Mes: desembre de 2022

Aquests 12 mesos el moviment de l’habitatge cooperatiu ha pogut concretar en resultats substancials la seva trajectòria de dècades de lluita i reivindicacions. El camí es va iniciar en 2004 amb el naixement de Sostre Cívic, la primera entitat creada al país pel foment de l’habitatge cooperatiu, i des de llavors seguim treballant cada dia per l’impuls d’aquest model que bàsicament defensa que l’habitatge sigui un bé d’ús i no d’inversió.

En 2022, amb la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’ o l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls del model, s’han reforçat les aliances públic-cooperatives per poder tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu i aconseguir que siguin més assequibles i inclusius per a tots els tipus de persones. L’any ha acabat amb la celebració a Barcelona del primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que va comptar amb la participació de més de 600 persones de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, fent palès el creixement de l’interès per aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge.

Per Sostre Cívic ha estat també un any especialment intens, amb l’inici de la convivència als projectes de Cirerers, La Sala i El Turrós (que s’afegeixen als 5 projectes d’habitatge cooperatiu ja en aquesta fase) i el naixement d’altres 3. Paral·lelament, hem continuat amb el desenvolupament dels 6 projectes en fase de promoció i aconseguint avenços en algunes de les nostres línies de treball, com són la sostenibilitat i la inclusió social, o en l’enfortiment financer de l’entitat.

Així doncs, ha estat tot un repte resumir un any tan decisiu en només 10 temes, però ens dona perspectiva de tot el que hem viscut en 2022, i t’ho volem compartir a continuació:

1. #OBRES

El mes de març comencem les obres de rehabilitació a La Xicoira, el projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa de Montserrat. El juliol iniciem l’última etapa de les obres de Clau Mestra (La Floresta, Sant Cugat) una nova fase d’autoconstrucció executada pel grup que s’engega després de les tasques de reforma i ampliació realitzades per La Constructiva. 

2. #CONVIVÈNCIA

Ja som més de 100 sòcies vivint en habitatges cooperatius! Enguany hem celebrat l’entrada a viure del projecte de Cirerers (Roquetes, Barcelona), del nostre primer projecte per gent jove a La Sala (Calonge i Sant Antoni), i del nostre primer projecte rural El Turrós (Argelaguer, La Garrotxa).

3. #PROJECTES

El 2022 impulsem 3 nous projectes d’habitatge cooperatiu a Palamós, Valls i Sant Hilari Sacalm; tots tres amb característiques molt diferents: d’obra nova, de tanteig i retracte, i sènior. La resta de projectes en promoció avancen també segons els calendaris previstos, com el projecte sènior de Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols), que entra en la recta final obrint la participació al seu finançament amb una campanya de títols participatius. 

4. #SOSTENIBILITAT

Creiem que és necessari promoure una transició energètica cap a un model sostenible. Per això, enguany comencem a monitoritzat les instal·lacions de tots els projectes per tal de reduir el consum d’energia i estrenem el primer cotxe elèctric compartit en un projecte d’habitatge cooperatiu amb Som Mobilitat.

5. #INCLUSIÓ

Conjuntament amb l’Ajuntament de Palafrugell, entreguem el primer habitatge social amb la Mesa d’emergències que es convenia amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En aquesta línia, generem oportunitats d’inserció laboral a la construcció intercooperant amb empreses d’inserció per crear ocupació a col·lectius amb especial vulnerabilitat.

6. #PARTICIPACIÓ

El 17 de juny l’Assemblea General Ordinària, celebrada per segon any consecutiu en format híbrid, consolida el creixement sostingut de la cooperativa. L’Assemblea aprova el nou projecte de La Xicoira, millora la democràcia interna i avança el debat estratègic mirant al 2025.

7. #FEMINISME

Iniciem l’elaboració del Protocol de violències masclistes, que ens permetrà actuar en la detecció i l’abordatge de les violències masclistes  i LGBTIfòbiques a la cooperativa. El procés es va engegar el juliol amb la creació del grup motor, i durarà fins el mes de febrer del 2023, quan es culmini amb el protocol elaborat.

8. #PREMIS

A finals de juny rebem el premi a la millor edificació d’obra nova per La Balma atorgat pels gestors públics d’habitatge de l’estat! Han estat tres els reconeixements que el projecte al Poblenou ha rebut en 2022, després d’arribar com a finalista a l’abril pels Premis FAD d’arquitectura i a la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura. I també som finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC) de la Comissió Europea!

9. #INCIDÈNCIA

El 19 de maig el Parlament de Catalunya debat per primera vegada sobre l’habitatge en cessió d’ús, i aprova per àmplia majoria una Proposta de Resolució que inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.

10. #MOVIMENT

Barcelona acull el primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que es celebra amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”. L’esdeveniment inclou una manifestació de prop de 400 persones reclamant suport públic pel model, més de 20 sessions tècniques de debat, i la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa signat per diferents administracions i entitats de tot l’estat i liderat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori.

Crònica del debat “Perspectiva de gènere en l’arquitectura residencial”, que va tenir lloc el 15 de desembre a Barcelona

A Sostre Cívic treballem per promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge basat en la propietat col·lectiva i la no especulació, però també impulsem projectes d’habitatge cooperatiu rehabilitant o construïnt de zero edificis on desenvolupar aquest tipus de projectes. Cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a tots els elements que envolten la forma com ens organitzem en relació a l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens envoltem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures a persones grans o l’impacte ambiental, i enguany hem volgut posar el focus en com incorporar una mirada de gènere i feminista en l’arquitectura, i en les nostres relacions.

Així doncs, el passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Aula 2 del Col·lectiu Ronda, a Barcelona, el 5é debat al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social i mediambiental organitzat per Sostre Cívic. L’objectiu de la trobada va ser acompanyar-nos de professionals i expertes que ens van ajudar a entendre què vol dir desenvolupar aquesta perspectiva de gènere en projectes d’arquitectura residencial i específicament projectes d’habitatge cooperatiu. 

Al debat vam comptar amb la presència de la Roser Casanovas, arquitecta i sòcia del Col·lectiu Punt 6; l’Ari Artigas, arquitecta i sòcia de lacol; la Inés Novella, arquitecta i investigadora del Observatori d’I+D+I de la Universitat Politècnica de Madrid; i la Laura i el Teo, sòcies del projecte d’habitatge cooperatiu LGTBI La Morada. 

Perspectiva feminista interseccional per aconseguir espais de vida més equitatius 

L’arquitecta Roser Casanovas va presentar el marc teòric per assentar les bases del debat i saber què volem dir quan parlem d’arquitectura feminista. Parlem, per exemple, de la importància de visibilitzar les diferents esferes en les quals s’organitzen les activitats que componen la vida (esferes productiva, reproductiva, comunitària i pròpia), i l’anàlisi de com actualment la societat prioritza l’esfera productiva, fent un repartiment desigual del temps, espai i recursos en relació a les altres esferes.

És només un exemple per visibilitzar que l’espai no és neutre, i com el seu disseny perpètua un model de relacions entre les persones i el seu entorn. Les desigualtats no es produeixen només a l’espai urbà, sinó també dins dels espais privats: la majoria d’habitatges del mercat privat estan pensats seguint el model de família nuclear heteropatriarcal, marcant una jerarquia rígida entre les persones que hi viuen. 

Casanovas va incidir també en la importància de trencar en la dicotomia entre públic i privat per evitar donar només la responsabilitat de les cures a l’espai privat i treure-les de les esquenes de les dones, que son qui actualment s’encarreguen d’elles. Cal generar espais comunitaris per compartir una responsabilitat social de les cures, canviant tant els habitatges com els entorns on estan construits. Cal garantir no només el dret a l’habitatge, sinó  també el dret a la vida comunitària, a la ciutat. Garantir vides dignes en un entorn pròxim i adequat. 

Incorporar la mirada de gènere a l’arquitectura des de les administracions públiques

La intervenció de la investigadora Inés Novella va ser clau per conèixer com es pot treballar des de les administracions la perspectiva feminista en la normativa de l’arquitectura residencial. 

Novella va compartir les diferents accions d’assessorament transversal en clau de gènere que ha fet a la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana i que van des de la participació en comissions per la revisió de normativa o formar part del jurat de concursos d’arquitectura, fins a la creació de diferents materials i accions de conscienciació i assessorament. 

Destaquen especialment dues guies que compartim a continuació:  

• Resum de les ponències que va, formar part de les Jornades sobre gènere i vivenda, celebrades al febrer de 2021. Un document descarregable i gratuït en aquest enllaç. 
• Guia “Proyectar los espacios de la vida cotidiana. Criterios de género para el diseño y contratación pública de vivienda”.

Projectes que transformen

Per completar el debat, vam voler també conèixer experiències concretes i que tenen la perspectiva de gènere com uns dels seus valors identitaris. 

• Dones Cohabitant: Comunitat feminista d’habitatge impulsada des del Col·lectiu Punt 6, i que ens va explicar la Roser Casanovas. 
• Sotrac: L’arquitecta Ari Artigas, de lacol Arquitectura Cooperativa, ens va presentar el projecte arquitectònic d’aquesta cooperativa d’habitatges de 38 unitats de convivència. 
• La Morada: La Laura i el Teo, sòcies i futures habitants d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu feminista i LGTBI i amb disseny arquitectònic també de lacol, ens van compartir alguns detalls del disseny i dels valors del projecte.

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️

Ahir al matí, 30 de novembre, va tenir lloc l’acte d’inauguració del Turrós, el primer projecte de caràcter rural de Sostre Cívic i el primer d’habitatge cooperatiu a la comarca de la Garrotxa. Una vintena de persones es va reunir per celebrar aquesta nova iniciativa: agents de l’economia social del territori, gent de l’entorn del municipi, tècnics i entitats que han fet possible el projecte, i altres sòcies de la cooperativa. Totes per acompanyar i agrair al grup impulsor del Turrós els seus esforços i energies que han permès fer possible aquest projecte pioner en diversos sentits.

El vincle emocional entre la gran majoria dels participants, i una llarga trajectòria d’activisme per la dinamització i promoció de pràctiques d’economia alternativa i cooperativa a la Garrotxa i altres territoris, van fer que l’acte fos un bonic moment ple de complicitat i carinyo.

No van faltar tampoc els agraïments a totes les persones que han participat en l’impuls del projecte, amb especial menció al Marcel·lí Bonfill, antic propietari de la finca i a la Glòria Mota, l’antiga masovera. Xevi Iglesias, de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, afirmava “oferir aquest model alternatiu d’habitatge sense la col·laboració de la propietat és pràcticament impossible. És molt important tenir models de referència per tal que altres persones s’hi animin i continuïn fent-lo possible.”.

Un factor que va facilitar les negociacions amb la propietat va ser que el grup des dels seus inicis tenia molt clar que volia evitar que la masia mai pogués ser objecte d’especulació. L’Eva Ortigosa, sòcia treballadora de la cooperativa i membre del Consell Rector, va agrair a la seva intervenció que l’aposta del grup per garantir-ho va ser entrar a formar part de Sostre Cívic:

Més enllà de l’habitatge cooperatiu

Però El Turrós no respon només a una necessitat d’habitatge sinó també a una necessitat de treball, prenent com a model l’estreta interrelació de la vida productiva i reproductiva de les formes de vida de la pagesia.

En Jeff Guillemet, de la cooperativa de serveis financers Coop57, feia especial menció a aquesta visió de projecte integral: “Els primers projectes d’habitatge cooperatiu que vam impulsar van ser a Barcelona, amb Princesa49 i La Borda, però poc després ens vam plantejar la importància d’acompanyar iniciatives que defensen el territori en zones que necessiten especial reactivació. Volem que El Turrós sigui un projecte emblemàtic per a nosaltres, ja que integra habitatge i l’impuls de l’economia social local.”

Viure en comunitat

El Turrós és també el primer projecte de Sostre Cívic que es crea amb una única unitat de convivència. És a dir, no es contemplem espais privatius que siguin habitatges complets i es planteja una vida comunitària amb habitacions privades de diferents mides, però amb espais comuns (banys, cuina, menjador, magatzems, etc.) per tothom. Una aposta per viure en comunitat en majúscules.

Casa és l’edifici, però “casa” és sobretot el grup. Ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.

Mireia Font, membre del Turrós.

El grup és intergeneracional, amb un registre d’edats molt diferent, que va des d’un nadó de dos anys i mig fins a la persona més gran, de 75 anys. “Això encara ens fa més plurals, ja que hem de conviure amb aquestes diferències energètiques, i les diferents necessitats que comporten” Casa és l’edifici, però “casa” és sobretot el grup, i ho tenim molt clar, i el cuidarem perquè així sigui.”, afirmava la Mireia Font, una de les membres del grup.

GALERIA D’IMATGES