Categoria: Col·laboració públic-cooperativa

Passes importants en l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu


Nous avenços en la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu’ amb la línia d’ajuts HabitatCoop de la Generalitat i amb la publicació de l’estudi “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”


Garantir l’assequibilitat per a àmplies capes de població de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és actualment un dels nostres principals objectius dins de les línies de treball d’incidència política i enfortiment del sector. Des d’inicis del 2021 hem generat un espai de treball per a començar a parlar-ne amb La Dinamo Fundació, Fundació Coop 57, Goteo, Holon i COOPDEVS, amb el suport de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES. 

També des de la XES i amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya vam impulsar la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu!’, que va realitzar una ronda de reunions amb els grups polítics del Parlament de Catalunya i els departaments d’habitatge i economia social. La campanya va arribar al seu punt més àlgid amb la primera gran mobilització reivindicativa del sector, que el darrer 15 de maig va reunir prop de 400 persones a la Plaça Sant Jaume de Barcelona


HabitatCoop: una nova línia d’ajuts a l’habitatge cooperatiu

Som plenament conscients que els mecanismes a implementar per garantir l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques, sobretot si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat. 

En aquest sentit, tota la feina i mobilització feta ha començat a donar fruits. De la negociació entre el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’administració pública, hem aconseguit que el Govern de la Generalitat de Catalunya convoqui la primera línia d’ajuts a la promoció de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, per a l’any 2021. El Departament d’Empresa i Treball destina 1,3 milions d’euros a aquestes subvencions, que ha anomenat “Habitatcoop”, distribuïdes entre 2021 i 2022. L’objectiu principal dels ajuts és contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes, amb uns 5.000 euros per soci/sòcia usuari o unitat de convivència, amb el límit de 125.000 euros per cooperativa. 

Tot i que les bases reguladores de la subvenció s’han publicat de manera precipitada i entenent que hi ha molt de camí a recórrer encara per millorar-la i garantir la plena eficàcia d’aquesta nova línia d’ajuts, ens hem de felicitar com a sector per aquesta principal fita que és fruit de la feina d’intercooperació i mobilització dels diferents grups i projectes. Juntes, anem consolidant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política pública eficaç per garantir el dret a l’habitatge.

Nota actualitzada:
El 28 de desembre de 2021 es va publicar la resolució definitiva de la subvenció HabitatCoop.
La cooperativa Sostre Cívic hem obtingut finançament pels nostres següents projectes: Cirerers (125.000€), Cal Paler Nou (125.000€), El Turrós (45.000€) i Terrassa (30.000€).


Primer informe sobre assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu

Que les aportacions de capital esdevenen actualment la principal barrera per accedir a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no és quelcom que pressuposem. Aquesta és, precisament, la principal conclusió del primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, redactat i publicat per les organitzacions que encapçalen la campanya per l’assequibilitat del model.

Aquest estudi realitza una diagnosi sobre l’assequibilitat dels projectes d’habitatge cooperatiu en fase de promoció i en fase de convivència a Catalunya i també recull i comparteix mecanismes i propostes de resolució col·lectiva que s’estan duent a terme per part dels projectes. En les conclusions s’evidencia que, tot i que en l’última dècada el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha crescut d’una manera sostinguda, les aportacions de capital esdevenen una forta barrera d’accés universal al model.

Actualment, queden excloses del model persones que no tenen capacitat d’estalvi o persones que estan en situació de major vulnerabilitat. Per aquesta raó, aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en l’accés de l’habitatge cooperatiu és el principal objectiu del sector. Tot i que som conscients que encara cal aprofundir en les reflexions i les propostes, aquest informe és un primer pas dins l’estratègia d’enfortiment del sector, que ha de permetre avançar en una visió conjunta que potenciï el desenvolupament d’eines i mecanismes col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, el present estudi vol ser el pas previ a la creació d’eines sectorials de suport al model (caixes de resistència, fons sectorials) que facilitin l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 


Per saber-ne més:

Comencen les obres del projecte d’habitatge cooperatiu Clau Mestra

Les antigues Cases dels Mestres de Sant Cugat es rehabiliten per convertir-se en 11 habitatges a preu assequible.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, ha visitat avui les obres que faran realitat un projecte fruit de la lluita pel dret a l’habitatge a La Floresta que es dilata des del 2014

Sostre Cívic i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès han presentat avui públicament, amb una visita oficial d’obres on ha assistit l’alcaldessa Mireia Ingla, el projecte de rehabilitació de les antigues Cases dels Mestres de La Floresta. L’objectiu és transformar aquests immobles, que fa anys que són en desús i abandó, en la primera promoció d’habitatge públic en règim de masoveria cooperativa de Catalunya.

Les obres són la darrera pantalla d’un acord entre agents socials i administració local que farà possible 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m2, a més d’un espai col·lectiu, en règim de vivenda protegida (HPO) a preu assequible: les quotes mensuals seran entre 208€ i 350€, i les sòcies que entraran a viure han fet una aportació de capital (retornable si decideixen marxar del projecte) entre els 6.000€ i els 9.000€, segons la superfície de l’habitatge. 

Un projecte fruit de la lluita col·lectiva

Les Cases dels Mestres han estat protagonistes de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge a La Floresta. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble, van ser ocupades com a mitjà de pressió per forçar l’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici, amb el suport de diferents entitats socials i polítiques. Un procés de negociació, amb Sostre Cívic com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament, va desembocar en la finalització de l’ocupació i en la signatura d’un conveni entre les parts per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. El procés per concretar els termes de l’acord es dilata durant anys fins que, el 2020, l’Ajuntament supera totes les traves burocràtiques i signa la cessió d’ús de l’immoble municipal a la cooperativa Sostre Cívic.

L’alcaldessa Mireia Ingla, en declaracions posteriors als mitjans, ha valorat que l’Ajuntament de Sant Cugat “ha posat l’accés a l’habitatge com un dels eixos més prioritaris del mandat”. Ha manifestat que els hi preocupa molt el problema d’accés a l’habitatge al seu municipi, sobretot perquè “volem que els nostres fills i filles també hi puguin viure i ningú es vegi forçat a marxar”. “Cal una aposta decidida per l’habitatge de lloguer i per aquelles fórmules que ens permetin facilitar l’accés a un habitatge digne, com el cooperativisme, i aquest projecte amb Sostre Cívic és una molt bona referència i un gran punt de partida”, ha afegit l’alcaldessa.

La intercooperació i l’autoconstrucció: claus en la rehabilitació

Les obres van a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers a Barcelona. Les obres contemplen la rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació per permetre l’accés a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. S’hi estan utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. El resultat final farà de l’edifici un exemple de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals. 

A més, des d’aquest mes de juliol el grup de sòcies que hi aniran a viure han participat en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu ha estat defensat avui per Joana Casteleiro, en representació del grup de Clau Mestra: “es segueix aquest model amb el doble objectiu de rebaixar costos però també com una potent eina d’apoderament del grup de futurs convivents”.

Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic ha celebrat que per fi comencin les obres d’un projecte que fa molts anys que es treballa, i que fa aterrar a Sant Cugat per fi l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”. Ha destacat també que si les quotes dels habitatges estan molt per sota dels actuals preus de mercat és, en part, gràcies també a la col·laboració público-cooperativa amb l’Ajuntament de Sant Cugat: “una via de col·laboració que esperem que no es quedi en aquest projecte i que tingui recorregut al municipi”.

El projecte serà per fi una realitat durant la tardor de 2022, quan s’acabin les obres i el grup de cooperativistes entrin a viure als seus habitatges.

La Balma, un edifici 100% cooperatiu, s’omple de vida

El projecte de La Balma és el primer a inaugurar-se del concurs de solars municipals impulsat per l’Ajuntament de Barcelona el 2016

Les obres han anat de mà de La Constructiva, la primera constructora cooperativa i de l’Economia Social i Solidària de Catalunya

És el primer projecte d’habitatge cooperatiu en incloure un programa d’inclusió social per a dos joves extutelats


L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús continua creixent a Barcelona amb la inauguració de La Balma, al carrer Espronceda 131-135 (Poblenou) un dels nostres projectes de la cooperativa que ahir dijous va entregar claus a les seves sòcies. És el primer projecte d’obra nova de Sostre Cívic, que per aquest i futurs projectes va constituir La Constructiva, la primera cooperativa orientada a la construcció d’habitatges cooperatius, amb l’objectiu d’afavorir l’economia social promovent la construcció ètica, social i sostenible.

També aquest és el primer projecte que acaba les obres a un solar municipal d’entre tots els adjudicats per l’Ajuntament el 2016, en el primer concurs públic convocat pel consistori destinat a promoure el cohabitatge, després de les primeres experiències a Ciutat Vella amb Princesa49 i a Sants amb La Borda. En total, a Barcelona, entre les promocions finalitzades i les que es troben en fases inicials, hi ha 16 promocions d’habitatge cooperatiu en sòl municipal i amb el suport de l’Ajuntament, que sumen un total de 422 habitatges, el que significa una llar fora de mercat i no especulativa per a més de 1.000 persones.

A l’edifici de La Balma, de cinc plantes, ja hi viuen una trentena de sòcies de la cooperativa en vint habitatges de diferents tipologies, entre 50 i 80 m2. Els habitatges redueixen la seva superfície per posar en comú serveis com la bugaderia, l’estudi, habitacions de convidats o trasters, permetent així una vida comunitària que suposa tant un estalvi econòmic com un guany de superfície útil i qualitat de vida. Per entrar-hi a viure cada unitat de convivència ha hagut de fer una aportació de capital inicial retornable que oscil·la entre els 28.000 i 38.000 €. Les quotes mensuals, que inclouen serveis i subministrament, van dels 512 fins als 800 € per habitatge. Uns preus molt per sota de la mitjana del preu de mercat actual a la ciutat de Barcelona, donat que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús elimina l’afany de lucre.

Vida comunitària amb inclusió social

L’Abdel, un dels dos joves extutelats del programa d’inclusió de La Balma, entrant a casa seva.

Els veïns i veïnes de La Balma són un grup heterogeni i intergeneracional amb tipologies familiars molt diverses. A aquesta diversitat del grup s’hi suma un projecte d’inclusió social pioner al moviment de l’habitatge cooperatiu català: un dels habitatges estarà destinat a dos joves extutelats. Dins d’un programa conjunt amb Punt de Referència, entitat que treballa per afavorir l’emancipació d’aquest jovent en situació de vulnerabilitat, i finançat pel Projecte Lliures (Coop57, Òmnium Cultural i ECAS) dos joves extutelats compartiran habitatge. A més, han participat de tot el procés de disseny del projecte i participaran de la gestió democràtica de l’edifici. Es tracta, per Sostre Cívic, d’un pas més per poder incorporar persones en situació d’especial vulnerabilitat als seus projectes i aconseguir que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús doni també resposta a l’accés i el dret a l’habitatge d’aquests col·lectius.

📋 Projecte Lliures: Primera “llar cooperativa” per a jovent extutelat, un exemple d’inclusió

Acte d’entrega de claus

La tarda del dijous 15 de juliol, hem lliurat les claus dels habitatges als seus socis i sòcies, en un acte davant l’edifici on ha participat l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i el Secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat Carles Sala, en el que ha estat el seu primer acte públic des que va ser nomenat al nou càrrec. Als seus parlaments, l’Alcaldessa ha volgut reivindicar les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, sent avui l’administració que més habitatge públic està fent a tot l’estat, però subratllant que soles no podem, i ho volem fer en aliança amb cooperatives que fa anys que lluiten i treballen per garantir el dret a l’habitatge amb un model que ja és demostrable que és un èxit”. Mentre que el representant de la Generalitat ha destacat que “la diversificació de les fórmules d’accés alternatiu a un habitatge, més enllà de la compravenda i el lloguer, serà fonamental en el futur per satisfer aquest dret fonamental bàsic”

Entre els parlaments també hi ha participat en Guillem Llorens, president Confederació de Cooperatives de Catalunya, i la Sònia Molina, directora de la delegació a Barcelona de Fiare Banca Ètica, entitat que ha finançat el projecte. Llorens ha destacat la trajectòria de Sostre Cívic dins del cooperativisme català “per tal d’aconseguir que un nou model productiu i reproductiu, basat en la sostenibilitat i les cures, arribi també a l’habitatge”. La directora de Fiare ha recordat que la banca ètica va néixer per donar suport a iniciatives que tenen un bon impacte social i mediambiental, i “volem continuar treballant incentivant projectes que promouen la transformació social”

Per part de Sostre Cívic, el nostre president Carlos Alcoba ha mencionat que l’edifici de La Balma “diu molt i podem estar ben orgullosos del cooperativisme i de l’Economia Social i Solidària del nostre país que demostra que si volem, i ens deixen, som capaços d’aixecar edificis”. L’acte l’han tancat les veïnes de La Balma Sil Bel i Maria Badia, en representació del tot el grup, que abans d’entrar a l’edifici han volgut compartir un text molt poètic sobre el model de convivència que just ara poden començar “per trencar amb el hiperindividualisme i conjugar respectuosament intimitat i comunitat”

Sostenibilitat i eficiència energètica

Estructura de fusta de l’edifici de La Balma, durant els obres de 2019

El cooperativisme d’habitatge a Catalunya és pioner en la promoció d’edificis plurifamiliars  ecològics i de mínima demanda energètica. El material que s’ha fet servir a La Balma és principalment la fusta, però també l’argila per climatitzar amb panells radiants, per tal de treure el màxim rendiment al sistema de geotèrmia. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO₂. L’edifici té una qualificació energètica A, i s’implantaran estratègies actives i passives per aconseguir una reducció de la demanda energètica, l’estalvi en els consums i la gestió col·lectiva de la producció d’energia.

La culminació del projecte de La Balma consolida el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona (amb 7 plantes, també de fusta) i Cirerers, al barri de Roquetes (8 plantes de fusta, sent l’edifici d’aquest material més alt de l’estat) actualment en construcció.

L’habitatge cooperatiu: un impuls pel mercat social català

Foto del veïnat de La Balma al terrat de l’edifici amb representants de totes les entitats, administracions i empreses de l’economia social i solidària que han fet possible el projecte.

El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pretén transformar el mercat immobiliari promovent noves formes de convivència més comunitàries i evitant l’especulació, donat que la propietat col·lectiva dels habitatges impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. Gràcies a la seva dimensió, les seves promocions impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària contribuint, així, a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.

Amb aquesta idea va néixer, La Constructiva, però la pràctica totalitat de les empreses que han col·laborat per fer realitat La Balma són cooperatives de l’Economia Social i Solidària: les cooperatives d’arquitectes Lacol i La Boqueria han dut a terme els projectes bàsic i executiu amb la participació del mateix grup de veïnes, Arkenova i Societat Orgànica s’han encarregat de les instal·lacions i de l’estratègia mediambiental, Arç de les assegurances de l’edifici i obres, Matriu de l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Ronda de l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica

📰 Sostre Crític: La Balma, l’aval de la feina ben feta de La Constructiva

Impulsem amb l’Ajuntament de Palamós la primera promoció d’habitatges socials cooperatius de comarques gironines

El projecte preveu la construcció d’un edifici en règim cooperatiu de cessió d’ús, de 34 habitatges i places d’aparcament, amb un total de 2.590 m2 construïts i distribuïts en planta baixa més cinc.

L’Ajuntament de Palamós ja ha signat la cessió d’ús a Sostre Cívic dels terrenys públics on es construirà aquest edifici, ubicats a l’avinguda de Catalunya i amb una superfície global de 1.000 m2. 

L’objectiu d’aquest projecte és el d’incrementar al municipi el parc d’habitatges destinat a polítiques socials, per tal de cobrir les necessitats d’habitatge digne, estable i assequible de la gent jove o de col·lectius prioritaris com les famílies monoparentals o majors de 65 anys.

Aquest matí (21 de juny de 2021), conjuntament amb l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, i la regidora d’Habitatge, Maria Puig, hem presentant la que serà la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu que es realitzarà a les comarques gironines. Amb el representant del Consell Rector de la cooperativa Sostre Cívic, Joan Barba, i la tècnica de territori Catalunya Central i Terres Gironines de la nostra, Mandi Domingo, s’ha donat a conèixer l’avantprojecte de la promoció, on es preveu la construcció d’un edifici en règim cooperatiu de cessió d’ús, de 34 habitatges i places d’aparcament, amb un total de 2.590 m2 construïts i distribuïts en planta baixa més cinc.

L’Ajuntament de Palamós ha cedit a favor de la nostra cooperativa un dret de superfície sobre una parcel·la de propietat municipal de 1000 m2 ubicada a l’avinguda de Catalunya, on es promocionarà, construirà i gestionarà aquest  edifici. La cessió dels terrenys es va realitzar a finals de l’any passat, i va ser acordada per un període de 75 anys, moment en el qual aquests terrenys revertiran de nou al municipi.

Conjuntament, treballarem per garantir el dret a l’habitatge digne i adequat a Palamós sota un model no especulatiu i fora del mercat, desenvolupat des de la participació ciutadana d’un projecte col·lectiu transformador per a la sostenibilitat econòmica, energètica i social de l’habitatge. Incrementarem a Palamós el parc d’habitatges qualificats de protecció oficial, per tal que puguin accedir a un habitatge digne, estable i assequible col·lectius prioritaris que el mercat immobiliari deixa fora, com la gent jove, les famílies monoparentals o els majors de 65 anys. El projecte permet que l’accés a aquests habitatges socials sigui en règim cooperatiu de cessió d’ús. D’aquesta manera, els residents pagarien mensualment una quota de soci que seria estable i a un preu assequible.

Aquest avantprojecte s’haurà de concretar en els propers mesos amb la redacció del projecte definitiu, amb l’objectiu de poder-lo presentar durant la tardor vinent en les diverses xerrades informatives que s’han previst organitzar per a poder cercar els socis que formaran el nucli impulsor de la Cooperativa específica de Palamós, mitjançant la qual s’iniciarà posteriorment la construcció de l’edifici d’habitatges.

Vols viure en un habitatge cooperatiu al Baix Empordà? Durant la tardor de 2021 publicarem un complet dossier del projecte amb tota la informació sobre els requisits d’accés, informació econòmica i calendari previst. També organitzarem xerrades informativa en línia i, també, al municipi de Palamós per tal de poder resoldre dubtes i aportar tots els detalls necessaris. Si vols que t’informem de primera mà tant del dossier informatiu que publicarem com de l’agenda de sessions informatives, omple el formulari amb les teves dades a: sostrecivic.cat/palamos

Can70 serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic de Catalunya

El projecte es desenvoluparà a dos solars situats a Sarrià, i comptarà amb 32 habitatges a més d’espais comuns i serveis compartits.

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha assignat ja 12 solars i edificis a rehabilitar municipals perquè diferents entitats impulsin la construcció de més de 370 pisos, fruit del conveni signat la tardor passada entre l’Ajuntament de Barcelona i diferents fundacions d’habitatge social i cooperatives d’habitatge, on Sostre Cívic hi participem representades per la sectorial d’habitatge en cessió d’ús de la Xarxa de l’Economia Solidària

Tant cooperatives com fundacions hem impulsat la web habitatge.social/barcelona per tal d’explicar el procés que ens ha portat a signar el conveni, i donar el detall dels criteris de control i garanties públiques que asseguren l’interès general en l’adjudicació de projectes. A banda de poder descarregar el mateix conveni des de la pàgina web, també hi podeu trobar informació sobre com accedir com a persona usuària final als habitatges de lloguer i cessió d’ús.

Tot i que el conveni preveu arribar fins a la construcció de 1.000 habitatges en sòl municipal durant els propers anys, en aquest primer lot de 144 pisos d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hi haurà un parell de solars per a desenvolupar el que serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran sobre sòl públic de Catalunya i de l’estat espanyol. Aquest projecte constarà de dues promocions de 15 i 17 habitatges localitzats a Via Augusta 375-381 i 383-387, al barri de Sarrià (districte de Sarrià – Sant Gervasi). I la gran notícia és que les persones usuàries final del projecte són del nostre projecte de Can70! 

El projecte de Can70

Can70 és un grup de persones grans amb un projecte d’envelliment en cohabitatge cooperatiu i en cessió d’ús que forma part de la Cooperativa Sostre Cívic. Hi formen part unes 20 persones, la majoria dones, entre els 55 i els 70 anys, que porten des del 2015 dialogant amb l’administració local per tal de poder desenvolupar el seu projecte a Barcelona o rodalies. Per fi, gràcies al conveni amb l’Ajuntament, el seu projecte serà una realitat! Paral·lelament, i conjuntament amb el projecte Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, i altres grups sènior de Sostre Cívic, treballen dissenyant i impulsant tallers, documents i estratègies de formació per a les persones grans que s’integrin en els projectes i per promoure contactes amb diferents organismes i institucions.

Un cop s’hagi formalitat la cessió del sòl i concretat el projecte, es preveu que les obres al solar assignat puguin començar a finals de 2022 i així durant 2023 fer realitat “Can70”, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i l’estat.

Coneix més a Can 70

L’habitatge cooperatiu sènior és una alternativa comunitària d’habitatge per a les persones grans. Fa front a la solitud involuntària i l’aïllament, posa al centre les cures i combina l’ajuda mútua i la vida autònoma. Basant-se en uns interessos compartits i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones que hi viuen i el seu entorn, es reserven espais privats per a cadascú a la vegada que es disposen d’un seguit d’espais comuns per a la trobada, l’ajuda mútua i les activitats compartides.

El moviment per l’habitatge cooperatiu de Catalunya es mobilitza per demanar mesures que el facin més assequible

Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya

Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges 

La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació. 

Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”. 

Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte.  Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.

Les mesures per l’assequibilitat

Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques. 

En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.

Treballem per fer possible el primer projecte d’habitatge social cooperatiu a Mollet

Aquest dimarts hem presentat, conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet, el projecte bàsic per rehabilitar l’antiga Casa dels Mestres i albergar fins a 14 habitatges socials destinats a col·lectius amb problemes d’emancipació. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu a la ciutat.

D’esquerra a dreta, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Mollet, Núria Muñoz; l’alcalde de Mollet, Josep Monràs; i el coordinador de projectes de Sostre Cívic, Àngel Estévez.

L’antiga Casa dels Mestres, situada al carrer Francesc Macià de Mollet, es destinarà a habitatge social en règim cooperatiu en cessió d’ús. Aquest és el projecte en el que hem estat treballat l’Ajuntament de Mollet del Vallès i Sostre Cívic i que es plasma en un conveni signat entre ambdues parts.

L’antic edifici serà rehabilitat per albergar fins a 14 habitatges de diferents tipologies: des dels 40 fins als 60m2, i dos grans habitatges compartits. El projecte inclou espais col·lectius amb la voluntat de generar una vida comunitària, com un pati interior que serà el cor del projecte. Serà un edifici sostenible, amb certificació energètica A i de consum pràcticament zero. 

L’Ajuntament es compromet a garantir l’assequibilitat dels habitatges mitjançant una aportació econòmica de 550.000€. Així es permetrà que la totalitat dels habitatges siguin destinats a col·lectius específics de la ciutat amb problemes d’emancipació, amb la voluntat de garantir el dret a l’habitatge.

El projecte està pensat des d’una lògica comunitària i com a llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge. És un projecte pioner i innovador a Catalunya donat que no només cerca habitatges més assequibles, sinó que cerca també recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora.

El projecte presentat ja ha acabat la fase d’estudis previs que garanteixen la seva viabilitat. Per tal de poder tirar endavant el projecte definitiu cal tancar el procediment pel qual el Consistori farà l’aportació econòmica, determinar les bases d’adjudicació de les futures persones usuàries i, finalment, portar a Ple la cessió de l’edifici a Sostre Cívic. Les persones que hi conviuran hauran de fer-se sòcies de Sostre Cívic, i pagaran una quota mensual per al dret d’ús dels habitatges que podria ser un 25-30% més baixos que el cost d’un habitatge de lloguer de protecció oficial, segons els estudis previs fets per l’Ajuntament i la cooperativa.

Hi ha previst fer xerrades informatives obertes a totes aquelles persones interessades en aquest projecte. A les xerrades es donarà a conèixer amb més detall el funcionament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com serán els habitatges i el funcionament del projecte. Les xerrades es faran de forma telemàtica durant el mes d’abril i aniran a càrrec de Sostre Cívic i l’Ajuntament. Properament es donarà a conèixer la data concreta en la que es duran a terme


Recull de premsa:

Impulsem a Lleida un nou projecte d’habitatge cooperatiu

Sostre Cívic ha presentat a l’EMU un estudi previ de viabilitat per crear un edifici de 25 habitatges en règim cooperatiu

Ha nascut un nou projecte d’habitatge cooperatiu a les Terres de Ponent. Després de reunir-nos des de Sostre Cívic amb Sergi Talamonte, el regidor d’Habitatge de la Paeria de Lleida, hem presentat l’estudi previ de viabilitat de la creació d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la capital del Segrià. Totes dues parts hem analitzat les condicions urbanístiques i arquitectòniques del projecte, alhora que també hem fet una previsió econòmica i financera de la promoció d’aquesta futura vivenda al carrer Enric Roca Peralta de Lleida. 

Aquest propòsit, però, ja ve de l’agost passat quan l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i Sostre Cívic vam signar un conveni per promoure l’edifici d’habitatges en règim de cessió d’ús al barri de Ciutat Jardí. Així, l’EMU es va comprometre a cedir el dret de superfície del d’aquest solar durant 75 anys per a permetre així que les sòcies convivents puguin accedir a un habitatge digne, estable i assequible.

S’ha presentat un avantprojecte, que preveu un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m². La promoció en total tindrà un pressupost de 4,1 milions d’euros que permetrà que els habitatges siguin assequibles, amb un preu inferior al que oferta el mercat immobiliari de Lleida per obra nova. 

El desenvolupament del projecte requereix l’aprovació per part del ple municipal de la cessió de sòl a favor de Sostre Cívic. Abans, però, caldrà resoldre dubtes sobre tramitacions urbanístiques i concretar alguns dels escenaris de finançament. Un cop enllestits aquests tràmits, des de Sostre Cívic farem la crida a persones interessades per a constituir el grup de sòcies futures convivents de l’edifici i així realitzar el procés participatiu del disseny arquitectònic del projecte definitiu.

El regidor d’habitatge, Sergi Talamonte ha valorat positivament, “el fet que les persones que viuran a l’edifici formin part del procés de disseny, ja que això permet canalitzar les seues aportacions i que siguin ells mateixos els qui puguin prendre les decisions, posant en valor aspectes que en una promoció privada són difícils de preveure. El de Sostre Cívic serà un projecte pioner a Lleida que se suma a tot un conjunt de noves modalitats d’accés a l’habitatge que estem implementant a la ciutat per fer front a l’emergència habitacional que patim i que s’ha vist accentuada amb la Covid”.

Àngel Estévez, coordinador de projectes de Sostre Cívic, ha assenyalat que la cooperativa aposta per la transició energètica i la sostenibilitat ambiental. Segons el coordinador de projectes, la cooperativa s’ha dotat d’una sèrie de criteris de disseny mediambiental que s’implementarà en el projecte d’habitatge cooperatiu de Lleida: “Tindrà una certificació energètica A i serà un edificis de consum energètic gairebé zero”.

A Sostre Cívic és gràcies al patró que seguim com a cooperativa d’habitatge per fases que podem facilitar la vivenda a un major nombre de persones i escalar el nostre model arreu del territori. Som la primera cooperativa per fases creada a Catalunya, encara ens queda camí per recórrer, però projectes com el de Lleida mostren la viabilitat del nostre model i enriqueixen el conjunt de la cooperativa. 

Conveni amb l’ajuntament de Barcelona per fomentar l’habitatge cooperatiu

Just després de la seva aprovació per majoria absoluta al darrer Ple Municipal de la ciutat de Barcelona, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de la capital i diferents entitats socials –entre les quals, Sostre Cívic i moltes de les entitats amb les que formem part de la Sectorial d’habitatge cooperatiu i en cessió d’ús de la XES– per fomentar i contribuir a l’extensió de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat. Aquest acord permetrà millorar el dret a un habitatge digne i assequible, i alhora fomentar l’ESS i el Mercat Social en construir models d’habitatges més sostenibles i comunitaris.

El conveni estableix la cessió per part de l’Ajuntament de solars i edificis a rehabilitar municipals, i els mecanismes perquè acabin sent cooperatives d’habitatge i fundacions d’habitatge social les que tirin endavant els projectes. D’entrada, se cediran 15 solars i edificis, que significaran 419 pisos, que s’aniran ampliant progressivament fins a arribar al total de 1.000 habitatges. D’aquest total, el 60% seran de lloguer assequible i el 40%, de cohabitatge. Alguns d’aquests sòls acolliran projectes d’habitatge cooperatiu específics per a gent gran, persones amb discapacitat o famílies vulnerables.

El dret a l’habitatge és una lluita molt àmplia, i sabem que aquests mecanismes són bones notícies i un avanç gran, però no són suficients per garantir aquest dret. Malauradament el parc públic d’habitatge és totalment insuficient, i per això pensem que cal implementar altres polítiques públiques que se sumin a garantir aquest dret, sistemàticament vulnerat.

Més informació:

L’edifici de Cirerers finalitza la seva estructura de fusta

L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona

Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària

Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.

El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge. 

El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat. 

Cirerers: habitatge col·lectiu i social 

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. 

Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”. 

El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.

Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.

Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arç de les assegurances de l’edifici i obres, Matriu de l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Ronda de l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica