Categoria: Incidència política

Mig miler de persones es reuneixen a Barcelona preparant el salt d’escala de l’habitatge cooperatiu

29.11.2022

La trobada també va comptar amb una manifestació de prop de 400 persones pel centre de Barcelona reclamant suport públic a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Barcelona va acollir el darrer cap de setmana una trobada de més de mig miler de sòcies de diferents grups i projectes d’habitatge cooperatiu de Catalunya i tot l’estat

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori, lideren la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa que ha recollit el suport de diferents administracions i entitats de tot l’estat

El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.

Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. 

Acte inaugural del Fòrum amb diferents dones representants entitats, moviments i administracions que treballen pel dret a l’habitatge.

Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge 

Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.

L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.

Signatura de la Declaració de Barcelona

La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.

Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.  

Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració. 

📄 Document de la declaració de Barcelona

El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:

  • Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
  • Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
  • Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
  • Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
  • Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.

També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.

Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu

El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:

  • Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
  • Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
  • Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.

📄 Document del manifest “Guanyem terreny a l’especulació!”

El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats

Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques. 

Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars. 

Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.

Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns. 

I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.

Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.

També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència i 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.

Mobilització per l

Més fotografies del Fòrum a https://flic.kr/s/aHBqjAh2Ay

Sostre Cívic porta l’experiència de l’habitatge cooperatiu català al Festival Internacional d’Habitatge Social

29.06.2022

Celebrat a Hèlsinki (Finlàndia), Sostre Cívic comparteix les seves experiències d’èxit en finançament, consolidació de projectes i col·laboració pública

La pròxima edició del festival internacional se celebrarà a Barcelona durant el març de 2023

Amb l’objectiu d’ampliar el treball en xarxa i l’intercanvi de coneixements i pràctiques amb actors del cooperativisme d’habitatge d’altres països, impulsat per la recentment creada comissió internacional de Sostre Cívic, durant el 14 i 16 de juny vam participar, per primera vegada, de l’International Social Housing Festival (ISHF), que enguany es va celebrar a Hèlsinki (Finlàndia).

Una petita delegació de membres del Consell Rector i l’equip tècnic de Sostre Cívic van participar en la trobada internacional per difondre l’activitat de la nostra cooperativa. Especialment, de manera activa, a les activitats que formaven part del Collaborative Housing Day (Dia de l’Habitatge Col·laboratiu), organitzat per la xarxa Co-habitat Network el dimecres 15 de juny dins del marc del programa del Festival. Ubicat a la Biblioteca Central Oodi, un dels equipaments públics més espectaculars de Hèlsinki, durant tot el dia van tenir lloc taules rodones, discussions, tallers i dinàmiques d’enxarxament amb entitats afins.

La jornada va començar amb la intervenció de les representants d’Housing Europe, l’Ajuntament de Hèlsinki, World Habitat i Habitat International Coalition. Un cop acabades les presentacions, Sostre Cívic va participar en la taula rodona sobre resiliència i cohabitatge, explicant com l’assequibilitat i estabilitat, la creació de comunitats fortes i la sostenibilitat i eficiència energètica fan d’entitats com Sostre Cívic, actors imprescindibles per construir una societat més resilient.

Tot seguit, la xarxa centro-sud-est-europea de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús MOBA Housing SCE, va protagonitzar una taula rodona per debatre sobre les estructures de finançament de projectes cooperatius als països de l’Europa Central i del Sud-est. Sostre Cívic vam poder compartir, com a convidats a la taula, els nostres propis mecanismes financers, generant expectació i interès per la fórmula “Tornassol” de títols participatius i la seva eficàcia a l’hora d’impulsar nous projectes.

A l’hora de dinar, els diferents membres de la delegació de Sostre Cívic vam poder intercanviar experiències en diferents taules, de manera simultània, amb altres entitats referents de l’habitatge social i col·laboratiu de Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Sèrbia, Eslovènia, Regne Unit i Catalunya. L’oportunitat ens va permetre debatre al voltant dels diferents contextos on s’estan desenvolupant projectes amb un mateix objectiu: garantir el dret a l’habitatge de manera col·lectiva, assequible i sostenible.

Per tancar el programa de tarda, vam escoltar les intervencions de Cooperative Housing International (l’organització sectorial d’habitatge de l’Aliança Cooperativa Internacional), la Habitat International Coalition i la Xarxa de CLTs de Brussel·les. Vam poder seguir compartint aquestes idees i experiències més tard, en un ambient distès, durant un sopar amb més d’una cinquantena de convidades de 19 països diferents acollides pel projecte de Cohabitatge Malta House, a la mateixa ciutat de Hèlsinki.

Aquest esperit de comunitat a Malta house també el vam veure durant les visites a altres projectes de cohabitatge de la ciutat de Hèlsinki: Kotisatama i Sumppi. Aquests, amb el de Malta House, han estat realitzats durant els darrers 10 anys i van des dels 39 a 63 unitats per edifici. El projecte de Kotisatama, a més, és un cohabitatge exclusiu per a persones grans. Tots tres han estat construïts en sòls municipals de la capital finlandesa, en forma d’arrendament durant 80 anys (l’ajuntament de Hèlsinki guarda la propietat del 75% del sòl total de la ciutat). Les persones habitants han estat involucrades en el disseny dels edificis mitjançant processos participatius, totes les decisions es prenen sota criteris democràtics horitzontals i tots els projectes comptem amb unitats habitacions petites que van dels 37 als 70 m² i àmplies zones comunes (fins a 500 m²) com biblioteques, sales polivalents, jardins i, a Finlàndia no pot faltar, saunes comunitàries!   

Això sí, malgrat que totes aquestes característiques coincideixen amb el model que desenvolupem a casa nostra, allà cada projecte és propietat d’una empresa de capital social limitat, en la qual els residents compren accions equivalents al valor de mercat de les seves llars, menys el valor de la terra que es manté a la ciutat.

Barcelona serà la seu del Festival al març de 2023

Anteriorment, i tornant al programa oficial del Festival, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar públicament que la ciutat serà la seu de la pròxima edició de l’ISHF. L’esdeveniment a la capital catalana tindrà lloc del 21 al 24 de març del 2023. Javier Burón, director d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar que la trobada catalana servirà, necessàriament, per fer de testimoni de diferents models d’habitatge emergents que en un futur pròxim s’enfrontaran als reptes del món actual. Aprofitant la cita, nombroses persones participants de diferents organitzacions catalanes vam contrastar unes primeres idees al voltant del festival barceloní, durant diferents trobades informals que vam tenir amb delegades de la Diputació de Barcelona, l’equip de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Habitat3, entre d’altres.

El dijous 16, darrer dia de festival, Sostre Cívic vam poder participar en una darrera ponència dins un seminari organitzat conjuntament pels ajuntaments de Barcelona i Bolonya. En aquesta ocasió vam compartir les nostres experiències sobre diferents vies de col·laboracions públic-cooperatives, explicant casos d’èxit a Catalunya com La Balma, Palafrugell o Clau Mestra, identificant, pel públic internacional, els reptes que tenim endavant a Catalunya per consolidar el suport públic a la via cooperativa al dret a l’habitatge.

Un cop ja finalitzat el festival, i gràcies a les diferents trobades i feina d’enxarxament, Sostre Cívic continuarà treballant en l’àmbit internacional amb Urbamonde, Co-habitat network i MOBA Housing SCE. L’objectiu és continuar desenvolupant un projecte de col·laboració entre entitats que trenqui fronteres i faciliti un flux estable de coneixement i bones pràctiques, alhora que permeti detectar noves oportunitats de  finançament per enfortir les nostres entitats.

Podeu trobar més informació sobre el Collaborative Housing Day al següent enllaç.

Intervenció d’Adriana Allen, presidenta d’Habitat International Coalition: “Why are collaborative housing models needed today?“

Sostre Cívic participa enguany del Dia de l’Habitatge Col·laboratiu a Finlàndia

13.06.2022

Els diferents socis de la Xarxa internacional CoHabitat organitzaran diferents taules rodones i accions per crear vincles aquest dimecres 15 de juny a Hèlsinki

Promoure i permetre l’habitatge col·laboratiu és clau per garantir el dret a un habitatge digne i el dret a la ciutat, i també perquè els principals protagonistes, les persones residents, siguin part activa de la construcció del seu hàbitat i les seves ciutats. Passades edicions dels dies d’habitatge col·laboratiu (a Europa) han demostrat ser experiències útils per reunir una varietat d’actors que treballen per promoure solucions d’habitatge sostenibles, assequibles i impulsades pels seus propis residents. Aquests esdeveniments internacionals han demostrat ser una oportunitat per a l’aprenentatge entre iguals, l’intercanvi de coneixements i la documentació de projectes, augmentant la visibilitat de les solucions col·laboratives d’habitatge entre gestores, ciutadania i administracions que promouen habitatges socials i públic. 

El plantell d’activitats estan organitzades per Cooperative Housing International (una organització sectorial de l’Aliança Cooperativa Internacional establerta per promoure l’habitatge cooperatiu a tot el món), Urbamonde (associació europea que promou l’habitatge comunitari a nivell local i internacional), Co-Lab Research (grup de recerca universitari dels Països Baixos que treballa en el desenvolupament, discussió i valorització del coneixement sobre l’habitatge col·laboratiu), World Habitat (organització benèfica internacional lligada a l’ONU), la Xarxa Europea Community Land Trust, la Plataforma global per a la dret a la ciutat, entre d’altres.

La jornada es celebrarà aquest dimecres dia 15 de juny a la Biblioteca Central Oodi d’Hèlsinki, emmarcat dintre de l’International Social Housing Festival que enguany es celebra a la capital finlandesa. Aquest esdeveniment (que es celebra per tercera vegada després de dues edicions a 2017 i 2019 a Amsterdam i Lió, respectivament) reunirà, del 14 al 17 de juny, a tot el sector de l’habitatge social i assequible: representants polítics, entitats, urbanistes, arquitectes i acadèmics. En diferents actes, debats, visites i exposicions es posaran en comú solucions per a l’habitatge per joves, la descarbonització i la sostenibiliat ambiental, l’assequibilitat i moltes més coses. 

Sostre Cívic és la primera vegada que participem i esperem trobar a Hèlsinki un espai per al diàleg multiactor i intersectorial. Portarem la nostra experiència catalana per promoure un model d’habitatge cooperatiu basat en la propietat col·lectiva, l’assequibilitat, la lluita contra l’especulació, la sostenibilitat i els valors propis de l’Economia Social i Solidària. També esperem tornar amb experiències que ens permetin continuar avançant cap a transformar la realitat de l’habitatge al nostre país. 

El Parlament acorda impulsar el cooperativisme en cessió d’ús com a via per garantir el dret a l’habitatge

19.05.2022

La resolució aprovada inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.

Membres de diferents entitats del sector de l’habitatge cooperatiu van assistir al debat. A la foto, amb diputades d’ERC, CUP, En Comú Podem, Junts per Catalunya i Socialistes.


Aquest matí la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La proposta ha rebut els vots a favor d’ERC,  CUP – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem i Socialistes i Units per Avançar; i un ampli suport dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Ciutadans i PP, que s’han abstingut en alguns dels punts. VOX ha votat en contra de tots els punts presentats. 

Es tracta de la primera vegada que el Parlament debat sobre l’habitatge en cessió d’ús, un model d’accés a l’habitatge que va obrint-se camí a Catalunya com a alternativa cooperativa al lloguer i la compra. 

Moment de la votació d’un dels punts aprovats


Catorze mesures per reconèixer i impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Fins ara, si bé el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La nova resolució aprovada insta al Govern a efectuar una modificació de la llei per recollir les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català i blindar-ne l’interès general i la no especulació. 

La proposta, que va ser presentada per la sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, amb els grups d’ERC, CUP i Comuns, recull també l’impuls de nous programes de polítIca pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes d’habitatge cooperatiu. En concret, al document aprovat, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent, establir bonificacions fiscals, millorar el finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF), establir mecanismes financers per a poder constituir avals o consolidar la primera línia d’ajuts per a les aportacions inicials de capital que ha dut a terme la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives. 


L’habitatge cooperatiu català: un model en creixement amb referents internacionals

Amb aquest paquet de mesures el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. En aquests països, amb més de cinquanta anys d’història al darrere, aquest model cooperatiu ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública.

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp han fet possible que el 2022 existeixin més de 35 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 650 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamos, Lleida, Manresa, Palafrugell o Calonge i Sant Antoni estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. 

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.


Un reconeixement específic pels projectes d’habitatge cooperatiu sènior

Tres de les mesures aprovades es relacionen amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, també anomenat cohabitatge sènior o de gent gran, i el reconeixen com una modalitat alternativa a la institucionalització del model de residències, amb propostes per facilitar la seva assequibilitat i la introducció de nous mecanismes per donar suport a les experiències existents a Catalunya.

  • Rurals

L’habitatge cooperatiu sènior és un model d’habitatge cooperatiu per a persones grans que inclou espais privats per a cada unitat de convivència i espais compartits, una alternativa de viure la vellesa basada en l’autogestió i la participació de totes les persones implicades. A Catalunya hi ha 5 projectes sèniors en diferents fases de la promoció: els més avançats són Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i Can 70, al barri de Sarrià de Barcelona.

Consulta el text complet de la resolució aprovada

Passes importants en l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu

9.12.2021


Nous avenços en la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu’ amb la línia d’ajuts HabitatCoop de la Generalitat i amb la publicació de l’estudi “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”


Garantir l’assequibilitat per a àmplies capes de població de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és actualment un dels nostres principals objectius dins de les línies de treball d’incidència política i enfortiment del sector. Des d’inicis del 2021 hem generat un espai de treball per a començar a parlar-ne amb La Dinamo Fundació, Fundació Coop 57, Goteo, Holon i COOPDEVS, amb el suport de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES. 

També des de la XES i amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya vam impulsar la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu!’, que va realitzar una ronda de reunions amb els grups polítics del Parlament de Catalunya i els departaments d’habitatge i economia social. La campanya va arribar al seu punt més àlgid amb la primera gran mobilització reivindicativa del sector, que el darrer 15 de maig va reunir prop de 400 persones a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. 


HabitatCoop: una nova línia d’ajuts a l’habitatge cooperatiu

Som plenament conscients que els mecanismes a implementar per garantir l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques, sobretot si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat. 

En aquest sentit, tota la feina i mobilització feta ha començat a donar fruits. De la negociació entre el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’administració pública, hem aconseguit que el Govern de la Generalitat de Catalunya convoqui la primera línia d’ajuts a la promoció de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, per a l’any 2021. El Departament d’Empresa i Treball destina 1,3 milions d’euros a aquestes subvencions, que ha anomenat “Habitatcoop”, distribuïdes entre 2021 i 2022. L’objectiu principal dels ajuts és contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes, amb uns 5.000 euros per soci/sòcia usuari o unitat de convivència, amb el límit de 125.000 euros per cooperativa. 

Tot i que les bases reguladores de la subvenció s’han publicat de manera precipitada i entenent que hi ha molt de camí a recórrer encara per millorar-la i garantir la plena eficàcia d’aquesta nova línia d’ajuts, ens hem de felicitar com a sector per aquesta principal fita que és fruit de la feina d’intercooperació i mobilització dels diferents grups i projectes. Juntes, anem consolidant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política pública eficaç per garantir el dret a l’habitatge.

Nota actualitzada:
El 28 de desembre de 2021 es va publicar la resolució definitiva de la subvenció HabitatCoop.
La cooperativa Sostre Cívic hem obtingut finançament pels nostres següents projectes: Cirerers (125.000€), Cal Paler Nou (125.000€), El Turrós (45.000€) i Terrassa (30.000€).


Primer informe sobre assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu

Que les aportacions de capital esdevenen actualment la principal barrera per accedir a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no és quelcom que pressuposem. Aquesta és, precisament, la principal conclusió del primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, redactat i publicat per les organitzacions que encapçalen la campanya per l’assequibilitat del model.

Aquest estudi realitza una diagnosi sobre l’assequibilitat dels projectes d’habitatge cooperatiu en fase de promoció i en fase de convivència a Catalunya i també recull i comparteix mecanismes i propostes de resolució col·lectiva que s’estan duent a terme per part dels projectes. En les conclusions s’evidencia que, tot i que en l’última dècada el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha crescut d’una manera sostinguda, les aportacions de capital esdevenen una forta barrera d’accés universal al model.

Actualment, queden excloses del model persones que no tenen capacitat d’estalvi o persones que estan en situació de major vulnerabilitat. Per aquesta raó, aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en l’accés de l’habitatge cooperatiu és el principal objectiu del sector. Tot i que som conscients que encara cal aprofundir en les reflexions i les propostes, aquest informe és un primer pas dins l’estratègia d’enfortiment del sector, que ha de permetre avançar en una visió conjunta que potenciï el desenvolupament d’eines i mecanismes col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, el present estudi vol ser el pas previ a la creació d’eines sectorials de suport al model (caixes de resistència, fons sectorials) que facilitin l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 


Per saber-ne més:

El moviment per l’habitatge cooperatiu de Catalunya es mobilitza per demanar mesures que el facin més assequible

15.05.2021

Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya

Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges 

La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació. 

Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”. 

Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte.  Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.

Les mesures per l’assequibilitat

Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques. 

En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.

Webinar sobre finançament de l’habitatge cooperatiu

15.04.2021

El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.

Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.

Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .

Inscriu-te al seminari aquí

Programa

10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min)
Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat
> Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS

10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min)
Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.

> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència.
> Joana Gómez, Consciència Empresarial.

10:40h – ENTITATS FINANCERES
Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.

> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. 
> Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. 
> Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.

11:20H – MÓN COOPERATIU
Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.

> Ricardo Moríñigo, Entrepatios (Intergeneracional, Madrid)
> María Asunción Perez Lassa, Axuntase (Intergen., Astúries)
> Jaime Moreno, Trabensol (Sènior, Madrid)
> Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).

12:20H – DEBAT OBERT
Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.

13:00H – TANCAMENT JORNADA

Conveni amb l’ajuntament de Barcelona per fomentar l’habitatge cooperatiu

31.01.2021

Just després de la seva aprovació per majoria absoluta al darrer Ple Municipal de la ciutat de Barcelona, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de la capital i diferents entitats socials –entre les quals, Sostre Cívic i moltes de les entitats amb les que formem part de la Sectorial d’habitatge cooperatiu i en cessió d’ús de la XES– per fomentar i contribuir a l’extensió de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat. Aquest acord permetrà millorar el dret a un habitatge digne i assequible, i alhora fomentar l’ESS i el Mercat Social en construir models d’habitatges més sostenibles i comunitaris.

El conveni estableix la cessió per part de l’Ajuntament de solars i edificis a rehabilitar municipals, i els mecanismes perquè acabin sent cooperatives d’habitatge i fundacions d’habitatge social les que tirin endavant els projectes. D’entrada, se cediran 15 solars i edificis, que significaran 419 pisos, que s’aniran ampliant progressivament fins a arribar al total de 1.000 habitatges. D’aquest total, el 60% seran de lloguer assequible i el 40%, de cohabitatge. Alguns d’aquests sòls acolliran projectes d’habitatge cooperatiu específics per a gent gran, persones amb discapacitat o famílies vulnerables.

El dret a l’habitatge és una lluita molt àmplia, i sabem que aquests mecanismes són bones notícies i un avanç gran, però no són suficients per garantir aquest dret. Malauradament el parc públic d’habitatge és totalment insuficient, i per això pensem que cal implementar altres polítiques públiques que se sumin a garantir aquest dret, sistemàticament vulnerat.

Més informació:

Comunicat de suport a la Casa Buenos Aires

30.10.2020


El passat dimecres 28 de novembre, la brutalitat policial i la repressió es van posar, de nou, al servei de l’especulació amb el desallotjament de la Casa Buenos Aires. Però, malauradament, no és un cas aïllat: en ple Estat d’Alarma, enmig d’una crisi social sense precedents i amb el ministre Ábalos declarant al Congrès que no hi havia desnonaments a l’Estat, centenars de famílies, només a Barcelona, s’han quedat sense casa en l’últim mes.

La Casa Buenos Aires és un símbol d’organització veïnal. L’edifici, un antic hotel modernista que fa vuit anys que va deixar de funcionar com a residència de gent gran -la Llar Betània-, va ser recuperat el 2019 per convertir-lo en un espai social i comunitari que ja ha esdevingut un “actiu imprescindible per a Vallvidrera”, com van reclamar en un comunicat una quinzena d’entitats del barri fa uns mesos.

Sostre Cívic, l’any 2017, vam negociar amb la propietat per fer d’aquest edifici un projecte d’habitatge cooperatiu sènior en cessió d’ús, un model alternatiu no especulatiu i transformador. Les exigències econòmiques dels Pares Paüls, propietaris de l’immoble, van fer impossible qualsevol tipus d’acord. Tenien altres plans per l’edifici: convertir-lo en un hotel de luxe.

Per tots aquests motius, des de Sostre Cívic ens volem sumar a les mostres de suport que la Casa Buenos Aires ha rebut durant les últimes hores, i convidar a totes les persones i entitats de Barcelona a sumar-s’hi a la manifestació que es convoca demà dissabte 31 d’octubre a les 18 hores a la plaça de la Catedral.

La defensa seguirà més viva que mai, perquè la Casa Buenos Aires ja és del poble.

#EfecteBuenosAires

#NiUnDiaSenseBA

[Pots descarregar-te el comunicat aquí]