge a Suïssa, des de la seva gestació fins al moment de la convivència.
L’experiència que aporta al debat és un gran edifici prop del centre de Ginebra, amb 38 unitats de convivència en sis pisos i amb locals comercials. La iniciativa parteix de diferents grups de persones interessades a construir un habitatge cooperatiu en un solar públic que el govern local els hi va cedir. Fuchs explica que les peticions del grup de futurs convivents eren molt ambicioses i anaven enfocades, sobretot, a aspectes mediambientals (tractament d’aigües, aprofitament energètic, minimitzar els espais del cotxe, ascensors, etc.). S’ha de tenir en compte que l’estat suís posa límits pressupostaris en les noves construccions, el que va ser tot un repte per fer un edifici tan ambiciós com desitjava el grup.
Es van realitzar 140 tallers, amb especial èmfasi en debatre els materials sostenibles amb el medi ambient. El resultat és un edifici 100% eficient, amb un únic ascensor i tres sistemes d’escales amb molts carrers interiors per facilitar les trobades de la gent que hi habita; façanes perspirants amb 2000 bales de palla i caixes construïdes in situ; 150 aparcaments per bicicletes i només 15 per cotxes. Actualment les persones que hi viuen gestionen autònomament tot el manteniment i el mateix Fuchs, explica, té el seu despatx d’arquitectura al mateix edifici que ell va dissenyar! En plena convivència harmònica amb els veïns i veïnes, satisfetes del resultat final.
I per últim, per completar el seguit d’experiències internacionals, creuem l’Atlàntic fins a l’Uruguai amb Raúl Vallés. Arquitecte, docent, investigador i consultor, el seu treball s’ha orientat especialment al cooperativisme d’habitatge, on ha estat assessor i autor de projectes. També des de l’administració pública com la Direcció d’Habitatge del Ministeri d’Habitatge de l’Uruguai. Ell ens parla sobre la realitat cooperativa, la participació i autoconstrucció a l’Uruguai, on la participació no és una opció: està regulada per llei!
El moviment cooperatiu té una llarga tradició de mobilització social urbana i reivindicació al seu país. El paper de l’Estat és molt important per entendre l’ampli desenvolupament de l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai. El cooperativisme ha estat la política principal d’habitatge social durant anys per molts governs progressistes: tant en l’accés al sòl com en finançament de les quotes. El ministeri d’Habitatge d’Uruguai regula l’habitatge cooperatiu, i exigeix l’autogestió col·lectiva dels projectes d’habitatge per expedir certificacions i tenir capacitat d’accedir a finançament. També, el mateix ministeri, centralitza el suport tècnic als projectes arquitectònics. Igual que a Sostre Cívic, l’habitatge cooperatiu és en règim de “cessió d’ús”. Allà la propietat col·lectiva de tots els projectes es desenvolupa a través del “suport mutu”: un procés d’autoconstrucció col·lectiva on l’aportació en l’esforç de treball dels participants és un valor econòmic més que s’integra al cost del projecte. Aquest procés, és un procés inclusiu, amb mirada de gènere i d’integració de les diferents capacitats.
Vallés complementa la seva aproximació al marc on es mou l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai comentant diferents eines metodològiques d’acció participativa i co-disseny. Mitjançant, com s’han explicat també a les diferents ponències de la jornada, diferents tallers on cal abordar totes les dimensions: la mateixa llar, l’hàbitat col·lectiu i la relació amb l’entorn. Acaba la seva intervenció exemplificant decisions concretes derivades de la participació col·lectiva en projectes d’habitatge cooperatiu al país sud-americà.
El debat va acabar amb diferents preguntes que els assistents van traslladant als ponents, com per exemple com l’habitatge cooperatiu treballa les cures dins la comunitat. El podeu recuperar en vídeo aquí:
Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”
El passat dijous 10 de desembre de 2020 es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic que, de manera excepcional, a causa de l’estat d’alarma que impedeix la celebració de reunions presencials, es va dur a terme per mitjans virtuals.
Amb prop de 100 persones sòcies inscrites, un èxit donades les circumstàncies, l’Assemblea es va iniciar amb informacions prèvies d’interès per a les persones sòcies, on vam conèixer de la mà dels responsables de l’obra, de La Constructiva, com evolucionen molt favorablement les obres dels projectes d’habitatge cooperatiu de La Balma i Cirerers. Tot seguit, es van presentar els comptes anuals de l’exercici 2019, amb un creixement exponencial gràcies a la posada en marxa de tots els projectes d’habitatge cooperatiu que estem construint de manera col·lectiva!
A una segona part de l’Assemblea es va donar pas a la proposta de canvi d’estatuts de la cooperativa, per tal de millorar el sistema de governança, amb l’objectiu de donar resposta a la dimensió actual de Sostre Cívic i els reptes de creixement. La proposta de canvi d’estatuts presentada a l’Assemblea és fruit d’un procés de participació intern que va començar amb la creació d’un grup de treball de persones sòcies de diversos perfils i nivells d’implicació al maig, i que va traslladar les conclusions del procés al Consell Rector a l’octubre. En resum, als Estatuts s’incorporen modificacions que inclouen nous òrgans de participació –com ara el Consell de projectes– ; el desenvolupament de les figures de “sòcia col·laboradora” i “sòcia de treball”; i també un sistema de vot plural ponderat per a cada col·lectiu en l’Assemblea General, que reflecteixi la pluralitat de persones sòcies existents. També es modifica el Consell Rector, l’òrgan de direcció de la cooperativa entre assemblees, en la línia de fer-ho més sòlid i operatiu per als reptes de creixement que tenim per davant.
Per acabar, es va sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea el Dret de superfície d’un solar a l’Avinguda Catalunya de Palamós, fruit d’un acord entre Sostre Cívic i l’ajuntament empordanès, per la creació d’un nou projecte de 34 habitatges del que aviat explicarem més detalls!
Per a les persones sòcies: recordeu que podeu consultar la documentació detallada de cada punt en la pàgina de La Interna de la convocatòria oficial de l’assemblea.
El passat 25 de novembre es va presentar els resultats d’un estudi comparatiu entre diverses alternatives de sistemes prefabricats o convencionals segons una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’impacte ambiental i el seu cost, proposats per a la construcció de l’edifici d’habitatges cooperatius Cal Paler Nou (Cardedeu).
A la nostre cooperativa, des de la seva fundació, no hem deixat de treballar per una transició energética que veiem no només desitjable sino inevitable. Està en l’ADN de l’entitat, en la seva massa social, en els seus estatuts, i és clar, en els seus projectes. La cooperativa incorpora en tots els seus edificis materials sostenibles i sistemes que consumeixen només energies renovables, participa en el programa de reducció d’emissions de la Generalitat, en la xarxa Bcn+sostenible, en la Taula d’emergència climàtica de Bcn, i en el projecte europeu Houseful d’edificació sostenible, entre d’altres.
El passat 25 de novembre vam presentar un estudi, en una xerrada via on-line on es van inscriure més de 100 persones, que forma part d’aquest compromís inequívoc amb la sostenibilitat ambiental i social de l’entitat. Es una investigació que neix d’una inquietud compartida per molts dels actors, tant tècnics com socies usuàries, que participan en el desenvolupament dels projectes d’habitatge cooperatiu: com podem construir amb un menor impacte ambiental i alhora amb un cost assumible per l’habitatge social?
En aquest sentit, a Sostre Cívic ens vam preguntar també, quin és el model de construcció que podria respondre millor a aquesta pregunta, la construcció prefabricada o la tradicional (o convencional)? I vam pensar que la millor manera de respondre a aquestes preguntes es d’una perspectiva pràctica, en un context real d’un projecte real, per defugir del debat acadèmic i aterrar les conclusions a la nostre pràctica aquí i ara. Per això es va escollir el projecte de Cal Paler Nou, un edifici de 39 habitatges que es construirà a Cardedeu, i que actualment està en fase de desenvolupament.
La investigació ha estat liderada per Societat Orgànica, encarregada de coordinar la informació i d’analitzar els impactes ambientals, recolzada per Labaula Arquitectes i STEM Arquitectes, redactors del Projecte Executiu de Cal Paler Nou i encarregats de contrastar la possible implementació dels sistemes proposats, i finalment completada per La Constructiva, que ha estudiat les repercussions pressupostàries i de posada en obra dels sistemes plantejats.
Parlen les autores de l’estudi
La xerrada la va conduir el nostre company Àngel Estévez, coordinador de projectes i de l’àrea de Sostenibilitat Ambiental de Sostre Cívic. En la seva presentació destaca que a l’estudiar un cas concret d’un edifici amb una forma, un programa i un emplaçament reals, el número de sistemes que poden ser implementats, és a dir possibles, és limitat. Al contrari del que podria semblar a priori, aquest condicionant de partida ha ajudat a respondre les hipòtesis plantejades de manera més assertiva, assentada en el mercat de construcció real i ajustada a la realitat legal i normativa del país.
Inés de Rivera, de l’equip redactor del projecte Cal Paler Nou de Labaula Arquitectes i STEM Arquitectes, explica el projecte executiu de l’edifici de Cardedeu. Es van tenir en compte des dels sistemes convencionals instaurats fins ara (obra in situ i humida) fins a altres prefabricats basats en fusta i, complementàriament, també en acer. També es va considerar l’ús que s’assigna a cada espai de l’edifici. Aquest factor és rellevant perquè les exigències normatives són diferents segons els usos i, per tant, les prestacions tècniques dels tancaments canvien. Per exemple l’aïllament acústic per als usos habitatge, local comercial o aparcament són diferents.
Gerardo Wadel, arquitecte Especialista en ACV, materials i tecnologies de la consultora ambiental Societat Orgànica, esmenta els aspectes més relacionats amb l’impacte mediambiental de l’estudi segons els diferents sistemes analitzats. Materials, energia consumida, tractament dels residus, etc. Entre els resultats destaca que els sistemes industrialitzats amb facilitat de desmuntatge tenen una major possibilitat de tancar cicles, generar menys residus i, per tant, ser més eficients ecològicament.
Per finalitzar, Eugenia Ruiz, tècnica de contractació i compres de La Constructiva (primera gestora de construcció cooperativa del país) resumeix la valoració econòmica i l’estimació dels temps dels diferents sistemes constructius analitzats. Els resultats pressupostats, pendents de confirmació al llarg d’un procés real d’obra, marquen una tendència econòmicament favorable a la introducció de sistemes constructius amb més nivell d’industrialització. Això, apunta, en un sector onara mateix predomina la construcció convencional i on manca mà d’obra especialitzada. També destaca, tot i que creu que el sistema de construcció prefabricat és el futur, el fet que encara hi hagi molt poca competència, fa que els preus s’encareixin.
Consulta l’estudi complet i la taula resum
Un altre dels objectius d’aquest estudi era extreure conclusions que poguessin servir per a altres projectes constructius més enllà del de Cardedeu. Per això els autors i autores d’aquest van decidir que tingués un alt component pedagògic. En aquest sentit podeu trobar a la nostra web una taula-resum de conclusions. Una eina visual de consulta, fàcil d’entendre que funciona a diferents nivells: a primera ullada (amb semàfors), perquè qualsevol persona no qualificada pugui entendre la comparativa entre els diferents sistemes constructius; i, per qui vulgui més detalls, una valoració numèrica segons sistema constructiu, impacte mediambiental, mà d’obra, etc. I si encara alguna persona volgués aprofundir més, es pot visualitzar l’estudi complet aquí.
Per últim, cal destacar que aquest estudi a pogut ser una realitat gràcies al suport de la Generalitat a través del programa de projectes Singulars per fomentar l’economia social i el cooperativisme.
Aquest projecte d’habitatge cooperatiu a Sant Cugat del Vallès ja està una mica més a prop de fer-se realitat! Avui, després de no pocs entrebancs, hem rebut definitivament la possessió dels edificis de les Cases dels Mestres, situades al barri de La Floresta.
Comença un projecte pioner a Sant Cugat, que per mitjà de la col·laboració público-cooperativa pot oferir habitatge social a cost assequible, molt per sota dels topalls de l’habitatge protegit. Per fer realitat aquest projecte, l’Ajuntament ha constituït un dret de superfície en favor de Sostre Cívic per 75 anys. Durant aquest temps, rehabilitarem i ampliarem l’immoble per permetre l’accés a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. Volem fer realitat un projecte d’habitatge cooperatiu que impulsi la vida en comunitat dins de l’edifici i fora d’ell: així doncs, el projecte neix de la acció veïnal i participa activament en la xarxa veïnal per impactar positivament en l’entorn.
L’acte de la signatura ha comptat amb la presència de l’alcaldessa del municipi, Mireia Ingla; el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch; el gerent de Promusa, Jordi Núñez; i vàries persones del grup impulsor de Clau Mestra i altres representants de la nostra cooperativa.
Sis anys de lluita veïnal, gestions i treball col·lectiu
Les Cases dels Mestres, que havien estat abandonades anys abans, han estat protagonistes de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge a la Floresta des de fa temps. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble, van ser ocupades de nou pel col·lectiu 6 Claus (que després va esdevenir Clau Mestra).
Al llarg del següent any es va donar un procés de negociació a on Sostre Cívic vam actuar com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament. L’ocupació finalitza el març del 2015, en el moment que es va arribar a un acord entre les parts i es van signar les condicions per a la constitució d’un futur dret de superfície de l’edifici en favor de la cooperativa per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. L’acord inclou la participació de les usuàries en una part de la construcció i la col·laboració de l’ajuntament per assolir un cost inferior a l‘habitual dels habitatges de protecció oficial.
Des de llavors, ens hem trobat amb diversos problemes burocràtics i administratius (cerca de la propietat i compra del solar d’accés al vial, aprovació de les llicències de parcel·lació, inscripció registral, acord d’ampliacions de capital a la junta general d’accionistes de Promusa, etc.) que van endarrerir el lliurament de la possessió del projecte fins a dia d’avui.
I ara… quins són els propers passos?
Clau Mestra ja compta amb un projecte arquitectònic visat, per a la rehabilitació i ampliació de 11 habitatges i un espai col·lectiu, i amb una llicència d’obres. També estem a punt de tancar el finançament amb l’Institut Català de Finances aprofundint aprofundint en el model de col·laboració público-cooperativa.
Pel que fa a l’inici d’obres, La Constructiva SCCL ja està treballant en els preparatius: es tracta de la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja està construint els edificis d’altres dels nostres projectes, com a La Balma i Cirerers. També es preveu, com consigna el conveni signat amb Promusa, que les sòcies que hi aniran a viure participaran en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida, per rebaixar costos i com a eina d’apoderament del grup.
A més, molt aviat s’obrirà el procés d’inscripció per les places vacants que actualment té el grup impulsor del projecte. L’inici d’aquest procés es comunicarà a les més de 900 persones sòcies de l’entitat via correu electrònic i, com s’indica en el Estatuts Socials de la cooperativa, el criteri d’accés als habitatges serà per ordre d’antiguitat de soci. No obstant, per les característiques del projecte, també serà imprescindible que les adjudicatàries estiguin degudament inscrites al registre de sol·licitants d’HPO de Sant Cugat i, per tant, empadronades al municipi.
El passat dimecres 28 de novembre, la brutalitat policial i la repressió es van posar, de nou, al servei de l’especulació amb el desallotjament de la Casa Buenos Aires. Però, malauradament, no és un cas aïllat: en ple Estat d’Alarma, enmig d’una crisi social sense precedents i amb el ministre Ábalos declarant al Congrès que no hi havia desnonaments a l’Estat, centenars de famílies, només a Barcelona, s’han quedat sense casa en l’últim mes.
La Casa Buenos Aires és un símbol d’organització veïnal. L’edifici, un antic hotel modernista que fa vuit anys que va deixar de funcionar com a residència de gent gran -la Llar Betània-, va ser recuperat el 2019 per convertir-lo en un espai social i comunitari que ja ha esdevingut un “actiu imprescindible per a Vallvidrera”, com van reclamar en un comunicat una quinzena d’entitats del barri fa uns mesos.
Sostre Cívic, l’any 2017, vam negociar amb la propietat per fer d’aquest edifici un projecte d’habitatge cooperatiu sènior en cessió d’ús, un model alternatiu no especulatiu i transformador. Les exigències econòmiques dels Pares Paüls, propietaris de l’immoble, van fer impossible qualsevol tipus d’acord. Tenien altres plans per l’edifici: convertir-lo en un hotel de luxe.
Per tots aquests motius, des de Sostre Cívic ens volem sumar a les mostres de suport que la Casa Buenos Aires ha rebut durant les últimes hores, i convidar a totes les persones i entitats de Barcelona a sumar-s’hi a la manifestació que es convoca demà dissabte 31 d’octubrea les 18 hores a la plaça de la Catedral.
La defensa seguirà més viva que mai, perquè la Casa Buenos Aires ja és del poble.
Com passa el temps… El nostre Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC) fa 4 anys!
Es tracta d’un servei que oferim amb l’objectiu de donar suport, resoldre dubtes, i acompanyar les persones i grups que cerquen patrimoni i volen desenvolupar un projecte d’habitatge cooperatiu. Consisteix en concertar visites breus d’uns 30 minuts, pensades per socis i sòcies de Sostre Cívic, però també per qualsevol persona o grup interessat en portar a terme un projecte d’habitatge col•lectiu com ecoviles, masoveria urbana, cohabitage sènior…
4 anys impulsant l’habitatge cooperatiu
Durant aquest temps, hem acompanyat grups i persones en els seus projectes d’habitatge, no només aprofundint en el model de cessió d’ús, sinó també ajudant a planificar les diferents fases del projecte, a acompanyar i consolidar els grups, a avaluar possibles patrimonis, a treballar sobre les diferents fórmules jurídiques dels projectes…
En aquests 4 anys hem concertat un total de 344 visites i atès a més de 700 persones! A més, també vam iniciar dos dispositius territorials: el de Camp de Tarragona, Penedès i Terres de l’Ebre, a la tardor de 2018; i el de Comarques Centrals i Terres Gironines, a la primavera de 2019. Actualment només segueix actiu aquest últim.
Vols que t’ajudem a impulsar el teu projecte d’habitatge cooperatiu?
Si ja tens una idea o projecte en marxa, i tens interès en el nostre assessorament, CAL SOL·LICITAR HORA PRÈVIAMENT per correu electrònic a info@sostrecivic.cat o bé trucant al telèfon 93 399 69 60. Les visites es realitzen els dimarts a la tarda, de 16 a 19.30 hores, i actualment es fan en línia per mesures de seguretat COVID-19.
Si encara no tens la idea del teu projecte definida, llavors et recomanem assistir primerament a una de les xerrades informatives que organitzem cada mes, on s’expliquen les claus de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i com funcionem a Sostre Cívic, a més de presentar tots els nostres projectes actius. Pots consultar la data i hora de la propera xerrada a la nostra agenda.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments