Autor: lucia.basulto

Recuperem un edifici fins ara en desús i propietat d’una entitat financera per oferir accés a l’habitatge digne i assequible

La Mola és un projecte de 8 habitatges d’entre 30 i 57 m² al barri de Ca N’Anglada

Aquest matí representants de l’ajuntament de Terrassa i de la cooperativa Sostre Cívic han presentat La Mola, un nou projecte d’habitatge cooperatiu al municipi: un edifici de nova construcció, en desús i fins aleshores propietat d’una entitat financera, que s’ha rehabilitat per oferir habitatge estable al llarg del temps a preu de cost. 

La presentació a mitjans de comunicació s’ha fet a l’Oficina de Rehabilitació, i ha finalitzat amb una visita a l’edifici del projecte, a 1 minut caminant (c. Mare de Déu dels Socors, 77). Es tracta d’un immoble construït el 2015 i acabat de reformar que consta de 8 habitatges cooperatius d’entre 30 i 57 m² (1 o 2 habitacions) en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. A més, amb la rehabilitació s’ha dotat l’edifici d’instal·lacions i elements comunitaris que permetran a les usuàries fer un ús d’energia renovable autoproduïda i contribuiran a un menor cost dels consums individuals.

Durant la roda de premsa, Lluïsa Melgares, Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’ajuntament de Terrassa ha afirmat que “el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús és un model pioner a la nostra localitat, tot i que porta ja un gran recorregut a altres municipis. Hem d’avançar cap a alternatives com aquesta per poder garantir l’accés a l’habitatge de tothom”. 

La presentació del projecte també ha comptat amb la presència de Noel Duque, Tinent d’Alcalde de l’àrea de Drets Socials; i Josep Forn, Regidor d’Economia social i Innovació. A més, membres de la PAH Terrassa i de La Teulada, entitats socials del municipi vinculades al dret a l’habitatge, han volgut participar de l’acte d’avui per donar el seu suport al nou projecte de La Mola. 

Recuperar patrimoni en desús per garantir el dret a l’habitatge 

Els habitatges es gestionaran sota el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. En el cas del projecte de Terrassa, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 500 i 595€, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 3.500€. 

A més, 2 dels habitatges seran gestionats per la Mesa d’Emergència de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa i seran assignats als perfils que tramita el departament de Serveis Socials. És el tercer projecte d’aquest tipus, combinant habitatge cooperatiu i serveis socials, que existeix a Catalunya, després de les experiències de Palafrugell i Valls. En aquest sentit, la coordinadora del projecte i tècnica de la cooperativa Sostre Cívic, Mandi Domingo, ha explicat que impulsant aquests acords “ recuperem patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa”.

El pressupost total de la promoció, sumant els costos d’adquisició i la rehabilitació, ha estat de 600.000 €, finançats íntegrament amb un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya.

Calendari i incorporacions

Avui s’ha presentat la campanya per trobar persones interessades, que es preveu que puguin entrar a viure a l’edifici entre el mes de març i abril. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial i han de ser persones sòcies de Sostre Cívic. 

El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 2 de febrer fins el 28 de febrer, i durant la campanya es realitzaran tres sessions informatives i dues visites a l’edifici obertes a totes les persones interessades:

• Dimarts 07/02 | 17h30. Xerrada informativa + visita a l’edifici.
• Dimarts 14/02 | 17h30. Xerrada informativa en línia (es requereix inscripció prèvia). 
• Dimarts 21/02 | 17h30. Xerrada informativa + visita a l’edifici.

Per a més informació, pots consultar la pàgina de projecte, on trobaràs també el formulari d’inscripcions, en aquest enllaç.

Es tracta d’un projecte pioner a Catalunya i l’estat espanyol que uneix habitatge assequible i emprenedoria per a joves en Can Maiol, una masia de titularitat municipal que està en procés de rehabilitació.

El passat 18 de gener es va presentar en roda de premsa el conveni signat entre l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i Sostre Cívic per impulsar un projecte d’allotjament cooperatiu i emprenedoria per a joves a la masia de Can Maiol.

La proposta de col·laboració inclou una primera fase d’estudi de la viabilitat econòmica, així com els estudis arquitectònics previs, i la posterior cessió temporal de la masia a Sostre Cívic perquè porti a terme el projecte de reforma i gestió futura dels habitatges. El grup de joves participaran com a socis del projecte organitzant-se autònomament tot formant part Sostre Cívic, que donarà suport i acompanyament de la cooperativa per garantir la solvència i bona gestió.

L’alcalde del municipi, Oriol Lozano ha destacat el caràcter publico-cooperatiu del projecte i la col·laboració amb Sostre Cívic, “Tenim un dèficit d’habitatge públic i sobretot per els -les joves del municipi; aquest és un projecte transversal, de les àrees d’habitatge, patrimoni i joventut per promoure l’habitatge accessible als joves i dinàmiques d’emprenedoria a Can Maiol”.

Un projecte que va més enllà de garantir l’habitatge assequible

En aquests  moments l’Ajuntament ja ha iniciat les obres de reforç estructural i consolidació de l’edifici patrimonial, que es veuran complementades per les obres sobre distribució i acabats que realitzarà la cooperativa després del procés participatiu.

Sostre Cívic s’està encarregant de desenvolupar els estudis i treballs previs per valorar la viabilitat del projecte esmentat, amb l’avaluació de la viabilitat econòmica i financera, estudis arquitectònics previs i realitzant també una previsió de retorn social de la implementació del projecte. 

Si tot plegat fructifica, la masia permetrà ubicar tant espais privatius d’habitatge i espais compartits que facilitin la vida comunitària, com espais per a acollir activitat productiva, com tallers o estudis, i un terreny agrícola per ser conreat. La regidora de Cultura i Patrimoni, Eva Soler, ha posat en valor la recuperació d’aquest edifici patrimonial tant important: ”L’espai de la masia i el seu entorn és excel·lent per tirar endavant un projecte no només de cooperativisme, sinó de cohabitatge amb espais privatius i espais comunitaris i així anar generant noves dinàmiques també des dels ens públics per un habitatge més assequible.”

Per la seva part, Mandi Domingo, tècnica i formadora de Sostre Cívic, ha destacat que “és el primer conveni que fem amb una administració que suma gent jove, habitatge cooperatiu i idea d’emprenedoria. Feina, habitatge i relacions de cura i suport mutu en el centre, el converteix en un projecte únic a Catalunya i a l’estat espanyol.”

Pla formatiu durant els mesos de gener i febrer

En paral·lel als estudis previs de valoració de la viabilitat del projecte, es realitzaran uns tallers formatius adreçats als joves del municipi per donar a conèixer el funcionament del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i informar de les principals característiques del projecte que es vol desenvolupar  a Can Maiol:

• Taller formatiu 1 (24 de gener): s’explicarà el model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, a més de les etapes pel desenvolupament del projecte a Can Maiol. 

• Taller formatiu 2 (9 de febrer): s’aprofundirà en els valors del cooperativisme i els seus principis; i es detallarà el calendari de desenvolupament, economia, i model de convivència.ç

• Taller formatiu 3 (23 de febrer): s’explicarà amb detall el model d’hàbitat i l’organització de la convivència en aquest tipus d’habitatge, i l’emprenedoria laboral en l’espai de l’hàbitat i de cures.

Els i les joves interessades en participar d’aquest pla formatiu es poden inscriure en aquest enllaç. 

Un any més hem fet el Balanç Social de la XES per mesurar l’impacte social, ambiental i de bon govern de la nostra entitat. L’avaluació de la nostra activitat ens ajuda a millorar!

El Balanç Social és una eina de rendició de comptes promoguda per la Xarxa d’Economia Social (XES) que mesura l’impacte social, ambiental i de bon govern de les entitats de l’ESS, com ho som nosaltres. Per ser més concretes, avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica cinc eixos temàtics, com ara l’economia i la política de lucre, l’equitat i la democràcia, la sostenibilitat ambiental, el compromís social i la cooperació, i la qualitat laboral.

A partir de 2022 totes les entitats sòcies de la XES han d’omplir aquest qüestionari anualment de forma obligatòria després de l’acord prés a l’Assemblea General Ordinària de l’organització. A Sostre Cívic des dels seus inicis ho hem considerat una eina imprescindible per garantir la transparència i permetre’ns analitzar la nostra activitat per tal de millorar-la, i per aixó pots consultar els informes de Balanç Social de la nostra cooperativa des de l’any 2016 a l’apartat de Transparència del web. Et resumim a continuació les conclusiones més destacades de l’informe 2022:

Creixement sostingut i positiu

Augmentem els nostres ingressos de 648.171 € a 835.841 €, representant un creixement considerable de la nostra activitat econòmica. A més, tanquem l’any amb 11.147,66€ en positiu, un marge d’excedent molt ajustat, coherent amb el nostre objecte social sense ànim de lucre.

És així com en els últims anys el nostre balanç ha anat creixent, com a reflex del creixement de projectes, però sempre de manera sostinguda: en 2022 hem crescut un 12% respecte l’any anterior.

Amb mirada de gènere

Tot i que la presència femenina es manté a la composició general de la cooperativa, amb un 62% de les sòcies que són dones, sí que ha pujat la presència de dones als càrrecs de responsabilitat, que augmenta del 33 al 50%.

En aquesta línia, i en relació amb l’equip tècnic de l’entitat, hem aconseguit reduïr la bretxa salarial entre generes, que passa del 8,2% al 0,3%, a la vegada que hem pujat el salari mig i que pràcticament ha quedat equiparat el dels homes (25.978€) i les dones (25.909€).

Participació i democràcia

Celebrem també que hem comptat amb més participació de socis i sòcies a l’Assemblea General Ordinària de la cooperativa, amb 173 assistents, representant un augment del 12,3% al 16,5% respecte l’any anterior. Tot i optar per un format híbrid i mantenir la participació en línia per aquelles persones que així ho van desitgar, va ser un moment de celebració i de retrobament presencial, després de 2 anys d’obligades reunions telemàtiques com a conseqüencia de la COVID-19.

Seguint amb indicadors de democràcia interna, per primer any les persones treballadores de Sostre Cívic participen en els òrgans de govern de l’entitat. Per tal de millorar la representativitat de la diversitat de la base social, el 2021 actualitzem mitjançant un procés participatiu el nostre model de governança que inclou, entre d’altres mesures, la creació de la figura de les sòcies treballadores i la constitució de l‘Assemblea de Sòcies de Treball el juliol de 2021.

Aquests 12 mesos el moviment de l’habitatge cooperatiu ha pogut concretar en resultats substancials la seva trajectòria de dècades de lluita i reivindicacions. El camí es va iniciar en 2004 amb el naixement de Sostre Cívic, la primera entitat creada al país pel foment de l’habitatge cooperatiu, i des de llavors seguim treballant cada dia per l’impuls d’aquest model que bàsicament defensa que l’habitatge sigui un bé d’ús i no d’inversió.

En 2022, amb la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’ o l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls del model, s’han reforçat les aliances públic-cooperatives per poder tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu i aconseguir que siguin més assequibles i inclusius per a tots els tipus de persones. L’any ha acabat amb la celebració a Barcelona del primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que va comptar amb la participació de més de 600 persones de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, fent palès el creixement de l’interès per aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge.

Per Sostre Cívic ha estat també un any especialment intens, amb l’inici de la convivència als projectes de Cirerers, La Sala i El Turrós (que s’afegeixen als 5 projectes d’habitatge cooperatiu ja en aquesta fase) i el naixement d’altres 3. Paral·lelament, hem continuat amb el desenvolupament dels 6 projectes en fase de promoció i aconseguint avenços en algunes de les nostres línies de treball, com són la sostenibilitat i la inclusió social, o en l’enfortiment financer de l’entitat.

Així doncs, ha estat tot un repte resumir un any tan decisiu en només 10 temes, però ens dona perspectiva de tot el que hem viscut en 2022, i t’ho volem compartir a continuació:

1. #OBRES

El mes de març comencem les obres de rehabilitació a La Xicoira, el projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa de Montserrat. El juliol iniciem l’última etapa de les obres de Clau Mestra (La Floresta, Sant Cugat) una nova fase d’autoconstrucció executada pel grup que s’engega després de les tasques de reforma i ampliació realitzades per La Constructiva. 

2. #CONVIVÈNCIA

Ja som més de 100 sòcies vivint en habitatges cooperatius! Enguany hem celebrat l’entrada a viure del projecte de Cirerers (Roquetes, Barcelona), del nostre primer projecte per gent jove a La Sala (Calonge i Sant Antoni), i del nostre primer projecte rural El Turrós (Argelaguer, La Garrotxa).

3. #PROJECTES

El 2022 impulsem 3 nous projectes d’habitatge cooperatiu a Palamós, Valls i Sant Hilari Sacalm; tots tres amb característiques molt diferents: d’obra nova, de tanteig i retracte, i sènior. La resta de projectes en promoció avancen també segons els calendaris previstos, com el projecte sènior de Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols), que entra en la recta final obrint la participació al seu finançament amb una campanya de títols participatius. 

4. #SOSTENIBILITAT

Creiem que és necessari promoure una transició energètica cap a un model sostenible. Per això, enguany comencem a monitoritzat les instal·lacions de tots els projectes per tal de reduir el consum d’energia i estrenem el primer cotxe elèctric compartit en un projecte d’habitatge cooperatiu amb Som Mobilitat.

5. #INCLUSIÓ

Conjuntament amb l’Ajuntament de Palafrugell, entreguem el primer habitatge social amb la Mesa d’emergències que es convenia amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En aquesta línia, generem oportunitats d’inserció laboral a la construcció intercooperant amb empreses d’inserció per crear ocupació a col·lectius amb especial vulnerabilitat.

6. #PARTICIPACIÓ

El 17 de juny l’Assemblea General Ordinària, celebrada per segon any consecutiu en format híbrid, consolida el creixement sostingut de la cooperativa. L’Assemblea aprova el nou projecte de La Xicoira, millora la democràcia interna i avança el debat estratègic mirant al 2025.

7. #FEMINISME

Iniciem l’elaboració del Protocol de violències masclistes, que ens permetrà actuar en la detecció i l’abordatge de les violències masclistes  i LGBTIfòbiques a la cooperativa. El procés es va engegar el juliol amb la creació del grup motor, i durarà fins el mes de febrer del 2023, quan es culmini amb el protocol elaborat.

8. #PREMIS

A finals de juny rebem el premi a la millor edificació d’obra nova per La Balma atorgat pels gestors públics d’habitatge de l’estat! Han estat tres els reconeixements que el projecte al Poblenou ha rebut en 2022, després d’arribar com a finalista a l’abril pels Premis FAD d’arquitectura i a la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura. I també som finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC) de la Comissió Europea!

9. #INCIDÈNCIA

El 19 de maig el Parlament de Catalunya debat per primera vegada sobre l’habitatge en cessió d’ús, i aprova per àmplia majoria una Proposta de Resolució que inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.

10. #MOVIMENT

Barcelona acull el primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que es celebra amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”. L’esdeveniment inclou una manifestació de prop de 400 persones reclamant suport públic pel model, més de 20 sessions tècniques de debat, i la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa signat per diferents administracions i entitats de tot l’estat i liderat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori.

Crònica del debat “Perspectiva de gènere en l’arquitectura residencial”, que va tenir lloc el 15 de desembre a Barcelona

A Sostre Cívic treballem per promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge basat en la propietat col·lectiva i la no especulació, però també impulsem projectes d’habitatge cooperatiu rehabilitant o construïnt de zero edificis on desenvolupar aquest tipus de projectes. Cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a tots els elements que envolten la forma com ens organitzem en relació a l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens envoltem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures a persones grans o l’impacte ambiental, i enguany hem volgut posar el focus en com incorporar una mirada de gènere i feminista en l’arquitectura, i en les nostres relacions.

Així doncs, el passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Aula 2 del Col·lectiu Ronda, a Barcelona, el 5é debat al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social i mediambiental organitzat per Sostre Cívic. L’objectiu de la trobada va ser acompanyar-nos de professionals i expertes que ens van ajudar a entendre què vol dir desenvolupar aquesta perspectiva de gènere en projectes d’arquitectura residencial i específicament projectes d’habitatge cooperatiu. 

Al debat vam comptar amb la presència de la Roser Casanovas, arquitecta i sòcia del Col·lectiu Punt 6; l’Ari Artigas, arquitecta i sòcia de lacol; la Inés Novella, arquitecta i investigadora del Observatori d’I+D+I de la Universitat Politècnica de Madrid; i la Laura i el Teo, sòcies del projecte d’habitatge cooperatiu LGTBI La Morada. 

Perspectiva feminista interseccional per aconseguir espais de vida més equitatius 

L’arquitecta Roser Casanovas va presentar el marc teòric per assentar les bases del debat i saber què volem dir quan parlem d’arquitectura feminista. Parlem, per exemple, de la importància de visibilitzar les diferents esferes en les quals s’organitzen les activitats que componen la vida (esferes productiva, reproductiva, comunitària i pròpia), i l’anàlisi de com actualment la societat prioritza l’esfera productiva, fent un repartiment desigual del temps, espai i recursos en relació a les altres esferes.

És només un exemple per visibilitzar que l’espai no és neutre, i com el seu disseny perpètua un model de relacions entre les persones i el seu entorn. Les desigualtats no es produeixen només a l’espai urbà, sinó també dins dels espais privats: la majoria d’habitatges del mercat privat estan pensats seguint el model de família nuclear heteropatriarcal, marcant una jerarquia rígida entre les persones que hi viuen. 

Casanovas va incidir també en la importància de trencar en la dicotomia entre públic i privat per evitar donar només la responsabilitat de les cures a l’espai privat i treure-les de les esquenes de les dones, que son qui actualment s’encarreguen d’elles. Cal generar espais comunitaris per compartir una responsabilitat social de les cures, canviant tant els habitatges com els entorns on estan construits. Cal garantir no només el dret a l’habitatge, sinó  també el dret a la vida comunitària, a la ciutat. Garantir vides dignes en un entorn pròxim i adequat. 

Incorporar la mirada de gènere a l’arquitectura des de les administracions públiques

La intervenció de la investigadora Inés Novella va ser clau per conèixer com es pot treballar des de les administracions la perspectiva feminista en la normativa de l’arquitectura residencial. 

Novella va compartir les diferents accions d’assessorament transversal en clau de gènere que ha fet a la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana i que van des de la participació en comissions per la revisió de normativa o formar part del jurat de concursos d’arquitectura, fins a la creació de diferents materials i accions de conscienciació i assessorament. 

Destaquen especialment dues guies que compartim a continuació:  

• Resum de les ponències que va, formar part de les Jornades sobre gènere i vivenda, celebrades al febrer de 2021. Un document descarregable i gratuït en aquest enllaç. 
• Guia “Proyectar los espacios de la vida cotidiana. Criterios de género para el diseño y contratación pública de vivienda”.

Projectes que transformen

Per completar el debat, vam voler també conèixer experiències concretes i que tenen la perspectiva de gènere com uns dels seus valors identitaris. 

• Dones Cohabitant: Comunitat feminista d’habitatge impulsada des del Col·lectiu Punt 6, i que ens va explicar la Roser Casanovas. 
• Sotrac: L’arquitecta Ari Artigas, de lacol Arquitectura Cooperativa, ens va presentar el projecte arquitectònic d’aquesta cooperativa d’habitatges de 38 unitats de convivència. 
• La Morada: La Laura i el Teo, sòcies i futures habitants d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu feminista i LGTBI i amb disseny arquitectònic també de lacol, ens van compartir alguns detalls del disseny i dels valors del projecte.

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️

Ahir al matí, 30 de novembre, va tenir lloc l’acte d’inauguració del Turrós, el primer projecte de caràcter rural de Sostre Cívic i el primer d’habitatge cooperatiu a la comarca de la Garrotxa. Una vintena de persones es va reunir per celebrar aquesta nova iniciativa: agents de l’economia social del territori, gent de l’entorn del municipi, tècnics i entitats que han fet possible el projecte, i altres sòcies de la cooperativa. Totes per acompanyar i agrair al grup impulsor del Turrós els seus esforços i energies que han permès fer possible aquest projecte pioner en diversos sentits.

El vincle emocional entre la gran majoria dels participants, i una llarga trajectòria d’activisme per la dinamització i promoció de pràctiques d’economia alternativa i cooperativa a la Garrotxa i altres territoris, van fer que l’acte fos un bonic moment ple de complicitat i carinyo.

No van faltar tampoc els agraïments a totes les persones que han participat en l’impuls del projecte, amb especial menció al Marcel·lí Bonfill, antic propietari de la finca i a la Glòria Mota, l’antiga masovera. Xevi Iglesias, de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, afirmava «oferir aquest model alternatiu d’habitatge sense la col·laboració de la propietat és pràcticament impossible. És molt important tenir models de referència per tal que altres persones s’hi animin i continuïn fent-lo possible.».

Un factor que va facilitar les negociacions amb la propietat va ser que el grup des dels seus inicis tenia molt clar que volia evitar que la masia mai pogués ser objecte d’especulació. L’Eva Ortigosa, sòcia treballadora de la cooperativa i membre del Consell Rector, va agrair a la seva intervenció que l’aposta del grup per garantir-ho va ser entrar a formar part de Sostre Cívic:

Més enllà de l’habitatge cooperatiu

Però El Turrós no respon només a una necessitat d’habitatge sinó també a una necessitat de treball, prenent com a model l’estreta interrelació de la vida productiva i reproductiva de les formes de vida de la pagesia.

En Jeff Guillemet, de la cooperativa de serveis financers Coop57, feia especial menció a aquesta visió de projecte integral: «Els primers projectes d’habitatge cooperatiu que vam impulsar van ser a Barcelona, amb Princesa49 i La Borda, però poc després ens vam plantejar la importància d’acompanyar iniciatives que defensen el territori en zones que necessiten especial reactivació. Volem que El Turrós sigui un projecte emblemàtic per a nosaltres, ja que integra habitatge i l’impuls de l’economia social local.»

Viure en comunitat

El Turrós és també el primer projecte de Sostre Cívic que es crea amb una única unitat de convivència. És a dir, no es contemplem espais privatius que siguin habitatges complets i es planteja una vida comunitària amb habitacions privades de diferents mides, però amb espais comuns (banys, cuina, menjador, magatzems, etc.) per tothom. Una aposta per viure en comunitat en majúscules.

Casa és l’edifici, però «casa» és sobretot el grup. Ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.

Mireia Font, membre del Turrós.

El grup és intergeneracional, amb un registre d’edats molt diferent, que va des d’un nadó de dos anys i mig fins a la persona més gran, de 75 anys. «Això encara ens fa més plurals, ja que hem de conviure amb aquestes diferències energètiques, i les diferents necessitats que comporten» Casa és l’edifici, però «casa» és sobretot el grup, i ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.», afirmava la Mireia Font, una de les membres del grup.

GALERIA D’IMATGES

El passat 17 de novembre vam fer l’última reunió del procés participatiu per elaborar el projecte arquitectònic del futur habitatge cooperatiu a Palamós. Aquest procés ha durat dos mesos i ha comptat amb 4 sessions conduïdes per les arquitectes del projecte (UMMA arquitectes) i dinamitzades per l’equip tècnic de la cooperativa. 

En les sessions hem pogut parlar sobre la base d’un projecte previ, de quines eren les necessitats de les usuàries respecte a la dimensió i usos dels espais, així com de la visió inicial del grup per aquest projecte de vida que iniciaran conjuntament. 

En els tallers es van modificar alguns dels habitatges, i sobretot, la dimensió, ubicació i usos dels espais col·lectius de l’edifici, que en el nou projecte seran: 

• una sala polivalent gran,
• una sala polivalent petita,
• una habitació de convidades,
• una bugaderia col·lectiva i
• un espai de treball/emmagatzematge col·lectiu.

També vam poder reflexionar sobre els sistemes constructius i les instal·lacions de l’edifici, i en l’impacte ambiental i de cost d’aquests elements sobre l’economia de la promoció. 

Vols formar-ne part?

Aquest es només l’inici! A partir d’aquesta el moment el grup anirà ampliant la participació en el desenvolupament del projecte alhora que s’apodera i cohesiona com a col·lectiu.

Si vols incorporar-te a aquest projecte, i tens dubtes o vols que t’ho expliquem amb tots els detalls, t’esperem a la sessió informativa que realitzarem el divendres 2 de desembre:

• Divendres 2 de desembre, a les 18h.
• Galeries Carme (c. Dídac Garrell 10, 1er pis. Palamós).
• Inscriu-t’hi aquí!

Més informació a palamos.sostrecivic.cat

Les xarxes principals de l’economia social i solidària organitzen una trobada per fer visible l’anomenada “via cooperativa” per garantir el dret a l’habitatge

L’esdeveniment està destinat tant als grups d’usuaris com a tècnics i administracions públiques, amb la idea de consolidar un model que ha crescut exponencialment en els darrers anys

Al Fòrum es tractaran eixos temàtics com la col·laboració per millorar l’accessibilitat a l’habitatge, la creació de comunitats d’ajuda mútua i cura, l’eficiència energètica i la sostenibilitat

El Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tindrà lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema «La via cooperativa pel dret a l’habitatge», serà un espai per conèixer les experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector. La trobada, dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, compta amb l’organització de la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya) i el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Aquest esdeveniment, que comptarà amb un debat previ el dijous 24, es planteja com una referència per millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a diferents sectors socials, tant joves, com a gent gran i intergeneracionals o col·lectius específics. Tant per iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans, com per rehabitar a zones rurals. A més, proposa la recuperació de la vida en comunitat, amb la incorporació de la propietat col·lectiva i la gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa, afavorint la millora de la salut, el suport mutu, les cures i l’acompanyament de les situacions de vulnerabilitat i dependència.

En resum, un nou model d’habitatge basat en l’autogestió i en mantenir l’habitatge com un dret d’ús al marge de les dinàmiques de mercat i especulació immobiliària. Tot això ja és un realitat amb una implantació destacada a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, ​​gràcies a l’articulació d’un important sector social, d’entitats tècniques de l’Economia Solidària, i la col·laboració de les administracions públiques. A la cita hi assistiran persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i la península ibèrica, així com equips tècnics d’acompanyament a diverses àrees, així com persones de perfil tècnic i polític de les administracions públiques en els seus diferents àmbits.

L’experiència més vivencial serà la possibilitat de visitar projectes en convivència com el cas de l’acabat d’estrenar Cirerers a Barcelona, o la Vidalia a Puig-reig, Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, Cal Cases en Santa Maria d’Oló. Serà una mostra de la realitat formada per una àmplia diversitat de projectes, que responen a una necessitat social emergent per recuperar l’habitatge com a espai que permet construir una vida amb l’esperit de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat, en una dinàmica majoritària enfocada en la competitivitat, l’aïllament i la individualització de la vida. 

Una alternativa per transformar el model d’accés a l’habitatge

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.