Autor: Jose Téllez

Signem el dret de superfície del solar de Sant Andreu per fer l’habitatge cooperatiu inclusiu més gran de Catalunya

23.05.2023

El solar municipal ubicat al Passeig de Torres i Bages, que ha estat adjudicat a la nostra cooperativa, forma part del Conveni ESAL, que promou l’habitatge cooperatiu a Barcelona

Amb 75 habitatges serà la promoció cooperativa en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’estat 

El projecte inclou una comunitat inclusiva acompanyada pel Grup cooperatiu TEB de fins a 24 persones amb discapacitat intel·lectual

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, ha signat aquest matí l’escriptura de constitució del dret de superfície sobre el solar situat al Passeig Torres i Bages 126-128, al barri de Sant Andreu, a favor de la cooperativa Sostre Cívic. L’objectiu, que la cooperativa hi desenvolupi el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’estat, a més de comptar amb una comunitat inclusiva al seu si per a persones amb discapacitat intel·lectual. La cessió del sòl municipal forma part del Conveni ESAL, que promou l’habitatge cooperatiu a la ciutat.

En termes pràctics, la signatura oficialitzada a l’Ajuntament de Barcelona permet a Sostre Cívic tenir el dret d’utilitzar el terreny durant 99 anys, assumint el cost de construcció de l’edifici. Aquest terreny està qualificat d’Habitatge de Protecció Oficial, la qual cosa permet establir límits màxims de renda per a cada unitat de convivència.

La signatura d’aquest acord segueix el mateix camí dels primers drets de superfície signats per l’Ajuntament en el marc del Conveni ESAL, com ara el cas del solar de Sarrià per al projecte Can 70, que serà el primer habitatge cooperatiu específic per a persones grans a Barcelona.

Desenvolupament del Conveni ESAL

El Conveni ESAL, signat el 2020 entre l’Ajuntament de Barcelona i les principals federacions de cooperatives i fundacions d’habitatge social, és un mecanisme innovador de col·laboració pública per a augmentar el parc social d’habitatges. A través d’aquest conveni, se cedeixen solars públics a entitats sense ànim de lucre per a la construcció i rehabilitació d’habitatges de protecció oficial destinats al lloguer i a la cessió del dret d’ús mitjançant la constitució de drets de superfície. Aquesta iniciativa fomenta tant el creixement del parc públic d’habitatges com la diversificació dels agents involucrats en aquest àmbit.

El Conveni estableix una aliança entre l’Ajuntament de Barcelona i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (FCHC), la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac), l’Associació Xarxa d’Economia Solidària (XES) i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS). Tota la informació i activitat generada al voltant del conveni es pot consultar a la web habitatge.social/barcelona.

Un acord pioner entre el cooperativisme d’habitatge i d’inclusió

El futur edifici d’habitatges cooperatius de Sant Andreu de Barcelona és també un projecte pioner d’intercooperació i inclusió. Impulsada pel Grup cooperatiu TEB, l’edifici inclourà una comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, brindant-los suport en tots els aspectes del projecte. És el primer acord d’intercooperació entre TEB i Sostre Cívic, amb l’objectiu de solucionar l’accés a l’habitatge assequible i fomentar la inclusió social. La comunitat inclusiva disposarà d’espais adaptats i s’estima que acollirà aproximadament 25 persones amb discapacitat intel·lectual, juntament amb altres residents compromesos amb la visió inclusiva.

Tot i que la construcció dels habitatges està programada per al 2024 i la seva finalització no es preveu fins al 2026, el projecte ja està en marxa des de març, amb la formació d’una comissió de participació integrada per membres de Sostre Cívic i el Grup TEB. Aquesta comissió està treballant en col·laboració amb els arquitectes per establir els aspectes generals del projecte i definir el projecte necessari.

A partir dels mesos de setembre i octubre de 2023, s’obriran les inscripcions per unir-se al grup impulsor del projecte, que seran els futurs veïns i veïnes de l’edifici. El grup impulsor participarà en la presa de decisions relacionades amb el pla executiu, l’adjudicació de contractes i construcció, el pla financer i la definició de la visió del projecte. Per a formar part d’aquest grup, serà necessari ser soci de Sostre Cívic (les sol·licituds s’ordenaran segons l’antiguitat com a soci), estar empadronat a Barcelona i estar inscrit en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial.

‘El Cairó’ serà el nou projecte d’habitatge cooperatiu de Granollers

27.04.2023

El grup impulsor, format per veïnes de Granollers, ha presentat un projecte amb un ampli suport local d’entitats de l’economia social i solidària, i amb perspectiva social, sostenible i arrelada a l’entorn

Render del projecte presentat al concurs

Sostre Cívic ha resultat l’adjudicatària del concurs convocat per l’Ajuntament de Granollers per a construir i gestionar el primer projecte d’habitatge cooperatiu al municipi del Vallès. El concurs, convocat al març per unanimitat del ple, preveu l’edificació al solar municipal de 800 m² del carrer Rosselló 97, al barri de Lledoner. La cessió serà mitjançant un dret de superfície de 75 anys. Un cop extingit tornarà a titularitat pública.

L’informe del jurat es va aprovar aquesta setmana al Ple municipal. Aquest destaca la solvència econòmica del projecte presentat per Sostre Cívic, amb l’aportació de recursos propis i l’experiència professional justificada. Es valora molt positivament els protocols i mecanismes de gestió d’impagaments i d’adjudicació dels habitatges, i es destaca el pla de mobilitat compartida proposat, a base de bicicletes i cotxes elèctrics compartits. “Sostre Cívic destina totalment la planta baixa a usos comunitaris i d’activitat, de manera que enforteix la vocació urbana del projecte”, diu l’informe municipal, que també menciona el disseny arquitectònic proposat que té en compte minimitzar el manteniment i millorar-ne l’estat de conservació.

El projecte guanyador es valora amb un total de 5,2 milions d’euros, i compta amb finançament de 900.000 € de Fons Next Generation. Les persones que hi vulguin viure hauran de complir els requisits de demandants d’habitatge de protecció oficial, estar empadronades a Granollers i fer-se sòcies de Sostre Cívic (les sol·licituds s’ordenaran per antiguitat de soci). Per tal de col·laborar amb el finançament del projecte, es calcula que les sòcies hauran d’aportar (com a mínim) el 20% del finançament total. Això vol dir que les sòcies que hi vulguin entrar a viure hauran de fer una aportació de capital inicial mitjana de 15.000 euros, retornables si les sòcies en algun moment decideixen marxar de l’edifici. Les quotes mensuals, no retornables i equiparables a un lloguer, aniran destinades a anar liquidant el deute financer i pagar el manteniment i serveis comuns de l’edifici, i es preveuen aproximadament entre els 430 i els 660 € al mes, dependent de la mida del pis. Tots aquests càlculs dependran del projecte arquitectònic i pressupost final d’obra.

Per tal de facilitar la inclusió, se cedirà la gestió d’un dels 29 habitatges a l’Ajuntament perquè pugui assignar a col·lectius vulnerables. Aquest pis estarà exempt d’aportar el capital social inicial.


Ampli recorregut i suport local

El projecte, anomenat El Cairó, constarà de 29 habitatges en planta baixa i 3 alçades, amb amplis espais comunitaris compartits. Des d’una terrassa amb bugaderia col·lectiva fins a una sala polivalent situada a planta baixa, oberta a l’exterior, pensada per a ser compartida a usos veïnals.

El projecte està impulsat per una desena de sòcies de Sostre Cívic veïnes de Granollers. Des de 2019 desenvolupen accions al municipi per donar a conèixer el model del cooperativisme d’habitatge. Participant en fires fins o fent diferents xerrades divulgatives. Amb l’ajuntament s’han fet també diferents estudis per estudiar la viabilitat de desenvolupar projectes a diferents solars municipals o a finques per rehabilitar.

El Cairó també recull suports de diferents entitats locals, des de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i la Fira d’Economia Solidària de Granollers, fins a La Magrana Vallesana (associació de productors i consumidors ecològics de Granollers que agrupa 400 unitats familiars) i Granollers Pedala. Aquestes dues darreres entitats contemplen la possibilitat de poder instal·lar la seu dels seus projectes locals als locals comercials de l’edifici.

Benjamí Aguilar, veí de Granollers i membre del Consell Rector de la cooperativa i del grup impulsor d’El Cairó, ha declarat que la seva satisfacció amb el fet que, finalment, després d’anys de feina un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arribi a la ciutat com “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”.


Un edifici sostenible amb mobilitat compartida

El projecte arquitectònic ha estat redactat conjuntament pels despatxos Ravetllat i Zaga. Tots dos tenen àmplia experiència en projectes d’habitatge social i cooperatiu. Ravetllat dissenyarà els habitatges de lloguer municipal a la Font Verda de Granollers, i Zaga ha estat responsable del pioner projecte d’habitatge cooperatiu Clau Mestra a Sant Cugat, gestionat també per Sostre Cívic.

La construcció es farà amb materials de baixa petjada ecològica com la fusta, que es farà servir per a l’estructura. L’edifici es dotarà de plaques fotovoltaiques, aerotèrmia, reciclatge d’aigües grises i aigües pluvials. Les instal·lacions seran centralitzades, en coherència amb el model de propietat col·lectiva i pels avantatges que suposa en cost i eficiència energètica. El Cairó, a més, aposta per la mobilitat sostenible amb deu places de cotxe i bicicletes elèctriques col·lectives, trencant la norma d’una plaça d’aparcament per habitatge. Aquestes vehicles seran gestionats en col·laboració amb Som Mobilitat, en un acord pioner d’intercooperació entre una cooperativa d’habitatge i una altra de mobilitat compartida.

Un cop Sostre Cívic ja és adjudicatària del solar per a desenvolupar la promoció, li tocarà tancar el projecte arquitectònic i el finançament abans de començar la campanya per incorporar a les persones interessades que vulguin sumar-se a l’actual grup impulsor, prevista per la tardor d’enguany. Les obres començaran a l’estiu del 2024, i les sòcies entraran el 2026.

Construirem 60 habitatges de protecció oficial sobre sòl públic a Manresa

30.03.2023

El pressupost total de la promoció és de gairebé 13,5 milions d’euros i prop de 2,5 milions arribaran dels fons Next Generation.

Aquest mes d’abril l’Ajuntament cedirà el sòl a la cooperativa i està previst que les obres comenincin a principis del 2024.

Sostre Cívic, la principal cooperativa d’habitatges en cessió d’ús de Catalunya, construirà una promoció d’un mínim de 60 habitatges de protecció oficial a la Carretera del Pont de Vilomara número 121 de Manresa (Bages) en uns terrenys de titularitat municipal. L’objectiu del projecte és generar nous habitatges protegits a preus inferiors als del mercat lliure de lloguer i impulsar una oferta d’habitatge estable i assequible. Així ho han explicat aquest matí, en una visita al solar on s’aixecarà la promoció, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia i Yabel Pérez Moreno, tècnic d’impuls de projectes i membre del Consell Rector de Sostre Cívic. 

Amb 60 habitatges, serà la segona promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya, després del projecte inclusiu de Sant Andreu a Barcelona amb 80 habitatges.

El nou edifici tindrà una superfície construïda de 7.818,9 metres quadrats, amb quatre espais col·lectius i dos locals comercials, a més de places d’aparcament. La construcció seguirà criteris de sostenibilitat energètica, de consum quasi zero (nZEB), amb producció d’energia de fonts renovables, construcció amb materials i sistemes constructius de baix impacte, a més d’una mínima generació de residus i reutilització de materials. El disseny de l’edifici, realitzat als estudis previs per l’estudi d’arquitectes BTA, contempla àmplies zones comunitàries pensades per la vida compartida entre tots els veïns i veïnes, els usos de les quals els decidiran les futures persones sòcies. Serà el segon habitatge més gran de Catalunya i l’Estat en model cooperatiu en cessió d’ús, després d’una promoció que també treballa Sostre Cívic al barri de Sant Andreu de Barcelona amb 80 habitatges.

Tots els habitatges, que seran gestionats per Sostre Cívic, seguiran el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es tracta d’una alternativa no especulativa i de gestió col·lectiva i democràtica, un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i els veïns i veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. Les persones que hi vulguin viure hauran de ser sòcies de la cooperativa i fer una aportació de capital inicial (que en el cas del projecte de Manresa serà entre 10 i 15 mil euros) que serà retornable si mai deixen l’immoble. Les quotes mensuals encara estan per definir, però estan subjectes als límits dels habitatges de protecció oficial i seran estables (mai poden augmentar) i per sota de preus de mercat.

Fons Next Generation

Segons ha detallat l’alcalde Aloy, el projecte manresà ha estat un dels seleccionats a la convocatòria de subvencions del ‘Programa d’ajuts a la construcció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients’ del ‘Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)’, finançat amb els fons Next Generation de la Unió Europea.

El pressupost total de l’actuació s’estima en 13.479.575,11 euros i l’aportació dels fons Next Generation en un màxim de 2.494.867,50 euros. La resta de finançament es completarà amb l’aportació dels socis usuaris de Sostre Cívic i amb finançament bancari extern. L’Ajuntament de Manresa està tramitant el dret de superfície a favor de la cooperativa, que és previst que s’aprovi aquest mes d’abril. El consistori rebrà un dels dos locals que es preveuen a l’edifici, de 500 metres quadrats, per a futurs equipaments municipals. 

La campanya d’inscripcions s’obrirà a finals de 2023 i caldrà estar empadronat a Manresa i inscrit al registre d’HPO, a més de ser soci de Sostre Cívic. Entrar a viure està previst per al 2026.

Pel que fa al calendari, és previst que la redacció del projecte s’efectuï al llarg del 2023. Un cop enllestit, començarà la campanya d’inscripcions per a persones interessades del municipi, entre finals de 2023 i inici de 2024. Tothom que vulgui impulsar el projecte i viure-hi haurà d’estar empadronat a Manresa, estar inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial i fer-se sòcia de Sostre Cívic. Les demandes s’ordenaran objectivament segons l’antiguitat de soci, tal com marquen els estatuts de la cooperativa. Les obres es podran iniciar a mitjans de 2024, amb la previsió de poder inaugurar el nou edifici el 2026.

Dos projectes d’habitatge cooperatiu a Manresa

Aquest no serà l’únic projecte que Sostre Cívic està impulsant a Manresa. També està treballant en la rehabilitació d’un edifici de 13 habitatges prop del centre del municipi, adquirit via l’ús del dret de tanteig i retracte. La cooperativa ha rescatat un immoble antic del mercat privat per a transformar-lo en un edifici sostenible i assequible. La campanya d’informació i inscripcions al projecte es preveu fer, conjuntament a la de la promoció amb l’Ajuntament, a finals de 2023.

Clau Mestra ja té les claus del primer habitatge cooperatiu de Sant Cugat

27.03.2023

Inaugurem Clau Mestra, un projecte que serveix d’exemple de col·laboració publico-cooperativa per donar lloc a solucions a la crisi habitacional

La rehabilitació de les antigues ‘Cases dels Mestres’ es materialitza nou anys després de les primeres reivindicacions, i s’ha fet en bona part amb autoconstrucció de les mateixes veïnes.

Sostre Cívic, amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, hem entregat avui les claus a les veïnes dels 11 habitatges de les antigues Cases dels Mestres de La Floresta, rehabilitades després de poc més d’un any d’obres en el primer projecte d’habitatge cooperatiu de Sant Cugat del Vallès. 

L’acte d’entrega de claus és la materialització final d’un acord innovador entre agents socials i administració local que ha fet possible 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible: les quotes mensuals són entre 300 € i 500€, i les sòcies per entrar a viure han hagut de fer una aportació de capital (retornable si decideixen marxar del projecte) entre els 6.000 € i els 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge. 

Una solució pionera a través de la cooperació pública

El projecte, anomenat com Clau Mestra, és un exemple de com la cooperació entre l’administració pública i la societat civil pot donar lloc a projectes d’habitatge assequible i sostenible, en un context de crisi habitacional i social com el que viu Catalunya i, especialment, Sant Cugat del Vallès.

El 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble de les Cases dels Mestres, van ser ocupades com una acció política de pressió per forçar l’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici. Un procés de negociació, amb Sostre Cívic com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament, va desembocar en la signatura d’un conveni entre les parts per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. Va ser, llavors, el primer acord a l’estat espanyol amb una administració pública per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 

Però no va ser fins al 2020 que l’Ajuntament supera totes les traves burocràtiques i signa el dret de superfície de l’immoble municipal a la cooperativa Sostre Cívic per poder començar les obres de rehabilitació, a més d’una subvenció retornable (un cop acabat el préstec hipotecari) de 301.395,85 €, incorporada al conveni signat entre ambdós agents l’any 2018. Francesc Duch, tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, ha assegurat que “avui es dona compliment a un desig veïnal que va començar fa molt de temps: es fa realitat la primera promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del municipi, un model que ens creiem molt i que volem desenvolupar.”

Francesc Duch, Tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge de l’Ajuntament de Sant Cugat
Antoni Vallès, director de negoci de l’ICF
Roser Hernández, subdirectora d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat

L’assequibilitat del projecte ha estat possible gràcies a un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances d’1,1 milions d’euros, amb unes condicions avantatjoses dintre de la política de suport a l’habitatge protegit d’aquest organisme financer públic de la Generalitat. El seu director de negoci, Antoni Vallès, també ha participat de l’acte avui a La Floresta i ha manifestat que “quan es fa l’estudi d’un projecte, de vegades oblidem quin és el resultat: veure i tocar el que s’ha pogut fer gràcies al finançament atorgat fa especial il·lusió”.

La Generalitat també ha donat suport al projecte a través de l’Agència Catalana de l’Habitatge. La subdirectora d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat, Roser Hernández, present avui a l’inici de la convivència de Clau Mestra ha remarcat que “si apliquem els valors de l’economia social i solidària a l’habitatge, es pot transformar la realitat. Aquest tipus d’habitatge crea comunitat, però també mercat social. És una potent forma de reactivació econòmica del sector”.

Una rehabilitació comunitària i sostenible

El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat, i les obres han anat a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers a Barcelona. La rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. Durant les obres s’hi van utilitzar sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals. 

A més, el grup de sòcies i des d’avui veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueix el doble objectiu de rebaixar costos però també de servir com una potent eina d’apoderament del grup de convivents.

Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic ha celebrat avui durant l’acte que per fi es pugui inaugurar el projecte després de tants anys de feina i d’espera. Un projecte que ha fet aterrar a Sant Cugat per fi l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”.

Entren a viure les primeres veïnes de l’habitatge social cooperatiu de Valls

21.03.2023

Avui s’ha fet el lliurament de claus dels primers habitatges del projecte impulsat per la cooperativa Sostre Cívic, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

S’inicia ara una segona fase d’inscripcions oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’HPO.

Valls ja compta amb el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: aquest matí representants de l’ajuntament del municipi i de Sostre Cívic hem entregat les claus de casa seva a les primeres sòcies que entraran a viure a l’edifici acabat de reformar. 

El projecte, que es va presentar públicament el 5 d’octubre de l’any passat, és un immoble fins ara en desús i propietat d’una entitat financera que Sostre Cívic vam adquirir per oferir accés a l’habitatge digne i a preu de cost. L’edifici consta de 15 habitatges, 13 dels quals són habitatges cooperatius d’entre 39 i 86 m2 en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. La resta i l’escala B pertanyen a l’ajuntament de Valls i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. 

Els habitatges assignats formen part del 5 destinats preferentment als col·lectius més vulnerables que el mercat immobiliari deixa fora (persones menors de 35 anys, famílies monoparentals i majors de 65 anys). En aquesta línia, Jordi Cartanyà Benet, primer tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge i d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat de l’Ajuntament de Valls ha volgut destacar el caràcter social del projecte i ha afirmat que “en una situació com l’actual del mercat immobiliari complexa, és important per la ciutat disposar d’aquesta tipologia de vivendes, a preus raonables i estables en el temps per facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania”.

Una alternativa d’accés a l’habitatge que ja és una realitat

El projecte és el primer de Sostre Cívic a Camp de Tarragona, però el desè que comença la convivència des que ho va fer en 2018 Princesa49 (la iniciativa d’habitatge cooperatiu pionera a Barcelona), sumant actualment més de 130 habitatges cooperatius en total.

En aquests cinc anys Sostre Cívic ens hem convertit en una de les entitats de referència en aquest model de tinença amb més de 1.100 socis i sòcies arreu del territori i l’impuls de 26 projectes. La nostra trajectòria s’ha vist recentment reconeguda internacionalment amb dos dels guardons més importants a escala mundial: el premi Plata d’habitatge de les Nacions Unides i el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea. Tots els habitatges que gestionem segueixen el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, una alternativa no especulativa i de gestió col·lectiva i democràtica. Un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. 

En el cas del projecte de Valls, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 230 i 550 €, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 4.200 €.

Què és Sostre Cívic i com funciona el model d’habitatge cooperatiu?
Consulta les nostres ‘preguntes freqüents’

Habitatges disponibles per a noves incorporacions

Avui s’inicia també una segona fase d’inscripcions al projecte de Valls oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) i que vulguin entrar a viure en algun dels 10 habitatges disponibles. Les persones empadronades al municipi de Valls tindran prioritat d’accés en el cas de coincidir diverses inscripcions a la vegada. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial.

El dijous 30 de març hi ha prevista una sessió informativa i posterior visita a l’edifici amb l’objectiu que totes les persones interessades puguin conèixer els habitatges i resoldre els possibles dubtes sobre el projecte. Serà el dia 30 a les 17h30 al Centre Cívic de Valls, i en aquesta pàgina es poden trobar tots els detalls i el formulari d’inscripcions. 

8M: un protocol integral per lluitar contra els masclismes portes endins i enfora

9.03.2023

Avancem en l’elaboració del Protocol contra les violències masclistes i LGBT-fòbiques de Sostre Cívic abans de la seva aprovació a l’Assemblea del juny.

El Protocol ha suposat tot un repte per una organització amb més de 1.100 persones sòcies i comprèn totes les tipologies de participació: treball, convivència i participació.

La diagnosi detecta que les tasques de les dones són invisibilitzades i que se les escolta més si adopten rols masculinitzats. 

Les dones de les diferents cooperatives del Grup Ecos celebrant el 8 de març

Ahir, 8 de març, a Sostre Cívic l’hem viscut d’una manera molt especial. Amb un nombrós grup de dones de les diferents cooperatives que formen part d’ECOS vam fer vaga feminista i, en lloc de treballar, ens vam trobar per celebrar-nos. Vam dinar plegades i vam tenir temps per conversar tranquil·lament en un entorn de sororitat i vam elaborar les nostres pancartes reivindicatives abans de sortir cap a la manifestació. Vam ser un grup divers i intergeneracional format per més d’una seixantena de dones, algunes de les quals van venir amb les seves criatures. Entre les consignes, “Patriarcat i capital, aliança criminal”; “Pels drets de totes, feminisme de base” i “Un món feminista és un món cooperativista!”.

Però com que, per nosaltres cada dia és 8 de març, ens agrada explicar què estem fent per lluitar contra el patriarcat a la nostra organització dia a dia. A Sostre Cívic treballem per promoure un model d’habitatge amb uns principis i valors que cerquen la transformació social cap a una societat més justa i igualitària. Però, malgrat això, no som alienes a la realitat: vivim en una societat amb relacions de poder i privilegis desiguals que, sovint, es manifesten en violències masclistes de manera física, econòmica o psicològica. Aquestes agressions sexuals les cometen majoritàriament homes que tenen vincles previs amb les víctimes, i els habitatges són els espais on se’n cometen la majoria. A Sostre Cívic estem construint precisament espais col·lectius, espais relacionals i de vincle entorn de l’habitatge. I, per tant, volem que aquests espais siguin segurs per tothom. 

Per aquest motiu, tal com ja vam anunciar al setembre, a Sostre Cívic estem immerses en l’elaboració del nostre Protocol per la prevenció, la detecció i l’abordatge dels casos de violències masclistes. Aquest ens permetrà actuar en la detecció i l’abordatge de les violències masclistes i LGBT-fòbiques a la cooperativa. El procés es va engegar el passat juliol amb la creació del grup motor, i ja estem en la fase final elaborant el document final que s’explicarà a una propera trobada de sòcies el pròxim 6 de maig, abans de dur-lo a aprovació a la propera Assemblea General Ordinària del mes de juny.

Per tant, estem culminant una feina de tot un any que tindrà un abast a llarg termini. L’objectiu és estimular uns valors al conjunt de la cooperativa basats en el respecte mutu, d’inclusió de la diversitat i de rebuig a les violències masclistes. Però també de promoure la visibilització de les persones que tenen menys privilegis per poder denunciar casos d’assetjament, i d’oferir eines i formació perquè aquelles que en tenen més, es qüestionin les seves actuacions vinculades amb l’exercici de la violència i les agressions.

Primera reunió del grup motor per l’elaboració del protocol, en juliol de 2022.

Un protocol d’aplicació integral: convivència, participació i treball

Elaborar un protocol d’aquest tipus per una cooperativa com la nostra no és fàcil, i suposa tot un repte. Sostre Cívic té, ara com ara, una base social de 1.130 persones sòcies, de les quals 123 són usuàries en projectes que ja estan en convivència, i un equip laboral de 17 persones. El protocol que estem elaborant abastarà tot l’entorn cooperatiu, és a dir, té en compte tot aquest conjunt de sòcies:

  • Les sòcies convivents, tenint en compte la dimensió comunitària on aquestes sòcies i socis conviuen.
  • Les sòcies expectants, tenint present que, tot i que no visquin en cap projecte d’habitatge cooperatiu, comparteixen espais, trobades, formacions i assemblees amb tot el conjunt de sòcies i treballadores de la cooperativa.
  • Les treballadores de Sostre Cívic, les quals comparteixen equip i espai de treball de forma habitual.

En el marc de desplegament de les accions del Protocol, els darrers mesos hem fet diverses sessions formatives i de diagnosi entre sòcies i treballadores de Sostre Cívic. Com és habitual en tots els espais socialment actius dins del sistema patriarcal, també dins la nostra organització hem identificat com els masclismes i LGBTIQ-fòbies quotidianes són presents en el nostre dia a dia. 

Els masclismes subtils són presents en les nostres dinàmiques relacionals. Aquests són identificats habitualment amb situacions de predomini de les veus masculines, talls de paraula o amb la visibilització dels homes en la presa de decisions i durant les diferents sessions de participació. També hem detectat agressions verbals o bromes masclistes als grups de missatgeria, i un repartiment desigual de les tasques als projectes d’habitatge cooperatiu. Les tasques més masculinitzades són en aquelles activitats més conduïdes cap a l’acció, i on trobem menys participació d’homes cis són en aquelles d’orientació més reproductiva que tenen en compte les cures. En la convivència quotidiana, les dones es mostren més compromeses en les tasques de neteja, estan més presents en els espais de participació, la dinamització de les relacions i la resolució de conflictes. Cal destacar que, de forma generalitzada, totes les sòcies i treballadores que han participat de la diagnosi han identificat com, si adopten dinàmiques masculinitzades, són més escoltades en els espais de presa de decisions. 

Aquests són només alguns exemples de tot el que hem identificat. Per poder abordar-ho, el Protocol defineix un conjunt d’accions de prevenció que volen incidir en tots els elements de la diagnosi realitzada. Però, més enllà de la prevenció, també s’estableixen quins circuits i canals existiran amb la implementació del Protocol per poder denunciar internament casos d’agressions i violències masclistes. Tindrem un espai segur, eines i formació per poder abordar aquests casos i aplicar les mesures que siguin necessàries.

Més enllà de tot això, cal agrair que l’elaboració del protocol ha estat possible gràcies a la implicació de sis sòcies de la cooperativa que han format part del grup motor, de la quarantena de sòcies participants en les sessions formatives i de diagnosi, el que demostra que són una cooperativa molt viva i implicada en tots els aspectes globals que giren al voltant de l’habitatge. I, per descomptat, cal esmentar el suport de  la cooperativa L’Esberla, entitat especialitzada a acompanyar processos de transformació interna de les organitzacions, que ens està acompanyant en el procés d’elaboració i redacció. Juntes som més fortes, i juntes construirem un Sostre Cívic lliure d’agressions masclistes, per garantir el dret a un habitatge digne per totes.

Objectius del Protocol contra les violències masclistes

  1. Fer de Sostre Cívic una cooperativa compromesa amb l’erradicació de les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques
  2. Garantir que els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’entorn laboral i cooperatiu de Sostre Cívic siguin un espai segur per a dones i persones LGBTIQ+.
  3. Informar, formar i sensibilitzar sobre les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques i l’eina del Protocol a totes les persones sòcies de Sostre Cívic.
  4. Disposar del procediment d’intervenció i d’acompanyament per tal d’atendre i resoldre aquestes situacions amb la màxima celeritat i dintre dels terminis que estableix el protocol.
  5. Dotar-se d’un mecanisme per treballar els masclismes i LGBTIQ-fòbies quotidianes de manera més propera i aterrada a les necessitats dels projectes.
  6. Donar un impuls a les comissions de cures i convivència dels projectes d’habitatge cooperatiu especialment pel que fa al compromís amb el protocol i el coneixement de les seves especificitats.
  7. Enxarxar a les dones i persones LGBTIQ+ sòcies de Sostre Cívic i a totes les persones que vulguin implicar-se activament en l’erradicació de les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques.
  8. Dotar-se d’òrgans que garanteixin un seguiment i avaluació del Protocol i la seva adaptació a les situacions que s’identifiquin.

Sant Andreu acollirà el projecte d’habitatge cooperatiu inclusiu més gran del país

21.02.2023

Membres de TEB, Sostre Cívic i l’Ajuntament de Barcelona al solar del projecte.

Sostre Cívic desenvoluparà 70-75 habitatges cooperatius sobre sòl municipal de l’Ajuntament de Barcelona

El projecte inclou una comunitat inclusiva acompanyada pel Grup cooperatiu TEB de fins a 24 persones amb discapacitat intel·lectual


El barri de Sant Andreu de Barcelona acollirà un nou edifici d’habitatges cooperatius en cessió d’ús. El projecte d’entre 70-75 habitatges serà el més gran fet fins ara a Catalunya i en el conjunt de l’estat espanyol, i el primer a comptar amb una comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es desenvoluparà sobre un solar municipal ubicat a l’Avinguda Torras i Bages 126-128, al barri de Sant Andreu de Barcelona. El consistori cedeix el solar mitjançant un dret de superfície de 75 anys a la cooperativa catalana Sostre Cívic, i forma part de les polítiques municipals de suport a fundacions i cooperatives per augmentar el parc social d’habitatge assequible.

Més enllà de la seva dimensió, el futur edifici serà pioner per incorporar un ambiciós projecte d’intercooperació i inclusió. La comunitat inclusiva integrada dins la comunitat general de tot l’edifici serà impulsada pel Grup cooperatiu TEB, que vetllarà per la perspectiva inclusiva en tots els vessants del projecte, i acompanyarà a la comunitat de les persones amb discapacitat intel·lectual durant la convivència. 

Aquest projecte és el primer acord d’intercooperació signat entre TEB i Sostre Cívic, que sumen esforços amb l’objectiu de donar resposta tant al problema de l’accés a l’habitatge assequible com al de la inclusió social. “Volem desenvolupar un model d’habitatge cooperatiu inclusiu i transformador, amb un model comunitari que trenqui amb els estigmes de les persones amb discapacitat intel·lectual”, han manifestat representants de les dues entitats. “El model vol ser una referència també per afavorir l’accés a l’habitatge d’altres persones amb situació de vulnerabilitat”.

La comunitat inclusiva tindrà espais col·lectius que tindran en compte la realitat de les persones amb discapacitat. A l’espera de poder concretar el projecte arquitectònic, la previsió és que la comunitat pugui acollir a unes 25 persones amb discapacitat intel·lectual. Dins d’aquesta comunitat també hi haurà habitatges per persones que comparteixen aquesta visió inclusiva.

Declaracions de Lucía Martín, regidora d’Habitatge i del Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona
Declaracions d’Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic

Suport públic per fer més habitatge assequible 

El solar públic de Sant Andreu se cedirà a la cooperativa mitjançant el procediment indicat al Conveni ESAL. Serà el segon solar cedit a Sostre Cívic, després del projecte per gent gran de Can70 a Sarrià, a través d’aquest conveni signat a finals de 2020 entre l’Ajuntament i les principals entitats d’habitatge sense ànim de lucre. L’acord preveu la construcció d’un miler de pisos socials a través de la provisió de sòl a les entitats, accés al finançament públic i situacions fiscals i financeres avantatjoses. Des del 2015 ja s’han aixecat 6 promocions d’habitatge cooperatiu en sòl municipal que signifiquen 125 habitatges, i a través del Conveni ESAL, ja hi ha 11 promocions més previstes, amb 298 habitatges.

Imatges de la presentació del projecte el febrer de 2023

Sostre Cívic preveu començar la construcció dels habitatges durant 2024, per transformar-ho en realitat el 2026. Per participar del projecte caldrà ser soci de Sostre Cívic, estar empadronat a Barcelona i inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. Tot i que la campanya d’inscripcions al grup impulsor no s’obrirà fins a la tardor de 2023, Sostre Cívic i TEB començaran ja a constituir una comissió de participació del projecte per tal de definir les característiques del projecte.

Més informació a la pàgina del Projecte o a La Interna (només per sòcies) 

El disseny arquitectònic anirà a càrrec de Pau Vidal i Yaiza Terré, escollit a través de concurs d’idees de la base de proveïdores de Sostre Cívic. Serà un edifici sostenible: tant el projecte arquitectònic, els materials i les instal·lacions es dissenyaran per a disposar d’un edifici energèticament classe A. Els detalls econòmics es definiran més endavant cercant la màxima assequibilitat i compatible amb tots els principis del projecte. 

Disseny arquitectònic del projecte, de Pau Vidal i Yaiza Terré

Celebrem els èxits internacionals obrint una nova etapa

17.02.2023

Recupera l’acte sencer aquí.

Un acte festiu amb prop de 200 persones va servir per celebrar els dos recents reconeixements internacionals que hem rebut per part de la Comissió Europa i les Nacions Unides

Durant l’acte es va presentar ‘Les claus’, una nova sèrie de pòdcasts realitzada per Crític per resoldre tots els dubtes sobre l’habitatge cooperatiu

Amb més de 1100 socis i 500 habitatges, volem obrir una nova etapa preparant-nos per a un salt d’escala i ser una alternativa d’habitatge per àmplies capes de la població

Prop de 200 persones van omplir ahir dijous 16 de febrer la Nau Bostik de Barcelona durant l’acte festiu convocat per Sostre Cívic sota el títol d’“Un Nou Sostre”. La principal cooperativa catalana d’habitatges en cessió d’ús està d’enhorabona per diverses raons. En les últimes setmanes han guanyat el premi Plata d’habitatge de les Nacions Unides i el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea. 

En una sala plena a vessar, l’acte —conduït per la periodista Laura Aznar de CRÍTIC— va començar amb els parlaments de Lucia Martin (Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona) i Josep Vidal (Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya). Ambdós van remarcar la “feina ben feta” de Sostre Cívic i van prometre continuar donant suport a la cooperativa per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. A primera fila també hi van assistir les diputades al Parlament Glòria Freixa, de Junts per Catalunya, Dolors Sabater, de CUP-Guanyem Catalunya, José Rodríguez, d’ERC, i representants d’En Comú Podem.

Tot seguit, es va presentar el nou pòdcast Les Claus, realitzat pel mitjà de comunicació cooperatiu Crític, amb el suport de Sostre Cívic i Habicoop (la federació de cooperatives d’habitatge de Catalunya). Es tracta d’un programa format per vuit capítols que tracten diverses qüestions vinculades a l’habitatge cooperatiu, com ara en què consisteix aquest model, qui impulsa projectes d’habitatge cooperatiu, per a qui està pensat aquest model o quant costa impulsar un projecte, entre altres.

En aquesta part de l’acte, va tenir lloc una taula rodona amb dones sòcies de diferents projectes que ja viuen en edificis impulsats per Sostre Cívic o que estan a punt de fer-ho. Concretament, vam conèixer les experiències de M. Jesús Ezquerra (de Princesa 49), Aurora Moreno (Walden XXI), Joana Casteleiro (Clau Mestra), Mireia Font (El Turrós) i Alícia Conejero (La Balma).

Totes elles van parlar sobre diversos temes: el dret a l’habitatge en les diferents etapes vitals, el paper de les cures en els habitatges cooperatius, el finançament per impulsar projectes i la participació democràtica, entre altres. També vam tenir l’oportunitat de conèixer les característiques de cadascun dels projectes convidats i l’experiència que ha suposat per a les seves sòcies. En el cas de  Princesa 49, M. Jesús Ezquerra va destacar la participació de les sòcies durant tot el procés: “Van comptar molt amb nosaltres en tot moment, vam contribuir a construir la casa on volíem viure i vam prendre decisions sobre la seva distribució i altres qüestions”. En el cas del projecte de cohabitatge sènior Walden XXI, l’Aurora Moreno va apuntar que “no hi creiem, en les residències. Sabem que potser no hi estarem molts anys, a la casa que fem, però els anys que hi siguem els gaudirem i posarem una llavor perquè després de nosaltres vindran altres que ja tindran el camí fet“.  L’Alícia Conejero de La Balma va destacar el paper de les cures en la seva cooperativa: “En el nostre cas, s’ha gestionat molt bé el tema de la cura als infants. Fa un any i mig que vivim juntes i ens cuidem molt les unes a les altres”. La representant d’El Turrós, el primer projecte d’habitatge cooperatiu rural de Sostre Cívic, situat a la Garrotxa, va explicar que “es tracta d’un projecte intergeneracional i intencional, amb un model de vida en comú que va molt més enllà de la convivència i l’autoabastament“.

Després d’aquest debat es va presentar un emotiu vídeo que servirà com a nou material corporatiu de presentació de la cooperativa, elaborat per la productora audiovisual corporativa Bruna, on s’explica el que representa per a Sostre Cívic haver rebut els premis internacionals. Un segon vídeo va ser enviat pel Jurat dels Premis World Habitat, on Claudia Murray (investigadora universitària en Urbanisme al Regne Unit i membre del Consell Avaluador dels Premis) explicava les raons per les quals les Nacions Unides havien decidit atorgar el premi Plata d’habitatge a la cooperativa. Murray explica que Sostre Cívic va ser escollida entre 114 candidatures de 51 països diferents per, entre altres raons, “enfocar la dramàtica situació de l’habitatge a Espanya amb una mirada cooperativa que probablement es convertirà en una referència valuosa per a altres organitzacions que treballen en entorns desafiants en el sud i est d’Europa”.

Finalment, van sortir a l’escenari Carlos Alcoba i Eva Ortigosa, tots dos del Consell Rector de Sostre Cívic. El primer va parlar de la seva experiència personal amb el cohabitatge i va celebrar que “a Sostre Cívic sabem una cosa molt bàsica, que les cases són per viure-hi. En aquests anys hem vist que podem trencar la dicotomia propietat/lloguer que semblava indestructible. No estem condemnats a l’especulació: estem transformant la realitat del nostre país“. L’Eva, qui també és veïna de Cirerers, va concloure l’acte felicitant les seves companyes i dient que “hem demostrat que això és una realitat i ara necessitem consolidar-nos, acompanyades de les institucions i de mesures financeres que permetin replicar aquest model d’habitatge arreu”. També va animar les assistents a fer una aportació al capital social de Sostre Cívic per seguir enfortint el projecte entre totes.

Una foto final amb les diferents entitats i cooperatives que col·laboren amb la tasca diària de Sostre Cívic va donar per acabat l’acte. Però la festa va continuar amb un refrigeri a càrrec de la Fundació Mescladís i la música de Gigi Morralla per celebrar els èxits de l’habitatge cooperatiu i de Sostre Cívic. I per agafar múscul per assolir nous sostres fins a garantir el dret a l’habitatge per tothom.

Impulsem ‘Les claus’, un pòdcast de Crític per fer de guia de l’habitatge cooperatiu

16.02.2023

Conèixer de primera mà com es viu en un llar cooperativa i escoltar el consells dels experts a l’hora de començar un projecte d’aquestes característiques és la base dels vuit capítols radiofònics que han impulsat CRÍTIC, Sostre Cívic i Habicoop 

Quines són les claus de l’habitatge cooperatiu? En què es diferencia del lloguer o la compra? Pot ser una alternativa a l’actual model immobiliari? Quines són les vies per aconseguir finançament? Com es pot començar un projecte d’habitatge cooperatiu? Aquestes són algunes de les preguntes que responen els vuit capítols de Les claus, la nova sèrie de podcasts que han impulsat CRÍTIC, la cooperativa Sostre Cívic i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop) per explicar com es viu en una cooperativa d’habitatge i què cal fer per impulsar-ne una. 

La periodista de CRÍTIC Laura Aznar és la conductora dels capítols, que ja es poden escoltar en obert a les principals plataformes de pòdcasts com Spotify o Ivoox. Cadascun dels episodis, d’uns vint minuts de durada, aborda les grans preguntes sobre l’habitatge cooperatiu: què, qui, com, on, quan, quant, perquè i per a qui. Per parlar-ne, Aznar visita vuit experiències d’habitatge cooperatiu d’arreu de Catalunya i, posteriorment, es troba amb diferents experts per resoldre dubtes tècnics, econòmics o organitzatius de tot el que implica començar un procés per viure en un habitatge cooperatiu. 

‘Les claus’ és el primer projecte radiofònic que impulsem CRÍTIC i Sostre Cívic junt amb Habicoop. Des de 2017, però, ambdues cooperatives nodreixen de continguts periodístics el blog ‘Sostre Crític’ en el qual s’hi publiquen periòdicament reportatges i entrevistes entorn les novetats de l’habitatge cooperatiu. 

El recorregut fins a habitar una llar cooperativa

Els pòdcasts permeten conèixer de primera mà com viuen les persones que integren diferents projectes cooperatius. Així, s’hi poden escoltar iniciatives ja consolidades com la de Cal Cases, a Santa Maria d’Oló (Bagés), pioners de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o La Borda, un projecte auto-organitzat al barri de Sants a Barcelona. Però també projectes que fa poc que habiten plegats com és el cas de Cirerers al barri de Roquetes de Barcelona o el grup d’habitatge rural del Turrós a Argelaguer (La Garrotxa). I, finalment, també es dóna veu a grups que estan remodelant les seves cases com els seniors de Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, la masoveria urbana de Clau Mestra a La Floresta, el petit projecte cooperatiu de La Xarxaire al barri de la Barceloneta o el grup de Sotrac que just comença a caminar per viure en comú a Sants. Més enllà de visitar diferents cohabitatges en funcionament, els podcasts també aporten informació útil per a aquells que tinguin interès en el model d’habitatge cooperatiu amb una conversa amb experts i membres d’altres projectes cooperatius. Hi parlen des d’arquitectes de Celobert o la Dinamo Fundació, fins a tècnics que acompanyen processos d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic o Perviure, passant per economistes de Coop57 i Fiare-Banca Ètica, dos entitats de finances ètiques que han acompanyat molts dels projectes cooperatius en actiu. A les converses, també hi participen membres de projectes cooperatius que comencen a caminar com La Chalmeta (al barri de La Marina del Prat Vermell a Barcelona), La Renegà (Vallès Oriental), La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona) , Can 70 (al barri de Sarrià de Barcelona) o els projectes del TEB Habitatge.

Guía de capítols

Capítol 1. Què és això de l’habitatge cooperatiu?

En aquest episodi visitem Cal Cases, la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya, que està situada al municipi de Santa Maria d’Oló, al Bages. Amb la Iolanda, membre del projecte, passegem per la masia mentre ens explica com van ser els inicis del projecte i com viuen gairebé 20 anys després. Tot seguit, a la taula d’experts, ens trobem amb la Glòria Rubio Casas, membre de la Dinamo, una fundació que treballa per la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i l’Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic, una cooperativa que també treballa per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Amb elles resolem dubtes sobre què és (i què no és) l’habitatge cooperatiu.

Capítol 2. Quan comença i quan acaba el procés per accedir a un habitatge cooperatiu?

En aquest episodi ens plantem a La Xarxaire, una petita cooperativa d’habitatge de vuit unitats familiars al barri de la Barceloneta, de Barcelona. La Lis i l’Esther, dues de les impulsores, ens expliquen com han pres les decisions per rehabilitar l’edifici i fer-lo més sostenible. A la taula d’experts, reunim la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació; l’Eva Ortigosa, de Sostre Cívic, i el David Lorente, soci de La Chalmeta, una cooperativa d’habitatge autoorganitzada que es troba al barri de la Marina del Prat Vermell, a Barcelona. Amb ells, coneixerem els tempos de gestió d’un projecte d’habitatge cooperatiu.

Capítol 3. Qui impulsa aquests projectes?

En aquest episodi visitem Clau Mestra, un projecte de masoveria urbana que just comença a caminar a les antigues cases dels mestres a la Floresta (Sant Cugat del Vallès). La Joana i el Jordi, dos dels seus impulsors, ens ensenyen les obres de l’edifici mentre expliquen els diferents entrebancs que han superat per fer realitat el projecte. A la taula d’experts, ens trobem amb la Maria Josep Lázaro, sòcia de la cooperativa Perviure, que acompanya processos d’habitatge col·lectiu i cooperatiu; el Martí Prat, membre de l’Associació Casa Alternativa, i la coordinadora de projectes de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, per resoldre dubtes sobre qui impulsa projectes d’habitatge cooperatiu.

Capítol 4. On se n’impulsen?

En aquest episodi visitem El Turrós, un habitatge cooperatiu rural situat a Argelaguer, a la Garrotxa. La Mireia i l’Anna, dues de les impulsores del projecte, ens expliquen que el seu model va més enllà del conviure: els terrenys al voltant de la casa també els serveixen per impulsar una iniciativa d’autoabastiment agroecològic amb els veïns. A la taula d’experts, reunim la Maria Josep Lázaro, treballadora i sòcia de Perviure, i la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació, per conèixer diferents models i ubicacions de projectes cooperatius d’habitatge.

Capítol 5. Per a qui estan pensats?

En aquest episodi visitem Walden XXI, un projecte sènior a Sant Feliu de Guíxols. El Joan, la Rosa i la Glòria, tres membres del grup, expliquen, mentre passegen per les instal·lacions de la seva nova casa, per què l’habitatge cooperatiu és una bona alternativa a les residències privades de gent gran.  A la taula d’experts, ens trobem amb la Sílvia Fernández, sòcia de La Morada, un habitatge cooperatiu encara en procés que acull bolleres, trans i altres identitats dissidents al barri de Roquetes, de Barcelona; amb l’Anna Corrons, sòcia de Can 70, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona; també amb la Pepa Muñoz, sòcia del grup cooperatiu TEB, que impulsa habitatge cooperatiu per a persones amb diversitat funcional, i amb la membre de Sostre Cívic Eva Ortigosa.Amb totes elles analitzem per a qui està fet l’habitatge cooperatiu i totes les possibilitats que s’obren per a col·lectius diversos que han estat invisibilitzats.

Capítol 6. Per què són importants?

En aquest episodi visitem Sotrac, un projecte d’habitatge cooperatiu que just acaba d’aconseguir un solar públic en cessió d’ús al barri de la Bordeta, de Barcelona. Un dels seus membres, en Lorenzo, ens explica per què són necessaris més projectes com el seu en una època de forta especulació immobiliària. A la taula d’experts, parlem amb l’Eva Ortigosa, membre de Sostre Cívic, i amb la Nora Ancarola, sòcia de La Renegà, un projecte d’habitatge cooperatiu feminista que just acaba de brotar a Santa Maria de Palautordera.Amb totes dues analitzem per què és important impulsar projectes d’habitatge cooperatiu.

Capítol 7. Com s’acompanyen els processos?

En aquest episodi visitem La Borda, un habitatge cooperatiu al barri de la Bordeta, de Barcelona, on ja fa més de cinc anys que hi conviuen una seixantena de veïns. Un d’ells, l’Ernest, ens ensenya les instal·lacions i ens explica com funciona la convivència entre tots ells. A la taula d’experts, parlarem amb la Lali Daví, arquitecta de Lacol i coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació; amb l’Àngel Estévez, soci de Sostre Cívic, i també amb Diego Carrillo, soci de la cooperativa d’arquitectes Celobert. Amb ells, tindrem una conversa sobre com s’acompanyen els projectes d’habitatge cooperatiu.

Capítol 8. Quant costa?

En aquest darrer episodi visitem Cirerers al barri de Roquetes, de Barcelona, un edifici cooperatiu que fa pocs mesos que va inaugurar-se. Parlem de tot el procés de construcció d’aquest projecte amb l’Homera i la Jennifer, dues de les habitants de l’edifici. A la taula d’experts, tenim la Lali Daví, arquitecta de Lacol i membre de La Dinamo Fundació; el David Guàrdia, coordinador de projectes de Sostre Cívic; el Guillem Fernández, economista i membre de Coop57, i l’Àlvar Sanz membre de Fiare Banca Ètica. Amb tots ells analitzarem quins són els costos de l’habitatge cooperatiu.

Sostre Cívic recibe el premio de Innovación Social de la Comisión Europea

3.02.2023

La cooperativa catalana de vivienda ha sido una de las tres iniciativas premiadas entre las 21 propuestas finalistas del Concurso Europeo de Innovación Social

El jurado ha valorado la capacidad de transformación social y ecológica de los proyectos de viviendas en Barcelona y Calonge, los dos diseñados por la cooperativa de arquitectas Celobert

Los ganadores de la décima edición del Concurso Europeo de Innovación Social (EUSIC) fueron dados a conocer ayer por la Comisión Europea y el Consejo Europeo de Innovación y la Agencia Ejecutiva de las Pymes (EISMEA). En un acto celebrado en Bruselas, el Jurado dio a conocer las tres iniciativas ganadoras entre las 21 propuestas finalistas. Sostre Cívic, cooperativa catalana de vivienda cooperativa en cesión de uso, ha compartido podio con otras propuestas innovadoras de Italia y Austria. Es la tercera vez en 10 años que una iniciativa catalana se lleva un premio de este certamen. Este reconocimiento a Sostre Cívic se produce solo un mes después de recibir el Premio Plata de Vivienda otorgada por las Naciones Unidas, los premios más prestigiosos de vivienda a escala internacional.

El proyecto finalista presentado al concurso europeo se elaboró entre Sostre Cívic y Celobert, que presentaron dos proyectos de vivienda cooperativa a diferente escala, que incorporan estrategias de impacto social y medioambiental, además de voluntad de replicabilidad en el territorio. De la propuesta ganadora, el Jurado ha valorado que “implementa con éxito un modelo de vivienda alternativa, más justo y accesible, sin ánimo de lucro, no especulativo y transformador”. Hubert Gambs, director general de Industria de la Comisión Europea, ha manifestado que con este premio “apoyamos a las innovaciones sociales que aporten valor social, ambiental y económico a la vez. Los tres ganadores de la edición 2022 contribuyen en gran medida con sus proyectos innovadores al futuro de nuestra vida”.

El concurso EUSIC, impulsado el 2013, apoya a iniciativas innovadoras que dan respuesta a los retos de la sociedad actual, y este año se convocaba con un llamamiento específico para proyectos que afronten el reto de la innovación en viviendas asequibles y sostenibles en Europa. Cada iniciativa ganadora se lleva 50.000 €, pero todos los finalistas pudieron participar de una estancia de dos días de formación en innovación empresarial en Bruselas.

Entre los finalistas de la edición de este año también había dos proyectos de vivienda cooperativa en cesión de uso de Cataluña: La Borda, pionero en la nueva construcción de vivienda cooperativa en Sants (Barcelona); y La Titaranya, proyecto en promoción acompañado por La Dinamo en Valls (Tarragona).

  • Plaques solars sobre l’edifici de La Sala, a Calonge i Sant Antoni
  • Edifici Cirerers a Roquetes, Barcelona

Cirerers y La Sala, dos viviendas cooperativas innovadoras en transformación social y ambiental

Uno de los proyectos es la cooperativa de vivienda Cirerers construida en suelo municipal en el barrio de Roquetes de Barcelona, un edificio comunitario de ocho plantas con estructura de madera que aloja 32 unidades de convivencia. Este se ha diseñado conjuntamente con sus habitantes y destaca por su compromiso con la ciudad, la comunidad y el medio ambiente. Se trata de un edificio pasivo diseñado con criterios bioclimáticos que incorpora instalaciones eficientes y renovables, con un mínimo impacto ambiental y energético y que se integra en el barrio a través de su volumetría y uso de plantas bajas. Además, el edificio está construido en seco, técnica que permite el reciclaje de los materiales una vez finalizada su vida útil, y es prácticamente todo de madera. Esto lo convierte, actualmente, en el edificio más alto del Estado construido con este material.

El otro proyecto es La Sala, un edificio rehabilitado de Calonge y Sant Antoni (Girona), la primera vivienda cooperativa de Cataluña destinada exclusivamente a jóvenes menores de 35 años. La rehabilitación del edificio ha dotado el espacio de habitabilidad, sostenibilidad y eficiencia energética, y ha reconvertido un sistema de instalaciones individuales en uno colectivo que funciona a través de energía renovable. Además, dispone de un sistema de control y gestión energética que permite reducir considerablemente el consumo de energía. Este proyecto representa una estrategia clave para hacer efectivo el derecho a la vivienda a través de la cooperativización de espacios en desuso y la colaboración público privada, y sirve de precedente para impulsar iniciativas similares en poblaciones vecinas de la Costa Brava, muchas con problemas de acceso a la vivienda a causa del turismo.