Durant aquests darrers anys, Sostre Cívic ha tingut un creixement de l’activitat significativa, que s’ha vist reflectit amb un increment de la base social, dels projectes en promoció, així com també diversos en convivència, que han comportat un augment de l’activitat econòmica, i un creixement de l’equip tècnic per a dur a terme i sostenir aquesta activitat. Seguint el nostre pla de treball 2020-2021 i després de realitzar un procés de revisió i actualització de la nostra Governança, ara duem a terme una reflexió per definir l’estratègia a seguir per la cooperativa els pròxims anys, quins són els reptes de futur i com els durem a terme. D’aquesta manera, aquests darrers mesos estem realitzant un procés d’elaboració d’un nou Pla Estratègic, de manera participada per als diferents actors de la cooperativa. Amb el suport de Tandem Social, hem constituït un grup motor i ja hem fet diferents sessions de treball amb el Consell Rector, l’equip tècnic, entrevistes amb diferents agents externs del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i una sessió participativa de debat amb les persones sòcies. L’objectiu de les primeres fases ha estat elaborar una diagnosi compartida de la situació tan interna de la cooperativa com la seva visió i percepció externa, alhora que co-construirem diferents alternatives d’objectius i línies estratègiques prioritzades i consensuades.
Properament durant aquest mes de juny, en el marc del procés d’elaboració del pla estratègic, les persones sòcies podran participar en el procés i aportar les seves opinions sobre el present i futur de Sostre Cívic mitjançant un qüestionari que s’enviarà al conjunt de la base social de la cooperativa.
Esta semana el Ayuntamiento de Barcelona ha asignado ya 12 solares y edificios municipales a rehabilitar para que diferentes entidades impulsen la construcción de más de 370 pisos, fruto del convenio firmado el otoño pasado entre el Ayuntamiento de Barcelona y diferentes fundaciones de vivienda social y cooperativas de vivienda, donde Sostre Cívic participamos representadas por la sectorial de vivienda en cesión de uso de la Xarxa de l’Economia Solidària.
Tanto cooperativas como fundaciones hemos impulsado la web vivienda.social/barcelona para explicar el proceso que nos ha llevado a firmar el convenio, y dar el detalle de los criterios de control y garantías públicas que aseguran el interés general en la adjudicación de proyectos. Además de poder descargar el mismo convenio desde la página web, también podéis encontrar información sobre cómo acceder como usuaria final a las viviendas de alquiler y cesión de uso.
A pesar de que el convenio prevé alcanzar la construcción de 1.000 viviendas en suelo municipal durante los próximos años, en este primer lote de 144 pisos de vivienda cooperativa en cesión de uso habrá un par de solares para desarrollar el que será el primer proyecto de vivienda cooperativa para gente mayor sobre suelo público de Cataluña y del estado español. Este proyecto constará de dos promociones de 15 y 17 viviendas localizadas a Vía Augusta 375-381 y 383-387, en el barrio de Sarriá (distrito de Sarriá – Sant Gervasi). Y la gran noticia es que las personas usuarias final del proyecto son de nuestro proyecto de Can70!
El proyecto de Can70
Can70 es un grupo de gente mayor con un proyecto de envejecimiento en covivienda cooperativa y en cesión de uso que forma parte de la Cooperativa Sostre Cívic. Forman parte unas 20 personas, la mayoría mujeres, entre los 55 y los 70 años, que llevan desde el 2015 dialogando con la administración local para poder desarrollar su proyecto en Barcelona o cercanías. Por fin, gracias al convenio con el Ayuntamiento, ¡su proyecto será una realidad! Paralelamente, y conjuntamente con el proyecto Walden XXI en Sant Feliu de Guíxols, y otros grupos sénior de Sostre Cívic, trabajan diseñando e impulsando talleres, documentos y estrategias de formación para personas mayores que se integren en los proyectos y para promover contactos con diferentes organismos e instituciones.
Una vez se dé formalidad a la cesión del suelo y concretado el proyecto, se prevé que las obras al solar asignado puedan empezar a finales de 2022 y así durante 2023 hacer realidad “Can70”, la primera vivienda cooperativa sénior de Barcelona y el primero sobre suelo público de Cataluña y el estado.
La vivienda cooperativa séniores una alternativa comunitaria de vivienda para personas mayores. Hace frente a la soledad involuntaria y el aislamiento, pone en el centro los cuidados y combina la ayuda mútua y la vida autónoma. Basándose en unos intereses compartidos y con el objetivo de mejorar la vida de las personas que viven y su entorno, se reservan espacios privados para cada individuo, a la vez que disponen de una serie de espacios comunes para el encuentro, la ayuda mútua y las actividades compartidas.
El projecte es desenvoluparà a dos solars situats a Sarrià, i comptarà amb 32 habitatges a més d’espais comuns i serveis compartits.
Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha assignat ja 12 solars i edificis a rehabilitar municipals perquè diferents entitats impulsin la construcció de més de 370 pisos, fruit del conveni signat la tardor passada entre l’Ajuntament de Barcelona i diferents fundacions d’habitatge social i cooperatives d’habitatge, on Sostre Cívic hi participem representades per la sectorial d’habitatge en cessió d’ús de la Xarxa de l’Economia Solidària.
Tant cooperatives com fundacions hem impulsat la web habitatge.social/barcelona per tal d’explicar el procés que ens ha portat a signar el conveni, i donar el detall dels criteris de control i garanties públiques que asseguren l’interès general en l’adjudicació de projectes. A banda de poder descarregar el mateix conveni des de la pàgina web, també hi podeu trobar informació sobre com accedir com a persona usuària final als habitatges de lloguer i cessió d’ús.
Tot i que el conveni preveu arribar fins a la construcció de 1.000 habitatges en sòl municipal durant els propers anys, en aquest primer lot de 144 pisos d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hi haurà un parell de solars per a desenvolupar el que serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran sobre sòl públic de Catalunya i de l’estat espanyol. Aquest projecte constarà de dues promocions de 15 i 17 habitatges localitzats a Via Augusta 375-381 i 383-387, al barri de Sarrià (districte de Sarrià – Sant Gervasi). I la gran notícia és que les persones usuàries final del projecte són del nostre projecte de Can70!
El projecte de Can70
Can70 és un grup de persones grans amb un projecte d’envelliment en cohabitatge cooperatiu i en cessió d’ús que forma part de la Cooperativa Sostre Cívic. Hi formen part unes 20 persones, la majoria dones, entre els 55 i els 70 anys, que porten des del 2015 dialogant amb l’administració local per tal de poder desenvolupar el seu projecte a Barcelona o rodalies. Per fi, gràcies al conveni amb l’Ajuntament, el seu projecte serà una realitat! Paral·lelament, i conjuntament amb el projecte Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, i altres grups sènior de Sostre Cívic, treballen dissenyant i impulsant tallers, documents i estratègies de formació per a les persones grans que s’integrin en els projectes i per promoure contactes amb diferents organismes i institucions.
Un cop s’hagi formalitat la cessió del sòl i concretat el projecte, es preveu que les obres al solar assignat puguin començar a finals de 2022 i així durant 2023 fer realitat “Can70”, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i l’estat.
L’habitatge cooperatiu sènior és una alternativa comunitària d’habitatge per a les persones grans. Fa front a la solitud involuntària i l’aïllament, posa al centre les cures i combina l’ajuda mútua i la vida autònoma. Basant-se en uns interessos compartits i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones que hi viuen i el seu entorn, es reserven espais privats per a cadascú a la vegada que es disposen d’un seguit d’espais comuns per a la trobada, l’ajuda mútua i les activitats compartides.
Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya
Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges
La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació.
Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”.
Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte. Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.
Les mesures per l’assequibilitat
Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques.
En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.
El projecte, que durà per nom Cal Paler Nou, serà el primer habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús d’aquesta magnitud edificat en sòl privat a Catalunya. Això el transforma en un projecte pioner al país: recuperar un solar de propietat privada i, gràcies a la propietat cooperativa del sòl, garantir el dret de l’habitatge per al veïnat que pugui accedir, amb uns preus accessibles fora del mercat especulatiu. Un equip d’arquitectes ha participat en la primera fase del disseny del projecte i ja hem posat en marxa un grup promotor de socis i sòcies que impulsaran aquesta promoció singular a través d’un procés participatiu. Durant tot aquest temps des de la compra del solar, s’ha treballat per a consolidar el projecte tant econòmicament com socialment: s’ha rebut finançament públic que ha permès incrementar el nombre d’habitatges protegits, i fins i tot l’Ajuntament de Cardedeu l’ha declarat “obra d’especial interès municipal”.
El projecte arrenca la seva recta final abans de començar les obres. Actualment hi ha 18 vacants, per això engegem una campanya de presentació del seu projecte per trobar persones interessades a sumar-s’hi. El procés d’incorporació estarà obert des d’aquest dijous 22 d’abril, i fins al 9 de maig. Per tal d’incorporar-se al grup impulsor de Cal Paler Nou caldrà ser soci de la cooperativa. D’altra banda, el projecte aposta per estar fortament vinculat al territori. Per això, a l’hora d’incorporar-se al grup, al 75% de places es prioritzarà que les sòcies visquin actualment al municipi de Cardedeu o adjacents, i el 25% restant es regirà només per la prioritat habitual d’antiguitat de pertinença a la cooperativa.
El procés d’incorporació estarà obert des de avui dijous 22 d’abril fins al diumenge 9 de maig. A partir de llavors i seguint els criteris establerts en el dossier informatiu del projecte, contactarem amb les sòcies que formaran part del projecte per correu electrònic. Si no et sòcia, recorda que pots fer-ho aquí.
Finançament col·lectiu
Per tal de finançar el projecte, ens autoimposem només accedir a finançament públic o de banca ètica i cooperativa. Per superar aquestes limitacions a l’hora de poder comprar un solar privat, el 2018 vam presentar, inspirant-nos en les campanyes crowdfunding, una nova plataforma anomenada “Tornassol”. El funcionament és mitjançant l’emissió de “títols participatius” de 500 € cadascun, remunerats amb un interès del 2% anual, i renovables cada any. Es van emetre 600 títols participatius de 500 euros cadascun, dels quals se’n van recaptar 450.000 € en poc menys de vint dies. L’èxit de la campanya va permetre cofinançar l’adquisició de forma col·lectiva juntament amb les aportacions dels socis i sòcies que formen part del grup impulsor del projecte. Tens més informació sobre el funcionament dels títols participatius aquí.
Ara, per encarar aquesta fase final de la promoció i tancar el finançament bancari necessari per a poder començar les obres, la cooperativa posa de nou a disposició títols participatius com a forma de finançament voluntari, oberta a totes les persones físiques i jurídiques (tant si són sòcies de Sostre Cívic com si no) interessades a contribuir a fer possible tant el projectes d’habitatge cooperatiu de Cardedeu com d’altres que tenim en marxa arreu del país.
Presentacions del projecte
Tant per presentar els detalls del projecte, els requisits d’accés a les persones interessades a sumar-s’hi, i explicar com funciona la campanya de finançament col·lectiu, el grup impulsor del projecte ha preparat dues presentacions per als pròxims dies. Per totes dues sessions cal inscripció prèvia:
El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.
El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar.
Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa.
Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.
Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar.
Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions.
Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”
En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple.
En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.
El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.
Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.
Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .
10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min) Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat > Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS
10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min) Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.
> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència. > Joana Gómez, Consciència Empresarial.
10:40h – ENTITATS FINANCERES Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.
> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. > Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. > Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.
11:20H – MÓN COOPERATIU Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.
> Ricardo Moríñigo, Entrepatios (Intergeneracional, Madrid) > María Asunción Perez Lassa, Axuntase (Intergen., Astúries) > Jaime Moreno, Trabensol (Sènior, Madrid) > Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).
12:20H – DEBAT OBERT Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.
És una de les primeres sòcies de Sostre Cívic i ara és resident de Princesa 49, situat al barri del Born, en ple centre gentrificat de Barcelona. Un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pioner a Catalunya. La Chus mai ha cregut en la propietat privada i sempre ha estat molt vinculada al feminisme, ara és coordinadora voluntària a la Fundació Ana Bella de dones supervivents de violència de gènere.
Fotografia: Clara Pont
Com vas decidir viure en un habitatge cooperatiu? Sóc de Montcada i Reixac i en aquell temps havia de casar-me al poble, viure al poble perquè, és clar, tu d’aquí no et movies… No podíem ni anar en tren soles ni amb amigues a Barcelona. Un cop anava amb la meva mare pel centre i vam passar per davant d’una llibreria i vaig veure una bola del món. Em vaig obsessionar tant que al final me la van haver de comprar. Em veia en un espai molt petit en comparació amb el món, que era enorme. I jo volia veure’l, viure’l. Em vaig independitzar amb 23-24 anys. No volia tenir un habitatge de compra i, abans, no tenir un habitatge comprat, estava mal vist. I jo deia que si em comprava un pis, no podria viatjar… i me’n vaig anar de lloguer. Treballava en una empresa d’administrativa i així vaig començar. No volia tenir propietats perquè em sentia un esperit lliure, creia que com més propietats, més lligams.
I què vas fer després? He viatjat per molts països, però Etiòpia em va canviar la vida. La força que tenen aquelles dones és increïble… Sempre pensava que si elles podien, jo també. Veus que gent que no té res, és feliç. Vaig decidir que no volia viure més en una societat de consum: tenim de tot més del que necessitem. També vaig decidir que volia treballar amb temes de dones i vaig fer un Màster en Direcció d’Entitats No Lucratives. Estava vivint en un pis de l’Eixample molt gran i havia de llogar habitacions perquè anava apujant el preu i era massa per a mi. La presidenta de la fundació on vaig començar a treballar em va dir que coneixia a un noi, el Raül, que estava en una cooperativa d’habitatge. Me’l va presentar i vaig ser de les primeres sòcies de Sostre Cívic. Princesa 49 és pioner a Catalunya.
Què és per a tu l’habitatge cooperatiu com a concepte? És una opció més segura que la del lloguer, perquè de vegades te’l pugen tant que després te n’has d’anar, com em va passar a mi. La consciència cooperativista ha de ser molt solidària, molt empàtica amb els veïns. Estem en una societat on el que predomina és el jo des d’una perspectiva molt capitalista: jo penso, jo opino… Entrar a un habitatge així és compartir, és cedir, és empatitzar amb els teus veïns. És un sistema de vida més familiar, a banda que cadascú té el seu espai privat, però es depèn molt dels altres.
Quins avantatges té? Aquest habitatge té molts avantatges, et dóna seguretat, no et poden fer fora, no et poden augmentar el dret a l’ús, al contrari… quan paguem el que va suposar la reforma baixarà de preu! Treballem amb la banca ètica també. Tot això et dóna molta tranquil·litat, però encara fa falta molta mentalitat. L’habitatge mou molts diners i els ajuntaments haurien de cedir més terrenys per construir…
Com creus que la distribució de la casa influeix a fer que l’habitatge sigui més o menys feminista? Les cuines han de ser obertes, que no siguin tancades i petites… un espai molt més compartit, com la meva. Aquí vénen els meus amics i si fem dinars o el que sigui tinc la taula gran i estem tots col·laborant en comptes de jo a la cuina tancada i ni gaudir de la companyia… La configuració de l’espai d’un habitatge convencional de vegades té entrades amb molts raconets i s’ha comprovat que en aquest tipus d’entrades et poden violar.
Què cal, doncs, perquè hi hagi perspectiva de gènere a un habitatge? Perquè hi hagi perspectiva de gènere en un habitatge fa falta molta conscienciació, fins i tot en els habitatges de tipus cooperativista. De vegades, ens deixem portar massa pel sistema capitalista d’habitatge i aquí s’han de fer sacrificis. Jo ara estic encarregada amb la del cinquè del tema de la neteja. Organitzar-se així també comporta empatitzar amb l’altra persona: tenir temps per coordinar-se, etc. Tenir voluntat per fer les coses… Això per la part interna, però per descomptat que hi ha d’haver perspectiva de gènere a escala general. A les cases es materialitza, però i per accedir a un habitatge? Ho té molt més fàcil l’home que la dona perquè té salaris més alts, no té una educació en rols com la que ens han donat a les dones: la que renta, la que cuina, la que neteja, la que cuida als nens, als pares, als sogres… Tot això està molt vinculat amb l’habitatge.
Què fa falta per avançar com a societat pel que fa a l’habitatge i al feminisme? Han de passar moltes coses: que les dones tinguin el mateix salari, els mateixos coneixements que els homes… Fins que a les parelles no hi hagi una conciliació i una perspectiva de gènere igualitària és molt difícil també l’accés a l’habitatge perquè la dona depèn molt de l’home, ella ha d’agafar-se la baixa, tenir cura dels nens si tenen algun problema… Després ells se’n cansen perquè ja no ets la mateixa, clar… si estàs tot el dia treballant o amb els nens! No hi ha habitatges per a les dones que han patit violència de gènere. Hi ha un camí molt llarg per seguir avançant pel que fa a la perspectiva de gènere a l’habitatge, a casa hi ha de predominar la igualtat.
Quina perspectiva feminista hi ha a Princesa 49? Al principi no portàvem perspectiva feminista, però jo ja tenia aquesta condició innata en mi. Els altres, ho acaben veient perquè l’habitatge cooperatiu ja és això. Es van establir els grups que anaven per nombre de socis. El procés va ser molt dur perquè clar, cada persona és com és i cadascú té les seves prioritats. Com és una forma de fer molt democràtica, ens hem de posar d’acord amb tot.
I com és la cooperació al vostre grup? La pandèmia de la Covid-19, per exemple, l’estic portant genial gràcies a elles. Tinc problemes d’arrítmia i he hagut de vigilar i m’han ajudat un munt: amb la compra, ens donem coses que cuinem de vegades com pastissos, brous… Compartim les tasques per grups, cadascuna es reserva els espais comuns si els necessita, avisa amb temps i ja està. Cuidem les nenes que tenen algunes, si fa bon temps pugem a la terrassa amb el solet, si alguna té problemes amb alguna cosa, ens donem suport… El que convingui! És molt familiar. A part, les famílies que hi ha són molt igualitàries: tant ell com ella ho comparteixen tot i ho fan tot per igual. L’habitatge cooperatiu ja et situa en aquesta mentalitat.
La transparència ens caracteritza. Sostre Cívic, com a cooperativa membre de l’Economia Social i Solidària (ESS) cada any fem el Balanç Social que promou la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Us preguntareu què és això del Balanç Social—valgui la redundància—, doncs és una eina de rendició de comptes que mesura l’impacte social, ambiental i de bon govern de les entitats de l’ESS, com ho som nosaltres. Per ser més concretes, avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica sis grans característiques, com ara el funcionament econòmic i la política de lucre; la perspectiva de gènere; l’equitat i la democràcia interna; la sostenibilitat ambiental; el compromís social i la cooperació i la qualitat del treball. Aquest any, com no podia ser d’una altra manera, Sostre Cívic ha autoavaluat tots aquests aspectes i el resultat apunta que seguim millorant.
El Balanç Social ens és útil cada any, però en temps de pandèmia encara més perquè ens ajuda a conèixer què hem de millorar, i això ens enforteix. Observant en primer lloc en què hem millorat, veiem que en termes econòmics hem destinat el nostre resultat positiu a reserves tant obligatòries com voluntàries —de fet, com fem sempre, ja que som una cooperativa sense ànim de lucre—. Al 2020, hem augmentat la nostra activitat de manera considerable de 497.348€ a 616.095€. A més, el 31% dels préstecs que obtenim són de finances ètiques i cooperatives, i l’altra gran part són de banca pública a través de l’Institut Català de Finances (ICF), alhora que el 95% dels nostres recursos financers també estan dipositats en aquest tipus d’entitats.
Referent a la perspectiva de gènere, es manté força igual que els altres anys, com podeu veure a les infografies, tot i que aquest 2020 ha augmentat la presència femenina a la composició general de la cooperativa: el 63% de les sòcies són dones. A més, tant a nivell de projectes d’habitatge com dins el cos tècnic, ens preocupem per les cures dels grups, ja que volem prevenir i reduir conflictes potencials i abordar aquells que sorgeixin amb més consciència i recursos. Quan parlem de cures, però, també hi englobem les cures de la gent gran i la perspectiva feminista. A Sostre Cívic vetllem per l’equitat i la democràcia interna de la nostra cooperativa.
En el camp de la sostenibilitat ambiental ens mantenim igual que el 2019 amb un percentatge del 78%. A Sostre Cívic disposem d’un pla d’acció de gestió ambiental, amb el qual portem un control intern de les emissions de CO2 dels edificis; facilitem ajudes en relació amb el transport; realitzem pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica; tenim el servei elèctric amb empreses 100% renovables; incorporem criteris de consum responsable a l’hora d’adquirir productes i organitzem esdeveniments amb criteris mediambientals.En els projectes d’habitatge cooperatiu que desenvolupem, doncs, hi incorporem una vessant sostenible en els sistemes energètics de l’edificació. Per exemple, els projectes que estem construint a Barcelona com La Balma, al Poblenou i Cirerers, a Roquetes, tenen l’estructura de fusta.
A més, l’oficina de treball està ubicada en un dels locals compartits del Grup Ecos en el qual es duen a terme diverses accions sostenibles amb el medi ambient: la compra compartida de paper reciclat; l’ús d’energia provinent de fonts renovables; la implementació d’un sistema de filtració de l’aigua i l’ús de productes de neteja ecològics, entre altres. Amb això, el nostre objectiu és seguir vetllant pel medi ambient amb tot allò que tinguem a l’abast i seguir millorant dia rere dia.
Des de Sostre Cívic estem molt compromeses amb la intercooperació, començant per compartir l’espai al grup cooperatiu Ecos, format per empreses de l’economia social i solidària. En la mesura del possible, compartim coneixements, la gestió i diferents projectes. A més, destinem el 62% de les nostres compres a proveïdors del mercat social, una tasca complicada de dur a terme depenent del sector en què se situï cada empresa de l’ESS. En el nostre cas, podem treballar amb empreses del mercat social, però n’hi ha d’altres que ho tenen més difícil i per això la mitjana és del 17%.
Pel que fa a la qualitat laboral de Sostre Cívic, complim amb les mesures preventives i/o per la promoció de la salut al centre de treball; amb les millores dels permisos establerts per la llei en conciliació de la vida familiar i laboral i amb els espais d’atenció emocional i cura a les treballadores a l’entorn laboral. Així mateix, la resolució d’aquest aspecte l’assolim amb un percentatge elevat, encara que seguim tenint camí per recórrer pel que fa al camp del reglament o protocol intern que millora les condicions laborals establertes pel conveni.
El Balanç Social és una eina molt eficaç per ajudar-nos a millorar a totes les empreses que formem part de l’ESS. Al cap de l’any ens mostra si hem avançat o no en termes financers o econòmics, el percentatge de compres que destinem als proveïdors del mercat social i com hem millorat en termes de paritat. Aquestes dades ens animen a seguir progressant i veure l’impacte que té la nostra tasca: hem vist com les dones són les que configuren més de la meitat de la base social, que hem augmentat la nostra activitat i que fem els possibles per proveir-nos d’empreses de l’economia social. Així i tot, tenim en compte que aquest 2020 en especial ha estat un any complicat i el Balanç Social ens ha ajudat a veure les llums i les ombres de la nostra activitat i sortir més forts del context de la pandèmia de la Covid-19 que malauradament ens ha tocat viure. Com sempre, doncs, seguirem avançant i millorant en tots els aspectes que ens ocupen.
El Balanç Social 2020 de la Xarxa de l’Economia Solidària és sobre l’impacte que està tenint la crisi desencadenada per la Covid-19 en les entitats de l’ESS, per tal de poder dissenyar plans i propostes a mig i llarg termini. L’objectiu final, segons els responsables del Balanç Social a la XES, és que aquesta eina també serveixi per donar una resposta conjunta al context d’incertesa i de crisi social que estem vivint arran de la pandèmia. El podreu trobar a l’apartat de publicacions del web de la XES, així com també el resum executiu, i recuperar la presentació que es va fer el 16 de novembre al repositori de la FESC, si no vau poder assistir-hi.
Vols viure en un habitatge cooperatiu al Bages? El 15 d’abril (i fins el 5 de maig) obrirem les inscripcions per participar en aquest projecte: Edifici de 5 habitatges, a Sant Joan de Vilatorrada, al costat de Manresa i per tant sota el seu radi d’influència. Consta de planta baixa i 2 plantes construït l’any 2015, que no ha estat mai habitat. Situat a 350m (4 minuts caminant) de l’estació d’autobusos i a 10 minuts caminant de l’Ajuntament i la Plaça Nova. L’edifici compta amb ascensor per accés als habitatges. Està dissenyat amb habitatges de diferents mides i habitacions, tal i com es podrà veure en aquest document. Tots els habitatges són habitatges de protecció oficial i caldrà complir els requisits per accedir-hi. L’immoble era propietat d’una entitat bancària i s’ha pogut rescatar del mercat especulatiu amb la compra via el dret de tanteig.
Xerrada informativa i visites a l’immoble
Per a més detalls sobre aquest projecte, el dimarts 6 d’abril a les 18h farem una xerrada informativa amb informació rellevant sobre el projecte, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi. També pots consultar aquí.
L’edifici ha estat adquirit mitjançant el dret de tanteig vigent des de l’aprovació del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Amb l’aprovació d’aquest decret es dóna preferència a la Generalitat, ajuntaments i promotors socials com Sostre Cívic per la compra d’aquests habitatges.
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va impulsar un acord amb l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar les operacions d’adquisició via tanteig des de l’ICF.
Com puc participar-hi?
Per a més detalls sobre aquest projecte, pots consultar en aquest document informatiu tota la informació rellevant sobre la nostra entitat, les característiques de l’edifici i dels habitatges, les condicions i requisits d’accés i totes aquelles dades rellevants per accedir-hi.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments