Un marc fiscal específic, més finançament i avals públics i facilitar l’accés a col·lectius diversos, les principals reivindicacions del cooperativisme en cessió d’ús traslladades al Ministeri de Treball i Economia Social durant la reunió
Yolanda Díaz reafirma el suport al model d’habitatge cooperatiu i promou un pla interministerial per impulsar-lo com a eina clau per garantir el dret a l’habitatge
El passat 19 de desembre, vam assistir a una trobada clau organitzada per la Vicepresidenta Segona i Ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a l’Ateneu de Madrid. En aquesta reunió, que va aplegar representants del cooperativisme d’habitatge de tot l’estat, vam destacar l’èxit del model català d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per part de Sostre Cívic, hi van participar membres del Consell Rector com Angela Garcia (vicepresidenta i sòcia de Cirerers), Maria Morillo (vocal i sòcia de Clau Mestra), David Guàrdia (codirector de la cooperativa) i Mireia Riera (sòcia del projecte Cal Paler Nou, el nostre primer projecte construït sobre sòl privat). Ens van acompanyar membres del grup de treball d’habitatge de REAS-Red de Redes i sòcies de projectes com Entrepatios i Trabensol de Madrid, Brisa del Cantábrico, A Cobijo d’Aragó i Ametxe d’Euskadi. També van ser-hi la confederació CEPES i les federacions HISPACOOP i CONCOVI.
L’equip representant de Sostre Cívic amb Amparo Merino, Secretària d’Estat de l’Economia Social
Un model estratègic per a la crisi habitacional
Des de Sostre Cívic, vam posar de manifest el paper clau de l’habitatge cooperatiu com a resposta estructural a la crisi habitacional i ecosocial. Aquest model, que garanteix l’accés a habitatge digne al marge de l’especulació, ja ha demostrat el seu potencial a Catalunya, on gràcies a la col·laboració público-cooperativa (però també al mateix impuls cooperatiu que ha mobilitzat prop de 500 habitatges sobre patrimoni privat) s’han impulsat més de 1.000 habitatges entre 2016 i 2024.
Durant la reunió, vam poder escoltar de les paraules de la ministra Díaz i el seu equip el seu suport al cooperativisme com a eina per garantir l’equitat i la justícia social, destacant la necessitat d’incloure el model cooperatiu d’habitatge a les polítiques públiques i l’agenda mediàtica.
Propostes per al futur de l’habitatge cooperatiu
En aquesta trobada, vam traslladar demandes concretes per consolidar i expandir el model de cessió d’ús:
Un marc fiscal específic: És fonamental atorgar a les cooperatives d’habitatge la qualificació d'”especialment protegides” en el règim fiscal, atès que actualment les SOCIMI i empreses d’arrendament tributen menys que aquestes iniciatives sense ànim de lucre.
Més finançament i avals públics: És essencial garantir una inversió decidida en aquest model, facilitant l’accés al sòl públic i programes d’ajuda específics per mobilitzar sòl privat.
Suport a la vulnerabilitat i als col·lectius diversos: Facilitat l’accés a les cooperatives d’habitatge a persones en situació de vulnerabilitat i fomentar projectes intergeneracionals i inclusius.
També vam defensar la necessitat d’una coordinació interministerial transversal per impulsar mesures eficients i estructurals que garanteixin l’accés a l’habitatge com un dret bàsic.
Aquesta reunió representa un pas decisiu per situar l’habitatge cooperatiu al centre de les polítiques socials a escala d’estat. Des de Sostre Cívic, ens sentim orgulloses de ser referents en aquest àmbit i de continuar treballant per expandir un model que ja és una realitat a Catalunya.
Amb el suport del Govern i la col·laboració de les institucions, podem fer el nostre model d’habitatge accessible per a moltes més persones, impulsant una alternativa d’habitatge digne, sostenible i transformadora. Totes les persones assistents a la reunió van coincidir que aquesta havia de ser la primera de diverses sessions de treball específic amb cada departament, per concretar mesures eficients que resolguin estructuralment el problema de l’habitatge i potenciïn un sector clau per al canvi econòmic i social: l’habitatge cooperatiu.
Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.
La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.
Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.
La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.
Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària
El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.
El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.
Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.
L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.
La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalem les entitats del sector cooperatiu a la carta.
Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.
Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.
Acordar una prórroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.
Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.
Aquest dissabte, 23 de novembre, a les 17 h a la plaça Universitat de Barcelona, el moviment pel dret a l’habitatge ha convocat una gran manifestació sota el lema “S’ha acabat: Abaixem els lloguers”. Des de Sostre Cívic, ens unim a aquesta mobilització per fer sentir la nostra veu i reivindicar que el dret a l’habitatge estigui per sobre dels interessos especulatius.
La lluita contra l’escalada dels preus del lloguer és clau per avançar cap a un model d’habitatge digne i assequible. En aquest context, des de Sostre Cívic, reafirmem que el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús és una alternativa transformadora que pot ajudar a trencar amb l’especulació i a garantir l’accés a l’habitatge fora de les lògiques del mercat. Però sabem que aquest canvi estructural només és possible si ens unim i treballem col·lectivament per fer front a les polítiques que perpetuen un sistema insostenible. L’augment imparable dels preus del lloguer és una amenaça directa que exigeix una resposta contundent des de totes les esferes, i ens reafirma en la necessitat de seguir impulsant un model com l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que assegura habitatge a preu assequible i de forma permanent, fora de les urpes del mercat especulatiu.
Amb el suport a aquesta manifestació, recordem també l’acord històric entre Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres, que busca posar les bases d’una nova cultura del dret a l’habitatge que no passi per la propietat immobiliària. Que consideri que l’habitatge és un dret igual de defensable com la sanitat i l’educació i que, per tant, s’ha de mantenir fora de les lògiques del mercat.
Ara, més que mai, necessitem que la nostra veu se senti als carrers per reclamar canvis estructurals que protegeixin les persones per sobre dels interessos especulatius. És per això que us reclamem sumar-vos a aquesta manifestació el 23 de novembre. Ens hem de sumar massivament al moviment pel dret a l’habitatge, per exigir que el lloguer no sigui una llosa, sinó una opció digna i assequible per a tothom. Com a sòcies de Sostre Cívic, som part activa d’aquesta transformació i podem contribuir a fer sentir la força del cooperativisme en aquesta lluita compartida.
Per un futur sense especulació: col·lectivitzem la propietat, abaixem els lloguers!
Us animem a participar del ‘bloc cooperatiu’ convocat per la sectorial d’habitatge de la XES, que agruparà totes les cooperatives i grups d’habitatge de Catalunya, que sortirà a les 17 h davant de la porta de la UB Central de plaça Universitat de Barcelona.
El Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa atorga el major finançament europeu atorgat mai a una cooperativa per construir més de 350 habitatges cooperatius, tots sobre sòl públic municipal i amb suport de la Generalitat
Els nous habitatges oferiran estabilitat a les sòcies amb quotes accessibles i es construiran en edificis d’alta eficiència energètica
Sostre Cívic liderem l’expansió de l’habitatge cooperatiu a Catalunya amb la gestió d’un parc de més de 550 habitatges
Aquest matí, al Bloc4BCN del barri de Sants, Sostre Cívic ha anunciat l’obtenció del major finançament europeu concedit fins ara a una cooperativa catalana: un crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB). L’acte, convocat per la cooperativa, ha comptat amb la presència de María Sigüenza responsable de país del CEB a Espanya, i diferents càrrecs polítics d’ajuntaments i la Generalitat, pesis a absències d’última hora, com la de la consellera Sílvia Paneque i l’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa, a causa de la gestió i problemes de mobilitat provocats pel temporal DANA. Sí que van assistir els regidors d’habitatge dels ajuntaments que cedeixen els sòls per als projectes de la primera fase d’inversió, i representants dels departaments de treball, economia social i habitatge de la Generalitat, a més de la Secretària Primera del Parlament la diputada Glòria Freixa.
Aquest finançament permetrà construir més de 350 nous habitatges cooperatius en cessió d’ús. Per a nosaltres, aquest projecte és un primer pas per assolir el salt d’escala que suposarà gestionar, en els pròxims dos anys, un parc de més de 550 habitatges, dins els 1.200 habitatges cooperatius que hi ha actualment a Catalunya. Una resposta imprescindible, des del cooperativisme i amb un important aval internacional, davant la necessitat d’habitatge assequible que hi ha a Catalunya.
Com que no tenim ànim de lucre, les sòcies que entrin a viure als nous projectes ho faran a preu de cost. Cada comunitat haurà d’aportar col·lectivament entre el 8% i el 12% del cost total de la promoció en forma de capital social, retornable en cas que alguna sòcia decideixi marxar del projecte. La cooperativa mantindrà la propietat dels habitatges, i les sòcies gaudiran d’un dret d’ús permanent amb quotes mensuals entre un 10% i un 40% per sota del mercat.
Tots els habitatges es construiran seguint criteris d’alta eficiència energètica i inclouran espais i serveis compartits per fomentar la vida en comunitat. Amb una certificació energètica A, els edificis comptaran amb plaques fotovoltaiques per a l’autoproducció d’energia, sistemes de reciclatge d’aigües grises, monitoratge de consums energètics i una xarxa de telecomunicacions compartida. David Guàrdia, co-coordinador de Sostre Cívic, ha destacat la singularitat de cada projecte: “Els projectes de Lleida i Manresa es construiran amb sistemes industrialitzats per reduir temps i costos, minimitzant l’impacte mediambiental i augmentant la qualitat dels acabats; els de Granollers i Vilafranca del Penedès es construiran amb fusta i disposaran de vehicles de mobilitat elèctrica compartida”. També ha subratllat que els projectes de Barcelona tindran un impacte social innovador: l’edifici de Sant Andreu serà inclusiu, amb places reservades per a persones amb discapacitat intel·lectual, i el projecte de Sarrià, ‘Can 70’, serà el primer habitatge cooperatiu exclusiu per a persones grans, amb serveis compartits per a la cura de la vellesa.
Suport públic per impulsar el ‘model vienès’ a Catalunya
Els projectes finançats, en una primera fase, seran set en total i s’ubicaran en sòl públic cedit pels ajuntaments de Barcelona, Lleida, Manresa, Granollers i Vilafranca del Penedès, amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya. A més, la majoria de les promocions comptaran amb fons NextGenerationEU gestionats per la Generalitat, destinats a la construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients. Més endavant es finançaran projectes que suposaran més de 100 nous habitatges, també sobre sòl municipal encara per decidir. Aquest projecte posa la primera pedra d’un model d’habitatge cooperatiu que vol replicar l’èxit de ciutats europees com Viena o els Països Baixos i Dinamarca, on més del 25% del parc d’habitatge és gestionat per cooperatives o entitats no lucratives, amb sòl i suport públic.
María Sigüenza, responsable de país del CEB
Per evidenciar aquesta col·laboració, ha intervingut Lídia Guillén, secretària d’Habitatge del Govern de la Generalitat, que ha saludat “la iniciativa dels ajuntaments que han apostat pel model de cessió d’ús, que va més d’enllà de construir un habitatge i serveix per transformar tota la societat on intervenen també drets socials i treball”.
Al seu torn, María Sigüenza, responsable de país del CEB, ha destacat que “estem orgullosos de donar suport a aquest projecte, ja que invertir en habitatge assequible s’alinea amb les prioritats del nostre Marc Estratègic 2023-2027. A través d’aquest préstec, el nostre objectiu és contribuir a un futur en el qual totes les persones tinguin accés a un lloc segur i assequible per a viure, especialment aquelles que són social i econòmicament vulnerables, incloses les persones amb mobilitat reduïda o discapacitats intel·lectuals”. El CEB és un banc multilateral de desenvolupament la missió única del qual és promoure la cohesió social en els seus 43 estats membres en tota Europa. El CEB finança inversions en sectors socials, incloent-hi educació, salut i habitatge assequible, amb un enfocament en les necessitats de les persones vulnerables.
Carlos Alcoba, president de Sostre Cívic, ha defensat la capacitat i solvència del cooperativisme per garantir el dret a l’habitatge, impulsat i gestionat per les mateixes sòcies de manera democràtica: “garantim que aquests habitatges quedaran per sempre fora del mercat especulatiu, i els futurs excedents que puguem obtenir es reinvertiran en més habitatges”. Amb aquestes paraules, ha fet una crida a les administracions perquè continuïn apostant per models no especulatius, sense ànim de lucre i de gestió comunitària per ampliar el parc d’habitatge social protegit, avançant cap a estàndards europeus.
Tot el detall dels projectes finançats es podran contemplar durant el mes de novembre en una exposició al Bloc4BCN a Can Batlló.
Sòcies de la Taula de Gent Gran de Sostre Cívic presenten a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya una sèrie de propostes per a facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, que ofereix una alternativa a les residències tradicionals.
El passat dimecres 28 de febrer Sostre Cívic va comparèixer a la ponència de la Proposició de llei de la gent gran, dins la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya, per a defensar la seva visió sobre l’envelliment actiu i la necessitat de promoure models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans. La participació de la cooperativa va anar a càrrec de Carme Vega, membre del seu Consell Rector; Josep Maria Ricart, del grup impulsor de Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a Catalunya; i Jaume Elias, del grup impulsor de Can70, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. Tots tres són socis de Sostre Cívic i participen de la Taula de Gent Gran de la cooperativa, l’espai de participació que aglutina tots els projectes i grups de sòcies que desenvolupen projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específics per a la gent gran.
Durant la seva compareixença, les sòcies representants de Sostre Cívic van exposar la seva visió sobre la necessitat de superar la concepció de l’envelliment com una etapa de deteriorament inevitable. “Cal un nou enfocament que deixa enrere la vellesa com un deteriorament físic i mental inevitable i irreversible, passant a ser un procés dinàmic, actiu i amb oportunitats” va reivindicar Carme Vega davant els diputats i diputades de tots els grups polítics del Parlament presents a la sessió. Va defensar incorporar al text de la futura Llei una aposta clara per la desinstitucionalització de les cures i l’atenció a les persones grans, amb l’objectiu de promoure un model que permeti l’estada a casa i que els serveis d’atenció i sanitaris s’adaptin a aquesta realitat. En aquest sentit, van presentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a una opció viable per a garantir una vida digna i autònoma en la vellesa. Aquest model sense ànim de lucre ofereix a les persones grans un espai de vida comunitari que combina independència, suport mutu i serveis de cura, tot promovent la governança democràtica i l’autogestió per part dels usuaris.
La intervenció de les representants de Sostre Cívic va ser acompanyada per una sèrie de propostes concretes dirigides a ser incorporades al cos de la futura Llei de Gent Gran que prepara el Parlament, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu per a la gent gran. Entre aquestes propostes es troben:
El reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a tipologia de servei d’atenció.
L’accés a finançament preferencial, subvencions i avals públics.
Incorporació en la Cartera de serveis de les cures que es proporcionen dins de les cooperatives, incloent-hi requisits de qualitat i formació per al personal.
L’establiment d’incentius fiscals per a cooperatives i persones que hi contribueixin.
L’accés a terrenys i edificis per a la construcció d’habitatges cooperatius.
Amb aquesta iniciativa, Sostre Cívic busca impulsar un canvi de paradigma en la manera d’abordar l’envelliment de la població. La cooperativa considera que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot esdevenir una peça clau per a construir un futur on les persones grans puguin gaudir d’una vida plena i activa, participant activament de la societat.
No és el primer cop que la Comissió de Drets Socials debat al voltant de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i, en concret, del model específic per a la gent gran. El 18 de maig de 2022 aquesta mateixa Comissió va aprovar la resolució 374/XIV que reconeixia el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també per a la gent gran, i la importància de dotar-los de recursos i incloure’ls a la cartera de serveis.
Podeu veure les aportacions de Sostre Cívic al Parlament en aquest vídeo:
Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.
El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.
El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.
Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.
Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.
Yabel Pérez (Sostre Cívic), Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres) i Lorenzo Vidal, a l’acte del passat dijous.
Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?
La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.
Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.
Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives“sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat.
Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.
Les bases socials de les dues entitats s’uneixen per consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne
Dijous 28 de setembre presentaran l’acord en un acte a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i debatre al voltant de les sinergies entre moviment pel dret a l’habitatge i cooperativisme
Estem emocionats de compartir una notícia que marca un moment històric per a la nostra organització i per al moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya.
El pròxim dijous, 28 de setembre, a les 19h, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38), Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presentarem un acord que uneix les bases socials de les dues entitats en una col·laboració destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne. Aquest acord és una fita important, ja que és el primer d’aquestes característiques, a Catalunya, entre una organització del moviment pel dret a l’habitatge i una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús.
Els principis d’aquesta unió (que es va aprovar en la nostra Assemblea del passat 30 de juny) tenen com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge per a tothom, assegurant que les persones puguin viure en habitatges dignes i assequibles exercint els seus drets i apostant per alternatives a la compra i el lloguer com l’habitatge cooperatiu. Mitjançant aquest acord, tots els socis de Sostre Cívic es converteixen en afiliats del Sindicat de Llogateres, obtenint avantatges com assessorament legal gratuït i quotes reduïdes d’afiliació. Al mateix temps, el Sindicat de Llogateres es converteix en sòcia col·laboradora de la nostra cooperativa, i els seus afiliats tindran preferència (respecte a noves incorporacions de sòcies) en la inscripció als nostres projectes d’habitatge cooperatiu.
Una part emocionant d’aquest acord és la nostra voluntat de compartir informació entre les dues organitzacions i d’explorar la possibilitat de cooperativitzar edificis de persones llogateres en lluita. Aquesta iniciativa segueix el principi de compra preferent d’immobles de lloguer privat de manera col·lectiva per part de persones llogateres, una pràctica que ja ha tingut èxit a països com Suècia i Dinamarca i que ha contribuït a augmentar significativament el nombre d’habitatges cooperatius disponibles.
A més, el conveni estableix el dret del Sindicat de participar activament en les nostres activitats, contribuir econòmicament a la nostra sostenibilitat i influir en els nostres òrgans de govern. De la mateixa manera, Sostre Cívic promourà l’afiliació de ple dret dels seus membres al Sindicat de Llogateres, creant així una col·laboració profunda i mútuament beneficiosa.
Per presentar aquest històric acord i debatre les oportunitats del moviment cooperativista d’habitatge, us convidem a l’acte conjunt que tindrà lloc el dijous 28 de setembre a les 19h a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. En aquesta ocasió, els representants de Sostre Cívic i del Sindicat de Llogateres explicaran detalladament l’acord. A més, comptarem amb la participació de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui introduirà el debat sobre els models de cooperativisme i les sinergies amb els moviments socials.
Aquesta unió és un pas ferm més en la nostra lluita pel dret a l’habitatge, entenent-lo com un bé d’ús i no una mercaderia. Estem emocionades de treballar colze a colze amb el Sindicat de Llogateres en la defensa d’aquest dret fonamental.
Vam participar en més de 10 activitats del programa de l’International Social Housing Festival entre debats, visites i intercanvis
Les Nacions Unides van formalitzar l’entrega del Premi Plata World Habitat a Barcelona al Palau de Congressos de Barcelona
Acte d’inauguració de l’International Social Housing Festival al Palau de Congressos
Sostre Cívic es va bolcar a l’International Social Housing Festival (ISHF) celebrat a Barcelona els passats 7, 8 i 9 de juny. Aquest és el congrés d’habitatge social més important d’Europa, organitzat per Housing Europe, que té com a objectiu promoure solucions innovadores i sostenibles en l’àmbit de l’habitatge social. En aquesta edició a casa nostra, que va reunir més de 2000 persones d’arreu del món, Sostre Cívic va participar en més de 10 activitats durant els 3 dies del festival, organitzant i col·laborant en jornades i seminaris rellevants. Vam aprofitar aquesta trobada internacional per mostrar el nostre model d’habitatge cooperatiu. Vam reivindicar la via cooperativa catalana com a referència internacional per accedir al dret a l’habitatge de manera integral i sostenible, optimitzant l’eficiència energètica i fent front als reptes socials, econòmics i mediambientals.
Durant el Festival, es va formalitzar l’entrega del Premi Plata 2023 World Habitat de les Nacions Unides a Sostre Cívic. Aquest premi reconeix la nostra feina en oferir una alternativa assequible, sostenible i ètica als models tradicionals de propietat i lloguer, desafiant el significat que té per a les persones el fet de tenir un sostre.
Durant el Festival Internacional de l’Habitatge Social, Sostre Cívic va participar en diverses activitats significatives. Va provocar especial interès la nostra experiència en promocions d’habitatge cooperatiu especial per gent gran. Hi vam parlar a la jornada sobre habitatge col·laboratiu i pràctiques d’atenció innovadora, organitzada per la Universitat de Bristol, i en una altra sessió amb l’entitat holandesa ZorgSaamWonen. Vam compartir experiències i investigacions sobre la intersecció entre habitatge col·laboratiu, cures i envelliment.
Fotografia dels premiats pels World Habitat Awards de les Nacions Unides
També vam tenir temps per abordar la renovació massiva de l’habitatge assequible i la transició energètica en diferents seminaris, compartint l’estratègia de Sostre Cívic i intercanviant idees i solucions sobre models d’habitatge cooperatiu i sostenibilitat ambiental i social amb altres experiències internacionals en aquest àmbit.
L’objectiu d’aquesta xarxa és recolzar la creació d’habitatges cooperatius assequibles, intercanviar coneixements entre els diferents grups d’interessats i obtenir finançament a través del BEI (Banc Europeu d’Inversions) per a cooperatives d’habitatge a petita escala. Les intervencions es van centrar a aprofundir com es poden assolir aquests objectius, tenint en compte que en cada país o regió els problemes venen determinats per les circumstàncies locals.
A més a més, dins del Festival es va presentar el llibre “Cohousing in Barcelona”, editat per Actar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, disponible en versions en anglès i català. Aquest llibre recull una interessant recopilació de projectes d’habitatge cooperatiu a Barcelona, tan acabats com en construcció. Explica com es gestiona el procés de cohabitatge en termes d’arquitectura, urbanisme, finançament, legalitat i fiscalitat, i aprofundeix en l’experiència de viure en una comunitat alimentada per l’esperit cooperatiu. Surten de manera destaca els nostres projectes a la capital: Princesa49, La Balma i Cirerers.
Visita a La BalmaVisita a Cirerers
En aquests projectes, Sostre Cívic va organitzar visites per als participants de l’ISHF, que van tenir l’oportunitat de conèixer de prop els resultats concrets del nostre model i l’impacte positiu que Sostre Cívic ha tingut en la comunitat i en la vida dels residents. Els assistents van poder veure de primera mà els espais residencials dissenyats tant per viure en comunitat com per proporcionar un sostre digne a preu assequible i estable per les nostres sòcies.
A més de les visites als edificis, Sostre Cívic va impulsar i organitzar un sopar de networking durant l’ISHF conjuntament amb la Sectorial d’Habitatge de la XES i la xarxa internacional CoHabitat. El sopar es va celebrar a la Nau Bostik i va reunir més de 200 persones entre representants institucionals locals i entitats internacionals del camp de l’habitatge cooperatiu com Cooperative Housing International, Xarxa CoHabitat, UrbaMonde o Habitat Participatif France. També representants de nombrosos projectes de tot el món van mostrar el compromís d’impulsar el model en xarxa, i van repassar la trajectòria viscuda amb l’exemple del treball de les entitats de la ciutat amfitriona i les claus per continuar creixent i aportant referències viables a la societat. En un ambient distès, es van poder intercanviar experiències de projectes i establir vincles que facilitaran la transferència de coneixement entre persones de diferents països i ajudarà a expandir el model a nous territoris.
Sopar de networking internacionalSopar de networking internacional
Per acabar, el darrer dia de l’esdeveniment es va presentar públicament la Xarxa Europea de Community Land Trust (CLT). Un “CLT” és una estructura comunitària que adquireix i conserva terres amb l’objectiu de proporcionar habitatge assequible i promoure el bé comú. Al Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica o els Països Baixos hi ha més de 300 CLT. El conveni ESAL de Barcelona (del qual forma part la XES i HABICOOP) forma part i és impulsora d’aquesta nova xarxa internacional. El conveni es va reivindicar com a estructura públic-comunitària per alliberar sòl accessible a fundacions d’habitatge social i habitatges cooperatius en cessió d’ús. Aquesta Xarxa Europea connectarà i catalitzarà el moviment, a més d’augmentar la capacitat d’innovació dels CLT per actuar com a solució per a habitatges sostenibles i assequibles.
Una excel·lent oportunitat per fer xarxa internacional
Aquesta va ser la segona vegada que participem en l’ISHF, després de la nostra exitosa participació en l’edició anterior a Hèlsinki. La nostra participació en l’ISHF de Barcelona va ser una oportunitat única per connectar-nos amb altres agents del canvi en l’àmbit de l’habitatge social a escala internacional. L’ISHF va ser un espai de debat i intercanvi de coneixements amb professionals, acadèmics i activistes de tot el món reunits per abordar els desafiaments i les solucions en matèria d’habitatge social. A través d’aquest intercanvi, vam ampliar la nostra xarxa de contactes i vam reforçar les nostres estratègies per abordar els reptes actuals en matèria d’habitatge.
En conclusió, el nostre testimoni a l’ISHF de Barcelona és una demostració del compromís en la promoció de l’habitatge assequible, sostenible i inclusiu. Aquest festival ens va oferir una plataforma única per connectar-nos amb altres agents del canvi i contribuir a la construcció d’un món on tothom tingui accés a un habitatge digne fora del mercat.
La trobada també va comptar amb una manifestació de prop de 400 persones pel centre de Barcelona reclamant suport públic a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Barcelona va acollir el darrer cap de setmana una trobada de més de mig miler de sòcies de diferents grups i projectes d’habitatge cooperatiu de Catalunya i tot l’estat
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori, lideren la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa que ha recollit el suport de diferents administracions i entitats de tot l’estat
El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.
Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Acte inaugural del Fòrum amb diferents dones representants entitats, moviments i administracions que treballen pel dret a l’habitatge.
Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge
Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.
L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.
Signatura de la Declaració de Barcelona
La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.
Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.
Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.
El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:
Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.
També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.
Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu
El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:
Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.
El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats
Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques.
Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars.
Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.
Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns.
I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.
Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.
També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència i 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.
Celebrat a Hèlsinki (Finlàndia), Sostre Cívic comparteix les seves experiències d’èxit en finançament, consolidació de projectes i col·laboració pública
La pròxima edició del festival internacional se celebrarà a Barcelona durant el març de 2023
Amb l’objectiu d’ampliar el treball en xarxa i l’intercanvi de coneixements i pràctiques amb actors del cooperativisme d’habitatge d’altres països, impulsat per la recentment creada comissió internacional de Sostre Cívic, durant el 14 i 16 de juny vam participar, per primera vegada, de l’International Social Housing Festival (ISHF), que enguany es va celebrar a Hèlsinki (Finlàndia).
Una petita delegació de membres del Consell Rector i l’equip tècnic de Sostre Cívic van participar en la trobada internacional per difondre l’activitat de la nostra cooperativa. Especialment, de manera activa, a les activitats que formaven part del Collaborative Housing Day (Dia de l’Habitatge Col·laboratiu), organitzat per la xarxa Co-habitat Network el dimecres 15 de juny dins del marc del programa del Festival. Ubicat a la Biblioteca Central Oodi, un dels equipaments públics més espectaculars de Hèlsinki, durant tot el dia van tenir lloc taules rodones, discussions, tallers i dinàmiques d’enxarxament amb entitats afins.
La jornada va començar amb la intervenció de les representants d’Housing Europe, l’Ajuntament de Hèlsinki, World Habitat i Habitat International Coalition. Un cop acabades les presentacions, Sostre Cívic va participar en la taula rodona sobre resiliència i cohabitatge, explicant com l’assequibilitat i estabilitat, la creació de comunitats fortes i la sostenibilitat i eficiència energètica fan d’entitats com Sostre Cívic, actors imprescindibles per construir una societat més resilient.
Tot seguit, la xarxa centro-sud-est-europea de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús MOBA Housing SCE, va protagonitzar una taula rodona per debatre sobre les estructures de finançament de projectes cooperatius als països de l’Europa Central i del Sud-est. Sostre Cívic vam poder compartir, com a convidats a la taula, els nostres propis mecanismes financers, generant expectació i interès per la fórmula “Tornassol” de títols participatius i la seva eficàcia a l’hora d’impulsar nous projectes.
A l’hora de dinar, els diferents membres de la delegació de Sostre Cívic vam poder intercanviar experiències en diferents taules, de manera simultània, amb altres entitats referents de l’habitatge social i col·laboratiu de Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Sèrbia, Eslovènia, Regne Unit i Catalunya. L’oportunitat ens va permetre debatre al voltant dels diferents contextos on s’estan desenvolupant projectes amb un mateix objectiu: garantir el dret a l’habitatge de manera col·lectiva, assequible i sostenible.
Aquest esperit de comunitat a Malta house també el vam veure durant les visites a altres projectes de cohabitatge de la ciutat de Hèlsinki: Kotisatama i Sumppi. Aquests, amb el de Malta House, han estat realitzats durant els darrers 10 anys i van des dels 39 a 63 unitats per edifici. El projecte de Kotisatama, a més, és un cohabitatge exclusiu per a persones grans. Tots tres han estat construïts en sòls municipals de la capital finlandesa, en forma d’arrendament durant 80 anys (l’ajuntament de Hèlsinki guarda la propietat del 75% del sòl total de la ciutat). Les persones habitants han estat involucrades en el disseny dels edificis mitjançant processos participatius, totes les decisions es prenen sota criteris democràtics horitzontals i tots els projectes comptem amb unitats habitacions petites que van dels 37 als 70 m² i àmplies zones comunes (fins a 500 m²) com biblioteques, sales polivalents, jardins i, a Finlàndia no pot faltar, saunes comunitàries!
Això sí, malgrat que totes aquestes característiques coincideixen amb el model que desenvolupem a casa nostra, allà cada projecte és propietat d’una empresa de capital social limitat, en la qual els residents compren accions equivalents al valor de mercat de les seves llars, menys el valor de la terra que es manté a la ciutat.
Barcelona serà la seu del Festival al març de 2023
Anteriorment, i tornant al programa oficial del Festival, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar públicament que la ciutat serà la seu de la pròxima edició de l’ISHF. L’esdeveniment a la capital catalana tindrà lloc del 21 al 24 de març del 2023. Javier Burón, director d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar que la trobada catalana servirà, necessàriament, per fer de testimoni de diferents models d’habitatge emergents que en un futur pròxim s’enfrontaran als reptes del món actual. Aprofitant la cita, nombroses persones participants de diferents organitzacions catalanes vam contrastar unes primeres idees al voltant del festival barceloní, durant diferents trobades informals que vam tenir amb delegades de la Diputació de Barcelona, l’equip de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Habitat3, entre d’altres.
El dijous 16, darrer dia de festival, Sostre Cívic vam poder participar en una darrera ponència dins un seminari organitzat conjuntament pels ajuntaments de Barcelona i Bolonya. En aquesta ocasió vam compartir les nostres experiències sobre diferents vies de col·laboracions públic-cooperatives, explicant casos d’èxit a Catalunya com La Balma, Palafrugell o Clau Mestra, identificant, pel públic internacional, els reptes que tenim endavant a Catalunya per consolidar el suport públic a la via cooperativa al dret a l’habitatge.
Un cop ja finalitzat el festival, i gràcies a les diferents trobades i feina d’enxarxament, Sostre Cívic continuarà treballant en l’àmbit internacional amb Urbamonde, Co-habitat network i MOBA Housing SCE. L’objectiu és continuar desenvolupant un projecte de col·laboració entre entitats que trenqui fronteres i faciliti un flux estable de coneixement i bones pràctiques, alhora que permeti detectar noves oportunitats de finançament per enfortir les nostres entitats.
Podeu trobar més informació sobre el Collaborative Housing Day al següent enllaç.
Intervenció d’Adriana Allen, presidenta d’Habitat International Coalition: “Why are collaborative housing models needed today?“
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments