Categoria: Inclusió social

Debat: “Arquitectura inclusiva i accessible a l’habitatge cooperatiu”

14.12.2023

Crònica del debat “Arquitectura inclusiva i accessible a l’habitatge cooperatiu”, que va tenir lloc el 29 de novembre de 2023 a Barcelona.

Com podem fer una arquitectura inclusiva on estigui integrada tota la diversitat social, però sobretot de les persones amb discapacitat? La diversitat funcional ens afecta i interpel·la a totes per igual, no només a nivell col·lectiu com a societat, sinó fins i tot considerant que en patir un accident, una malaltia, en la nostra infància o vellesa, totes passem per aquesta dependència. L’arquitectura inclusiva i l’accessibilitat universal estan al centre del debat arquitectònic els últims anys, i ens sembla essencial abordar aquesta discussió des de l’habitatge cooperatiu, quan parlem de noves formes d’habitar, de fer comunitat i de construir projectes on les persones estan al centre.

Es tracta d’un tema molt rellevant a la nostra cooperativa, ja que actualment estem desenvolupant a Barcelona una promoció d’habitatge que inclourà una comunitat inclusiva amb persones amb discapacitat intel·lectual i que impulsem de la mà del Grup Cooperatiu TEB. Per tant, aquest debat es complementa i genera sinergies amb el projecte d’habitatge cooperatiu de Sant Andreu per reflexionar i establir una concepció de l’arquitectura inclusiva com eix d’acció de l’entitat.

L’esdeveniment va tenir lloc a l’Aula Ronda, cedida pel Col·lectiu Ronda, amb prop de 30 assistents. En aquesta ocasió, vam comptar amb participació dels arquitectes Pau Vidal i Yaiza Terré; la Marta Bordas (Som Hàbitat), doctora arquitecta especialitzada en accessibilitat universal; i el Carlos A. Wandosell, d’AWA Estudio.

Una arquitectura accessible per millorar la vida de totes

Durant la seva intervenció, Marta Bordas va destacar la necessitat de crear entorns que siguin accessibles per a totes les persones, independentment de les seves característiques individuals, i va subratllar que aquest enfocament no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó que millora la qualitat de vida per a tothom.

“L’objectiu és arribar a fer dissenys que tinguin en compte a tothom, que ens incloguin a totes. Que ningú s’hagi d’adaptar o s’hagin de fer elements d’integració específics”
Marta Bordas

Un dels exemples que va proporcionar va ser la importància de tenir en compte les dimensions de les cadires de rodes en el disseny d’espais, com ara les portes, passadissos i lavabos, per garantir l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. També va fer referència a la importància de considerar les necessitats de les persones amb discapacitat visual en el disseny dels espais, com ara l’ús de senyalització tàctil i altres elements que facilitin la seva orientació i mobilitat.

Alguns projectes arquitectònics amb mirada inclusiva

En Pau Vidal i la Yaiza Terré són l’equip d’arquitectes que estan dissenyant el projecte de Sant Andreu de la nostra cooperativa. Serà l’edifici d’habitatges cooperatius més gran que s’hagi fet mai a Catalunya i Espanya, i el primer a incloure una comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, acompanyada pel grup cooperatiu TEB.

Els arquitectes, durant la seva intervenció, ens van explicar les característiques principals del disseny arquitectònic de l’edifici del projecte de Sant Andreu, i com va ha estat el procés en l’àmbit participatiu. El projecte està dissenyat per ser sostenible i eficient energèticament, i inclou espais comuns i privats que estan adaptats a les necessitats diverses que podem tenir totes les persones.

“Serà un edifici comprensible intuïtivament, fàcil d’entendre. Tots els nivells de l’edifici són iguals i l’espai comú sempre està situat al mateix punt.”
Pau Casals

El debat va concloure amb la intervenció de Carlos A. Wandosell, d’AWA Estudio, que ens va presentar el seu projecte arquitectònic d’un centre de persones amb gran discapacitat a Palma de Mallorca, amb quatre usos diferents dins el mateix edifici: residències, centre de rehabilitació, centre de valoració i centre base.

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️

*Ens disculpem per avançat per la qualitat del so…

I si t’interessa aquest debat, et recomanem revisar també les edicions anteriors:

2022: Perspectiva de gènere en l’arquitectura residencial
2021: Les cures i l’arquitectura residencial
2020: Participació comunitària i co-disseny en arquitectura residencial
2019: Habitatge cooperatiu: sostenibilitat vs assequibilitat
2018: L’arquitectura com a eina de transformació social

Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”.

Entren a viure les primeres veïnes de l’habitatge social cooperatiu de Valls

21.03.2023

Avui s’ha fet el lliurament de claus dels primers habitatges del projecte impulsat per la cooperativa Sostre Cívic, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

S’inicia ara una segona fase d’inscripcions oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’HPO.

Valls ja compta amb el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: aquest matí representants de l’ajuntament del municipi i de Sostre Cívic hem entregat les claus de casa seva a les primeres sòcies que entraran a viure a l’edifici acabat de reformar.

El projecte, que es va presentar públicament el 5 d’octubre de l’any passat, és un immoble fins ara en desús i propietat d’una entitat financera que Sostre Cívic vam adquirir per oferir accés a l’habitatge digne i a preu de cost. L’edifici consta de 15 habitatges, 13 dels quals són habitatges cooperatius d’entre 39 i 86 m² en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. La resta i l’escala B pertanyen a l’ajuntament de Valls i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Els habitatges assignats formen part del 5 destinats preferentment als col·lectius més vulnerables que el mercat immobiliari deixa fora (persones menors de 35 anys, famílies monoparentals i majors de 65 anys). En aquesta línia, Jordi Cartanyà Benet, primer tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge i d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat de l’Ajuntament de Valls ha volgut destacar el caràcter social del projecte i ha afirmat que “en una situació com l’actual del mercat immobiliari complexa, és important per la ciutat disposar d’aquesta tipologia de vivendes, a preus raonables i estables en el temps per facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania”.

Una alternativa d’accés a l’habitatge que ja és una realitat

El projecte és el primer de Sostre Cívic a Camp de Tarragona, però el desè que comença la convivència des que ho va fer en 2018 Princesa49 (la iniciativa d’habitatge cooperatiu pionera a Barcelona), sumant actualment més de 130 habitatges cooperatius en total.

En aquests cinc anys Sostre Cívic ens hem convertit en una de les entitats de referència en aquest model de tinença amb més de 1.100 socis i sòcies arreu del territori i l’impuls de 26 projectes. La nostra trajectòria s’ha vist recentment reconeguda internacionalment amb dos dels guardons més importants a escala mundial: el premi Plata d’habitatge de les Nacions Unides i el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea. Tots els habitatges que gestionem segueixen el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, una alternativa no especulativa i de gestió col·lectiva i democràtica. Un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable.

En el cas del projecte de Valls, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 230 i 550 €, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 4.200 €.

Què és Sostre Cívic i com funciona el model d’habitatge cooperatiu?
Consulta les nostres ‘preguntes freqüents’

Habitatges disponibles per a noves incorporacions

Avui s’inicia també una segona fase d’inscripcions al projecte de Valls oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) i que vulguin entrar a viure en algun dels 10 habitatges disponibles. Les persones empadronades al municipi de Valls tindran prioritat d’accés en el cas de coincidir diverses inscripcions a la vegada. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial.

El dijous 30 de març hi ha prevista una sessió informativa i posterior visita a l’edifici amb l’objectiu que totes les persones interessades puguin conèixer els habitatges i resoldre els possibles dubtes sobre el projecte. Serà el dia 30 a les 17h30 al Centre Cívic de Valls, i en aquesta pàgina es poden trobar tots els detalls i el formulari d’inscripcions.

Enfortim el cohabitatge social i inclusiu gràcies al projecte Singulars

28.11.2022

Volem potenciar que el cohabitatge cooperatiu incorpori persones en situació de vulnerabilitat en habitatges socials destinats, per exemple, a joves extutelades, dones víctimes de violència masclista o persones amb diversitat intel·lectual.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ja fa anys que s’estén a casa nostra, generant cada cop més interès i consolidant-se com una alternativa real en l’accés a l’habitatge. En l’actualitat, un dels reptes que més s’està treballant des del sector és l’impuls d’aquest model com a eina per cobrir les necessitats habitacionals i de convivència de les persones amb situació de vulnerabilitat.

Per tal de fer-ho possible, diferents entitats del sector ens hem aliat per desenvolupar un projecte transversal i pioner a tot el territori català. Aquest projecte, que porta per títol ‘Enfortim l’habitatge social i inclusiu en el cohabitatge cooperatiu’, ha rebut l’adjudicació d’un projecte Singulars de la Generalitat de Catalunya i podrà potenciar que l’habitatge cooperatiu incorpori persones en situació de vulnerabilitat en habitatges socials destinats, per exemple, a joves extutelades, dones víctimes de violència masclista o persones amb diversitat intel·lectual.

En aquest moment de creixement i impuls generalitzat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, considerem clau assegurar el seu compromís amb els valors socials d’integració i d’acollida de la diversitat. No només per la coherència amb el propi model, sinó sobretot pel potencial efecte democratitzador i enriquidor del conjunt de la ciutadania i per la incorporació de formes d’innovació social pel que fa als models de convivència i de comunitats de veïnes.

Què farem en el marc d’aquest projecte?

Algunes de les actuacions previstes en el marc del projecte són:

La generació d’espais de reflexió i de laboratori de continguts, així com de caixa d’eines i recursos pràctics per impulsar la incorporació d’habitatges socials als projectes d’habitatge cooperatiu.
Accions de recerca i innovació per facilitar i impulsar l’habitatge cooperatiu social i inclusiu
L’aplicació dels resultats de les actuacions anteriors per a l’impuls de l’habitatge social en les cooperatives d’habitatge existents, entre d’altres.
Campanya de visibilització i difusió de l’habitatge cooperatiu social entre els agents del sector i també adreçada al públic general
Creació del grup cooperatiu per impulsar l’habitatge cooperatiu social i inclusiu

Les entitats impulsores i col.laboradores d’aquest projecte som expertes en els diferents camps necessaris per innovar i impulsar l’habitatge cooperatiu social i inclusiu, que a més permetrà generar més serveis, ampliar el mercat social i incrementar l’impacte de la seva activitat. Nosaltres som:

En concret, a Sostre Cívic, aquest projecte ens dona l’oportunitat de:

Conèixer millor la realitat socioeconòmica de les sòcies usuàries de la cooperativa
Establir circuits i processos interns per a la gestió dels habitatges destinats a la Mesa d’Emergències
Iniciar el projecte de comunitat inclusiva ubicat a Sant Andreu, posant especial focus en la dimensió d’inclusió.

Entreguem a Palafrugell el primer habitatge social amb la Mesa d’emergències

15.07.2022

És el primer pis d’emergència de tot l’estat que es convenia amb serveis socials a través d’un projecte d’habitatge Cooperatiu en cessió d’ús

Conjuntament amb l’Ajuntament de Palafrugell ja hem fet entrega del primer habitatge d’emergència de Ponent, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del municipi. La persona adjudicatària del pis, que fins ara vivia en situacions d’infrahabitatge, ha estat seleccionada per la Mesa d’Emergències de l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), i se sumarà a la resta de sòcies de la cooperativa que des de 2020 conviuen en l’immoble situat al carrer Ponent. D’aquesta manera, serà el primer pis d’emergència en tot l’estat que es convenia amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un projecte d’habitatge Cooperatiu en cessió d’ús.

Aquest acord és fruit del conveni signat el novembre de 2019 entre Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palafrugell. Com a cooperativa vam comprar l’edifici propietat d’una entitat bancària que, malgrat que ja estava acordat la seva venda amb un fons d’inversions internacional, vam poder rescatar mitjançant el dret de tanteig. Aquest va ser el segon edifici adquirit amb aquest procés fent ús del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, que permet el dret d’adquisició preferent a favor d’administracions o de promotores socials (com ho és Sostre Cívic). D’acord amb el conveni, l’aportació municipal destinada a finançar parcialment la compra va ser de 40.000 € (entre els anys 2019 i 2020). El cost de l’adquisició per a Sostre Cívic va ser de 345.200 € que van ser finançats per l’Institut Català de Finances (ICF).

L’edifici de Ponent consta de 6 habitatges de diferents tipologies i qualificats de de Protecció Oficial (HPO). La totalitat dels habitatges han estat destinats a unitats de convivència de persones empadronades a Palafrugell i amb ingressos no superiors a 3,5 vegades l’IRSC. Però, mitjançant el citat conveni, es van reservar 2 dels habitatges per a persones amb risc d’exclusió residencial, i gestionats a través de la Mesa d’emergències de Catalunya i dels serveis socials del mateix Ajuntament.

Per a nosaltres, aquest acord pioner a l’estat demostra que l’habitatge cooperatiu és un model d’èxit per a garantir el dret a l’habitatge per a persones en risc d’exclusió, alhora que permet recuperar patrimoni en desús traient-lo per sempre del mercat especulatiu. Ja estem en negociacions amb diferents ajuntaments per replicar aquest model en altres indrets de Catalunya.

Les cures i l’arquitectura residencial

3.12.2021

Ahir vam celebrar per quart any consecutiu el nostre debat al voltant de l’arquitectura com a eina de transformació social, una activitat que ja s’ha consolidat com una cita anual en la qual fem una reflexió més teòrica sobre l’empremta de la pràctica arquitectònica en el seu entorn social i mediambiental.

En aquesta ocasió, hem volgut conèixer altres maneres d’accedir i de dissenyar l’habitatge adaptat o amb serveis per gent gran o per persones amb diversitat funcional, més enllà de la lògica de mercat i de propietat individual. Es tracta d’un tema molt rellevant a la nostra cooperativa, ja que actualment tenim dos projectes sèniors en desenvolupament (Walden XXI i Can 70), a més de diferents grups llavor treballant-hi. Tanmateix, hem generat diverses eines i recursos de suport per aquests tipus d’iniciatives, com la guia “Cures en la convivència de persones grans”.

L’esdeveniment va tenir lloc a l’Aula Ronda, cedida pel Col·lectiu Ronda, amb prop de 40 assistents de forma presencial, i altres 40 connectades per seguir l’esdeveniment de manera telemàtica. En aquesta ocasió, vam comptar amb participació internacional, amb la intervenció de la Linda Björn, arquitecta i sòcia fundadora de l’equip Marge Arkitekter, de Suècia. La van acompanyar la Maider Azurmendi, treballadora social i responsable de cooperació comunitària del Matia instituto (Euskadi); i el Txatxo Sabater, Doctor Arquitecte, professor i investigador de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC).

Arquitectura i model salutogènic

La Linda Björn va obrir les ponències explicant els projectes i aprenentatges de l’equip de Marge Arkitekter, un estudi que construeix habitatges per la gent gran des de ja fa deu anys. La seva feina parteix d’un punt de vista salutogènic, amb l’objectiu de fer millor la vida de les persones que viuen als seus edificis combatent el seu principal problema: solitud.

Així doncs, els seus projectes es creen per aportar qualitat als sentits i sempre posant en el centre als usuaris: gent gran i professionals que els atenen, però també els familiars de la gent gran. Alguns exemples d’elements que incorporen són les cuines accessibles, perquè les persones puguin participar en les activitats quotidianes, o el treball amb colors i patrons que permet que la gent gran es pugui orientar més fàcilment i reconèixer el lloc.

“Quan una persona no pot sortir a formar part de la comunitat, la comunitat ha d’entrar a l’edifici”
Linda Björn

A més, l’arquitecta va explicar com els seus edificis estan pensats per fer activitats amb persones i col·lectius de l’entorn, amb zones comunes orientades cap enfora, i com es prioritza la possibilitat de moviment i autonomia: per convidar i facilitar que la gent passegi , s’ha de fer un entorn agradable i accessible, amb vistes a l’exterior i zones de descans que puguin ser espais de reunió improvisats.

“Viviendas para toda la vida”

A continuació, va intervenir la Maider Azurmendi per explicar el projecte “Viviendas para toda la vida”, de la Fundació Matia, una institució amb més de 130 anys d’història oferint atenció sociosanitària a Guipúzcoa per acompanyar a les persones en el seu envelliment, des de l’autonomia i l’atenció centrada en la persona.

El projecte es troba al municipi de Lugaritz i s’espera que pugui estar habitat per la primavera de 2023. “Viviendas para toda la vida” està pensat per aquelles persones grans que ja compten amb alguna persona que cuidi d’elles (sigui un familiar o un professional), per generar un entorn familiar i protector on puguin seguir sent cuidades.

Es tracta de 51 habitatges, de 2 i 3 dormitoris, per garantir habitacions separades per a la persona dependent i la cuidadora, aquesta última amb porta independent per assegurar també l’autonomia de la persona que acompanya. A més, en la línia de l’explicació de la Linda Björn, es fomenten els espais de reunió en les zones de pas, i compten amb tenir diversos espais compartits, com a menjador i cuina.

L’arquitectura residencial, clau per les cures

Per últim, el Txatxo Sabater va presentar les perspectives de l’habitatge amb serveis d’acord amb un exhaustiu estudi sobre “gerohabitació, cohabitació i emancipació” elaborat per la Diputació de Barcelona.

Amb la presentació d’un interessant repàs històric de propostes d’edificis pensats per atendre les necessitats de persones dependents, es va fer evident que l’arquitectura residencial pot ser clau per facilitar la cura de les persones que hi viuen. L’habitatge no es pot pensar per gent autònoma, mai saps quan deixarem de ser-ho.

Un dels exemples que va posar Sabater són els apartaments Sakura, de l’arquitecte Hitoshi Wakamatsu, una proposta que consisteix a fer que cada habitatge es divideixi en un de principal i un de secundari, per les diferents etapes i necessitats al llarg de la vida. Així poden conviure dues unitats de convivència relacionades, però mantenint la seva independència: gent gran a prop de la seva família, adolescents que es fan gran, dues famílies que conviuen.. etc.

”La millor manera de garantir la independència de la persona gran és mitjançant la interdependència.”
Txatxo Sabater

Per acabar, el Doctor i arquitecte va reflexionar sobre el marge existent entre que les cures siguin responsabilitat de família o de la institució. Un espai que omple el cohousing sènior com a alternativa, ja que permet autonomia i independència per a la persona, però també afavoreix els moments comunitaris.

Pots recuperar la xerrada en vídeo aquí:

I si t’interessa aquest debat, et recomanem revisar també les edicions anteriors:

2020: Participació comunitària i co-disseny en arquitectura residencial
2019: Habitatge cooperatiu: sostenibilitat vs assequibilitat
2018:L’arquitectura com a eina de transformació social

Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”

Apropem l’habitatge cooperatiu al jovent extutelat amb el Projecte Lliures

28.08.2020

El nostre projecte “Llars cooperatives per jovent extutelat” que hem presentat conjuntament amb l’entitat Punt de Referència ha estat una de les 9 iniciatives seleccionades per rebre el suport de Lliures.

Es tracta d’un pas més per poder incorporar persones en situació d’especial vulnerabilitat en els projectes d’habitatge i aconseguir que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús doni també resposta per l’accés i el dret a l’habitatge de les persones que viuen en una situació de mes vulnerabilitat.

La inclusió social com a valor del nostre model

Des del naixement de Sostre Cívic, un dels nostres principis és la inclusió de les persones en situació d’especial vulnerabilitat, com queda ja manifest a l’article 14 dels Estatuts Socials.

En aquesta línia, l’Assemblea General del 2019 va aprovar una proposta d’acord sobre els pisos d’inclusió social que definia la quantitat d’habitatges per a col·lectius de persones en situació de vulnerabilitat que cada projecte d’iniciativa general haurà de reservar segons la seva mida. Vam garantir així que, en els projectes a partir de 10 habitatges, hi hagi com a mínim un habitatge d’inclusió social, i 3 habitatges com a mínim als projectes que en tinguin més de 50.

A més, en aquest acord es marca com a objectiu general de la cooperativa que almenys el 5% del nostre parc d’habitatges total s’ha d’adreçar a persones en situació d’especial vulnerabilitat.

Per facilitar el compliment d’aquesta reserva, vam crear també un directori de possibles perfils a incorporar, així com d’entitats col·laboradores, altres recursos o programes públics que poden ser compatibles amb aquesta mesura, en faciliten la gestió i poden minimitzar l’impacte econòmic sobre el projecte.

Què és el Projecte Lliures?

És ara quan tota aquesta feina prèvia de definició i intencions es comença a materialitzar i fer realitat gràcies al Projecte Lliures! Lliures és una iniciativa que neix el 2016 per construir un fons solidari que doni suport als projectes que treballen per actuar contra el creixement i cronificació de la pobresa i exclusió social a Catalunya; impulsada per Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).

Enguany, i amb la situació d’emergència social generada per la COVID-19, Lliures ha engegat una campanya de captació extraordinària per destinar els fons recaptats a projectes socials que combaten les mancances estructurals entre la població més vulnerable que aquesta crisi ha tornat a evidenciar. .

Es van rebre 97 propostes, que van ser avaluades pels òrgans socials de Lliures, i han estat 9 finalment els projectes adjudicataris. Al costat de la nostra iniciativa, es troben propostes socials tan interessants com el Top Manta, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, o La Troca, l’escola comunitària de persones adultes del barri de Sants.

Llars cooperatives per jovent extutelat

El jovent extutelat ha d’emancipar-se en un temps rècord amb un punt de partida molt fràgil: se’ls demana de fer-ho als divuit anys, mentre l’edat mitjana d’emancipació a Catalunya és de vint-i-nou.

Amb aquest projecte volem apropar al jovent extutelat l’habitatge cooperatiu, que per la seva dimensió comunitària i per les seves possibilitats de desenvolupar-hi un projecte de vida a llarg termini, pot contribuir a donar resposta a aquestes situacions. El presentem de la mà de Punt de Referència, una associació que lluita per millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, garantint la igualtat d’oportunitats en la seva incorporació a la vida adulta.

La proposta conjunta consisteix en, durant 75 anys, transformar un habitatge cooperatiu convencional d’algun dels nostres projectes en un habitatge que es destini a joves extutelats. Punt de Referència s’encarregarà de fer un acompanyament socioeducatiu als joves, que posteriorment s’incorporaran a la dinàmica de la nostra cooperativa, i formaran part de les comissions de treball i de l’assemblea del projecte d’habitatge.

Gràcies al finançament i suport de Lliures, aquesta serà la primera experiència en el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que de caràcter permanent incorporarà persones que viuen en una situació de vulnerabilitat agreujada per una situació d’emergència. La voluntat no és la de donar resposta només per resoldre l’emergència, sinó que hi ha objectiu de permanència i de perdurabilitat. Aquest projecte redueix la barrera econòmica que dificulta l’accés a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a les persones amb menys recursos econòmics.