Ja ha arribat el 2026! I amb el nou any entra en vigor l’actualització del sistema de quotes de sòcia que va aprovar l’Assemblea General Ordinària de juny de 2025.
Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025, al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona)
A Sostre Cívic, l’entrada a viure no és el final del camí, sinó l’inici d’una nova etapa. Quan un projecte d’habitatge cooperatiu comença la convivència, la cooperativa continua present: acompanyant, cuidant i sostenint els projectes perquè puguin funcionar bé en el dia a dia i a llarg termini. Aquest acompanyament tècnic i col·lectiu és una de les claus del nostre model i un dels seus grans valors diferencials.
📅 El primer cobrament amb els imports actualitzats es farà a finals del primer trimestre, és a dir, a finals de març. El cobrament que es va passar a principis de gener corresponia a la quota de l’últim trimestre de 2025.
A continuació, t’expliquem els principals canvis amb més detall:
Quines són les noves quotes? Actualitzem i simplifiquem
L’actualització respon a l’IPC acumulat dels darrers quatre anys (19,8%) i va acompanyada d’una simplificació del sistema de quotes. A partir d’ara, hi haurà tres úniques tipologies:
Quota estàndard: 36 € trimestrals.
Quota reduïda: 6 € trimestrals.
Quota solidària: voluntària, per un import superior als 36 € trimestrals.
Et recordem que et pots desgravar a Hisenda l’import de totes les tipologies de quotes fins a un 80%, el límit màxim legal.
Aquest nou model vol reforçar una cooperativa sostenible, transparent i compromesa amb la diversitat de realitats de les seves sòcies.
Quins canvis s’apliquen respecte a l’anterior sistema?
S’amplia el llindar econòmic per accedir a la quota reduïda La quota reduïda està pensada per garantir l’accessibilitat a la cooperativa. S’hi poden acollir:
Persones en situació d’atur
Menors de 30 anys
Unitats de convivència amb ingressos inferiors a 18.000 € bruts anuals. Aquest límit d’ingressos s’ha ampliat respecte a l’anterior sistema, que era de 15.000 €.
S’elimina la quota compensada Amb el nou model, s’elimina la quota compensada, que deixa d’existir tant per a les noves sòcies com per a les actuals. El sistema de quotes queda així més clar, amb menys excepcions i tipologies.
Novetat per a les sòcies en convivència Amb aquest canvi, totes les sòcies passen a tenir el mateix sistema de quotes, incloses les sòcies en convivència. Això vol dir que les sòcies en convivència poden optar tant per la quota estàndard com per la quota reduïda, en funció de si compleixen o no els requisits establerts.
Més informació i acompanyament
Si tens una situació específica o necessites aclariments sobre quina quota et correspon, pots escriure’ns a info@sostrecivic.cat o trucar-nos al 93 399 69 60.
El Ple del municipi ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de Sostre Cívic per desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en una finca municipal de Can Serra Lladó.
Ubicació del solar cedit per l’Ajuntament.
Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona han fet un pas clau per fer realitat un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. El Ple de l’Ajuntament ha aprovat la cessió del sòl municipal al barri de Can Serra Lladó, un acord que farà possible un projecte que preveu la construcció d’una vintena d’habitatges protegits, amb espais col·lectius i un fort component comunitari, i consolida la col·laboració entre Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.
Un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
El projecte es desenvoluparà en règim d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que garanteix l’accés a l’habitatge a llarg termini a preu de cost. Les persones que hi viuran no compren ni lloguen l’habitatge, sinó que en tenen el dret d’ús de manera indefinida, amb quotes estables i desvinculades del mercat immobiliari.
Aquest model, impulsat per Sostre Cívic des de fa més de vint anys, blinda l’habitatge davant l’especulació i posa al centre les necessitats de les persones, fomentant alhora la participació, la vida comunitària i l’arrelament al territori.
Habitatge assequible i arrelat a Argentona
El solar cedit per l’Ajuntament està qualificat d’Habitatge amb Protecció Oficial (HPO) i el projecte preveu criteris de preferència d’accés definits pel consistori, amb especial atenció a les persones joves i a les persones empadronades al municipi.
L’edifici serà de nova construcció i incorporarà criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, així com espais comuns pensats per afavorir les relacions veïnals i la vida comunitària més enllà de l’habitatge privat.
Com tots els projectes de Sostre Cívic, el d’Argentona es construirà de manera col·lectiva. Les futures usuàries s’incorporaran en una fase inicial i participaran activament en la definició del projecte arquitectònic, els espais comuns i el model de convivència, sempre dins dels condicionants normatius i de viabilitat econòmica.
La previsió és obrir el primer procés d’incorporació durant la primavera de 2026, un pas clau per començar a generar el grup i la comunitat que farà possible el projecte.
Calendari orientatiu i properes passes
Si els tràmits avancen segons el previst, durant el 2026 es treballarà en la constitució del grup i el desenvolupament del projecte arquitectònic. L’inici de les obres es preveu per al 2027, amb l’objectiu que les primeres persones puguin entrar a viure cap a l’any 2030.
Per explicar el projecte i resoldre dubtes, celebrarem amb l’Ajuntament d’Argentona un acte públic el pròxim 14 de gener de 2026 a les 19 h al Saló de Pedra. La sessió està oberta a totes les persones interessades a conèixer el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que s’impulsarà al municipi.
Hem publicat el Balanç Social 2025, l’eina de la XES que cada any ens permet mesurar, explicar i fer transparents els impactes socials, econòmics i ambientals de la cooperativa. Un exercici d’autoavaluació imprescindible per saber on som, què estem fent bé i en què tenim marge de millora.
El Balanç Social avalua sis grans àmbits —economia i política de lucre, equitat i democràcia, gènere, sostenibilitat ambiental, compromís social i cooperació, i qualitat del treball— i ens ajuda a explicar amb dades com gestionem l’activitat i quin impacte generem. Aquest any, els resultats més sòlids se centren en l’economia i la política de lucre (100%), l’equitat i la democràcia (77%) i la qualitat del treball (78%).
Un any d’impuls i creixement cooperatiu
El 2025 ha estat l’any d’impuls més gran de la història de la cooperativa. Aquest Balanç Social es contextualitza en un any amb fites tan rellevants com l’inici d’obres de tres nous projectes d’habitatge cooperatiu (Cal Paler Nou, Terra de Mar i Walden XXI), la inauguració del primer projecte de Sostre Cívic a Lleida (La Voliana) i l’obtenció d’un crèdit històric de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, que ens permetrà construir fins a 350 nous habitatges en sòl públic. Avui ja sumem més de 2.200 persones sòcies, amb 190 habitatges en convivència, i 285 persones convivint-hi en 14 projectes diferents. La previsió el 2027 serà tenir en convivència 532 habitatges en 25 projectes, que seran aproximadament unes 800 persones.
Tot plegat, aquest salt d’escala el fem mantenint l’equilibri econòmic: les dades econòmiques de tancament de 2024 (les darreres auditades i, per tant, presentades al Balanç Social) Sostre Cívic ha tingut ingressos per valor de 2,5 M€ i despeses de 2,4 M€, amb el 100% dels excedents destinats a reserves, coherent amb el nostre objecte social sense ànim de lucre. A més, un dels àmbits més ben valorats de l’informe és el d’economia i política de lucre, amb un resultat excel·lent i destacant la baixa dependència de subvencions (22% dels ingressos), i l’aposta clara per les finances ètiques, amb més del 90% dels recursos dipositats en entitats de banca ètica.
Aquest resultat ens reforça una idea clau: el creixement només té sentit si el fem amb més democràcia interna, més coherència ecològica i més capacitat d’incidència col·lectiva per treure l’habitatge del mercat. El 2026 prioritzarem mesures per millorar la sostenibilitat i el compromís social —i per reforçar la perspectiva de gènere i les cures en la governança—, amb accions concretes en compres, mobilitat, aliances i participació comunitària.
El 2026 s’obre com un any clau per a Sostre Cívic, amb nous projectes d’habitatge cooperatiu, l’entrada a viure de diverses promocions i el reforç dels espais de participació. Un any que coincideix amb un moment polític determinant per consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real davant la crisi d’accés a l’habitatge.
Nous projectes en marxa i grups impulsors en creixement
Durant el primer trimestre de l’any activarem diverses campanyes per impulsar nous projectes d’habitatge cooperatiu o completar els grups impulsors d’alguns projectes ja en marxa. Per l’ordre previst, seran:
La Bertrana (Manresa), obre inscripcions a partir del 22 de gener. Aquest projecte ubicat en sòl municipal cedit a Manresa serà, amb 60 habitatges, el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i de l’Estat, només per darrere de Sant Andreu a Barcelona. Les obres estan plantejades per allargar-se fins a finals de 2026, amb la previsió d’entrada en convivència el 2027.
Cal Paler Nou (Cardedeu), obre inscripcions a partir del 26 de gener. Aquest projecte pioner (la primera promoció de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat) es troba ja en la seva fase final i preveu obrir inscripcions per acabar d’omplir el grup impulsor i adjudicar els habitatges que queden disponibles.
Al març, iniciem una campanya per constituir un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Lleida. Es preveu construir un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m².
A l’abril, es preveu iniciar la campanya per impulsar un nou grup a Argentona. El Ple de desembre de l’Ajuntament d’Argentona (Maresme) ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de la nostra cooperativa per a desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en la finca municipal de Ca Serra Lladó
Al llarg del 2026 també està previst l’inici d’obres del projecte La Corrala, al barri del Poble-sec de Barcelona, que va culminar el 2025 la seva aprovació com a projecte d’habitatge cooperatiu després d’anys de treball com a grup llavor. El desenvolupament arquitectònic participatiu està en marxa amb l’equip d’arquitectes de UMMA, i s’està trametent el dret de superfície sobre el solar municipal cedit per 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona. A més, confiem que aquest sigui l’any en què puguem anunciar l’impuls de nous projectes a la ciutat de Barcelona, amb la reactivació del conveni ESAL i una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.
Paral·lelament, projectes com Pati del Gall, El Cairó, Walden XXI i Can 70 mantenen la llista oberta de manera permanent per a les persones interessades a incorporar-se als seus grups impulsors.
Més projectes inicien la seva convivència
El 2026 serà especialment rellevant per l’entrada en convivència de diversos projectes arreu del territori. A l’abril està prevista la inauguració de la convivència a D’Avall (La Cellera de Ter), un projecte de petita escala amb un fort arrelament local.
I al juny hi haurà dues fites destacades: l’entrada a viure de Cal Paler Nou, a Cardedeu, i de Terra de Mar, a Palamós, dos projectes que exemplifiquen la diversitat de situacions (sòl privat i sòl públic) i la capacitat del model per retirar habitatge del mercat especulatiu.
Terra de MarCal Paler NouWalden XXIEl Cairó
A la recta final de l’any culminaran dos projectes de gran importància. Al novembre està prevista la inauguració de Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i al desembre de El Cairó, a Granollers. Amb aquestes noves convivències, centenars de sòcies de Sostre Cívic accediran a un habitatge estable, assequible i gestionat col·lectivament, i la cooperativa ja s’aproparà a les prop de 500 sòcies en convivència a finals d’any.
Participació i vida cooperativa
El 2026 també reforçarem els espais de governança i participació de la cooperativa:
El 18 d’abril celebrarem una nova Trobada de sòcies, de nou a la Nau Bostik, un espai clau per compartir experiències, generar debat i enfortir el sentit de comunitat entre projectes.
El dissabte 13 de juny tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO), on rendirem comptes, definirem les línies estratègiques i prendrem decisions col·lectives sobre el futur de Sostre Cívic.
Apunta’t les dates!
Un any clau en l’àmbit polític
Finalment, el 2026 ha de ser l’any de l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya, previsiblement durant el primer trimestre. Aquesta reforma legislativa és una reivindicació històrica del sector i ha de permetre reconèixer i blindar millor l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina estructural de la política d’habitatge.
Per a Sostre Cívic, aquest avenç normatiu és imprescindible per escalar el model, garantir-ne la seguretat jurídica i reforçar la col·laboració públic-comunitària com a via per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.
Les sòcies dels projectes de Sostre Cívic et desitgen un bon any 2026!
Encetem el 2026 amb la convicció que l’habitatge cooperatiu és una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. Amb nous projectes, més convivències i un marc legal més fort, continuem treballant per fer del dret a l’habitatge una realitat per a cada vegada més persones.
T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!
El mes de desembre vam celebrar simultàniament una trobada de grups llavor i una sessió del Consell de Projectes. Dos espais complementaris que reforcen la governança cooperativa i el paper actiu de les sòcies en totes les etapes dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Reunió de grups llavor, el 10 de desembre a la tarda al grup ECOS.
Aquest mes de desembre, el dia 10, el mateix dia i a la mateixa hora, es van celebrar dos espais clau de la vida interna de la cooperativa, adreçats a moments diferents del recorregut dels projectes. D’una banda, una nova reunió de grups llavor, adreçada a les persones sòcies que impulsen projectes en fase inicial. De l’altra, una sessió del Consell de Projectes, que articula la participació dels projectes que ja es troben en convivència. Aquesta coincidència posa en relleu la continuïtat del model cooperatiu, des dels primers passos fins a la gestió quotidiana dels edificis.
Reunió de grups llavor
La trobada de grups llavor, celebrada al Grup ECOS, la nostra seu a Barcelona, alhora que vam facilitar la participació en línia, va reunir sòcies de 14 grups llavors diferents. Els grups llavors són grups sense projecte assignat que es preparen col·lectivament per impulsar futurs habitatges cooperatius.
Aquests espais, que se celebren mensualment, permeten treballar la cohesió del grup, la definició del projecte de vida en comú i l’anàlisi d’oportunitats de sòl o edificis. En aquesta sessió vam estrenar un nou format mensual, pensat per aprofundir en casos concrets i reforçar l’acompanyament mutu. Es va treballar, entre altres qüestions, la viabilitat d’adquisició de noves finques per a impulsar projectes i es va compartir la feina d’elaboració de la visió compartida d’algun grup.
També es va informar dels pròxims cursos de formació per a sòcies: el de “Primers passos” (5 sessions al gener i febrer) i el d’“Impuls de projectes” (6 sessions del febrer al març).
Consell de Projectes
Al mateix temps, a la sala polivalent de La Balma, vam celebrar una nova sessió del Consell de Projectes, un òrgan previst als estatuts de la cooperativa que reuneix les juntes dels projectes en etapa de convivència. Aquest espai té una funció consultiva i propositiva, i facilita l’intercanvi d’experiències i l’establiment de criteris comuns entre projectes.
La sessió es va centrar en l’acompanyament tècnic en incidències, manteniment i millores dels edificis, amb la presentació dels protocols vigents i el paper de les comissions de manteniment, les sòcies i l’equip tècnic de Sostre Cívic.
Consell de Projectes a la sala polivalent de La Balma, al Poblenou, de Barcelona.
La celebració simultània d’aquests dos espais evidencia una de les fortaleses del nostre model: una cooperativa que es construeix des de la base i amb una participació activa de les sòcies en totes les fases del projecte. Des de la gestació dels grups fins a la vida en convivència, la presa de decisions compartida i l’autoorganització col·lectiva són claus per garantir un model d’habitatge estable, democràtic i fora del mercat.
El projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós fa un pas més per trencar barreres d’accés al dret a l’habitatge per col·lectius vulnerables: hem signat un conveni de col·laboració amb la Fundació TRESC per reservar un habitatge per a persones amb discapacitat.
El grup impulsor de Terra de Mar visita les obres del projecte
Sostre Cívic i la Fundació TRESC hem formalitzat un conveni que permetrà reservar un dels habitatges del projecte Terra de Mar, a Palamós, perquè la Fundació proposi una persona o unitat de convivència que compleixi els requisits d’accés i que formalitzi la seva incorporació al projecte com a sòcia de la cooperativa.
La Fundació TRESC és una entitat de Girona que promou la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental. Ofereix programes laborals i d’habitatge per reforçar l’autonomia i la vida independent. Amb aquest conveni, assumim una col·laboració estable per garantir l’acompanyament professional i facilitar una bona integració comunitària dins el projecte.
El text també preveu la creació d’una comissió de seguiment entre les dues entitats per avaluar el desplegament de l’acord i donar resposta a possibles incidències. D’altra banda, la Fundació TRESC es compromet a oferir suport i seguiment a la persona resident, amb l’objectiu de facilitar un projecte de vida independent i afavorir una bona integració en la dinàmica comunitària del projecte.
Aquesta línia de treball s’inscriu en la nostra voluntat de diversificar els perfils que accedeixen a l’habitatge cooperatiu i demostrar que és un model real d’inclusió i d’accés per a col·lectius que sovint hi troben més barreres.
El projecte a Palamós continua avançant amb pas ferm. El grup impulsor ja reuneix 28 de les 34 unitats de convivència previstes i compta amb una llista d’espera d’una vintena més. Preveiem completar la configuració del grup en les primeres setmanes de l’any i comunicarem qualsevol vacant de manera transparent abans de l’entrada a viure.
En paral·lel, les obres segueixen a bon ritme i el projecte es troba ja a l’última fase del procés de construcció. La previsió actual és finalitzar-les durant el primer trimestre de 2026, mantenint el calendari establert i acostant Terra de Mar a un moment clau: l’inici de la vida en comunitat al nou edifici prevista per a mitjan 2026.
Les obres de Terra de Mar avancen segons el calendari establert
Terra de Mar és una promoció de 34 habitatges amb protecció oficial (HPO) impulsada en sòl públic, mitjançant un dret de superfície atorgat per l’Ajuntament de Palamós. Això permet que els habitatges es mantinguin fora del mercat especulatiu i ofereixin una alternativa d’habitatge estable i assequible basada en el model cooperatiu en cessió d’ús.
El projecte també incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb certificació energètica A, per reduir el consum i millorar el confort dels futurs habitatges.
Carreteres secundàries és una sèrie documental produïda per Canal TE i La Xarxa que recorre el territori per descobrir models de vida i d’habitatge alternatius i més sostenibles.
Un sopar d’estiu compartit, collir les maduixes madures de l’hort, ruta en bici per anar a l’escola… La peça mostra de prop el dia a dia d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu a La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, un dels entorns amb el cost de vida més alt de l’Àrea Metropolitana. Entre natura, criatures i espais compartits, el documental retrata una petita revolució quotidiana: famílies que han recuperat el dret a viure al seu barri i que han construït, plegades, un projecte d’habitatge estable, assequible i comunitari.
Un projecte que neix de la lluita veïnal
El capítol segon de la sèrie documental Carreteres secundàries recull els orígens de Clau Mestra, un projecte que va néixer de la lluita veïnal i l’organització col·lectiva per evitar la pèrdua d’un immoble públic en desús i reivindicar-lo com a espai d’habitatge social. El 2014, les antigues Cases dels Mestres de La Floresta van ser ocupades com a acció política per denunciar el deteriorament de l’edifici i pressionar per donar-li un ús social.
A partir d’aquí, Sostre Cívic va actuar com a agent mediador entre el col·lectiu impulsor –aleshores ‘6 Claus’– i l’Ajuntament de Sant Cugat. El procés va culminar amb un acord pioner: la cessió del dret de superfície de l’immoble a Sostre Cívic per 75 anys per impulsar 11 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús (HPO). Va ser el primer conveni d’aquest tipus a l’Estat espanyol entre una administració pública i una cooperativa d’habitatge.
Aquest acord publico-cooperatiu ha permès mantenir amb quotes mensuals assequibles (entre 300 € i 500 €, amb serveis altres despeses incloses), molt per sota dels preus del mercat especulatiu. Les sòcies van fer una aportació inicial de capital (retornable si marxen) d’entre 6.000 € i 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge.
Pel que fa a la construcció, el projecte ha destacat per la seva sostenibilitat i l’autoconstrucció assistida, que va representar el 13% de les obres. La rehabilitació integral es va dur a terme utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, i instal·lacions actives i passives altament eficients, servint d’exemple d’un sistema de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals. El documental recull imatges dels enderrocs i dels treballs finals, així com el testimoni de l’Antonio Rivera, un dels veïns, que explica com la participació en l’obra els va fer sentir part de la transformació de l’espai.
El projecte va iniciar la convivència el març del 2023, gairebé una dècada després de les primeres reivindicacions.
Habitatge en comunitat, i per a tota la vida
L’habitatge cooperatiu ofereix una alternativa estable, assequible i desmercantilitzada a la compra i el lloguer. En Pedro, un dels membres del grup, ho resumeix amb contundència: abans vivien pendents d’un lloguer incert i a punt d’haver de marxar de La Floresta per la pressió dels preus.
“El mercat tria per tu on pots viure. Si al lloc on tu vols quedar-te hi ha algú amb més diners que pot pagar més, et toca marxar. I et fan fora del teu poble, del teu barri.” Pedro Gómez
A més, el projecte ha transformat la manera de viure de les veïnes: més relació entre famílies, més suport mutu i un espai que convida a compartir el temps i els recursos per sostenir la vida.
El documental mostra amb naturalitat com es viu en un projecte cooperatiu: les criatures que surten a l’hort a comprovar si ja hi ha maduixes i tomàquets per collir, el joc espontani als espais exteriors, la passera i el jardí com a llocs de trobada. Els matins amb canalla són més fàcils quan es pot repartir entre les diferents famílies les tasques de cura i gestió: s’organitzen pels esmorzars i per arribar a l’escola amb les bicicletes compartides que tenen al projecte.
Un model que creix i es consolida a Catalunya
Clau Mestra és avui una referència i un punt d’inflexió per a l’habitatge cooperatiu a Sant Cugat. Sostre Cívic continua impulsant projectes d’accés assequible a l’habitatge arreu del territori, consolidant un model comunitari, estable i desmercantilitzat, que ja representa gairebé la meitat dels projectes cooperatius en marxa a Catalunya.
T’animem a veure el capítol de ‘Carreteres secundàries’ i a conèixer de primera mà la història i la vida de Clau Mestra: un projecte que demostra que quan la comunitat es mou, el dret a l’habitatge es defensa i es construeix.
Crònica del debat sobre la innovació tipològica en l’habitatge cooperatiu, celebrat el dijous 13 de novembre a l’Espai Línia de Barcelona.
El context residencial a Barcelona i Catalunya es troba en un punt de tensió estructural que obligarà a repensar profundament el model habitacional en els pròxims anys. L’evolució de la població, l’encariment de l’accés a l’habitatge, la limitació del sòl disponible i la transformació dels models de vida configuren un escenari on les tipologies, dimensions i formes dels habitatges evolucionaran de manera significativa. Tot plegat suposa una pressió addicional no només sobre l’accés a l’habitatge sinó sobre com construïm, amb quines dimensions i amb quines distribucions interiors de les peces, en definitiva, en com vivim.
La sala de l’Espai Línia es va omplir de gom a gom [Imatges cedida per Espai Línia]
Des de Sostre Cívic cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a com ens organitzem en relació amb l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens acompanyem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures, la inclusivitat o el gènere, i enguany hem volgut posar el focus en la innovació tipològica en l’habitatge social.
L’esdeveniment, que va tenir lloc el dijous 13 de novembre a les 17.30 h a l’Espai Línia, va comptar amb la moderació de Julieta Duran, tècnica d’execució de projectes a Sostre Cívic. Hi van participar Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes), Ariadna Artigas (Lacol Arquitectura Cooperativa), i Àngel Estévez (coordinador de projectes i responsable de sostenibilitat a Sostre Cívic).
El model cooperatiu com a motor d’innovació i dignitat
Va iniciar la jornada l’Àngel Estévez, destacant el paper crucial de l’habitatge cooperatiu en aquest canvi, que genera les condicions òptimes per experimentar amb noves tipologies i maneres d’habitar.
La propietat col·lectiva permet imaginar habitatges flexibles i agregables —on peces poden passar d’una unitat a una altra al llarg del temps— i facilita l’aparició de tipologies com els clústers o les habitacions satèl·lit.
Alhora, la participació democràtica dona una direcció clara: són les persones usuàries qui defineixen les seves necessitats reals, i això impulsa solucions arquitectòniques més justes, adaptables i coherents amb la vida quotidiana.
A partir del debat intern dels darrers anys, Sostre Cívic vam elaborar un estudi comparatiu amb altres promotors socials, i vam constatar que els nostres habitatges, tot i disposar de molts espais comuns, eren massa petits i sovint sense espais exteriors. Aquest diagnòstic, sumat a les demandes de la base social, va impulsar una revisió profunda dels criteris de disseny: ara es prioritzen habitatges més amplis i dignes, encara que això signifiqui fer-ne menys, s’augmenten les dimensions mínimes de les estances —desterrant l’habitació de 6 m²— i s’incorporen balcons, terrasses o galeries sempre que sigui possible.
«El futur de l’habitatge no pot passar per la proliferació d’unitats unipersonals aïllades, sinó per comunitats cooperatives fortes, que generin salut, suport mutu i projectes de vida compartida. Un model que, no només és més humà, sinó també més sostenible i transformador.» Àngel Estévez
Estévez també va posar èmfasi en la flexibilitat i la inclusió com a principis estructurants: peces agregables entre habitatges per adaptar-se a cicles vitals diversos; cuines i banys estandarditzats per garantir igualtat i facilitar execució; i estances desjerarquitzades, amb dormitoris de dimensions similars, per fomentar models de convivència més equitatius i menys rígids.
Repensant l’espai privat en funció del col·lectiu
Un dels eixos centrals del discurs d’Ariadna Artigas, arquitecta de Lacol Arquitectura Cooperativa, va ser la relació entre espai privat i espai comunitari: el model cooperatiu fa possible reduir la superfície privativa dels habitatges perquè aquestes mancances individuals es compensen amb una dotació àmplia i ben dissenyada d’espais compartits.
De mitjana, aproximadament un 11% de la superfície total dels projectes de Lacol es destina a usos comunitaris, un percentatge molt superior al que és habitual en l’habitatge social tradicional. Aquests espais no són complements, sinó peces clau d’una arquitectura que vol fomentar el suport mutu i combatre la soledat: sales polivalents, cuines comunitàries, bugaderies col·lectives, espais per a celebracions i habitacions de convidades que permeten alliberar metres quadrats dins de cada habitatge.
«Situar els espais comunitaris en zones centrals o de fàcil accés, com les bugaderies compartides, fa visibles les tasques reproductives i trenca amb la lògica patriarcal que tradicionalment les ha relegat a espais marginals o invisibles.» Ariadna Artigas
Va destacar especialment el potencial de tipologies que introdueixen escales intermèdies de comunitat, com les habitacions satèl·lit: aquestes peces —una estança independent, però pròxima a l’habitatge principal— faciliten que les unitats de convivència puguin créixer o reduir-se sense necessitat de fer mudances. Pot funcionar com a espai de cures, despatx, allotjament temporal per a adolescents o persones grans, o fins i tot com a terreny d’experimentació per a noves formes de convivència entre generacions.
Combatre l’aïllament i fomentar la convivència
Per acabar, la Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes) va aportar una mirada profunda i radicalment humana sobre com l’arquitectura pot ajudar a revertir la solitud, generar comunitat i obrir la porta a noves formes d’habitar que responen millor als reptes socials contemporanis.
Va començar destacant una realitat incontestable: el creixement accelerat dels habitatges unipersonals, un fenomen que es dona arreu d’Europa i que també està prenent força a Catalunya. Aquesta tendència no s’explica només per eleccions individuals, sinó per processos estructurals que agreugen la soledat no desitjada i posen pressió sobre els models residencials tradicionals.
«El disseny d’habitatge ha d’ajudar-nos a imaginar futurs més habitables: no es tracta només de tenir un lloc per viure, sinó un lloc per viure amb altres. Compartir no és una elecció, és una condició.» Marta Peris
Peris va defensar que l’arquitectura té un rol actiu —i no només reactiu— en la lluita contra l’aïllament. D’aquí neix la idea de dissenyar edificis que facilitin la cruïlla, el trobament, la vida compartida. Va posar com a exemple les circulacions com a carrers elevats, passadissos o plataformes que no són simples espais de trànsit, sinó llocs de relació on la vida comunitària pot emergir de manera espontània. Igualment, va explicar com la ubicació estratègica dels espais comuns —entre plantes, a les cantonades, o en punts de pas— pot generar interaccions quotidianes que trenquen l’aïllament i reforcen els vincles.
Un dels punts centrals de la seva intervenció va ser la reflexió sobre la tipologia de clúster, que permet reduir la superfície privativa individual —per exemple, passant de 40–45 m² a uns 30 m²— per guanyar fins a 50 m² d’espais comuns compartits per un grup reduït de convivents. Segons Peris, aquesta “escala intermèdia” és clau perquè crea comunitats naturals i de confiança, més enllà del veïnatge tradicional, però evitant la massa crítica dels grans espais comunitaris. Una arquitectura que, en definitiva, fa possible trencar amb el paradigma individualista sense renunciar a la intimitat.
No et perdis el vídeo del debat
Si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️
Ca l’Ordit serà, amb 62 habitatges, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran que s’ha impulsat mai a Catalunya i a l’Estat: una fita històrica per a Sostre Cívic i per al conjunt del cooperativisme d’habitatge, que consolida el salt d’escala dels darrers anys.
Grup impulsor del projecte de Ca l’Ordit
Aquest 15 de novembre hem celebrat l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, un edifici de deu plantes sobre sòl municipal al Passeig Torras i Bages de Sant Andreu. L’acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país, com el president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, entre altres entitats i institucions col·laboradores. Però el protagonisme va ser, sens dubte, de les sòcies del grup impulsor del projecte, que es van acompanyar de familiars, amics i entitats del barri en una festa popular que va concloure la jornada.
Ca l’Ordit és molt més que un edifici: simbolitza un punt d’inflexió per al model cooperatiu d’habitatge, que viu un moment de creixement sense precedents. Actualment, Sostre Cívic impulsem deu projectes de més de 350 habitatges arreu del país gràcies, en part, al finançament europeu i al suport públic, però també a l’impuls del cooperativisme i a la força de les sòcies, que consoliden el model com una alternativa real i estructural a l’especulació immobiliària.
El finançament europeu, clau del salt d’escala
El projecte de Ca l’Ordit té un cost total de 15 milions d’euros, dels quals només el 8% prové de l’aportació inicial de capital social de les persones sòcies. La resta del finançament combina el préstec del CEB, una subvenció dels fons europeus Next Generation per valors de 2,7 milions d’euros, gestionats per la Generalitat de Catalunya, i una subvenció retornable de l’Ajuntament de Barcelona.
El finançament del CEB, que ascendeix a 31 milions d’euros, és el més gran mai atorgat a una cooperativa d’habitatge a Europa. Com ha afirmat la Maria Sigüenza, responsable de país del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) durant l’acte, “creiem fermament que l’habitatge digne és un dret humà fonamental, i projectes com aquest són una resposta esperançadora al desafiament residencial que enfronten tantes persones a Europa”. Per concloure que “el que realment importa són les vides que canviaran aquí: famílies joves, persones majors i persones amb discapacitat, que trobaran no sols un habitatge, sinó una llar i una comunitat.”
El cooperativisme d’habitatge creix i es consolida
Amb tots els projectes en marxa arreu del país, estem consolidant un creixement del 255% del parc d’habitatges, passant de 178 a 632, i desplegant més de 440 nous habitatges cooperatius en 12 municipis. Això ens situa com una de les principals promotores cooperatives d’habitatge social a Catalunya, però sobretot confirma una idea: el cooperativisme d’habitatge és capaç d’escalar i reivindicar-se com una solució estructural, sobretot si hi ha voluntat política i finançament alineat amb els valors cooperatius.
Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), la seva presidenta Laia Bonastra va reivindicar el cooperativisme que, segons dades demoscòpiques de la mateixa confederació “són més 3 de milions catalans que formen part de diferents cooperatives, i més del 80% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir més pes a l’economia catalana.”
Precisament, la cessió del solar s’emmarca dins la segona fase del conveni ESAL, on l’Ajuntament ha cedit el sòl en dret de superfície per 99 anys. El conveni ESAL suma ja quatre fases amb 17 futures promocions que sumen un total de 611 habitatges protegits. Actualment, hi ha 434 d’aquests habitatges en obres a la ciutat. L’alcalde de Barcelona ha celebrat l’inici d’obres de Ca l’Ordit destacant que iniciatives com aquesta, en el moment de crisi de l’habitatge que vivim “suposen fer realitat la Barcelona que volem per al futur, diversa i inclusiva. Necessitem un sector cooperatiu fort i robust que ens permet contrarestar la força i el corrent del mercat per tirar endavant un model d’habitatge que no expulsi als ciutadans dels seus barris”.
Els parlaments institucionals han finalitzat amb les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa, qui ha remarcat que “el Govern de Catalunya dona suport a aquestes fórmules d’habitatge, i tant com siguem capaços de fer-ho, hi anem amb tot”. El president Illa ha destacat que Ca l’Ordit és “una fórmula que proporciona estabilitat, té cura de l’entorn i té totes les virtuts que el Govern de Catalunya ha de defensar”, i ha remarcat que “aquí no només es construeix un edifici, sinó que es construeix comunitat”.
Sòcies del projecte expliquen la maqueta del futur edifici
Habitar des de la diversitat, les cures i la gestió col·lectiva
Ca l’Ordit és un projecte pioner que incorpora un ambiciós programa d’inclusió i intercooperació amb el Grup Cooperatiu TEB. 9 dels 62 habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual, amb espais accessibles físicament i cognitivament i una proposta de convivència que promou el suport mutu i la vida independent.
Les portaveus del grup —Gabriel, Pepa i Joan— van compartir durant l’acte el sentit polític i comunitari del projecte: la defensa del dret a un habitatge digne, la voluntat de construir una comunitat radicalment democràtica i la idea de “fer ordit i fer trama”, teixint vincles entre veïnes i amb el barri.
De fet, la comunitat de Ca l’Ordit porta més d’un any i mig treballant conjuntament en l’elaboració del model de convivència, el disseny de l’edifici i l’estructura de governança. Les unitats de convivència són diverses (famílies, llars individuals, parelles, convivències intergeneracionals) i provenen de fins a deu districtes de Barcelona, amb una forta presència de veïnes de Sant Andreu.
Dinar popular celebrat després de l’acte institucional
La feina s’ha organitzat en dos cercles de decisió i diverses comissions de treball (comunitat i cures, economia, arquitectura i obra, comunicació i entorn). A més, des del primer moment hem treballat mà a mà amb el Grup TEB i amb l’equip d’arquitectura de Pau Vidal i Yaiza Terré per assegurar que l’edifici incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió des de l’arrel.
Aquest procés ha donat com a resultat una comunitat preparada per autogestionar el projecte, practicar la democràcia directa i construir un model de convivència basat en les cures i el suport mutu.
Ca l’Ordit és una peça clau en la nostra estratègia col·lectiva per transformar el model d’habitatge al país. Continuarem treballant perquè més municipis, institucions i comunitats s’hi sumin.
Fem ordit, fem trama i fem créixer el cooperativisme d’habitatge!
Sostre Cívic hem participat activament en el Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle impulsat per la Generalitat, presentant projectes com Princesa49, La Balma i Cirerers.
Aquesta participació respon als eixos de sostenibilitat de la cooperativa, que prioritzen la reducció de consum i la limitació de la demanda, la reducció de l’impacte ambiental, i l’ús d’energies renovables.
Terrat comunitari de Princesa49, amb instal·lació de plaques solars
El Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, gestionada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), amb l’objectiu de reduir les emissions a Catalunya i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.
El programa es basa en un mercat voluntari que permet a entitats socials, com Sostre Cívic, impulsar projectes de reducció de CO₂ a Catalunya i generar crèdits verificats. Aquests crèdits poden ser adquirits per altres organitzacions o persones per compensar les seves pròpies emissions. Actualment, el preu del crèdit és de 15 € per tona de CO₂ equivalent.
Per poder participar-hi, les accions implementades han de superar el compliment de la normativa vigent (per exemple, anar més enllà del que exigeix el Codi Tècnic de l’Edificació) i les reduccions d’emissions han de ser quantificables i verificables.
L’experiència de Sostre Cívic: el monitoratge de consums
Sostre Cívic hem presentat diversos projectes al programa, amb una evolució en els sistemes implementats i en l’escala dels edificis:
Projecte
Any Convocatòria
Sistemes de Climatització
Crèdits Estimats
Crèdits Reals (períodes)
Princesa49
2018
Caldera de pèl·lets, solar tèrmica per ACS, mur radiant
6
1 (2019), 2 (2020), 3 (2021), 3 (2022)
La Balma
2020
Geotèrmia, fotovoltaica
12
9 (2022), 11 (2023), 10 (2024*)
Cirerers
2022
Aerotèrmia centralitzada, fotovoltaica
16
16 (2024*)
*pendent d’auditar
El monitoratge dels consums és un element clau per poder tirar endavant projectes en el Pla de Compensació d’Emissions, ja que la reducció ha de ser verificable. Com es pot observar, el projecte Princesa49 (el primer que es va presentar) va tenir una diferència notable entre l’estimació inicial i els crèdits reals, cosa que va posar de manifest la necessitat de millorar els sistemes de monitoratge per optimitzar els resultats.
A Sostre Cívic fem servir un sistema propi, l’Smart Data System, que permet la recollida i visualització de dades mitjançant sondes (temperatura, volums, electricitat, etc.). Les dades permeten saber quan consumeix cada màquina, cada edifici o cada habitatge, per a sistemes d’aigua calenta, climatització i refrigeració. A més, aquest sistema també inclou un sistema d’alertes que avisa l’equip de manteniment i les usuàries si alguna cosa no funciona correctament, la qual cosa permet optimitzar el consum energètic.
Llavors, podem parlar de diferents fases en la nostra participació en el Pla de Compensació d’Emissions de Sostre Cívic segons la gestió de les dades feta:
1. Fase inicial (Princesa49): La recollida de dades era molt manual i costosa, implicant la descàrrega de dades de targetes TCD, que feia que el procés fos molt complicat i difícil.
2. Fase posterior (La Balma i Cirerers): Amb la implementació del Smart Data System i la recollida telemàtica, es va aconseguir un salt quàntic en la millora de la recollida d’informació.
3. Aprenentatges continus: Es va identificar la necessitat d’optimitzar el procés de revisió, ja que els sensors poden creuar-se o deixar de funcionar, i cal un seguiment exhaustiu. També es va destacar la importància de testar les instal·lacions i assegurar-ne el correcte funcionament abans de presentar-se al Pla per evitar anys perduts.
La sessió va ser dirigida a sòcies de projectes d’habitatge en cessió d’ús, altres cooperatives, persones interessades en la transició energètica i tècnics d’enginyeries.
Podeu consultar el vídeo d’aquesta sessió i la presentació de diapositives a continuació:
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments