Autor: lucia.basulto

Signem un conveni amb l’Ajuntament d’Argentona per estudiar la viabilitat d’un projecte d’habitatge cooperatiu al municipi

A Sostre Cívic, seguim fent créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del territori. Aquesta vegada, ho fem de la mà de l’Ajuntament d’Argentona, amb qui acabem de signar un conveni de col·laboració per explorar la viabilitat d’un nou projecte al municipi.

Per què Argentona?

El context ho fa especialment rellevant: el municipi ha viscut un creixement demogràfic del 7,7% en la darrera dècada, però actualment només disposa de 84 habitatges protegits i ha tingut una producció molt limitada d’habitatge social en els darrers anys. A més, el preu del lloguer s’ha encarit un 9,3% i escassegen les alternatives assequibles. Des del consistori, també s’han impulsat activitats per apropar el model cooperatiu a la ciutadania, amb molt bona acollida.

Com serà el projecte?

L’edifici se situaria al carrer Josep Domingo Bellalta, en una parcel·la amb més de 2.000 m² de sostre edificable. L’encaix arquitectònic proposat planteja una promoció amb 18-20 habitatges, espais comuns, aparcament compartit i tipologies diverses que poden anar des d’1 fins a 4 habitacions. Tot plegat amb un disseny pensat per afavorir la vida comunitària i una gestió democràtica, posant el focus en l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

El projecte es troba en fase d’estudi, però ja compta amb una proposta d’encaix i una anàlisi econòmica detallada que confirma que, amb les condicions adequades, és viable fer-ho realitat amb quotes assequibles i ajustades al model de promoció a preu de cost.

El nostre model: una alternativa que arrela

Com a cooperativa, a Sostre Cívic ja gestionem més de 25 projectes a tot Catalunya, 14 d’ells ja en fase de convivència, a municipis com Barcelona, Manresa, Lleida, Terrassa, Granollers, Sant Cugat, Vilafranca o Palamós. L’habitatge en cessió d’ús és un model que evita l’especulació, fomenta la vida en comunitat i assegura estabilitat a llarg termini. A Argentona, aquest projecte serà pioner, però esperem que no sigui l’últim.

Estem convençudes que aquesta col·laboració amb el municipi no només farà créixer el parc d’habitatge assequible, sinó que també generarà una nova comunitat arrelada, activa i cohesionada, amb capacitat de transformar l’entorn.

I ara, què?

Aquest acord ens permet començar la redacció d’un pla de viabilitat per estudiar a fons si el projecte és tècnicament, jurídicament i econòmicament factible. Si els resultats són positius, la nostra intenció és començar les obres entre el 2026 i el 2028.

Amb Argentona, ja són més de 30 els ajuntaments que aposten per col·laborar amb nosaltres per fer realitat una altra manera d’habitar. Només des de la col·laboració entre l’administració pública i l’economia social podem construir una alternativa real i estructural al dret a l’habitatge.

Cal Paler Nou avança a bon ritme: un projecte cooperatiu i participatiu a Cardedeu


El projecte Cal Paler Nou, situat a Cardedeu, continua avançant amb pas ferm. Es tracta d’una promoció de 36 habitatges cooperatius en cessió d’ús i un 20% de superfície destinada a espais col·lectius, sobre un solar privat que vam adquirir gràcies a una campanya de títols participatius en 2018.

Aquesta iniciativa també ha estat fortament arrelada al territori: ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Cardedeu, entitats socials del municipi i nombroses complicitats amb el moviment cooperatiu. El projecte ha estat declarat obra d’especial interès municipal, ha rebut ajuts d’administracions públiques (com la Generalitat i l’Estat) i ha estat reconegut com a exemple de promoció social de l’habitatge per la seva capacitat de generar impacte econòmic, ecològic i comunitari.


Com avancen les obres de Cal Paler Nou?


Després d’anys de treball col·lectiu, a finals de 2023 es van iniciar les obres de construcció. L’entrada a viure està prevista per mitjans 2026, quan les sòcies convertiran l’espai dissenyat en un veritable projecte de vida compartida.

Actualment, el projecte presenta un 74% d’execució d’obra! Durant els últims mesos s’ha avançat significativament en el revestiment de façana i coberta, així com en el muntatge de fusteries exteriors per completar l’envolvent de l’edifici. A l’interior, s’han finalitzat els enrajolats i les instal·lacions als habitatges i espais comuns. També s’ha treballat en la xarxa subterrània de sanejament al vial Camí de la Serreta, connectant-la a la xarxa municipal.

Però més enllà de construir habitatge, als projectes de Sostre Cívic posem en pràctica un model de promoció i gestió radicalment participatiu, que implica les persones sòcies en totes les fases del procés.


La participació del grup en el procés de promoció


A Sostre Cívic posem èmfasi en la cogestió integral del projecte per part del grup impulsor i l’equip tècnic. Des de les etapes inicials, la participació del grup és fonamental:

  • Definició del Projecte: El grup participa activament en la definició del projecte arquitectònic, econòmic i de convivència. Això inclou un procés participatiu per a la definició del projecte, tallers per a la definició del Projecte Bàsic, i la validació tant del Projecte Bàsic com del Projecte Executiu.
  • Validació Econòmica: El grup participa en la validació dels plans de viabilitat econòmica en diferents etapes del projecte, des de l’avantprojecte fins al final de les obres. També valida el pressupost de l’obra i acorda el calendari de les aportacions de capital social.
  • Fase de Construcció: Durant la fase de construcció, el grup té un paper actiu a través de visites d’obra programades que coincideixen amb fites importants, com l’estructura, l’envolvent o els acabats. El Grup Impulsor participa del procés de contractació de la constructora i valida la proposta d’adjudicació, especialment si el cost supera un llindar o afecta parts estructurals de l’edifici.
  • Post-Obra: Un cop finalitzades les obres, la participació del grup continua amb l’acte de lliurament de claus, la coneixença i cohesió del grup, la governança i el Reglament de Règim Intern, la gestió de la comunicació interna i externa, la definició de la visió i l’ideari, els processos d’entrada i sortida de sòcies, la selecció i adjudicació d’habitatges, i el model de cures i gestió del conflicte.


I per què apostem per aquest model participatiu?


El model participatiu de Sostre Cívic aporta una sèrie de beneficis que van molt més enllà de l’accés a l’habitatge. En primer lloc, posa al centre l’autogestió i l’apoderament de les persones sòcies, que no només habiten els edificis, sinó que lideren tot el procés de promoció, presa de decisions i governança. Aquesta implicació fomenta una corresponsabilitat col·lectiva que enforteix la cohesió del grup i afavoreix una gestió més justa i adaptada a les necessitats reals. L’estabilitat que ofereix el dret d’ús, sumada a la participació activa, genera un fort arrelament al territori, consolidant vincles amb l’entorn i la comunitat local.

A nivell ambiental, la capacitat de decisió col·lectiva permet apostar per criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb solucions que sovint serien inassumibles individualment, com ara sistemes de reutilització d’aigües o instal·lacions fotovoltaiques. Tot plegat es tradueix en habitatges més confortables i eficients, amb un menor impacte ecològic. A més, la propietat col·lectiva i el cohabitatge faciliten la creació d’espais compartits i dinàmiques de suport mutu, que afavoreixen la convivència, l’adaptació als canvis vitals i la reducció de costos del dia a dia.

Finalment, cal destacar l’estalvi econòmic estructural que suposa aquest model: evitar els marges de beneficis de les promotores privades, optar per processos d’autoconstrucció o acabats “perfectibles”, i accedir a sòl públic, permet reduir significativament la inversió inicial i garantir un accés més equitatiu a l’habitatge.

Visita d’obra del grup impulsor a Cal Paler Nou


Cal Paler Nou és un exemple viu de com el cooperativisme en cessió d’ús pot generar alternatives d’habitatge assequibles, estables i transformadores. Un model que empodera, connecta i construeix comunitat a través de la participació real de les seves protagonistes.

Terra de Mar es consolida: setze noves unitats s’incorporen al projecte d’habitatge cooperatiu de Palamós

Visita d’obres del grup impulsor de Terra de Mar

A Palamós, el nostre projecte Terra de Mar avança amb força i bones notícies! A la darrera campanya d’incorporacions, hem sumat 16 noves unitats de convivència al grup cooperatiu. Amb aquestes noves incorporacions, ja són 29 unitats actives de les 34 previstes, i preveiem cobrir les places restants amb les persones que ja formen part de la llista d’espera.

Aquestes xifres no fan més que reforçar el que ja sabíem: hi ha una necessitat molt real d’alternatives viables per accedir a un habitatge digne, estable i lliure d’especulació al territori. De fet, fins ara, ja s’han inscrit 341 persones com a interessades en formar part del projecte.

Una resposta entusiasta del territori

La resposta a les sessions informatives ha estat espectacular. La del 20 de març va reunir més de 100 persones, i la del 1 d’abril, 46. Ens fa molta il·lusió veure com cada cop més persones aposten per formes d’habitar més comunitàries, accessibles i sostenibles. Ens sentim part d’un teixit social compromès i amb ganes de fer les coses d’una altra manera.

El projecte pren forma!

Les obres, que van començar a finals de 2023, avancen a bon ritme. Ja hem col·locat els mòduls de fusta i hem començat els treballs de pavimentació interior. També hem acabat l’escala principal de l’edifici! Tot plegat ens permet començar a imaginar com serà viure a Terra de Mar, un edifici pensat per ser un referent d’habitatge cooperatiu, sostenible i comunitari a les comarques gironines.

Els habitatges, dissenyats per UMMA arquitectes, tindran entre 1 i 4 habitacions i entre 39 i 67 m², amb alts estàndards d’eficiència energètica i el segell VERDE del Green Building Council España. Si tot va com està previst, les sòcies podran entrar-hi a viure durant el 2026!

Amb vocació transformadora

Reunió d’acollida de les noves incorporacions

Terra de Mar no és només un edifici. És una aposta vital per una altra manera de viure i conviure. Amb la incorporació de noves unitats, estem treballant en la consolidació del grup i en la dinamització de les comissions internes, pensant ja en l’entrada a viure i en la construcció activa de la comunitat a partir del setembre.

Com explica Josep Fourcade, un dels socis del grup inicial amb més trajectòria dins el projecte, “és una gran alegria poder consolidar el grup amb les darreres incorporacions, multiplicar les veus i les emocions ens fa sentir encara més a prop aquesta nova experiència”.

Amb habitatges de diferents mides i quotes assequibles, Terra de Mar vol acollir perfils diversos i fomentar el suport mutu, l’arrelament i la sostenibilitat.

📌 Coneix més el projecte
📄 Consulta el dossier informatiu

L’habitatge cooperatiu: un recer segur davant l’apagada


Quan la llum s’apaga, la comunitat s’activa: dinàmiques col·lectives que generen seguretat i benestar emocional davant la incertesa

Veins i veines de La Xicoira, durant l’apagada massiva del 28 d’abril

L’apagada elèctrica massiva del 28 d’abril de 2025, que va afectar tot l’estat espanyol i altres zones d’Europa, va posar a prova la resiliència de la societat davant una crisi sobtada i inesperada. Però enmig de la incertesa i la desconnexió, els projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic van esdevenir espais de cura, creativitat col·lectiva i suport mutu, mostrant el valor fonamental de la vida comunitària.

Als projectes, l’absència de llum i connexions digitals va esdevenir una oportunitat per reconnectar amb les persones properes i activar recursos compartits. A La Xicoira, per exemple, tot va començar amb una ràdio amb piles:

«De casualitat teníem una ràdio amb piles a la sala, i unes veïnes van baixar a buscar-la i ja ens vam ajuntar unes quantes. Vam posar un fogó de càmping gas i vam cuinar i dinar juntes a la sala… Vam estar pràcticament fins al vespre fent jocs de taula, escoltant la ràdio, llegint… i passant l’estona allà. La gent anava passant, saludaven, es quedaven una estoneta… En fi, la veritat és que molt bé», explica l’Eva Prats, veïna del projecte.

Aquest tipus de resposta col·lectiva no va ser una excepció. A Clau Mestra, la trobada espontània va néixer al voltant d’una paellera i una bombona de butà:

«Venia de Barcelona. Quan vaig arribar aquí vaig veure que moltes veïnes s’havien posat amb la paellera i la bombona de butano, i amb un transistor. Totes em van preguntar com estava. Em vaig sentir segura i acollida. És un molt bon lloc on viure i on trobar una crisi com aquesta, envoltada de gent que podem trobar moltes possibilitats juntes. Va ser un moment bonic, xerrant i compartint», relata la sòcia Berta Argemí.

Mentrestant, al projecte dels Cirerers, l’apagada es va convertir igualment en una demostració espontània de comunitat i col·laboració. En quedar-se sense llum, totes les veïnes van sortir a la terrassa i van decidir aportar el que tenien de menjar per fer un àpat conjunt. La trobada va continuar amb un sopar comunitari aprofitant una barbacoa i una bombona de gas compartida, i socialitzant els aliments disponibles entre totes. La jornada va transcórrer col·lectivament, amb les veïnes reunides a la terrassa i les criatures jugant-hi, mantenint la companyia i el suport mutu com a resposta natural a la situació d’emergència.

Arrossada celebrada al terrat del projecte Cirerers el dilluns 28 d’abril


Aquestes vivències il·lustren com els espais cooperatius no només ofereixen habitatge digne i assequible, sinó també una xarxa sòlida de suport emocional i logístic que esdevé essencial en situacions de crisi. La convivència, la confiança i l’autoorganització que caracteritzen els projectes de Sostre Cívic faciliten respostes col·lectives espontànies i eficaces, que no només garanteixen les necessitats bàsiques, sinó també el benestar emocional i la salut mental de les persones.

En moments inestables com el viscut el passat dilluns, queda clar que el cooperativisme no només construeix habitatge, sinó també comunitat. Una comunitat que, quan tot falla, s’activa, cuida i fa suport.

La nostra feina travessa fronteres: Sostre Cívic, referent internacional d’habitatge cooperatiu

Ester Alegre, veïna del projecte Cirerers, a Barcelona

Cada cop més mitjans internacionals posen el focus en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real a la crisi habitacional.
Projectes impulsats des de Catalunya, com La Balma i Cirerers, inspiren ciutats i col·lectius d’arreu del món.

El que fa anys semblava una proposta minoritària avui és una realitat reconeguda, no només a casa nostra, sinó també més enllà de les nostres fronteres. A Sostre Cívic fa temps que defensem i fem créixer un model d’habitatge cooperatiu basat en la cessió d’ús, una alternativa que posa les persones al centre, protegeix del mercat especulatiu i construeix comunitat.

Aquest treball col·lectiu i persistent ha començat a despertar interès en mitjans internacionals de gran abast. En les darreres setmanes, hem aparegut en reportatges de The Mirror (Regne Unit), Reuters i DW – Deutsche Welle (Alemanya), que han volgut entendre com Barcelona, i especialment projectes com La Balma i Cirerers, estan oferint respostes transformadores a la crisi d’habitatge.

Algunes sòcies d’aquests projectes hi han participat activament, compartint el seu dia a dia i explicant el valor de viure en una cooperativa. Aquesta visibilitat no només reforça el nostre missatge, sinó que també ens connecta amb una comunitat internacional que busca noves maneres de garantir el dret a l’habitatge.

Tot seguit us compartim aquests tres reportatges, que ens animen a continuar apostant per una altra manera de viure.


The Mirror – «Inside the fightback against Barcelona’s housing crisis»

📅 Abril 2025
📍 Regne Unit
🔗 Llegeix l’article
El diari britànic The Mirror dedica un reportatge extens a la crisi d’habitatge a Barcelona, i destaca el paper de les cooperatives com a resposta comunitària i sostenible. Sostre Cívic és mencionada com a exemple viu de com el model de cessió d’ús pot protegir els veïns de la pressió turística i especulativa, promovent barris vius i cohesionats.

🎥 Reuters – «Barcelona’s housing cooperatives offer an alternative»

📅 Abril 2025
📍 Internacional
🔗 Mira el vídeo
L’agència Reuters presenta un vídeo reportatge sobre les cooperatives d’habitatge a Barcelona. Amb testimonis de persones que viuen en projectes com el de Sostre Cívic, es mostra com aquesta fórmula proporciona estabilitat, preus justos i un fort component comunitari. La peça destaca també el paper de les polítiques públiques que han facilitat l’expansió d’aquests models.

📺 DW – «Does Barcelona have a solution for its housing crisis?»

📅 Abril 2025
📍 Alemanya / Internacional
🔗 Mira el reportatge
El canal internacional alemany DW (Deutsche Welle) analitza en aquest vídeo si Barcelona ha trobat una solució a la seva crisi d’habitatge. El reportatge se centra en les iniciatives cooperatives com a motor de canvi, i destaca el treball de Sostre Cívic com una resposta real i replicable a la problemàtica de l’especulació, posant en valor la dimensió col·lectiva i l’impacte social del model de cessió d’ús.

Aquest ressò mediàtic se suma a la difusió que ja vam tenir el setembre passat al documental de la BBC sobre Barcelona, on també es va destacar la feina de Sostre Cívic. Si no el vas veure, pots recuperar-lo aquí:
🔗 La BBC emet un documental amb la participació de Sostre Cívic


Seguim treballant perquè l’habitatge cooperatiu sigui una realitat cada cop més arrelada aquí, i també una inspiració fora de les nostres fronteres.

Gràcies a totes les persones que ho feu possible!

Ca l’Ordit: el projecte de Sant Andreu ja té nom i comença una nova fase!

Imatge de la jornada comunitària per escollir el nom del projecte Ca l’Ordit

Del passat tèxtil de Sant Andreu a la voluntat de teixir comunitat: així vam triar el nom del projecte col·lectivament.
Amb l’inici de les obres, Ca l’Ordit es prepara per omplir-se de vida: noves sòcies se sumaran en els pròxims mesos al grup impulsor.

El projecte de Sostre Cívic a Sant Andreu estrena nom: Ca l’Ordit. El grup impulsor el va escollir col·lectivament en una jornada comunitària celebrada el passat 22 de febrer sota el títol El nom fa la casa!, una trobada on, més enllà de decidir com es dirien, van aprofitar per seguir teixint els fils de la seva futura comunitat.

Un matí per teixir vincles i imaginar el projecte

Durant la jornada, les sòcies van compartir una estona alegre i participativa per conèixer-se millor: qui és qui, què els mou, què aporta cada persona. Van començar coneixent a les artistes del grup, les que fan les millors truites, les que somien amb les constel·lacions de l’univers i a les quals s’adreçaran quan se’ls espatlli l’aigüera. I d’aquí, van començar a somiar juntes quina comunitat volen construir.

A partir de tres eixos —la història de Sant Andreu, els valors del projecte i la lluita pel dret a l’habitatge— van començar a generar idees sobre quins noms els podien representar millor. En van sortir molts, i molt diversos: La barrejada, La filadora, La trama, Reblok, Can Colometa, L’ensaladilla, La poblada… Podeu consultar la llista completa al final d’aquest article!

Després d’un procés de priorització col·lectiva, es vam quedar amb tres finalistes: La Barrejada, La Poblada i L’Ordit. I finalment, van escollir el que més els connectava amb el passat industrial del barri i amb la idea de comunitat: Ca l’Ordit.
L’ordit, en un teler, és la base que permet començar a teixir. És la trama que sosté. Com la comunitat d’aquest projecte, que ja comença a agafar forma.

Les obres comencen… i el grup també creix!

A més d’estrenar nom, el projecte de Ca l’Ordit fa un altre pas important: les obres de construcció han començat aquest mes d’abril! És un moment molt esperat, que ens acosta una mica més a fer realitat aquest habitatge cooperatiu en cessió d’ús al barri de Sant Andreu.

Amb les obres en marxa, ara és el moment de completar el grup de persones sòcies que en formaran part. Durant els mesos de maig i juny, contactarem amb les persones que van quedar en llista d’espera a l’últim procés d’incorporació per tal de fer les noves incorporacions.

Estigueu atentes: Ca l’Ordit tot just comença a teixir la seva història!


🧶 Alguns dels noms que van sorgir a la jornada:

La barrejada, El niu, La troca, La revolta, El tetris, La Reblok, La trocadora, La filadora, L’orgànica, L’arc, La poblada, L’amanida, Les filadores, Les molineres, L’ordit de Sant Andreu, Can Colometa, L’ordit, La trama, Nou bloc, L’ensaladilla, L’Andrea, Les divergents, Mosaic

✅ Encara no coneixes el projecte de Ca l’Ordit?

Pas endavant per a l’habitatge cooperatiu a Catalunya: el Govern aprova mesures fiscals reconeixent la seva funció social


El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 5/2025, de 25 de març, que incorpora dues mesures fiscals molt rellevants per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, llargament reclamades pel sector. El decret suposa un pas històric cap al reconeixement institucional i fiscal del nostre model.

Aquestes mesures han estat fruit d’un acord polític entre el Govern i el grup parlamentari de Comuns que ha vinculat el seu suport al decret llei a l’adopció de canvis socials com aquest. Des de Sostre Cívic, reconeixem i valorem l’aposta dels diferents partits polítics catalans per fer avançar el cooperativisme d’habitatge sense ànim de lucre, així com el treball d’incidència col·lectiva del sector a través de la XES i Habicoop.


Quines mesures s’han aprovat?

Exempció total de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sense ànim de lucre. Fins ara, aquestes operacions estaven gravades amb un impost del 10 al 13%, equiparant injustament les cooperatives sense ànim de lucre amb els promotors privats.
Aquesta mesura s’aplicarà a l’adquisició d’immobles, i no només d’habitatges, ampliant així l’abast de l’exempció. Per tant, inclou solars i edificis, encara que no estiguin qualificats d’HPO (Habitatge de Protecció Oficial) com oficines i locals.

Nova deducció a l’IRPF per a les aportacions de capital de les persones sòcies:

  • Les aportacions obligatòries realitzades a partir de l’1 de gener de 2025 tindran dret a una deducció del 20% fins a un màxim de 3.000 € anuals.
  • També es podran deduir les aportacions de capital social voluntàries, sempre que es mantinguin durant un mínim de 5 anys a la cooperativa.

✅ És important tenir en compte que aquesta deducció s’aplicarà a la declaració de la renda del 2026 (exercici 2025). Encara s’ha de concretar quin serà el procediment per aplicar-la (si ho farà la cooperativa, la persona sòcia o bé caldrà informar l’Agència Tributària). Des de Sostre Cívic informarem les nostres sòcies en el moment oportú de com procedir correctament.


Una reivindicació col·lectiva feta realitat

Aquestes mesures són el resultat d’anys de treball i incidència política per part del sector cooperatiu. Han estat impulsades col·lectivament des de Habicoop, la XES i entitats com Sostre Cívic, que hem defensat la necessitat d’un tractament fiscal coherent amb la funció social del model del cooperativisme de cessió d’ús.


De fet, aquesta és una mesura recollida i aprovada pel Parlament de Catalunya el 2022 a la resolució 374/XIV, que instava el Govern a estudiar modificacions fiscals favorables a les cooperatives d’habitatge.


Incidència política per transformar el sistema

Aquest decret llei no és només una reforma tècnica: és un pas més cap al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu com a via no especulativa per garantir el dret a l’habitatge. Com defensem insistentment des de Sostre Cívic, cal un salt d’escala per consolidar aquest model a Catalunya, situant-lo com a complement necessari de l’habitatge públic de gestió directa.

Aquest creixement, però, no es pot fer sense una política pública estable que proveeixi sòl, ajuts i finançament; i sense un marc normatiu que asseguri la funció social i col·lectiva de la propietat. I això només és possible si, com a cooperativa, continuem fent incidència, fent aliances i persistint en la transformació del model d’habitatge.

Comencem les obres de La Bertrana a Manresa

El suport europeu en el finançament garantirà de forma permanent l’assequibilitat dels habitatges

La campanya d’inscripcions per persones interessades a formar-hi part començarà al març

Iniciem les obres de La Bertrana! El nostre nou projecte de 60 habitatges de protecció oficial a Manresa. L’edifici es trobarà al carrer de la carretera del Pont de Vilomara amb el carrer Pilar Bertran Vallès, sobre un solar cedit per l’Ajuntament de Manresa, mitjançant un dret de superfície de 75 anys prorrogables.

Avui hem presentat el projecte en roda de premsa al Consistori, amb el Yabel Pérez Moreno, tècnic de projectes i membre del Consell Rector de Sostre Cívic, Nina Turull, tècnica d’execució de projectes, i, part de l’Ajuntament, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el seu regidor d’habitatge, Jesús Alonso. L’objectiu és generar habitatges accessibles i consolidar el model d’habitatge cooperatiu com una alternativa real al mercat especulatiu en el municipi.

Amb La Bertrana, Manresa comptarà amb tres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: El Rusc, amb 12 habitatges rehabilitats i gestionats per la nostra cooperativa, i La Raval, amb 18 habitatges sobre sòl municipal cedit, ja formen part d’aquesta aposta pel cooperativisme. Això consolida Manresa com un referent en aquest model, oferint habitatges accessibles, sostenibles i estables per garantir el dret a l’habitatge.

La Bertrana serà el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’Estat, després del que actualment impulsem al barri de Sant Andreu de Barcelona amb 62 habitatges. Tindrà una superfície construïda de 7.818,9 m², amb quatre espais col·lectius de 336 m² (pensats per destinar bugaderia, cuina comunitària, sales de cotreball o criança, etc.) i un local municipal de 500 m2, a més de places d’aparcament.

Es tracta d’un edifici de consum quasi zero (nZEB), que ha estat dissenyat pel despatx d’arquitectura cooperatiu LaCol, referents en habitatge cooperatiu. LaCol ha estat responsable dels dissenys de La Borda i La Balma, dues promocions a Barcelona de referència internacional en habitatge innovador, així com de La Raval, el primer projecte d’habitatge cooperatiu de nova construcció a Manresa. El disseny de La Bertrana segueix criteris de sostenibilitat per reduir l’impacte ambiental. Incorporarà instal·lacions centralitzades, aerotèrmia, construcció industrialitzada, sistemes de recuperació d’aigües i plaques solars, que generaran fins al 85% de l’energia necessària per al seu funcionament. Gràcies a aquestes mesures, l’edifici tindrà la certificació energètica A

El pressupost total de la promoció ascendeix a 12,4 milions d’euros, dels quals 2,5 milions provenen dels fons Next Generation de la Unió Europea. La resta del finançament prové de les aportacions de les sòcies usuàries i crèdits bancaris, incloent-hi el suport del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), que ens ha atorgat un crèdit històric de 31 milions d’euros per la promoció de més de 300 habitatges socials, entre els quals es troben els del projecte de La Bertrana. Això permetrà reduir considerablement l’aportació inicial de capital de les sòcies, mantenint els preus per sota dels valors de mercat.

Les obres de construcció de La Bertrana han començat aquesta setmana i s’allargaran fins a finals de 2026, amb la previsió que els socis i les sòcies puguin entrar-hi a viure el 2027. Durant aquest temps, s’han dut a terme sessions informatives amb l’escola Ítaca i l’Associació de Veïnes del barri de la Sagrada Família, per tal d’informar sobre el projecte i atendre els detalls per minimitzar l’impacte de la construcció.  L’edifici s’aixecarà amb materials de baix impacte ambiental i mòduls prefabricats, reduint el soroll i agilitzant el procés d’obra. A més, l’Ajuntament va adquirir el compromís amb l’escola i el veïnat de tirar endavant les obres per urbanitzar tots els espais dels entorns. Les obres es licitaran aquest any.

Inscripcions obertes del 4 de març al 6 d’abril

El dimarts 4 de març farem una sessió informativa a les 18h a la Sala d’actes Centre Cultural el Casino de Manresa, per a totes les persones interessades a accedir a un habitatge cooperatiu al projecte. A partir d’aquesta data, obrirem el període d’inscripció, que s’allargarà fins al 6 d’abril, per formar part del grup impulsor del projecte. Per accedir-hi, cal ser sòcia de Sostre Cívic i estar inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial.


Estrenem la flota de bicicletes elèctriques compartides


A Sostre Cívic incorporem una flota de 15 bicicletes a l’abast de 5 projectes en convivència per fomentar la mobilitat sostenible.

Aquesta iniciativa pilot forma part d’un projecte d’intercooperació impulsat amb les entitats Biciclot, Som Connexió, Som Mobilitat i Granollers Pedala.


A Sostre Cívic no compartim només habitatge, ara també compartim bicicletes! Amb l’objectiu d’oferir un servei compartit més als nostres projectes d’habitatge cooperatiu, hem incorporat quinze bicicletes elèctriques (tres d’aquestes bicicletes cargo) a cinc dels nostres projectes en convivència: La Balma, Princesa49, Cirerers (Barcelona), Clau Mestra (Sant Cugat) i La Xicoira (Olesa de Montserrat).

Les bicicletes s’han repartit entre els diferents projectes segons els criteris obtinguts en els estudis previs de mobilitat, que han identificat el context i condicionants de cada projecte (ubicació i context urbà, comerç i equipaments, pendents existents i serveis de mobilitat existents), les dinàmiques de mobilitat quotidiana de cada comunitat (dispersió de moviments segons feina, consum, cures i lleure) i el cost econòmic mensual de la mobilitat actual.

Així doncs, el repartiment s’ha adequat de la següent manera (les dues de les bicicletes restants estan a l’espera d’assignació):

  • Clau Mestra: 2 bicis i 1 cargo
  • La Balma: 2 bicis i 1 cargo
  • Cirerers: 3 bicis i 1 cargo
  • Princesa49: 1 bici
  • La Xicoira: 2 bicis

Aquesta iniciativa pilot forma part d’un projecte d’intercooperació impulsat amb les entitats Biciclot, Som Connexió, Som Mobilitat i Granollers Pedala; i ha estat gràcies al Projecte Singulars “Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles”, finançat per la Generalitat de Catalunya. 


Concretament, les bicicletes han estat proporcionades per Biciclot (cooperativa de treball que ofereix serveis i formació relacionats amb la bicicleta com a mitjà de transport ecològic, econòmic, saludable i per una mobilitat sostenible) i es tracta de bicicletes que s’han rescatat del seu estat d’abandonament per ser reutilitzades en un 80%, pintades i muntades de manera totalment artesanal al taller de la cooperativa situat al Poblenou. Precisament, una de les línies de treball d’aquesta entitat és la recuperació de bicicletes i posada de nou en circulació amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la reutilització i el reciclatge.

Pel que fa a la flota pròpia de bicicletes de Sostre Cívic, el fet que siguin autoreproduïdes suposa que siguin més fàcils d’adaptar a les necessitats de cada projecte d’habitatge, on han de ser utilitzades. A la vegada també significa que es poden unificar els components estàndards, per tal de millorar el seu manteniment i la reparació.

Entre les mesures del Projecte Singulars ja mencionat, també s’han estudiat els espais ja existents als diferents projectes per poder incorporar estacionaments adaptats a cada edifici. Fruit d’això, s’han implementat la col·locació d’ancoratges o aparcaments box en funció de les necessitats de cada edifici.

En Yabel Pérez, del Consell Rector de Sostre Cívic, rep la flota de bicicletes a Biciclot

Cada projecte té total autonomia en la gestió interna de l’ús de les seves bicicletes: podrà decidir quin serà el règim d’ús, el sistema de reserva, el cicle de neteja, etc. Pel que fa al manteniment, els projectes poden escollir si contractar el servei directament amb Biciclot o autogestionar-ho internament. Les bicicletes estan incloses en l’assegurança pròpia de l’edifici.

A Sostre Cívic creiem que el futur de la mobilitat passa per l’impuls de les bicicletes i cotxes elèctrics compartits, tant com a resposta directa als desafiaments ambientals, com per crear comunitats més justes, accessibles i saludables.

“Estem més acostumats a organitzar-nos i a cooperar en àmbits com el consum i l’habitatge, però, en canvi, la mobilitat ha passat a ser una opció molt individual i poques vegades s’ha abordat de forma col·lectiva. Encara que fem servir el transport públic, aquest no implica una organització amb altres persones —afirma en Benjamín Aguilar, membre del Consell Rector de Sostre Cívic— La mobilitat també és susceptible d’abordar-se de forma col·lectiva amb serveis i instruments que puguem organitzar conjuntament”.


Així doncs, a partir de 2023 vam començar a dur a terme diverses accions específiques amb l’objectiu de promocionar la bicicleta i per afavorir una mobilitat més sostenible als projectes d’habitatge cooperatiu: formacions, estudis de mobilitat, vehicles elèctrics, promoció del transport públic… Com explica el Benjamí Aguilar a la seva entrevista, “volem incorporar un bloc de sessions que sigui de mobilitat perquè cada grup pugui plantejar-se com vol abordar-la i pugui decidir si vol tenir alguns serveis compartits”.

El Turrós impulsa una campanya de micromecenatge per construir un obrador agroalimentari


L’objectiu és posar a disposició de les persones del territori espais i instruments per a l’autocupació i la producció agroalimentària, promovent l’equitat en l’accés als mitjans productius.


Va ser a finals de 2022 quan va iniciar la seva convivència El Turrós, un projecte d’habitatge cooperatiu a La Garrotxa, i el primer amb caràcter rural a Sostre Cívic.

Des del seu naixement, El Turrós es va pensar més enllà de l’ús residencial. Està plantejat com un projecte integral, que pren com a model l’estreta interrelació de la vida productiva i reproductiva de les formes de vida de la pagesia, aprofitant els espais a l’abast per generar riquesa humana i material. Amb aquest objectiu es plantej un projecte integral de vida rural, i convertir-lo en el nexe entre iniciatives d’habitatge, agroecologia i economia circular.

El gener de 2024 El Turrós, gràcies a la col·laboració de la Fundació Emprius, impulsa una campanya de micromecenatge a la plataforma Goteo per impulsar la construcció d’un obrador multifuncional de tinença, gestió i ús col·lectius que constarà d’un molí fariner, un forn de llenya, i un obrador alimentari destinat a la transformació de cereals, hortalisses i fruites per a l’obtenció de productes elaborats.

L’objectiu és posar a disposició de les persones del territori espais i instruments per a l’autocupació i la producció agroalimentària, promovent l’equitat en l’accés als mitjans productius, dinamitzant l’auto-ocupació, peremtent l’obtenció de major valor afegit a través de la transformació de productes agraris, i col·laborant en teixir un context de sobirania alimentària i del treball.


Persones particulars o projectes productius tindran dret a fer servir l’espai i les eines per a activitats productives professionals, per a l’oci i per a l’autoconsum. L’espai estarà a disposició de les usuàries en mitjos dies o dies sencers, pagant una quota d’ús. Es podrà fer ús de l’espai de manera regular per produccions estables, o de manera puntual i esporàdica.

D’aquesta manera es vol facilitar que noves activitats productives es localitzin a l’entorn rural, enriquint de diversitat econòmica el territori, empoderant els seus habitants, dinamitzant el teixit socioeconòmic i contribuint al desenvolupament local.

El Turrós vol col·lectivitzar els espais i les eines, formar part d’un canvi de paradigma no només en allò productiu i alimentari sinó en totes les facetes de la vida. Posar la comunitat i la cooperació al centre, que l’ajuda mútua sigui l’eix de les nostres accions, per arribar a un món millor, i arribar-hi totes juntes!

La campanya de micromecenatge va dirigida a persones o col·lectius que necessitin fer ús d’un espai per a treballar petites i mitjanes produccions alimentàries artesanals, però també a totes aquelles que vulguin recolzar l’economia del bé comú, la col·lectivitazació dels mitjans de producció i la sobirania alimentària.

Ajuda’ns a construir l’alternativa, posa el teu granet de sorra en aquest petit projecte de grans somnis.