Categoria: Sostre Cívic

Ens mudem! Nova seu provisional al carrer Aragó

Dotze anys al carrer Casp, més de 250 persones allotjades en habitatge cooperatiu i un equip que ha passat d’una persona a 26. Des d’avui, tot això continuarà creixent des d’una nova adreça: el carrer Aragó 141, la nostra seu provisional fins que aterrem al carrer Trafalgar.

Companyes de l’equip preparant les caixes i elements per emportar-nos

A partir d’avui, Sostre Cívic fem les maletes. Deixem l’espai físic de Casp 43 per instal·lar-nos temporalment al carrer Aragó 141, 4a planta — l’antiga seu del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya —, on estarem fins que estiguin llestes les obres del local que hem adquirit al carrer Trafalgar, la nostra futura seu compartida amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític.

Però anem a pams, perquè aquesta mudança mereix una mica de context i, sobretot, un bon agraïment. 


Qui som ECOS

El Grup ECOS és un grup cooperatiu format per empreses que ofereixen una alternativa al model socioeconòmic actual, basada en els valors de l’economia social i solidària. La seva missió és fer créixer el mercat social, apropant-hi més organitzacions, sectors econòmics, administracions públiques i persones, a partir de l’actuació de les organitzacions sòcies del grup, de la intercooperació entre elles i de les relacions que es fomenten amb altres agents.

El Grup ECOS es va constituir l’any 2011 i es va instal·lar al local del carrer Casp 43. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en un referent de l’economia social a Barcelona. Avui, som 16 les cooperatives sòcies: Arç Cooperativa, Calidoscoop, Celobert Arquitectura Enginyeria i Urbanisme, Coop de mà, Crític, Diomcoop, ETCS, iACTA Sociojuridica, iLabSo recerca social, LabCoop, L’Apòstrof, Missatgers Trèvol, Nusos Activitats Científiques i Culturals, Opcions de Consum Responsable, Quèviure i Sostre Cívic. Un ecosistema viu, divers i compromès, teixit al llarg d’anys de feina compartida i intercooperació.


Seguim a ECOS, però des d’un nou espai

No marxem del Grup ECOS, continuem formant-ne part com a cooperativa sòcia: el que canvia és l’adreça, no el compromís. Funcionarem com un satèl·lit que, a partir d’avui, orbita des d’una nova seu provisional al carrer Aragó 141 fins que aterrem definitivament a la nostra futura seu del carrer Trafalgar, un espai compartit que estem construint conjuntament amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític.

Val a dir que ECOS, per la seva banda, ha fet un pas molt important recentment: el passat 19 de gener el Grup ECOS va fer efectiva la compra del local del carrer Casp 43, on onze de les setze sòcies del grup hi estan allotjades des de l’any 2011. La decisió respon, entre altres raons, a la voluntat de deixar d’estar sotmeses a les dinàmiques especulatives del sector immobiliari. Una gran notícia per al conjunt del moviment cooperatiu, de la qual ens alegrem enormement!


Casp 43 ja és molt més que una adreça

Casp 43 ha estat el trampolí col·lectiu des d’on s’ha impulsat l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Des d’aquí hem crescut com a cooperativa: des del Yabel, que va començar tot sol a mitja jornada l’any 2015, fins a les 26 persones que avui formem part de l’equip tècnic. Però el que ha fet especial aquest espai no és només el que hem construït nosaltres sols, sinó tot allò que hem fet juntes.

A la cuina d’ECOS s’ha fet intercooperació de debò. Amb Celobert hem dissenyat edificis que avui són llars reals: Cirerers n’és l’exemple més conegut, i ara continuem plegats en el nou projecte de La Llaó. Amb l’Arç Cooperativa hem pogut assegurar les primeres obres i tots els nostres projectes d’habitatge, en uns moments en què ningú donava un duro per nosaltres. Amb L’Apòstrof i el Crític hem col·laborat per donar a conèixer el model de cessió d’ús i explicar per què l’habitatge cooperatiu és una alternativa real a la propietat i al lloguer. Amb Opcions hem treballat per incorporar el consum responsable i sostenible dins de la nostra cooperativa. I amb totes les companyes del grup, en algun moment, hem compartit un projecte, una taula, un dubte o un objectiu comú.

Tot això ha deixat una empremta profunda en la manera com treballem i ens relacionem. I el resultat és ben tangible: hi ha més de 250 persones que ara viuen en una casa que s’ha aixecat des de les parets de Casp 43. Es diu aviat!


Gràcies, companyes

Voldríem aprofitar aquest comiat per expressar el nostre agraïment més sincer a totes les companyes d’ECOS per tots aquests anys de convivència, debats, dinars compartits i feina conjunta. Heu sigut —i continueu sent— una part fonamental del que som avui. La calor d’un espai no la fan les parets, sinó les persones que l’habiten, i vosaltres heu fet de Casp 43 un lloc on ha valgut molt la pena créixer.

Ens veieu aviat, des d’una nova adreça però amb les mateixes ganes i els mateixos valors.

El futur espai cooperatiu del carrer Trafalgar ja pren forma: arrenca la rehabilitació

Les obres, executades per La Constructiva i dissenyades per Celobert, transformaran un local de 1.400 m² en un punt de trobada per a l’economia social i solidària al centre de Barcelona.

Sostre Cívic, Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític posem en marxa la rehabilitació del local que també esdevindrà el 2027 la seu de les quatre cooperatives.

Estat de les obres al local del carrer Trafalgar, aquest matí

Quan fa uns mesos anunciàvem la compra del local del carrer Trafalgar de Barcelona, ho fèiem amb la convicció que era un pas estratègic per consolidar el nostre projecte i el de les cooperatives germanes amb qui compartim valors i visió. Avui, aquella aposta es fa més visible que mai: les obres de rehabilitació ja han començat.

El local, de 1.400 metres quadrats i amb entrada tant pel carrer Trafalgar com pel carrer Ortigosa, es transformarà en un espai de referència per a l’economia social i solidària al centre de Barcelona, amb capacitat per a més d’un centenar de llocs de treball. Hi compartirem seu amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític.


Una rehabilitació 100% cooperativa

Les obres les executa La Constructiva, la cooperativa de construcció que vam impulsar des de Sostre Cívic, i el disseny arquitectònic i la conceptualització dels espais van a càrrec de la cooperativa d’arquitectes Celobert. El projecte s’ha concebut amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i flexibilitat d’usos, amb l’objectiu de crear una infraestructura compartida que faciliti noves formes de treball col·laboratiu i intercooperació.

En aquests moments, les obres es troben en fase d’enderroc per obrir nous espais de ventilació i llum natural. La gestió dels materials sobrants es fa a través d’un conveni amb SaóPrat, empresa d’inserció sociolaboral que, des del seu projecte Redó d’economia circular, recupera elements com sanitaris, lluminàries i ceràmiques per incorporar-los a noves obres.


Patrimonialitzar per resistir

Per a Sostre Cívic, que fem dècades que treballem per garantir l’accés a l’habitatge fora del mercat especulatiu, aquest projecte és coherent amb la nostra manera d’entendre l’economia: construir patrimoni col·lectiu com a eina d’estabilitat i autonomia a llarg termini. En un context de forta pressió immobiliària al centre de la ciutat, disposar d’un espai propi és una condició necessària per créixer i consolidar el projecte.

No som els únics que apostem per aquesta via. Cada vegada més cooperatives i entitats de l’economia social i solidària estan comprant les seves seus, cansades dels increments de preus dels lloguers i convençudes que generar patrimoni propi és una eina de resistència. Les xifres ho avalen: al llarg del 2025, Fiare Banca Ètica va finançar més de 20 operacions d’aquest tipus per un valor total de 13 milions d’euros. Una tendència que, com recull un recent reportatge del CRÍTIC, s’estén arreu del país, des de Mataró fins a Manresa, passant per Girona, Sabadell o Sant Cugat.

La inversió total de l’operació del local de Trafalgar —compra i rehabilitació— és de 4,5 milions d’euros, finançada amb fons propis de les quatre entitats i amb el suport de Fiare Banca Ètica i Coop57, en el que ha estat la primera col·laboració conjunta d’ambdues entitats en un finançament d’aquest tipus.


Més que oficines: un ecosistema cooperatiu

El futur espai no serà només un lloc de treball. Volem que sigui un punt de trobada per a iniciatives transformadores vinculades al cooperativisme i a l’economia social. S’hi preveu una sala d’actes oberta a activitats i un estudi de videopòdcast impulsat per Crític.

Amb aquest projecte, consolidem el que ja anomenen el triangle cooperatiu del centre de Barcelona: el Grup ECOS al carrer Casp, el Col·lectiu Ronda al carrer Trafalgar, i ara nosaltres i les cooperatives germanes, també al Trafalgar. Una concentració d’iniciatives que és, alhora, una mostra de la fortalesa de l’ecosistema cooperatiu català.

L’espai preveu obrir les portes el 2027. Fins aleshores, continuarem informant-vos de com avancen les obres.

Prop de 100 sol·licituds en un mes: sòcies que volen sumar-se als nous habitatges cooperatius

Les darreres campanyes d’incorporació als projectes de Manresa, Cardedeu i Martorell han generat una resposta sense precedents: prop de 100 persones sòcies expectants han sol·licitat formar part de projectes. Repassem els processos recents, les campanyes obertes i les que arribaran aquest any.

Sòcies del grup impulsor de Terra de Mar, a Palamós, durant una visita d’obres.

L’habitatge cooperatiu ja no és només una idea de futur! Cada vegada som més les que apostem per model en en cessió d’ús com una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. L’èxit de les primeres campanyes d’incorporació a grups impulsors de projectes que hem fet aquests primers mesos de 2026 demostra que el model genera confiança i interès creixent, i que es consolida com una eina estructural per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu. 

Prop de 100 persones sòcies expectants han sol·licitat, només en el mes de febrer, formar part de projectes en promoció o amb vacants. Quan, abans d’acabar el 2026, comencin la fase de convivència diferents projectes en fase d’obra ja molt avançada, superarem les 500 sòcies en convivència. El creixement sostingut de la base social reforça la viabilitat i l’impacte del model cooperatiu a tot el territori territori.


Balanç de les darreres campanyes: alta participació i projectes que avancen

En les darreres setmanes hem tancat tres processos d’incorporació amb una participació molt significativa.

La Bertrana (Manresa)
El segon projecte més gran de la cooperativa, amb 60 habitatges, va tancar inscripcions el 20 de febrer amb 27 persones sòcies inscrites. Si tothom compleix els requisits establerts, se sumaran a les 12 unitats de convivència que ja formen part del grup impulsor.

Actualment estem acabant de revisar les sol·licituds rebudes tot i que ja valorem molt positivament l’interès generat, que reforça l’impuls i la solidesa del projecte. Mentrestant, les obres continuen avançant i la previsió és iniciar la convivència a principis de 2027.


Cal Paler Nou (Cardedeu)
Cal Paler Nou és la primera promoció de gran dimensió construïda sobre sòl privat adquirit directament per la cooperativa. Una aposta estratègica per retirar habitatge del mercat especulatiu i incorporar-lo a la propietat gestiona de forma col·lectiva.. L’interès que ha generat és excepcional: la darrera crida per adjudicar els habitatges disponibles, que va finalitzar el 15 de febrer, ha rebut 62 sol·licituds que actualment es troben en fase de revisió.
L’edifici compta amb 36 habitatges cooperatius i es troba ja en la seva fase final de construcció. Si es mantenen els terminis previstos, les sòcies celebraran la inauguració de la convivència aquest estiu, consolidant així un dels projectes més emblemàtics de la nostra entitat.


Mur (Martorell)

Entre el 14 de gener i el 2 de febrer vam obrir una campanya per cobrir un habitatge vacant al projecte Mur, a Martorell (inaugurat el 2020). Sis persones sòcies es van presentar al procés d’incorporació i, un cop resolt, el projecte ja té nou veí! De fet, ja s’hi ha instal·lat i forma part de la vida quotidiana de les 13 unitats de convivència. Una nova incorporació que reforça la convivència i consolida aquest projecte que continua avançant i enfortint-se.


Campanyes obertes actualment

Si estàs buscant formar part d’un projecte de vida comunitària, actualment tenim diversos processos actius:

  • La Bastida – Pati del Gall (Vilafranca del Penedès): En aquest edifici de 24 habitatges de protecció oficial, el grup està pràcticament complet, quedant només un últim habitatge disponible. Aquest ha d’estar destinat específicament a persones menors de 35 anys que vulguin sumar-se a aquest projecte al centre de la vila.
  • El Cairó (Granollers): Manté la seva llista oberta de manera permanent i preveu iniciar la convivència a principis de 2027. Actualment, dels 29 habitatges de l’edifici, queda 1 habitatge disponible reservat per a joves nascudes a partir del 1992.
  • Can 70 (Barcelona): El primer projecte sènior sobre sòl públic té les últimes vacants disponibles per a persones d’entre 55 i 59 anys.
  • Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols): Tot i que el grup està complet, és possible contactar per mostrar interès i iniciar un procés de coneixença amb el grup sènior, que preveu entrar-hi a viure a finals d’any.
Edifici d’El Cairó en construcció, a Granollers


Properament: nous projectes amb inscripcions obertes

La previsió és que aquesta primavera publicarem les campanyes per constituir els grups impulsors de:

  • Argentona: projecte de 20 habitatges protegits, amb preferència per a joves i persones empadronades al municipi.
  • Lleida (barri de Joc de la Bola): edifici d’obra nova amb 25 habitatges de protecció oficial.

Dos projectes que ampliaran la presència del model cooperatiu al territori i que obriran noves oportunitats per formar part d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Si t’interessa, et recomanem fer una ullada a les pàgines dels projectes al web i subscriure’t per rebre avisos quan s’obrin les inscripcions.


Com funcionen les incorporacions a Sostre Cívic?

Els processos d’incorporació depenen de la fase en què es troba el projecte:

  • Projectes en promoció: Les incorporacions poden ser intermitents (crides puntuals) o permanents (revisions del formulari cada 3-4 mesos). Quan es tanca una campanya, les socies que no s’incorporen al projecte passen a formar part de la llista d’espera. Si la llista s’esgota en algun moment, i el projecte necessita incorporar més sòcies, obrim una nova convocatòria. Si no hi ha campanya activa, pots subscriure’t per rebre avisos informatius.
  • Projectes en convivència: Quan el grup està complet i s’inicia la convivència, s’eliminen les llistes d’espera creades en fase de promoció. Si es produeix una baixa, obrim una nova campanya entre persones sòcies expectants fins a cobrir la plaça.

En tots els casos, el criteri prioritari és l’antiguitat com a persona sòcia, juntament amb els criteris específics del projecte, com l’edat o condicions vinculades a la propietat del sòl, especialment si és pública, com estar inscrit al registre de sol·licitants d’HPO.

Grups en fase d’impuls, promoció i convivència

Si ja ets sòcia, pots gestionar inscripcions i consultar llistes d’espera a través de La Interna. I si encara no ets sòcia, pots consultar totes les vacants a l’apartat Projectes amb vacants del web, amb el dossier actualitzat i el formulari corresponent.

Et convidem a fer el pas i sumar-te a un model que blinda l’habitatge davant l’especulació i el posa al servei de les persones i les comunitats.

Sostre Cívic recapta 1,5 milions d’euros en capital social voluntari i consolida el finançament cooperatiu

Amb els 500.000 € recaptats durant la darrera nova campanya d’aportacions voluntàries, consolidem el capital social voluntari com una eina clau per reforçar la solvència de la cooperativa i fer créixer el nostre model d’habitatge cooperatiu.

Visita d’obra amb el grup en el projecte El Cairó, a Granollers

Durant el darrer mes de desembre de 2025, des de Sostre Cívic vam obrir una nova campanya d’aportacions de capital social voluntari. Una campanya que ja hem tancat amb èxit, assolint 500.000 € en menys d’un mes gràcies a la participació de 79 persones, estructurada en trams de 1.000 € i amb una mitjana de prop de 6.500 € per aportació. Aquests resultats consoliden el capital social voluntari com una eina de finançament estable, accessible i alineada amb els valors del cooperativisme. La resposta obtinguda confirma l’interès creixent per formes d’estalvi que generen retorn social i impacte directe sobre el dret a l’habitatge.

Amb aquest resultat, el capital social voluntari de Sostre Cívic arriba als 1,5 milions d’euros. Aquests recursos reforcen els fons propis de la cooperativa i, tot i que no es destinen a despesa corrent ni a projectes concrets, enforteixen de manera estructural la seva capacitat econòmica, reduint la dependència del finançament extern bancari i millorant les condicions per impulsar noves inversions o projectes. En termes relatius, el capital social voluntari acumulat representa el 68 % dels ingressos anuals de 2024 (el darrer balanç tancat), una dada que posa de manifest el paper clau d’aquesta eina en l’estabilitat i el creixement de Sostre Cívic.


Condicions de l’última campanya d’aportacions

Aquesta darrera campanya s’ha impulsat després que el Consell Rector aprovés la reobertura del capital social voluntari, arran de l’entrada en vigor de novetats fiscals rellevants. Entre aquestes, destaca la possibilitat de deduir fins al 20 % de les aportacions a l’IRPF, una mesura acordada pel Parlament de Catalunya i recollida al Decret llei 5/2025, de 25 de març. La deducció s’aplica tant a les aportacions obligatòries realitzades des de l’1 de gener de 2025 com a les aportacions voluntàries, sempre que es mantinguin a la cooperativa durant un mínim de cinc anys i amb un límit de 3.000 € anuals. 

➡️ Preguntes freqüents sobre la deducció a l’IRPF

Més enllà de les novetats fiscals, el Consell Rector va actualitzar la rendibilitat anual de les aportacions fins al 2 % i va introduir, per primera vegada, la possibilitat d’escollir la destinació dels diners. Les aportacions poden servir per reforçar el conjunt de la cooperativa o per impulsar Cal Paler Nou, amb 36 habitatges cooperatius a Cardedeu, un projecte estratègic per Sostre Cívic en desenvolupar-se sobre sòl privat adquirit per la cooperativa.


Capital social voluntari: confiança per avançar

El capital social voluntari és una eina de finançament col·lectiu pròpia del cooperativisme. Permet que les persones sòcies, tan expectants, de projecte o col·laborades, facin aportacions addicionals, voluntàries i remunerades, més enllà de les aportacions obligatòries per fer-se sòcia o per formar part d’un projecte d’habitatge. Aquestes aportacions són retornables en els termes establerts als estatuts i remunerats segons marca i actualitza anualment el Consell Rector. És a dir, és una eina d’estalvi per les sòcies i reforça un model basat en la propietat col·lectiva, la gestió democràtica i el dret a l’habitatge.

Aquesta eina col·lectiva ja ha estat utilitzada per 220 persones sòcies, han participat en les diferents campanyes de capital social voluntari de Sostre Cívic des de 2023, reforçant una base social compromesa amb un model d’habitatge amb propietat col·lectiva i gestió democràtica. Més enllà de ser una eina financera, és una expressió directa de confiança en el projecte col·lectiu que construïm entre totes. I aquest èxit és una mostra clara que, quan ens organitzem col·lectivament, podem construir alternatives reals i sostenibles.


Volem agrair la confiança de totes les persones que han fet possible aquest resultat. Quan l’estalvi es posa al servei del bé comú, demostrem que és possible fer créixer l’habitatge cooperatiu des de l’organització col·lectiva.

Seguim treballant per fer créixer l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del país!

Noves quotes de sòcia per al 2026: què canvia i quan s’aplicarà

Ja ha arribat el 2026! I amb el nou any entra en vigor l’actualització del sistema de quotes de sòcia que va aprovar l’Assemblea General Ordinària de juny de 2025.

Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025, al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona)

A Sostre Cívic, l’entrada a viure no és el final del camí, sinó l’inici d’una nova etapa. Quan un projecte d’habitatge cooperatiu comença la convivència, la cooperativa continua present: acompanyant, cuidant i sostenint els projectes perquè puguin funcionar bé en el dia a dia i a llarg termini. Aquest acompanyament tècnic i col·lectiu és una de les claus del nostre model i un dels seus grans valors diferencials.

📅 El primer cobrament amb els imports actualitzats es farà a finals del primer trimestre, és a dir, a finals de març. El cobrament que es va passar a principis de gener corresponia a la quota de l’últim trimestre de 2025.

A continuació, t’expliquem els principals canvis amb més detall:

Quines són les noves quotes? Actualitzem i simplifiquem

L’actualització respon a l’IPC acumulat dels darrers quatre anys (19,8%) i va acompanyada d’una simplificació del sistema de quotes. A partir d’ara, hi haurà tres úniques tipologies:

  • Quota estàndard: 36 € trimestrals.
  • Quota reduïda: 6 € trimestrals.
  • Quota solidària: voluntària, per un import superior als 36 € trimestrals.

Et recordem que et pots desgravar a Hisenda l’import de totes les tipologies de quotes fins a un 80%, el límit màxim legal.

Aquest nou model vol reforçar una cooperativa sostenible, transparent i compromesa amb la diversitat de realitats de les seves sòcies.

Quins canvis s’apliquen respecte a l’anterior sistema? 

  1. S’amplia el llindar econòmic per accedir a la quota reduïda
    La quota reduïda està pensada per garantir l’accessibilitat a la cooperativa. S’hi poden acollir:
    1. Persones en situació d’atur
    2. Menors de 30 anys
    3. Unitats de convivència amb ingressos inferiors a 18.000 € bruts anuals. Aquest límit d’ingressos s’ha ampliat respecte a l’anterior sistema, que era de 15.000 €.

  2. S’elimina la quota compensada
    Amb el nou model, s’elimina la quota compensada, que deixa d’existir tant per a les noves sòcies com per a les actuals. El sistema de quotes queda així més clar, amb menys excepcions i tipologies.

  3. Novetat per a les sòcies en convivència
    Amb aquest canvi, totes les sòcies passen a tenir el mateix sistema de quotes, incloses les sòcies en convivència. Això vol dir que les sòcies en convivència poden optar tant per la quota estàndard com per la quota reduïda, en funció de si compleixen o no els requisits establerts.

Més informació i acompanyament

Si tens una situació específica o necessites aclariments sobre quina quota et correspon, pots escriure’ns a info@sostrecivic.cat o trucar-nos al 93 399 69 60. 

👉 Consulta aquí la crònica de l’Assemblea General de juny de 2025

Ja pots consultar el Balanç Social 2025 de Sostre Cívic

Hem publicat el Balanç Social 2025, l’eina de la XES que cada any ens permet mesurar, explicar i fer transparents els impactes socials, econòmics i ambientals de la cooperativa. Un exercici d’autoavaluació imprescindible per saber on som, què estem fent bé i en què tenim marge de millora.



El Balanç Social és una eina de rendició de comptes promoguda per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. Aquest 2025 Sostre Cívic ha obtingut una puntuació global de 6,55 sobre 10, per sobre de la mitjana del sector d’habitatge (5,60) i de la nota global del Balanç Social 2025 (5,47).

El Balanç Social avalua sis grans àmbits —economia i política de lucre, equitat i democràcia, gènere, sostenibilitat ambiental, compromís social i cooperació, i qualitat del treball— i ens ajuda a explicar amb dades com gestionem l’activitat i quin impacte generem. Aquest any, els resultats més sòlids se centren en l’economia i la política de lucre (100%), l’equitat i la democràcia (77%) i la qualitat del treball (78%).

Un any d’impuls i creixement cooperatiu

El 2025 ha estat l’any d’impuls més gran de la història de la cooperativa. Aquest Balanç Social es contextualitza en un any amb fites tan rellevants com l’inici d’obres de tres nous projectes d’habitatge cooperatiu (Cal Paler Nou, Terra de Mar i Walden XXI), la inauguració del primer projecte de Sostre Cívic a Lleida (La Voliana) i l’obtenció d’un crèdit històric de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, que ens permetrà construir fins a 350 nous habitatges en sòl públic. Avui ja sumem més de 2.200 persones sòcies, amb 190 habitatges en convivència, i 285 persones convivint-hi en 14 projectes diferents. La previsió el 2027 serà tenir en convivència 532 habitatges en 25 projectes, que seran aproximadament unes 800 persones. 

Tot plegat, aquest salt d’escala el fem mantenint l’equilibri econòmic: les dades econòmiques de tancament de 2024 (les darreres auditades i, per tant, presentades al Balanç Social) Sostre Cívic ha tingut ingressos per valor de 2,5 M€ i despeses de 2,4 M€, amb el 100% dels excedents destinats a reserves, coherent amb el nostre objecte social sense ànim de lucre. A més, un dels àmbits més ben valorats de l’informe és el d’economia i política de lucre, amb un resultat excel·lent i destacant la baixa dependència de subvencions (22% dels ingressos), i l’aposta clara per les finances ètiques, amb més del 90% dels recursos dipositats en entitats de banca ètica.

Aquest resultat ens reforça una idea clau: el creixement només té sentit si el fem amb més democràcia interna, més coherència ecològica i més capacitat d’incidència col·lectiva per treure l’habitatge del mercat. El 2026 prioritzarem mesures per millorar la sostenibilitat i el compromís social —i per reforçar la perspectiva de gènere i les cures en la governança—, amb accions concretes en compres, mobilitat, aliances i participació comunitària.

2026, un any clau per consolidar l’habitatge cooperatiu a Catalunya

El 2026 s’obre com un any clau per a Sostre Cívic, amb nous projectes d’habitatge cooperatiu, l’entrada a viure de diverses promocions i el reforç dels espais de participació. Un any que coincideix amb un moment polític determinant per consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real davant la crisi d’accés a l’habitatge.


Nous projectes en marxa i grups impulsors en creixement

Durant el primer trimestre de l’any activarem diverses campanyes per impulsar nous projectes d’habitatge cooperatiu o completar els grups impulsors d’alguns projectes ja en marxa. Per l’ordre previst, seran:

La Bertrana (Manresa), obre inscripcions a partir del 22 de gener.
Aquest projecte ubicat en sòl municipal cedit a Manresa serà, amb 60 habitatges, el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i de l’Estat, només per darrere de Sant Andreu a Barcelona. Les obres estan plantejades per allargar-se fins a finals de 2026, amb la previsió d’entrada en convivència el 2027.

Cal Paler Nou (Cardedeu), obre inscripcions a partir del 26 de gener.
Aquest projecte pioner (la primera promoció de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat) es troba ja en la seva fase final i preveu obrir inscripcions per acabar d’omplir el grup impulsor i adjudicar els habitatges que queden disponibles.

Al març, iniciem una campanya per constituir un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Lleida.
Es preveu construir un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m².

A l’abril, es preveu iniciar la campanya per impulsar un nou grup a Argentona.
El Ple de desembre de l’Ajuntament d’Argentona (Maresme) ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de la nostra cooperativa per a desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en la finca municipal de Ca Serra Lladó

Al llarg del 2026 també està previst l’inici d’obres del projecte La Corrala, al barri del Poble-sec de Barcelona, que va culminar el 2025 la seva aprovació com a projecte d’habitatge cooperatiu després d’anys de treball com a grup llavor. El desenvolupament arquitectònic participatiu està en marxa amb l’equip d’arquitectes de UMMA, i s’està trametent el dret de superfície sobre el solar municipal cedit per 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona. A més, confiem que aquest sigui l’any en què puguem anunciar l’impuls de nous projectes a la ciutat de Barcelona, amb la reactivació del conveni ESAL i una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.

Paral·lelament, projectes com Pati del Gall, El Cairó, Walden XXI i Can 70 mantenen la llista oberta de manera permanent per a les persones interessades a incorporar-se als seus grups impulsors.


Més projectes inicien la seva convivència

El 2026 serà especialment rellevant per l’entrada en convivència de diversos projectes arreu del territori. A l’abril està prevista la inauguració de la convivència a D’Avall (La Cellera de Ter), un projecte de petita escala amb un fort arrelament local.

I al juny hi haurà dues fites destacades: l’entrada a viure de Cal Paler Nou, a Cardedeu, i de Terra de Mar, a Palamós, dos projectes que exemplifiquen la diversitat de situacions (sòl privat i sòl públic) i la capacitat del model per retirar habitatge del mercat especulatiu.


A la recta final de l’any culminaran dos projectes de gran importància. Al novembre està prevista la inauguració de Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i al desembre de El Cairó, a Granollers. Amb aquestes noves convivències, centenars de sòcies de Sostre Cívic accediran a un habitatge estable, assequible i gestionat col·lectivament, i la cooperativa ja s’aproparà a les prop de 500 sòcies en convivència a finals d’any.


Participació i vida cooperativa

El 2026 també reforçarem els espais de governança i participació de la cooperativa:

  • El 18 d’abril celebrarem una nova Trobada de sòcies, de nou a la Nau Bostik, un espai clau per compartir experiències, generar debat i enfortir el sentit de comunitat entre projectes.
  • El dissabte 13 de juny tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO), on rendirem comptes, definirem les línies estratègiques i prendrem decisions col·lectives sobre el futur de Sostre Cívic.

Apunta’t les dates!


Un any clau en l’àmbit polític

Finalment, el 2026 ha de ser l’any de l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya, previsiblement durant el primer trimestre. Aquesta reforma legislativa és una reivindicació històrica del sector i ha de permetre reconèixer i blindar millor l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina estructural de la política d’habitatge.

Per a Sostre Cívic, aquest avenç normatiu és imprescindible per escalar el model, garantir-ne la seguretat jurídica i reforçar la col·laboració públic-comunitària com a via per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.



Les sòcies dels projectes de Sostre Cívic et desitgen un bon any 2026!


Encetem el 2026 amb la convicció que l’habitatge cooperatiu és una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. Amb nous projectes, més convivències i un marc legal més fort, continuem treballant per fer del dret a l’habitatge una realitat per a cada vegada més persones.

T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Grups llavor i sòcies de projectes: impulsem Sostre Cívic amb participació i autoorganització

El mes de desembre vam celebrar simultàniament una trobada de grups llavor i una sessió del Consell de Projectes. Dos espais complementaris que reforcen la governança cooperativa i el paper actiu de les sòcies en totes les etapes dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Reunió de grups llavor, el 10 de desembre a la tarda al grup ECOS.


Aquest mes de desembre, el dia 10, el mateix dia i a la mateixa hora, es van celebrar dos espais clau de la vida interna de la cooperativa, adreçats a moments diferents del recorregut dels projectes. D’una banda, una nova reunió de grups llavor, adreçada a les persones sòcies que impulsen projectes en fase inicial. De l’altra, una sessió del Consell de Projectes, que articula la participació dels projectes que ja es troben en convivència. Aquesta coincidència posa en relleu la continuïtat del model cooperatiu, des dels primers passos fins a la gestió quotidiana dels edificis.


Reunió de grups llavor

La trobada de grups llavor, celebrada al Grup ECOS, la nostra seu a Barcelona, alhora que vam facilitar la participació en línia, va reunir sòcies de 14 grups llavors diferents. Els grups llavors són grups sense projecte assignat que es preparen col·lectivament per impulsar futurs habitatges cooperatius.

Aquests espais, que se celebren mensualment, permeten treballar la cohesió del grup, la definició del projecte de vida en comú i l’anàlisi d’oportunitats de sòl o edificis. En aquesta sessió vam estrenar un nou format mensual, pensat per aprofundir en casos concrets i reforçar l’acompanyament mutu. Es va treballar, entre altres qüestions, la viabilitat d’adquisició de noves finques per a impulsar projectes i es va compartir la feina d’elaboració de la visió compartida d’algun grup.

També es va informar dels pròxims cursos de formació per a sòcies: el de “Primers passos” (5 sessions al gener i febrer) i el d’“Impuls de projectes” (6 sessions del febrer al març).


Consell de Projectes

Al mateix temps, a la sala polivalent de La Balma, vam celebrar una nova sessió del Consell de Projectes, un òrgan previst als estatuts de la cooperativa que reuneix les juntes dels projectes en etapa de convivència. Aquest espai té una funció consultiva i propositiva, i facilita l’intercanvi d’experiències i l’establiment de criteris comuns entre projectes.

La sessió es va centrar en l’acompanyament tècnic en incidències, manteniment i millores dels edificis, amb la presentació dels protocols vigents i el paper de les comissions de manteniment, les sòcies i l’equip tècnic de Sostre Cívic.

Consell de Projectes a la sala polivalent de La Balma, al Poblenou, de Barcelona.


La celebració simultània d’aquests dos espais evidencia una de les fortaleses del nostre model: una cooperativa que es construeix des de la base i amb una participació activa de les sòcies en totes les fases del projecte. Des de la gestació dels grups fins a la vida en convivència, la presa de decisions compartida i l’autoorganització col·lectiva són claus per garantir un model d’habitatge estable, democràtic i fora del mercat.

Aturem el desnonament del Juanjo obrint noves vies per al cooperativisme i el sindicalisme

Hem adquirit l’habitatge del Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres, per garantir el seu dret a l’habitatge i protegir-lo de l’especulació. L’operació s’ha fet possible gràcies al suport de l’ICF i l’Agència Catalana de l’Habitatge, i representa una nova forma de col·laboració entre el cooperativisme i el moviment pel dret a l’habitatge.

Sostre Cívic hem formalitzat la compra de l’habitatge del Juanjo, un veí del barri de Ciutat Meridiana (Barcelona) que afrontava un procés de desnonament. L’operació, duta a terme conjuntament amb el Sindicat de Llogateres, garanteix que el Juanjo pugui continuar vivint a casa seva amb estabilitat i amb el dret d’ús com a soci de la nostra cooperativa.

L’habitatge, situat en una planta baixa del polígon Font Magués, té 55 m². L’hem adquirit al fons Divarian per un import de 54.200 €, i hi ha prevista una inversió addicional de fins a 49.000 € per rehabilitar-lo i millorar-ne l’eficiència energètica. Sostre Cívic serà la titular i gestora de l’habitatge, i en Juanjo, com a soci de la cooperativa, en tindrà el dret d’ús de manera permanent mitjançant una quota mensual equiparable al seu antic lloguer.

Aquesta operació ha estat possible gràcies a un préstec tou de l’Institut Català de Finances (ICF), bonificat per l’Agència Catalana de l’Habitatge (AHC), dins del programa per mobilitzar habitatges cap a usos socials disponibles per a promotores privades catalogades com a promotores socials, com la nostra. A canvi, Sostre Cívic en mantindrà la titularitat només durant 75 anys i, posteriorment, l’immoble s’incorporarà al parc públic d’habitatge de la Generalitat.

El cas del Juanjo és una prova pilot de la col·laboració estratègica que vam signar el 2023 amb el Sindicat de Llogateres. L’objectiu és impulsar processos de cooperativització d’habitatges en lluita, tot mobilitzant-los cap a models no especulatius com la cessió d’ús.

La compra s’emmarca en la línia d’adquisicions de Sostre Cívic per mobilitzar habitatge cap a l’ús social. En el període recent, la cooperativa ha incorporat desenes d’habitatges, amb 74 adquisicions mitjançant tanteig i retracte en set edificis, i experiències puntuals d’habitatges dispersos per atendre situacions d’emergència de la nostra base social. Aquesta experiència reforça la idea que el cooperativisme pot ser una eina eficaç per transformar situacions d’emergència residencial en habitatge estable i assequible.

Per replicar a escala el que han dut a terme Sostre Cívic i el Sindicat amb el pis del Juanjo, cal actualitzar els instruments que avui tenen ajuntaments i entitats socials per mobilitzar habitatge privat cap a usos socials. Des de la cooperativa proposem:

  • Reforçar el finançament de l’ICF i l’AHC, ampliant el límit de préstec per habitatge fins als 150.000 € (ara només és fins a 100.000 €) i habilitant compres conjuntes amb l’administració.
  • Ampliar el dret de compra preferent a les llogateres d’un bloc propietat d’un fons o multipropietari que es vengui de manera conjunta, per transformar-lo en cooperativa en cessió d’ús.
  • Apostar per la mobilització d’habitatge existent com a via ràpida i eficient per garantir el dret a l’habitatge i combatre l’especulació.

Aquest projecte és una mostra de com la col·laboració entre moviment social, cooperativisme i administració pública pot generar solucions reals i replicables per fer front a l’emergència habitacional. “És la manera efectiva d’aturar desnonaments i treure habitatge de l’especulació”, ha assenyalat Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic d’impuls de projectes.

Nom sentit a Sostre Cívic: un canvi administratiu amb valor polític

El Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques no només combat la violència directa, sinó també els micromasclismes i la violència simbòlica, com ara no respectar el nom sentit d’una persona, buscant la transformació de les condicions socials que perpetuen la violència.


Avui, 18 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional de la Despatologització Trans, Sostre Cívic celebra una fita important en el seu camí cap a una cooperativa més diversa i respectuosa. Aquesta transformació, proposada per la Comissió del Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques, va més enllà d’un simple canvi administratiu: reflecteix el nostre compromís ferm amb la inclusió i el respecte a la identitat de totes les nostres sòcies.


Nom sentit: un compromís amb la diversitat

Què és el nom sentit? El nom sentit és el nom amb què una persona vol que ens dirigim a ella en les comunicacions. Aquesta opció és especialment rellevant per a:
– Persones trans i/o no binàries que volen ser anomenades amb el nom que reflecteix la seva identitat, fins i tot si no coincideix amb el nom legal.
– Persones que utilitzen un diminutiu o un sobrenom habitual que no coincideix amb el nom legal.

Com a cooperativa, aspirem a promoure un model d’habitatge basat en principis i valors que cerquen la transformació social cap a una societat més justa i igualitària, on s’estimulin valors de respecte mutu i reconeixement de la diversitat.

Per això hem implementat un canvi crucial en el procés d’alta de noves sòcies: ara poden incloure el seu nom sentit directament al formulari. Aquesta eina és fonamental perquè Sostre Cívic es pugui adreçar a les persones amb el nom amb què s’identifiquen, i no amb el nom registral.

És important destacar que, un cop registrat, totes les comunicacions (correus, cartes, notificacions…) es faran servir amb aquest nom. Per exemple, si una persona s’identifica com a Júlia, encara que el seu DNI digui una altra cosa, podrà utilitzar “Júlia” com a nom.

Com poden canviar el seu nom sentit les sòcies antigues?
Per aquelles persones que es van donar d’alta abans que aquest camp estigués disponible en el formulari inicial, ara es pot editar fàcilment a l’apartat “Les Meves Dades” de La Interna. Si una sòcia vol canviar el seu nom sentit, pot accedir al seu espai personal i editar-ho directament des d’allà.

Recorda que aquest és un canvi que acabem d’implementar i, mentre harmonitzem tots els sistemes i documents, pot ser que en algun moment puntual aparegui el nom registral en lloc del nom sentit (per exemple, en alguna comunicació automàtica o document antic). Si t’hi trobes —esperem que no!—, escriu-nos a info@sostrecivic.cat indicant on ho has vist (pantalla, document o correu, i la data). Ho revisarem i corregirem al més aviat possible per garantir que totes les comunicacions respectin la teva identitat.


Un Protocol contra les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques

Aquest avenç en el reconeixement de la diversitat és una acció més derivada del Protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques.

L’elaboració d’aquest Protocol es va iniciar el juliol de 2022 amb la creació d’un grup motor i va ser acompanyat per la cooperativa L’Esberla. El procés va consistir en 8 sessions de treball entre novembre de 2022 i febrer de 2023, amb la participació d’una quarantena de sòcies.

El Protocol, fruit d’un any de feina, va ser finalment aprovat per àmplia majoria a l’Assemblea General Ordinària del passat 30 de juny de 2023. L’objectiu és garantir que els projectes d’habitatge cooperatiu i l’entorn laboral i cooperatiu de Sostre Cívic siguin un espai segur per a dones i persones LGBTIQ+, ja siguin sòcies convivents, sòcies expectants (grups llavor i sense projecte) o treballadores.


Què és la Comissió del Protocol i què fa?

Per tal de garantir que les actuacions i accions contingudes en el Protocol es portin a terme i se’n faci un seguiment i avaluació, s’ha creat una comissió permanent formada per un equip de persones sensibilitzades i formades en l’àmbit de les violències, que consta de sis sòcies: Alicia Conejero (sòcia usuària), Ester Alegre (sòcia usuària), Guillem Subirachs (soci expectant), Mercedes Estébanez (sòcia expectant), Eva Ortigosa (sòcia de treball) i Mireia Masó (sòcia de treball).

Des de la seva creació en 2023, les actuacions que ja s’han desplegat s’inclouen:

  • La creació d’un espai de treball entre les comissions de cures dels diferents projectes per treballar en l’autodiagnosi de cada projecte.
  • La incorporació d’una sessió sobre la prevenció i l’abordatge de violències masclistes i LGTB-fòbiques a l’itinerari formatiu “Primers passos”.
  • La introducció del Protocol i el circuit d’actuació a la documentació interna de l’entitat.
  • L’atenció de tres casos per valorar el seu abordatge (un desestimat, un en seguiment i un altre seguint el seu curs).

A més, la Comissió ha vetllat per l’establiment d’un canal segur per a la comunicació de situacions de violència: es pot contactar per escrit a espaisegur@sostrecivic.cat, o omplint aquest formulari web.