Categoria: Incidència política

Sostre Cívic defensa el cooperativisme en cessió d’ús en els plans estatals i europeus sobre habitatge

24.10.2025

Hem presentat aportacions al nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 i al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible per garantir que el model cooperatiu en cessió d’ús sigui reconegut i finançat com a peça clau de les polítiques públiques d’habitatge.


El passat setembre, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va presentar el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, el primer sota la nova Llei d’Habitatge. Amb una dotació de 7.000 milions d’euros —el triple que els plans anteriors—, aquest pla defineix les línies de finançament i els criteris que guiaran les polítiques d’habitatge a tot l’Estat durant els propers cinc anys. Els seus objectius principals inclouen incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible de forma permanent, rehabilitar el parc existent i reduir l’esforç econòmic d’accés a l’habitatge.

Des de Sostre Cívic hi hem presentat esmenes per assegurar que el model cooperatiu en cessió d’ús s’integri de manera efectiva dins la política estatal. Proposem que el Pla reconegui les cooperatives d’habitatge com a proveïdores socials d’habitatge, definint-les com a entitats de l’economia social sense ànim de lucre, que garanteixen l’accés estable a preu de cost, amb quotes assequibles i gestió democràtica. També demanem que la cessió d’ús s’inclogui a totes les línies i programes de foment d’habitatge assequible, tant en sòl públic com privat.

Altres aportacions que hem traslladat al Pla del Ministeri reclamen reservar un 5% del pressupost estatal per a projectes cooperatius, limitar les ajudes exclusivament a entitats sense ànim de lucre i evitar que empreses privades de models especulatius que el mateix pla defineix com a “coliving”, “cohousing” es beneficiïn dels mateixos recursos públics.

“El nou Pla Estatal ha de prioritzar que l’habitatge social i assequible estigui promogut i gestionat per entitats sense ànim de lucre, reconeixent el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Tot i que ja té reconeixement important a Catalunya, la falta de reconeixement i finançament per part de les polítiques públiques del Ministeri impedeix que el model cooperatiu d’habitatge es pugui consolidar a altres territoris de l’estat”, ha afirmat David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic.

Contribucions al Pla Europeu

Paral·lelament, hem participat en la Consulta Pública de la Comissió Europea per al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible, on hem aportat la perspectiva del cooperativisme d’habitatge i de l’economia social en clau europea. La importància d’aquesta consulta europea és rellevant perquè per primera vegada en una institució comunitària s’ha nomenat un comissari específicament responsable en la matèria, el socialdemòcrata danès Dan Jørgensen. La Comissió Europea reconeix així que l’accés a l’habitatge constitueix una prioritat política comunitària i està recollint opinions de ciutadanes, organitzacions i administracions de tots els estats membres per elaborar una resposta coordinada que complementi les polítiques estatals. Aquesta iniciativa busca mobilitzar inversions europees, revisar normatives d’ajuts dels estats i facilitar finançament per a habitatge assequible a escala continental.

En la nostra contribució a la consulta, que hem pogut consensuar dins de Housing Europe on participem com a membres de la Red de Vivienda Cooperativa, hem reclamat que la Unió Europea reconegui explícitament la cessió d’ús com a model jurídic i social dins de les polítiques d’habitatge assequible, i hem proposat:

  • Accés específic a finançament europeu i nacional per a cooperatives i entitats de l’economia social, mitjançant instruments de crèdit o inversió d’impacte.
  • Adaptar la normativa d’ajuts d’Estat per incloure iniciatives comunitàries sense ànim de lucre sense discriminacions.
  • Reservar sòl públic per a projectes de cooperatives i entitats socials.
  • Promoure la sostenibilitat i la innovació amb projectes de construcció en fusta, energia renovable i comunitats energètiques locals.
  • Regular la financerització de l’habitatge i limitar la seva especulació amb mesures fiscals sobre habitatges buits i segones residències.
  • Enfortir la governança democràtica incorporant les administracions locals i els actors socials en el disseny i la implementació de les polítiques d’habitatge.

Des de Sostre Cívic defensem que l’habitatge assequible no és només un repte financer o de construcció, sinó una qüestió de justícia social i democràcia econòmica, que requereix models col·lectius i solidaris de propietat i gestió. Amb aquestes aportacions, reafirmem el nostre compromís per incidir en les polítiques públiques d’habitatge, tant a escala estatal com europea, i per consolidar el model cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa real, replicable i transformadora.

El Parlament inicia la tramitació d’una llei per blindar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

9.07.2025

El moviment català de l’habitatge cooperatiu celebra una fita històrica: una proposició de llei registrada amb el suport de la majoria parlamentària reconeix l’interès públic del model i estableix un marc legal propi a Catalunya

Aquest dimecres 9 de juliol s’ha fet iniciat oficialment al Parlament de Catalunya el tràmit per l’aprovació d’una Llei pròpia que regula i protegeix legalment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris de PSC, ERC, En Comú Podem, CUP i Junts, neix a proposta del moviment cooperatiu català, que reclama des de fa anys un reconeixement legal específic per al model.

La iniciativa dona continuïtat a la Resolució 963/XIII, aprovada el maig de 2022 per pràctica unanimitat al Parlament, que instava el Govern a impulsar aquest model i a adequar el marc legal per fomentar-ne l’expansió. Aquella resolució pionera ja reconeixia el valor públic de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i assenyalava explícitament la necessitat d’una reforma legal com la que ara es concreta. 

La proposta de llei registrada avui modifica parcialment la Llei de cooperatives de Catalunya (12/2015) per crear una subsecció específica dins les cooperatives d’habitatge, amb definició pròpia, criteris socials garantits i mesures contra l’especulació. El text ha estat impulsat per la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), en coordinació amb entitats i persones jurídiques del sector.

“És una fita històrica pel moviment”, ha afirmat Lali Daví (de la sectorial d’habitatge de la XES) en la roda de premsa celebrada avui al Parlament. “El model s’ha demostrat útil, viable i amb impacte positiu. Ara cal blindar-lo perquè no es desnaturalitzi ni es desreguli”.

Un model emergent amb vocació pública i impacte social

En els darrers anys, el model de cessió d’ús ha experimentat un creixement notable a Catalunya. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges en més de 66 projectes arreu del territori —dels quals Sostre Cívic representa gairebé la meitat. Aquests projectes, promoguts per cooperatives sense ànim de lucre, es desenvolupen tant en sòl públic com en sòl privat, amb quotes que cobreixen estrictament els costos reals i amb una gestió col·lectiva. L’habitatge cooperatiu s’hi presenta com una alternativa sòlida, estable i desmercantilitzada per garantir el dret a l’habitatge.

Un estudi recentment impulsat per Habicoop confirma que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús genera beneficis clars i mesurables per a les persones, el territori i les finances públiques:

  • El consum energètic és un 55% inferior a la mitjana catalana.
  • El 90% de l’energia prové de fonts renovables.
  • El cost mitjà del m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
  • Les persones que hi viuen tenen 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge.
Resum gràfic d’impacte social de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de l’estudi fet per Habicoop.

Una regulació necessària per evitar desviacions del model

Fins ara, la legislació catalana només reconeixia de manera genèrica la cessió d’ús en les cooperatives d’habitatge, sense establir-ne una regulació específica. Això deixava el model exposat a incerteses jurídiques i dificultava el seu reconeixement i suport institucional.

Amb la nova proposició de llei, es defineix legalment la figura de les “cooperatives d’habitatge en cessió d’ús”, amb una normativa pròpia que en delimita les condicions i n’assegura la funció social.

Segons ha explicat David Guàrdia (Habicoop), aquest marc legal permetrà consolidar els valors del model i protegir-lo de possibles desviacions: “El desenvolupament del model fins ara ha estat possible gràcies al compromís del sector, però calia blindar-lo legalment per garantir-ne la continuïtat com a bé comú”.

Els punts clau de la regulació proposada són:

  • Prohibició de convertir els habitatges en propietat individual: la titularitat és sempre col·lectiva, de la cooperativa.
  • Reconèixer la cessió d’ús com a forma d’habitatge social, a efectes d’ajuts i accés a sòl públic.
  • Limitació de les aportacions i de les transmissions per evitar revaloritzacions especulatives.
  • Transparència, democràcia interna i compromís social, amb quotes màximes, fons irrepartibles i vocació d’interès general.

La llei també estableix que, en cas de dissolució d’una cooperativa, els seus actius hauran de continuar destinant-se a cessió d’ús, evitant que entrin al mercat especulatiu.

Cap a un model de país

Durant la roda de premsa, les entitats impulsores van subratllar que aquesta regulació no només reconeix un model existent, sinó que obre la porta a la seva consolidació i extensió, seguint l’exemple d’altres països com Dinamarca, el Quebec o l’Uruguai, on l’habitatge cooperatiu forma part estructural de les polítiques públiques d’habitatge.

Des de Sostre Cívic, celebrem aquest pas endavant com un reconeixement a la feina sostinguda per centenars de cooperativistes, i ens comprometem a seguir treballant per un parc d’habitatge estable, assequible i comunitari, fora del mercat especulatiu.

Propostes del sector al Decret d’Habitatge

En paral·lel a la presentació de la proposició de llei per regular el model d’habitatge cooperatiu, aquesta mateixa setmana s’ha abordat una altra peça clau del marc normatiu: el Decret‑Llei 2/2025 (25 de febrer), de mesures urgents en matèria d’habitatge. En aquest context, David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), va comparèixer aquest dilluns davant la ponència parlamentària per valorar-ne l’abast i plantejar ajustos concrets per facilitar l’encaix del model cooperatiu sense ànim de lucre dins les polítiques públiques d’habitatge.

Entre les propostes concretes que la Federació ha plantejat al Decret‑Llei, destaquen diverses mesures orientades a facilitar la viabilitat dels projectes cooperatius. D’una banda, es demana estendre l’excepció d’aparcaments a tots els habitatges de protecció pública i en sòl cedit, sense limitar-se a l’allotjament dotacional. També es proposa permetre la permuta de sòl públic per habitatges ja construïts per entitats socials, i simplificar la normativa sobre densitat urbanística per tal que els projectes cooperatius de fins a 70 m² puguin beneficiar-se d’una via ràpida de tramitació urbanística. Finalment, s’insta a ajustar els límits de superfície i els criteris dels HPO per tal que incloguin espais comuns, facilitant així el seu accés al finançament i a les subvencions públiques.

Habicoop adverteix que, tot i ser un pas positiu, el Decret encara no encaixa del tot amb les dinàmiques del model cooperatiu: cal més flexibilitat i reconeixement explícit per tal que els projectes siguin viables.

Un reconeixement legal i fiscal al servei d’un model transformador

Tot aquest conjunt d’iniciatives —tant la proposició de llei per blindar el model com les propostes d’ajust al Decret d’Habitatge— s’emmarquen en un moment clau per al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquestes propostes se sumen a les novetats recents:

Aquest conjunt de mesures —regulació específica, incentius fiscals i consideració institucional— configura un marc potent i estratègic que permet impulsar el cooperativisme com a alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge.

Les compareixences i propostes presentades aquesta setmana, sumades als avanços legislatius i fiscals, consoliden un marc jurídic i econòmic favorable que no només protegeix, sinó que també promou l’escala i sostenibilitat del model cooperatiu.

Pas endavant per a l’habitatge cooperatiu a Catalunya: el Govern aprova mesures fiscals reconeixent la seva funció social

4.04.2025


El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 5/2025, de 25 de març, que incorpora dues mesures fiscals molt rellevants per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, llargament reclamades pel sector. El decret suposa un pas històric cap al reconeixement institucional i fiscal del nostre model.

Aquestes mesures han estat fruit d’un acord polític entre el Govern i el grup parlamentari de Comuns que ha vinculat el seu suport al decret llei a l’adopció de canvis socials com aquest. Des de Sostre Cívic, reconeixem i valorem l’aposta dels diferents partits polítics catalans per fer avançar el cooperativisme d’habitatge sense ànim de lucre, així com el treball d’incidència col·lectiva del sector a través de la XES i Habicoop.


Quines mesures s’han aprovat?

✅ Exempció total de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sense ànim de lucre. Fins ara, aquestes operacions estaven gravades amb un impost del 10 al 13%, equiparant injustament les cooperatives sense ànim de lucre amb els promotors privats.
Aquesta mesura s’aplicarà a l’adquisició d’immobles, i no només d’habitatges, ampliant així l’abast de l’exempció. Per tant, inclou solars i edificis, encara que no estiguin qualificats d’HPO (Habitatge de Protecció Oficial) com oficines i locals.

✅ Nova deducció a l’IRPF per a les aportacions de capital de les persones sòcies:

  • Les aportacions obligatòries realitzades a partir de l’1 de gener de 2025 tindran dret a una deducció del 20% fins a un màxim de 3.000 € anuals.
  • També es podran deduir les aportacions de capital social voluntàries, sempre que es mantinguin durant un mínim de 5 anys a la cooperativa.

✅ És important tenir en compte que aquesta deducció s’aplicarà a la declaració de la renda del 2026 (exercici 2025). Encara s’ha de concretar quin serà el procediment per aplicar-la (si ho farà la cooperativa, la persona sòcia o bé caldrà informar l’Agència Tributària). Des de Sostre Cívic informarem les nostres sòcies en el moment oportú de com procedir correctament.


Una reivindicació col·lectiva feta realitat

Aquestes mesures són el resultat d’anys de treball i incidència política per part del sector cooperatiu. Han estat impulsades col·lectivament des de Habicoop, la XES i entitats com Sostre Cívic, que hem defensat la necessitat d’un tractament fiscal coherent amb la funció social del model del cooperativisme de cessió d’ús.


De fet, aquesta és una mesura recollida i aprovada pel Parlament de Catalunya el 2022 a la resolució 374/XIV, que instava el Govern a estudiar modificacions fiscals favorables a les cooperatives d’habitatge.


Incidència política per transformar el sistema

Aquest decret llei no és només una reforma tècnica: és un pas més cap al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu com a via no especulativa per garantir el dret a l’habitatge. Com defensem insistentment des de Sostre Cívic, cal un salt d’escala per consolidar aquest model a Catalunya, situant-lo com a complement necessari de l’habitatge públic de gestió directa.

Aquest creixement, però, no es pot fer sense una política pública estable que proveeixi sòl, ajuts i finançament; i sense un marc normatiu que asseguri la funció social i col·lectiva de la propietat. I això només és possible si, com a cooperativa, continuem fent incidència, fent aliances i persistint en la transformació del model d’habitatge.

El Congrés aprova per primera vegada una proposta de suport a l’habitatge cooperatiu

19.02.2025

El text amb els vots a favor de tots els grups amb l’única abstenció del Junts i el PP, i els vots en contra de VOX, insta al Congrés espanyol a impulsar projectes amb suport públic en forma de millora normativa, finançament i cessió de sòl

La proposta se suma al reconeixement institucional rebut al Parlament de Catalunya el maig del 2022

Madrid, 18 de febrer de 2025— El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí per primera vegada una proposta per impulsar i reconèixer l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot l’estat. El text aprovat reforça el paper d’aquest model com una alternativa assequible, no especulativa i compromesa amb la sostenibilitat i l’economia social i solidària.

La PNL ha estat presentada pel Grup Socialista a iniciativa del grup de treball d’habitatge de REAS Red de Redes, que va presentar durant el mes de novembre la seva proposta a tots els grups de la cambra. El text s’ha debatut i aprovat a la Comissió d’Habitatge i Agenda Urbana del Congrés dels Diputats, on ha rebut 18 vots a favor dels grups del PSOE, Sumar, ERC, Bildu i PNV, l’abstenció dels 15 diputats del PP i Junts, i els únics vots en contra dels diputats de VOX.

La resolució insta el Govern a desenvolupar una estratègia de suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús en coordinació amb totes les administracions competents. Entre les mesures clau incloses a la resolució destaquen:

  • El reconeixement del model cooperatiu en cessió d’ús com una via no especulativa d’accés a l’habitatge, que contribueix a ampliar el parc d’habitatge social i assequible.
  • La creació d’una política pública específica de foment i suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, articulada de manera transversal des dels diferents ministeris.
  • La cessió de sòl públic com a eina clau per al desenvolupament d’aquests projectes.
  • La millora del marc normatiu per facilitar la implantació i el funcionament d’aquest model.
  • L’impuls de mesures de finançament i fiscalitat en el nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, amb l’objectiu de consolidar aquest model com una alternativa real en l’accés a l’habitatge.

Aquesta proposta representa un pas clau en el reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús dins les polítiques d’habitatge a nivell estatal. En un context actual de crisi d’accés a l’habitatge, amb preus de lloguer inassumibles per a gran part de la població, el model cooperatiu en cessió d’ús demostra que existeixen altres formes de garantir el dret a l’habitatge fora del mercat especulatiu i al costat de les polítiques públiques.

Aquest suport institucional s’ha de traduir en mesures concretes que permetin consolidar i ampliar el model al territori. 

El reconeixement institucional rebut avui al Congrés dels Diputats es suma al que el maig de 2022 va aprovar el Parlament de Catalunya. Aquesta resolució inclou mesures com la modificació de la Llei de cooperatives per regular específicament aquest model, l’establiment de bonificacions fiscals i la millora del finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF). Aquestes accions tenen com a objectiu consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa viable i assequible per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Les cooperatives La Morada i Cirerers, cantonada amb cantonada, al barri de Roquetes (Nou Barris, Barcelona).

Catalunya, pionera en l’impuls i reconeixement en l’habitatge cooperatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model emergent a diverses regions de l’estat espanyol i continua creixent com a alternativa viable davant de la crisi d’accés a l’habitatge.

Catalunya ha estat pionera en el reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Des de 2016, aquest model ha experimentat un creixement notable. Segons dades de l’Observatori Llargavista, el 2024 hi havia 67 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, sumant més de 1190 habitatges, dels quals 404 ja són en convivència repartits en 29 projectes. En poc més de 8 anys, l’habitatge cooperatiu ja representa gairebé el 3% del parc d’habitatge social de Catalunya, amb un creixement de més del 50% anual.  Aquestes iniciatives es distribueixen principalment a la ciutat de Barcelona, però també s’estenen a altres municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamós, Lleida, Manresa, Granollers o Palafrugell, on les administracions locals han cedit sòl públic o col·laborat en la mobilització de sòl privat per al desenvolupament de projectes d’habitatge cooperatiu.

Alguns dels projectes insígnia són els ubicats a Barcelona com La Borda, amb 28 habitatges, o La Balma i Cirerers (impulsats i gestionats per Sostre Cívic) de 20 i 32 habitatges, respectivament. Aquests darrers han estat impulsats gràcies al suport municipal de l’Ajuntament a la cessió gratuïta de son. Però també a Madrid han ressaltat projectes com Entrepatios, que des del 2016 impulsen projectes al barri de Las Carolinas, amb un edifici de 17 habitatges, o a Vallecas, amb 10 habitatges, adquirint sòls a preu de mercat i rescatant-los així del mercat immobiliari especulatiu.

+Proliferen també projectes específics per a persones grans en modalitat sènior, on prevalen les cures, la salut i l’autonomia personal, basant-se en comunitats de suport mutu. Aquestes iniciatives estan alineades amb les polítiques de desinstitucionalització de les cures. Destaquen Etxekide i Etxekonak Bat a Pamplona, ​​Walden XXI, Can70 o Solterra a Catalunya, que se sumen al pioner Trabensol a Madrid. A l’àmbit rural, on abunda la rehabilitació de grans caserius, destaquen iniciatives com Cal Cases, Can Carner o El Turrós a Catalunya o Ametxe a Biscaia.

Demanem a la vicepresidenta del govern espanyol més suport a l’habitatge cooperatiu

20.12.2024

Un marc fiscal específic, més finançament i avals públics i facilitar l’accés a col·lectius diversos, les principals reivindicacions del cooperativisme en cessió d’ús traslladades al Ministeri de Treball i Economia Social durant la reunió

Yolanda Díaz reafirma el suport al model d’habitatge cooperatiu i promou un pla interministerial per impulsar-lo com a eina clau per garantir el dret a l’habitatge

El passat 19 de desembre, vam assistir a una trobada clau organitzada per la Vicepresidenta Segona i Ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a l’Ateneu de Madrid. En aquesta reunió, que va aplegar representants del cooperativisme d’habitatge de tot l’estat, vam destacar l’èxit del model català d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per part de Sostre Cívic, hi van participar membres del Consell Rector com Angela Garcia (vicepresidenta i sòcia de Cirerers), Maria Morillo (vocal i sòcia de Clau Mestra), David Guàrdia (codirector de la cooperativa) i Mireia Riera (sòcia del projecte Cal Paler Nou, el nostre primer projecte construït sobre sòl privat). Ens van acompanyar membres del grup de treball d’habitatge de REAS-Red de Redes i sòcies de projectes com Entrepatios i Trabensol de Madrid, Brisa del Cantábrico, A Cobijo d’Aragó i Ametxe d’Euskadi. També van ser-hi la confederació CEPES i les federacions HISPACOOP i CONCOVI.

L’equip representant de Sostre Cívic amb Amparo Merino, Secretària d’Estat de l’Economia Social

Un model estratègic per a la crisi habitacional

Des de Sostre Cívic, vam posar de manifest el paper clau de l’habitatge cooperatiu com a resposta estructural a la crisi habitacional i ecosocial. Aquest model, que garanteix l’accés a habitatge digne al marge de l’especulació, ja ha demostrat el seu potencial a Catalunya, on gràcies a la col·laboració público-cooperativa (però també al mateix impuls cooperatiu que ha mobilitzat prop de 500 habitatges sobre patrimoni privat) s’han impulsat més de 1.000 habitatges entre 2016 i 2024.

Durant la reunió, vam poder escoltar de les paraules de la ministra Díaz i el seu equip el seu suport al cooperativisme com a eina per garantir l’equitat i la justícia social, destacant la necessitat d’incloure el model cooperatiu d’habitatge a les polítiques públiques i l’agenda mediàtica.

Propostes per al futur de l’habitatge cooperatiu

En aquesta trobada, vam traslladar demandes concretes per consolidar i expandir el model de cessió d’ús:

  • Un marc fiscal específic: És fonamental atorgar a les cooperatives d’habitatge la qualificació d'»especialment protegides» en el règim fiscal, atès que actualment les SOCIMI i empreses d’arrendament tributen menys que aquestes iniciatives sense ànim de lucre.
  • Més finançament i avals públics: És essencial garantir una inversió decidida en aquest model, facilitant l’accés al sòl públic i programes d’ajuda específics per mobilitzar sòl privat.
  • Suport a la vulnerabilitat i als col·lectius diversos: Facilitat l’accés a les cooperatives d’habitatge a persones en situació de vulnerabilitat i fomentar projectes intergeneracionals i inclusius.

També vam defensar la necessitat d’una coordinació interministerial transversal per impulsar mesures eficients i estructurals que garanteixin l’accés a l’habitatge com un dret bàsic.

Aquesta reunió representa un pas decisiu per situar l’habitatge cooperatiu al centre de les polítiques socials a escala d’estat. Des de Sostre Cívic, ens sentim orgulloses de ser referents en aquest àmbit i de continuar treballant per expandir un model que ja és una realitat a Catalunya.

Amb el suport del Govern i la col·laboració de les institucions, podem fer el nostre model d’habitatge accessible per a moltes més persones, impulsant una alternativa d’habitatge digne, sostenible i transformadora. Totes les persones assistents a la reunió van coincidir que aquesta havia de ser la primera de diverses sessions de treball específic amb cada departament, per concretar mesures eficients que resolguin estructuralment el problema de l’habitatge i potenciïn un sector clau per al canvi econòmic i social: l’habitatge cooperatiu.

Les cooperatives denunciem la paralització de l’habitatge social a Barcelona

9.12.2024

Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.

La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.

Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.


La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.

Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària

El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.

El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.

L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.

La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalem les entitats del sector cooperatiu a la carta.

A més, les entitats recorden que un estudi recent del Comitè Econòmic i Social Europeu de la UE demana apostar clarament per models com l’habitatge cooperatiu per garantir l’accés assequible a l’habitatge. L’estudi, que posa com a exemple la cooperativa La Borda, a Sants, subratlla la necessitat d’una resposta política paneuropea davant la crisi de l’habitatge.

Les demandes de la XES i Habicoop

Davant aquesta situació, les entitats exigeixen:

  • Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.
  • Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.
  • Acordar una pròrroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.

Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.

Sostre Cívic se suma a la manifestació “Abaixem els lloguers” aquest 23 de novembre

21.11.2024

Aquest dissabte, 23 de novembre, a les 17 h a la plaça Universitat de Barcelona, el moviment pel dret a l’habitatge ha convocat una gran manifestació sota el lema “S’ha acabat: Abaixem els lloguers”. Des de Sostre Cívic, ens unim a aquesta mobilització per fer sentir la nostra veu i reivindicar que el dret a l’habitatge estigui per sobre dels interessos especulatius.

El Consell Rector de Sostre Cívic ha aprovat animar la nostra base social a participar-hi i a sumar-se al bloc cooperatiu, convocat per la sectorial d’habitatge de la XES, que agruparà cooperatives i grups d’habitatge de tot Catalunya. El punt de trobada serà davant de la porta de la UB Central, a la plaça Universitat.

La lluita contra l’escalada dels preus del lloguer és clau per avançar cap a un model d’habitatge digne i assequible. En aquest context, des de Sostre Cívic, reafirmem que el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús és una alternativa transformadora que pot ajudar a trencar amb l’especulació i a garantir l’accés a l’habitatge fora de les lògiques del mercat. Però sabem que aquest canvi estructural només és possible si ens unim i treballem col·lectivament per fer front a les polítiques que perpetuen un sistema insostenible. L’augment imparable dels preus del lloguer és una amenaça directa que exigeix una resposta contundent des de totes les esferes, i ens reafirma en la necessitat de seguir impulsant un model com l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que assegura habitatge a preu assequible i de forma permanent, fora de les urpes del mercat especulatiu.

Amb el suport a aquesta manifestació, recordem també l’acord històric entre Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres, que busca posar les bases d’una nova cultura del dret a l’habitatge que no passi per la propietat immobiliària. Que consideri que l’habitatge és un dret igual de defensable com la sanitat i l’educació i que, per tant, s’ha de mantenir fora de les lògiques del mercat. 

Ara, més que mai, necessitem que la nostra veu se senti als carrers per reclamar canvis estructurals que protegeixin les persones per sobre dels interessos especulatius. És per això que us reclamem sumar-vos a aquesta manifestació el 23 de novembre. Ens hem de sumar massivament al moviment pel dret a l’habitatge, per exigir que el lloguer no sigui una llosa, sinó una opció digna i assequible per a tothom. Com a sòcies de Sostre Cívic, som part activa d’aquesta transformació i podem contribuir a fer sentir la força del cooperativisme en aquesta lluita compartida.

Per un futur sense especulació: col·lectivitzem la propietat, abaixem els lloguers!

Us animem a participar del ‘bloc cooperatiu’ convocat per la sectorial d’habitatge de la XES, que agruparà totes les cooperatives i grups d’habitatge de Catalunya, que sortirà a les 17 h davant de la porta de la UB Central de plaça Universitat de Barcelona.

Sostre Cívic obtenim 31 milions de fons europeus per a la construcció de més de 350 habitatges socials

4.11.2024

El Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa atorga el major finançament europeu atorgat mai a una cooperativa per construir més de 350 habitatges cooperatius, tots sobre sòl públic municipal i amb suport de la Generalitat

Els nous habitatges oferiran estabilitat a les sòcies amb quotes accessibles i es construiran en edificis d’alta eficiència energètica

Sostre Cívic liderem l’expansió de l’habitatge cooperatiu a Catalunya amb la gestió d’un parc de més de 550 habitatges

Aquest matí, al Bloc4BCN del barri de Sants, Sostre Cívic ha anunciat l’obtenció del major finançament europeu concedit fins ara a una cooperativa catalana: un crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB). L’acte, convocat per la cooperativa, ha comptat amb la presència de María Sigüenza responsable de país del CEB a Espanya, i diferents càrrecs polítics d’ajuntaments i la Generalitat, pesis a absències d’última hora, com la de la consellera Sílvia Paneque i l’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa, a causa de la gestió i problemes de mobilitat provocats pel temporal DANA. Sí que van assistir els regidors d’habitatge dels ajuntaments que cedeixen els sòls per als projectes de la primera fase d’inversió, i representants dels departaments de treball, economia social i habitatge de la Generalitat, a més de la Secretària Primera del Parlament la diputada Glòria Freixa.

Aquest finançament permetrà construir més de 350 nous habitatges cooperatius en cessió d’ús. Per a nosaltres, aquest projecte és un primer pas per assolir el salt d’escala que suposarà gestionar, en els pròxims dos anys, un parc de més de 550 habitatges, dins els 1.200 habitatges cooperatius que hi ha actualment a Catalunya. Una resposta imprescindible, des del cooperativisme i amb un important aval internacional, davant la necessitat d’habitatge assequible que hi ha a Catalunya.

Com que no tenim ànim de lucre, les sòcies que entrin a viure als nous projectes ho faran a preu de cost. Cada comunitat haurà d’aportar col·lectivament entre el 8% i el 12% del cost total de la promoció en forma de capital social, retornable en cas que alguna sòcia decideixi marxar del projecte. La cooperativa mantindrà la propietat dels habitatges, i les sòcies gaudiran d’un dret d’ús permanent amb quotes mensuals entre un 10% i un 40% per sota del mercat.

Tots els habitatges es construiran seguint criteris d’alta eficiència energètica i inclouran espais i serveis compartits per fomentar la vida en comunitat. Amb una certificació energètica A, els edificis comptaran amb plaques fotovoltaiques per a l’autoproducció d’energia, sistemes de reciclatge d’aigües grises, monitoratge de consums energètics i una xarxa de telecomunicacions compartida. David Guàrdia, co-coordinador de Sostre Cívic, ha destacat la singularitat de cada projecte: “Els projectes de Lleida i Manresa es construiran amb sistemes industrialitzats per reduir temps i costos, minimitzant l’impacte mediambiental i augmentant la qualitat dels acabats; els de Granollers i Vilafranca del Penedès es construiran amb fusta i disposaran de vehicles de mobilitat elèctrica compartida”. També ha subratllat que els projectes de Barcelona tindran un impacte social innovador: l’edifici de Sant Andreu serà inclusiu, amb places reservades per a persones amb discapacitat intel·lectual, i el projecte de Sarrià, ‘Can 70’, serà el primer habitatge cooperatiu exclusiu per a persones grans, amb serveis compartits per a la cura de la vellesa.

Suport públic per impulsar el ‘model vienès’ a Catalunya

Els projectes finançats, en una primera fase, seran set en total i s’ubicaran en sòl públic cedit pels ajuntaments de Barcelona, Lleida, Manresa, Granollers i Vilafranca del Penedès, amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya. A més, la majoria de les promocions comptaran amb fons NextGenerationEU gestionats per la Generalitat, destinats a la construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients. Més endavant es finançaran projectes que suposaran més de 100 nous habitatges, també sobre sòl municipal encara per decidir. Aquest projecte posa la primera pedra d’un model d’habitatge cooperatiu que vol replicar l’èxit de ciutats europees com Viena o els Països Baixos i Dinamarca, on més del 25% del parc d’habitatge és gestionat per cooperatives o entitats no lucratives, amb sòl i suport públic.

María Sigüenza, responsable de país del CEB

Per evidenciar aquesta col·laboració, ha intervingut Lídia Guillén, secretària d’Habitatge del Govern de la Generalitat, que ha saludat “la iniciativa dels ajuntaments que han apostat pel model de cessió d’ús, que va més d’enllà de construir un habitatge i serveix per transformar tota la societat on intervenen també drets socials i treball”. 

Al seu torn, María Sigüenza, responsable de país del CEB, ha destacat que “estem orgullosos de donar suport a aquest projecte, ja que invertir en habitatge assequible s’alinea amb les prioritats del nostre Marc Estratègic 2023-2027. A través d’aquest préstec, el nostre objectiu és contribuir a un futur en el qual totes les persones tinguin accés a un lloc segur i assequible per a viure, especialment aquelles que són social i econòmicament vulnerables, incloses les persones amb mobilitat reduïda o discapacitats intel·lectuals”. El CEB és un banc multilateral de desenvolupament la missió única del qual és promoure la cohesió social en els seus 43 estats membres en tota Europa. El CEB finança inversions en sectors socials, incloent-hi educació, salut i habitatge assequible, amb un enfocament en les necessitats de les persones vulnerables.

Carlos Alcoba, president de Sostre Cívic, ha defensat la capacitat i solvència del cooperativisme per garantir el dret a l’habitatge, impulsat i gestionat per les mateixes sòcies de manera democràtica: “garantim que aquests habitatges quedaran per sempre fora del mercat especulatiu, i els futurs excedents que puguem obtenir es reinvertiran en més habitatges”. Amb aquestes paraules, ha fet una crida a les administracions perquè continuïn apostant per models no especulatius, sense ànim de lucre i de gestió comunitària per ampliar el parc d’habitatge social protegit, avançant cap a estàndards europeus.

Tot el detall dels projectes finançats es podran contemplar durant el mes de novembre en una exposició al Bloc4BCN a Can Batlló.

Sostre Cívic defensa l’habitatge cooperatiu per a la gent gran al Parlament

4.03.2024

Sòcies de la Taula de Gent Gran de Sostre Cívic presenten a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya una sèrie de propostes per a facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, que ofereix una alternativa a les residències tradicionals.

El passat dimecres 28 de febrer Sostre Cívic va comparèixer a la ponència de la Proposició de llei de la gent gran, dins la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya, per a defensar la seva visió sobre l’envelliment actiu i la necessitat de promoure models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans. La participació de la cooperativa va anar a càrrec de Carme Vega, membre del seu Consell Rector; Josep Maria Ricart, del grup impulsor de Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a Catalunya; i Jaume Elias, del grup impulsor de Can70, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. Tots tres són socis de Sostre Cívic i participen de la Taula de Gent Gran de la cooperativa, l’espai de participació que aglutina tots els projectes i grups de sòcies que desenvolupen projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específics per a la gent gran.

Durant la seva compareixença, les sòcies representants de Sostre Cívic van exposar la seva visió sobre la necessitat de superar la concepció de l’envelliment com una etapa de deteriorament inevitable. “Cal un nou enfocament que deixa enrere la vellesa com un deteriorament físic i mental inevitable i irreversible, passant a ser un procés dinàmic, actiu i amb oportunitats” va reivindicar Carme Vega davant els diputats i diputades de tots els grups polítics del Parlament presents a la sessió. Va defensar incorporar al text de la futura Llei una aposta clara per la desinstitucionalització de les cures i l’atenció a les persones grans, amb l’objectiu de promoure un model que permeti l’estada a casa i que els serveis d’atenció i sanitaris s’adaptin a aquesta realitat. En aquest sentit, van presentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a una opció viable per a garantir una vida digna i autònoma en la vellesa. Aquest model sense ànim de lucre ofereix a les persones grans un espai de vida comunitari que combina independència, suport mutu i serveis de cura, tot promovent la governança democràtica i l’autogestió per part dels usuaris.

La intervenció de les representants de Sostre Cívic va ser acompanyada per una sèrie de propostes concretes dirigides a ser incorporades al cos de la futura Llei de Gent Gran que prepara el Parlament, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu per a la gent gran. Entre aquestes propostes es troben:

  • El reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a tipologia de servei d’atenció.
  • L’accés a finançament preferencial, subvencions i avals públics.
  • Incorporació en la Cartera de serveis de les cures que es proporcionen dins de les cooperatives, incloent-hi requisits de qualitat i formació per al personal.
  • L’establiment d’incentius fiscals per a cooperatives i persones que hi contribueixin.
  • L’accés a terrenys i edificis per a la construcció d’habitatges cooperatius.

Amb aquesta iniciativa, Sostre Cívic busca impulsar un canvi de paradigma en la manera d’abordar l’envelliment de la població. La cooperativa considera que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot esdevenir una peça clau per a construir un futur on les persones grans puguin gaudir d’una vida plena i activa, participant activament de la societat.

No és el primer cop que la Comissió de Drets Socials debat al voltant de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i, en concret, del model específic per a la gent gran. El 18 de maig de 2022 aquesta mateixa Comissió va aprovar ​ la resolució 374/XIV que reconeixia el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també per a la gent gran, i la importància de dotar-los de recursos i incloure’ls a la cartera de serveis.

Podeu veure les aportacions de Sostre Cívic al Parlament en aquest vídeo:

Sindicalisme i cooperativisme aixequen la primera pedra d’una nova cultura del dret a l’habitatge

4.10.2023

Podeu recuperar l’acte en vídeo a YouTube.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.

El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.

El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.

Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.

Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.

Yabel Pérez (Sostre Cívic), Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres) i Lorenzo Vidal, a l’acte del passat dijous.

Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?

Les presentacions de les dues entitats van donar peu a la ponència de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui va introduir el debat sobre què poden aportar-se mútuament cooperativisme i dret a l’habitatge segons diferents experiències internacionals de més llarga trajectòria. 

La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.

Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.

Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives “sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat. 

Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.