Un acte festiu amb prop de 200 persones va servir per celebrar els dos recents reconeixements internacionals que hem rebut per part de la Comissió Europa i les Nacions Unides
Durant l’acte es va presentar ‘Les claus’, una nova sèrie de pòdcasts realitzada per Crític per resoldre tots els dubtes sobre l’habitatge cooperatiu
Amb més de 1100 socis i 500 habitatges, volem obrir una nova etapa preparant-nos per a un salt d’escala i ser una alternativa d’habitatge per àmplies capes de la població
En una sala plena a vessar, l’acte —conduït per la periodista Laura Aznar de CRÍTIC— va començar amb els parlaments de Lucia Martin (Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona) i Josep Vidal (Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya). Ambdós van remarcar la “feina ben feta” de Sostre Cívic i van prometre continuar donant suport a la cooperativa per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. A primera fila també hi van assistir les diputades al Parlament Glòria Freixa, de Junts per Catalunya, Dolors Sabater, de CUP-Guanyem Catalunya, José Rodríguez, d’ERC, i representants d’En Comú Podem.
En aquesta part de l’acte, va tenir lloc una taula rodona amb dones sòcies de diferents projectes que ja viuen en edificis impulsats per Sostre Cívic o que estan a punt de fer-ho. Concretament, vam conèixer les experiències de M. Jesús Ezquerra (de Princesa 49), Aurora Moreno (Walden XXI), Joana Casteleiro (Clau Mestra), Mireia Font (El Turrós) i Alícia Conejero (La Balma).
Totes elles van parlar sobre diversos temes: el dret a l’habitatge en les diferents etapes vitals, el paper de les cures en els habitatges cooperatius, el finançament per impulsar projectes i la participació democràtica, entre altres. També vam tenir l’oportunitat de conèixer les característiques de cadascun dels projectes convidats i l’experiència que ha suposat per a les seves sòcies. En el cas de Princesa 49, M. Jesús Ezquerra va destacar la participació de les sòcies durant tot el procés: “Van comptar molt amb nosaltres en tot moment, vam contribuir a construir la casa on volíem viure i vam prendre decisions sobre la seva distribució i altres qüestions”. En el cas del projecte de cohabitatge sènior Walden XXI, l’Aurora Moreno va apuntar que “no hi creiem, en les residències. Sabem que potser no hi estarem molts anys, a la casa que fem, però els anys que hi siguem els gaudirem i posarem una llavor perquè després de nosaltres vindran altres que ja tindran el camí fet“. L’Alícia Conejero de La Balma va destacar el paper de les cures en la seva cooperativa: “En el nostre cas, s’ha gestionat molt bé el tema de la cura als infants. Fa un any i mig que vivim juntes i ens cuidem molt les unes a les altres”. La representant d’El Turrós, el primer projecte d’habitatge cooperatiu rural de Sostre Cívic, situat a la Garrotxa, va explicar que “es tracta d’un projecte intergeneracional i intencional, amb un model de vida en comú que va molt més enllà de la convivència i l’autoabastament“.
Després d’aquest debat es va presentar un emotiu vídeo que servirà com a nou material corporatiu de presentació de la cooperativa, elaborat per la productora audiovisual corporativa Bruna, on s’explica el que representa per a Sostre Cívic haver rebut els premis internacionals. Un segon vídeo va ser enviat pel Jurat dels Premis World Habitat, on Claudia Murray (investigadora universitària en Urbanisme al Regne Unit i membre del Consell Avaluador dels Premis) explicava les raons per les quals les Nacions Unides havien decidit atorgar el premi Plata d’habitatge a la cooperativa. Murray explica que Sostre Cívic va ser escollida entre 114 candidatures de 51 països diferents per, entre altres raons, “enfocar la dramàtica situació de l’habitatge a Espanya amb una mirada cooperativa que probablement es convertirà en una referència valuosa per a altres organitzacions que treballen en entorns desafiants en el sud i est d’Europa”.
Finalment, van sortir a l’escenari Carlos Alcoba i Eva Ortigosa, tots dos del Consell Rector de Sostre Cívic. El primer va parlar de la seva experiència personal amb el cohabitatge i va celebrar que “a Sostre Cívic sabem una cosa molt bàsica, que les cases són per viure-hi. En aquests anys hem vist que podem trencar la dicotomia propietat/lloguer que semblava indestructible. No estem condemnats a l’especulació: estem transformant la realitat del nostre país“. L’Eva, qui també és veïna de Cirerers, va concloure l’acte felicitant les seves companyes i dient que “hem demostrat que això és una realitat i ara necessitem consolidar-nos, acompanyades de les institucions i de mesures financeres que permetin replicar aquest model d’habitatge arreu”. També va animar les assistents a fer una aportació al capital social de Sostre Cívic per seguir enfortint el projecte entre totes.
Una foto final amb les diferents entitats i cooperatives que col·laboren amb la tasca diària de Sostre Cívic va donar per acabat l’acte. Però la festa va continuar amb un refrigeri a càrrec de la Fundació Mescladís i la música de Gigi Morralla per celebrar els èxits de l’habitatge cooperatiu i de Sostre Cívic. I per agafar múscul per assolir nous sostres fins a garantir el dret a l’habitatge per tothom.
Conèixer de primera mà com es viu en un llar cooperativa i escoltar el consells dels experts a l’hora de començar un projecte d’aquestes característiques és la base dels vuit capítols radiofònics que han impulsat CRÍTIC, Sostre Cívic i Habicoop
Quines són les claus de l’habitatge cooperatiu? En què es diferencia del lloguer o la compra? Pot ser una alternativa a l’actual model immobiliari? Quines són les vies per aconseguir finançament? Com es pot començar un projecte d’habitatge cooperatiu? Aquestes són algunes de les preguntes que responen els vuit capítols de Les claus, la nova sèrie de podcasts que han impulsat CRÍTIC, la cooperativa Sostre Cívic i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop) per explicar com es viu en una cooperativa d’habitatge i què cal fer per impulsar-ne una.
La periodista de CRÍTIC Laura Aznar és la conductora dels capítols, que ja es poden escoltar en obert a les principals plataformes de pòdcasts com Spotify o Ivoox. Cadascun dels episodis, d’uns vint minuts de durada, aborda les grans preguntes sobre l’habitatge cooperatiu: què, qui, com, on, quan, quant, perquè i per a qui. Per parlar-ne, Aznar visita vuit experiències d’habitatge cooperatiu d’arreu de Catalunya i, posteriorment, es troba amb diferents experts per resoldre dubtes tècnics, econòmics o organitzatius de tot el que implica començar un procés per viure en un habitatge cooperatiu.
‘Les claus’ és el primer projecte radiofònic que impulsem CRÍTIC i Sostre Cívic junt amb Habicoop. Des de 2017, però, ambdues cooperatives nodreixen de continguts periodístics el blog ‘Sostre Crític’ en el qual s’hi publiquen periòdicament reportatges i entrevistes entorn les novetats de l’habitatge cooperatiu.
El recorregut fins a habitar una llar cooperativa
Els pòdcasts permeten conèixer de primera mà com viuen les persones que integren diferents projectes cooperatius. Així, s’hi poden escoltar iniciatives ja consolidades com la de Cal Cases, a Santa Maria d’Oló (Bagés), pioners de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o La Borda, un projecte auto-organitzat al barri de Sants a Barcelona. Però també projectes que fa poc que habiten plegats com és el cas de Cirerers al barri de Roquetes de Barcelona o el grup d’habitatge rural del Turrós a Argelaguer (La Garrotxa). I, finalment, també es dóna veu a grups que estan remodelant les seves cases com els seniors de Walden XXIa Sant Feliu de Guíxols, la masoveria urbana de Clau Mestra a La Floresta, el petit projecte cooperatiu de La Xarxaire al barri de la Barceloneta o el grup de Sotrac que just comença a caminar per viure en comú a Sants. Més enllà de visitar diferents cohabitatges en funcionament, els podcasts també aporten informació útil per a aquells que tinguin interès en el model d’habitatge cooperatiu amb una conversa amb experts i membres d’altres projectes cooperatius. Hi parlen des d’arquitectes de Celobert o la Dinamo Fundació, fins a tècnics que acompanyen processos d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic o Perviure, passant per economistes de Coop57 i Fiare-Banca Ètica, dos entitats de finances ètiques que han acompanyat molts dels projectes cooperatius en actiu. A les converses, també hi participen membres de projectes cooperatius que comencen a caminar com La Chalmeta (al barri de La Marina del Prat Vermell a Barcelona), La Renegà (Vallès Oriental), La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona) , Can 70 (al barri de Sarrià de Barcelona) o els projectes del TEB Habitatge.
Guía de capítols
Capítol 1. Què és això de l’habitatge cooperatiu?
En aquest episodi visitem Cal Cases, la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya, que està situada al municipi de Santa Maria d’Oló, al Bages. Amb la Iolanda, membre del projecte, passegem per la masia mentre ens explica com van ser els inicis del projecte i com viuen gairebé 20 anys després. Tot seguit, a la taula d’experts, ens trobem amb la Glòria Rubio Casas, membre de la Dinamo, una fundació que treballa per la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i l’Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic, una cooperativa que també treballa per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Amb elles resolem dubtes sobre què és (i què no és) l’habitatge cooperatiu.
Capítol 2. Quan comença i quan acaba el procés per accedir a un habitatge cooperatiu?
En aquest episodi ens plantem a La Xarxaire, una petita cooperativa d’habitatge de vuit unitats familiars al barri de la Barceloneta, de Barcelona. La Lis i l’Esther, dues de les impulsores, ens expliquen com han pres les decisions per rehabilitar l’edifici i fer-lo més sostenible. A la taula d’experts, reunim la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació; l’Eva Ortigosa, de Sostre Cívic, i el David Lorente, soci de La Chalmeta, una cooperativa d’habitatge autoorganitzada que es troba al barri de la Marina del Prat Vermell, a Barcelona. Amb ells, coneixerem els tempos de gestió d’un projecte d’habitatge cooperatiu.
Capítol 3. Qui impulsa aquests projectes?
En aquest episodi visitem Clau Mestra, un projecte de masoveria urbana que just comença a caminar a les antigues cases dels mestres a la Floresta (Sant Cugat del Vallès). La Joana i el Jordi, dos dels seus impulsors, ens ensenyen les obres de l’edifici mentre expliquen els diferents entrebancs que han superat per fer realitat el projecte. A la taula d’experts, ens trobem amb la Maria Josep Lázaro, sòcia de la cooperativa Perviure, que acompanya processos d’habitatge col·lectiu i cooperatiu; el Martí Prat, membre de l’Associació Casa Alternativa, i la coordinadora de projectes de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, per resoldre dubtes sobre qui impulsa projectes d’habitatge cooperatiu.
Capítol 4. On se n’impulsen?
En aquest episodi visitem El Turrós, un habitatge cooperatiu rural situat a Argelaguer, a la Garrotxa. La Mireia i l’Anna, dues de les impulsores del projecte, ens expliquen que el seu model va més enllà del conviure: els terrenys al voltant de la casa també els serveixen per impulsar una iniciativa d’autoabastiment agroecològic amb els veïns. A la taula d’experts, reunim la Maria Josep Lázaro, treballadora i sòcia de Perviure, i la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació, per conèixer diferents models i ubicacions de projectes cooperatius d’habitatge.
Capítol 5. Per a qui estan pensats?
En aquest episodi visitem Walden XXI, un projecte sènior a Sant Feliu de Guíxols. El Joan, la Rosa i la Glòria, tres membres del grup, expliquen, mentre passegen per les instal·lacions de la seva nova casa, per què l’habitatge cooperatiu és una bona alternativa a les residències privades de gent gran. A la taula d’experts, ens trobem amb la Sílvia Fernández, sòcia de La Morada, un habitatge cooperatiu encara en procés que acull bolleres, trans i altres identitats dissidents al barri de Roquetes, de Barcelona; amb l’Anna Corrons, sòcia de Can 70, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona; també amb la Pepa Muñoz, sòcia del grup cooperatiu TEB, que impulsa habitatge cooperatiu per a persones amb diversitat funcional, i amb la membre de Sostre Cívic Eva Ortigosa.Amb totes elles analitzem per a qui està fet l’habitatge cooperatiu i totes les possibilitats que s’obren per a col·lectius diversos que han estat invisibilitzats.
Capítol 6. Per què són importants?
En aquest episodi visitem Sotrac, un projecte d’habitatge cooperatiu que just acaba d’aconseguir un solar públic en cessió d’ús al barri de la Bordeta, de Barcelona. Un dels seus membres, en Lorenzo, ens explica per què són necessaris més projectes com el seu en una època de forta especulació immobiliària. A la taula d’experts, parlem amb l’Eva Ortigosa, membre de Sostre Cívic, i amb la Nora Ancarola, sòcia de La Renegà, un projecte d’habitatge cooperatiu feminista que just acaba de brotar a Santa Maria de Palautordera.Amb totes dues analitzem per què és important impulsar projectes d’habitatge cooperatiu.
Capítol 7. Com s’acompanyen els processos?
En aquest episodi visitem La Borda, un habitatge cooperatiu al barri de la Bordeta, de Barcelona, on ja fa més de cinc anys que hi conviuen una seixantena de veïns. Un d’ells, l’Ernest, ens ensenya les instal·lacions i ens explica com funciona la convivència entre tots ells. A la taula d’experts, parlarem amb la Lali Daví, arquitecta de Lacol i coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació; amb l’Àngel Estévez, soci de Sostre Cívic, i també amb Diego Carrillo, soci de la cooperativa d’arquitectes Celobert. Amb ells, tindrem una conversa sobre com s’acompanyen els projectes d’habitatge cooperatiu.
Capítol 8. Quant costa?
En aquest darrer episodi visitem Cirerers al barri de Roquetes, de Barcelona, un edifici cooperatiu que fa pocs mesos que va inaugurar-se. Parlem de tot el procés de construcció d’aquest projecte amb l’Homera i la Jennifer, dues de les habitants de l’edifici. A la taula d’experts, tenim la Lali Daví, arquitecta de Lacol i membre de La Dinamo Fundació; el David Guàrdia, coordinador de projectes de Sostre Cívic; el Guillem Fernández, economista i membre de Coop57, i l’Àlvar Sanz membre de Fiare Banca Ètica. Amb tots ells analitzarem quins són els costos de l’habitatge cooperatiu.
Sostre Cívic ha estat una de les tres iniciatives premiades entre les 21 propostes finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social
El jurat ha valorat la capacitat de transformació social i ecològica dels projectes d’habitatges a Barcelona i Calonge, els dos dissenyats per la cooperativa d’arquitectes Celobert
Estem d’enhorabona! Sumem un nou reconeixement internacional, només un mes després de rebre el Premi Plata d’Habitatge atorgat per les Nacions Unides, el premis més prestigiosos d’habitatge a escala internacional. Ahir es van donar a conèixer els guanyadors de la desena edició del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), atorgats per la Comissió Europea i el Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA). En un acte celebrat a Brussel·les, el Jurat va donar a conèixer les tres iniciatives guanyadores entre les 21 propostes finalistes, on apareixem com a Sostre Cívic compartint pòdium amb altres propostes innovadores d’Itàlia i Àustria. És la tercera vegada en 10 anys que una iniciativa catalana s’emporta un premi d’aquest certamen.
El projecte finalista presentat al concurs europeu es va elaborar entre Sostre Cívic i Celobert, que vam presentar dos projectes d’habitatge cooperatiu a diferent escala que incorporen estratègies d’impacte social i mediambiental, a més de voluntat de replicabilitat al territori. De la proposta guanyadora el Jurat ha valorat que “implementa amb èxit un model d’habitatge alternatiu, més just i accessible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador”. Hubert Gambs, director general d’Indústria de la Comissió Europea, ha manifestat que amb aquest premi “donem suport a les innovacions socials que aportin valor social, ambiental i econòmic alhora. Els tres guanyadors de l’edició 2022 contribueixen en gran manera amb els seus projectes innovadors al futur de la nostra vida”.
El concurs EUSIC, impulsat el 2013, dona suport a iniciatives innovadores que donen resposta als reptes de la societat actual, i enguany es convocava amb una crida específica per a projectes que afrontin el repte de la innovació per a habitatges assequibles i sostenibles a Europa. Cada iniciativa guanyadora s’emporta 50.000 €, però tots els finalistes van poder participar d’una estada de dos dies de formació en innovació empresarial a Brussel·les. Entre els finalistes de l’edició d’enguany també hi havia dos projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya:La Borda, pioner en la nova construcció d’habitatge cooperatiu a Sants (Barcelona); i La Titaranya, projecte en promoció acompanyat per La Dinamo a Valls (Tarragona).
Plaques solars sobre l’edifici de La Sala, a Calonge i Sant Antoni
Edifici Cirerers a Roquetes, Barcelona
Cirerers i La Sala, dos habitatges cooperatius innovadors en transformació social i ambiental
Un dels projectes és el cohabitatge cooperatiu Cirerersconstruït en sòl municipal al barri de Roquetes de Barcelona, un edifici comunitari de vuit plantes amb estructura de fusta que allotja 32 unitats de convivència. Aquest s’ha dissenyat conjuntament amb les seves habitants i destaca pel seu compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient. Es tracta d’un edifici passiu dissenyat amb criteris bioclimàtics que incorpora instal·lacions eficients i renovables, amb un mínim impacte ambiental i energètic i que s’integra al barri a través de la seva volumetria i ús de plantes baixes. A més, l’edifici està construït en sec, tècnica que permet el reciclatge dels materials un cop finalitzada la seva vida útil, i és pràcticament tot de fusta. Això el converteix, actualment, en l’edifici més alt de l’estat construït amb aquest material.
L’altre projecte és La Sala, un edifici rehabilitat de Calonge i Sant Antoni (Girona), el primer habitatge cooperatiu de Catalunya destinat exclusivament a joves menors de 35 anys. La rehabilitació de l’edifici ha dotat l’espai d’habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica, i ha reconvertit un sistema d’instal·lacions individuals en un de col·lectiu que funciona a través d’energia renovable. A més, es disposa d’un sistema de control i gestió energètica que permet reduir considerablement el consum d’energia. Aquest projecte representa una estratègia clau per fer efectiu el dret a l’habitatge a través de la cooperativització d’espais en desús i la col·laboració publicoprivada, i serveix de precedent per impulsar iniciatives similars a poblacions veïnes de la Costa Brava, moltes amb problemes d’accés a l’habitatge a causa del turisme.
La cooperativa catalana de vivienda ha sido una de las tres iniciativas premiadas entre las 21 propuestas finalistas del Concurso Europeo de Innovación Social
El jurado ha valorado la capacidad de transformación social y ecológica de los proyectos de viviendas en Barcelona y Calonge, los dos diseñados por la cooperativa de arquitectas Celobert
Los ganadores de la décima edición del Concurso Europeo de Innovación Social (EUSIC) fueron dados a conocer ayer por la Comisión Europea y el Consejo Europeo de Innovación y la Agencia Ejecutiva de las Pymes (EISMEA). En un acto celebrado en Bruselas, el Jurado dio a conocer las tres iniciativas ganadoras entre las 21 propuestas finalistas. Sostre Cívic, cooperativa catalana de vivienda cooperativa en cesión de uso, ha compartido podio con otras propuestas innovadoras de Italia y Austria. Es la tercera vez en 10 años que una iniciativa catalana se lleva un premio de este certamen. Este reconocimiento a Sostre Cívic se produce solo un mes después de recibir el Premio Plata de Vivienda otorgada por las Naciones Unidas, los premios más prestigiosos de vivienda a escala internacional.
El proyecto finalista presentado al concurso europeo se elaboró entre Sostre Cívic y Celobert, que presentaron dos proyectos de vivienda cooperativa a diferente escala, que incorporan estrategias de impacto social y medioambiental, además de voluntad de replicabilidad en el territorio. De la propuesta ganadora, el Jurado ha valorado que “implementa con éxito un modelo de vivienda alternativa, más justo y accesible, sin ánimo de lucro, no especulativo y transformador”. Hubert Gambs, director general de Industria de la Comisión Europea, ha manifestado que con este premio “apoyamos a las innovaciones sociales que aporten valor social, ambiental y económico a la vez. Los tres ganadores de la edición 2022 contribuyen en gran medida con sus proyectos innovadores al futuro de nuestra vida”.
El concurso EUSIC, impulsado el 2013, apoya a iniciativas innovadoras que dan respuesta a los retos de la sociedad actual, y este año se convocaba con un llamamiento específico para proyectos que afronten el reto de la innovación en viviendas asequibles y sostenibles en Europa. Cada iniciativa ganadora se lleva 50.000 €, pero todos los finalistas pudieron participar de una estancia de dos días de formación en innovación empresarial en Bruselas.
Entre los finalistas de la edición de este año también había dos proyectos de vivienda cooperativa en cesión de uso de Cataluña: La Borda, pionero en la nueva construcción de vivienda cooperativa en Sants (Barcelona); y La Titaranya, proyecto en promoción acompañado por La Dinamo en Valls (Tarragona).
Plaques solars sobre l’edifici de La Sala, a Calonge i Sant Antoni
Edifici Cirerers a Roquetes, Barcelona
Cirerers y La Sala, dos viviendas cooperativas innovadoras en transformación social y ambiental
Uno de los proyectos es la cooperativa de vivienda Cirerers construida en suelo municipal en el barrio de Roquetes de Barcelona, un edificio comunitario de ocho plantas con estructura de madera que aloja 32 unidades de convivencia. Este se ha diseñado conjuntamente con sus habitantes y destaca por su compromiso con la ciudad, la comunidad y el medio ambiente. Se trata de un edificio pasivo diseñado con criterios bioclimáticos que incorpora instalaciones eficientes y renovables, con un mínimo impacto ambiental y energético y que se integra en el barrio a través de su volumetría y uso de plantas bajas. Además, el edificio está construido en seco, técnica que permite el reciclaje de los materiales una vez finalizada su vida útil, y es prácticamente todo de madera. Esto lo convierte, actualmente, en el edificio más alto del Estado construido con este material.
El otro proyecto es La Sala, un edificio rehabilitado de Calonge y Sant Antoni (Girona), la primera vivienda cooperativa de Cataluña destinada exclusivamente a jóvenes menores de 35 años. La rehabilitación del edificio ha dotado el espacio de habitabilidad, sostenibilidad y eficiencia energética, y ha reconvertido un sistema de instalaciones individuales en uno colectivo que funciona a través de energía renovable. Además, dispone de un sistema de control y gestión energética que permite reducir considerablemente el consumo de energía. Este proyecto representa una estrategia clave para hacer efectivo el derecho a la vivienda a través de la cooperativización de espacios en desuso y la colaboración público privada, y sirve de precedente para impulsar iniciativas similares en poblaciones vecinas de la Costa Brava, muchas con problemas de acceso a la vivienda a causa del turismo.
Sostre Cívic ha rebut el reconeixement més important de la seva trajectòria! En el llistat dels guardonats pels Premis Mundials de l’Hàbitat, organitzats per World Habitat en associació amb ONU-Habitat (l’agència de les Nacions Unides per als Assentaments Humans), apareixem com una de les guardonades amb la categoria Plata per al nord global.
Sostre Cívic va estar seleccionada com una de les 4 entitats finalistes (dos premis Or i Plata al nord i sud global), d’entre les 40 iniciatives postulades provinents de tot el món. El comitè avaluador va visitar els diferents edificis de la cooperativa i va entrevistar les persones sòcies residents, les entitats col·laboradores i les xarxes de l’economia social i solidària amb qui Sostre Cívic hi treballa cada dia per aixecar els seus projectes. Les conclusions de l’avaluació van estar enviades al jurat dels premis, format per Maimunah Mohd Sharif, directora executiva d’ONU-Hábitat i Leilani Farha, la que fins a 2020 va ser Relatora Especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne.
Els premis d’habitatge líders a escala internacional
Els Premis World Habitat es convoquen anualment des de 1985 com els premis líders en habitatge a escala internacional. Es reconeixen i destaquen idees, projectes i programes innovadors, excepcionals i revolucionaris de tot el món relacionats amb l’habitatge social. És el segon cop que una organització catalana o espanyola apareix entre els guardonats. El 2019 la Fundació Hàbitat 3 va ser una de les guardonades en la categoria Or i, el mateix any, la cooperativa d’habitatges La Borda, del barri de Sants de Barcelona, va obtenir un reconeixement Bronze.
En un comunicat, l’organització dels Premis ha reconegut la feina que tira endavant Sostre Cívic en un país on, històricament, la política d’habitatge ha afavorit la propietat i on es té “l’ambició de diversificar les opcions de tinença del mercat d’habitatge de Catalunya a llarg termini, perquè en els pròxims 20-30 anys el 10% del parc d’habitatges siguin cooperatives en cessió d’ús”.
David Ireland, director executiu de World Habitat, ha assenyalat en el mateix comunicat que “Sostre Cívic ha estat un catalitzador per al creixement dels habitatges socials sense ànim de lucre tant a Catalunya com altres llocs d’Espanya”. L’organització dels Premis, a través del seu director, també ha assenyalat la feina política de transformació al voltant del dret a l’habitatge que fa Sostre Cívic “oferint una alternativa assequible, sostenible i ètica als models tradicionals de propietat i lloguer, i desafiant el significat que té per a les persones el fet de tenir un sostre”. També han destacat la iniciativa en la creació La Constructiva, la primera cooperativa de construcció i rehabilitació d’habitatges sense ànim de lucre a Catalunya, destinada exclusivament en aixecar projectes en cessió d’ús.
En el seu informe, el comitè avaluador ha ressaltat l’impacte multinivell de l’actuació de Sostre Cívic: a nivell polític, exercint un paper central en la coordinació entre la col·laboració público-cooperativa i comunitària per a impulsar el model cooperatiu en cessió d’ús per tot el territori; a nivell social, compartint amb els socis col·laboradors i xarxes de l’economia social un compromís amb la transformació social que té un efecte expansiu en la societat en general; i a nivell local, implicant a la comunitat i el veïnat com a principals protagonistes del projecte.
Sostre Cívic, entitat pionera en l’habitatge cooperatiu a Catalunya
Sostre Cívic neix l’any 2004 com associació, sent l’entitat pionera al país en el foment de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Des del 2010, sis anys després de la seva creació, es constitueix la cooperativa, sent la primera i única cooperativa d’habitatges en cessió d’ús per projectes creada a Catalunya. Això vol dir que és única promovent diversos projectes d’habitatge cooperatiu incloent-se tots ells dins del mateix paraigües de Sostre Cívic. Aquest model facilita la creació de nous projectes, blinda el model a l’especulació, assegura la seva replicabilitat i sostenibilitat a llarg termini, alhora que disposa una xarxa de suport mutu entre projectes, facilitant la mobilitat de les sòcies d’un projecte a un altre.
Actualment, engloba més de 1.100 persones sòcies, i la cooperativa gestiona un total de 26 projectes, dels prop de 40 que entre totes les cooperatives hi ha en marxa a Catalunya. Del total, 9 projectes ja són en convivència amb més de 120 habitatges, i s’estan desenvolupant més de 500 habitatges en 17 projectes més que seran realitat els pròxims anys.
Sostre Cívic té presència, impulsant projectes o amb grups de sòcies cercant oportunitats, a 24 municipis entre les 4 províncies catalanes i les Illes Balears. Col·labora amb 7 ajuntaments que aporten sòl o finançament, i tira endavant 10 projectes exclusivament amb capital propi de les sòcies i el finançament d’entitats de la banca ètica i cooperativa com Fiare, Coop57 i Caixa d’Enginyers, a banda del suport públic de l’Institut Català de Finances.
Sostre Cívic celebra el premi Plata dels Premis World Habitat com un reconeixement no només a la seva trajectòria, sinó compartit amb “el moviment de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya en particular, i a l’Economia Social i Solidària del país en general”. L’entitat vol que aquest Premi signifiqui un canvi d’etapa i un salt d’escala per l’habitatge cooperatiu, per a transformar-se en una alternativa d’accés al dret a l’habitatge per a àmplies capes de la població. També ha anunciat la voluntat de celebrar aquest reconeixement els pròxims mesos, amb un gran acte públic amb tota la seva base social i entitats col·laboradores on es comunicarà com aquest Premi vol impactar en una nova fase de creixement de la cooperativa.
La trobada també va comptar amb una manifestació de prop de 400 persones pel centre de Barcelona reclamant suport públic a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Barcelona va acollir el darrer cap de setmana una trobada de més de mig miler de sòcies de diferents grups i projectes d’habitatge cooperatiu de Catalunya i tot l’estat
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori, lideren la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa que ha recollit el suport de diferents administracions i entitats de tot l’estat
El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.
Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Acte inaugural del Fòrum amb diferents dones representants entitats, moviments i administracions que treballen pel dret a l’habitatge.
Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge
Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.
L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.
Signatura de la Declaració de Barcelona
La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.
Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.
Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.
El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:
Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.
També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.
Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu
El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:
Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.
El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats
Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques.
Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars.
Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.
Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns.
I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.
Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.
També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència i 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.
Les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic hem signat un acord d’intercooperació per impulsar l’ús de cotxes elèctrics compartits als projectes d’habitatge cooperatiu
El primer projecte que han impulsat conjuntament és a La Sala, habitatge cooperatiu específicament enfocat a joves que es troba a Calonge.
L’objectiu és que que dos recursos cars, com els vehicles elèctrics i l’habitatge, siguin cada vegada més accessibles a totes les persones.
El darrer dijous 17 de novembre vam presentar un nou projecte d’intercooperació que uneix sinergies entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic. El cotxe elèctric compartit que, en un primer moment, es va cedir als usuaris i usuàries de l’edifici d’habitatge cooperatiu conegut com “La Sala”, gràcies al conveni entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic, s’ha posat a disposició de tots els ciutadans del municipi.
Amb l’acord signat entre les dues entitats es vol fomentar la creació de comunitats cooperatives que comparteixin serveis de vida com ho són l’habitatge i la mobilitat a partir de l’empoderament col·lectiu i l’autogestió.
Aquesta iniciativa neix també amb la missió de cobrir la necessitat de mobilitat on altres mitjans de transport sostenible no arriben, com per exemple anar en bicicleta, i posar només els cotxes elèctrics compartits estrictament necessaris.
El cotxe elèctric de Som Mobilitat estarà disponible a l’aparcament de l’edifici i estarà a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania. Tots els ciutadans que vulguin gaudir del servei de cotxe elèctric compartit i altres serveis, hauran de fer-se socis de Som Mobilitat a través de la seva pàgina web, sommobilitat.coop, amb una aportació única de 10 euros.
El projecte d’habitatge cooperatiu de Calonge s’emmarca en l’estratègia de la cooperativa Sostre Cívic de recuperar patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa.
L’esdeveniment va analitzar les polítiques d’habitatge locals per a extreure lliçons comunes sobre la importància d’un marc regulador de suport, accés al finançament i autonomia cooperativa.
Representants de cooperatives d’habitatge d’arreu del món es van reunir a Zuric (Suïssa) el passat 22 de setembre per explorar maneres conjuntes de fomentar l’habitatge cooperatiu assequible. L’esdeveniment celebrat de manera híbrida, presencialment i en línia, va ser organitzat per WBG Zurich, la més gran de les nou associacions regionals de cooperatives d’habitatge suïsses.
La nostra sòcia i membre del projecte Cirerers, Esther Alegre, va mencionar la importància de l’existència de Sostre Cívic com a motor de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. “La cooperativa proporciona les eines que els grups poden utilitzar per prendre les decisions dels seus propis projectes”, va dir.
Ander Zabala, membre de l’equip tècnic i administratiu de Sostre Cívic, va destacar també la importància de l’existència al nostre país de la banca ètica i cooperativa per aconseguir que el model s’instal·lés. “L’àmplia xarxa de diferents iniciatives d’economia solidària fa possible que aquests bancs ètics existeixin”, va dir. “És necessari l’existència d’un ecosistema sencer per a obtenir amplis suports. Els bancs tradicionals no confien en el model cooperatiu.” El suport de la ciutat de Barcelona i altres ens públics locals i nacionals a Catalunya, a través de la cessió de sòl i altres mesures, també ha estat crucial per a l’èxit del projecte, va afegir.
El moviment d’habitatge cooperatiu a Suïssa té una llarga trajectòria i implantació: va començar fa més de 100 anys, en resposta a la greu escassetat d’habitatge. Només a Zuric hi ha 100 cooperacions d’habitatge, amb una quota de mercat del 23% de tots els apartaments de la ciutat. A nivell nacional, hi ha 1.700 organitzacions d’habitatge de beneficis limitats a Suïssa, incloent-hi co-operacions d’habitatge. Junts, aquestes organitzacions representen el 10% del total de la població d’habitatges de Suïssa.
Karin Vasella-Kuhn, cap de l’oficina de la ciutat de Zuric encarregada dels habitatges sense ànim de lucre, va proporcionar una visió general de les seves polítiques per donar suport a les cooperatives, des de 1924 fins al dia d’avui. Entre les mesures, va descriure la venda o arrendament a llarg termini de terres per al desenvolupament d’habitatges sense ànim de lucre, la concessió de préstecs i la compra de certificats de participació o accions.
Entre les mesures de suport, és important destacar la Bond Issuing Cooperative for Limited Profit Housing (EGW/CCL), establerta el 1991 pel govern suís i el moviment d’habitatge cooperatiu del país. Es tracta d’una cooperativa que recapta diners directament del mercat de capitals mitjançant préstecs a llarg termini. Reparteix la quota entre els contractistes d’utilitat pública, que han de ser membres de la cooperativa EGW/CCL. El finançador subscriu una fiança coberta per un aval de la Confederació. Això limita el tipus d’interès, que es manté fix durant la durada del préstec.
Un ingredient clau en la longevitat del model suís és l’autonomia de què gaudeixen les organitzacions paraigua cooperatives: administren el procés, amb el paper del govern limitat a les garanties de préstecs i ajudes per aconseguir finançament.
Alguns cooperatives suïsses també donen suport internacional a altres cooperatives fora del país. La cooperativa d’habitatge més gran de Suïssa, Allgemeine Baugenossenschaft Zürich (ABZ), gestiona un fons de solidaritat que ha donat suport a 45 projectes a tot el món en els darrers tres anys.
Julie La Palme, secretària general de la Co-operative Housing International (CHI), va destacar que el model suís podria ser replicat. «Podem veure l’èxit de l’habitatge cooperatiu a Suïssa, especialment aquí a Zuric, amb la política d’habitatge i els mecanismes de finançament facilitats a escala regional i nacional, i aquest és un model que val la pena emular en altres parts del món”.
Sorcha Edwards, secretari general de Housing Europe, va advertir que l’augment de l’oferta per si sol no resoldrà la crisi d’habitatge del món. Es va referir als informes sobre habitatge assequible que va elaborar la seva organització al 2021, on es recullen experiències de captació de sòl, finançament i bona governança.
“Una aproximació cooperativa a l’habitatge ha de ser part de la solució a aquesta crisi global massiva”, va dir. “Però, és clar, no es pot confiar només en el poder de la gent; les estructures reguladores i el finançament adequats han d’estar disponibles per permetre que aquestes cooperatives floreixin.”
La legislació també pot ser una barrera. A Europa Oriental, el parc d’habitatges és principalment de propietat individual i hi ha una falta de marcs reguladors i institucions adequades per a promoure habitatge assequible i cooperatiu. Reconeixent que s’enfrontaven a reptes comuns, els cooperadors de Croàcia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Eslovènia van fundar la xarxa d’habitatge cooperatiu Moba Housing SCE el 2017.
“Els actors financers no estan disposats a assumir riscos”, va dir Zsuzsi Pósfai de Moba. “No estan disposats a donar suport a iniciatives pioneres i experimentals, i com que el sector encara no existeix, només tenim iniciatives pioneres i experimentals.” Actualment, Moba ja ha pogut crear el seu propi Fons de Desenvolupament d’Habitatge el 2021 fundat amb capital de cooperatives d’habitatge suïssa, i sembla que podran afegir algun finançament addicional aviat, a través de fons públics, que els hi permeti a curt termini donar préstecs als seus membres per poder desenvolupar els primers projectes.
Pots llegir més a la pàgina internacional coop.news
La Comissió Europea ja anuncia les 21 propostes finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social d’enguany, entre els que es troben diferents projectes de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya
Sostre Cívic i Celobert som finalistes amb els projectes d’habitatge cooperatiu de Cirerers, edifici de cohabitatge al barri de Roquetes de Barcelona, i de Calonge, un edifici rehabilitat destinat al col·lectiu jove en un municipi amb dificultats d’habitatge.
La Comissió Europea ja ha anunciat quines són les 21 finalistes de la desena edició del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), que enguany es convocava amb una crida específica per a projectes que afrontin el repte de la innovació per a districtes d’habitatges assequibles i sostenibles.
Entre les preseleccionades hi ha Sostre Cívic i Celobert, que vam presentar dos projectes d’habitatge cooperatiu a diferent escala que incorporen estratègies d’impacte social i mediambiental, a més de tenir una voluntat de replicabilitat al territori.
Un dels projectes és el cohabitatge cooperatiu Cirerers construït en sòl municipal al barri de Roquetes de Barcelona, un edifici comunitari de vuit plantes amb estructura de fusta que allotja 32 unitats de convivència. Aquest s’ha dissenyat conjuntament amb les seves habitants i destaca pel seu compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient. Es tracta d’un edifici passiu dissenyat amb criteris bioclimàtics que incorpora instal·lacions eficients i renovables, amb un mínim impacte ambiental i energètic i que s’integra al barri a través de la seva volumetria i ús de plantes baixes.
L’altra projecte és un edifici recuperat a Calonge destinat a joves del poble, un dels primers de Catalunya destinat exclusivament a aquest col·lectiu. La rehabilitació de l’edifici ha dotat l’espai d’habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica, i ha reconvertit un sistema d’instal·lacions individuals en un de col·lectiu que funciona a través d’energia renovable. A més, es disposa d’un sistema de control i gestió energètica que permet reduir considerablement el consum d’energia. Aquest projecte representa una estratègia clau per fer efectiu el dret a l’habitatge a través de la cooperativització d’espais en desús i la col·laboració publicoprivada, i serveix de precedent per impulsar iniciatives similars a poblacions veïnes de la Costa Brava, moltes amb problemes d’accés a l’habitatge a causa del turisme.
Però també al llistat podem veure dos projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya: La Borda, projecte pioner de nova construcció al barri de Sants (Barcelona) que és una realitat des de 2018; i La Titaranya, un projecte en promoció d’habitatge cooperatiu acompanyat per La Dinamo que engloba diferents locals socials en cessió d’ús al centre històric de Valls. Compartir llista amb aquests projectes és per nosaltres un reconeixement global al moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, que des de dos anys s’organitza en la sectorial d’habitatge de la XES i que es defineix com la via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge, sense ànim de lucre, autogestionat i corresponsable amb l’entorn.
Ara totes les finalistes han de presentar una proposta completa amb més detall dels projectes. A partir del desembre de 2022, el jurat seleccionarà les tres propostes guanyadores . El Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA), que gestiona el Premi, convidaran totes les finalistes a assistir a la cerimònia de lliurament del premi durant el primer trimestre de 2023.
El Concurs EUSIC té com a objectiu estimular el potencial de diferents iniciatives d’innovació social que ofereixen solucions als reptes socials als quals ens enfrontem, i per fomentar un creixement sostenible i inclusiu a Europa. El jurat va avaluar totes les sol·licituds d’innovació social tenint en compte el grau d’innovació, l’impacte social, la sostenibilitat financera i ambiental, i la seva escalabilitat i replicabilitat.
Podeu consultar el llistat complet de preseleccionats aquí.
És el primer pis d’emergència de tot l’estat que es convenia amb serveis socials a través d’un projecte d’habitatge Cooperatiu en cessió d’ús
Conjuntament amb l’Ajuntament de Palafrugell ja hem fet entrega del primer habitatge d’emergència de Ponent, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del municipi. La persona adjudicatària del pis, que fins ara vivia en situacions d’infrahabitatge, ha estat seleccionada per la Mesa d’Emergències de l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), i se sumarà a la resta de sòcies de la cooperativa que des de 2020 conviuen en l’immoble situat al carrer Ponent. D’aquesta manera, serà el primer pis d’emergència en tot l’estat que es convenia amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un projecte d’habitatge Cooperatiu en cessió d’ús.
Aquest acord és fruit del conveni signat el novembre de 2019 entre Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palafrugell. Com a cooperativa vam comprar l’edifici propietat d’una entitat bancària que, malgrat que ja estava acordat la seva venda amb un fons d’inversions internacional, vam poder rescatar mitjançant el dret de tanteig. Aquest va ser el segon edifici adquirit amb aquest procés fent ús del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, que permet el dret d’adquisició preferent a favor d’administracions o de promotores socials (com ho és Sostre Cívic). D’acord amb el conveni, l’aportació municipal destinada a finançar parcialment la compra va ser de 40.000 € (entre els anys 2019 i 2020). El cost de l’adquisició per a Sostre Cívic va ser de 345.200 € que van ser finançats per l’Institut Català de Finances (ICF).
L’edifici de Ponent consta de 6 habitatges de diferents tipologies i qualificats de de Protecció Oficial (HPO). La totalitat dels habitatges han estat destinats a unitats de convivència de persones empadronades a Palafrugell i amb ingressos no superiors a 3,5 vegades l’IRSC. Però, mitjançant el citat conveni, es van reservar 2 dels habitatges per a persones amb risc d’exclusió residencial, i gestionats a través de la Mesa d’emergències de Catalunya i dels serveis socials del mateix Ajuntament.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments