Hem adquirit l’habitatge del Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres, per garantir el seu dret a l’habitatge i protegir-lo de l’especulació. L’operació s’ha fet possible gràcies al suport de l’ICF i l’Agència Catalana de l’Habitatge, i representa una nova forma de col·laboració entre el cooperativisme i el moviment pel dret a l’habitatge.
L’habitatge, situat en una planta baixa del polígon Font Magués, té 55 m². L’hem adquirit al fons Divarian per un import de 54.200 €, i hi ha prevista una inversió addicional de fins a 49.000 € per rehabilitar-lo i millorar-ne l’eficiència energètica. Sostre Cívic serà la titular i gestora de l’habitatge, i en Juanjo, com a soci de la cooperativa, en tindrà el dret d’ús de manera permanent mitjançant una quota mensual equiparable al seu antic lloguer.
Aquesta operació ha estat possible gràcies a un préstec tou de l’Institut Català de Finances (ICF), bonificat per l’Agència Catalana de l’Habitatge (AHC), dins del programa per mobilitzar habitatges cap a usos socials disponibles per a promotores privades catalogades com a promotores socials, com la nostra. A canvi, Sostre Cívic en mantindrà la titularitat només durant 75 anys i, posteriorment, l’immoble s’incorporarà al parc públic d’habitatge de la Generalitat.
Una aliança per transformar conflictes en habitatge estable
La compra s’emmarca en la línia d’adquisicions de Sostre Cívic per mobilitzar habitatge cap a l’ús social. En el període recent, la cooperativa ha incorporat desenes d’habitatges, amb 74 adquisicions mitjançant tanteig i retracte en set edificis, i experiències puntuals d’habitatges dispersos per atendre situacions d’emergència de la nostra base social. Aquesta experiència reforça la idea que el cooperativisme pot ser una eina eficaç per transformar situacions d’emergència residencial en habitatge estable i assequible.
Reforçar els instruments públics per escalar el model
Per replicar a escala el que han dut a terme Sostre Cívic i el Sindicat amb el pis del Juanjo, cal actualitzar els instruments que avui tenen ajuntaments i entitats socials per mobilitzar habitatge privat cap a usos socials. Des de la cooperativa proposem:
Reforçar el finançament de l’ICF i l’AHC, ampliant el límit de préstec per habitatge fins als 150.000 € (ara només és fins a 100.000 €) i habilitant compres conjuntes amb l’administració.
Ampliar el dret de compra preferent a les llogateres d’un bloc propietat d’un fons o multipropietari que es vengui de manera conjunta, per transformar-lo en cooperativa en cessió d’ús.
Apostar per la mobilització d’habitatge existent com a via ràpida i eficient per garantir el dret a l’habitatge i combatre l’especulació.
Aquest projecte és una mostra de com la col·laboració entre moviment social, cooperativisme i administració pública pot generar solucions reals i replicables per fer front a l’emergència habitacional. “És la manera efectiva d’aturar desnonaments i treure habitatge de l’especulació”, ha assenyalat Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic d’impuls de projectes.
El Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques no només combat la violència directa, sinó també els micromasclismes i la violència simbòlica, com ara no respectar el nom sentit d’una persona, buscant la transformació de les condicions socials que perpetuen la violència.
Avui, 18 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional de la Despatologització Trans, Sostre Cívic celebra una fita important en el seu camí cap a una cooperativa més diversa i respectuosa. Aquesta transformació, proposada per la Comissió del Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques, va més enllà d’un simple canvi administratiu: reflecteix el nostre compromís ferm amb la inclusió i el respecte a la identitat de totes les nostres sòcies.
Nom sentit: un compromís amb la diversitat
Què és el nom sentit? El nom sentit és el nom amb què una persona vol que ens dirigim a ella en les comunicacions. Aquesta opció és especialment rellevant per a: – Persones trans i/o no binàries que volen ser anomenades amb el nom que reflecteix la seva identitat, fins i tot si no coincideix amb el nom legal. – Persones que utilitzen un diminutiu o un sobrenom habitual que no coincideix amb el nom legal.
Com a cooperativa, aspirem a promoure un model d’habitatge basat en principis i valors que cerquen la transformació social cap a una societat més justa i igualitària, on s’estimulin valors de respecte mutu i reconeixement de la diversitat.
Per això hem implementat un canvi crucial en el procés d’alta de noves sòcies: ara poden incloure el seu nom sentit directament al formulari. Aquesta eina és fonamental perquè Sostre Cívic es pugui adreçar a les persones amb el nom amb què s’identifiquen, i no amb el nom registral.
És important destacar que, un cop registrat, totes les comunicacions (correus, cartes, notificacions…) es faran servir amb aquest nom. Per exemple, si una persona s’identifica com a Júlia, encara que el seu DNI digui una altra cosa, podrà utilitzar “Júlia” com a nom.
Com poden canviar el seu nom sentit les sòcies antigues? Per aquelles persones que es van donar d’alta abans que aquest camp estigués disponible en el formulari inicial, ara es pot editar fàcilment a l’apartat “Les Meves Dades” de La Interna. Si una sòcia vol canviar el seu nom sentit, pot accedir al seu espai personal i editar-ho directament des d’allà.
Recorda que aquest és un canvi que acabem d’implementar i, mentre harmonitzem tots els sistemes i documents, pot ser que en algun moment puntual aparegui el nom registral en lloc del nom sentit (per exemple, en alguna comunicació automàtica o document antic). Si t’hi trobes —esperem que no!—, escriu-nos a info@sostrecivic.cat indicant on ho has vist (pantalla, document o correu, i la data). Ho revisarem i corregirem al més aviat possible per garantir que totes les comunicacions respectin la teva identitat.
Un Protocol contra les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques
L’elaboració d’aquest Protocol es va iniciar el juliol de 2022 amb la creació d’un grup motor i va ser acompanyat per la cooperativa L’Esberla. El procés va consistir en 8 sessions de treball entre novembre de 2022 i febrer de 2023, amb la participació d’una quarantena de sòcies.
El Protocol, fruit d’un any de feina, va ser finalment aprovat per àmplia majoria a l’Assemblea General Ordinària del passat 30 de juny de 2023. L’objectiu és garantir que els projectes d’habitatge cooperatiu i l’entorn laboral i cooperatiu de Sostre Cívic siguin un espai segur per a dones i persones LGBTIQ+, ja siguin sòcies convivents, sòcies expectants (grups llavor i sense projecte) o treballadores.
Què és la Comissió del Protocol i què fa?
Per tal de garantir que les actuacions i accions contingudes en el Protocol es portin a terme i se’n faci un seguiment i avaluació, s’ha creat una comissió permanent formada per un equip de persones sensibilitzades i formades en l’àmbit de les violències, que consta de sis sòcies: Alicia Conejero (sòcia usuària), Ester Alegre (sòcia usuària), Guillem Subirachs (soci expectant), Mercedes Estébanez (sòcia expectant), Eva Ortigosa (sòcia de treball) i Mireia Masó (sòcia de treball).
Des de la seva creació en 2023, les actuacions que ja s’han desplegat s’inclouen:
La creació d’un espai de treball entre les comissions de cures dels diferents projectes per treballar en l’autodiagnosi de cada projecte.
La incorporació d’una sessió sobre la prevenció i l’abordatge de violències masclistes i LGTB-fòbiques a l’itinerari formatiu “Primers passos”.
La introducció del Protocol i el circuit d’actuació a la documentació interna de l’entitat.
L’atenció de tres casos per valorar el seu abordatge (un desestimat, un en seguiment i un altre seguint el seu curs).
A més, la Comissió ha vetllat per l’establiment d’un canal segur per a la comunicació de situacions de violència: es pot contactar per escrit a espaisegur@sostrecivic.cat, o omplint aquest formulari web.
Un pas endavant per fer créixer la participació i l’aprenentatge col·lectiu dins la cooperativa, amb nous itineraris pensats per a totes les sòcies, tant les que comencen com les que ja hi són.
Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025
Comencem el curs amb una novetat important: estrenem un nou marc per participar, formar-nos i fer comunitat dins la cooperativa! Volem que totes les sòcies —les que acaben d’arribar i les que ja fa temps que hi són— tinguem camins clars per implicar-nos, aprendre i decidir juntes com volem fer créixer Sostre Cívic.
Amb l’inici del curs, a Sostre Cívic encarem una etapa important: posem en marxa un nou marc de participació, formació i acompanyament! Una manera actualitzada de seguir reforçant els espais col·lectius i fer créixer la cooperativa amb més eines, més companyia i més veu per a totes.
Per què aquesta nova proposta?
Aquest nou plantejament és fruit del Pla Estratègic 2025, aprovat a l’Assemblea General del 2023, i neix de l’aposta clara per una governança més democràtica, accessible i transformadora. Perquè a Sostre Cívic creiem que no n’hi ha prou amb tenir accés a un habitatge digne: volem construir un model on les persones siguem protagonistes i puguem participar en com gestionem els projectes, prenem decisions i fem comunitat. La participació activa i la formació contínua són la clau per enfortir el nostre model d’habitatge cooperatiu.
I per fer-ho possible, cal cuidar els espais on això passa, i donar eines a tothom perquè s’hi pugui implicar. El nou marc ens ha permès posar ordre, claredat i sentit a molts espais que ja teníem… i afegir-ne de nous!
Imatges de Jesús G. Pastor (@unfotografo)
Formació i participació activa: Els nous itineraris al detall
Per potenciar aquests valors i facilitar la implicació de les sòcies, hem dissenyat uns itineraris clars i estructurats perquè qualsevol persona que vulgui formar part de la cooperativa —sigui individualment o en grup— trobi camins clars i moments compartits per entendre què és Sostre Cívic, conèixer altres sòcies, formar-se i començar a participar.
1. Itinerari per a sòcies que s’incorporen individualment:
Sessió informativa mensual (2 cops al mes): Una activitat oberta i gratuïta —una presencial i una en línia— per fer el primer pas dins la cooperativa. T’hi expliquem les bases de l’habitatge cooperatiu i com funcionem a Sostre Cívic.
Sessió d’acollida i formació inicial (trimestral): Espai de trobada per a les noves sòcies. Ens coneixem, compartim dubtes i comencem a teixir vincles per entrar als espais col·lectius de participació i vida cooperativa.
La Tarda de Sostre Cívic (semestral): Un nou espai pensat per descobrir els projectes amb vacants, aprofundir en aspectes concrets del model i connectar amb altres sòcies de la cooperativa.
Itinerari formatiu “Primers Passos” (semestral): Una formació introductòria per entendre els pilars de Sostre Cívic. Tot i que està pensada sobretot per a grups llavor, és oberta a totes les tipologies de sòcies (expectants, en promoció o convivint).
2. Itinerari per a grups de sòcies:
Sessió informativa mensual (2 cops al mes): També és el punt de partida per a grups. Aquí expliquem com funciona el model i què implica formar part de la cooperativa. Cal fer-la abans d’entrar a qualsevol altre espai.
Sessió d’impuls per a grups nous (trimestral): Un espai d’assessorament i informació inicial per a grups de tres persones o més que volen impulsar un projecte conjunt. Aquest és un servei obert també a persones no sòcies de la cooperativa, però és imprescindible que abans d’aquestes sessions la majoria del grup hagi assistit a la sessió informativa mensual.
Alta del grup a Sostre Cívic: Després de les primeres sessions obertes, arriba el moment de fer el pas de formar part de la cooperativa. Cal que el grup faci la sol·licitud d’alta a través d’un formulari, on s’inclou una breu descripció del projecte i l’ideari del grup. És imprescindible que com a mínim la meitat de les unitats de convivència siguin sòcies individuals de Sostre Cívic. A partir d’aquest punt, les activitats passen a ser exclusivament per a persones sòcies.
Reunió de grups llavor (trimestral): Pensada per als grups llavor consolidats de la cooperativa, és un espai de seguiment compartit, on posar-se al corrent de les novetats, resoldre dubtes i rebre formació específica. L’objectiu és oferir suport continuat i fomentar la resolució de dubtes en comunitat.
Itinerari formatiu “Impuls de projectes” (semestral): Un curs pràctic per a grups llavor o projectes en fase inicial, que té com a objectiu dotar les sòcies de coneixements i eines clau per avançar en el desenvolupament del seu projecte.
A més d’aquests itineraris, els grups que necessitin suport específic en algun àmbit, com l’acompanyament a reunions amb ajuntaments o l’anàlisi de solars, rebran atenció a través de correu electrònic o trobades virtuals. Aquesta nova organització comporta l’eliminació del SAHC, canalitzant el suport de manera més eficient a través dels espais grupals.
Queda’t pendent de l’agenda!
T’animem a aprofitar els espais de formació i debat, i a apuntar-te a les activitats que més t’interessin. El futur de l’habitatge cooperatiu el construïm entre totes!
Per ara, ja tens disponible el calendari detallat d’activitats d’aquest trimestre, perquè et puguis reservar les dates a la teva agenda! El pots consultar i descarregar a continuació:
I, per finalitzar, et recordem que les inscripcions a totes les activitats es gestionaran a través de La Interna, la nostra eina de gestió i comunicació per a sòcies. Com sempre, informarem la base social de tots els actes a mesura que s’acostin les dates, pels nostres canals habituals: el butlletí quinzenal de sòcies i les xarxes socials.
Visita d’obres del grup impulsor del projecte Terra de Mar, a Palamós
El curs 2025-2026 arriba amb moltes novetats per al moviment català de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús! A Sostre Cívic, diversos projectes i esdeveniments marcaran els pròxims mesos: aquest curs serà un moment clau per al creixement dels nostres projectes, la incidència política i la participació de les nostres sòcies.
Perquè puguis tenir una visió clara del que s’acosta, hem recollit 7 fites clau que tindran lloc en aquests mesos i que marquen la nostra ruta cap a un model d’habitatge més just i comunitari:
1. Inaugurem les obres de Can 70 i Ca l’Ordit: nous projectes prenen forma
Començarem el curs celebrant el 26 de setembre la inauguració de les obres de Can 70 (Sarrià, Barcelona), un dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu sènior. Aquesta iniciativa és un clar exemple de com el model respon a les necessitats de la gent gran, prioritzant les cures, la salut i l’autonomia personal a través de comunitats de suport mutu. A més, incorpora innovadores tipologies de convivència com els clústers, que ja hem pogut observar en models suïssos, però que encara no hem desenvolupat en cap dels nostres projectes.
Poc després, al novembre, celebrarem la inauguració de les obres de Ca l’Ordit (Sant Andreu, Barcelona): un edifici de 10 plantes amb 62 habitatges en cessió d’ús. El projecte preveu espais comuns (cuina, bugaderia i sales polivalents) i una aposta d’inclusió en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB: entre el 10% i el 12% dels habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual.
Tots dos projectes es construeixen sobre sòls públics cedits durant 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del conveni ESAL per a ampliar el parc d’habitatge protegit a la ciutat.
2. Una nova legislació per blindar el model cooperatiu
Aquest curs pot ser decisiu per al marc legal de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El Parlament de Catalunya va iniciar aquest darrer mes de juliol la tramitació d’un canvi de la llei de cooperatives per a reconèixer explícitament el model d’habitatge en cessió d’ús, el seu interès públic i establir un marc estable per garantir la seva funció social i la propietat col·lectiva. Paral·lelament, el passat febrer, el Congrés dels Diputats també va aprovar una proposta de suport al cooperativisme d’habitatge, que insta el Govern a reforçar-lo amb millores normatives i de finançament.
Per entendre millor aquest nou escenari legal i les seves implicacions, el 3 d’octubre tindrem una formació clau sobre la Llei de cooperatives en el marc de Coòpolis, oberta a totes les persones i entitats interessades. Tens més informació i t’hi pots inscriure en aquesta pàgina.
3. L’impacte positiu de l’habitatge cooperatiu, en dades
Pròximament, El 30 de setembre, al BLOC4BCN, es presentarà l’estudi d’impacte impulsat per Habicoop, elaborat conjuntament les cooperatives Andaira i El Risell, en col·laboració amb l’Observatori DESCA, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi, que hem impulsat des de Sostre Cívic i amb la participació de 13 cooperatives i més de 280 persones, evidencia beneficis clars en els àmbits social, ambiental i l’econòmic. Entre els resultats, destaca que el consum energètic dels habitatges cooperatius és un 55% inferior a la mitjana catalana, amb un 90% d’energia renovable, i que el cost per m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
A més, el model garanteix millor estabilitat i assequibilitat que el mercat privat, afavorint projectes de vida a llarg termini. En l’àmbit social, es redueix significativament la soledat no desitjada i augmenta la cohesió comunitària, amb una clara millora en el benestar emocional i la qualitat de vida. Finalment, l’estudi constata que el model és financerament viable i socialment transformador, amb una presència destacada de dones i persones no binàries, i amb una organització comunitària que integra les cures de manera equitativa, generant entorns més justos i inclusius.
4. Impulsem el conveni ESAL: l’esperança de més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona
El conveni ESAL (Conveni amb Entitats Sense Afany de Lucre), signat el 2021, ha estat fonamental per al creixement de l’habitatge cooperatiu i social a Barcelona, ja que permet la cessió de sòl municipal a projectes sense ànim de lucre gestionat directament per cooperatives o fundacions de lloguer social. En els primers anys es van adjudicar 16 solars públics per a més de 600 habitatges, garantint que el sòl es mantingués en mans públiques i que els projectes responguessin a criteris de sostenibilitat, inclusió i funció social.
Tanmateix, des del 2022 no s’han assignat nous solars, i per al 2025 només es preveu la construcció de 63 habitatges, un volum molt inferior al necessari i a la demanda i capacitat de promoció que té el sector cooperatiu. Des de Sostre Cívic, la XES i Habicoop hem reclamat a l’Ajuntament la reactivació del conveni, amb l’objectiu d’assegurar almenys 400 nous habitatges el 2025 i avançar cap a una pròrroga real que permeti arribar als 1.000 habitatges en els pròxims anys. Esperem que el curs 2025-2026 porti avenços significatius en aquesta línia, amb una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.
5. Neix “La Corrala” al Poble Sec: habitatge cooperatiu contra la gentrificació
De fet, és gràcies al conveni ESAL que aquest curs veurà l’inici del nou projecte “La Corrala” al barri del Poble Sec de Barcelona. Aquest projecte neix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns del barri que, des del 2015, es van organitzar com a grup llavor de Sostre Cívic per buscar una resposta col·lectiva a la gentrificació i a la creixent especulació immobiliària que patia el barri. Després de molts anys de lluita, Sostre Cívic va rebre recentment la cessió d’un solar municipal per ubicar el futur edifici cooperatiu al Passeig de l’Exposició del Poble Sec, que preveu fins a 8 habitatges en cessió d’ús.
Aprovació del projecte de La Corrala a l’Assemblea General del 14 de juny de 2025
L’Assemblea General de Sostre Cívic del juny de 2025 va aprovar per gairebé unanimitat la constitució del projecte, que actualment està en procés de tramitació del dret de superfície. Una de les sòcies impulsores, Marina Codina, explicava en aquesta entrevista com La Corrala representa l’oportunitat de garantir un habitatge digne i estable al barri, tot reforçant el vincle comunitari i la resistència col·lectiva davant les pressions del mercat.
6. Més llars cooperatives arreu del territori: Cellera del Ter, Cardedeu i Palamós
El final del curs serà especialment il·lusionant amb la finalització de les obres de diversos projectes i l’inici de la seva convivència: l’abril de 2026 serà el torn del projecte D’Avall, un petit projecte de 3 unitats en un edifici rehabilitat a la Cellera de Ter, i abans de l’estiu celebrarem les inauguracions de Cal Paler Nou a Cardedeu i Terra de Mar a Palamós. Aquests tres projectes incorporaran 73 nous habitatges a la cooperativa, ampliant de manera significativa el parc gestionat per Sostre Cívic.
Ja a la tardor, s’hi afegirà Walden XXI, el nostre projecte pioner d’habitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols, i finalment El Cairó, a Granollers, amb els quals superarem els 320 habitatges i ens situarem més a prop dels 550 habitatges en convivència que tenim a l’horitzó proper del 2027. Aquestes noves incorporacions representen que més persones podran gaudir d’un habitatge estable, assequible i autogestionat, fora de les lògiques especulatives del mercat.
L’últim projecte que tenim amb obres avançades actualment ésLa Bertrana, el segon projecte de la nostra cooperativa a Manresa, pel qual obrirem convocatòria a noves incorporacions en novembre de 2025. L’edifici es convertirà en el segon projecte més gran d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, després del de Ca l’Ordit: 60 habitatges de protecció oficial i 336 m² d’espais comunitaris construïts amb criteris de màxima sostenibilitat. Es preveu que les sòcies hi puguin entrar a viure a inicis del 2027.
Cal Paler NouEl CairóTerra de MarWalden XXIImatges de les obres als projectes de Cal Paler Nou, El Cairó, Terra de Mar i Walden XXI
7. Enfortim la participació: Un nou marc d’acollida i acompanyament per a totes les sòcies
Aquest curs 2025-2026, posem en marxa un nou marc de participació que renova i enforteix els espais per a la seva base social, que ja supera les 2.000 sòcies. Amb l’objectiu de millorar la inclusió, la formació i el suport, s’han dissenyat itineraris clars tant per a les sòcies individuals com per als grups.
Les noves sòcies tindran a disposició sessions informatives mensuals i formacions d’acollida trimestrals, així com l’itinerari formatiu “Primers Passos” per aprofundir en els pilars del model. A més, la Tarda de Sostre Cívic neix com a espai semestral per conèixer projectes amb vacants, reforçar vincles i abordar temes clau com les cures o la participació comunitària.
Pel que fa als grups de sòcies, es posen en marxa sessions trimestrals per a grups nous i grups llavor, espais pensats per compartir experiències, resoldre dubtes i rebre orientació col·lectiva. Tot plegat suposa la transformació del Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC), que canalitzarà ara el seu suport a través d’aquests nous espais. Amb aquesta renovació, volem assegurar que el creixement de la cooperativa vagi acompanyat d’una participació activa, informada i significativa de totes les sòcies.
Aquest curs, a Sostre Cívic, continuem construint alternatives reals per garantir el dret a l’habitatge. T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!
L’Assemblea General de la cooperativa aprova un full de ruta per construir una cooperativa radicalment inclusiva i compromesa amb l’antiracisme.
Taula rodona amb Fàtima Taleb, David Karvala i Luz Helena Ramírez, des de Migress, a la 3a Trobada de Sòcies
Des del primer dia sabem que, per construir habitatge digne, cal anar més enllà del marc de l’habitatge. El dret a un sostre es creua amb d’altres, i té un impacte directe en les comunitats. Per això entenem la lluita pel dret a l’habitatge com una eina per avançar cap a la transformació social que impulsa l’economia social i solidària. Fa tres anys vam aprovar el Protocol contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques; ara fem un pas més cap a comunitats més inclusives.
El dissabte 14 de juny, durant l’Assemblea General Ordinària, vam aprovar el nostre posicionament i estratègia antiracista. És el resultat d’un procés compartit iniciat mesos enrere, amb un moment clau a la 3a Trobada de Sòcies (26 d’abril, Nau Bostik), on vam obrir espais per repensar-nos des de l’antiracisme. Allà ja vam deixar clar que no volíem gestos simbòlics, sinó compromisos reals. I ara aquest esperit pren forma com a compromís polític i línies d’acció que seran el punt de partida d’un pla més ampli i sostingut.
Per què l’habitatge cooperatiu ha de ser antiracista?
Per això moltes persones migrades veuen en el nostre model cooperatiu una solució d’habitatge digne. Segons el darrer estudi socioeconòmic de tots els nostres habitatges en convivència (2024), un 21% de les persones adultes que viuen als habitatges de Sostre Cívic han nascut a l’estranger —tres punts per sobre de la mitjana catalana 1—, cosa que ens obliga a actuar. Sobretot, si realment volem que el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús sigui molt més que una fórmula d’accés a un sostre i esdevingui una eina de transformació social basada en la desmercantilització, la inclusió i el suport mutu.
Un procés de construcció col·lectiva: de la trobada amb sòcies migrades a l’Assemblea General
Abans de la 3a Trobada de Sòcies, vam organitzar la jornada “Conviure en diversitat: trobada de persones migrades i racialitzades a Sostre Cívic”, adreçada a persones migrades i racialitzades de la cooperativa. Un espai clau d’escolta i reconeixement, dinamitzat per professionals expertes en diàleg comunitari, que va aportar experiències i mirades que van enriquir el debat incorporant-hi la veu del col·lectiu migrat i racialitzat.
Dies després, la 3a Trobada de Sòcies amb el lema “Construïm un sostre antiracista i inclusiu”, va ser una jornada intensa de reflexió sobre les desigualtats estructurals i els reptes d’un cooperativisme realment inclusiu. A través de tallers i debats —com recullen les cròniques al web i al Jornal.cat— van emergir propostes i compromisos que ara prenen forma.
Votació a l’Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025
L’Estratègia Antiracista de Sostre Cívic: Un compromís tangible
L’estratègia aprovada a l’Assemblea s’articula en tres àmbits:
Coneixement i posicionament polític: incorporar la perspectiva antiracista al discurs i les pràctiques de la cooperativa, i disposar de dades per detectar eixos de discriminació.
Convivència en la diversitat: fomentar comunitats diverses, facilitar la participació de persones d’orígens diversos, i reforçar l’acord de 2019 amb una mirada descolonial i antiracista.
Formació i participació: formar la base social en antiracisme, promoure espais d’interacció i garantir l’accés de persones migrades i racialitzades als espais de governança.
Aquestes línies d’acció volen garantir l’accés real a l’habitatge cooperatiu, revisar protocols interns i fomentar una convivència intercultural transformadora.
Des de Sostre Cívic, continuem construint, juntes, un sostre cooperatiu, antiracista i inclusiu. Ho fem amb les sòcies, els projectes i les aliances del cooperativisme i dels moviments pel dret a l’habitatge. La Trobada de Sòcies va ser l’espurna. L’estratègia antiracista, el primer pas. Ara toca posar-hi cos, cor i pràctica.
Foto de la delegació de Sostre Cívic al pati de l’edifici cooperatiu de Écoquartier Jonction – Écojonx a Zúric (Ginebra)
Durant tres dies, vam conèixer de prop projectes referents d’habitatge cooperatiu a Zúric i Ginebra, de la mà de les seves protagonistes. Hem tornat amb inspiració i idees molt concretes per fer créixer el model a Catalunya, sabent que és possible combinar sostenibilitat, accés assequible, gestió comunitària i escala.
La darrera setmana de juny, una delegació de Sostre Cívic vam participar en una visita d’estudi a Suïssa per conèixer de prop un dels models més avançats i consolidats d’habitatge cooperatiu a Europa. La delegació estava formada per membres de l’equip tècnic, col·laboradors, i membres del Consell Rector, acompanyats també per algunes membres del grup cooperatiu Tangente de Madrid. La visita, organitzada per urbaMonde, una entitat franco-suïssa sense ànim de lucre que promou l’habitatge col·laboratiu i comunitari a escala internacional, ens va portar durant tres dies a les ciutats de Zúric i Ginebra. Totes dues realitats urbanes tenen trajectòries diferents, però amb una aposta compartida per l’habitatge sense ànim de lucre, el cooperativisme en cessió d’ús i la participació ciutadana que fonamenten el dret a l’habitatge.
Un model amb dècades de recorregut
El context suís, caracteritzat per un sistema federal amb una alta autonomia dels cantons i ajuntaments, ha afavorit que les cooperatives de cessió d’ús siguin una peça clau del parc d’habitatge. En ciutats com Zúric o Ginebra, més d’un 20% dels habitatges estan en mans de cooperatives o fundacions sense ànim de lucre, i existeixen lleis específiques i finançament públic i bancari favorable que ho fan possible.
El model cooperatiu suís té arrels centenàries i ha estat promogut activament per ajuntaments i cantons mitjançant la cessió de sòl i la creació de lleis específiques. És important també destacar el suport de cooperatives emissores de bons (com la Bond Issuing Cooperative) i les federacions, que agrupen més de 1.200 cooperatives i tenen un paper clau en la formació, l’assessorament i la incidència política. A Zúric, un 20% de la població viu en habitatges cooperatius, i les quotes d’ús són, de mitjana, un 30-40% menors que els preus del mercat. El model combina autonomia democràtica, no lucre i reinversió dels excedents en nous projectes i un manteniment adequat dels edificis. Tot i el seu èxit, afronta nous reptes com l’encariment de la construcció, la renovació del parc antic i l’adaptació a la diversitat social.
Visita de la delegació a diferents edificis cooperatius de Zúric (Ginebra)
Cooperatives referents en innovació tipològica i ambiental
A Zúric, vam visitar la cooperativa Mehr als Wohnen, que gestiona tot el barri sencer de Hunziker, amb 13 edificis i més de 1.200 residents, i incorpora arquitectura innovadora, espais compartits i estratègies de descarbonització. També vam veure Kalkbreite, amb 90 habitatges i espais comercials, un exemple d’integració urbana i permeabilitat entre espais públics i privats.
A Ginebra, vam reunir-nos amb la federació local de cooperatives (GCHG) i la xarxa d’economia solidària APRÈS-G, i vam conèixer CODHA que, com Sostre Cívic, és una cooperativa d’habitatges que gestiona múltiples projectes en una única organització sota el model de cessió d’ús. CODHA té més de 7.000 membres, 800 habitatges en 19 edificis i 12 projectes en desenvolupament. Un d’ells, Jonction Écoquartier – Écojonx, és un conjunt de 100 habitatges que destaca per l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible (només hi pot viure qui no té cotxe privat) i l’autogestió dels espais comuns i exteriors (fins a 1000 m²). Entre aquests, hi compta un hort urbà, diferents sales polivalents i de jocs, de bricolatge, d’emmagatzematge, dormitoris per convidats i, fins i tot, un tobogan que baixa unes tres plantes, des de l’hort fins al pati interior!
Al barri de Vieusseux, vam visitar Soubeyran, un edifici de 38 habitatges impulsat per la cooperativa Équilibre (que també, com Sostre Cívic, gestiona diversos projectes) i les obres de Archipel, amb 20 habitatges. Aquest segon forma part d’una operació urbanística majoritàriament privada que gràcies a la regulació local ha possibilitat la inclusió d’aquesta iniciativa cooperativa. Tots dos projectes contenen sistemes ecològics innovadors, com l’aïllament de bales de palla i el compostatge del 100% de les aigües residuals amb un sistema de compostatge basat en cucs i reciclatge de l’orina per usos agrícoles.
Un altre punt destacat va ser el nou ecobarri de Les Vergers de Meyrin, amb més de 1.300 habitatges repartits en 30 edificis, dels quals bona part d’ells són gestionats per fins a set cooperatives diferents. Un referent de com la col·laboració entre cooperatives i administració permet promoure barris sencers amb habitatge assequible, infraestructures compartides i alta qualitat arquitectònica i ambiental. Hi vam visitar Voisinage (gestionat per CODHA, dos edificis amb 120 habitatges) i Équilibre (tres edificis amb 70 habitatges), que destaquen per la gran quantitat d’espais compartits (gimnàs, rocòdrom, bugaderies, i altres sales d’ús polivalents, a més de nombroses activitats comunitàries obertes al barri com teatres, granges, circ, etc.), la qualitat ambiental i els processos participatius. També vam conèixer La Ciguë, cooperativa estudiantil vinculada a CODHA, amb clústers de 2 a 15 persones i una estructura de participació horitzontal, que facilita l’accés a joves i forma futurs cooperativistes.
Visita de la delegació a sistemes sostenibles i espais comuns de diferents edificis cooperatius de Ginebra.
Clústers: convivència comunitària amb espais compartits
Una de les innovacions que vam observar en diverses cooperatives suïsses és la implementació dels clústers d’habitatge, una forma de convivència col·lectiva que combina espais privatius amb espais comuns dins d’un mateix habitatge o planta. Aquest model busca fomentar la vida comunitària sense renunciar a la intimitat, i és especialment útil per a col·lectius diversos com persones joves, persones grans o famílies amb estructures flexibles. Aquest model, per exemple, és el que estem implantant en algun dels nostres projectes com a Can 70.
A Mehr als Wohnen, per exemple, vam visitar habitatges amb clústers d’entre 8 i 10 persones per unitat, organitzats en plantes de fins a 20 residents, amb cuines compartides i espais d’estar comuns, mantenint alhora habitacions independents, la majoria amb lavabos i petita cuina independent. A Écojonx i Archipel, també vam veure formats similars, amb clústers que combinen espais privatius mínims i zones comunes àmplies, com sales menjador, bugaderies o espais de cura. A La Ciguë, la cooperativa d’estudiants, els clústers són el nucli del projecte: pisos compartits de 2 a 15 persones, amb estructures molt participatives i una gestió comunitària directa de l’espai.
Visita a clústers ubicats a edificis cooperatius de Zúric i Ginebra.
Claus per fer créixer el model a Catalunya
A més d’inspirar-nos, la visita ens ha mostrat algunes claus per escalar el model cooperatiu a Catalunya de manera efectiva:
La cessió de sòl públic, sempre a llarg termini (75-100 anys), és un sistema estructural i imprescindible per garantir viabilitat.
Els crèdits públics i bancaris cobreixen fins al 95% del cost, amb aval i anticipació abans de la llicència.
Es facilita l’entrada a nous projectes amb ajuts retornables al capital social inicial dels socis.
També vam veure com les cooperatives suïsses disposen d’estructura tècnica pròpia i estable, capacitat d’incidència i federacions fortes que actuen com a interlocutors clau amb les administracions.
Tornar de Suïssa ha estat una sacsejada d’il·lusió i d’ambició. Si volem fer créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, necessitem actuar com a sector, demanar més i millor suport públic i compartir coneixement. El que avui ja és una realitat consolidada a Suïssa va començar, com nosaltres, per l’impuls dels moviments socials i la defensa de l’habitatge com a dret i no com a mercaderia.
Ara toca transformar aquests aprenentatges en acció. A Sostre Cívic hi tornem amb més eines, aliances i idees per fer-ho possible.
El nou local té una capacitat per a 120 llocs de treball, i esdevindrà la seu de les quatre entitats i un centre obert a projectes de l’economia social i solidària
El projecte, amb una inversió conjunta de 4,5 milions d’euros, compta amb el suport financer de Fiare Banca Ètica i Coop 57
El nou espai consolida el triangle cooperatiu del centre de Barcelona, amb la seu del Grup Ecos al carrer Casp i la del Col·lectiu Ronda al carrer Trafalgar
Hem adquirit un local de 1.400 m² al carrer Trafalgar de Barcelona, conjuntament amb tres cooperatives germanes —Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític— amb l’objectiu de crear-hi un espai de treball compartit i obert a projectes de l’economia social i solidària.
Aquest nou espai esdevindrà la futura seu de les quatre entitats, però volem que sigui molt més que unes oficines. La nostra voluntat és que esdevingui un punt de trobada per a iniciatives transformadores, amb capacitat per a 120 llocs de treball i infraestructures pensades per generar activitat col·lectiva i impacte social. Arç Cooperativa és una corredoria d’assegurances ètiques amb més de quaranta anys d’història; Som Connexió, una cooperativa de telefonia ètica; i Crític, un mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació i anàlisi crítica de la realitat social catalana.
Les obres de rehabilitació ja han començat. El disseny arquitectònic va a càrrec de la cooperativa Celobert, mentre que l’execució és responsabilitat de la cooperativa La Constructiva. Està previst que l’espai entri en funcionament el maig de 2026.
Aquest projecte representa una inversió de 4,5 milions d’euros i ha estat possible gràcies a l’aportació de fons propis i al suport financer de Coop57 i Fiare Banca Ètica, que és el primer cop que col·laboren en un finançament conjunt. A més, Crític compta amb un préstec participatiu de la Fundació Seira. Aquesta operació ens permet avançar en l’estratègia de patrimonialització i dotar-nos d’una base estable per al creixement i la consolidació a llarg termini.
Més que oficines: un ecosistema cooperatiu
No es tracta només de compartir un espai físic, sinó de construir conjuntament un ecosistema de col·laboració, coneixement i transformació social. El local disposarà d’una sala d’actes oberta a activitats i esdeveniments de l’economia social i solidària, així com d’un estudi de videopòdcast impulsat per Crític.
Amb aquest pas, consolidem el triangle cooperatiu al centre de Barcelona, al costat del Grup Ecos (al carrer Casp) i del Col·lectiu Ronda (també al carrer Trafalgar). Arç, Crític i Sostre Cívic ja formem part del Grup Ecos, de manera que aquest nou espai reforça les aliances i l’enxarxament entre cooperatives del territori.
Per què és important aquest projecte?
A Sostre Cívic entenem que per fer créixer l’ecosistema cooperatiu cal també consolidar-lo patrimonialment. Amb aquesta compra, fem un pas estratègic per garantir l’estabilitat a llarg termini i l’accés a espais al centre de la ciutat, cada vegada més restringit per a iniciatives de l’economia social.
Aquest projecte és també una expressió clara de la intercooperació: quatre entitats que compartim valors unim forces per construir una alternativa sòlida en àmbits tan diversos com l’habitatge, les assegurances, les telecomunicacions i el periodisme. I, com sempre, ho fem posant la vida i la comunitat al centre.
El nostre model d’habitatge cooperatiu ha estat reconegut com una de les millors iniciatives europees en la categoria “Més que un sostre – suport a comunitats amb igualtat d’oportunitats”. El veredicte es farà públic el 5 de juny, durant el Festival Internacional d’Habitatge Social a Dublín, però ja podem dir que ser finalistes d’aquests premis és un pas molt important.
Un nou reconeixement internacional al model cooperatiu català
Els European Responsible Housing Awards són uns dels guardons més rellevants en el sector de l’habitatge a escala europea. Els impulsen Housing Europe (la gran xarxa europea d’habitatge públic i social), la Unió Internacional de Llogateres i la Comissió Europea, i tenen com a objectiu destacar els projectes que defensen l’habitatge com un dret, no com un bé especulatiu.
Aquest any, s’hi han presentat projectes de 12 països, i el nostre ha estat seleccionat com a finalista al costat d’iniciatives d’Hongria, Àustria, Alemanya, Noruega i França. Totes elles combinen l’accés digne a l’habitatge amb serveis comunitaris vinculats a l’educació, les cures o l’envelliment actiu. Compartir categoria amb aquests projectes ens enforteix i ens inspira.
Un model que aposta per la propietat col·lectiva i el dret d’ús
El jurat —format per persones expertes del món de l’habitatge, l’administració i el cooperativisme— ha valorat especialment el nostre enfocament: habitatge en mans col·lectives, dret d’ús indefinit i desconnexió del mercat immobiliari. Un model que, amb més de 550 habitatges a Catalunya i una base social de més de 1.900 persones, ha demostrat ser viable, escalable i transformador.
Ens fa especial il·lusió compartir escenari amb veus referents com Barbara Steenbergen (IUT), Katharina Knapton-Vierlich (Comissió Europea), Marcos Ros (eurodiputat) o Andrea Colantonio (Banc Europeu d’Inversions). La gala de lliurament tindrà lloc el 5 de juny a Dublín, i hi serem presents com a part del Festival Internacional d’Habitatge Social, un espai clau de debat i trobada per a professionals, institucions i moviments d’arreu del continent, que just la darrera edició es va celebrar a Barcelona.
Catalunya es consolida com a referent europeu
Aquesta nominació no és un fet aïllat. El 2019, La Borda (cooperativa d’habitatges al barri de Sants de Barcelona) va rebre una menció especial als mateixos premis, i l’Ajuntament de Barcelona va guanyar amb els seus allotjaments modulars. El 2022, el reconeixement va ser per a l’Ajuntament de Mataró amb un projecte de lloguer cooperatiu. Són mostres que a Catalunya s’està obrint camí un model alternatiu d’habitatge, amb justícia social, sostenibilitat i democràcia com a pilars.
Formar part dels projectes finalistes ens anima a seguir treballant des del cooperativisme per garantir el dret a l’habitatge. Estem convençudes que la transformació del model passa per alternatives com la nostra: col·lectives, estables, inclusives i arrelades al territori.
Hem recaptat més d’1 milió d’euros gràcies a la implicació activa de les nostres sòcies i reforcem de nou els títols participatius com una oportunitat d’inversió oberta a tothom
A Sostre Cívic estem molt satisfets amb l’èxit de la nostra campanya de capital social voluntari! Des del passat mes de desembre hem recaptat més de 654.000 euros, gràcies a l’aportació de 82 sòcies, 32 de les quals s’han sumat recentment a la cooperativa. Des que vam iniciar aquesta possibilitat l’any 2022, ja són 140 les sòcies que hi han participat, aconseguint mobilitzar més d’1 milió d’euros.
El capital social voluntari és una aportació extra que les sòcies poden fer, a banda dels 100 euros obligatoris per formar part de la cooperativa. És una inversió social que beneficia tothom: la cooperativa es reforça financerament per impulsar nous projectes i millorar l’accessibilitat econòmica dels habitatges, i les persones que hi participen reben un interès fix anual del 3%. Aquest sistema enforteix la nostra capacitat financera i ens facilita accedir a altres fonts de finançament extern.
Aquesta eina de finançament col·lectiu ha estat clau per enfortir financerament l’entitat i fer créixer el model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic. Ara com ara, estem impulsant 11 nous projectes arreu del país, que sumaran més de 370 habitatges, i que s’afegiran als 14 edificis actuals amb prop de 190 habitatges ja en funcionament, on viuen més de 250 sòcies. És a dir, amb la gestió de més de 550 habitatges, Sostre Cívic lidera avui el moviment de l’habitatge cooperatiu a Catalunya, dins un total de 1.200 habitatges cooperatius que existeixen al territori. Dels nous projectes previstos fins al 2027, 6 compten amb el cofinançament del Council of Europe Development Bank, que ha concedit a Sostre Cívic un crèdit de 31 milions d’euros. És el crèdit més important mai concedit per una institució europea a una cooperativa catalana.
Ara, després de l’èxit de la campanya de capital social voluntari, obrim una nova oportunitat de finançament que és oberta a tothom: els títols participatius. Aquesta forma d’inversió permet que qualsevol persona, sigui o no sòcia, pugui donar suport directament a projectes concrets de Sostre Cívic.
Què són els títols participatius?
Els títols participatius són una forma d’inversió ètica i cooperativa que et permet donar suport a un projecte d’habitatge cooperatiu mitjançant una aportació econòmica. A canvi, s’obté un interès anual fix i, passat un temps, es recuperen els diners invertits amb condicions transparents i segures:
Cada títol val 500 euros. Pots comprar-ne un o més d’un.
Els títols tenen un venciment inicial de 3 anys. Després, cada any pots decidir si vols renovar-los o recuperar els diners.
Cada títol té un interès fix del 2,5% cada any. Per exemple, si compres un títol de 500 €, cobraràs 12,50 € cada any.
En aquests moments, tenim disponibles aportacions per als següents projectes:
Cal Paler Nou (Cardedeu): 39 habitatges en fase final d’obres sobre sòl privat.
Cirerers (Barcelona): 32 habitatges en fusta al barri de Roquetes, habitat des del 2022, en fase de consolidació econòmica.
La Balma (Barcelona): Projecte emblemàtic consolidat i reconegut internacionalment, amb aportacions obertes per reforçar-ne la sostenibilitat econòmica.
Amb aquesta nova campanya volem que encara més persones s’impliquin activament en el model cooperatiu d’habitatge, apostant per una inversió conscient i ètica.
La campanya ja està activa i es poden adquirir títols participatius fins al 13 de juny a la web collabora.sostrecivic.cat
El passat dissabte 26 d’abril vam celebrar la 3a Trobada de Sòcies de Sostre Cívic a la Nau Bostik de Barcelona. Prop de 200 persones van participar en una jornada intensa i engrescadora, plena de reflexions, aprenentatges i espais de trobada.
1– Vam obrir la jornada reflexionant sobre racisme i habitatge. L’activista Safia El Aaddam i el periodista Xavier Giró ens van recordar que el racisme és estructural i afecta drets fonamentals com l’accés a l’habitatge. Es va remarcar que el racisme institucional no és fruit de la ignorància, sinó una política conscient de discriminació que s’ha de combatre de manera col·lectiva i que condiciona drets fonamentals com l’accés a l’habitatge.
2– Vam aprofundir en les arrels del capitalisme immobiliari i el risc de l’extrema dreta.Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va denunciar el xantatge polític que utilitza la por a l’extrema dreta per justificar la inacció en habitatge, assenyalant que la manca de polítiques valentes alimenta el malestar social. Miguel Ruiz, membre de l’Observatori DESCA, va coincidir que, mentre es mantingui l’habitatge com a actiu especulatiu, es continuarà alimentant i obrint la porta a l’extrema dreta.
3– Vam debatre com combatre el racisme a les comunitats. Fàtima Taleb, David Karvala i Luz Helena Ramírez, des de Migress, van posar el focus en la necessitat de construir comunitats antiracistes, basades en l’equitat i el reconeixement de les diferències. Van destacar que la lluita antiracista ha de ser una responsabilitat de totes. Aquestes reflexions van posar en evidència la necessitat d’abordar el racisme no només des de la sensibilització personal, sinó també des de la transformació de les estructures socials i econòmiques, i la necessitat de tenir eines i protocols per abordar els conflictes de caire racista a les comunitats, en tots els seus graus.
4– Vam viure com es construeix o es trenca la convivència. Al taller dinamitzat per Mercedes Estébanez de la cooperativa DiP vam experimentar com els privilegis i les desigualtats travessen la nostra vida quotidiana. Ser conscient dels nostres propis privilegis és molt important per crear espais comunitaris justos i respectuosos amb la diversitat.
5– Vam començar a decidir com volem créixer com a cooperativa. Als debats societaris vam abordar tres grans temes: l’excedència del dret d’ús en sòcies en convivència, establint quin límit temporal i quins criteris de substitució; l’intercanvi d’habitatges entre un mateix projecte, prioritzant la transparència i els drets d’antiguitat; i el pla de desplegament territorial, apostant per impulsar nous projectes d’habitatge en municipis grans, de trama consolidada i amb accés amb transport públic, alhora que continuar apostant per habitatges assequibles que garanteixen diversitat social. Tots aquests debats s’hauran de concretar i aprovar a la pròxima Assemblea General Ordinària, que ja es va anunciar que seria el dissabte 14 de juny al Bloc4BCN, al recinte de Can Batlló de Sants (Barcelona).
6– L’humor també pot ser una eina poderosa per desmuntar prejudicis. Vam riure i emocionar-nos amb Rocío Quillahuaman i el seu humor agut i compromès. L’humorista va tancar el matí amb un monòleg escrit per l’ocasió, tot abordant el racisme des d’una perspectiva personal i crítica. Va recordar-nos que l’humor també pot ser una eina poderosa per desmantellar prejudicis i trencar silencis.
7– Prop de 80 sòcies expectants van fer el primer pas cap a un projecte. A l’espai de coneixença vam crear les primeres connexions entre sòcies expectants: vam conèixer projectes en marxa i grups amb vacants, compartir expectatives i entendre millor el camí per passar de sòcia expectant a sòcia de convivència.
8– Vam marxar amb el convenciment i la força per construir un sostre cooperatiu antiracista. La trobada ens reafirma en la nostra idea fundacional: l’habitatge cooperatiu no només ha de garantir sostre, sinó fer-ho des d’un model inclusiu, antiracista i de transformació social. Les nostres comunitats han de ser espais d’acollida, equitat i resistència a les discriminacions, i motor de canvi per erradicar la injustícia social.
Gràcies a totes les persones que vau participar-hi per fer possible una jornada tan viva, compromesa i transformadora! Continuem construint, juntes, un sostre cooperatiu, antiracista i inclusiu. Ens veiem el 14 de juny a l’Assemblea!
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments