L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.
Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.
Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.
Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.
Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.
Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.
Hem adquirit l’habitatge del Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres, per garantir el seu dret a l’habitatge i protegir-lo de l’especulació. L’operació s’ha fet possible gràcies al suport de l’ICF i l’Agència Catalana de l’Habitatge, i representa una nova forma de col·laboració entre el cooperativisme i el moviment pel dret a l’habitatge.
L’habitatge, situat en una planta baixa del polígon Font Magués, té 55 m². L’hem adquirit al fons Divarian per un import de 54.200 €, i hi ha prevista una inversió addicional de fins a 49.000 € per rehabilitar-lo i millorar-ne l’eficiència energètica. Sostre Cívic serà la titular i gestora de l’habitatge, i en Juanjo, com a soci de la cooperativa, en tindrà el dret d’ús de manera permanent mitjançant una quota mensual equiparable al seu antic lloguer.
Aquesta operació ha estat possible gràcies a un préstec tou de l’Institut Català de Finances (ICF), bonificat per l’Agència Catalana de l’Habitatge (AHC), dins del programa per mobilitzar habitatges cap a usos socials disponibles per a promotores privades catalogades com a promotores socials, com la nostra. A canvi, Sostre Cívic en mantindrà la titularitat només durant 75 anys i, posteriorment, l’immoble s’incorporarà al parc públic d’habitatge de la Generalitat.
Una aliança per transformar conflictes en habitatge estable
La compra s’emmarca en la línia d’adquisicions de Sostre Cívic per mobilitzar habitatge cap a l’ús social. En el període recent, la cooperativa ha incorporat desenes d’habitatges, amb 74 adquisicions mitjançant tanteig i retracte en set edificis, i experiències puntuals d’habitatges dispersos per atendre situacions d’emergència de la nostra base social. Aquesta experiència reforça la idea que el cooperativisme pot ser una eina eficaç per transformar situacions d’emergència residencial en habitatge estable i assequible.
Reforçar els instruments públics per escalar el model
Per replicar a escala el que han dut a terme Sostre Cívic i el Sindicat amb el pis del Juanjo, cal actualitzar els instruments que avui tenen ajuntaments i entitats socials per mobilitzar habitatge privat cap a usos socials. Des de la cooperativa proposem:
Reforçar el finançament de l’ICF i l’AHC, ampliant el límit de préstec per habitatge fins als 150.000 € (ara només és fins a 100.000 €) i habilitant compres conjuntes amb l’administració.
Ampliar el dret de compra preferent a les llogateres d’un bloc propietat d’un fons o multipropietari que es vengui de manera conjunta, per transformar-lo en cooperativa en cessió d’ús.
Apostar per la mobilització d’habitatge existent com a via ràpida i eficient per garantir el dret a l’habitatge i combatre l’especulació.
Aquest projecte és una mostra de com la col·laboració entre moviment social, cooperativisme i administració pública pot generar solucions reals i replicables per fer front a l’emergència habitacional. “És la manera efectiva d’aturar desnonaments i treure habitatge de l’especulació”, ha assenyalat Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic d’impuls de projectes.
La Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora de Familiars de Residències, la Xarxa pel Dret a Cura i Sostre Cívic presentem un manifest conjunt per reclamar una nova Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD) que posi al centre les persones, la vida digna i el dret a rebre cures en comunitat.
El govern espanyol ha enviat al Congrés la reforma de la Llei d’Autonomia i Atenció a la Dependència (LAPAD), amb l’objectiu d’actualitzar un sistema creat fa gairebé vint anys. Segons el Ministeri de Drets Socials, la nova proposta vol millorar la qualitat de l’atenció, reduir la burocràcia i ampliar els serveis domiciliaris i comunitaris, amb especial atenció a l’autonomia personal i al dret a rebre cures en entorns de vida propis. El pla també preveu nous models de convivència col·laboratius i comunitaris o projectes de cures compartides, que obren la porta a incorporar l’habitatge cooperatiu com a part del sistema públic de cures.
Malgrat aquestes intencions, des de les entitats impulsores del manifest considerem que la proposta de reforma no garanteix encara un canvi de model real. L’aplicació de la LAPAD actual continua sent desigual entre territoris, amb una manca estructural de recursos, llargues llistes d’espera i una gestió que continua prioritzant la institucionalització per sobre de la vida en comunitat.
Per això, Sostre Cívic conjuntament amb la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, la Coordinadora Familiars de Residències, i la Xarxa Dret a Cura hem impulsat un manifest que exigeix una nova LAPAD que asseguri una atenció pública, universal i de proximitat, amb finançament suficient i coordinació efectiva entre els serveis socials, sanitaris i comunitaris.
Des de Sostre Cívic hi participem activament com a entitat promotora, aportant la nostra experiència en models d’habitatge cooperatiu sènior i projectes d’envelliment actiu, que combinen autonomia personal, suport mutu i cures comunitàries. Defensem que els habitatges cooperatius poden ser una alternativa real a les residències tradicionals, i que cal incloure’ls dins de les polítiques públiques de dependència i cures. El manifest proposa reformar en profunditat la llei estatal per assegurar una xarxa pública de serveis domiciliaris i comunitaris, millorar les condicions laborals de les treballadores de cures i garantir un sistema de finançament estable i progressiu.
“El dret a les cures és també el dret a decidir com volem viure quan som grans. Els habitatges cooperatius en cessió d’ús permeten envellir en comunitat, amb suport mutu i sense especulació”, destaquen les representants de la taula de gent gran des de Sostre Cívic.
A Sostre Cívic treballem des de fa anys de forma pionera a Catalunya per impulsar projectes d’habitatge cooperatiu per a persones grans, que permetin envellir amb autonomia, suport mutu i en entorns comunitaris.
Actualment en tenim tres en marxa: Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, actualment està en fase d’obres de rehabilitació d’un antic hotel per convertir-se, el 2026, en el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Catalunya. Can 70, en canvi, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer a construir-se en un solar públic municipal, situat al barri de Sarrià, que serà una realitat el 2027. Solterra, a Sant Hilari Sacalm, s’ubicarà també en un antic hotel, i encara està en fase de definició de projecte i cerca de finançament. Tots tres preveuen habitatges per a prop de 100 unitats amb diversos espais compartits pensats per afavorir les cures mútues, la convivència i la participació activa.
Amb aquesta i altres iniciatives, volem demostrar que el model cooperatiu pot ser clau per repensar el sistema de cures i garantir una vellesa digna i comunitària.
Hem presentat aportacions al nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 i al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible per garantir que el model cooperatiu en cessió d’ús sigui reconegut i finançat com a peça clau de les polítiques públiques d’habitatge.
El passat setembre, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va presentar el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, el primer sota la nova Llei d’Habitatge. Amb una dotació de 7.000 milions d’euros —el triple que els plans anteriors—, aquest pla defineix les línies de finançament i els criteris que guiaran les polítiques d’habitatge a tot l’Estat durant els propers cinc anys. Els seus objectius principals inclouen incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible de forma permanent, rehabilitar el parc existent i reduir l’esforç econòmic d’accés a l’habitatge.
Des de Sostre Cívic hi hem presentat esmenes per assegurar que el model cooperatiu en cessió d’ús s’integri de manera efectiva dins la política estatal. Proposem que el Pla reconegui les cooperatives d’habitatge com a proveïdores socials d’habitatge, definint-les com a entitats de l’economia social sense ànim de lucre, que garanteixen l’accés estable a preu de cost, amb quotes assequibles i gestió democràtica. També demanem que la cessió d’ús s’inclogui a totes les línies i programes de foment d’habitatge assequible, tant en sòl públic com privat.
Altres aportacions que hem traslladat al Pla del Ministeri reclamen reservar un 5% del pressupost estatal per a projectes cooperatius, limitar les ajudes exclusivament a entitats sense ànim de lucre i evitar que empreses privades de models especulatius que el mateix pla defineix com a “coliving”, “cohousing” es beneficiïn dels mateixos recursos públics.
“El nou Pla Estatal ha de prioritzar que l’habitatge social i assequible estigui promogut i gestionat per entitats sense ànim de lucre, reconeixent el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Tot i que ja té reconeixement important a Catalunya, la falta de reconeixement i finançament per part de les polítiques públiques del Ministeri impedeix que el model cooperatiu d’habitatge es pugui consolidar a altres territoris de l’estat”, ha afirmat David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic.
Contribucions al Pla Europeu
Paral·lelament, hem participat en la Consulta Pública de la Comissió Europea per al futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible, on hem aportat la perspectiva del cooperativisme d’habitatge i de l’economia social en clau europea. La importància d’aquesta consulta europea és rellevant perquè per primera vegada en una institució comunitària s’ha nomenat un comissari específicament responsable en la matèria, el socialdemòcrata danès Dan Jørgensen. La Comissió Europea reconeix així que l’accés a l’habitatge constitueix una prioritat política comunitària i està recollint opinions de ciutadanes, organitzacions i administracions de tots els estats membres per elaborar una resposta coordinada que complementi les polítiques estatals. Aquesta iniciativa busca mobilitzar inversions europees, revisar normatives d’ajuts dels estats i facilitar finançament per a habitatge assequible a escala continental.
En la nostra contribució a la consulta, que hem pogut consensuar dins de Housing Europe on participem com a membres de la Red de Vivienda Cooperativa, hem reclamat que la Unió Europea reconegui explícitament la cessió d’ús com a model jurídic i social dins de les polítiques d’habitatge assequible, i hem proposat:
Accés específic a finançament europeu i nacional per a cooperatives i entitats de l’economia social, mitjançant instruments de crèdit o inversió d’impacte.
Adaptar la normativa d’ajuts d’Estat per incloure iniciatives comunitàries sense ànim de lucre sense discriminacions.
Reservar sòl públic per a projectes de cooperatives i entitats socials.
Promoure la sostenibilitat i la innovació amb projectes de construcció en fusta, energia renovable i comunitats energètiques locals.
Regular la financerització de l’habitatge i limitar la seva especulació amb mesures fiscals sobre habitatges buits i segones residències.
Enfortir la governança democràtica incorporant les administracions locals i els actors socials en el disseny i la implementació de les polítiques d’habitatge.
Des de Sostre Cívic defensem que l’habitatge assequible no és només un repte financer o de construcció, sinó una qüestió de justícia social i democràcia econòmica, que requereix models col·lectius i solidaris de propietat i gestió. Amb aquestes aportacions, reafirmem el nostre compromís per incidir en les polítiques públiques d’habitatge, tant a escala estatal com europea, i per consolidar el model cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa real, replicable i transformadora.
El moviment català de l’habitatge cooperatiu celebra una fita històrica: una proposició de llei registrada amb el suport de la majoria parlamentària reconeix l’interès públic del model i estableix un marc legal propi a Catalunya
Aquest dimecres 9 de juliol s’ha fet iniciat oficialment al Parlament de Catalunya el tràmit per l’aprovació d’una Llei pròpia que regula i protegeix legalment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris de PSC, ERC, En Comú Podem, CUP i Junts, neix a proposta del moviment cooperatiu català, que reclama des de fa anys un reconeixement legal específic per al model.
La iniciativa dona continuïtat a la Resolució 963/XIII, aprovada el maig de 2022 per pràctica unanimitat al Parlament, que instava el Govern a impulsar aquest model i a adequar el marc legal per fomentar-ne l’expansió. Aquella resolució pionera ja reconeixia el valor públic de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i assenyalava explícitament la necessitat d’una reforma legal com la que ara es concreta.
La proposta de llei registrada avui modifica parcialment la Llei de cooperatives de Catalunya (12/2015) per crear una subsecció específica dins les cooperatives d’habitatge, amb definició pròpia, criteris socials garantits i mesures contra l’especulació. El text ha estat impulsat per la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), en coordinació amb entitats i persones jurídiques del sector.
“És una fita històrica pel moviment”, ha afirmat Lali Daví (de la sectorial d’habitatge de la XES) en la roda de premsa celebrada avui al Parlament. “El model s’ha demostrat útil, viable i amb impacte positiu. Ara cal blindar-lo perquè no es desnaturalitzi ni es desreguli”.
Un model emergent amb vocació pública i impacte social
En els darrers anys, el model de cessió d’ús ha experimentat un creixement notable a Catalunya. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges en més de 66 projectes arreu del territori —dels quals Sostre Cívic representa gairebé la meitat. Aquests projectes, promoguts per cooperatives sense ànim de lucre, es desenvolupen tant en sòl públic com en sòl privat, amb quotes que cobreixen estrictament els costos reals i amb una gestió col·lectiva. L’habitatge cooperatiu s’hi presenta com una alternativa sòlida, estable i desmercantilitzada per garantir el dret a l’habitatge.
Un estudi recentment impulsat per Habicoop confirma que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús genera beneficis clars i mesurables per a les persones, el territori i les finances públiques:
El consum energètic és un 55% inferior a la mitjana catalana.
El 90% de l’energia prové de fonts renovables.
El cost mitjà del m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
Les persones que hi viuen tenen 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge.
Resum gràfic d’impacte social de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de l’estudi fet per Habicoop.
Una regulació necessària per evitar desviacions del model
Fins ara, la legislació catalana només reconeixia de manera genèrica la cessió d’ús en les cooperatives d’habitatge, sense establir-ne una regulació específica. Això deixava el model exposat a incerteses jurídiques i dificultava el seu reconeixement i suport institucional.
Amb la nova proposició de llei, es defineix legalment la figura de les “cooperatives d’habitatge en cessió d’ús”, amb una normativa pròpia que en delimita les condicions i n’assegura la funció social.
Segons ha explicat David Guàrdia (Habicoop), aquest marc legal permetrà consolidar els valors del model i protegir-lo de possibles desviacions: “El desenvolupament del model fins ara ha estat possible gràcies al compromís del sector, però calia blindar-lo legalment per garantir-ne la continuïtat com a bé comú”.
Els punts clau de la regulació proposada són:
Prohibició de convertir els habitatges en propietat individual: la titularitat és sempre col·lectiva, de la cooperativa.
Reconèixer la cessió d’ús com a forma d’habitatge social, a efectes d’ajuts i accés a sòl públic.
Limitació de les aportacions i de les transmissions per evitar revaloritzacions especulatives.
Transparència, democràcia interna i compromís social, amb quotes màximes, fons irrepartibles i vocació d’interès general.
La llei també estableix que, en cas de dissolució d’una cooperativa, els seus actius hauran de continuar destinant-se a cessió d’ús, evitant que entrin al mercat especulatiu.
Cap a un model de país
Durant la roda de premsa, les entitats impulsores van subratllar que aquesta regulació no només reconeix un model existent, sinó que obre la porta a la seva consolidació i extensió, seguint l’exemple d’altres països com Dinamarca, el Quebec o l’Uruguai, on l’habitatge cooperatiu forma part estructural de les polítiques públiques d’habitatge.
Des de Sostre Cívic, celebrem aquest pas endavant com un reconeixement a la feina sostinguda per centenars de cooperativistes, i ens comprometem a seguir treballant per un parc d’habitatge estable, assequible i comunitari, fora del mercat especulatiu.
Propostes del sector al Decret d’Habitatge
En paral·lel a la presentació de la proposició de llei per regular el model d’habitatge cooperatiu, aquesta mateixa setmana s’ha abordat una altra peça clau del marc normatiu: el Decret‑Llei 2/2025 (25 de febrer), de mesures urgents en matèria d’habitatge. En aquest context, David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), va comparèixer aquest dilluns davant la ponència parlamentària per valorar-ne l’abast i plantejar ajustos concrets per facilitar l’encaix del model cooperatiu sense ànim de lucre dins les polítiques públiques d’habitatge.
Entre les propostes concretes que la Federació ha plantejat al Decret‑Llei, destaquen diverses mesures orientades a facilitar la viabilitat dels projectes cooperatius. D’una banda, es demana estendre l’excepció d’aparcaments a tots els habitatges de protecció pública i en sòl cedit, sense limitar-se a l’allotjament dotacional. També es proposa permetre la permuta de sòl públic per habitatges ja construïts per entitats socials, i simplificar la normativa sobre densitat urbanística per tal que els projectes cooperatius de fins a 70 m² puguin beneficiar-se d’una via ràpida de tramitació urbanística. Finalment, s’insta a ajustar els límits de superfície i els criteris dels HPO per tal que incloguin espais comuns, facilitant així el seu accés al finançament i a les subvencions públiques.
Habicoop adverteix que, tot i ser un pas positiu, el Decret encara no encaixa del tot amb les dinàmiques del model cooperatiu: cal més flexibilitat i reconeixement explícit per tal que els projectes siguin viables.
Un reconeixement legal i fiscal al servei d’un model transformador
Tot aquest conjunt d’iniciatives —tant la proposició de llei per blindar el model com les propostes d’ajust al Decret d’Habitatge— s’emmarquen en un moment clau per al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquestes propostes se sumen a les novetats recents:
Aquest conjunt de mesures —regulació específica, incentius fiscals i consideració institucional— configura un marc potent i estratègic que permet impulsar el cooperativisme com a alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge.
Les compareixences i propostes presentades aquesta setmana, sumades als avanços legislatius i fiscals, consoliden un marc jurídic i econòmic favorable que no només protegeix, sinó que també promou l’escala i sostenibilitat del model cooperatiu.
El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 5/2025, de 25 de març, que incorpora dues mesures fiscals molt rellevants per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, llargament reclamades pel sector. El decret suposa un pas històric cap al reconeixement institucional i fiscal del nostre model.
Aquestes mesures han estat fruit d’un acord polític entre el Govern i el grup parlamentari de Comuns que ha vinculat el seu suport al decret llei a l’adopció de canvis socials com aquest. Des de Sostre Cívic, reconeixem i valorem l’aposta dels diferents partits polítics catalans per fer avançar el cooperativisme d’habitatge sense ànim de lucre, així com el treball d’incidència col·lectiva del sector a través de la XES i Habicoop.
Quines mesures s’han aprovat?
✅ Exempció total de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sense ànim de lucre. Fins ara, aquestes operacions estaven gravades amb un impost del 10 al 13%, equiparant injustament les cooperatives sense ànim de lucre amb els promotors privats. Aquesta mesura s’aplicarà a l’adquisició d’immobles, i no només d’habitatges, ampliant així l’abast de l’exempció. Per tant, inclou solars i edificis, encara que no estiguinqualificats d’HPO (Habitatge de Protecció Oficial) com oficines i locals.
✅ Nova deducció a l’IRPF per a les aportacions de capital de les persones sòcies:
Les aportacions obligatòries realitzades a partir de l’1 de gener de 2025 tindran dret a una deducció del 20% fins a un màxim de 3.000 € anuals.
✅ És important tenir en compte que aquesta deducció s’aplicarà a la declaració de la renda del 2026 (exercici 2025). Encara s’ha de concretar quin serà el procediment per aplicar-la (si ho farà la cooperativa, la persona sòcia o bé caldrà informar l’Agència Tributària). Des de Sostre Cívic informarem les nostres sòcies en el moment oportú de com procedir correctament.
Una reivindicació col·lectiva feta realitat
Aquestes mesures són el resultat d’anys de treball i incidència política per part del sector cooperatiu. Han estat impulsades col·lectivament des de Habicoop, la XES i entitats com Sostre Cívic, que hem defensat la necessitat d’un tractament fiscal coherent amb la funció social del model del cooperativisme de cessió d’ús.
Aquest decret llei no és només una reforma tècnica: és un pas més cap al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu com a via no especulativa per garantir el dret a l’habitatge. Com defensem insistentment des de Sostre Cívic, cal un salt d’escala per consolidar aquest model a Catalunya, situant-lo com a complement necessari de l’habitatge públic de gestió directa.
Aquest creixement, però, no es pot fer sense una política pública estable que proveeixi sòl, ajuts i finançament; i sense un marc normatiu que asseguri la funció social i col·lectiva de la propietat. I això només és possible si, com a cooperativa, continuem fent incidència, fent aliances i persistint en la transformació del model d’habitatge.
El text amb els vots a favor de tots els grups amb l’única abstenció del Junts i el PP, i els vots en contra de VOX, insta al Congrés espanyol a impulsar projectes amb suport públic en forma de millora normativa, finançament i cessió de sòl
La proposta se suma al reconeixement institucional rebut al Parlament de Catalunya el maig del 2022
Madrid, 18 de febrer de 2025— El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí per primera vegada una proposta per impulsar i reconèixer l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot l’estat. El text aprovat reforça el paper d’aquest model com una alternativa assequible, no especulativa i compromesa amb la sostenibilitat i l’economia social i solidària.
La PNL ha estat presentada pel Grup Socialista a iniciativa del grup de treball d’habitatge de REAS Red de Redes, que va presentar durant el mes de novembre la seva proposta a tots els grups de la cambra. El text s’ha debatut i aprovat a la Comissió d’Habitatge i Agenda Urbana del Congrés dels Diputats, on ha rebut 18 vots a favor dels grups del PSOE, Sumar, ERC, Bildu i PNV, l’abstenció dels 15 diputats del PP i Junts, i els únics vots en contra dels diputats de VOX.
La resolució insta el Govern a desenvolupar una estratègia de suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús en coordinació amb totes les administracions competents. Entre les mesures clau incloses a la resolució destaquen:
El reconeixement del model cooperatiu en cessió d’ús com una via no especulativa d’accés a l’habitatge, que contribueix a ampliar el parc d’habitatge social i assequible.
La creació d’una política pública específica de foment i suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, articulada de manera transversal des dels diferents ministeris.
La cessió de sòl públic com a eina clau per al desenvolupament d’aquests projectes.
La millora del marc normatiu per facilitar la implantació i el funcionament d’aquest model.
L’impuls de mesures de finançament i fiscalitat en el nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, amb l’objectiu de consolidar aquest model com una alternativa real en l’accés a l’habitatge.
Aquesta proposta representa un pas clau en el reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús dins les polítiques d’habitatge a nivell estatal. En un context actual de crisi d’accés a l’habitatge, amb preus de lloguer inassumibles per a gran part de la població, el model cooperatiu en cessió d’ús demostra que existeixen altres formes de garantir el dret a l’habitatge fora del mercat especulatiu i al costat de les polítiques públiques.
Aquest suport institucional s’ha de traduir en mesures concretes que permetin consolidar i ampliar el model al territori.
El reconeixement institucional rebut avui al Congrés dels Diputats es suma al que el maig de 2022 va aprovar el Parlament de Catalunya. Aquesta resolució inclou mesures com la modificació de la Llei de cooperatives per regular específicament aquest model, l’establiment de bonificacions fiscals i la millora del finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF). Aquestes accions tenen com a objectiu consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa viable i assequible per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.
Les cooperatives La Morada i Cirerers, cantonada amb cantonada, al barri de Roquetes (Nou Barris, Barcelona).
Catalunya, pionera en l’impuls i reconeixement en l’habitatge cooperatiu
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model emergent a diverses regions de l’estat espanyol i continua creixent com a alternativa viable davant de la crisi d’accés a l’habitatge.
Catalunya ha estat pionera en el reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Des de 2016, aquest model ha experimentat un creixement notable. Segons dades de l’Observatori Llargavista, el 2024 hi havia 67 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, sumant més de 1190 habitatges, dels quals 404 ja són en convivència repartits en 29 projectes. En poc més de 8 anys, l’habitatge cooperatiu ja representa gairebé el 3% del parc d’habitatge social de Catalunya, amb un creixement de més del 50% anual. Aquestes iniciatives es distribueixen principalment a la ciutat de Barcelona, però també s’estenen a altres municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamós, Lleida, Manresa, Granollers o Palafrugell, on les administracions locals han cedit sòl públic o col·laborat en la mobilització de sòl privat per al desenvolupament de projectes d’habitatge cooperatiu.
Alguns dels projectes insígnia són els ubicats a Barcelona com La Borda, amb 28 habitatges, o La Balma i Cirerers (impulsats i gestionats per Sostre Cívic) de 20 i 32 habitatges, respectivament. Aquests darrers han estat impulsats gràcies al suport municipal de l’Ajuntament a la cessió gratuïta de son. Però també a Madrid han ressaltat projectes com Entrepatios, que des del 2016 impulsen projectes al barri de Las Carolinas, amb un edifici de 17 habitatges, o a Vallecas, amb 10 habitatges, adquirint sòls a preu de mercat i rescatant-los així del mercat immobiliari especulatiu.
+Proliferen també projectes específics per a persones grans en modalitat sènior, on prevalen les cures, la salut i l’autonomia personal, basant-se en comunitats de suport mutu. Aquestes iniciatives estan alineades amb les polítiques de desinstitucionalització de les cures. Destaquen Etxekide i Etxekonak Bat a Pamplona, Walden XXI, Can70 o Solterra a Catalunya, que se sumen al pioner Trabensol a Madrid. A l’àmbit rural, on abunda la rehabilitació de grans caserius, destaquen iniciatives com Cal Cases, Can Carner o El Turrós a Catalunya o Ametxe a Biscaia.
Un marc fiscal específic, més finançament i avals públics i facilitar l’accés a col·lectius diversos, les principals reivindicacions del cooperativisme en cessió d’ús traslladades al Ministeri de Treball i Economia Social durant la reunió
Yolanda Díaz reafirma el suport al model d’habitatge cooperatiu i promou un pla interministerial per impulsar-lo com a eina clau per garantir el dret a l’habitatge
El passat 19 de desembre, vam assistir a una trobada clau organitzada per la Vicepresidenta Segona i Ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a l’Ateneu de Madrid. En aquesta reunió, que va aplegar representants del cooperativisme d’habitatge de tot l’estat, vam destacar l’èxit del model català d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per part de Sostre Cívic, hi van participar membres del Consell Rector com Angela Garcia (vicepresidenta i sòcia de Cirerers), Maria Morillo (vocal i sòcia de Clau Mestra), David Guàrdia (codirector de la cooperativa) i Mireia Riera (sòcia del projecte Cal Paler Nou, el nostre primer projecte construït sobre sòl privat). Ens van acompanyar membres del grup de treball d’habitatge de REAS-Red de Redes i sòcies de projectes com Entrepatios i Trabensol de Madrid, Brisa del Cantábrico, A Cobijo d’Aragó i Ametxe d’Euskadi. També van ser-hi la confederació CEPES i les federacions HISPACOOP i CONCOVI.
L’equip representant de Sostre Cívic amb Amparo Merino, Secretària d’Estat de l’Economia Social
Un model estratègic per a la crisi habitacional
Des de Sostre Cívic, vam posar de manifest el paper clau de l’habitatge cooperatiu com a resposta estructural a la crisi habitacional i ecosocial. Aquest model, que garanteix l’accés a habitatge digne al marge de l’especulació, ja ha demostrat el seu potencial a Catalunya, on gràcies a la col·laboració público-cooperativa (però també al mateix impuls cooperatiu que ha mobilitzat prop de 500 habitatges sobre patrimoni privat) s’han impulsat més de 1.000 habitatges entre 2016 i 2024.
Durant la reunió, vam poder escoltar de les paraules de la ministra Díaz i el seu equip el seu suport al cooperativisme com a eina per garantir l’equitat i la justícia social, destacant la necessitat d’incloure el model cooperatiu d’habitatge a les polítiques públiques i l’agenda mediàtica.
Propostes per al futur de l’habitatge cooperatiu
En aquesta trobada, vam traslladar demandes concretes per consolidar i expandir el model de cessió d’ús:
Un marc fiscal específic: És fonamental atorgar a les cooperatives d’habitatge la qualificació d'”especialment protegides” en el règim fiscal, atès que actualment les SOCIMI i empreses d’arrendament tributen menys que aquestes iniciatives sense ànim de lucre.
Més finançament i avals públics: És essencial garantir una inversió decidida en aquest model, facilitant l’accés al sòl públic i programes d’ajuda específics per mobilitzar sòl privat.
Suport a la vulnerabilitat i als col·lectius diversos: Facilitat l’accés a les cooperatives d’habitatge a persones en situació de vulnerabilitat i fomentar projectes intergeneracionals i inclusius.
També vam defensar la necessitat d’una coordinació interministerial transversal per impulsar mesures eficients i estructurals que garanteixin l’accés a l’habitatge com un dret bàsic.
Aquesta reunió representa un pas decisiu per situar l’habitatge cooperatiu al centre de les polítiques socials a escala d’estat. Des de Sostre Cívic, ens sentim orgulloses de ser referents en aquest àmbit i de continuar treballant per expandir un model que ja és una realitat a Catalunya.
Amb el suport del Govern i la col·laboració de les institucions, podem fer el nostre model d’habitatge accessible per a moltes més persones, impulsant una alternativa d’habitatge digne, sostenible i transformadora. Totes les persones assistents a la reunió van coincidir que aquesta havia de ser la primera de diverses sessions de treball específic amb cada departament, per concretar mesures eficients que resolguin estructuralment el problema de l’habitatge i potenciïn un sector clau per al canvi econòmic i social: l’habitatge cooperatiu.
Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.
La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.
Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.
La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.
Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària
El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.
El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.
Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.
L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.
La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalem les entitats del sector cooperatiu a la carta.
Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.
Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.
Acordar una pròrroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.
Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.
Aquest dissabte, 23 de novembre, a les 17 h a la plaça Universitat de Barcelona, el moviment pel dret a l’habitatge ha convocat una gran manifestació sota el lema “S’ha acabat: Abaixem els lloguers”. Des de Sostre Cívic, ens unim a aquesta mobilització per fer sentir la nostra veu i reivindicar que el dret a l’habitatge estigui per sobre dels interessos especulatius.
La lluita contra l’escalada dels preus del lloguer és clau per avançar cap a un model d’habitatge digne i assequible. En aquest context, des de Sostre Cívic, reafirmem que el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús és una alternativa transformadora que pot ajudar a trencar amb l’especulació i a garantir l’accés a l’habitatge fora de les lògiques del mercat. Però sabem que aquest canvi estructural només és possible si ens unim i treballem col·lectivament per fer front a les polítiques que perpetuen un sistema insostenible. L’augment imparable dels preus del lloguer és una amenaça directa que exigeix una resposta contundent des de totes les esferes, i ens reafirma en la necessitat de seguir impulsant un model com l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que assegura habitatge a preu assequible i de forma permanent, fora de les urpes del mercat especulatiu.
Amb el suport a aquesta manifestació, recordem també l’acord històric entre Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres, que busca posar les bases d’una nova cultura del dret a l’habitatge que no passi per la propietat immobiliària. Que consideri que l’habitatge és un dret igual de defensable com la sanitat i l’educació i que, per tant, s’ha de mantenir fora de les lògiques del mercat.
Ara, més que mai, necessitem que la nostra veu se senti als carrers per reclamar canvis estructurals que protegeixin les persones per sobre dels interessos especulatius. És per això que us reclamem sumar-vos a aquesta manifestació el 23 de novembre. Ens hem de sumar massivament al moviment pel dret a l’habitatge, per exigir que el lloguer no sigui una llosa, sinó una opció digna i assequible per a tothom. Com a sòcies de Sostre Cívic, som part activa d’aquesta transformació i podem contribuir a fer sentir la força del cooperativisme en aquesta lluita compartida.
Per un futur sense especulació: col·lectivitzem la propietat, abaixem els lloguers!
Us animem a participar del ‘bloc cooperatiu’ convocat per la sectorial d’habitatge de la XES, que agruparà totes les cooperatives i grups d’habitatge de Catalunya, que sortirà a les 17 h davant de la porta de la UB Central de plaça Universitat de Barcelona.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments