Activitats familiars, lectures i una paella popular van servir per celebrar el bon ritme de les obres del primer projecte d’habitatge cooperatiu de Vilafranca del Penedès.
El projecte avança a bon ritme i actualment té obertes les inscripcions per a les persones interessades a formar part d’aquest projecte de vida comunitària.
El passat diumenge 26 d’octubre, hem celebrat la Festa de Meitat d’Obra del nostre projecte d’habitatge cooperatiu La Bastida – Pati del Gall, una trobada oberta al barri i a la ciutadania per compartir l’avanç de les obres i continuar fent créixer la comunitat que ho fa possible.
Tot i que el matí va començar amb incertesa per la pluja que va caure fins ben bé les 11 h, finalment el temps va donar una treva i l’acte va poder arrencar puntualment a les 12 h al carrer Mas i Jornet, davant del futur edifici cooperatiu.
La jornada va començar amb una dinàmica familiar, on petits i grans van imaginar i construir una “ciutat ideal” amb capses de cartó, seguida de lectures de textos sobre el dret a l’habitatge i experiències cooperatives. Després, vam donar pas als parlaments, amb la participació de companyes d’altres projectes cooperatius com L’Espigall (Vilanova), El Turrós (Argelaguer) i Can 70 (Barcelona), a qui des del grup impulsor de Pati del Gall s’ha volgut agrair la seva presència i suport.
També ens va acompanyar la regidora d’habitatge de Vilafranca, Lourdes Sánchez, que va felicitar la iniciativa i va remarcar la importància que projectes com el nostre arribin a la vila per ampliar l’accés a l’habitatge assequible i comunitari.
Al migdia, el Bar Norte va preparar una paella popular que va reunir una seixantena de persones, en un ambient de festa, comunitat i il·lusió compartida.
Aquesta Festa de Meitat d’Obra ha servit per celebrar col·lectivament l’avanç del projecte, en un moment simbòlic del procés constructiu, i per refermar els vincles entre les sòcies, el barri i el teixit social de Vilafranca.
Coneix el projecte La Bastida-Pati del Gall
El Pati del Gall és el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Vilafranca del Penedès, impulsat per un grup de famílies i persones sòcies de Sostre Cívic i de l’associació La Bastida.
L’edifici s’està construint en un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Vilafranca amb un dret de superfície de 75 anys, i preveu 24 habitatges de protecció oficial en règim de cessió d’ús. Tindrà una estructura de fusta amb certificació energètica A, i inclourà espais comunitaris com una bugaderia, una sala polivalent, habitacions de convidats, una terrassa compartida i aparcament per a bicicletes i vehicles compartits. Les obres es preveuen finalitzar a finals de 2026.
Apostem per un model sostenible i no especulatiu, que posa les persones al centre i garanteix estabilitat i assequibilitat a llarg termini. L’edifici, dissenyat amb criteris d’eficiència energètica, incorpora plaques fotovoltaiques, reciclatge d’aigües grises i altres sistemes que permetran reduir fins a un 40% el consum energètic respecte a un habitatge convencional.
Inscripcions obertes
Actualment, el grup impulsor compta amb 9 unitats familiars i busquem entre 10 i 12 noves famílies o persones per completar el projecte. Les persones interessades a formar part del projecte poden adreçar-se al web patidelgall.sostrecivic.cat i inscriure’s mitjançant el formulari del final d’aquesta pàgina. Per a més informació, també es pot escriure a info@patidelgall.sostrecivic.cat.
El procés d’incorporació és periòdic i s’organitza en tres talls anuals (31 de gener, 30 de juny i 30 de setembre). Les persones interessades participen en una trobada d’acollida per conèixer el projecte i resoldre dubtes abans d’unir-se al grup.
Les visites a La Balma i Cirerers i la xerrada a la FESC tornen a despertar l’interès pel model d’habitatge cooperatiu, amb més d’un centenar de persones que han conegut de prop com es construeixen comunitats que posen la vida al centre i fan realitat una altra manera d’habitar.
Aquest octubre, Sostre Cívic hem tornat a obrir les portes per compartir el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. I ho hem fet, com sempre, de la millor manera possible: convidant la gent a entrar, preguntar, mirar i imaginar-se vivint d’una altra manera.
Amb quatre visites a projectes consolidats en el marc del festival 48H Open House —dues a La Balma (al barri del Poblenou, a Barcelona) i dues a Cirerers (a Roquetes, a Barcelona també)— i una xerrada al Festival d’Economia Social i Solidària de Catalunya (FESC), més d’un centenar de persones han pogut conèixer com funciona aquest model que combina estabilitat, comunitat i sostenibilitat.
Cada any, aquestes activitats ens confirmen que el model desperta més interès i curiositat. Famílies, joves, persones grans, veïnes, tècnics municipals, estudiants o professionals del sector… tothom hi troba un punt de connexió. Perquè parlar d’habitatge cooperatiu és, al final, parlar de drets, de futur i de com volem viure.
El Festival d’Economia Social de Catalunya
El cap de setmana del 18 i 19 d’octubre va tenir lloc el Festival FESC (Festival de l’Economia Solidària organitzada per la XES), amb diverses activitats i dinàmiques que van omplir el parc de l’Estació del Nord de Barcelona, al barri del Fort Pienc. Va comptar amb la participació d’unes 60 iniciatives d’arreu del territori i la participació de desenes de voluntàries. Mira aquí les fotos del Festival.
Nosaltres hi vam estar present formant part de l’espai Encén la llum del canvi, organitzat per les companyes d’Opcions. Juntament amb Som Mobilitat, Som Energia, Som Connexió i Arç, vam donar informació a totes les persones que es van acostar sobre com aprofitar les diferents opcions de consum ètic al seu abast.
També vam organitzar, conjuntament amb Coòpolis, una xerrada que va reunir 80 assistents. L’acte va servir per plantejar la problemàtica d’accés a l’habitatge i com els models alternatius estan esdevenint una realitat, detallant les claus del cooperativisme d’habitatge de cessió d’ús i els seus valors.
Viure-ho en primera persona
El cap de setmana següent, el dissabte 25 d’octubre, vam participar en el 48h Open House Barcelona, la gran cita anual de l’arquitectura i els espais urbans. Va ser una gran oportunitat per conèixer de primera mà els nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que ja fa anys que estan en convivència.
Les sòcies dels projectes van ser les protagonistes de les jornades, obrint literalment casa seva per explicar com va començar tot: el procés col·lectiu de disseny i construcció, la convivència quotidiana, la presa de decisions compartida i la gestió comunitària dels espais comuns. Les converses van fluir entre curiositat, inspiració i complicitat, fent visible que darrere de cada edifici hi ha un projecte vital i col·lectiu que transforma maneres de viure i de relacionar-se.
Els projectes participants d’aquesta edició van ser La Balma (al barri del Poblenou, Barcelona), i Cirerers (a Roquetes, Barcelona). En total, van participar més de 100 persones que van poder descobrir de prop què significa viure en comunitat i construir habitatge des del cooperativisme.
El Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques no només combat la violència directa, sinó també els micromasclismes i la violència simbòlica, com ara no respectar el nom sentit d’una persona, buscant la transformació de les condicions socials que perpetuen la violència.
Avui, 18 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional de la Despatologització Trans, Sostre Cívic celebra una fita important en el seu camí cap a una cooperativa més diversa i respectuosa. Aquesta transformació, proposada per la Comissió del Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques, va més enllà d’un simple canvi administratiu: reflecteix el nostre compromís ferm amb la inclusió i el respecte a la identitat de totes les nostres sòcies.
Nom sentit: un compromís amb la diversitat
Què és el nom sentit? El nom sentit és el nom amb què una persona vol que ens dirigim a ella en les comunicacions. Aquesta opció és especialment rellevant per a: – Persones trans i/o no binàries que volen ser anomenades amb el nom que reflecteix la seva identitat, fins i tot si no coincideix amb el nom legal. – Persones que utilitzen un diminutiu o un sobrenom habitual que no coincideix amb el nom legal.
Com a cooperativa, aspirem a promoure un model d’habitatge basat en principis i valors que cerquen la transformació social cap a una societat més justa i igualitària, on s’estimulin valors de respecte mutu i reconeixement de la diversitat.
Per això hem implementat un canvi crucial en el procés d’alta de noves sòcies: ara poden incloure el seu nom sentit directament al formulari. Aquesta eina és fonamental perquè Sostre Cívic es pugui adreçar a les persones amb el nom amb què s’identifiquen, i no amb el nom registral.
És important destacar que, un cop registrat, totes les comunicacions (correus, cartes, notificacions…) es faran servir amb aquest nom. Per exemple, si una persona s’identifica com a Júlia, encara que el seu DNI digui una altra cosa, podrà utilitzar «Júlia» com a nom.
Com poden canviar el seu nom sentit les sòcies antigues? Per aquelles persones que es van donar d’alta abans que aquest camp estigués disponible en el formulari inicial, ara es pot editar fàcilment a l’apartat «Les Meves Dades» de La Interna. Si una sòcia vol canviar el seu nom sentit, pot accedir al seu espai personal i editar-ho directament des d’allà.
Recorda que aquest és un canvi que acabem d’implementar i, mentre harmonitzem tots els sistemes i documents, pot ser que en algun moment puntual aparegui el nom registral en lloc del nom sentit (per exemple, en alguna comunicació automàtica o document antic). Si t’hi trobes —esperem que no!—, escriu-nos a info@sostrecivic.cat indicant on ho has vist (pantalla, document o correu, i la data). Ho revisarem i corregirem al més aviat possible per garantir que totes les comunicacions respectin la teva identitat.
Un Protocol contra les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques
L’elaboració d’aquest Protocol es va iniciar el juliol de 2022 amb la creació d’un grup motor i va ser acompanyat per la cooperativa L’Esberla. El procés va consistir en 8 sessions de treball entre novembre de 2022 i febrer de 2023, amb la participació d’una quarantena de sòcies.
El Protocol, fruit d’un any de feina, va ser finalment aprovat per àmplia majoria a l’Assemblea General Ordinària del passat 30 de juny de 2023. L’objectiu és garantir que els projectes d’habitatge cooperatiu i l’entorn laboral i cooperatiu de Sostre Cívic siguin un espai segur per a dones i persones LGBTIQ+, ja siguin sòcies convivents, sòcies expectants (grups llavor i sense projecte) o treballadores.
Què és la Comissió del Protocol i què fa?
Per tal de garantir que les actuacions i accions contingudes en el Protocol es portin a terme i se’n faci un seguiment i avaluació, s’ha creat una comissió permanent formada per un equip de persones sensibilitzades i formades en l’àmbit de les violències, que consta de sis sòcies: Alicia Conejero (sòcia usuària), Ester Alegre (sòcia usuària), Guillem Subirachs (soci expectant), Mercedes Estébanez (sòcia expectant), Eva Ortigosa (sòcia de treball) i Mireia Masó (sòcia de treball).
Des de la seva creació en 2023, les actuacions que ja s’han desplegat s’inclouen:
La creació d’un espai de treball entre les comissions de cures dels diferents projectes per treballar en l’autodiagnosi de cada projecte.
La incorporació d’una sessió sobre la prevenció i l’abordatge de violències masclistes i LGTB-fòbiques a l’itinerari formatiu “Primers passos”.
La introducció del Protocol i el circuit d’actuació a la documentació interna de l’entitat.
L’atenció de tres casos per valorar el seu abordatge (un desestimat, un en seguiment i un altre seguint el seu curs).
A més, la Comissió ha vetllat per l’establiment d’un canal segur per a la comunicació de situacions de violència: es pot contactar per escrit a espaisegur@sostrecivic.cat, o omplint aquest formulari web.
El curs ha estat finançat pel Ministeri de Treball i Economia Social, amb fons de la Unió Europea – NextGenerationEU.
Sostre Cívic, en coordinació amb l’Aula Empresocial de la Universitat de València (UV), oferim el curs en línia massiu i obert (MOOC) titulat «Introducció a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús». Aquesta formació permanent està dissenyada per a proporcionar els coneixements bàsics i pràctics necessaris per a impulsar, gestionar i constituir projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Continguts clau del programa
L’objectiu principal de la formació és fomentar maneres d’habitar més col·lectives, assequibles i compromeses amb el benestar comú. El programa s’estructura en sis mòduls detallats, amb una durada total que inclou mòduls de 5 hores fins a 9 hores:
Què són les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús? Aquest mòdul introdueix el concepte, diferenciant-lo de les cooperatives d’habitatges en propietat i ubicant-lo en l’àmbit de l’Economia social. També s’aborden els models i tipologies, incloent-hi les modalitats sènior, júnior i intergeneracional, i els beneficis del model. El programa inclou la Unitat 2, sobre les característiques constitutives i estructurals de la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús.
Gestió del grup cooperatiu. L’objectiu és introduir a l’alumne en la realitat de la gestió, tant des del punt de vista econòmic del projecte i la promoció, com la gestió del grup humà i l’abordatge de les qüestions de convivència.
Constitució i règim jurídic. S’introdueix el marc normatiu regulador a l’Estat i les diferents comunitats autònomes, la tramitació necessària per a la constitució, i el règim jurídic, incloent-hi els drets i obligacions de la cooperativa i els socis.
Règim fiscal. Es tracta el tractament fiscal de les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, incloent-hi la seva consideració com a cooperatives protegides o especialment protegides, i les especialitats en l’Impost de societats. A més, s’analitza la imposició indirecta (IVA i ITPAJD) i els beneficis tributaris en la imposició local.
Finançament. Aquest mòdul aborda la dimensió econòmica i financera dels projectes, atenent les subvencions i ajudes públiques, el finançament bancari (pública i privada), i altres formes de finançament com el capital social voluntari i els títols participatius.
Experiències. Es presenten diferents estudis de casos d’habitatges cooperatius en cessió d’ús a través de l’experiència dels seus impulsors. Es veuran exemples de projectes en l’àmbit rural (El Turrós), per a gent gran (Can 70), i en una comunitat inclusiva (Ca l’ordit).
Els continguts es podran seguir a través de vídeos i documentació. Els vídeos tenen àudio en castellà i subtítols en valencià.
Professorat d’excel·lència
El curs està dirigit per María Pilar Alguacil Marí, catedràtica de Dret Financer i Tributari en UV.
A més, compta amb la participació de membres de Sostre Cívic, com Eva Ortigosa (tècnica de projectes i membre del Consell Rector), David Guàrdia (Co-director) i Amaia Belastegui (tècnica de projectes), juntament amb altres figures acadèmiques i legals, com Antonia Sajardo Moreno i Cristina R. Grau López.
No et quedis sense la teva formació!
Aquest curs suposa una valuosa oportunitat per a activistes, membres d’associacions, tècnics, estudiants o qualsevol persona interessada en alternatives d’habitatge que combinen el social, el comunitari i el sostenible.
Com a MOOC gratuït i lliure, representa una eina formativa essencial per a aquells que desitgin aprofundir en el model de cessió d’ús fàcilment, ja que l‘accés als continguts es podrà realitzar a través de Youtube.
El premi, atorgat per la federació europea d’empreses de l’Economia Social, és el nostre segon premi internacional aquest 2025 i el quart de tota la nostra trajectòria, després dels reconeixements de Nacions Unides, la Comissió Europea i la federació europea d’habitatge social.
El reconeixement arriba en un moment clau per al sector i ens consolida com a referent europeu en el desenvolupament d’un model cooperatiu, assequible i sostenible d’accés a l’habitatge.
Sostre Cívic hem guanyat el Premi Europeu de l’Economia Social 2025 en la categoria d’Habitatge, que reconeix la nostra tasca pionera impulsant un model cooperatiu, assequible i sostenible d’accés a l’habitatge.
El premi es va lliurar a Múrcia, durant la Setmana Europea de l’Economia Social, i el va recollir el nostre codirector David Guàrdia de mans d’Amparo Merino Segovia, secretària d’Estat d’Economia Social del Ministeri de Treball.
La nostra candidatura va ser escollida entre més de 100 iniciatives d’arreu d’Europa. Era la primera vegada que el certamen, Social Economy Europe, incorporava una categoria d’habitatge, i vam compartir nominació amb BrusselsCLT, fideïcomís de terres comunitàries de Brussel·les (Bèlgica), i WOGEBE, cooperativa d’habitatge d’Alemanya. El jurat va destacar que el nostre model “està transformant l’accés a l’habitatge a Catalunya amb un model cooperatiu que ofereix llars segures, ecològiques i assequibles, empoderant les residents i promovent canvis normatius”.
Sostre Cívic, referent europeu en cooperativisme d’habitatge
Des dels nostres inicis a 2004, a Sostre Cívic avui ja som més de 2.100 sòcies i gestionem més de 550 habitatges cooperatius en cessió d’ús a tot Catalunya. Treballem amb cessió de sòl públic, recuperació de patrimoni privat i, sobretot, amb participació comunitària per blindar l’habitatge de l’especulació.
Participació en la principal trobada europea de l’economia social
Social Economy Europe, que atorga els premis, és l’organització de referència del sector, agrupant més de 2.000 entitats de 14 països de la UE. La seva missió és impulsar polítiques públiques que incorporin valors de solidaritat, inclusió, sostenibilitat i democràcia econòmica, i actuar com a interlocutora davant de les institucions europees.
La Social Economy Week d’enguany, celebrada a Múrcia, va comptar amb la participació de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, i de Roxana Mînzatu, vicepresidenta de la Comissió Europea amb competències en economia social, entre d’altres. Vam poder explicar-los l’impacte del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per garantir el dret a l’habitatge, així com traslladar-los l’interès del sector català per participar en els debats que definiran les futures polítiques d’habitatge i economia social a escala europea.
De fet, tant Sostre Cívic com la sectorial d’habitatge de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) a Catalunya, com a membres de REAS Vivienda (la xarxa estatal del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús), vam ser reconegudes el juny com a membres de ple dret de Housing Europe, la principal federació europea d’entitats d’habitatge social i cooperatiu. Aquest reconeixement ens situa com a interlocutores clau en els principals debats europeus sobre polítiques d’habitatge.
Un pas endavant per fer créixer la participació i l’aprenentatge col·lectiu dins la cooperativa, amb nous itineraris pensats per a totes les sòcies, tant les que comencen com les que ja hi són.
Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025
Comencem el curs amb una novetat important: estrenem un nou marc per participar, formar-nos i fer comunitat dins la cooperativa! Volem que totes les sòcies —les que acaben d’arribar i les que ja fa temps que hi són— tinguem camins clars per implicar-nos, aprendre i decidir juntes com volem fer créixer Sostre Cívic.
Amb l’inici del curs, a Sostre Cívic encarem una etapa important: posem en marxa un nou marc de participació, formació i acompanyament! Una manera actualitzada de seguir reforçant els espais col·lectius i fer créixer la cooperativa amb més eines, més companyia i més veu per a totes.
Per què aquesta nova proposta?
Aquest nou plantejament és fruit del Pla Estratègic 2025, aprovat a l’Assemblea General del 2023, i neix de l’aposta clara per una governança més democràtica, accessible i transformadora. Perquè a Sostre Cívic creiem que no n’hi ha prou amb tenir accés a un habitatge digne: volem construir un model on les persones siguem protagonistes i puguem participar en com gestionem els projectes, prenem decisions i fem comunitat. La participació activa i la formació contínua són la clau per enfortir el nostre model d’habitatge cooperatiu.
I per fer-ho possible, cal cuidar els espais on això passa, i donar eines a tothom perquè s’hi pugui implicar. El nou marc ens ha permès posar ordre, claredat i sentit a molts espais que ja teníem… i afegir-ne de nous!
Imatges de Jesús G. Pastor (@unfotografo)
Formació i participació activa: Els nous itineraris al detall
Per potenciar aquests valors i facilitar la implicació de les sòcies, hem dissenyat uns itineraris clars i estructurats perquè qualsevol persona que vulgui formar part de la cooperativa —sigui individualment o en grup— trobi camins clars i moments compartits per entendre què és Sostre Cívic, conèixer altres sòcies, formar-se i començar a participar.
1. Itinerari per a sòcies que s’incorporen individualment:
Sessió informativa mensual (2 cops al mes): Una activitat oberta i gratuïta —una presencial i una en línia— per fer el primer pas dins la cooperativa. T’hi expliquem les bases de l’habitatge cooperatiu i com funcionem a Sostre Cívic.
Sessió d’acollida i formació inicial (trimestral): Espai de trobada per a les noves sòcies. Ens coneixem, compartim dubtes i comencem a teixir vincles per entrar als espais col·lectius de participació i vida cooperativa.
La Tarda de Sostre Cívic (semestral): Un nou espai pensat per descobrir els projectes amb vacants, aprofundir en aspectes concrets del model i connectar amb altres sòcies de la cooperativa.
Itinerari formatiu “Primers Passos” (semestral): Una formació introductòria per entendre els pilars de Sostre Cívic. Tot i que està pensada sobretot per a grups llavor, és oberta a totes les tipologies de sòcies (expectants, en promoció o convivint).
2. Itinerari per a grups de sòcies:
Sessió informativa mensual (2 cops al mes): També és el punt de partida per a grups. Aquí expliquem com funciona el model i què implica formar part de la cooperativa. Cal fer-la abans d’entrar a qualsevol altre espai.
Sessió d’impuls per a grups nous (trimestral): Un espai d’assessorament i informació inicial per a grups de tres persones o més que volen impulsar un projecte conjunt. Aquest és un servei obert també a persones no sòcies de la cooperativa, però és imprescindible que abans d’aquestes sessions la majoria del grup hagi assistit a la sessió informativa mensual.
Alta del grup a Sostre Cívic: Després de les primeres sessions obertes, arriba el moment de fer el pas de formar part de la cooperativa. Cal que el grup faci la sol·licitud d’alta a través d’un formulari, on s’inclou una breu descripció del projecte i l’ideari del grup. És imprescindible que com a mínim la meitat de les unitats de convivència siguin sòcies individuals de Sostre Cívic. A partir d’aquest punt, les activitats passen a ser exclusivament per a persones sòcies.
Reunió de grups llavor (trimestral): Pensada per als grups llavor consolidats de la cooperativa, és un espai de seguiment compartit, on posar-se al corrent de les novetats, resoldre dubtes i rebre formació específica. L’objectiu és oferir suport continuat i fomentar la resolució de dubtes en comunitat.
Itinerari formatiu “Impuls de projectes” (semestral): Un curs pràctic per a grups llavor o projectes en fase inicial, que té com a objectiu dotar les sòcies de coneixements i eines clau per avançar en el desenvolupament del seu projecte.
A més d’aquests itineraris, els grups que necessitin suport específic en algun àmbit, com l’acompanyament a reunions amb ajuntaments o l’anàlisi de solars, rebran atenció a través de correu electrònic o trobades virtuals. Aquesta nova organització comporta l’eliminació del SAHC, canalitzant el suport de manera més eficient a través dels espais grupals.
Queda’t pendent de l’agenda!
T’animem a aprofitar els espais de formació i debat, i a apuntar-te a les activitats que més t’interessin. El futur de l’habitatge cooperatiu el construïm entre totes!
Per ara, ja tens disponible el calendari detallat d’activitats d’aquest trimestre, perquè et puguis reservar les dates a la teva agenda! El pots consultar i descarregar a continuació:
I, per finalitzar, et recordem que les inscripcions a totes les activitats es gestionaran a través de La Interna, la nostra eina de gestió i comunicació per a sòcies. Com sempre, informarem la base social de tots els actes a mesura que s’acostin les dates, pels nostres canals habituals: el butlletí quinzenal de sòcies i les xarxes socials.
Visita d’obres del grup impulsor del projecte Terra de Mar, a Palamós
El curs 2025-2026 arriba amb moltes novetats per al moviment català de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús! A Sostre Cívic, diversos projectes i esdeveniments marcaran els pròxims mesos: aquest curs serà un moment clau per al creixement dels nostres projectes, la incidència política i la participació de les nostres sòcies.
Perquè puguis tenir una visió clara del que s’acosta, hem recollit 7 fites clau que tindran lloc en aquests mesos i que marquen la nostra ruta cap a un model d’habitatge més just i comunitari:
1. Inaugurem les obres de Can 70 i Ca l’Ordit: nous projectes prenen forma
Començarem el curs celebrant el 26 de setembre la inauguració de les obres de Can 70 (Sarrià, Barcelona), un dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu sènior. Aquesta iniciativa és un clar exemple de com el model respon a les necessitats de la gent gran, prioritzant les cures, la salut i l’autonomia personal a través de comunitats de suport mutu. A més, incorpora innovadores tipologies de convivència com els clústers, que ja hem pogut observar en models suïssos, però que encara no hem desenvolupat en cap dels nostres projectes.
Poc després, al novembre, celebrarem la inauguració de les obres de Ca l’Ordit (Sant Andreu, Barcelona): un edifici de 10 plantes amb 62 habitatges en cessió d’ús. El projecte preveu espais comuns (cuina, bugaderia i sales polivalents) i una aposta d’inclusió en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB: entre el 10% i el 12% dels habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual.
Tots dos projectes es construeixen sobre sòls públics cedits durant 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del conveni ESAL per a ampliar el parc d’habitatge protegit a la ciutat.
2. Una nova legislació per blindar el model cooperatiu
Aquest curs pot ser decisiu per al marc legal de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El Parlament de Catalunya va iniciar aquest darrer mes de juliol la tramitació d’un canvi de la llei de cooperatives per a reconèixer explícitament el model d’habitatge en cessió d’ús, el seu interès públic i establir un marc estable per garantir la seva funció social i la propietat col·lectiva. Paral·lelament, el passat febrer, el Congrés dels Diputats també va aprovar una proposta de suport al cooperativisme d’habitatge, que insta el Govern a reforçar-lo amb millores normatives i de finançament.
Per entendre millor aquest nou escenari legal i les seves implicacions, el 3 d’octubre tindrem una formació clau sobre la Llei de cooperatives en el marc de Coòpolis, oberta a totes les persones i entitats interessades. Tens més informació i t’hi pots inscriure en aquesta pàgina.
3. L’impacte positiu de l’habitatge cooperatiu, en dades
Pròximament, El 30 de setembre, al BLOC4BCN, es presentarà l’estudi d’impacte impulsat per Habicoop, elaborat conjuntament les cooperatives Andaira i El Risell, en col·laboració amb l’Observatori DESCA, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi, que hem impulsat des de Sostre Cívic i amb la participació de 13 cooperatives i més de 280 persones, evidencia beneficis clars en els àmbits social, ambiental i l’econòmic. Entre els resultats, destaca que el consum energètic dels habitatges cooperatius és un 55% inferior a la mitjana catalana, amb un 90% d’energia renovable, i que el cost per m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
A més, el model garanteix millor estabilitat i assequibilitat que el mercat privat, afavorint projectes de vida a llarg termini. En l’àmbit social, es redueix significativament la soledat no desitjada i augmenta la cohesió comunitària, amb una clara millora en el benestar emocional i la qualitat de vida. Finalment, l’estudi constata que el model és financerament viable i socialment transformador, amb una presència destacada de dones i persones no binàries, i amb una organització comunitària que integra les cures de manera equitativa, generant entorns més justos i inclusius.
4. Impulsem el conveni ESAL: l’esperança de més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona
El conveni ESAL (Conveni amb Entitats Sense Afany de Lucre), signat el 2021, ha estat fonamental per al creixement de l’habitatge cooperatiu i social a Barcelona, ja que permet la cessió de sòl municipal a projectes sense ànim de lucre gestionat directament per cooperatives o fundacions de lloguer social. En els primers anys es van adjudicar 16 solars públics per a més de 600 habitatges, garantint que el sòl es mantingués en mans públiques i que els projectes responguessin a criteris de sostenibilitat, inclusió i funció social.
Tanmateix, des del 2022 no s’han assignat nous solars, i per al 2025 només es preveu la construcció de 63 habitatges, un volum molt inferior al necessari i a la demanda i capacitat de promoció que té el sector cooperatiu. Des de Sostre Cívic, la XES i Habicoop hem reclamat a l’Ajuntament la reactivació del conveni, amb l’objectiu d’assegurar almenys 400 nous habitatges el 2025 i avançar cap a una pròrroga real que permeti arribar als 1.000 habitatges en els pròxims anys. Esperem que el curs 2025-2026 porti avenços significatius en aquesta línia, amb una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.
5. Neix “La Corrala” al Poble Sec: habitatge cooperatiu contra la gentrificació
De fet, és gràcies al conveni ESAL que aquest curs veurà l’inici del nou projecte «La Corrala» al barri del Poble Sec de Barcelona. Aquest projecte neix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns del barri que, des del 2015, es van organitzar com a grup llavor de Sostre Cívic per buscar una resposta col·lectiva a la gentrificació i a la creixent especulació immobiliària que patia el barri. Després de molts anys de lluita, Sostre Cívic va rebre recentment la cessió d’un solar municipal per ubicar el futur edifici cooperatiu al Passeig de l’Exposició del Poble Sec, que preveu fins a 8 habitatges en cessió d’ús.
Aprovació del projecte de La Corrala a l’Assemblea General del 14 de juny de 2025
L’Assemblea General de Sostre Cívic del juny de 2025 va aprovar per gairebé unanimitat la constitució del projecte, que actualment està en procés de tramitació del dret de superfície. Una de les sòcies impulsores, Marina Codina, explicava en aquesta entrevista com La Corrala representa l’oportunitat de garantir un habitatge digne i estable al barri, tot reforçant el vincle comunitari i la resistència col·lectiva davant les pressions del mercat.
6. Més llars cooperatives arreu del territori: Cellera del Ter, Cardedeu i Palamós
El final del curs serà especialment il·lusionant amb la finalització de les obres de diversos projectes i l’inici de la seva convivència: l’abril de 2026 serà el torn del projecte D’Avall, un petit projecte de 3 unitats en un edifici rehabilitat a la Cellera de Ter, i abans de l’estiu celebrarem les inauguracions de Cal Paler Nou a Cardedeu i Terra de Mar a Palamós. Aquests tres projectes incorporaran 73 nous habitatges a la cooperativa, ampliant de manera significativa el parc gestionat per Sostre Cívic.
Ja a la tardor, s’hi afegirà Walden XXI, el nostre projecte pioner d’habitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols, i finalment El Cairó, a Granollers, amb els quals superarem els 320 habitatges i ens situarem més a prop dels 550 habitatges en convivència que tenim a l’horitzó proper del 2027. Aquestes noves incorporacions representen que més persones podran gaudir d’un habitatge estable, assequible i autogestionat, fora de les lògiques especulatives del mercat.
L’últim projecte que tenim amb obres avançades actualment ésLa Bertrana, el segon projecte de la nostra cooperativa a Manresa, pel qual obrirem convocatòria a noves incorporacions en novembre de 2025. L’edifici es convertirà en el segon projecte més gran d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, després del de Ca l’Ordit: 60 habitatges de protecció oficial i 336 m² d’espais comunitaris construïts amb criteris de màxima sostenibilitat. Es preveu que les sòcies hi puguin entrar a viure a inicis del 2027.
Cal Paler NouEl CairóTerra de MarWalden XXIImatges de les obres als projectes de Cal Paler Nou, El Cairó, Terra de Mar i Walden XXI
7. Enfortim la participació: Un nou marc d’acollida i acompanyament per a totes les sòcies
Aquest curs 2025-2026, posem en marxa un nou marc de participació que renova i enforteix els espais per a la seva base social, que ja supera les 2.000 sòcies. Amb l’objectiu de millorar la inclusió, la formació i el suport, s’han dissenyat itineraris clars tant per a les sòcies individuals com per als grups.
Les noves sòcies tindran a disposició sessions informatives mensuals i formacions d’acollida trimestrals, així com l’itinerari formatiu “Primers Passos” per aprofundir en els pilars del model. A més, la Tarda de Sostre Cívic neix com a espai semestral per conèixer projectes amb vacants, reforçar vincles i abordar temes clau com les cures o la participació comunitària.
Pel que fa als grups de sòcies, es posen en marxa sessions trimestrals per a grups nous i grups llavor, espais pensats per compartir experiències, resoldre dubtes i rebre orientació col·lectiva. Tot plegat suposa la transformació del Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC), que canalitzarà ara el seu suport a través d’aquests nous espais. Amb aquesta renovació, volem assegurar que el creixement de la cooperativa vagi acompanyat d’una participació activa, informada i significativa de totes les sòcies.
Aquest curs, a Sostre Cívic, continuem construint alternatives reals per garantir el dret a l’habitatge. T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!
Una trobada amb més de 90 participants per compartir experiències reals i posar les cures i la convivència al centre dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sènior.
Cures, convivència i aprenentatges: aquest va ser el fil conductor de la jornada sènior que vam celebrar el passat divendres 4 de juliol al Hub Social de Barcelona. Més de noranta persones sòcies dels grups sèniors de la cooperativa van participar en aquesta trobada que va posar punt final al curs, amb la voluntat de fer balanç del camí recorregut i compartir experiències reals i inspiradores entre projectes en diferents fases de convivència. La jornada va ser un espai ric en reflexions i intercanvis, amb una mirada col·lectiva sobre com posar les cures, les relacions i la comunitat al centre de la vida cooperativa.
Vam comptar amb la participació de tres projectes madrilenys en convivència: Trabensol, Entrecantos i Villa Rosita, amb intervencions de José Pedro García, Vasilisa Viar, Araceli del Barrio, Sonsoles Prada i Manel Pastor. Acompanyades per la moderació d’Anna Aguilar, del grup Solterra, aquestes veus van compartir aprenentatges valuosos sobre els reptes i fortaleses dels seus processos: des de la importància de la governança activa fins a la necessitat de partir de col·lectius cohesionats amb cultura cooperativa. A continuació, compartim els 10 aprenentatges clau que vam extreure d’aquesta jornada tan enriquidora.
10 aprenentatges dels projectes sèniors en convivència
1. Les cures cal planificar-les amb temps
Una de les principals conclusions de la jornada és la necessitat de parlar i planificar el model de cures abans que sigui imprescindible. Tant Trabensol com Villa Rosita van destacar que afrontar aquest debat en moments de calma, quan la comunitat encara està en bones condicions, permet establir acords clars, justos i sostenibles. Des de Entrecantos van remarcar que la por de parlar de la dependència retarda la seva gestió, i que cal construir espais de confiança per abordar la vulnerabilitat sense tabús.
2. Les cures tenen múltiples dimensions
Trabensol va exposar una classificació útil de les cures:
les cures hospitalàries, que no poden tenir lloc dins la comunitat perquè calen instal·lacions i personal hospitalari, que no en disposarem.
les geriàtriques, que requereixen professionals. Hi haurà casos de demència amb alteració de la conducta que segurament tampoc podrem atendre dins de la comunitat.
les domèstiques, que inclouen serveis com la neteja o la bugaderia i afavoreixen l’autonomia
les afectives i emocionals, essencials per prevenir la solitud no volguda. Aquest esquema ajuda a definir límits i responsabilitats col·lectives de forma realista.
José Pedro García, del projecte Trabensol
3. Gran diversitat d’edats i necessitats
Els projectes compten amb una franja d’edats molt àmplia (de 63 a 93 anys a Trabensol), i això comporta necessitats de cures molt diferents. Aquest fet implica adaptar dinàmiques i serveis comunitaris per evitar tensions i fomentar la inclusió de tothom, tenint en compte ritmes vitals diversos i graus d’autonomia desiguals.
4. Com volem ser cuidades?
Villa Rosita ha creat fitxes perquè cada persona pugui indicar com vol ser cuidada, qui ho hauria de fer i en quines condicions. Aquesta eina respecta les preferències individuals i ajuda a evitar sobrecàrregues. Es va remarcar que cal evitar ‘esclavitzar’ ni la família ni els companys, tot promovent una cura digna i compartida. També es va citar que els projectes de cohabitatge mostren indicadors de salut i envelliment millors que la mitjana, segons estudis incipients.
5. Bon procés d’acollida i accés
La convivència i les cures depenen molt de la qualitat del procés d’acollida. Cal seleccionar persones amb esperit cooperatiu i voluntat de participar activament. Des de Trabensol van destacar que sense bon clima comunitari, les cures no són sostenibles. També és important valorar la solvència mínima per garantir estabilitat, com fa Trabensol de manera confidencial amb els nous membres.
Sonsoles Prada i Manel Pastor, del projecte Villa Rosita
6. El debat sobre les unitats de suport
Hi ha projectes que han reservat espais específics per allotjar persones en situació de dependència (com Villa Rosita), però sovint no han estat utilitzats (cas Trabensol). En canvi, s’observa un consens al voltant de la utilitat d’espais polivalents per a activitats d’envelliment actiu com fisioteràpia o psicomotricitat, que poden prevenir la dependència o millorar l’atenció geriàtrica dins la comunitat.
7. La dependència afecta la convivència i ha de ser gestionada col·lectivament
Un dels temes més delicats que es va posar sobre la taula és com la dependència, especialment en casos greus o amb alteracions de conducta, pot impactar en la vida quotidiana del grup. A Trabensol, amb més de deu anys d’experiència, han viscut situacions que han requerit adaptar protocols, definir límits i, fins i tot, establir criteris sobre quan cal buscar atenció externa. José Pedro va explicar que, si bé l’acompanyament i l’ajuda mútua són eixos centrals del projecte, no es pot posar en risc la convivència general. Per això, el reglament intern estableix amb claredat quins tipus de cures poden oferir-se dins la comunitat i en quins casos s’ha de recórrer a recursos especialitzats de professionals externs o a haver de marxar a un altre centre especialitzat. Aquesta previsió ajuda a evitar tensions, protegeix el benestar col·lectiu i permet actuar amb responsabilitat i empatia quan les circumstàncies ho requereixen.
8. El paper clau de la gerència
Tant Trabensol com Entrecantos van destacar la figura de la gerència com a clau per al bon funcionament del projecte: coordina serveis, gestiona l’edifici, planifica activitats i dona resposta a necessitats emergents. A Trabensol (de 54 apartaments i 80 socis), aquesta figura lidera un equip de més de 18 persones entre personal intern i extern. Aquesta figura podria ser inclosa dins de l’Equip tècnic de Sostre Cívic, pels projectes de la cooperativa.
Vasilisa Viar i Araceli del Barrio, del projecte Entrecantos
9. La solidaritat en el finançament de les cures
Els tres projectes tenen models on el cost de les cures recau principalment en l’usuari. En el cas de Trabensol, que fa ja 12 anys que està en convivència, el model de finançament ha evolucionat amb el temps: inicialment, la comunitat assumia fins a un 80% del cost de les cures i només un 20% era a càrrec de la persona usuària. Amb els anys, aquest percentatge es va anar ajustant (70%-30%) fins que, recentment, s’ha establert que l’usuari assumeixi el 100% del cost. Tot i això, s’han creat fons solidaris i sistemes (com a Trabensol i Villa Rosita) amb la possibilitat de rebre un préstec del 30% que es retorna amb la seva aportació de capital social. El model busca equilibrar la responsabilitat personal (sobretot quan es disposa d’un patrimoni abundant) amb la corresponsabilitat col·lectiva.
10. El model de cessió d’ús i l’assequibilitat
Els projectes de Madrid requereixen aportacions molt elevades (entre 150.000 i 300.000 € per habitatge), fet que pot limitar-ne l’accés. En canvi, a Catalunya, el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús per a persones grans impulsat per Sostre Cívic treballa per l’assequibilitat, accedint a finançament bancari des de la cooperativa i subvencions públiques. Aquest enfocament facilita un accés més just i ampli a l’habitatge cooperatiu.
L’Assemblea General de la cooperativa aprova un full de ruta per construir una cooperativa radicalment inclusiva i compromesa amb l’antiracisme.
Taula rodona amb Fàtima Taleb, David Karvala i Luz Helena Ramírez, des de Migress, a la 3a Trobada de Sòcies
Des del primer dia sabem que, per construir habitatge digne, cal anar més enllà del marc de l’habitatge. El dret a un sostre es creua amb d’altres, i té un impacte directe en les comunitats. Per això entenem la lluita pel dret a l’habitatge com una eina per avançar cap a la transformació social que impulsa l’economia social i solidària. Fa tres anys vam aprovar el Protocol contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques; ara fem un pas més cap a comunitats més inclusives.
El dissabte 14 de juny, durant l’Assemblea General Ordinària, vam aprovar el nostre posicionament i estratègia antiracista. És el resultat d’un procés compartit iniciat mesos enrere, amb un moment clau a la 3a Trobada de Sòcies (26 d’abril, Nau Bostik), on vam obrir espais per repensar-nos des de l’antiracisme. Allà ja vam deixar clar que no volíem gestos simbòlics, sinó compromisos reals. I ara aquest esperit pren forma com a compromís polític i línies d’acció que seran el punt de partida d’un pla més ampli i sostingut.
Per què l’habitatge cooperatiu ha de ser antiracista?
Per això moltes persones migrades veuen en el nostre model cooperatiu una solució d’habitatge digne. Segons el darrer estudi socioeconòmic de tots els nostres habitatges en convivència (2024), un 21% de les persones adultes que viuen als habitatges de Sostre Cívic han nascut a l’estranger —tres punts per sobre de la mitjana catalana 1—, cosa que ens obliga a actuar. Sobretot, si realment volem que el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús sigui molt més que una fórmula d’accés a un sostre i esdevingui una eina de transformació social basada en la desmercantilització, la inclusió i el suport mutu.
Un procés de construcció col·lectiva: de la trobada amb sòcies migrades a l’Assemblea General
Abans de la 3a Trobada de Sòcies, vam organitzar la jornada “Conviure en diversitat: trobada de persones migrades i racialitzades a Sostre Cívic”, adreçada a persones migrades i racialitzades de la cooperativa. Un espai clau d’escolta i reconeixement, dinamitzat per professionals expertes en diàleg comunitari, que va aportar experiències i mirades que van enriquir el debat incorporant-hi la veu del col·lectiu migrat i racialitzat.
Dies després, la 3a Trobada de Sòcies amb el lema “Construïm un sostre antiracista i inclusiu”, va ser una jornada intensa de reflexió sobre les desigualtats estructurals i els reptes d’un cooperativisme realment inclusiu. A través de tallers i debats —com recullen les cròniques al web i al Jornal.cat— van emergir propostes i compromisos que ara prenen forma.
Votació a l’Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025
L’Estratègia Antiracista de Sostre Cívic: Un compromís tangible
L’estratègia aprovada a l’Assemblea s’articula en tres àmbits:
Coneixement i posicionament polític: incorporar la perspectiva antiracista al discurs i les pràctiques de la cooperativa, i disposar de dades per detectar eixos de discriminació.
Convivència en la diversitat: fomentar comunitats diverses, facilitar la participació de persones d’orígens diversos, i reforçar l’acord de 2019 amb una mirada descolonial i antiracista.
Formació i participació: formar la base social en antiracisme, promoure espais d’interacció i garantir l’accés de persones migrades i racialitzades als espais de governança.
Aquestes línies d’acció volen garantir l’accés real a l’habitatge cooperatiu, revisar protocols interns i fomentar una convivència intercultural transformadora.
Des de Sostre Cívic, continuem construint, juntes, un sostre cooperatiu, antiracista i inclusiu. Ho fem amb les sòcies, els projectes i les aliances del cooperativisme i dels moviments pel dret a l’habitatge. La Trobada de Sòcies va ser l’espurna. L’estratègia antiracista, el primer pas. Ara toca posar-hi cos, cor i pràctica.
Com podem fer que el consum energètic dels nostres edificis sigui més eficient, just i sostenible? Aquesta és la pregunta que va guiar la jornada virtual sobre flexibilitat energètica organitzada per Sostre Cívic el passat 20 de juny.
El divendres 20 de juny vam celebrar una jornada telemàtica sobre flexibilitat de la demanda energètica, una eina clau per avançar cap a un model energètic renovable, eficient i gestionat des de les mateixes comunitats. Amb 45 persones inscrites, la sessió va generar molt d’interès i va posar de manifest la rellevància creixent d’aquest debat en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i la transició ecosocial.
La xerrada va obrir espais de reflexió i coneixement compartit sobre com aplicar aquesta flexibilitat als projectes d’habitatge cooperatiu, especialment aquells amb instal·lacions energètiques centralitzades, on la gestió col·lectiva dels consums pot tenir un impacte significatiu.
L’acte va comptar amb les intervencions de l’Àlex Verdú (Sostre Cívic), Guillem Hernández i Xavier Velázquez (Azimut 360), i Anna Corona i Angelo Zinni (Arkenova), que van presentar les conclusions de l’informe elaborat conjuntament entre les entitats i amb el suport del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya. Aquest document analitza el potencial real de flexibilització del consum energètic en aquest tipus d’habitatges, i planteja camins concrets per posar-ho en pràctica.
Què és la flexibilitat de la demanda?
La flexibilitat de la demanda és la capacitat d’adaptar el moment en què consumim (o generem) energia, sense que això suposi una pèrdua de confort. El repte? Desplaçar consums cap a hores en què l’energia és més barata, neta o abundant —com quan fa sol i tenim excedents fotovoltaics.
Durant la sessió, Anna Corona (Arkenova) va explicar les dues grans tipologies:
Flexibilitat implícita: s’orienta a l’estalvi a la factura elèctrica.
Flexibilitat explícita: busca participar en mercats elèctrics de flexibilitat, a través de la gestió col·lectiva de consums i potències.
Però, quins actius poden ser flexibles? De quins aparells podem desplaçar el consum a hores més estratègiques? En el context de l’habitatge cooperatiu, diversos actius poden incorporar estratègies de flexibilitat, com: sistemes de climatització centralitzats, rentadores comunitàries, vehicles elèctrics compartits, bateries i acumuladors tèrmics, o instal·lacions fotovoltaiques compartides.
És especialment en entorns amb instal·lacions centralitzades, on la gestió col·lectiva d’aquests actius pot generar un estalvi econòmic i una optimització de recursos molt significativa.
Eines innovadores desenvolupades amb intercooperació
Un dels aspectes més innovadors del projecte ha estat la creació d’un model d’intel·ligència artificial que permet anticipar consums, generació i preus elèctrics. Aquest sistema s’ha testat a tres projectes pilots de Sostre Cívic:Clau Mestra,Cirerers iEl Turrós, amb aplicacions diverses de gestió i emmagatzematge d’energia generada per la Fotovoltaica en moments clau (escalfar dipòsits d’inèrcia mitjançant resistències o d’aerotèrmia com dipòsits tèrmics o ús de bateries elèctriques amb sistemes de suport).
El projecte també ha desenvolupat una eina de prediagnòstic que permet, a partir de dades bàsiques, estimar l’estalvi potencial d’un edifici si s’hi apliquen mesures de flexibilitat energètica, amb sistemes d’emmagatzematge o sense. Aquesta eina s’ha aplicat a 14 projectes d’habitatge cooperatiu i constitueix una base molt útil per planificar possibles intervencions futures.
Diapositives de la presentació durant la xerrada
I ara, què?
La jornada va concloure amb una roda de preguntes molt participativa i propostes de col·laboració futura amb altres iniciatives del sector, com Som Energia. Malgrat que avui dia la flexibilitat és més viable en edificis amb consums elevats i sistemes centralitzats, es preveu que en el futur s’estengui a tota mena d’habitatge a mesura que els equips digitals siguin més assequibles i interconnectats.
🙋♀️ Si formes part d’un projecte d’habitatge cooperatiu i tens dubtes sobre com aplicar la flexibilitat, posa’t en contacte amb l’equip tècnic de Sostre Cívic.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments