Categoria: Sostre Cívic

Pedalegem cap al futur: com impulsa l’habitatge cooperatiu la mobilitat sostenible?

13.11.2023

Les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista.

Davant els reptes ambientals i socials actuals, la promoció d’una mobilitat més sostenible sorgeix com una necessitat urgent. Aquesta transformació no només impulsa la sostenibilitat ambiental, sinó que també fomenta la justícia social en garantir un transport accessible i assequible que contribueix a crear municipis més igualitaris i inclusius, i millora la qualitat de vida de totes les persones que viuen al territori.

En aquest context, les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista. El llistat de raons per les quals aquests projectes podrien ser un catalitzador d’aquest canvi és ampli: incorporant infraestructures de càrrega, facilitant flotes de vehicles compartits, organitzant accions internes i externes de formació i sensibilització, etc.

A principis de 2023 a Sostre Cívic ens vam proposar que l’any que començava seria la millor oportunitat per impulsar i instaurar la mobilitat sostenible als nostres projectes d’habitatge cooperatiu en fase de convivència i promoció. L’empenta per fer-ho l’hem tingut gràcies al Projecte Singulars Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles, liderat per Sostre Cívic, juntament amb les entitats Biciclot i Som Connexió com agrupades i Som Mobilitat i Granollers Pedala com a col·laboradores.

Imatges de les sessions participatives fetes amb els projectes d’habitatge cooperatiu

Apostem per la bicicleta com a element primordial de la mobilitat urbana

A Sostre Cívic creiem que el futur de la mobilitat passa per l’impuls de les bicicletes i cotxes elèctrics compartits, tant com a resposta directa als desafiaments ambientals, com per crear comunitats més justes, accessibles i saludables.

Durant 2023 hem dut a terme diverses accions específiques amb l’objectiu de promocionar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible als projectes d’habitatge cooperatiu, entre les quals destaquen:

Formació en l’ús de la bicicleta: Amb l’objectiu de fomentar un ús responsable i segur de les bicicletes, s’han realitzat formacions a les sòcies usuàries sobre circulació urbana i manteniment de les bicicletes. A més, per promoure l’autogestió comunitària de les bicicletes per fomentar la seva utilització i manteniment, s’ha inclòs la dotació d’aparcaments segurs i formació en mecànica bàsica.
Estudis de mobilitat: Hem realitzat estudis de mobilitat que han consistit en identificar el context i condicionants de cada projecte (ubicació i context urbà, comerç i equipaments, pendents existents i serveis de mobilitat existents), les dinàmiques de mobilitat quotidiana de cada comunitat (dispersió de moviments segons feina, consum, cures i lleure) i el cost econòmic mensual de la mobilitat actual. Aquest anàlisis global ha permès identificar les necessitats reals de les usuàries i proposar les bicicletes més adients per als seus desplaçaments i fer ajustaments de la flota existent per millorar-ne l’ús.
Creació d’aparcaments segurs: S’han definit els criteris tècnics a incorporar per disposar d’aparcaments segurs per vehicles de mobilitat elèctrica als projectes d’habitatge cooperatiu en promoció. En els projectes en fase de convivència, hem estudiat i adaptat els espais ja existents.
Cessió de bicicletes: S’han cedit 12 bicicletes elèctriques i 3 cicles de càrrega als projectes d’habitatge cooperatiu per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible. Això ha permès als residents dels projectes desplaçar-se de forma més sostenible i reduir l’ús dels vehicles privats.
Les bicicletes han estat proporcionades per Biciclot, i es tracta de bicicletes recuperades posades de nou en circulació amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la reutilització i el reciclatge. Les avantatges de ser autoreproduïdes és que és més fàcil d’adaptar-les a les necessitats dels projectes on han de ser utilitzades i a la vegada s’unifiquen els components estàndards, per millorar el manteniment i la reparació.

Una de les 12 bicicletes de la flota proporcionada per Biciclot

Una mobilitat sostenible basada en mobilitat elèctrica compartida

Pel que fa a la promoció de l’ús del cotxe elèctric compartit, i de la mà de la cooperativa Som Mobilitat, s’ha posat en marxa un nou vehicle al projecte d’habitatge cooperatiu de La Sala, a Calonge. El cotxe s’ubica a l’aparcament de l’edifici i està a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania.

A Barcelona, s’han dut a terme accions de difusió als veïns i veïnes dels projectes de Cirerers i La Balma per tal de donar a conèixer els serveis de mobilitat elèctrica compartida que ja estan en marxa ben a prop de cadascun dels edificis per començar a treballar en aquest model de mobilitat.

Una altra de les línies de treball ha estat la promoció de l’ús del transport públic entre les residents dels projectes d’habitatge cooperatiu. Això s’ha fet a través de la difusió d’informació sobre les línies de transport públic disponibles a la zona, la promoció de la mobilitat activa en combinació amb aquestes, i propostes de possible aplicació pràctica individualitzades per a cada projecte d’habitatge cooperatiu, per a incorporar-los com a línies pròpies en el disseny dels projectes i l’organització del grup.

Inaugurem La Xicoira: exemple de col·laboració pública per recuperar patrimoni en desús

10.10.2023

El passat divendres a Olesa vam inaugurar La Xicoira, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat Pere Aragonès, que va reivindicar l’habitatge cooperatiu com eina imprescindible per a fer créixer el parc d’habitatge assequible.

Recupera l’acte inaugural en vídeo

Divendres passat, 6 d’octubre, a la tarda, vam entregar les claus de La Xicoira, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). L’acte d’inauguració va constar d’una visita institucional a l’edifici, situat a ple centre de l’Eixample nou d’Olesa, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia i l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent. Després de la visita, l’acte inaugural va tenir el protagonisme de les 30 sòcies i veïnes de La Xicoira, amb l’entrega de la clau simbòlica de mans de les autoritats.

Durant la visita es van visitar alguns dels 25 habitatges de La Xicoira, de diferents característiques entre 42 i 75 m², tots equipats completament, i els amplis espais col·lectius complementaris. És el primer habitatge d’aquestes característiques del municipi i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona.

Però el projecte de La Xicoira no només és singular per la seva dimensió, sinó perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, només amb estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes, que s’ha acabat l’obra per construir habitatges assequibles fora del mercat especulatiu. El març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure.

Un exemple de col·laboració público-cooperativa

Tots els habitatges de La Xicoira estan qualificats de Protecció Oficial (HPO) i, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, s’han prioritzat gent jove menors de 35 i gent gran major de 65 anys empadronades al municipi. La col·laboració i el suport de la Generalitat també han estat fonamentals. El finançament d’aquesta operació ha comptat amb l’Institut Català de Finances, la banca pública de promoció de Catalunya, a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció que està destinada a impulsar la construcció d’HPO de lloguer social. Aquesta línia compta amb una bonificació del cost financer per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, present a l’acte d’inauguració, ha destacat que “l’accés al finançament per a projectes d’habitatge social és una de les nostres prioritats estratègiques que contribueix, amb altres actors, a què famílies vulnerables puguin accedir a un habitatge digne”. Durant el 2022, l’ICF va destinar 65,4 milions d’euros a finançar iniciatives de construcció d’habitatge de lloguer social.

“Des del Govern volem fer 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys i les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, són unes còmplices per fer-ho possible”

Pere Aragonès, president de la Generalitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar la seva intervenció al tancament de l’acte inaugural per agrair als veïns i veïnes de La Xicoira que “ens hàgiu obert casa vostra” i s’ha dirigit a ells per afirmar que“les institucions aquí presents són casa vostra per poder tirar endavant projectes per fer un país millor”. Després de declarar que cal “treure l’habitatge de la pura lògica del mercat si volem garantir drets”, va anunciar que el Govern està compromès a impulsar 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys. Per aquest objectiu, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, “són unes còmplices per fer-ho possible”. En paraules del president, La Xicoira “serà un exemple més d’una nova manera no només d’entendre l’habitatge, sinó d’entendre la societat, on volem recuperar espais de vida col·lectiva per la gent sense que ens ho marqui el mercat sempre”.

Vida comunitària i obert al municipi

“Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país“

Guillem Llorens, president de l’Associació de l’Economia Social Catalunya

Més enllà dels parlaments institucionals, durant l’acte inaugural van participar també Guillem Llorens, de l’Associació per l’Economia Social de Catalunya (entitat que agrupa la XES i les principals federacions de cooperatives i mutualitats de Catalunya), que va fer valdre tots els agents i col·laboradors de l’economia social que han fet possible La Xicoira: des de les obres, en mans de La Constructiva, el disseny dels arquitectes La Baula i STEM, el servei d’aigua de la Comunitat Minera Olesa, entre d’altres. “Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país”, va declarar Llorens.

“Recuperem sòl privat, desenvolupem projectes rurals, fem inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feministes al voltant de l’habitatge. Estem preparades per poder fer un salt d’escala i formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge”

Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic

Entomant aquesta darrera idea va insistir-hi, representant el Consell Rector de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, que va reivindicar la cooperativa com “un instrument més que vàlid per contribuir a una política pública forta d’habitatge al nostre país”. Amb La Xicoira, ja són 12 els projectes en convivència a Sostre Cívic, que sumen més de 170 habitatges. En 3 anys, pretenem sumar 18 projectes i un total de prop de 500 habitatges. Una tercera part d’aquests projectes es desenvolupen sobre patrimoni cooperatiu. “Hem recuperat sòl privat, també desenvolupem projectes en entorns rurals, incorporem criteris vinculats a la inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feminismes al voltant de l’habitatge”, va resumir la representant de Sostre Cívic, abans de proclamar que la des de la cooperativa “estem preparades per poder fer un salt d’escala i, per tant, formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge amb totes vosaltres”, dirigint-se a entitats, sòcies i administracions.

“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”

Isabel Caparrós, sòcia i veïna de La Xicoira

En acabar, les sòcies de La Xicoira van llegir un escrit fet de manera conjunta i llegit per la veïna Isabel Caparrós. Vam explicar que La Xicoira neix per “formar part d’un model d’habitatge que estigui fora de les lògiques especulatives del mercat, tant per nosaltres com per a les següents generacions”, i que les seves impulsores s’hi va apropar “fugint de lloguers abusius als quals ningú posa fre. Per això apostem per la cessió d’ús i la propietat cooperativa, no només per motius econòmics, també relacionals”. I és que aquesta, la vida comunitària, és un factor important per les noves veïnes: “Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”. L’edifici de La Xicoira té, a més dels espais destinats a la vida comunitària, dos locals en planta baixa d’ús polivalent que la comunitat de sòcies vol posar a disposició del teixit associatiu del municipi.

Sindicalisme i cooperativisme aixequen la primera pedra d’una nova cultura del dret a l’habitatge

4.10.2023

Podeu recuperar l’acte en vídeo a YouTube.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.

El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.

El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.

Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.

Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.

Yabel Pérez (Sostre Cívic), Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres) i Lorenzo Vidal, a l’acte del passat dijous.

Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?

Les presentacions de les dues entitats van donar peu a la ponència de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui va introduir el debat sobre què poden aportar-se mútuament cooperativisme i dret a l’habitatge segons diferents experiències internacionals de més llarga trajectòria.

La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.

Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.

Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives “sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat.

Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.

L’Escola Sostre Cívic comença nou curs

20.09.2023

Encetem el segon curs del nou pla de formació de Sostre Cívic, després de la bona acollida del primer, per continuar avançant en autogestió i participació de les sòcies.

Nou Pla de formació a Sostre Cívic

A Sostre Cívic volem garantir el dret a l’habitatge mitjançant l’autopromoció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús. Creiem en un model d’habitatge transformador, i volem fer-ho mitjançant l’autogestió i la participació de les persones sòcies en el desenvolupament de totes les fases del procés de promoció d’un projecte d’habitatges col·lectius. Per això, és necessari socialitzar els coneixements que anem acumulant després de l’experiència de ja més de 20 projectes i empoderar les sòcies per crear comunitats més fortes, democràtiques i resilients.

Amb aquest objectius s’impulsava, a inicis de 2023, el nou Pla de formació per a sòcies. La proposta estava basada en diferents itineraris formatius segons en quina fase estigui cada sòcia: primers passos, impuls de nous projectes, desenvolupament o convivència. Cada itinerari està format per diferents sessions relacionades de manera progressiva. D’aquesta manera facilitem la participació i és una oportunitat per poder generar grups estables que comparteixen diferents activitats, generant així vincles i cohesió. Una motivació més per participar!

Èxit de participació en els primers cursos

Durant el primer semestre del nou Pla de formació es van fer 3 cursos amb 3 itineraris, amb 12 activitats formatives i un centenar de persones inscrites entre totes elles.

El Pla de formació consta de 4 itineraris, d’unes 4-5 activitats cadascun. Les sessions de cada itinerari treballen diferents matèries vinculades a una etapa concreta del desenvolupament del grup i projecte i combinen activitats teòriques, pràctiques, visites a projectes o experiències i documents de treball.

Els 4 itineraris definits al Pla són

#1. Curs primers passos. Curs pensat pels grups en constitució i Grups llavors i també per a les persones que arriben a la cooperativa.
Sessions:
- Benvinguda de nous socis
- Garantim drets: Dret a l’habitatge i ESS
- Generem una visió compartida
- Governança i cures en la consolidació de grups
- Criteris d’arquitectura i hàbitat.
#2. Curs Impuls. Curs destinat als grups llavor i projectes que encara no disposen de patrimoni concret.
Sessions:
- Aprofundiment al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
- Economia dels projectes d’habitatge cooperatiu.
- Gestió del conflicte.
- Urbanisme i cerca de patrimoni.
- El procés de desenvolupament d’un projecte.
#3. Curs Desenvolupament. Pels projectes en etapa de promoció, amb un patrimoni concret i en la redacció del projecte arquitectònic i obra.
- Gestió de la promoció.
- Economia de la promoció.
- Model de convivència.
- Criteris de Sostenibilitat.
- Gestió de la construcció
#4. Curs convivència. Destinat per a les sòcies usuàries d’un habitatge en cessió d’ús
- Monitoratge de consums: funcionament del sistema
- Les assegurances en un projecte d’habitatge cooperatiu
- Economia en projectes en convivència

Novetats per al curs 2023-24

Per al nou curs 2023-24, ja hem convocat les primeres sessions de diferents itineraris, que pots veure a continuació. Pots inscriure’t a través de La Interna, la intranet exclusiva de sòcies de Sostre Cívic. Les places són limitades!

CURS 2: IMPULS (octubre – novembre 2023)

Curs destinat als grups llavor i projectes que encara no disposen de patrimoni concret.

Aprofundiment al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Dilluns 9 d’octubre 18h
Economia dels projectes d’habitatge cooperatiu. Dilluns 16 d’octubre 18h
Gestió del conflicte. Dilluns 23 d’octubre 18h
Urbanisme i cerca de patrimoni. Dilluns 6 de novembre 18h
El procés de desenvolupament d’un projecte (i visita d’obres). Dilluns 13 de novembre 18h

✍️ Inscripcions obertes a La Interna (sòcies de grups llavors o de projectes sense patrimoni encara)

CURS 1: PRIMERS PASSOS (novembre 2023 – gener 2024)

Curs pensat pels grups en constitució i Grups llavors, però també per a qualsevol persona que acaba d’arribar a la cooperativa.

Sessió de benvinguda de nous socis i sòcies. Dimarts 21 de novembre 18h
Generem una visió compartida. Dimarts 28 de novembre 18h
Garantim drets: Dret a l’habitatge i ESS. Dimarts 12 de desembre 18h
Governança i cures en la consolidació de grups. Dimarts 16 de gener 18h
Criteris d’arquitectura i hàbitat (i visita). Dimarts 23 de gener 18h

✍️ Inscripcions obertes a La Interna (per a totes les sòcies acabades d’arribar)

CURS 4: CONVIVÈNCIA (curs 2023)

Destinat per a les sòcies usuàries (en convivència) d’un habitatge en cessió d’ús. Encara queda pendent del curs anterior la darrera sessió d’aquest itinerari, us podeu apuntar aquí:

Economia en projectes en convivència. Dilluns 2 d’octubre a les 18h

✍️ Inscripcions obertes a La Interna (sòcies en convivència)

CURS 3: DESENVOLUPAMENT (febrer – abril 2024)

Pendent de concretar dates

I si encara no ets soci… ASSOCIA-T’HI

Quins avantatges té associar-se a Sostre Cívic?

Treballar per un model alternatiu al lloguer i la compra, més just i accessible, que evita l’especulació i garanteix el dret a l’habitatge a llarg termini.
L’ordre de número de soci/a és un dels criteris de selecció dels projectes generals: quan abans t’incorporis a la cooperativa, més possibilitats tens d’accedir a un projecte!
Participar de les decisions de la cooperativa amb el teu vot a l’Assemblea General.
Comptar amb suport i acompanyament per desenvolupar el teu projecte d’habitatge cooperatiu.
Formar part d’una xarxa de persones que compartim inquietuds i necessitats sobre l’habitatge, i formar-te als espais formatius que organitzem periòdicament: construcció, ecologia, economia, cooperativisme…

Et recordem que si vols donar-te d’alta com a persona sòcia de la cooperativa, pots fer-ho omplint aquest formulari.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres s’uneixen pel dret a l’habitatge

19.09.2023

Les bases socials de les dues entitats s’uneixen per consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne

Dijous 28 de setembre presentaran l’acord en un acte a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i debatre al voltant de les sinergies entre moviment pel dret a l’habitatge i cooperativisme

Estem emocionats de compartir una notícia que marca un moment històric per a la nostra organització i per al moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya.

El pròxim dijous, 28 de setembre, a les 19h, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38), Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presentarem un acord que uneix les bases socials de les dues entitats en una col·laboració destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne. Aquest acord és una fita important, ja que és el primer d’aquestes característiques, a Catalunya, entre una organització del moviment pel dret a l’habitatge i una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús.

Els principis d’aquesta unió (que es va aprovar en la nostra Assemblea del passat 30 de juny) tenen com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge per a tothom, assegurant que les persones puguin viure en habitatges dignes i assequibles exercint els seus drets i apostant per alternatives a la compra i el lloguer com l’habitatge cooperatiu. Mitjançant aquest acord, tots els socis de Sostre Cívic es converteixen en afiliats del Sindicat de Llogateres, obtenint avantatges com assessorament legal gratuït i quotes reduïdes d’afiliació. Al mateix temps, el Sindicat de Llogateres es converteix en sòcia col·laboradora de la nostra cooperativa, i els seus afiliats tindran preferència (respecte a noves incorporacions de sòcies) en la inscripció als nostres projectes d’habitatge cooperatiu.

Una part emocionant d’aquest acord és la nostra voluntat de compartir informació entre les dues organitzacions i d’explorar la possibilitat de cooperativitzar edificis de persones llogateres en lluita. Aquesta iniciativa segueix el principi de compra preferent d’immobles de lloguer privat de manera col·lectiva per part de persones llogateres, una pràctica que ja ha tingut èxit a països com Suècia i Dinamarca i que ha contribuït a augmentar significativament el nombre d’habitatges cooperatius disponibles.

A més, el conveni estableix el dret del Sindicat de participar activament en les nostres activitats, contribuir econòmicament a la nostra sostenibilitat i influir en els nostres òrgans de govern. De la mateixa manera, Sostre Cívic promourà l’afiliació de ple dret dels seus membres al Sindicat de Llogateres, creant així una col·laboració profunda i mútuament beneficiosa.

Per presentar aquest històric acord i debatre les oportunitats del moviment cooperativista d’habitatge, us convidem a l’acte conjunt que tindrà lloc el dijous 28 de setembre a les 19h a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. En aquesta ocasió, els representants de Sostre Cívic i del Sindicat de Llogateres explicaran detalladament l’acord. A més, comptarem amb la participació de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui introduirà el debat sobre els models de cooperativisme i les sinergies amb els moviments socials.

Aquesta unió és un pas ferm més en la nostra lluita pel dret a l’habitatge, entenent-lo com un bé d’ús i no una mercaderia. Estem emocionades de treballar colze a colze amb el Sindicat de Llogateres en la defensa d’aquest dret fonamental.

Èxit de l’Assemblea de Sostre Cívic: forjant un futur més feminista i sostenible

3.07.2023

Prop de 150 sòcies de la cooperativa participen en l’Assemblea General decidint el futur immediat de Sostre Cívic.

Es van fer passos endavant importants per consolidar el nostre model d’habitatge cooperatiu i promoure la igualtat i la sostenibilitat: amb l’aprovació del Protocol contra violències masclistes i ratificant el Pla Estratègic 2025.

El passat divendres 30 de juny, a la tarda, vam celebrar l’Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic a la seu del Hub Social de Barcelona. Aquest és el nostre esdeveniment societari anual més important i la base del funcionament de la nostra cooperativa, on estan cridades a participar les 1200 sòcies sigui quina sigui la seva categoria de sòcia: membres de projectes o grups (en convivència o desenvolupament), sòcies expectants i sòcies de treball. Va resultar ser tot un èxit de participació. Prop de 150 persones, membres actius de la cooperativa, van participar de manera presencial i virtual per forjar el nostre futur immediat durant els 19 punts que constaven a l’ordre del dia de la convocatòria.

Tots aquests punts de l’ordre del dia de l’Assemblea es van aprovar per àmplia majoria, demostrant la força i la unitat de la nostra base social. Cal mencionar que, per afavorir el debat previ, s’ha valorat molt positivament els espais de participació oberts abans de la celebració de l’Assemblea: al maig vam celebrar la primera Trobada de Sòcies, que entre altres sessions es va dedicar una exclusivament a presentar els principals debats assemblearis, i l’Espai Obert, una sessió telemàtica convocada una setmana abans per poder presentar prèviament i resoldre dubtes dels punts de l’ordre del dia.

Un dels moments més esperats i destacats de l’ordre del dia va ser l’aprovació definitiva del Protocol contra violències masclistes i LGTBI-fòbiques. Aquest protocol té com a objectiu prevenir i abordar les situacions de violència de gènere en tots els àmbits de la nostra organització. Amb aquesta decisió, estem fent un pas ferm en la lluita contra les violències de gènere i LGTBI-fòbiques, creant un entorn de treball i convivència més igualitari i segur per a tothom. Per tal de garantir que les actuacions i accions contingudes en el Protocol es portin a terme i hi hagi un seguiment i avaluació d’aquestes, s’ha creat una comissió permanent formada per un equip de persones sensibilitzades i formades en l’àmbit de les violències. Pots trobar el Protocol i informació de la Comissió aquí.

Altres punts importants a destacar de l’Assemblea va ser la ratificació del Pla Estratègic 2025, que guiarà el nostre creixement de manera sostenible i sostinguda, establint uns objectius clars per consolidar el nostre model d’habitatge cooperatiu com una alternativa per accedir al dret a l’habitatge. Seguint un d’aquests objectius, també vam presentar una nova cooperativa anomenada “Llindar SCCL”, que és un nou instrument financer impulsat per Habicoop, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, de la qual també som fundadores. Aquesta nova cooperativa té com a objectiu facilitar l’accés al finançament de promocions de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús mitjançant els avals, i reduir els costos financers per a les sòcies.

A més dels aspectes interns de la cooperativa, vam donar empenta a diversos projectes. Vam votar a favor d’emetre títols participatius per al projecte de La Xicoira a Olesa de Montserrat, que està a punt de començar la seva convivència. També vam aprovar la constitució de fins a quatre nous projectes d’habitatge cooperatiu, incloent-hi l’acceptació de solars a Granollers (pel projecte d’El Cairó) i Sant Andreu, així com la compra de finques a Sant Hilari Sacalm (pel projecte sènior de Solterra) i una finca a Lleida, mitjançant el mètode tanteig i retracte. Aquests projectes, tan diferent entre ells, són una nova demostració del nostre model de creixement oferint oportunitats d’habitatge cooperatiu arreu de Catalunya per a diversos públics. Avui dia, ja gestionem 560 habitatges de 25 projectes, 12 dels quals ja estan en convivència amb 150 habitatges.

En l’Assemblea General també vam formalitzar aliances estratègiques amb altres entitats de l’Economia Social, fomentant la intercooperació, i el moviment pel dret a l’habitatge. Vam aprovar convenis de col·laboració amb Som Mobilitat, per reforçar els nostres projectes de mobilitat compartida en els habitatges cooperatius, amb Suara Serveis, una entitat del tercer sector amb la qual col·laborem des de fa temps per acompanyar el disseny dels serveis de cures dels nostres cohabitatges sèniors i amb la Fundació Finances Ètiques, que han invertit 30.000 euros al capital social de la cooperativa a través del fons d’impacte per a l’enfortiment de l’ESS amb l’Ajuntament de Barcelona. També es va aprovar el conveni amb el Sindicat de Llogateres, que suposarà reforçar el vincle entre ambdues entitats, i entre el moviment en defensa pel dret a l’habitatge i el cooperativisme en cessió d’ús.

Forjant un futur just i sostenible a través de l’habitatge cooperatiu

L’Assemblea General de Sostre Cívic va ser una oportunitat única per connectar entre els diferents membres de la cooperativa, compartir idees i prendre decisions importants per al futur de la nostra organització. Amb la participació de prop 150 persones, va ser un exemple de la fortalesa de la nostra base organitzativa horitzontal i assembleària, on totes les veus són escoltades i tenen un paper important en el procés de presa de decisions.

Especialment amb els punts d’aprovació del Protocol contra violències masclistes i LGTBI-fòbiques, el Pla Estratègic 2025 i les aliances amb altres entitats, estem forjant un futur prometedor per a Sostre Cívic. Treballem per construir un entorn més just, feminista i sostenible, continuant alhora oferint solucions d’habitatge cooperatiu a persones diferents extractes socials i procedències.

Agraïm la participació de totes les persones que van assistir o que van participar en línia, i que van contribuir així a l’èxit de la nostra Assemblea General. Amb el vostre suport, continuarem lluitant per un futur millor promovent habitatges dignes per a tothom. Seguim treballant juntes per aconseguir els nostres objectius i transformant la realitat social a través de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

GALERIA D’IMATGES

Més de 100 persones participen a la primera Trobada de sòcies de Sostre Cívic

8.05.2023

El dissabte 6 de maig a la Nau Bostik va tenir lloc una gran jornada: la primera Trobada de sòcies, un espai de participació per coneixe’ns i formar-nos.

Foto grupal de les persones assistents a la trobada

A Sostre Cívic som ja més de 1200 sòcies i socis de diferents tipologies, entre expectants (sense projecte, o participant d’algun projecte en promoció) i usuàries (que conviuen en algun dels edificis de la cooperativa). Totes compartim un objectiu comú: impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a model alternatiu que garanteix el dret a l’habitatge a llarg termini sense permetre l’especulació.

Teníem ganes de trobar-nos; de compartir dubtes, idees, propostes, inquietuds. I amb aquesta il·lusió ens vam reunir més de 100 sòcies el dissabte 6 de maig a la Nau Bostik, a Barcelona, en una jornada que va durar fins les 5 de la tarda.

Taller formatius: democràcia interna, gestió de l’aigua i incidència política

El matí es va dividir en dues franges, ambdues per tractar temes comuns que afecten als diferents projectes i sòcies de la cooperativa.

Durant la primera part del matí, els participants es van dividir en petits grups específics segons la temàtica que cadascú va triar amb l’objectiu d’enfortir el treball transversal entre les diferents tipologies de sòcies:

Eines i recursos per millorar la democràcia interna dels grups i projectes. Durant la sessió, Mireia Parera, consultora i facilitadora de Fil a l’Agulla, va compartir diferents eines i consells per arribar a un bon consens, aconseguint que aflorin i recollir les opinions de tothom.
Sostenibilitat i eficiència energètica: La sequera i el repte de la gestió de l’aigua als projectes cooperatius. Carolina Fiallo, urbanista i arquitecta paisatgista i doctoranda en aigua, ciutat i territori, va contextualitzar l’actual crisi de sequera tant a escala de país com a escala urbana i residencial i va proposar mesures a aplicar als nostres projectes i al sector.
Incidència política per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: on som i properes passes. Una sessió que va fer una introducció al marc legal actual i a les iniciatives que estan en marxa per avançar en la seva regulació, a més de tractar com aquestes lluites s’emmarquen amb el dret a l’habitatge i com s’organitza el sector del cooperativisme d’habitatge. A càrrec de David Guàrdia, coordinador de l’equip tècnic de Sostre Cívic i Jose Téllez, tècnic de premsa i incidència política.

Espai de participació previ a l’Assemblea General

Després de les sessions temàtiques i una ben merescuda pausa amb cafè i pica pica, vam trobar-nos totes de nou per generar un espai de participació per als temes més rellevants que aniran a l’assemblea general del juny.

Vam començar explicant el document final que recull el Protocol per la prevenció, la detecció i l’abordatge dels casos de violències masclistes i LGBT-fòbiques. El procés per la seva creació es va engegar el passat juliol amb la creació del grup motor, i es portarà a aprovació a la propera Assemblea General Ordinària del mes de juny.

La franja del matí va acabar amb la presentació del document definitiu del pla estratègic i el pla d’implementació de la cooperativa pels pròxims 3 anys que es portarà també a l’Assemblea Ordinària. Es tracta d’un document clau que ens ajudarà a seguir creixent amb objectius clars i de manera sostenible cap a l’objectiu final de consolidar el nostre model d’habitatge cooperatiu com a alternativa al dret a l’habitatge.

GALERIA D’IMATGES

La jornada va finalitzar amb un espai obert i autogestionat a la tarda, on qualsevol persona sòcia va poder obrir un debat específic i compartir alguna proposta. Els grups es van organitzar amb tres temàtiques: projectes sènior, taller de formació de grups i espai de trobada dels grups ja existents.

8M: un protocol integral per lluitar contra els masclismes portes endins i enfora

9.03.2023

Avancem en l’elaboració del Protocol contra les violències masclistes i LGBT-fòbiques de Sostre Cívic abans de la seva aprovació a l’Assemblea del juny.

El Protocol ha suposat tot un repte per una organització amb més de 1.100 persones sòcies i comprèn totes les tipologies de participació: treball, convivència i participació.

La diagnosi detecta que les tasques de les dones són invisibilitzades i que se les escolta més si adopten rols masculinitzats.

Ahir, 8 de març, a Sostre Cívic l’hem viscut d’una manera molt especial. Amb un nombrós grup de dones de les diferents cooperatives que formen part d’ECOS vam fer vaga feminista i, en lloc de treballar, ens vam trobar per celebrar-nos. Vam dinar plegades i vam tenir temps per conversar tranquil·lament en un entorn de sororitat i vam elaborar les nostres pancartes reivindicatives abans de sortir cap a la manifestació. Vam ser un grup divers i intergeneracional format per més d’una seixantena de dones, algunes de les quals van venir amb les seves criatures. Entre les consignes, “Patriarcat i capital, aliança criminal”; “Pels drets de totes, feminisme de base” i “Un món feminista és un món cooperativista!”.

Però com que, per nosaltres cada dia és 8 de març, ens agrada explicar què estem fent per lluitar contra el patriarcat a la nostra organització dia a dia. A Sostre Cívic treballem per promoure un model d’habitatge amb uns principis i valors que cerquen la transformació social cap a una societat més justa i igualitària. Però, malgrat això, no som alienes a la realitat: vivim en una societat amb relacions de poder i privilegis desiguals que, sovint, es manifesten en violències masclistes de manera física, econòmica o psicològica. Aquestes agressions sexuals les cometen majoritàriament homes que tenen vincles previs amb les víctimes, i els habitatges són els espais on se’n cometen la majoria. A Sostre Cívic estem construint precisament espais col·lectius, espais relacionals i de vincle entorn de l’habitatge. I, per tant, volem que aquests espais siguin segurs per tothom.

Per aquest motiu, tal com ja vam anunciar al setembre, a Sostre Cívic estem immerses en l’elaboració del nostre Protocol per la prevenció, la detecció i l’abordatge dels casos de violències masclistes. Aquest ens permetrà actuar en la detecció i l’abordatge de les violències masclistes i LGBT-fòbiques a la cooperativa. El procés es va engegar el passat juliol amb la creació del grup motor, i ja estem en la fase final elaborant el document final que s’explicarà a una propera trobada de sòcies el pròxim 6 de maig, abans de dur-lo a aprovació a la propera Assemblea General Ordinària del mes de juny.

Per tant, estem culminant una feina de tot un any que tindrà un abast a llarg termini. L’objectiu és estimular uns valors al conjunt de la cooperativa basats en el respecte mutu, d’inclusió de la diversitat i de rebuig a les violències masclistes. Però també de promoure la visibilització de les persones que tenen menys privilegis per poder denunciar casos d’assetjament, i d’oferir eines i formació perquè aquelles que en tenen més, es qüestionin les seves actuacions vinculades amb l’exercici de la violència i les agressions.

Primera reunió del grup motor per l’elaboració del protocol, en juliol de 2022.

Un protocol d’aplicació integral: convivència, participació i treball

Elaborar un protocol d’aquest tipus per una cooperativa com la nostra no és fàcil, i suposa tot un repte. Sostre Cívic té, ara com ara, una base social de 1.130 persones sòcies, de les quals 123 són usuàries en projectes que ja estan en convivència, i un equip laboral de 17 persones. El protocol que estem elaborant abastarà tot l’entorn cooperatiu, és a dir, té en compte tot aquest conjunt de sòcies:

Les sòcies convivents, tenint en compte la dimensió comunitària on aquestes sòcies i socis conviuen.
Les sòcies expectants, tenint present que, tot i que no visquin en cap projecte d’habitatge cooperatiu, comparteixen espais, trobades, formacions i assemblees amb tot el conjunt de sòcies i treballadores de la cooperativa.
Les treballadores de Sostre Cívic, les quals comparteixen equip i espai de treball de forma habitual.

En el marc de desplegament de les accions del Protocol, els darrers mesos hem fet diverses sessions formatives i de diagnosi entre sòcies i treballadores de Sostre Cívic. Com és habitual en tots els espais socialment actius dins del sistema patriarcal, també dins la nostra organització hem identificat com els masclismes i LGBTIQ-fòbies quotidianes són presents en el nostre dia a dia.

Els masclismes subtils són presents en les nostres dinàmiques relacionals. Aquests són identificats habitualment amb situacions de predomini de les veus masculines, talls de paraula o amb la visibilització dels homes en la presa de decisions i durant les diferents sessions de participació. També hem detectat agressions verbals o bromes masclistes als grups de missatgeria, i un repartiment desigual de les tasques als projectes d’habitatge cooperatiu. Les tasques més masculinitzades són en aquelles activitats més conduïdes cap a l’acció, i on trobem menys participació d’homes cis són en aquelles d’orientació més reproductiva que tenen en compte les cures. En la convivència quotidiana, les dones es mostren més compromeses en les tasques de neteja, estan més presents en els espais de participació, la dinamització de les relacions i la resolució de conflictes. Cal destacar que, de forma generalitzada, totes les sòcies i treballadores que han participat de la diagnosi han identificat com, si adopten dinàmiques masculinitzades, són més escoltades en els espais de presa de decisions.

Aquests són només alguns exemples de tot el que hem identificat. Per poder abordar-ho, el Protocol defineix un conjunt d’accions de prevenció que volen incidir en tots els elements de la diagnosi realitzada. Però, més enllà de la prevenció, també s’estableixen quins circuits i canals existiran amb la implementació del Protocol per poder denunciar internament casos d’agressions i violències masclistes. Tindrem un espai segur, eines i formació per poder abordar aquests casos i aplicar les mesures que siguin necessàries.

Més enllà de tot això, cal agrair que l’elaboració del protocol ha estat possible gràcies a la implicació de sis sòcies de la cooperativa que han format part del grup motor, de la quarantena de sòcies participants en les sessions formatives i de diagnosi, el que demostra que són una cooperativa molt viva i implicada en tots els aspectes globals que giren al voltant de l’habitatge. I, per descomptat, cal esmentar el suport de la cooperativa L’Esberla, entitat especialitzada a acompanyar processos de transformació interna de les organitzacions, que ens està acompanyant en el procés d’elaboració i redacció. Juntes som més fortes, i juntes construirem un Sostre Cívic lliure d’agressions masclistes, per garantir el dret a un habitatge digne per totes.

Objectius del Protocol contra les violències masclistes

Fer de Sostre Cívic una cooperativa compromesa amb l’erradicació de les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques
Garantir que els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’entorn laboral i cooperatiu de Sostre Cívic siguin un espai segur per a dones i persones LGBTIQ+.
Informar, formar i sensibilitzar sobre les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques i l’eina del Protocol a totes les persones sòcies de Sostre Cívic.
Disposar del procediment d’intervenció i d’acompanyament per tal d’atendre i resoldre aquestes situacions amb la màxima celeritat i dintre dels terminis que estableix el protocol.
Dotar-se d’un mecanisme per treballar els masclismes i LGBTIQ-fòbies quotidianes de manera més propera i aterrada a les necessitats dels projectes.
Donar un impuls a les comissions de cures i convivència dels projectes d’habitatge cooperatiu especialment pel que fa al compromís amb el protocol i el coneixement de les seves especificitats.
Enxarxar a les dones i persones LGBTIQ+ sòcies de Sostre Cívic i a totes les persones que vulguin implicar-se activament en l’erradicació de les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques.
Dotar-se d’òrgans que garanteixin un seguiment i avaluació del Protocol i la seva adaptació a les situacions que s’identifiquin.

Celebrem els èxits internacionals obrint una nova etapa

17.02.2023

^{Recupera l’acte sencer aquí.}

Un acte festiu amb prop de 200 persones va servir per celebrar els dos recents reconeixements internacionals que hem rebut per part de la Comissió Europa i les Nacions Unides

Durant l’acte es va presentar ‘Les claus’, una nova sèrie de pòdcasts realitzada per Crític per resoldre tots els dubtes sobre l’habitatge cooperatiu

Amb més de 1100 socis i 500 habitatges, volem obrir una nova etapa preparant-nos per a un salt d’escala i ser una alternativa d’habitatge per àmplies capes de la població

Prop de 200 persones van omplir ahir dijous 16 de febrer la Nau Bostik de Barcelona durant l’acte festiu convocat per Sostre Cívic sota el títol d’“Un Nou Sostre”. La principal cooperativa catalana d’habitatges en cessió d’ús està d’enhorabona per diverses raons. En les últimes setmanes han guanyat el premi Plata d’habitatge de les Nacions Unides i el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea.

En una sala plena a vessar, l’acte —conduït per la periodista Laura Aznar de CRÍTIC— va començar amb els parlaments de Lucia Martin (Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona) i Josep Vidal (Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya). Ambdós van remarcar la “feina ben feta” de Sostre Cívic i van prometre continuar donant suport a la cooperativa per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. A primera fila també hi van assistir les diputades al Parlament Glòria Freixa, de Junts per Catalunya, Dolors Sabater, de CUP-Guanyem Catalunya, José Rodríguez, d’ERC, i representants d’En Comú Podem.

Tot seguit, es va presentar el nou pòdcast Les Claus, realitzat pel mitjà de comunicació cooperatiu Crític, amb el suport de Sostre Cívic i Habicoop (la federació de cooperatives d’habitatge de Catalunya). Es tracta d’un programa format per vuit capítols que tracten diverses qüestions vinculades a l’habitatge cooperatiu, com ara en què consisteix aquest model, qui impulsa projectes d’habitatge cooperatiu, per a qui està pensat aquest model o quant costa impulsar un projecte, entre altres.

En aquesta part de l’acte, va tenir lloc una taula rodona amb dones sòcies de diferents projectes que ja viuen en edificis impulsats per Sostre Cívic o que estan a punt de fer-ho. Concretament, vam conèixer les experiències de M. Jesús Ezquerra (de Princesa 49), Aurora Moreno (Walden XXI), Joana Casteleiro (Clau Mestra), Mireia Font (El Turrós) i Alícia Conejero (La Balma).

Totes elles van parlar sobre diversos temes: el dret a l’habitatge en les diferents etapes vitals, el paper de les cures en els habitatges cooperatius, el finançament per impulsar projectes i la participació democràtica, entre altres. També vam tenir l’oportunitat de conèixer les característiques de cadascun dels projectes convidats i l’experiència que ha suposat per a les seves sòcies. En el cas de Princesa 49, M. Jesús Ezquerra va destacar la participació de les sòcies durant tot el procés: “Van comptar molt amb nosaltres en tot moment, vam contribuir a construir la casa on volíem viure i vam prendre decisions sobre la seva distribució i altres qüestions”. En el cas del projecte de cohabitatge sènior Walden XXI, l’Aurora Moreno va apuntar que “no hi creiem, en les residències. Sabem que potser no hi estarem molts anys, a la casa que fem, però els anys que hi siguem els gaudirem i posarem una llavor perquè després de nosaltres vindran altres que ja tindran el camí fet“. L’Alícia Conejero de La Balma va destacar el paper de les cures en la seva cooperativa: “En el nostre cas, s’ha gestionat molt bé el tema de la cura als infants. Fa un any i mig que vivim juntes i ens cuidem molt les unes a les altres”. La representant d’El Turrós, el primer projecte d’habitatge cooperatiu rural de Sostre Cívic, situat a la Garrotxa, va explicar que “es tracta d’un projecte intergeneracional i intencional, amb un model de vida en comú que va molt més enllà de la convivència i l’autoabastament“.

Després d’aquest debat es va presentar un emotiu vídeo que servirà com a nou material corporatiu de presentació de la cooperativa, elaborat per la productora audiovisual corporativa Bruna, on s’explica el que representa per a Sostre Cívic haver rebut els premis internacionals. Un segon vídeo va ser enviat pel Jurat dels Premis World Habitat, on Claudia Murray (investigadora universitària en Urbanisme al Regne Unit i membre del Consell Avaluador dels Premis) explicava les raons per les quals les Nacions Unides havien decidit atorgar el premi Plata d’habitatge a la cooperativa. Murray explica que Sostre Cívic va ser escollida entre 114 candidatures de 51 països diferents per, entre altres raons, “enfocar la dramàtica situació de l’habitatge a Espanya amb una mirada cooperativa que probablement es convertirà en una referència valuosa per a altres organitzacions que treballen en entorns desafiants en el sud i est d’Europa”.

Finalment, van sortir a l’escenari Carlos Alcoba i Eva Ortigosa, tots dos del Consell Rector de Sostre Cívic. El primer va parlar de la seva experiència personal amb el cohabitatge i va celebrar que “a Sostre Cívic sabem una cosa molt bàsica, que les cases són per viure-hi. En aquests anys hem vist que podem trencar la dicotomia propietat/lloguer que semblava indestructible. No estem condemnats a l’especulació: estem transformant la realitat del nostre país“. L’Eva, qui també és veïna de Cirerers, va concloure l’acte felicitant les seves companyes i dient que “hem demostrat que això és una realitat i ara necessitem consolidar-nos, acompanyades de les institucions i de mesures financeres que permetin replicar aquest model d’habitatge arreu”. També va animar les assistents a fer una aportació al capital social de Sostre Cívic per seguir enfortint el projecte entre totes.

Una foto final amb les diferents entitats i cooperatives que col·laboren amb la tasca diària de Sostre Cívic va donar per acabat l’acte. Però la festa va continuar amb un refrigeri a càrrec de la Fundació Mescladís i la música de Gigi Morralla per celebrar els èxits de l’habitatge cooperatiu i de Sostre Cívic. I per agafar múscul per assolir nous sostres fins a garantir el dret a l’habitatge per tothom.

Sostre Cívic rep el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea

3.02.2023

Sostre Cívic ha estat una de les tres iniciatives premiades entre les 21 propostes finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social

El jurat ha valorat la capacitat de transformació social i ecològica dels projectes d’habitatges a Barcelona i Calonge, els dos dissenyats per la cooperativa d’arquitectes Celobert

Estem d’enhorabona! Sumem un nou reconeixement internacional, només un mes després de rebre el Premi Plata d’Habitatge atorgat per les Nacions Unides, el premis més prestigiosos d’habitatge a escala internacional. Ahir es van donar a conèixer els guanyadors de la desena edició del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), atorgats per la Comissió Europea i el Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA). En un acte celebrat a Brussel·les, el Jurat va donar a conèixer les tres iniciatives guanyadores entre les 21 propostes finalistes, on apareixem com a Sostre Cívic compartint pòdium amb altres propostes innovadores d’Itàlia i Àustria. És la tercera vegada en 10 anys que una iniciativa catalana s’emporta un premi d’aquest certamen.

El projecte finalista presentat al concurs europeu es va elaborar entre Sostre Cívic i Celobert, que vam presentar dos projectes d’habitatge cooperatiu a diferent escala que incorporen estratègies d’impacte social i mediambiental, a més de voluntat de replicabilitat al territori. De la proposta guanyadora el Jurat ha valorat que “implementa amb èxit un model d’habitatge alternatiu, més just i accessible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador”. Hubert Gambs, director general d’Indústria de la Comissió Europea, ha manifestat que amb aquest premi “donem suport a les innovacions socials que aportin valor social, ambiental i econòmic alhora. Els tres guanyadors de l’edició 2022 contribueixen en gran manera amb els seus projectes innovadors al futur de la nostra vida”.

El concurs EUSIC, impulsat el 2013, dona suport a iniciatives innovadores que donen resposta als reptes de la societat actual, i enguany es convocava amb una crida específica per a projectes que afrontin el repte de la innovació per a habitatges assequibles i sostenibles a Europa. Cada iniciativa guanyadora s’emporta 50.000 €, però tots els finalistes van poder participar d’una estada de dos dies de formació en innovació empresarial a Brussel·les. Entre els finalistes de l’edició d’enguany també hi havia dos projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya: La Borda, pioner en la nova construcció d’habitatge cooperatiu a Sants (Barcelona); i La Titaranya, projecte en promoció acompanyat per La Dinamo a Valls (Tarragona).

Plaques solars sobre l’edifici de La Sala, a Calonge i Sant Antoni

Cirerers i La Sala, dos habitatges cooperatius innovadors en transformació social i ambiental

Un dels projectes és el cohabitatge cooperatiu Cirerers construït en sòl municipal al barri de Roquetes de Barcelona, un edifici comunitari de vuit plantes amb estructura de fusta que allotja 32 unitats de convivència. Aquest s’ha dissenyat conjuntament amb les seves habitants i destaca pel seu compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient. Es tracta d’un edifici passiu dissenyat amb criteris bioclimàtics que incorpora instal·lacions eficients i renovables, amb un mínim impacte ambiental i energètic i que s’integra al barri a través de la seva volumetria i ús de plantes baixes. A més, l’edifici està construït en sec, tècnica que permet el reciclatge dels materials un cop finalitzada la seva vida útil, i és pràcticament tot de fusta. Això el converteix, actualment, en l’edifici més alt de l’estat construït amb aquest material.

L’altre projecte és La Sala, un edifici rehabilitat de Calonge i Sant Antoni (Girona), el primer habitatge cooperatiu de Catalunya destinat exclusivament a joves menors de 35 anys. La rehabilitació de l’edifici ha dotat l’espai d’habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica, i ha reconvertit un sistema d’instal·lacions individuals en un de col·lectiu que funciona a través d’energia renovable. A més, es disposa d’un sistema de control i gestió energètica que permet reduir considerablement el consum d’energia. Aquest projecte representa una estratègia clau per fer efectiu el dret a l’habitatge a través de la cooperativització d’espais en desús i la col·laboració publicoprivada, i serveix de precedent per impulsar iniciatives similars a poblacions veïnes de la Costa Brava, moltes amb problemes d’accés a l’habitatge a causa del turisme.