Categoria: Projectes

Continuem apostant per la mobilitat sostenible: més bicicletes compartides i un taller per pedalar totes juntes

Ampliem la flota de bicicletes elèctriques a nous projectes i, per primer cop, organitzem una activitat oberta a totes les sòcies per fer de la bicicleta una eina col·lectiva, accessible i alliberadora.

Quan parlem de mobilitat sostenible, massa sovint pensem en tecnologia, infraestructura o polítiques públiques. Però la pregunta de fons és una altra: qui pot fer servir una bicicleta, i qui no? La resposta no depèn únicament de si n’hi ha una disponible. Depèn de si saps com funciona, de si sents que l’espai públic és segur per a tu, de si algú t’ha ensenyat mai a mantenir-la, de si tens temps i recursos per anar al taller quan es fa malbé. Depèn, en definitiva, de desigualtats que no es resolen únicament posant bicicletes a disposició.

A Sostre Cívic sabem que la mobilitat sostenible no pot ser un privilegi. Per això, des de 2023, hem anat construint una aposta que va molt més enllà de la flota: estudis de mobilitat, formació en mecànica, infraestructures d’aparcament adaptades a cada edifici, intercooperació amb entitats com Biciclot, Som Connexió, Som Mobilitat i Granollers Pedala. I ara, un nou pas: fer que les bicicletes col·lectives dels projectes siguin realment de tothom.


La flota creix: noves bicicletes per a nous projectes

El 13 de juny, en el marc de l’assemblea general ordinària de Sostre Cívic, farem entrega de dues bicicletes elèctriques de passeig a Cal Paler Nou

I no serà l’últim projecte en fer-ho. Quan hi vagin a viure les seves sòcies, Terra de Mar, La Bertrana, El Cairó i Pati del Gall també rebran les seves bicicletes. La lògica és clara: la mobilitat sostenible no és un afegit als projectes d’habitatge cooperatiu, sinó una part constitutiva de com volem viure i organitzar-nos. Les bicicletes arriben amb la comunitat, des del primer dia.


Aquesta ampliació és el fruit d’un treball iniciat el 2023 amb el Projecte Singulars Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles, en el qual vam detectar les necessitats reals de cadascun dels projectes, vam adaptar espais, vam instal·lar ancoratges i vam fer estudis de mobilitat. Les bicicletes que ara ampliem la flota segueixen la mateixa filosofia: recuperades i refetes artesanalment per Biciclot, components estàndards per facilitar-ne el manteniment, gestionades de manera autònoma per cada comunitat.


Tenir una bicicleta no és suficient

Posar bicicletes als projectes és una condició necessària, però no suficient. Ho hem après de l’experiència dels projectes que ja porten temps amb la flota: les bicicletes s’usen més quan les persones se senten còmodes amb elles, quan saben com resoldre una punxada, quan coneixen el carril bici del barri, quan han tingut l’oportunitat d’agafar confiança en un entorn segur.

La bicicleta, com tants altres àmbits de la vida pública, no ha estat un espai neutral. Hi ha persones que han crescut pedalant i persones que mai han tingut l’oportunitat, o que han après que l’espai del trànsit no és per a elles. Hi ha qui no sap si li agrada pedalar perquè fa anys que no ho fa. Hi ha qui voldria fer-ho, però no sap com afrontar una revisió bàsica. Hi ha qui té ganes, però no ha trobat mai el moment.

L’accessibilitat real de les bicicletes col·lectives implica adreçar tot això. I per fer-ho, hem organitzat una activitat que no és únicament un taller tècnic: és una proposta de vincle, de confiança i de comunitat al voltant de la mobilitat.


Pedalem pels descosits: taller i ruta el 14 de juliol a Cardedeu

El 14 de juliol, de 17 h a 20 h a Cardedeu, organitzem una activitat oberta a totes les sòcies de Sostre Cívic, de qualsevol projecte. L’activitat la dinamitza Maraki, entitat especialitzada en formació i acompanyament vinculat a la mobilitat en bicicleta amb una mirada feminista i comunitària.

Si no tens bicicleta pròpia, no et preocupis, te’n podem facilitar!

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte subvencionat per la Diputació de Barcelona en el marc de les Subvencions a entitats ambientals sense ànim de lucre per al desenvolupament de projectes i activitats destinats a l’educació i sensibilització ambiental i a la participació ciutadana per accelerar la transició ecològica en l’àmbit local a la província de Barcelona (2025-2026).

Presentem La Llaó, el primer habitatge cooperatiu de nova construcció en sòl municipal a Lleida

Obrim les inscripcions per incorporar-se a La Llaó, un projecte de 25 habitatges cooperatius en cessió d’ús al barri del Joc de la Bola. Les persones interessades podran inscriure-s’hi fins al 22 de juny i participar en una proposta d’habitatge assequible, estable i arrelada a la ciutat.

Hem presentat a Lleida La Llaó, el primer projecte d’habitatge cooperatiu de nova construcció en sòl municipal de la ciutat i de les Terres de Ponent. L’acte ha tingut lloc davant l’edifici en construcció, al carrer Enric Roca Peralta, 10, al barri del Joc de la Bola, amb la participació de l’Ajuntament de Lleida, Sostre Cívic i Celobert, la cooperativa d’arquitectura que ha dissenyat l’edifici.

La promoció comptarà amb 25 habitatges de protecció oficial d’una, dues i tres habitacions, amb superfícies d’entre 43 i 74 m². El projecte és possible gràcies a la cessió d’un solar municipal de 2.681 m² per part de l’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMAU), mitjançant un dret de superfície de 75 anys. Aquesta fórmula permet mantenir la titularitat pública del sòl i destinar-lo a habitatge assequible i no especulatiu a llarg termini.

El pressupost total del projecte és de 4 milions d’euros. La Llaó compta amb 1,2 milions d’euros de subvenció Next Generation, gestionada per la Generalitat de Catalunya, i la resta del finançament es cobrirà amb finançament extern i les aportacions de les persones sòcies. Aquest esquema permetrà oferir quotes estables i per sota del preu de mercat de l’obra nova a Lleida.

L’edifici ha estat dissenyat per Celobert amb criteris de consum energètic gairebé nul, producció d’energia renovable, materials de baix impacte ambiental i reutilització de residus de construcció. Segons Diego Carrillo, arquitecte de Celobert, el projecte s’articula al voltant de tres eixos: “fer ciutat, fer comunitat i sostenibilitat”. Carrillo ha explicat que La Llaó serà “un edifici obert al barri del Joc de la Bola, pensat per generar suport mutu entre les persones que hi viuran, i construït amb fusta i sistema industrialitzat per minimitzar la demanda energètica tant en l’ús com en el procés de fabricació”.

La Llaó també disposarà de 268 m² d’espais comunitaris, amb vestíbul interior, menjador compartit, sales polivalents i habitacions de convidats. A la planta baixa hi haurà un local comercial de 300 m² que el projecte vol destinar de manera prioritària a iniciatives i entitats de l’economia social i solidària. Les obres van començar el novembre de 2025 i l’entrada a viure està prevista per a mitjan 2027.

Durant la presentació, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat que “el model habitacional està canviant” i ha subratllat que els espais comuns són cada vegada més importants per crear comunitat. També ha afirmat que l’objectiu del govern municipal és avançar en habitatge assequible a la ciutat.

Inscripcions obertes fins al 22 de juny

Des del 28 de maig i fins al 22 de juny de 2026, obrim el procés d’incorporació de noves persones sòcies al grup impulsor de La Llaó. El projecte prioritzarà les persones empadronades a Lleida que compleixin els requisits d’accés a habitatge de protecció oficial i que tinguin capacitat econòmica per assumir les quotes mensuals previstes.

Durant la campanya d’inscripcions organitzarem tres xerrades informatives obertes a tothom: el 2, el 12 i el 17 de juny. Tota la informació del projecte, el formulari d’inscripció i el dossier informatiu estan disponibles a lallao.sostrecivic.cat

Habitatge estable, assequible i fora de l’especulació

La Llaó és una resposta concreta a les dificultats creixents d’accés a l’habitatge. El projecte combina sòl públic, gestió cooperativa sense ànim de lucre, finançament assequible i criteris de sostenibilitat. Aquesta aliança entre administració pública i cooperativisme permet generar habitatge nou a preus per sota del mercat i garantir-ne l’ús social durant dècades.

Com ha explicat avui Clara Bricullé, coordinadora del projecte de La Llaó a Sostre Cívic, “aquest model no és només una qüestió de convivència i de col·lectiu, sinó que també serveix per treure sòls del mercat i de l’especulació”. També ha remarcat que, com que les persones sòcies no poden vendre l’habitatge, La Llaó serà “estable per a elles, però també per a tota Lleida: per sempre hi haurà habitatge amb un preu restringit, en aquest cas pel model cooperatiu”.

Amb aquest projecte, reforcem el paper de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política estructural per ampliar el parc d’habitatge assequible. La Llaó és el nostre segon projecte a Lleida, després de La Voliana, i consolida la presència de Sostre Cívic a les Terres de Ponent.

La Bertrana a Manresa avança i manté les portes obertes a noves incorporacions

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús de Sostre Cívic a Manresa, han assolit el 45% d’execució i es preveu entrar a viure d’aquí a un any, a la primavera del 2027

22 unitats de convivència formen part ja del grup impulsor, que ja han fet les primeres visites als seus futurs habitatges. A partir d’ara, el procés d’incorporació queda permanentment obert

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús que Sostre Cívic construeix a Manresa sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament, han assolit el 45% d’execució. La previsió és acabar els treballs entre finals d’estiu i principis de setembre, i que les famílies puguin entrar a viure-hi la primavera del 2027, just d’aquí a un any.

El grup impulsor del projecte ja està format per 22 unitats de convivència d’una trentena de persones, que dissabte passat ja van fer la primera visita d’obres als que seran els seus futurs habitatges: una ocasió per veure l’avanç constructiu i per conèixer-se com a futura comunitat. Un 25% dels habitatges es reserva per a persones de menys de 35 anys, sis dels quals ja estan adjudicats. Pel que fa a la resta, el perfil és variat, amb famílies amb canalla i sense, i amb persones grans. Hi ha veïns de Manresa, de la comarca i també de fora del Bages, com ara Balaguer i Barcelona.

Aquest dimarts, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, també van visitar les obres acompanyats de responsables tècnics d’urbanisme municipal i representants de la cooperativa.

L’edifici, dissenyat per Lacol —cooperativa d’arquitectes autora de La Borda i La Balma a Barcelona—, oferirà tipologies d’una a tres habitacions, d’entre 38 i 82 m², adaptades a diferents unitats de convivència. Les distribucions són compactes, sense passadissos, amb ventilació creuada i sistemes integrats de climatització.

Espais comunitaris i vida veïnal

La Bertrana inclou 336 m² d’espais comunitaris pensats per a la trobada, les cures i la gestió col·lectiva, completats amb terrasses i zones enjardinades. L’accés únic i les passeres exteriors afavoreixen la relació entre veïnes i veïns i defineixen un model d’habitatge orientat a la vida en comunitat. També hi haurà un aparcament soterrat de 22 places de cotxe, a més de desenes d’aparcaments per bicicletes.

Eficiència energètica

L’edifici obtindrà certificació energètica A i respondrà als estàndards europeus de consum quasi zero. Incorpora aerotèrmia, fins a 111 plaques fotovoltaiques per a producció d’energia renovable i sistemes de recuperació d’aigües. Aquests elements comporten un estalvi econòmic significatiu per als residents, a més de reduir l’impacte ambiental de l’edifici.

La construcció industrialitzada —amb estructura de formigó prefabricat i façanes de fusta amb entramat lleuger fabricades per una empresa de la comarca— ha permès accelerar els terminis i assegurar el control de qualitat.

Incorporació permanent

Fins ara, la recepció de sol·licituds es feia per tongades. A partir d’ara, el procés queda permanentment obert. «La petició és alta», ha informat Clara Bricullé, tècnica de projectes de Sostre Cívic i coordinadora d’aquesta promoció.

Si estàs buscant un habitatge estable, assequible i fora del mercat especulatiu, pots contactar amb nosaltres a través de labertrana.sostrecivic.cat.

Un model de col·laboració público-cooperativa

La Bertrana és possible gràcies a un acord de dret de superfície amb l’Ajuntament de Manresa, que cedeix el sòl municipal i en manté la titularitat pública. Marc Aloy ha elogiat el model i ha apuntat que l’Ajuntament està buscant nous solars per replicar-lo amb Sostre Cívic. Manresa és, després de Barcelona, la ciutat catalana amb més habitatges cooperatius en cessió d’ús, amb quatre projectes en marxa (dos d’ells de Sostre Cívic, el 2023 ja va impulsar El Rusc, amb 12 habitatges en un edifici en desús recuperat d’una entitat bancària) d’aproximadament 100 habitatges.

Can 70 tanca el seu finançament amb LABORAL Kutxa per convertir-se en el primer projecte sènior de Barcelona

És la primera vegada que LABORAL Kutxa finança un projecte d’habitatge cooperatiu, reforçant el paper de la banca cooperativa en el desplegament d’aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge.

Sòcies de Can 70 amb l’Arturo Pombo, director de Negoci Promotor i Actius Immobiliaris a LABORAL Kutxa

A Sostre Cívic hem tancat el finançament del projecte Can 70 amb la incorporació de LABORAL Kutxa com a nova entitat finançadora, una fita important tant per al projecte com per al conjunt del sector.

És la primera vegada que aquesta banca cooperativa finança un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un pas que consolida el paper de les finances cooperatives en el desplegament d’un model d’habitatge no especulatiu. Així doncs, les obres de Can 70 segueixen segons el que es preveu per a alçar-se, en 2027, com el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Barcelona i el primer sobre sòl públic a tot l’estat.


Una nova aliança per fer créixer l’habitatge cooperatiu

En concret, LABORAL Kutxa ha formalitzat un préstec promotor de 2,5 milions d’euros per al desenvolupament de Can 70, sumant-se a un esquema de finançament que combina banca cooperativa i finançament públic. Per a nosaltres, aquesta entrada és una mostra clara de confiança en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a model sòlid, viable i amb impacte social real.

Aquest finançament se suma al del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), dins del crèdit global de 31 milions d’euros concedit a Sostre Cívic, el més gran atorgat fins ara a una cooperativa d’habitatge a Europa. Aquesta combinació ens permet garantir estabilitat a llarg termini als projectes i continuar ampliant el parc d’habitatge fora del mercat especulatiu.


Can 70: envellir amb autonomia, cures compartides i comunitat

Can 70 és un projecte pioner d’habitatge cooperatiu per a persones grans, impulsat des de 2015 per un grup de sòcies d’entre 55 i 70 anys que volien repensar com envellir: amb autonomia, suport mutu i vida comunitària, fugint de models assistencialistes o individualistes.

El projecte s’està construint en sòl municipal al barri de Sarrià, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en dret de superfície per 99 anys, dins del marc del conveni ESAL. L’edifici comptarà amb 39 habitatges en quatre plantes, amb una proposta arquitectònica de Peris+Toral que combina espais privats amb serveis i espais comunitaris, pensats per fomentar els cures compartides i prevenir la soledat no desitjada.

Les obres van començar el setembre de 2025 i avancen segons el calendari previst. Si tot va com està planificat, el primer trimestre de 2027 Can 70 es convertirà en la primera cooperativa d’habitatge per a gent gran de Barcelona, i també la primera d’aquest tipus sobre sòl públic a tot l’Estat.


Finances cooperatives i sector públic: una aliança imprescindible

La incorporació de LABORAL Kutxa se suma a la xarxa d’entitats que ja donen suport als projectes de Sostre Cívic, com Fiare Banca Ètica, Coop57 o Caixa Enginyers, demostrant que el sector financer cooperatiu té capacitat real per acompanyar projectes d’habitatge estructurals i no especulatius.

Aquesta aposta es complementa amb la col·laboració amb entitats públiques com l’ICF i l’ICO, clau per consolidar un model de provisió d’habitatge que garanteixi estabilitat residencial, assequibilitat i arrelament comunitari.

En aquest sentit, des de Sostre Cívic ho tenim clar: la incorporació de LABORAL Kutxa a Can 70 no és només una bona notícia per al projecte, sinó també per al conjunt del sector. Reforça la confiança en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una eina eficaç per garantir el dret a l’habitatge, la sostenibilitat i la vida en comunitat, i consolida l’aliança entre finances cooperatives i institucions públiques per fer créixer aquest model.

Walden XXI avança a bon ritme i preveu l’entrada a viure el 2026

Les obres ja superen el 65% d’execució i es mantenen els terminis previstos. Amb el grup complet i el projecte entrant a la seva recta final, el 2026 marcarà un moment clau: l’inici de la convivència del primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic i un projecte pioner a Catalunya.

Visita d’obra amb el grup, el desembre de 2025

El projecte Walden XXI ja és plenament una realitat en construcció. Al llarg del 2025, les obres han avançat de manera sostinguda i la comunitat que hi viurà s’ha consolidat. Si tot segueix com fins ara, la previsió és finalitzar les obres entre els mesos de maig i juny i iniciar la convivència abans que acabi l’any.


Les obres avancen sense desviacions i el projecte pren forma

A finals de 2025, Walden XXI ha superat el 65% d’obra certificada i ha mantingut així el calendari previst, sense desviacions rellevants. Aquest bon ritme permet encarar amb confiança la recta final del projecte.

Des de l’inici, s’ha fet una feina constant de seguiment i millora per donar resposta a les necessitats pròpies de l’obra. Una feina sovint poc visible, però clau, que s’ha dut a terme amb una coordinació estreta entre la comissió i el grup, l’equip tècnic, la direcció facultativa i la constructora. Aquest treball compartit és el que garanteix un resultat final sòlid, coherent i pensat per durar.

El seguiment de les obres en 2025 també ha tingut moments per celebrar. El grup ha fet dues visites d’obra, al maig i al desembre, que han permès veure de prop com l’edifici va agafant forma i compartir la il·lusió d’entrar en el tram final del projecte.


Una comunitat completa que es prepara per començar a conviure

Walden XXI no és només un edifici: és una comunitat que ja es prepara per iniciar la vida en comú. Actualment, el grup està complet, amb 31 unitats de convivència i 40 persones. Durant el 2025 hi ha hagut el relleu d’una unitat a causa d’una defunció, i el projecte continua despertant interès: hi ha una persona en borsa d’espera i cinc persones més en procés de coneixença.

En paral·lel, s’han continuat reforçant les bases de la vida col·lectiva. Aquest any s’ha treballat la visió i l’ideari del projecte, i el 2026 es reprendrà l’acompanyament amb Fil a l’Agulla

També s’ha produït el relleu del Consell Rector: l’equip que va impulsar el projecte en les fases de compra, definició i finançament ha traspassat el testimoni a un nou Consell Rector, amb l’encàrrec de culminar les obres amb èxit i preparar l’inici de la convivència.


Walden XXI es construeix amb bigues i maons, però també amb confiança, compromís i comunitat. El 2026 serà un any decisiu per al projecte: un any per acabar l’obra i començar a viure-la!

Engeguem un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Argentona

El Ple del municipi ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de Sostre Cívic per desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en una finca municipal de Can Serra Lladó.

Ubicació del solar cedit per l’Ajuntament.

Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona han fet un pas clau per fer realitat un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. El Ple de l’Ajuntament ha aprovat la cessió del sòl municipal al barri de Can Serra Lladó, un acord que farà possible un projecte que preveu la construcció d’una vintena d’habitatges protegits, amb espais col·lectius i un fort component comunitari, i consolida la col·laboració entre Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.


Un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

El projecte es desenvoluparà en règim d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que garanteix l’accés a l’habitatge a llarg termini a preu de cost. Les persones que hi viuran no compren ni lloguen l’habitatge, sinó que en tenen el dret d’ús de manera indefinida, amb quotes estables i desvinculades del mercat immobiliari.

Aquest model, impulsat per Sostre Cívic des de fa més de vint anys, blinda l’habitatge davant l’especulació i posa al centre les necessitats de les persones, fomentant alhora la participació, la vida comunitària i l’arrelament al territori.


Habitatge assequible i arrelat a Argentona

El solar cedit per l’Ajuntament està qualificat d’Habitatge amb Protecció Oficial (HPO) i el projecte preveu criteris de preferència d’accés definits pel consistori, amb especial atenció a les persones joves i a les persones empadronades al municipi.

L’edifici serà de nova construcció i incorporarà criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, així com espais comuns pensats per afavorir les relacions veïnals i la vida comunitària més enllà de l’habitatge privat.

Moment de l’aprovació a favor de la cessió del dret de superfície al Ple de l’ajuntament d’Argentona (©argentona.cat)


Un projecte que es construeix col·lectivament

Com tots els projectes de Sostre Cívic, el d’Argentona es construirà de manera col·lectiva. Les futures usuàries s’incorporaran en una fase inicial i participaran activament en la definició del projecte arquitectònic, els espais comuns i el model de convivència, sempre dins dels condicionants normatius i de viabilitat econòmica.

La previsió és obrir el primer procés d’incorporació durant la primavera de 2026, un pas clau per començar a generar el grup i la comunitat que farà possible el projecte.


Calendari orientatiu i properes passes

Si els tràmits avancen segons el previst, durant el 2026 es treballarà en la constitució del grup i el desenvolupament del projecte arquitectònic. L’inici de les obres es preveu per al 2027, amb l’objectiu que les primeres persones puguin entrar a viure cap a l’any 2030.

Per explicar el projecte i resoldre dubtes, celebrarem amb l’Ajuntament d’Argentona un acte públic el pròxim 14 de gener de 2026 a les 19 h al Saló de Pedra. La sessió està oberta a totes les persones interessades a conèixer el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que s’impulsarà al municipi.

Si vols més informació, pots consultar:

2026, un any clau per consolidar l’habitatge cooperatiu a Catalunya

El 2026 s’obre com un any clau per a Sostre Cívic, amb nous projectes d’habitatge cooperatiu, l’entrada a viure de diverses promocions i el reforç dels espais de participació. Un any que coincideix amb un moment polític determinant per consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real davant la crisi d’accés a l’habitatge.


Nous projectes en marxa i grups impulsors en creixement

Durant el primer trimestre de l’any activarem diverses campanyes per impulsar nous projectes d’habitatge cooperatiu o completar els grups impulsors d’alguns projectes ja en marxa. Per l’ordre previst, seran:

La Bertrana (Manresa), obre inscripcions a partir del 22 de gener.
Aquest projecte ubicat en sòl municipal cedit a Manresa serà, amb 60 habitatges, el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i de l’Estat, només per darrere de Sant Andreu a Barcelona. Les obres estan plantejades per allargar-se fins a finals de 2026, amb la previsió d’entrada en convivència el 2027.

Cal Paler Nou (Cardedeu), obre inscripcions a partir del 26 de gener.
Aquest projecte pioner (la primera promoció de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat) es troba ja en la seva fase final i preveu obrir inscripcions per acabar d’omplir el grup impulsor i adjudicar els habitatges que queden disponibles.

Al març, iniciem una campanya per constituir un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Lleida.
Es preveu construir un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m².

A l’abril, es preveu iniciar la campanya per impulsar un nou grup a Argentona.
El Ple de desembre de l’Ajuntament d’Argentona (Maresme) ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de la nostra cooperativa per a desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en la finca municipal de Ca Serra Lladó

Al llarg del 2026 també està previst l’inici d’obres del projecte La Corrala, al barri del Poble-sec de Barcelona, que va culminar el 2025 la seva aprovació com a projecte d’habitatge cooperatiu després d’anys de treball com a grup llavor. El desenvolupament arquitectònic participatiu està en marxa amb l’equip d’arquitectes de UMMA, i s’està trametent el dret de superfície sobre el solar municipal cedit per 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona. A més, confiem que aquest sigui l’any en què puguem anunciar l’impuls de nous projectes a la ciutat de Barcelona, amb la reactivació del conveni ESAL i una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.

Paral·lelament, projectes com Pati del Gall, El Cairó, Walden XXI i Can 70 mantenen la llista oberta de manera permanent per a les persones interessades a incorporar-se als seus grups impulsors.


Més projectes inicien la seva convivència

El 2026 serà especialment rellevant per l’entrada en convivència de diversos projectes arreu del territori. A l’abril està prevista la inauguració de la convivència a D’Avall (La Cellera de Ter), un projecte de petita escala amb un fort arrelament local.

I al juny hi haurà dues fites destacades: l’entrada a viure de Cal Paler Nou, a Cardedeu, i de Terra de Mar, a Palamós, dos projectes que exemplifiquen la diversitat de situacions (sòl privat i sòl públic) i la capacitat del model per retirar habitatge del mercat especulatiu.


A la recta final de l’any culminaran dos projectes de gran importància. Al novembre està prevista la inauguració de Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i al desembre de El Cairó, a Granollers. Amb aquestes noves convivències, centenars de sòcies de Sostre Cívic accediran a un habitatge estable, assequible i gestionat col·lectivament, i la cooperativa ja s’aproparà a les prop de 500 sòcies en convivència a finals d’any.


Participació i vida cooperativa

El 2026 també reforçarem els espais de governança i participació de la cooperativa:

  • El 18 d’abril celebrarem una nova Trobada de sòcies, de nou a la Nau Bostik, un espai clau per compartir experiències, generar debat i enfortir el sentit de comunitat entre projectes.
  • El dissabte 13 de juny tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO), on rendirem comptes, definirem les línies estratègiques i prendrem decisions col·lectives sobre el futur de Sostre Cívic.

Apunta’t les dates!


Un any clau en l’àmbit polític

Finalment, el 2026 ha de ser l’any de l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya, previsiblement durant el primer trimestre. Aquesta reforma legislativa és una reivindicació històrica del sector i ha de permetre reconèixer i blindar millor l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina estructural de la política d’habitatge.

Per a Sostre Cívic, aquest avenç normatiu és imprescindible per escalar el model, garantir-ne la seguretat jurídica i reforçar la col·laboració públic-comunitària com a via per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.



Les sòcies dels projectes de Sostre Cívic et desitgen un bon any 2026!


Encetem el 2026 amb la convicció que l’habitatge cooperatiu és una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. Amb nous projectes, més convivències i un marc legal més fort, continuem treballant per fer del dret a l’habitatge una realitat per a cada vegada més persones.

T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Grups llavor i sòcies de projectes: impulsem Sostre Cívic amb participació i autoorganització

El mes de desembre vam celebrar simultàniament una trobada de grups llavor i una sessió del Consell de Projectes. Dos espais complementaris que reforcen la governança cooperativa i el paper actiu de les sòcies en totes les etapes dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Reunió de grups llavor, el 10 de desembre a la tarda al grup ECOS.


Aquest mes de desembre, el dia 10, el mateix dia i a la mateixa hora, es van celebrar dos espais clau de la vida interna de la cooperativa, adreçats a moments diferents del recorregut dels projectes. D’una banda, una nova reunió de grups llavor, adreçada a les persones sòcies que impulsen projectes en fase inicial. De l’altra, una sessió del Consell de Projectes, que articula la participació dels projectes que ja es troben en convivència. Aquesta coincidència posa en relleu la continuïtat del model cooperatiu, des dels primers passos fins a la gestió quotidiana dels edificis.


Reunió de grups llavor

La trobada de grups llavor, celebrada al Grup ECOS, la nostra seu a Barcelona, alhora que vam facilitar la participació en línia, va reunir sòcies de 14 grups llavors diferents. Els grups llavors són grups sense projecte assignat que es preparen col·lectivament per impulsar futurs habitatges cooperatius.

Aquests espais, que se celebren mensualment, permeten treballar la cohesió del grup, la definició del projecte de vida en comú i l’anàlisi d’oportunitats de sòl o edificis. En aquesta sessió vam estrenar un nou format mensual, pensat per aprofundir en casos concrets i reforçar l’acompanyament mutu. Es va treballar, entre altres qüestions, la viabilitat d’adquisició de noves finques per a impulsar projectes i es va compartir la feina d’elaboració de la visió compartida d’algun grup.

També es va informar dels pròxims cursos de formació per a sòcies: el de “Primers passos” (5 sessions al gener i febrer) i el d’“Impuls de projectes” (6 sessions del febrer al març).


Consell de Projectes

Al mateix temps, a la sala polivalent de La Balma, vam celebrar una nova sessió del Consell de Projectes, un òrgan previst als estatuts de la cooperativa que reuneix les juntes dels projectes en etapa de convivència. Aquest espai té una funció consultiva i propositiva, i facilita l’intercanvi d’experiències i l’establiment de criteris comuns entre projectes.

La sessió es va centrar en l’acompanyament tècnic en incidències, manteniment i millores dels edificis, amb la presentació dels protocols vigents i el paper de les comissions de manteniment, les sòcies i l’equip tècnic de Sostre Cívic.

Consell de Projectes a la sala polivalent de La Balma, al Poblenou, de Barcelona.


La celebració simultània d’aquests dos espais evidencia una de les fortaleses del nostre model: una cooperativa que es construeix des de la base i amb una participació activa de les sòcies en totes les fases del projecte. Des de la gestació dels grups fins a la vida en convivència, la presa de decisions compartida i l’autoorganització col·lectiva són claus per garantir un model d’habitatge estable, democràtic i fora del mercat.

Sostre Cívic i la Fundació TRESC signem un conveni per reservar un habitatge d’inclusió a Terra de Mar

El projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós fa un pas més per trencar barreres d’accés al dret a l’habitatge per col·lectius vulnerables: hem signat un conveni de col·laboració amb la Fundació TRESC per reservar un habitatge per a persones amb discapacitat.

El grup impulsor de Terra de Mar visita les obres del projecte


Sostre Cívic i la Fundació TRESC hem formalitzat un conveni que permetrà reservar un dels habitatges del projecte Terra de Mar, a Palamós, perquè la Fundació proposi una persona o unitat de convivència que compleixi els requisits d’accés i que formalitzi la seva incorporació al projecte com a sòcia de la cooperativa.

La Fundació TRESC és una entitat de Girona que promou la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental. Ofereix programes laborals i d’habitatge per reforçar l’autonomia i la vida independent. Amb aquest conveni, assumim una col·laboració estable per garantir l’acompanyament professional i facilitar una bona integració comunitària dins el projecte.

El text també preveu la creació d’una comissió de seguiment entre les dues entitats per avaluar el desplegament de l’acord i donar resposta a possibles incidències. D’altra banda, la Fundació TRESC es compromet a oferir suport i seguiment a la persona resident, amb l’objectiu de facilitar un projecte de vida independent i afavorir una bona integració en la dinàmica comunitària del projecte. 

Aquesta línia de treball s’inscriu en la nostra voluntat de diversificar els perfils que accedeixen a l’habitatge cooperatiu i demostrar que és un model real d’inclusió i d’accés per a col·lectius que sovint hi troben més barreres.

Aquest nou acord s’afegeix a experiències anteriors impulsades amb altres entitats socials. A La Balma (Poblenou, Barcelona), un dels habitatges es va destinar a dos joves extutelats gràcies a un programa conjunt amb Punt de Referència, entitat que impulsa l’emancipació d’aquest jovent en situació de vulnerabilitat. A Ca L’Ordit (Sant Andreu, Barcelona), amb la col·laboració del Grup Cooperatiu TEB, es reservaran nou habitatges per a persones amb discapacitat intel·lectual usuàries de la cooperativa.


Com avança el projecte Terra de Mar?

El projecte a Palamós continua avançant amb pas ferm. El grup impulsor ja reuneix 28 de les 34 unitats de convivència previstes i compta amb una llista d’espera d’una vintena més. Preveiem completar la configuració del grup en les primeres setmanes de l’any i comunicarem qualsevol vacant de manera transparent abans de l’entrada a viure.

En paral·lel, les obres segueixen a bon ritme i el projecte es troba ja a l’última fase del procés de construcció. La previsió actual és finalitzar-les durant el primer trimestre de 2026, mantenint el calendari establert i acostant Terra de Mar a un moment clau: l’inici de la vida en comunitat al nou edifici prevista per a mitjan 2026.


Terra de Mar és una promoció de 34 habitatges amb protecció oficial (HPO) impulsada en sòl públic, mitjançant un dret de superfície atorgat per l’Ajuntament de Palamós. Això permet que els habitatges es mantinguin fora del mercat especulatiu i ofereixin una alternativa d’habitatge estable i assequible basada en el model cooperatiu en cessió d’ús. 

El projecte també incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb certificació energètica A, per reduir el consum i millorar el confort dels futurs habitatges.

L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca l’Ordit

Ca l’Ordit serà, amb 62 habitatges, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran que s’ha impulsat mai a Catalunya i a l’Estat: una fita històrica per a Sostre Cívic i per al conjunt del cooperativisme d’habitatge, que consolida el salt d’escala dels darrers anys.

Grup impulsor del projecte de Ca l’Ordit

Aquest 15 de novembre hem celebrat l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, un edifici de deu plantes sobre sòl municipal al Passeig Torras i Bages de Sant Andreu. L’acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país, com el president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, entre altres entitats i institucions col·laboradores. Però el protagonisme va ser, sens dubte, de les sòcies del grup impulsor del projecte, que es van acompanyar de familiars, amics i entitats del barri en una festa popular que va concloure la jornada.

Ca l’Ordit és molt més que un edifici: simbolitza un punt d’inflexió per al model cooperatiu d’habitatge, que viu un moment de creixement sense precedents. Actualment, Sostre Cívic impulsem deu projectes de més de 350 habitatges arreu del país gràcies, en part, al finançament europeu i al suport públic, però també a l’impuls del cooperativisme i a la força de les sòcies, que consoliden el model com una alternativa real i estructural a l’especulació immobiliària.

El projecte de Ca l’Ordit té un cost total de 15 milions d’euros, dels quals només el 8% prové de l’aportació inicial de capital social de les persones sòcies. La resta del finançament combina el préstec del CEB, una subvenció dels fons europeus Next Generation per valors de 2,7 milions d’euros, gestionats per la Generalitat de Catalunya, i una subvenció retornable de l’Ajuntament de Barcelona.


El finançament del CEB, que ascendeix a 31 milions d’euros, és el més gran mai atorgat a una cooperativa d’habitatge a Europa. Com ha afirmat la Maria Sigüenza, responsable de país del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) durant l’acte, “creiem fermament que l’habitatge digne és un dret humà fonamental, i projectes com aquest són una resposta esperançadora al desafiament residencial que enfronten tantes persones a Europa”. Per concloure que “el que realment importa són les vides que canviaran aquí: famílies joves, persones majors i persones amb discapacitat, que trobaran no sols un habitatge, sinó una llar i una comunitat.”

Amb tots els projectes en marxa arreu del país, estem consolidant un creixement del 255% del parc d’habitatges, passant de 178 a 632, i desplegant més de 440 nous habitatges cooperatius en 12 municipis. Això ens situa com una de les principals promotores cooperatives d’habitatge social a Catalunya, però sobretot confirma una idea: el cooperativisme d’habitatge és capaç d’escalar i reivindicar-se com una solució estructural, sobretot si hi ha voluntat política i finançament alineat amb els valors cooperatius.

Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), la seva presidenta Laia Bonastra va reivindicar el cooperativisme que, segons dades demoscòpiques de la mateixa confederació “són més 3 de milions catalans que formen part de diferents cooperatives, i més del 80% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir més pes a l’economia catalana.


Precisament, la cessió del solar s’emmarca dins la segona fase del conveni ESAL, on l’Ajuntament ha cedit el sòl en dret de superfície per 99 anys. El conveni ESAL suma ja quatre fases amb 17 futures promocions que sumen un total de 611 habitatges protegits. Actualment, hi ha 434 d’aquests habitatges en obres a la ciutat. L’alcalde de Barcelona ha celebrat l’inici d’obres de Ca l’Ordit destacant que iniciatives com aquesta, en el moment de crisi de l’habitatge que vivim “suposen fer realitat la Barcelona que volem per al futur, diversa i inclusiva. Necessitem un sector cooperatiu fort i robust que ens permet contrarestar la força i el corrent del mercat per tirar endavant un model d’habitatge que no expulsi als ciutadans dels seus barris”.

Els parlaments institucionals han finalitzat amb les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa, qui ha remarcat que “el Govern de Catalunya dona suport a aquestes fórmules d’habitatge, i tant com siguem capaços de fer-ho, hi anem amb tot”. El president Illa ha destacat que Ca l’Ordit és “una fórmula que proporciona estabilitat, té cura de l’entorn i té totes les virtuts que el Govern de Catalunya ha de defensar”, i ha remarcat que “aquí no només es construeix un edifici, sinó que es construeix comunitat”.

Ca l’Ordit és un projecte pioner que incorpora un ambiciós programa d’inclusió i intercooperació amb el Grup Cooperatiu TEB. 9 dels 62 habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual, amb espais accessibles físicament i cognitivament i una proposta de convivència que promou el suport mutu i la vida independent.

Les portaveus del grup —Gabriel, Pepa i Joan— van compartir durant l’acte el sentit polític i comunitari del projecte: la defensa del dret a un habitatge digne, la voluntat de construir una comunitat radicalment democràtica i la idea de “fer ordit i fer trama”, teixint vincles entre veïnes i amb el barri.

De fet, la comunitat de Ca l’Ordit porta més d’un any i mig treballant conjuntament en l’elaboració del model de convivència, el disseny de l’edifici i l’estructura de governança. Les unitats de convivència són diverses (famílies, llars individuals, parelles, convivències intergeneracionals) i provenen de fins a deu districtes de Barcelona, amb una forta presència de veïnes de Sant Andreu.

Dinar popular celebrat després de l’acte institucional

La feina s’ha organitzat en dos cercles de decisió i diverses comissions de treball (comunitat i cures, economia, arquitectura i obra, comunicació i entorn). A més, des del primer moment hem treballat mà a mà amb el Grup TEB i amb l’equip d’arquitectura de Pau Vidal i Yaiza Terré per assegurar que l’edifici incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió des de l’arrel.

Aquest procés ha donat com a resultat una comunitat preparada per autogestionar el projecte, practicar la democràcia directa i construir un model de convivència basat en les cures i el suport mutu.

Ca l’Ordit és una peça clau en la nostra estratègia col·lectiva per transformar el model d’habitatge al país. Continuarem treballant perquè més municipis, institucions i comunitats s’hi sumin.

Fem ordit, fem trama i fem créixer el cooperativisme d’habitatge!