Categoria: Incidència política

Reclamem suport públic urgent per cooperativitzar cinc blocs a Barcelona i garantir l’habitatge de 119 veïnes

Sostre Cívic exerceix el dret de tanteig per retirar els edificis del mercat especulatiu, però exigeix a l’Ajuntament suport públic per fer assequibles les quotes.   

Hem signat un primer acord de compravenda per un bloc de Travessera de Gràcia, que podria convertir-se en la primera cooperativització d’èxit d’un bloc de llogateres de Barcelona

Des de Sostre Cívic, juntament amb diversos sindicats d’habitatge, reclamem a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya que concretin el suport econòmic necessari per garantir la cooperativització de cinc blocs a la ciutat. Actualment, estem exercint el dret de tanteig per retirar aquests edificis del mercat especulatiu, una acció que permetria que almenys 119 persones passin de ser llogateres en risc d’expulsió a sòcies de la nostra cooperativa en règim de cessió d’ús.

Hem presentat els detalls d’aquesta urgència en una roda de premsa celebrada a la terrassa comunitària d’un dels edificis afectats, al barri de Gràcia, on hem estat acompanyades pel Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge de Gràcia, la COSHAC i la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES. Des del sector cooperatiu hem alertat que la manca de recursos públics pot deixar aquestes veïnes exposades a l’expulsió imminent.

Un model mixt per fer assequible l’habitatge

El mecanisme financer que proposem a les administracions no exigeix que comprin el 100% de l’immoble. Plantegem un model mixt que combina una aportació pública parcial, préstecs i l’estalvi previ de les veïnes, amb l’objectiu d’evitar unes quotes que resultarien inassumibles a preu de mercat.

Tal com ha afirmat el nostre company Yabel Pérez: «No estem demanant que algú vingui aquí i compri el 100% de l’immoble. No volem caritat. Des del cooperativisme tenim la capacitat financera i de gestió de tirar-ho endavant, les veïnes i els sindicats tenen capacitat d’organitzar-se, i estem a l’espera que les administracions facin el pas per fer-ho assequible». Aquestes propostes ja han estat traslladades en reunions prèvies amb l’Ajuntament i la Generalitat, i ara exigim que es tradueixin en compromisos econòmics reals.

La urgència de la demanda respon als terminis de les operacions de tanteig, que en casos com el dels blocs «La Rosa» (dos edificis a Gràcia amb 40 residents) acaben a finals de 2026. També estan afectats un edifici al Guinardó (amb 65 residents) i dos més a Travessera de Gràcia (14 residents). 

Precisament, sobre un d’aquests blocs (Travessera de Gràcia, 156), Sostre Cívic hem anunciat avui la signatura d’un contracte d’arres (un primer acord de compravenda amb la propietat) per adquirir la finca, que compta amb tres habitatges i un local utilitzat pel Sindicat d’Habitatge de Gràcia. Si es concreta el suport públic per completar l’adquisició, aquest esdevindria el primer cas d’èxit de cooperativització d’un bloc a Barcelona, seguint l’exemple pioner de «Cal Bloke» a Manresa, acompanyat per La Dinamo.

El principal obstacle, actualment, és reunir els recursos necessaris sense traslladar al veïnat unes quotes inassumibles. El cooperativisme d’habitatge defensa que l’experiència acumulada els darrers anys (ja existeixen més de 1.300 habitatges a Catalunya, dels quals més de 500 corresponen a 39 projectes en patrimoni privat) ja permet ampliar la nostra estratègia com a barrera de defensa davant de llogaters en perill, però els preus de mercat fan imprescindible el suport públic. Per això, reclamem coherència a les administracions: les eines de tanteig i retracte que recullen la Llei d’habitatge i la nova ordenança municipal de Barcelona han d’anar acompanyades de recursos i de mecanismes estables, àgils i suficientment dotats per fer-les efectives.

Un model escalable contra l’especulació

Sostre Cívic està homologada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya com a promotora social, fet que ens permet exercir el dret de tanteig i retracte en els supòsits previstos per la legislació catalana d’habitatge. Entre el 2020 i el 2025 ha adquirit per aquesta via vuit edificis, que sumen més de 70 habitatges. Les finques de Barcelona en perill serien, però, les primeres operacions en què exerciria aquesta eina per comprar blocs on ja viuen persones i garantir-ne la continuïtat. És el que anomenem “cooperativització de blocs”: transformar-los en habitatge cooperatiu amb el veïnat que hi resideix, que passa de llogater a soci de la cooperativa.

Aquesta línia de treball va néixer del conveni de col·laboració entre Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres de 2023, que ja plantejava la cooperativització de blocs de llogateres en lluita com un horitzó compartit. També hi ha estudis que avalen la seva viabilitat jurídica, financera, política i organitzativa, com el que van impulsar IDRA i La Dinamo.

Sindicats i cooperatives hem vinculat la nostra reivindicació d’avui amb la vaga general per l’habitatge de l’11 de novembre. La cooperativització contribueix a frenar l’especulació, garantir l’estabilitat residencial de les comunitats i fer assequible l’habitatge.

El nou decret d’habitatge deixa enrere les cooperatives i amplia els privilegis de les SOCIMI

Des de Sostre Cívic compartim la valoració de la Red de Vivienda Cooperativa: les mesures de protecció de les persones llogateres són necessàries, però cal corregir les barreres fiscals i de finançament que dificulten ampliar el parc d’habitatge sense ànim de lucre.

La crisi d’habitatge necessita mesures urgents de protecció i polítiques que garanteixin habitatges assequibles a llarg termini. Amb aquest criteri, la Red de Vivienda Cooperativa, la xarxa estatal que impulsem i de la qual formem part, ha fet pública la seva valoració del Reial decret llei 29/2026, aprovat pel Consell de Ministres el 6 d’octubre i pendent de convalidació parlamentària.

Des de la Red valorem positivament la protecció davant dels desnonaments i la millora de les condicions de les persones llogateres. Tanmateix, denunciem que les mesures per fomentar l’habitatge prioritzen la compra individual i les societats immobiliàries amb ànim de lucre, mentre mantenen obstacles per a les cooperatives i altres entitats de l’economia social. Ampliar el parc d’habitatge social i assequible exigeix donar suport als models que en garanteixen la propietat pública o col·lectiva i l’assequibilitat al llarg del temps.

Una fiscalitat més favorable per a les SOCIMI

Un dels principals desequilibris que assenyala la Red és el tractament fiscal de les SOCIMI, les societats cotitzades d’inversió immobiliària, moltes vinculades a grans fons com Blackstone o Cerberus. El decret manté el tipus general del 0 % d’aquestes societats en l’impost de societats i amplia els supòsits en què també queden exempts els seus beneficis. En canvi, a les cooperatives sense ànim de lucre ens mantenen un tipus del 20 %. Això passa tot i que no repartim beneficis i destinem els excedents a la nostra finalitat social.

Aquesta desigualtat repercuteix en el cost de l’habitatge i dificulta la viabilitat dels projectes cooperatius, mentre afavoreix societats que poden distribuir beneficis entre els seus accionistes.

Més suport a la compra que al lloguer social i la cessió d’ús

Des de la Red també qüestionem la prioritat que es dona a l’accés individual a la propietat. La nova línia de crèdit públic «TU CASA» destina 10.000 milions d’euros a préstecs sense interessos per comprar el primer habitatge, sense oferir cap instrument similar per impulsar projectes cooperatius i facilitar les aportacions inicials de les persones sòcies.

Aquest menyspreu al cooperativisme també es manifesta en l’IVA. Segons llegim al decret, l’ampliació del tipus superreduït del 4 % a l’habitatge protegit permanent s’aplica només a la transmissió en propietat, però no a la construcció d’habitatges destinats al lloguer social o a la cessió d’ús. Reclamem estendre aquesta reducció als models que mantenen els habitatges en mans públiques o de gestió col·lectiva i en garanteixen la funció social a llarg termini.

Les cooperatives continuen trobant barreres al finançament públic

Un altre obstacle és l’accés als instruments de l’Institut de Crèdit Oficial, l’ICO. La nova línia d’avals de fins a 2.000 milions d’euros per ampliar el parc de lloguer social o assequible no inclou el model cooperatiu en cessió d’ús.

Paral·lelament, el decret assenyala que les condicions de la línia de finançament vinculada al fons ‘España Crece’ exigeixen que les entitats beneficiàries siguin societats de capital. Aquesta exigència exclou, així, les cooperatives per la seva forma jurídica, independentment de la seva capacitat per promoure habitatge assequible (malgrat que, a Catalunya, més del 75% d’habitatges cooperatius són de protecció oficial).

Reclamem polítiques que donin suport a l’habitatge sense ànim de lucre

Des de Sostre Cívic ens sumem a les demandes de la Red de Vivienda Cooperativa al Govern i als grups parlamentaris: corregir la desigualtat fiscal, obrir el finançament públic a les cooperatives i aplicar l’IVA del 4 % a la construcció d’habitatge protegit permanent de lloguer social i en cessió d’ús.

També reclamem facilitar l’accés al sòl i mobilitzar el patrimoni públic en desús, inclòs el de Casa 47, mitjançant la col·laboració amb l’economia social.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús manté la propietat en mans de la cooperativa i ofereix a les persones sòcies un dret d’ús estable, amb quotes a preu de cost i gestió democràtica. Donar suport a aquest model permet destinar els recursos públics a crear un parc d’habitatge que es mantingui fora del mercat especulatiu de manera permanent.

La Red de Vivienda Cooperativa articula més de 210 projectes i diverses xarxes territorials arreu de l’estat espanyol, forma part de REAS Red de Redes i és membre de ple dret de Housing Europe.

Sostre Cívic porta l’habitatge cooperatiu al Parlament Europeu

Hem participat a la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge del Parlament Europeu, a Brussel·les, per reclamar més reconeixement polític i finançament europeu per a l’habitatge cooperatiu, comunitari i sense ànim de lucre.

Aquest dilluns hem presentat el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús davant la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge a la Unió Europea (HOUS) del Parlament Europeu. José Téllez, responsable de Comunicació de Sostre Cívic, hi ha participat com a ponent a proposta de l’eurodiputat valencià Vicent Marzà, del grup dels Verds, al costat de representants europeus de l’habitatge social, assequible i sense lucre.

Durant la intervenció, hem defensat que l’habitatge cooperatiu ja és un sector emergent dins de l’habitatge social. A Catalunya es concentren el 56% dels projectes de l’Estat: 75 iniciatives que sumen més de 1.200 habitatges. Dades modestes que agafen importància si posem context temporal: des del 2016, el sector ha crescut a un ritme mitjà anual del 53% i ja representa prop del 3% del parc d’habitatge públic i social català.

Sostre Cívic gestiona el 45% d’aquests projectes. Som més de 2.500 persones sòcies i tenim 15 promocions en convivència, amb 225 habitatges, i 13 projectes en desenvolupament, que n’afegiran 315 més. Téllez ha destacat que una de les claus d’aquest creixement és el nostre model de cooperativa que integra diversos projectes en una única organització, fet que ens permet compartir coneixement, disposar d’un equip tècnic especialitzat i generar economies d’escala.

L’altra palanca essencial que explica aquest creixement, i que ha estat de principal interès pels eurodiputats, ha estat la col·laboració amb les administracions públiques. La cessió de sòl municipal, el finançament en condicions adequades i les subvencions destinades a l’habitatge protegit han estat elements clau per consolidar el model i ampliar-ne l’abast.

«A Catalunya fa deu anys que demostrem que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model replicable i estable. Cal que les polítiques europees passin del reconeixement a la inversió directa», ha defensat José Téllez.

Reclamem una estratègia europea per al cooperativisme d’habitatge

Hem demanat que la Unió Europea situï l’habitatge cooperatiu, comunitari i sense ànim de lucre al centre de la seva estratègia d’habitatge assequible. Per aconseguir-ho, cal un reconeixement polític més fort, instruments específics de finançament i marcs legals que facilitin el desenvolupament d’aquests models als diferents estats membres.

Les intervencions dels grups parlamentaris s’han centrat en la capacitat real del model per créixer. La presidenta de la comissió, l’eurodiputada alemanya Gabriele Bischoff, s’ha interessat pel pes del cooperativisme dins del parc social català i pel seu potencial per contribuir a estabilitzar els preus. Altra eurodiputat, el croat Gordan Bosanac, del grup dels Verds, ha preguntat per la dimensió dels projectes, les dificultats per arribar a promocions de centenars d’habitatges, les fonts de finançament, els tipus d’interès i la relació amb la banca tradicional. Altres intervencions han abordat l’accessibilitat, l’eficiència energètica, la simplificació administrativa sense desregulació i la necessitat de reforçar els models no lucratius.


La Comissió Europea reconeix el potencial de les cooperatives

En el torn de resposta a les ponències, Matthew Baldwin, director general i responsable d’Habitatge de la Comissió Europea, ha assenyalat les cooperatives i les entitats proveïdores d’habitatge sense ànim de lucre com a actors clau per garantir habitatge assequible.

Baldwin ha anunciat el seguiment d’una acció pilot per crear un marc de bons socials que faciliti el finançament d’aquests projectes. També ha defensat la combinació de regulacions favorables, polítiques públiques de suport i incentius financers, i ha reconegut que moltes fórmules comunitàries encara no disposen d’un reconeixement jurídic adequat.

«Volem aprofitar tot el que ens ofereix l’economia social per crear oportunitats d’habitatge social i assequible per a tothom, contribuint alhora a l’estabilització dels preus de l’habitatge», ha afirmat Baldwin.


L’especulació immobiliària, al centre del debat

La sessió també ha inclòs la presentació de l’estudi Housing Speculation in the EU, elaborat per Manuel Albers i Felix Böhmer, de la Universitat catòlica de Lovaina (Bèlgica). L’informe assenyala que el valor dels fons d’inversió en habitatge de lloguer a la Unió Europea s’ha multiplicat per quaranta des del 2004, mentre que els ingressos procedents dels lloguers només s’han multiplicat per vint.

Els autors identifiquen aquest desequilibri com un possible indici de bombolla immobiliària i documenten pràctiques abusives vinculades a la financerització de l’habitatge. Entre les seves recomanacions, proposen reforçar els models públics, socials i cooperatius com a alternatives assequibles fora de la lògica especulativa.

La nostra participació en el Parlament Europeu reforça el compromís d’incidir perquè les institucions europees reconeguin que la crisi de l’habitatge no es resoldrà alimentant el mateix mercat que l’ha provocada. Cal ampliar de manera sostinguda un parc d’habitatge assequible, estable i fora de l’especulació, amb protagonisme públic, cooperatiu i comunitari.

Formem part de Custòdia per impulsar els Bancs de Sòls Comunitaris

Ens hem unit a més de 30 entitats de l’habitatge cooperatiu i l’economia social i solidària per recuperar sòl i edificis privats, preservar-los permanentment de l’especulació i destinar-los a habitatge assequible i altres usos comunitaris.

El 7 de juliol vam constituir Custòdia – Banc de Sòls Comunitaris, una associació pionera (impulsada per la Fundació La Dinamo) que vol crear Banc de Sòls Comunitaris als territoris de parla catalana. La iniciativa s’inspira en els Community Land Trusts i agrupa cooperatives, fundacions, moviments socials i entitats compromeses amb el dret a l’habitatge.

Aquest és el primer pas per constituir, previsiblement durant el 2027, una cooperativa que pugui adquirir, custodiar i preservar sòl, edificis i altres immobles. Volem garantir que aquest patrimoni es mantingui permanentment fora del mercat especulatiu i al servei de l’habitatge assequible i d’altres projectes socials, culturals o comunitaris.

Recuperar sòl privat per garantir-ne la funció social

L’accés al sòl continua sent un dels principals obstacles per ampliar l’habitatge cooperatiu. A Catalunya tenim un parc públic inferior al 2%, mentre que el preu del sòl i la concentració de la propietat dificulten el desenvolupament de nous projectes. A més, només fins al 2030, 43.077 habitatges podrien perdre la protecció oficial a Catalunya.

Amb Custòdia volem donar-hi una resposta estructural. El model separa la propietat del sòl de la gestió dels edificis: el terreny queda en mans d’una estructura col·lectiva i protegit per a usos socials, mentre les cooperatives o altres entitats desenvolupen els projectes. Aquesta separació permet reduir costos, mantenir l’assequibilitat i impedir que el patrimoni torni al mercat.

La futura cooperativa també tindrà una governança compartida entre les comunitats usuàries, les entitats socials i les administracions. Cap d’aquests actors podrà decidir unilateralment sobre el futur del patrimoni. Com resumeix Glòria Rubio, coordinadora de La Dinamo, “busquem que tot el sòl que s’ha desprivatitzat no torni al mercat privat”.

Una nova garantia contra l’especulació

Custòdia forma part d’una preocupació històrica del moviment de l’habitatge cooperatiu: evitar que els projectes impulsats amb recursos comunitaris o públics acabin privatitzats. Hem après dels processos històrics de desqualificació d’habitatges protegits, de la venda de patrimoni públic i de cooperatives de temps passats que van acabar transformant els habitatges en propietats individuals.

Per això apostem per combinar diferents garanties: propietat col·lectiva gestionada per una pluralitat d’actors públic-cooperatiu-comunitari, cessions de llarga durada, regulació legal i governança comunitària. Custòdia hi afegeix una nova capa de protecció: una entitat creada específicament per conservar la titularitat del sòl i assegurar-ne indefinidament la funció social.

Sostre Cívic: més de 200 habitatges recuperats del mercat privat

A Sostre Cívic compartim aquesta voluntat des dels nostres orígens. Vam néixer per agrupar diferents projectes d’habitatge cooperatiu dins d’una única organització. Això ens permet compartir recursos, facilitar l’assequibilitat i assolir economies d’escala, però també evita que cada comunitat pugui vendre o privatitzar unilateralment l’edifici on viu. Avui aquesta responsabilitat recau sobre una cooperativa de més de 2.600 persones sòcies.

Al llarg d’aquests anys també hem fet un esforç important per comprar sòl i edificis privats. Actualment, 13 projectes nostres procedeixen del mercat privat i agrupen 219 habitatges, a més d’una unitat de convivència rural per a 10 persones.

Entre aquests projectes hi ha Cal Paler Nou, a Cardedeu, amb 39 habitatges sobre un solar privat adquirit mitjançant títols participatius; La Xicoira, a Olesa de Montserrat, on vam recuperar una obra privada inacabada per crear 25 habitatges protegits; i Walden XXI i Solterra, que transformen dos antics hotels de Sant Feliu de Guíxols i Sant Hilari Sacalm en 31 i 30 habitatges cooperatius per a persones grans.

També hem adquirit 8 blocs mitjançant el dret de tanteig i retracte, amb un total de 88 habitatges a Martorell, Palafrugell, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Terrassa, Valls i Lleida. Aquesta via, ens permet evitar que edificis procedents d’execucions hipotecàries acabin en mans de fons d’inversió i convertir-los en patrimoni cooperatiu estable.

Els nostres estatuts reforcen aquesta protecció: la venda d’un sòl o edifici exigeix l’aprovació del projecte i el vot favorable de quatre cinquenes parts de les persones assistents a l’Assemblea General. A més, la proposició de llei que tramita el Parlament incorpora un nou article que blindaria legalment el model. Si s’aprova amb la redacció actual, impedirà adjudicar els habitatges en propietat i obligarà a mantenir el patrimoni dins del cooperativisme de cessió d’ús fins i tot en cas de dissolució.

Una aliança per començar a operar el 2027

A Custòdia compartim aquest objectiu amb entitats com La Dinamo, Coop57, La Borda, La Titaranya, la Fundació Roca Galès, IDRA, Les Juntes, l’Observatori DESCA i el Sindicat de Llogateres, entre d’altres.

Durant aquesta primera etapa definirem el model jurídic i de governança, captarem recursos i establirem aliances amb les administracions. L’objectiu és constituir la cooperativa durant el 2027 i començar a incorporar els primers terrenys. Podeu seguir-ne l’evolució al web de Custòdia i al seu perfil de LinkedIn.

Aliances público-cooperatives i sòl fora del mercat: Sostre Cívic porta el model català a Europa


Sostre Cívic ha participat a Guimarães (Portugal) en el seminari Affordable Housing Initiative Days, organitzat per Housing Europe, una jornada europea centrada en dues qüestions clau per al futur de l’habitatge assequible: la contractació pública i la construcció d’aliances estables entre administracions, promotors i comunitats.

La trobada va reunir representants de la Comissió Europea, Housing Europe, administracions locals, entitats d’habitatge social, cooperatives i agents financers i tècnics d’arreu del continent, entre els quals Edit Lakatos, de la Housing Task Force de la Comissió Europea, i Marco Corradi, president de Housing Europe.


En la jornada inaugural, José Téllez, responsable de comunicació, incidència política i nous projectes de Sostre Cívic, va compartir taula amb Fernanda Rodrigues, de l’empresa pública d’habitatge de Matosinhos (Porto), i Maria Chiara Cela, de la cooperativa DAR=CASA de Milà. Des de tres països i tres organitzacions diferents, el debat va explorar com es construeixen les aliances necessàries per fer habitatge assequible a escala: amb quins temps, amb quines tensions i per què la participació dels residents és sovint el factor que converteix un projecte tècnicament solvent en un projecte realment reeixit. Téllez va subratllar que els resultats duradors depenen de tractar les residents com a co-creadores dels projectes, i no com a simples usuàries finals.

Durant la seva intervenció, Sostre Cívic va defensar que el model cooperatiu en cessió d’ús només pot consolidar-se amb una col·laboració pública estable, basada en l’accés a sòl, la seguretat jurídica i el finançament de llarg termini. La cooperativa va assenyalar que aquest és un dels principals aprenentatges del cas català: els projectes no avancen només per la iniciativa cooperativa o comunitària, sinó quan les administracions assumeixen un paper actiu per ampliar un parc d’habitatge assequible i permanentment fora del mercat.

La participació a Guimarães reforça el paper de Sostre Cívic com a referent europeu en habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en la defensa d’una idea cada cop més compartida: que garantir el dret a l’habitatge no és qüestió de construir més, sinó de construir millor, amb aliances público-cooperatives sòlides i un parc d’habitatge estable, sense ànim de lucre i fora de la lògica del mercat.

Entitats i moviments socials denuncien que l’Ajuntament de Barcelona afavoreix el lucre amb l’habitatge protegit 

Les organitzacions fan públics les recents adjudicacions de l’Ajuntament de Barcelona, que ha encarregat la construcció i gestió de 1000 habitatges protegits a promotores privades mentre abandona alternatives sense ànim de lucre.

Aquesta tarda diverses entitats i moviments socials en defensa del dret a l’habitatge s’han concentrat davant el solar del Carrer Llull cantonada amb Selva de Mar a Barcelona per denunciar la privatització d’aquest solar, així com d’altres recentment adjudicats per l’Ajuntament de Barcelona, en benefici d’empreses amb ànim de lucre com Built 4 Speed S.L., filial de la constructora Corp.  

Aquesta denúncia arriba en un context d’emergència habitacional greu a la ciutat, el mateix dia que l’Incasòl publica que el forat dels lloguers de temporada ha provocat que el preu del lloguer a Barcelona sumi cinc trimestres a l’alça i superi els 17 euros/m². Entre les entitats convocants es troben Habicoop –Federació de cooperatives catalanes d’habitatge– la sectorial d’habitatge de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES), el Sindicat de Llogateres, l’Observatori DESCA, la Favb, la PAH de Barcelona, així com les organitzacions juvenils Consell de Joventut de Barcelona, Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO). Les organitzacions denuncien que les últimes concessions de sòl públic del consistori estan afavorint els interessos de la patronal immobiliària, assegurant-los beneficis econòmics astronòmics amb taxes de rendibilitat d’entre el 9 i el 10% anual, que en termes absoluts i en el cas del solar de Llull, es tradueix en més de 600 milions d’euros de benefici, entre altres raons perquè la construcció d’habitatge protegit compta amb subvencions públiques i amb finançament públic de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir el 100% del cost dels edificis, segons les previsions del mateix Ajuntament. 

Per altra banda, el consistori està obviant el fet que a la ciutat en els últims anys s’ha desenvolupat un fort teixit de cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre, una alternativa sòlida per generar parc d’habitatge protegit Segons David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop: “Les bases del concurs afavoreixen societats mercantils i impliquen la cessió de sòl públic a una empresa privada perquè construeixi i gestioni els edificis entre 75 i 99 anys. No s’hi han incorporat mecanismes per reforçar la funció social de l’habitatge, com prioritzar entitats sense ànim de lucre o exigir la reinversió dels beneficis en habitatge social. Tampoc es té en compte el model cooperatiu en cessió d’ús, que és no especulatiu i promou la comunitat, l’eficiència energètica i l’economia social”. Per la seva banda, Javier Calvo, membre de la permanent de la XES, denuncia que el govern de Collboni en aquest mandat ja ha adjudicat 1000 habitatges en sòl públic sense diàleg amb el sector sense ànim de lucre: “això contrasta amb els 200 habitatges que, de moment i encara sense formalitzar, el govern municipal ha anunciat que adjudicarà a través del conveni ESAL”. 

Per la seva banda, Enric Aragonès membre del Sindicat de Llogateres, ha recordat que confiar la promoció d’habitatge públic a operadors privats ha perjudicat els drets de les llogateres, posant d’exemple el que va passar amb La Caixa. Si bé des del 2019 tots els habitatges de promoció pública ja mantenen la protecció de forma indefinida, “els operadors privats encara poden trobar maneres de maximitzar els beneficis, com la inclusió de clàusules abusives als contractes o bé la desinversió en manteniment”. “Cada metre quadrat privatitzat és un metre quadrat menys per garantir el dret a l’habitatge de les famílies més vulnerabilitzades” ha afegit Juanjo Ramón, portaveu de la PAH de Barcelona. “La millor manera d’assegurar la construcció i gestió de l’habitatge públic és que estigui en mans de cooperatives sense ànim de lucre perquè asseguraran un retorn social adequat” ha expressat. 

Com a resposta, les organitzacions exigeixen al govern de Collboni que aturi els concursos actualment oberts –alhora, anuncien que presentaran recursos i al·legacions als diferents concursos– i que es destini aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL. També estan en diàleg amb diferents grups municipals per pactar una proposició que es presentarà al Ple Municipal aquest divendres. Per altra banda, exigeixen que s’incrementi el parc d’habitatge públic impulsat i gestionat per operadors públics i que es fomenti la col·laboració público-comunitària, posant en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari: “es tracta d’un canvi de paradigma: deixar d’utilitzar l’habitatge com a esquer per a la iniciativa privada i es posi en el centre la funció social de l’habitatge: en definitiva, la solució a l’actual crisi habitacional passa per desmercantilitzar l’habitatge» ha conclòs Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESCA. 

Sòcies de Sostre Cívic porten l’habitatge cooperatiu davant el Comissari Europeu d’Habitatge

Sòcies de diferents projectes en promoció i convivència van participar el 20 d’abril a Barcelona en un diàleg de política juvenil amb Dan Jørgensen per reclamar que el Pla Europeu d’Habitatge Assequible prioritzi l’habitatge cooperatiu i comunitari com a política estructural, no com a excepció.

El 20 d’abril de 2026, el Centre Cívic El Sortidor de Barcelona va acollir un diàleg de política juvenil amb Dan Jørgensen, Comissari Europeu d’Energia i Habitatge, en el marc de la seva primera visita a Catalunya, amb l’objectiu de presentar el primer pla europeu d’habitatge assequible aplicable a tots els països de la Unió Europea. Entre les vint joves participants convocades per la seu catalana de la Comissió Europea, hi havia dues sòcies de Sostre Cívic: la Clara Bricullé, del projecte La Bastida-Pati del Gall de Vilafranca del Penedès (actualment en promoció), i l’Agnès López, de La Xicoira, projecte en convivència des de 2023 a Olesa de Montserrat.

Veus des de l’experiència concreta

La Clara va exposar al Comissari el cas de La Bastida-Pati del Gall: 24 habitatges sobre sòl públic, finançament Next Generation i crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, el crèdit més gran concedit mai per una institució europea a una cooperativa catalana. «Jo no vinc a parlar d’una idea abstracta: vinc d’un projecte que existeix perquè hi ha sòl públic, suport públic i finançament europeu», va dir. La seva pregunta al Comissari va ser directa: com pensa la Comissió garantir una línia estable de finançament per a promotors cooperatius i socials sense lucre, de manera que projectes com el seu deixin de ser excepcions i es converteixin en política estructural a escala europea?

L’Agnès, per la seva banda, va parlar des de l’experiència de convivència a La Xicoira (25 habitatges en funcionament des de 2023, recuperant un edifici en desús, amb un crèdit de l’Institut Català de Finances i subvenció per a habitatge protegit). «La crisi d’habitatge no és només un problema de preu; també és un problema d’inseguretat, soledat i precarietat vital. A la cooperativa hem trobat estabilitat residencial, vida comunitària i un model més sostenible», va afirmar. Va plantejar si el Pla Europeu inclourà instruments específics perquè ciutats i regions puguin rehabilitar edificis buits i destinar-los a cooperatives d’habitatge assequible per a joves.

La resposta del Comissari

Dan Jørgensen va respondre amb una posició clara sobre el model cooperatiu: «Personalment, estic molt compromès amb la idea que hi hagi més cooperatives. En alguns estats membres estan molt esteses, i signifiquen ciutats més diverses.» Fins i tot va explicar l’anècdota personal que ell mateix va créixer en un habitatge cooperatiu a Copenhaguen, on aquesta modalitat d’habitatge representa el 30% del parc total d’habitatges de la ciutat. Va explicar que la Comissió ha ampliat recentment les regles que regulen l’ús de fons públics per incloure habitatge assequible en un sentit ampli, no únicament habitatge social estrictament definit. Va subratllar la importància que el finançament públic es destini on el mercat no funciona, i va insistir que cal garantir que els habitatges construïts o rehabilitats amb diners públics no acabin al mercat lliure. Va posar com a exemple les polítiques de Copenhaguen, on el 30% de les noves construccions ha de ser habitatge assequible, com a mesura que permet mantenir la diversitat social als barris.

El missatge de Sostre Cívic

La participació de les dues sòcies va representar la posició política de Sostre Cívic: Europa no hauria de limitar-se a estimular oferta d’habitatge, sinó a reforçar un parc assequible estable i fora del mercat, a través del suport a cooperatives, a promotors socials sense ànim de lucre i a la cessió de sòl públic. Sostre Cívic gestiona avui 580 habitatges en 27 projectes, amb l’ajuda, d’entre d’altres, d’un finançament de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per a un projecte de 73 milions, dels quals 8,5 milions provenen de fons Next Generation.

Pròxims passos

La Comissió Europea preveu celebrar aviat una Housing Summit amb governs i actors clau, i treballa en mesures per als territoris més tensionats (ciutats i destinacions turístiques). Des de Sostre Cívic, la participació en aquest espai de diàleg és un pas en la línia d’incidència política europea, que vehiculem a través de la nostra participació a Housing Europe (la principal federació europea de proveïdors d’habitatge social i cooperatiu) i de la Red de Vivienda Cooperativa, a nivell estatal. El nostre objectiu és assegurar que les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús tinguin un lloc explícit en les eines i en la lògica del Pla Europeu d’Habitatge Assequible.

Sindicats i cooperativisme proposem la cooperativització del bloc Sant Agustí com a alternativa a l’especulació

Presentem una proposta conjunta per convertir el bloc del carrer Sant Agustí, 14 de Barcelona en habitatge de propietat col·lectiva. Reclamem una estratègia pública per estendre aquesta via a altres edificis en risc i ampliar el parc d’habitatge protegit.

Aquest dilluns 13 d’abril, hem presentat en roda de premsa a Barcelona, conjuntament amb La Dinamo Fundació, el Sindicat de Llogateres i la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), una proposta per donar sortida al conflicte del bloc del carrer Sant Agustí 14 del barri de Gràcia (BCN): la cooperativització de l’edifici. La iniciativa arriba després de l’ajornament de tres mesos del desnonament d’un dels veïns i planteja convertir el bloc en habitatge de propietat col·lectiva i protegit.

El veí del bloc Txema Escorsa ha explicat que la situació és conseqüència de l’entrada d’un fons d’inversió amb l’objectiu de buidar l’edifici i augmentar-ne la rendibilitat. “Hem decidit quedar-nos a casa i organitzar-nos col·lectivament. Ara volem fer un pas més: que els habitatges passin a ser un bé comú i quedin fora del mercat especulatiu”, ha afirmat.

Des de Sostre Cívic defensem que cal una estratègia pública clara per fer possible la cooperativització de blocs en lluita. Aquesta via permet protegir les veïnes, estabilitzar comunitats i ampliar el parc d’habitatge assequible a partir d’edificis ja construïts. No es tracta només de respondre a una emergència puntual, sinó d’actuar sobre un dels principals focus de conflicte de la crisi d’habitatge.

La proposta que hem presentat es basa en tres línies d’actuació. En primer lloc, reforçar els mecanismes jurídics per facilitar l’adquisició social d’edificis sencers i frenar l’especulació. En segon lloc, ampliar el finançament públic amb instruments adaptats per permetre la compra i rehabilitació d’habitatge. I, finalment, incorporar la compra col·lectiva dins la planificació estructural d’habitatge per ampliar el parc protegit i reduir preus.

El cooperativisme en cessió d’ús ja ha demostrat que és una eina viable per transformar habitatge del mercat en habitatge protegit. Amb més de vint anys de trajectòria i prop de 1.200 habitatges arreu del país, el model garanteix estabilitat residencial, evita l’especulació i reforça la gestió comunitària. Experiències com Cal Bloke a Manresa, el pis del Juanjo a Ciutat Meridiana (BCN) o altres processos en marxa mostren que aquesta via és replicable.

La cooperativització del bloc Sant Agustí no és només una resposta a un cas concret. És una proposta per canviar les regles del joc i garantir que l’habitatge es mantingui fora del mercat especulatiu. En aquest sentit, instem les administracions a activar mecanismes públics i aliances público-cooperatives que permetin consolidar aquesta via i estendre-la a altres blocs en risc.

Front social contra la política de l’Ajuntament de Barcelona per cedir 1.000 habitatges socials a mans privades

Cooperatives, fundacions, sindicats i entitats veïnals i transversals alerten de la cessió de sòl públic a operadors privats amb lucre amb beneficis milionaris en detriment d’entitats socials 

Un ampli front d’organitzacions socials, cooperatives i sindicals ha presentat un manifest conjunt per denunciar l’orientació de les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona cap a la gestió privada amb ànim de lucre, i reclamem un gir estratègic perquè reforci l’habitatge públic, social i cooperatiu.

El manifest està impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona, l’Observatori DESCA, així com les organitzacions juvenils sindicals Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO).

El manifest se centra en l’adjudicació d’un concurs públic, el mes de novembre passat, a una societat mercantil construir més de 400 habitatges de lloguer sobre sòl públic a tres solars municipals al districte de Sants i Sant Martí (carrers Acer, Ascó i Llull). Aquest licitació va estar adjudicat majoritàriament a una societat mercantil vinculada a la gran promotora immobiliària Corp.

Les entitats alerten que aquest model implica cedir sòl públic durant dècades a operadors privats, els quals obtindran importants beneficis durant molts anys, ja que podran accedir a subvencions públiques i a finançament públic de l’ICF per cobrir el 100% del cost dels edificis.

De fet, segons els mateixos estudis de viabilitat econòmica que formen part del plec del primer concurs de l’Ajuntament, aquestes promocions no només són viables sinó molt rendibles per a operadors privats, amb taxes de rendibilitat entre el 9 i el 10%. Els mateixos estudis projecten fluxos de capital acumulats molt elevats al llarg del període de concessió que, en un dels solars al carrer Llull, poden superar els 600 milions d’euros, evidenciant una capacitat de captació de valor molt significativa sobre sòl públic, fins i tot superior respecte quan operen en mercat lliure.

Nous concursos per a operadors privats

Les organitzacions signants denuncien que aquest dimecres 18 de març, a la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, el govern municipal ha presentat dos nous concursos oberts a operadors privats que amplien aquesta deriva privatitzadora:

  • Dos sòls destinats a allotjament dotacional, a l’avinguda Diagonal, 59-63, i al carrer Veneçuela, 30-50.
  • Tres solars per a habitatge convencional, als carrers Motors, 111-113; Motors, 115-117, i Torras i Bages, 129-133.

Tots aquests projectes es plantegen en règim d’habitatge de protecció oficial (HPO) de lloguer.

En conjunt, aquests concursos sumen aproximadament 625 habitatges, que s’afegeixen als més de 400 habitatges del concurs anterior per a operadors privats, la qual cosa fa un total de més de 1.000 habitatges adjudicats, o en procés d’adjudicació, sota aquest model. 

Aquesta xifra contrasta amb les polítiques de cessió de sòl per entitats sense ànim de lucre, mitjançant el Conveni ESAL, durant aquest mandat: de moment, el govern municipal ha anunciat la previsió de promoure només 200 habitatges en règim cooperatiu en cessió d’ús, sense que fins ara s’hagi formalitzat la cessió de cap solar. Els operadors sense lucre van rebre en total, mitjançant el conveni ESAL (cooperatives, però també fundacions de lloguer social), durant 2021-2023 un total de 616 habitatges en 16 solars, lluny de la promesa dels 1.000 habitatges promesos quan el conveni es va signar.

Un model privatitzador que desplaça la funció social de l’habitatge

Segons les entitats signants, aquest model:

  • Prioritza criteris econòmics per sobre de l’impacte social i la qualitat dels projectes.
  • No incorpora mecanismes efectius per garantir la funció social de l’habitatge.
  • Exclou models no especulatius com el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús.
  • Suposa una transferència de valor públic cap a actors privats durant períodes de fins a 99 anys.

També alerten que aquesta estratègia s’està desplegant sense diàleg amb l’economia social i solidària, malgrat l’existència d’instruments com el conveni ESAL, que permeten la col·laboració de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre que, aquestes sí, garanteixen un retorn social.

Reivindicacions clau

El manifest reclama:

  • Incrementar el parc d’habitatge públic i reforçar la col·laboració publico-comunitària amb entitats sense ànim de lucre per davant d’altres models.
  • Aturar els nous concursos oberts a empreses privades i destinar aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL.
  • No excloure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de polítiques d’habitatge social de l’Ajuntament, sinó potenciar-lo i posar en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari.

Les entitats recorden que el model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús i de les fundacions de lloguer social garanteix la reinversió dels excedents, la no especulació i la generació de valor social i comunitari. Així mateix, aquest model cooperatiu actualment disposa de capacitat operativa i financera per escalar el parc d’habitatges assequibles a la ciutat.

En aquest context, les organitzacions signants fan un crit d’alerta: “Barcelona no es pot permetre consolidar un model d’habitatge basat a transferir sòl públic a operadors privats i amb ànim de lucre. Cal prioritzar decididament un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que garanteixi el dret a l’habitatge a llarg termini i no la rendibilitat privada”. També assenyalen que les decisions actuals comprometen la capacitat futura de la ciutat per desplegar polítiques estructurals que facin efectiu el dret a l’habitatge i reclamen un canvi immediat de rumb en la política municipal sobre aquest tema que tant preocupa la ciutadania i el diàleg permanent amb totes les entitats socials.

Organitzacions signants

  • CJB – Consell de la Joventut de Barcelona
  • Xarxa d’Economia Solidària (XES)
  • Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya
  • Sindicat de Llogateres
  • PAH Barcelona
  • Observatori DESCA
  • Avalot – UGT
  • Acció Jove – CCOO
  • FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona)

El Conveni ESAL assoleix els 1000 habitatges, però reclamem que Barcelona prioritzi el model cooperatiu

L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.

Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.

Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.

Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.

Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.

Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.