Categoria: Incidència política

El Parlament acorda impulsar el cooperativisme en cessió d’ús com a via per garantir el dret a l’habitatge

La resolució aprovada inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.

Membres de diferents entitats del sector de l’habitatge cooperatiu van assistir al debat. A la foto, amb diputades d’ERC, CUP, En Comú Podem, Junts per Catalunya i Socialistes.


Aquest matí la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La proposta ha rebut els vots a favor d’ERC,  CUP – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem i Socialistes i Units per Avançar; i un ampli suport dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Ciutadans i PP, que s’han abstingut en alguns dels punts. VOX ha votat en contra de tots els punts presentats. 

Es tracta de la primera vegada que el Parlament debat sobre l’habitatge en cessió d’ús, un model d’accés a l’habitatge que va obrint-se camí a Catalunya com a alternativa cooperativa al lloguer i la compra. 

Moment de la votació d’un dels punts aprovats


Catorze mesures per reconèixer i impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Fins ara, si bé el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La nova resolució aprovada insta al Govern a efectuar una modificació de la llei per recollir les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català i blindar-ne l’interès general i la no especulació. 

La proposta, que va ser presentada per la sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, amb els grups d’ERC, CUP i Comuns, recull també l’impuls de nous programes de polítIca pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes d’habitatge cooperatiu. En concret, al document aprovat, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent, establir bonificacions fiscals, millorar el finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF), establir mecanismes financers per a poder constituir avals o consolidar la primera línia d’ajuts per a les aportacions inicials de capital que ha dut a terme la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives. 


L’habitatge cooperatiu català: un model en creixement amb referents internacionals

Amb aquest paquet de mesures el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. En aquests països, amb més de cinquanta anys d’història al darrere, aquest model cooperatiu ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública.

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp han fet possible que el 2022 existeixin més de 35 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 650 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamos, Lleida, Manresa, Palafrugell o Calonge i Sant Antoni estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. 

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.


Un reconeixement específic pels projectes d’habitatge cooperatiu sènior

Tres de les mesures aprovades es relacionen amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, també anomenat cohabitatge sènior o de gent gran, i el reconeixen com una modalitat alternativa a la institucionalització del model de residències, amb propostes per facilitar la seva assequibilitat i la introducció de nous mecanismes per donar suport a les experiències existents a Catalunya.

L’habitatge cooperatiu sènior és un model d’habitatge cooperatiu per a persones grans que inclou espais privats per a cada unitat de convivència i espais compartits, una alternativa de viure la vellesa basada en l’autogestió i la participació de totes les persones implicades. A Catalunya hi ha 5 projectes sèniors en diferents fases de la promoció: els més avançats són Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i Can 70, al barri de Sarrià de Barcelona.


Consulta el text complet de la resolució aprovada

Passes importants en l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu


Nous avenços en la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu’ amb la línia d’ajuts HabitatCoop de la Generalitat i amb la publicació de l’estudi “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”


Garantir l’assequibilitat per a àmplies capes de població de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és actualment un dels nostres principals objectius dins de les línies de treball d’incidència política i enfortiment del sector. Des d’inicis del 2021 hem generat un espai de treball per a començar a parlar-ne amb La Dinamo Fundació, Fundació Coop 57, Goteo, Holon i COOPDEVS, amb el suport de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES. 

També des de la XES i amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya vam impulsar la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu!’, que va realitzar una ronda de reunions amb els grups polítics del Parlament de Catalunya i els departaments d’habitatge i economia social. La campanya va arribar al seu punt més àlgid amb la primera gran mobilització reivindicativa del sector, que el darrer 15 de maig va reunir prop de 400 persones a la Plaça Sant Jaume de Barcelona


HabitatCoop: una nova línia d’ajuts a l’habitatge cooperatiu

Som plenament conscients que els mecanismes a implementar per garantir l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques, sobretot si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat. 

En aquest sentit, tota la feina i mobilització feta ha començat a donar fruits. De la negociació entre el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’administració pública, hem aconseguit que el Govern de la Generalitat de Catalunya convoqui la primera línia d’ajuts a la promoció de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, per a l’any 2021. El Departament d’Empresa i Treball destina 1,3 milions d’euros a aquestes subvencions, que ha anomenat “Habitatcoop”, distribuïdes entre 2021 i 2022. L’objectiu principal dels ajuts és contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes, amb uns 5.000 euros per soci/sòcia usuari o unitat de convivència, amb el límit de 125.000 euros per cooperativa. 

Tot i que les bases reguladores de la subvenció s’han publicat de manera precipitada i entenent que hi ha molt de camí a recórrer encara per millorar-la i garantir la plena eficàcia d’aquesta nova línia d’ajuts, ens hem de felicitar com a sector per aquesta principal fita que és fruit de la feina d’intercooperació i mobilització dels diferents grups i projectes. Juntes, anem consolidant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política pública eficaç per garantir el dret a l’habitatge.

Nota actualitzada:
El 28 de desembre de 2021 es va publicar la resolució definitiva de la subvenció HabitatCoop.
La cooperativa Sostre Cívic hem obtingut finançament pels nostres següents projectes: Cirerers (125.000€), Cal Paler Nou (125.000€), El Turrós (45.000€) i Terrassa (30.000€).


Primer informe sobre assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu

Que les aportacions de capital esdevenen actualment la principal barrera per accedir a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no és quelcom que pressuposem. Aquesta és, precisament, la principal conclusió del primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, redactat i publicat per les organitzacions que encapçalen la campanya per l’assequibilitat del model.

Aquest estudi realitza una diagnosi sobre l’assequibilitat dels projectes d’habitatge cooperatiu en fase de promoció i en fase de convivència a Catalunya i també recull i comparteix mecanismes i propostes de resolució col·lectiva que s’estan duent a terme per part dels projectes. En les conclusions s’evidencia que, tot i que en l’última dècada el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha crescut d’una manera sostinguda, les aportacions de capital esdevenen una forta barrera d’accés universal al model.

Actualment, queden excloses del model persones que no tenen capacitat d’estalvi o persones que estan en situació de major vulnerabilitat. Per aquesta raó, aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en l’accés de l’habitatge cooperatiu és el principal objectiu del sector. Tot i que som conscients que encara cal aprofundir en les reflexions i les propostes, aquest informe és un primer pas dins l’estratègia d’enfortiment del sector, que ha de permetre avançar en una visió conjunta que potenciï el desenvolupament d’eines i mecanismes col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, el present estudi vol ser el pas previ a la creació d’eines sectorials de suport al model (caixes de resistència, fons sectorials) que facilitin l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 


Per saber-ne més:

El moviment per l’habitatge cooperatiu de Catalunya es mobilitza per demanar mesures que el facin més assequible

Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya

Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges 

La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació. 

Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”. 

Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte.  Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.

Les mesures per l’assequibilitat

Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques. 

En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.

Webinar sobre finançament de l’habitatge cooperatiu

El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.

Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.

Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .

Programa

10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min)
Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat
> Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS

10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min)
Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.

> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència.
> Joana Gómez, Consciència Empresarial.

10:40h – ENTITATS FINANCERES
Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.

> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. 
Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. 
> Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.

11:20H – MÓN COOPERATIU
Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.

> Ricardo MoríñigoEntrepatios (Intergeneracional, Madrid)
> María Asunción Perez LassaAxuntase (Intergen., Astúries)
> Jaime MorenoTrabensol (Sènior, Madrid)
> Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).

12:20H – DEBAT OBERT
Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.

13:00H – TANCAMENT JORNADA

Conveni amb l’ajuntament de Barcelona per fomentar l’habitatge cooperatiu

Just després de la seva aprovació per majoria absoluta al darrer Ple Municipal de la ciutat de Barcelona, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de la capital i diferents entitats socials –entre les quals, Sostre Cívic i moltes de les entitats amb les que formem part de la Sectorial d’habitatge cooperatiu i en cessió d’ús de la XES– per fomentar i contribuir a l’extensió de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat. Aquest acord permetrà millorar el dret a un habitatge digne i assequible, i alhora fomentar l’ESS i el Mercat Social en construir models d’habitatges més sostenibles i comunitaris.

El conveni estableix la cessió per part de l’Ajuntament de solars i edificis a rehabilitar municipals, i els mecanismes perquè acabin sent cooperatives d’habitatge i fundacions d’habitatge social les que tirin endavant els projectes. D’entrada, se cediran 15 solars i edificis, que significaran 419 pisos, que s’aniran ampliant progressivament fins a arribar al total de 1.000 habitatges. D’aquest total, el 60% seran de lloguer assequible i el 40%, de cohabitatge. Alguns d’aquests sòls acolliran projectes d’habitatge cooperatiu específics per a gent gran, persones amb discapacitat o famílies vulnerables.

El dret a l’habitatge és una lluita molt àmplia, i sabem que aquests mecanismes són bones notícies i un avanç gran, però no són suficients per garantir aquest dret. Malauradament el parc públic d’habitatge és totalment insuficient, i per això pensem que cal implementar altres polítiques públiques que se sumin a garantir aquest dret, sistemàticament vulnerat.

Més informació:

Comunicat de suport a la Casa Buenos Aires


El passat dimecres 28 de novembre, la brutalitat policial i la repressió es van posar, de nou, al servei de l’especulació amb el desallotjament de la Casa Buenos Aires. Però, malauradament, no és un cas aïllat: en ple Estat d’Alarma, enmig d’una crisi social sense precedents i amb el ministre Ábalos declarant al Congrès que no hi havia desnonaments a l’Estat, centenars de famílies, només a Barcelona, s’han quedat sense casa en l’últim mes.

La Casa Buenos Aires és un símbol d’organització veïnal. L’edifici, un antic hotel modernista que fa vuit anys que va deixar de funcionar com a residència de gent gran -la Llar Betània-, va ser recuperat el 2019 per convertir-lo en un espai social i comunitari que ja ha esdevingut un “actiu imprescindible per a Vallvidrera”, com van reclamar en un comunicat una quinzena d’entitats del barri fa uns mesos.

Sostre Cívic, l’any 2017, vam negociar amb la propietat per fer d’aquest edifici un projecte d’habitatge cooperatiu sènior en cessió d’ús, un model alternatiu no especulatiu i transformador. Les exigències econòmiques dels Pares Paüls, propietaris de l’immoble, van fer impossible qualsevol tipus d’acord. Tenien altres plans per l’edifici: convertir-lo en un hotel de luxe.

Per tots aquests motius, des de Sostre Cívic ens volem sumar a les mostres de suport que la Casa Buenos Aires ha rebut durant les últimes hores, i convidar a totes les persones i entitats de Barcelona a sumar-s’hi a la manifestació que es convoca demà dissabte 31 d’octubre a les 18 hores a la plaça de la Catedral.

La defensa seguirà més viva que mai, perquè la Casa Buenos Aires ja és del poble.

#EfecteBuenosAires

#NiUnDiaSenseBA

[Pots descarregar-te el comunicat aquí]

Jornada “Polítiques públiques per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu”


El dimarts 29 de setembre al matí va tenir lloc la jornada “Polítiques públiques per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu”, organitzada per la sectorial d’habitatge de la XESCoòpolisSostre Cívic i La Dinamo amb l’objectiu de generar un espai de trobada entre persones representants de les administracions públiques i del sector cooperatiu i l’ESS per debatre sobre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i com poder construir aliances i ampliar i sistematitzar els mecanismes de col·laboració pública comunitària que permetin avançar en la implantació del model.

La jornada va generar molta expectació, amb més de 210 persones inscrites, entre les que es connectaven per streaming i les que van assistir-hi presencialment. Moltes d’elles eren representants i tècnics de diferents ajuntaments de municipis del territori, com Terrassa, Barberà del Vallès, Valls o El Vendrell, entre d’altres.

Durant la primera part de l’acte, es van presentar diferents propostes i camins per construir l’aliança pública cooperativa; de la mà del Lorenzo Vidal (investigador de l’IGOP i soci de Sotrac), l’Arnau Andres (membre de La Dinamo Fundació i soci de Lacol), el David Guàrdia (Sostre Cívic) i la Paula Martí (sòcia de Celobert i membre del projecte Ruderal).

Després de la pausa, es van fer dues taules rodones amb diferents membres de les administracions públiques per debatre, primerament, sobre les polítiques estructurants des de la Generalitat de Catalunya, i en segon lloc, del paper dels governs locals en l’impuls de projectes d’habitatge cooperatiu. Per a més informació dels ponents i participants, en aquest enllaç document pots consultar el programa de l’activitat.


Materials de la jornada

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet de la jornada:

I també pots descarregar la presentació de diapositives en aquest enllaç.


Propers passos

Les conclusions de la jornada van ser molt interessants i positives, posant sobre la taula mesures que ja s’estan aplicant o s’esperen aplicar per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es confirma que l’alineament polític de tirar endavant el model hi és, però encara fa falta generar un marc de treball conjunt per fer-ho possible.

Des de la sectorial d’habitatge de la XES es preveu fer una campanya d’incidència política els pròxims mesos, que recollirà una síntesi de totes les conclusions de la jornada per aconseguir avançar en mesures concretes.

Housing For All: signa per un habitatge social i assequible a la UE!

Europa està vivint una greu crisi de l’habitatge: aproximadament 82 milions de llars destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar el cost del seu habitatge i les persones sense llar no deixen d’augmentar. En aquest context, necessitem una resposta coordinada, des de diferents països, per a aconseguir eines que ens permetin avançar en el dret a l’habitatge!

És per això que amb la implicació de més de 77 organitzacions de 20 països europeus s’acaba de llançar la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) “Housing For All”, una crida als països europeus perquè prioritzin la inversió en habitatge i facin un pas endavant en la creació d’habitatge assequible.

Com funciona?

Tot i que l’habitatge és una competència dels estats membres de la Unió Europea a nivell individual, hi ha lleis europees com les fiscals o les que regulen la competència i els subsidis que influeixen de forma significativa sobre l’habitatge.

Una Iniciativa Ciutadana Europea possibilita que els ciutadans europeus fomentin canvis concrets de legislació en els aspectes sobre els quals la Comissió Europea està autoritzada per a suggerir-los. Volem que aquesta ICE sigui un punt d’inflexió i que permeti aconseguir millors condicions legals i financeres, com:

  • La no aplicació dels criteris de Maastricht a la inversió pública en habitatges socials i assequibles.
  • ​Un millor accés a finançament de la UE per als promotors d’habitatges sostenibles i sense ànim de lucre.
  • Normes socials per als lloguers de curta durada basades en la competència.
  • La compilació d’estadístiques sobre les necessitats d’habitatge a Europa.

Tenim un any a partir d’ara per aconseguir 1 milió de signatures en tota Europa, amb un mínim de 40.500 a l’Estat Espanyol, i poder portar la petició a la Comissió Europea per la seva revisió.

L’habitatge a l’Estat Espanyol

Espanya compta amb la desena part de l’habitatge públic que altres països del seu entorn (1,5% enfront d’una mitjana del 15%) Això no és accidental, sinó que és fruit de l’aposta per un model insostenible de propietat i habitatge protegit de venda, que passava al mercat al cap d’uns anys. Més de 644.000 famílies han viscut un desnonament des de 2007, en molts casos sense alternativa habitacional per part de les administracions públiques a causa de l’escassetat d’habitatge social.

Per això, aquesta Iniciativa es concreta a nivell estatal amb les següents prioritats:

1. Crear un parc d’habitatge social i assequible de lloguer o cessió d’ús d’un 15% en 10 anys i un 30% en 20 anys.

  • Incorporar al parc d’habitatge social els habitatges de Bankia i la SAREB.
  • ​Recuperació dels 77.000M€ del rescat bancari, via imposat a les entitats financeres per a destinar-lo a habitatge social i assequible.
  • Obligar grans propietaris a destinar el 30% de noves construccions o rehabilitacions integrals a VPO en zones amb demanda d’habitatge.

2. Assegurar un lloguer estable i assequible.

  • Permetre als ajuntaments regular els preus del lloguer sobre la base del poder adquisitiu.
  • ​Renovació automàtica dels contractes amb actualització de renda limitada excepte incompliment de l’inquilí/a o per necessitat de l’habitatge de l’arrendatari/a

3. Prioritzar l’habitatge públic de lloguer, així com col·laborar i finançar entitats socials, cooperatives d’habitatge en cessió

Pots llegir aquí el manifest complet de la Iniciativa. 

Sostre Cívic formem part del grup promotor d’aquesta iniciativa a l’Estat Espanyol, juntament amb altres 12 entitats, organismes i moviments ciutadans: la PAH, Observatori DESC, Sindicat de Llogaters i Llogateres, Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Fundació Mambré, Fundació La Dinamo, FAVB, CAES, El Rogle cooperativa, Fundació Habitat 3, FRAVM i Sindicato de Inquilinas.

Si sou una entitat o col·lectiu, us podeu adherir a aquesta Iniciativa Ciutadana Europea en aquest enllaç!

[AQUESTA CAMPANYA JA NO ESTÀ ACTIVA]

Propostes per a la convocatòria d’ajuts del Pla Estatal d’Habitatge

El 9 de març de 2018 es va publicar al BOE el Reial Decret 106/2018 pel qual es regula el Pla d’Estatal d’Habitatge 2018-2021, que inclou les diferents polítiques públiques dirigides a garantir l’accés a l’habitatge i que, des del 2013, aposta per fomentar el lloguer i la rehabilitació amb caràcter prioritari.

Els programes previstos dins del Pla es marquen, entre altres objectius, fomentar el parc d’habitatges de lloguer i afavorir els habitatges per a gent gran i persones amb discapacitat. No obstant això, els requisits establerts per tenir dret a les subvencions són poc restrictius, i poden afavorir que es destinin a lloguers només pel termini establert obligatòriament (amb la paradoxa que no cal que estiguin qualificades d’HPO), així com a entitats amb ànim de lucre, permetent que vagin a parar a fons d’inversió o SOCIMI.

Per un habitatge social, estable i cooperatiu

Per evitar que siguin aquest grups els que acabin rebent les subvencions públiques, des de Sostre Cívic entenem que s’han d’establir uns criteris més limitadors de caràcter social, i per això impulsem mitjançant la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu i Transformador de la XES les següents propostes pel Pla d’Habitatge:

  1. Quota mínima: Creiem que les cooperatives sense ànim de lucre haurien de tenir una quota mínima del 25 % tant de lloguer com d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, per fomentar noves alternatives de tinença d’habitatges.
  2. Donar prioritat a les entitats sense ànim de lucre, els projectes que mantinguin les condicions d’HPO el major temps possible, i el projectes que assegurin el manteniment del parc d’habitatges en lloguer o cessió d’ús al llarg del temps.
  3. Que es valorin criteris que prioritzin l’aspecte social entre les diferents tipologies de beneficiaris, com que en el cas que s’introdueixi com a criteri una reducció del preu per m2, que aquesta es faci en funció de la zona i no de forma genèrica (no com s’ha fet amb el finançament de l’ICF).

Si vols consultar el document que s’ha enviat formalment a la Generalitat de Catalunya, pots descarregar-lo en aquest enllaç.

Clau Mestra demana a l’Ajuntament de Sant Cugat l’execució de l’acord

El projecte de rehabilitació Clau Mestra es troba en una fase de letargia a l’espera de l’execució de l’acord signat amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès el 2015.

L’acord preveu la promoció d’un projecte d’habitatge cooperatiu en aquest immoble, propietat de l’empresa municipal Promusa, a partir de la constitució d’un dret de superfície en favor de la cooperativa Sostre Cívic. Però diversos problemes burocràtics i administratius han endarrerit el projecte fins al dia d’avui, per a la desesperació de les adjudicatàries que van entrar al projecte el gener de 2016 com a sòcies usuàries de la cooperativa.

Ens trobem a inicis del 2019, i els darrers tràmits, encara previs a la signatura del dret de superfície, no s’han dut a terme, i ni tan sols han passat a l’ordre del dia del Ple de febrer de l’Ajuntament de Sant Cugat, com se’ns havia comunicat. Aquest enèsim retard ha vessat el got, i el grup reclama que l’Ajuntament posi data a la signatura del dret de superfície amb un compromís ferm i públic.


El grup Clau Mestra ha redactat el següent manifest reclamant a l’Ajuntament el compliment dels seus compromisos:

Quatre anys després de l’acord entre el col·lectiu 6 Claus i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, segueix sense haver-se aprovat la transmissió patrimonial entre Promusa i el consistori, així com tampoc les modificacions del conveni inicialment pactat que reclamem des de Sostre Cívic i que ja van estar acceptades per Promusa fa tres mesos.

A dia d’avui encara no hi ha certesa que aquest tema es debati en el proper ple de l’Ajuntament del present mes de febrer. Sempre amb els límits del ritme de l’administració, i ara mateix, amb el panorama electoral molt a prop, manifestem la por de trobar-nos amb l’enèsim obstacle: la no inclusió a l’ordre del dia del proper ple del 18 de febrer del 2019 per l’aprovació del conveni. Des del col·lectiu hi ha molt cansament i inclús desconfiança de tot aquest procés que sembla no tenir fi. Reclamem serietat, claredat i responsabilitat per part de l’Ajuntament perquè enllesteixin els tràmits i responguin  als seus compromisos.

Integrants del grup Clau Mestra

Tres anys de treball a pesar dels problemes burocràtics i administratius

Poc després de l’adjudicació de les Cases dels Mestres a les sòcies usuàries, el projecte ja es va trobar amb el primer entrebanc, quan l’Ajuntament se n’adona que no tenia en la seva possessió una de les parcel·les de la finca de Cases dels Mestres que dóna accés al vial, i que per tant aquesta finca no podria obtenir la prescriptiva llicència d’obres. Un posterior canvi en el planejament a l’entorn de Cases dels Mestres, on s’havien de segregar i parcel·lar diverses finques propietat de Promusa i de l’Ajuntament, han vingut a embolicar encara més l’operació.

Tot això ha implicat múltiples accions i tràmits (cerca de la propietat i compra del solar d’accés al vial, aprovació de les llicències de parcel·lació, inscripció registral, acord d’ampliacions de capital a la junta general d’accionistes de Promusa, etc.) i d’altres tràmits encara pendents (aprovació al ple de les ampliacions de capital, tramitació del registre mercantil, escriptura notarial de les ampliacions, inscripcions al registre, etc.) que estan endarrerint la signatura del dret de superfície que permetrà iniciar el projecte realment.

Tot i els entrebancs, l’equip tècnic de la cooperativa i el grup de sòcies usuàries no han deixat de treballar i organitzar-se. Al llarg d’aquests tres anys s’ha avançat en la definició del projecte arquitectònic que ja ha estat lliurat a l’Ajuntament, en l’amidament i pressupost del projecte, en el pla financer i en la cerca de finançament a través de l’ICF, en el pla de participació interna, etc. El grup s’organitza en comissions de treball i es reuneix periòdicament per tirar endavant amb les diferents etapes del projecte. En aquest sentit, a part de participar en la definició del projecte, el grup Clau Mestra ha participat en diversos espais: des del consell de barri de La Floresta, fins al Consell Rector de Sostre Cívic, passant per la participació en xerrades i formacions per difondre el model d’habitatge cooperatiu.

Un projecte fruit de la lluita col·lectiva

Les Cases dels Mestres, que havien estat abandonades anys abans, han estat protagonistes de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge a la Floresta. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble, van ser ocupades de nou pel col·lectiu 6 Claus (que després va esdevenir Clau Mestra) com a mitjà de pressió per forçar l’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici, amb el suport de diferents entitats socials i polítiques.

Al llarg del següent any es va donar un procés de negociació a on Sostre Cívic va actuar com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament. L’ocupació finalitza el març del 2015, en el moment que es va arribar a un acord entre les parts i es van signar les condicions per a la constitució d’un dret de superfície de l’edifici en favor de la cooperativa per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús.

El projecte contempla la rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació per permetre l’accés a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. Es proposen sistemes i materials de bioconstrucció, així com instal·lacions passives i actives altament eficients que faran de l’edifici un exemple de construcció i consum més sostenible que la construcció convencional.