Les cures comunitàries, els reptes de la sequera i la nova regulació de lloguers seran els eixos que obriran la jornada
Les sòcies abordaran debats centrals de Sostre Cívic per preparar un canvi d’estatuts que s’adaptin a un futur salt d’escala del model d’habitatge cooperatiu
El pròxim dissabte 20 d’abril, de 10 a 17 h, la Nau Bostik de Barcelona serà l’escenari de la segona trobada de sòcies de Sostre Cívic, un esdeveniment que promet ser una jornada plena d’inspiració, aprenentatge i acció per a les més de 1400 sòcies que formen part de la nostra cooperativa i que estan compromeses amb el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Amb un programa ric i variat, la jornada s’iniciarà amb sessions formatives sobre els models de cures a projectes d’habitatge comunitari, abordant els reptes i horitzons d’un model en crisi, i explorant el repte de l’aigua en l’habitatge cooperatiu, tot això amb ponents de renom com Sílvia Bofill (professora d’antropologia social a la Universitat de Barcelona i participant de la Xarxa pel Dret a Cura) i Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt 6. També, en plena situació d’emergència per sequera al país, abordarem els reptes de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per implementar estratègies i sistemes de gestió de l’aigua que puguin donar resposta. Comptarem amb la presència d’activistes del dret a l’aigua com Isabel Palomera (Aigua És Vida), cooperativistes com Albert Sagrera (Societat Orgànica) i Samuel Reyes (director de l’Agència Catalana de l’Aigua). També hi haurà espai per al dret a l’habitatge, amb la Joana Rodríguez del Sindicat de Llogateres, qui detallarà els aspectes més interessants de la nova regulació i parlarem del futur de la lluita pel dret a l’habitatge.
A mig matí, les sòcies tindran l’oportunitat de participar en debats cooperatius sobre propostes de canvi d’estatuts, reflexionant sobre aspectes clau del funcionament del model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic i treballant en propostes concretes per a futures Assemblees Generals. Drets i deures de cada tipologia de soci, l’ordre de prelació en el traspàs de dret d’ús, criteris d’aplicació de la quota de replicabilitat i la possibilitat d’establir una actualització del capital social obligatori. Debats de present i futur que comencen a dibuixar l’estratègia del model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic pensant en un futur salt d’escala.
Abans del dinar comunitari, la jornada continuarà amb una anàlisi socioeconòmica dels més de 150 habitatges en una dotzena de projectes que ja hi compta Sostre Cívic i que estan convivint des de fa alguns anys. Per conèixer el seu perfil, la cooperativa El Risell ha fet una anàlisi sociodemogràfica dels habitants dels diferents projectes de Sostre Cívic per aspectes demogràfics, econòmics, laborals, formatius, relacionals i comunitaris. L’informe que presentarem breument a la sessió mostrarà els resultats obtinguts a partir de les respostes dels seus habitants.
La jornada culminarà amb un espai d’Open Space, amb sessions simultànies que inclouen un enfocament en l’experiència internacional d’habitatge cooperatiu a l’Uruguai, una trobada de projectes sènior i un taller de generació de grups per aquells que encara busquen iniciar un projecte d’habitatge cooperatiu.
Aquesta segona trobada de sòcies de Sostre Cívic promet ser una oportunitat única per connectar, aprendre i col·laborar en la construcció d’un futur més just i sostenible a través de l’habitatge cooperatiu. Us esperem a tots el 20 d’abril a la Nau Bostik de Barcelona! Totes les sòcies que vulguin podran inscriure’s a través de La Interna.
Sòcies de la Taula de Gent Gran de Sostre Cívic presenten a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya una sèrie de propostes per a facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, que ofereix una alternativa a les residències tradicionals.
El passat dimecres 28 de febrer Sostre Cívic va comparèixer a la ponència de la Proposició de llei de la gent gran, dins la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya, per a defensar la seva visió sobre l’envelliment actiu i la necessitat de promoure models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans. La participació de la cooperativa va anar a càrrec de Carme Vega, membre del seu Consell Rector; Josep Maria Ricart, del grup impulsor de Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a Catalunya; i Jaume Elias, del grup impulsor de Can70, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. Tots tres són socis de Sostre Cívic i participen de la Taula de Gent Gran de la cooperativa, l’espai de participació que aglutina tots els projectes i grups de sòcies que desenvolupen projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específics per a la gent gran.
Durant la seva compareixença, les sòcies representants de Sostre Cívic van exposar la seva visió sobre la necessitat de superar la concepció de l’envelliment com una etapa de deteriorament inevitable. “Cal un nou enfocament que deixa enrere la vellesa com un deteriorament físic i mental inevitable i irreversible, passant a ser un procés dinàmic, actiu i amb oportunitats” va reivindicar Carme Vega davant els diputats i diputades de tots els grups polítics del Parlament presents a la sessió. Va defensar incorporar al text de la futura Llei una aposta clara per la desinstitucionalització de les cures i l’atenció a les persones grans, amb l’objectiu de promoure un model que permeti l’estada a casa i que els serveis d’atenció i sanitaris s’adaptin a aquesta realitat. En aquest sentit, van presentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a una opció viable per a garantir una vida digna i autònoma en la vellesa. Aquest model sense ànim de lucre ofereix a les persones grans un espai de vida comunitari que combina independència, suport mutu i serveis de cura, tot promovent la governança democràtica i l’autogestió per part dels usuaris.
La intervenció de les representants de Sostre Cívic va ser acompanyada per una sèrie de propostes concretes dirigides a ser incorporades al cos de la futura Llei de Gent Gran que prepara el Parlament, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu per a la gent gran. Entre aquestes propostes es troben:
El reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a tipologia de servei d’atenció.
L’accés a finançament preferencial, subvencions i avals públics.
Incorporació en la Cartera de serveis de les cures que es proporcionen dins de les cooperatives, incloent-hi requisits de qualitat i formació per al personal.
L’establiment d’incentius fiscals per a cooperatives i persones que hi contribueixin.
L’accés a terrenys i edificis per a la construcció d’habitatges cooperatius.
Amb aquesta iniciativa, Sostre Cívic busca impulsar un canvi de paradigma en la manera d’abordar l’envelliment de la població. La cooperativa considera que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot esdevenir una peça clau per a construir un futur on les persones grans puguin gaudir d’una vida plena i activa, participant activament de la societat.
No és el primer cop que la Comissió de Drets Socials debat al voltant de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i, en concret, del model específic per a la gent gran. El 18 de maig de 2022 aquesta mateixa Comissió va aprovar la resolució 374/XIV que reconeixia el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també per a la gent gran, i la importància de dotar-los de recursos i incloure’ls a la cartera de serveis.
Podeu veure les aportacions de Sostre Cívic al Parlament en aquest vídeo:
Sostre Cívic i La Bastida impulsen sobre el solar municipal del carrer Nord el primer habitatge cooperatiu de la ciutat amb 24 habitatges
L’Ajuntament ha signat l’acord per cedir el solar en dret de superfície durant 75 anys i donar preferència d’accés a les persones empadronades a Vilafranca
Reportatge de RTV Vilafranca
Ahir al migdia vam presentar l’acord que hem arribat amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès per tirar endavant la construcció de 24 habitatges de protecció oficial sobre un solar municipal situat al carrer del Nord, núm. 10, del municipi. Reunides a la casa consistorial, va comptar amb la presència de l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, del regidor d’Habitatge, Miquel Medialdea, d’Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, i de Marçal Agut i Fina Urpí, representants de l’Associació La Bastida, impulsora del projecte.
L’acord persegueix l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatges protegits del municipi i assegurar un habitatge digne i adequat pels seus ciutadans. Es concreta amb la cessió a Sostre Cívic d’un solar municipal mitjançant un dret de superfície de 75 anys. La propietat del solar, per tant, roman a l’Ajuntament, però aquest autoritza a un tercer (Sostre Cívic) per a fer la promoció, construcció i gestió d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de cessió d’ús durant un període determinat de 75 anys.
L’altra pota de l’acord és l’Associació La Bastida, entitat referent de l’habitatge cooperatiu a Vilafranca del Penedès. Des de 2021 desenvolupa accions fent incidència política i donant a conèixer aquest alternatiu model de tinença. L’any passat, va arribar a un acord amb Sostre Cívic per impulsar aquest projecte que van presentar ahir amb l’ajuntament. Actualment, el grup de sòcies que hi viurà encara no compta amb el nombre de persones necessàries per omplir tots els habitatges. És per això que han engegat un procés per poder ampliar el grup fins a omplir les 14-16 unitats de convivència.
Secció arquitectònica del projecte bàsic de l’edifici de La Bastida-Pati del Gall
Un projecte pioner obert a noves incorporacions
El projecte, que s’anomena La Bastida – Pati del Gall, ja té un projecte bàsic que preveu la construcció d’un edifici de planta baixa, tres plantes i coberta, amb habitatges d’una, dues, tres o quatre habitacions. Contempla també diversos espais comuns pensats per a la vida comunitària: des d’una coberta amb un ampli espai exterior, una bugaderia col·lectiva i una sala polivalent amb cuina comunitària, passant per habitacions satèl·lits o de convidades, fins a un pàrquing de cotxes i bicicletes amb places compartides en planta baixa.
Els detalls i cost total del projecte encara estan pendents per definir amb el projecte definitiu, que es redactarà de forma participada amb totes les sòcies del projecte. L’assequibilitat està assegurada gràcies als ajuts Next Generation EU, fins a un màxim de 50.000 euros per habitatge. En altres projectes similars de nova construcció que hem tirat endavant, les aportacions inicials de capital han anat dels 20 als 40 mil euros (depenent de les característiques individuals de cada habitatge) i unes quotes mensuals entre els 500 i els 800€.
Per accedir als habitatges de La Bastida – Pati del Gall, serà requisit estar inscrit al registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial (complint tots els requisits que marca la normativa autonòmica) i fent-se sòcies de Sostre Cívic.
Fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, tindran prioritat d’accés les persones empadronades des de fa 3 anys a Vilafranca del Penedès (o que puguin acreditar un històric mínim 10 anys), tot i que també s’admetran sol·licituds de persones d’altres municipis, donant preferència en segona opció a les empadronades a la Vegueria Penedès. A més a més, es reservaran 6 dels 27 habitatges per a joves de fins a 35 anys i 2 habitatges més per a persones en situació d’especial vulnerabilitat que determinin els Serveis Socials del municipi.
El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 27 de novembre fins al 7 de gener, i durant la campanya es realitzaran tres sessions informatives obertes a totes les persones interessades, per tal d’explicar el funcionament del projecte i resoldre totes les dubtes que puguin sorgir. Les sessions són obertes, però cal inscripció prèvia:
La nostra organització se sustenta a base de relacions de poder i privilegis que posicionen els homes blancs, cis i heterosexuals per sobre de tota la resta. Aquesta situació es plasma de diverses maneres i una és en el fet que les violències masclistes siguin estructurals i que ho hàgim normalitzat. Tant és així que el 79,3% de les dones residents a Catalunya han patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida i que ni la llar ni l’entorn laboral se n’escapin. Al contrari: el 52,2% de les dones manifesten haver patit violència psicològica dins l’àmbit de la parella i, per altra banda, l’entorn laboral tampoc és, per se, un espai segur, ja que un 15,2% de les dones han patit violències sexuals a la feina.1
A Sostre Cívic no som alienes a aquesta realitat. Som una cooperativa amb una base social àmplia: més de 1.400 persones sòcies, de les quals 123 són usuàries en projectes que ja estan en convivència, i un equip laboral de 24 persones i, en conseqüència, disposem de diferents espais de participació i implicació. Volem que tots els espais, siguin laborals, comunitaris o relacionals, siguin segurs per tothom.
El protocol de la cooperativa parteix d’una diagnosi prèvia, on es van identificar situacions on els masclismes i la LGBTIQ-fòbia quotidiana són presents en el nostre dia a dia. Parlem del fet que les tasques de les dones són invisibilitzades i que se les escolta més si adopten rols masculinitzats, de situacions de predomini de les veus masculines o talls de paraula, d’agressions verbals o bromes masclistes als grups de missatgeria, d’un repartiment desigual de les tasques als projectes d’habitatge cooperatiu. Alhora també som conscients que sovint la violència de gènere o les violències sexuals les cometen majoritàriament homes que tenen vincles previs amb les víctimes, i els habitatges són els espais on se’n cometen la majoria.
El desplegament del Protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques ens ha de permetre garantir la visibilització i sensibilització, la detecció, l’atenció, la recuperació i la reparació.
Si vols comunicar de forma escrita una situació de violència a la Comissió del Protocol, pots enviar un correu a espaisegur@sostrecivic.cat, o omplir el següent formulari. També pots comunicar-ho a qualsevol de les persones que formen part de la comissió del protocol.
Què és la comissió del protocol? Qui en forma part?
Per tal de garantir que les actuacions i accions contingudes en el Protocol es portin a terme i se’n faci un seguiment i avaluació, s’ha creat una comissió permanent formada per un equip de persones sensibilitzades i formades en l’àmbit de les violències, que consta de:
El cap de setmana que ve, del 21 i 22 d’octubre, en el marc de l’esdeveniment 48h Open House Barcelona, Sostre Cívic obre les seves portes perquè puguis conèixer de prop alguns dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més emblemàtics. Vine i descobreix diferents models d’habitatge que aposten per la sostenibilitat, la comunitat i la innovació arquitectònica!
Durant les visites, tindràs l’oportunitat de conèixer i explorar alguns dels nostres projectes més destacats i innovadors, ubicats tant a Barcelona com a Sant Cugat o Olesa de Montserrat. Coneixeràs les històries, els dissenys, i les comunitats que donen vida a aquests edificis, mentre exploraràs el potencial i les possibilitats que ofereix l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Amb aquestes visites, no només volem compartir els nostres projectes i experiències, sinó també inspirar i connectar amb tots aquells interessats en explorar noves formes de viure, sostenibles, comunitàries i transformadores d’un model actual basat en l’especulació i que no garanteix un dret bàsic com és l’habitatge.
Per a totes cal inscripció prèvia, les tens totes aquí:
Cirerers és un projecte guanyador del concurs públic de solars municipals de 2016. Dissenyat per Celobert i construït per La Constructiva, té 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, va ser l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta. Les sòcies van entrar a viure l’abril de 2022. El bloc es desenvolupa al voltant de tres conceptes principals: un model de cohabitatge i cessió d’ús (nou model de convivència i de tinença); una aportació urbanística (la solució del projecte crea un joc d’alçades per adaptar-se a l’entorn, que s’aprofita com a espai comunitari de l’edifici i evita l’aparició d’una gran mitgera en el paisatge urbà), i un compromís mediambiental (es tracta d’un projecte d’edifici passiu, amb una mínima demanda energètica, pel que fa a climatització i producció d’aigua calenta, i un edifici ecològic, que fa servir materials preferentment orgànics amb la mínima petjada ecològica).
La Balma també sorgeix d’un projecte guanyador del concurs públic de solars del 2016. En convivència des de 2021, el grup el formen 33 persones agrupades en 20 unitats de convivència. L’edifici, dissenyat per LaCol i LaBoqueria, comparteix espais amb el barri i mostra la riquesa de la vida comunitària interior, té una secció canviant que s’adapta a les necessitats de cada pis i ofereix un bon confort climàtic i acústic. És la primera construcció de La Constructiva, i tipològicament, els habitatges es dissenyen a partir d’una unitat bàsica de 50 m² ampliables segons les necessitats dels usuaris: els habitatges s’apropien d’espais (de manera individual, compartida o com a habitacions satèl·lit) amb una obra mínima de divisòries en sec. Constructivament, es tracta d’un edifici lleuger on predominen materials reutilitzables i desmuntables, que permeten reduir la fonamentació i els materials d’origen mineral en l’edifici.
Princesa49 és, des del 2018, el primer edifici d’habitatges cooperatius en cessió d’ús de Barcelona, i el primer de l’Estat a fer-se amb col·laboració pública. L’Ajuntament de Barcelona va cedir l’ús de l’edifici a Sostre Cívic mitjançant un dret de superfície a setanta-cinc anys, a canvi de fer-hi una rehabilitació integral que permetés obtenir més bona accessibilitat i un estalvi energètic, i que esdevingués un model tant per al sector com per a les persones que hi viurien. L’edifici es va construir a mitjan segle XIX i la seva rehabilitació ha permès recuperar-ne els paviments hidràulics originals i els embigats. El projecte disposa de 5 habitatges de 45 m² i 65 m² i tres espais d’ús comunitari. A més, s’hi han fet diferents actuacions per reduir el consum i optimitzar-lo, com ara l’aïllament de totes les parets exteriors amb suro i fang, la millora i la recuperació de les fusteries i la incorporació de sistemes radiants. A banda, s’han centralitzat totes les instal·lacions per compartir els recursos: caldera de pèl·lets, plaques solars, dipòsit d’aigües pluvials i dipòsit de reciclatge d’aigües grises.
El projecte de Clau Mestra està fet sobre les antigues cases dels mestres del municipi i si han desenvolupat 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible. Després de molts anys de lluita, les sòcies van entrar a viure fa ben poc, el març de 2023. El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat. La rehabilitació integral i ampliació de l’immoble ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar-ne la superfície habitable. S’han fet servir sistemes i materials de bioconstrucció, com ara la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. Les obres han anat a càrrec de La Constructiva i, a més, el grup de sòcies i veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueix un doble objectiu: rebaixar costos i ser una potent eina d’empoderament del grup. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.
El projecte de La Xicoira és una iniciativa singular perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, que ja hi comptava amb l’estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes. Sostre Cívic el va adquirir el 2021, i el març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. El disseny és de La Baula i STEM, i les obres de La Constructiva. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure. És el primer habitatge d’aquestes característiques a Olesa de Montserrat i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte en convivència d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona. Les sòcies tot just acaben d’entrar a viure!
El passat divendres a Olesa vam inaugurar La Xicoira, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat Pere Aragonès, que va reivindicar l’habitatge cooperatiu com eina imprescindible per a fer créixer el parc d’habitatge assequible.
Recupera l’acte inaugural en vídeo
Divendres passat, 6 d’octubre, a la tarda, vam entregar les claus de La Xicoira, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). L’acte d’inauguració va constar d’una visita institucional a l’edifici, situat a ple centre de l’Eixample nou d’Olesa, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia i l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent. Després de la visita, l’acte inaugural va tenir el protagonisme de les 30 sòcies i veïnes de La Xicoira, amb l’entrega de la clau simbòlica de mans de les autoritats.
Durant la visita es van visitar alguns dels 25 habitatges de La Xicoira, de diferents característiques entre 42 i 75 m², tots equipats completament, i els amplis espais col·lectius complementaris. És el primer habitatge d’aquestes característiques del municipi i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona.
Però el projecte de La Xicoira no només és singular per la seva dimensió, sinó perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, només amb estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes, que s’ha acabat l’obra per construir habitatges assequibles fora del mercat especulatiu. El març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure.
Un exemple de col·laboració público-cooperativa
Tots els habitatges de La Xicoira estan qualificats de Protecció Oficial (HPO) i, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, s’han prioritzat gent jove menors de 35 i gent gran major de 65 anys empadronades al municipi. La col·laboració i el suport de la Generalitat també han estat fonamentals. El finançament d’aquesta operació ha comptat amb l’Institut Català de Finances, la banca pública de promoció de Catalunya, a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció que està destinada a impulsar la construcció d’HPO de lloguer social. Aquesta línia compta amb una bonificació del cost financer per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, present a l’acte d’inauguració, ha destacat que “l’accés al finançament per a projectes d’habitatge social és una de les nostres prioritats estratègiques que contribueix, amb altres actors, a què famílies vulnerables puguin accedir a un habitatge digne”. Durant el 2022, l’ICF va destinar 65,4 milions d’euros a finançar iniciatives de construcció d’habitatge de lloguer social.
“Des del Govern volem fer 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys i les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, són unes còmplices per fer-ho possible”
Pere Aragonès, president de la Generalitat
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar la seva intervenció al tancament de l’acte inaugural per agrair als veïns i veïnes de La Xicoira que “ens hàgiu obert casa vostra” i s’ha dirigit a ells per afirmar que“les institucions aquí presents són casa vostra per poder tirar endavant projectes per fer un país millor”. Després de declarar que cal “treure l’habitatge de la pura lògica del mercat si volem garantir drets”, va anunciar que el Govern està compromès a impulsar 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys. Per aquest objectiu, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, “són unes còmplices per fer-ho possible”. En paraules del president, La Xicoira “serà un exemple més d’una nova manera no només d’entendre l’habitatge, sinó d’entendre la societat, on volem recuperar espais de vida col·lectiva per la gent sense que ens ho marqui el mercat sempre”.
Vida comunitària i obert al municipi
“Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país“
Guillem Llorens, president de l’Associació de l’Economia Social Catalunya
Més enllà dels parlaments institucionals, durant l’acte inaugural van participar també Guillem Llorens, de l’Associació per l’Economia Social de Catalunya (entitat que agrupa la XES i les principals federacions de cooperatives i mutualitats de Catalunya), que va fer valdre tots els agents i col·laboradors de l’economia social que han fet possible La Xicoira: des de les obres, en mans de La Constructiva, el disseny dels arquitectes La Baula i STEM, el servei d’aigua de la Comunitat Minera Olesa, entre d’altres. “Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país”, va declarar Llorens.
“Recuperem sòl privat, desenvolupem projectes rurals, fem inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feministes al voltant de l’habitatge. Estem preparades per poder fer un salt d’escala i formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge”
Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic
Entomant aquesta darrera idea va insistir-hi, representant el Consell Rector de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, que va reivindicar la cooperativa com “un instrument més que vàlid per contribuir a una política pública forta d’habitatge al nostre país”. Amb La Xicoira, ja són 12 els projectes en convivència a Sostre Cívic, que sumen més de 170 habitatges. En 3 anys, pretenem sumar 18 projectes i un total de prop de 500 habitatges. Una tercera part d’aquests projectes es desenvolupen sobre patrimoni cooperatiu. “Hem recuperat sòl privat, també desenvolupem projectes en entorns rurals, incorporem criteris vinculats a la inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feminismes al voltant de l’habitatge”, va resumir la representant de Sostre Cívic, abans de proclamar que la des de la cooperativa “estem preparades per poder fer un salt d’escala i, per tant, formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge amb totes vosaltres”, dirigint-se a entitats, sòcies i administracions.
“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”
Isabel Caparrós, sòcia i veïna de La Xicoira
En acabar, les sòcies de La Xicoira van llegir un escrit fet de manera conjunta i llegit per la veïna Isabel Caparrós. Vam explicar que La Xicoira neix per “formar part d’un model d’habitatge que estigui fora de les lògiques especulatives del mercat, tant per nosaltres com per a les següents generacions”, i que les seves impulsores s’hi va apropar “fugint de lloguers abusius als quals ningú posa fre. Per això apostem per la cessió d’ús i la propietat cooperativa, no només per motius econòmics, també relacionals”. I és que aquesta, la vida comunitària, és un factor important per les noves veïnes:“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”. L’edifici de La Xicoira té, a més dels espais destinats a la vida comunitària, dos locals en planta baixa d’ús polivalent que la comunitat de sòcies vol posar a disposició del teixit associatiu del municipi.
Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.
El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.
El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.
Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.
Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.
Yabel Pérez (Sostre Cívic), Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres) i Lorenzo Vidal, a l’acte del passat dijous.
Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?
La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.
Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.
Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives“sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat.
Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.
Encetem el segon curs del nou pla de formació de Sostre Cívic, després de la bona acollida del primer, per continuar avançant en autogestió i participació de les sòcies.
Nou Pla de formació a Sostre Cívic
A Sostre Cívic volem garantir el dret a l’habitatge mitjançant l’autopromoció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús. Creiem en un model d’habitatge transformador, i volem fer-ho mitjançant l’autogestió i la participació de les persones sòcies en el desenvolupament de totes les fases del procés de promoció d’un projecte d’habitatges col·lectius. Per això, és necessari socialitzar els coneixements que anem acumulant després de l’experiència de ja més de 20 projectes i empoderar les sòcies per crear comunitats més fortes, democràtiques i resilients.
Amb aquest objectius s’impulsava, a inicis de 2023, el nou Pla de formació per a sòcies. La proposta estava basada en diferents itineraris formatius segons en quina fase estigui cada sòcia: primers passos, impuls de nous projectes, desenvolupament o convivència. Cada itinerari està format per diferents sessions relacionades de manera progressiva. D’aquesta manera facilitem la participació i és una oportunitat per poder generar grups estables que comparteixen diferents activitats, generant així vincles i cohesió. Una motivació més per participar!
Èxit de participació en els primers cursos
Durant el primer semestre del nou Pla de formació es van fer 3 cursos amb 3 itineraris, amb 12 activitats formatives i un centenar de persones inscrites entre totes elles.
El Pla de formació consta de 4 itineraris, d’unes 4-5 activitats cadascun. Les sessions de cada itinerari treballen diferents matèries vinculades a una etapa concreta del desenvolupament del grup i projecte i combinen activitats teòriques, pràctiques, visites a projectes o experiències i documents de treball.
Els 4 itineraris definits al Pla són
#1. Curs primers passos. Curs pensat pels grups en constitució i Grups llavors i també per a les persones que arriben a la cooperativa. Sessions:
Benvinguda de nous socis
Garantim drets: Dret a l’habitatge i ESS
Generem una visió compartida
Governança i cures en la consolidació de grups
Criteris d’arquitectura i hàbitat.
#2. Curs Impuls. Curs destinat als grups llavor i projectes que encara no disposen de patrimoni concret. Sessions:
Aprofundiment al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Economia dels projectes d’habitatge cooperatiu.
Gestió del conflicte.
Urbanisme i cerca de patrimoni.
El procés de desenvolupament d’un projecte.
#3. Curs Desenvolupament. Pels projectes en etapa de promoció, amb un patrimoni concret i en la redacció del projecte arquitectònic i obra.
Gestió de la promoció.
Economia de la promoció.
Model de convivència.
Criteris de Sostenibilitat.
Gestió de la construcció
#4. Curs convivència. Destinat per a les sòcies usuàries d’un habitatge en cessió d’ús
Monitoratge de consums: funcionament del sistema
Les assegurances en un projecte d’habitatge cooperatiu
Economia en projectes en convivència
Imatges del curs d’Impuls 2023
Novetats per al curs 2023-24
Per al nou curs 2023-24, ja hem convocat les primeres sessions de diferents itineraris, que pots veure a continuació. Pots inscriure’t a través de La Interna, la intranet exclusiva de sòcies de Sostre Cívic. Les places són limitades!
CURS 2: IMPULS (octubre – novembre 2023)
Curs destinat als grups llavor i projectes que encara no disposen de patrimoni concret.
Aprofundiment al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Dilluns 9 d’octubre 18h
Economia dels projectes d’habitatge cooperatiu. Dilluns 16 d’octubre 18h
Gestió del conflicte. Dilluns 23 d’octubre 18h
Urbanisme i cerca de patrimoni. Dilluns 6 de novembre 18h
El procés de desenvolupament d’un projecte (i visita d’obres). Dilluns 13 de novembre 18h
✍️ Inscripcions obertes a La Interna (sòcies de grups llavors o de projectes sense patrimoni encara)
CURS 1: PRIMERS PASSOS (novembre 2023 – gener 2024)
Curs pensat pels grups en constitució i Grups llavors, però també per a qualsevol persona que acaba d’arribar a la cooperativa.
Sessió de benvinguda de nous socis i sòcies. Dimarts 21 de novembre 18h
Generem una visió compartida. Dimarts 28 de novembre 18h
Garantim drets: Dret a l’habitatge i ESS. Dimarts 12 de desembre 18h
Governança i cures en la consolidació de grups. Dimarts 16 de gener 18h
Criteris d’arquitectura i hàbitat (i visita). Dimarts 23 de gener 18h
Destinat per a les sòcies usuàries (en convivència) d’un habitatge en cessió d’ús. Encara queda pendent del curs anterior la darrera sessió d’aquest itinerari, us podeu apuntar aquí:
Economia en projectes en convivència. Dilluns 2 d’octubre a les 18h
Treballar per un model alternatiu al lloguer i la compra, més just i accessible, que evita l’especulació i garanteix el dret a l’habitatge a llarg termini.
L’ordre de número de soci/a és un dels criteris de selecció dels projectes generals: quan abans t’incorporis a la cooperativa, més possibilitats tens d’accedir a un projecte!
Participar de les decisions de la cooperativa amb el teu vot a l’Assemblea General.
Comptar amb suport i acompanyament per desenvolupar el teu projecte d’habitatge cooperatiu.
Formar part d’una xarxa de persones que compartim inquietuds i necessitats sobre l’habitatge, i formar-te als espais formatius que organitzem periòdicament: construcció, ecologia, economia, cooperativisme…
Les bases socials de les dues entitats s’uneixen per consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne
Dijous 28 de setembre presentaran l’acord en un acte a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i debatre al voltant de les sinergies entre moviment pel dret a l’habitatge i cooperativisme
Estem emocionats de compartir una notícia que marca un moment històric per a la nostra organització i per al moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya.
El pròxim dijous, 28 de setembre, a les 19h, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38), Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presentarem un acord que uneix les bases socials de les dues entitats en una col·laboració destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne. Aquest acord és una fita important, ja que és el primer d’aquestes característiques, a Catalunya, entre una organització del moviment pel dret a l’habitatge i una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús.
Els principis d’aquesta unió (que es va aprovar en la nostra Assemblea del passat 30 de juny) tenen com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge per a tothom, assegurant que les persones puguin viure en habitatges dignes i assequibles exercint els seus drets i apostant per alternatives a la compra i el lloguer com l’habitatge cooperatiu. Mitjançant aquest acord, tots els socis de Sostre Cívic es converteixen en afiliats del Sindicat de Llogateres, obtenint avantatges com assessorament legal gratuït i quotes reduïdes d’afiliació. Al mateix temps, el Sindicat de Llogateres es converteix en sòcia col·laboradora de la nostra cooperativa, i els seus afiliats tindran preferència (respecte a noves incorporacions de sòcies) en la inscripció als nostres projectes d’habitatge cooperatiu.
Una part emocionant d’aquest acord és la nostra voluntat de compartir informació entre les dues organitzacions i d’explorar la possibilitat de cooperativitzar edificis de persones llogateres en lluita. Aquesta iniciativa segueix el principi de compra preferent d’immobles de lloguer privat de manera col·lectiva per part de persones llogateres, una pràctica que ja ha tingut èxit a països com Suècia i Dinamarca i que ha contribuït a augmentar significativament el nombre d’habitatges cooperatius disponibles.
A més, el conveni estableix el dret del Sindicat de participar activament en les nostres activitats, contribuir econòmicament a la nostra sostenibilitat i influir en els nostres òrgans de govern. De la mateixa manera, Sostre Cívic promourà l’afiliació de ple dret dels seus membres al Sindicat de Llogateres, creant així una col·laboració profunda i mútuament beneficiosa.
Per presentar aquest històric acord i debatre les oportunitats del moviment cooperativista d’habitatge, us convidem a l’acte conjunt que tindrà lloc el dijous 28 de setembre a les 19h a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. En aquesta ocasió, els representants de Sostre Cívic i del Sindicat de Llogateres explicaran detalladament l’acord. A més, comptarem amb la participació de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui introduirà el debat sobre els models de cooperativisme i les sinergies amb els moviments socials.
Aquesta unió és un pas ferm més en la nostra lluita pel dret a l’habitatge, entenent-lo com un bé d’ús i no una mercaderia. Estem emocionades de treballar colze a colze amb el Sindicat de Llogateres en la defensa d’aquest dret fonamental.
Construirem sobre un solar municipal del carrer Rosselló el primer habitatge cooperatiu de Granollers amb 29 unitats
Hi haurà habitatges reservats per joves menors de 35 anys i per ciutadania empadronada al municipi
Per donar a conèixer el projecte a gent interessada es convoquen tres sessions informatives entre setembre i octubre
Continuem fent passes per avançar en el seu nou projecte a la ciutat de Granollers, anomenat “El Cairó”. Després de l’adjudicació del sòl per part de l’Ajuntament de Granollers, i d’uns mesos d’intens treball en la definició de l’avantprojecte amb els arquitectes i el grup local impulsor, obrim les inscripcions per a nous socis interessats a formar part d’aquesta iniciativa pionera a la ciutat del Vallès.
Amb la finalitat de difondre més detalls del projecte i oferir l’oportunitat de formar-hi part, el grup impulsor d’El Cairó organitzarà tres sessions informatives a la ciutat de Granollers. Dues de les sessions seran presencials i es realitzaran al Centre Cívic Nord, situat al Carrer Lledoner 6 de Granollers, el dimarts 19 de setembre a les 18h i dijous 5 d’octubre també a les 18h. Per a aquells que prefereixin participar en línia, també es durà a terme una sessió virtual el dimecres 27 de setembre a les 15h. Per assistir-hi, cal inscriure’s prèviament per garantir una plaça a les sessions.
Aquesta campanya arriba després de la resolució del concurs públic i adjudicació del solar municipal de 800 m² al carrer Rosselló 97, al barri de Lledoner. L’informe del jurat va destacar la solvència econòmica del projecte, els protocols de gestió i la visió sostenible i comunitària d’El Cairó.
L’impacte d’aquest projecte sostenible, comunitari i inclusiu es fa evident en molts aspectes claus:
29 Habitatges Cooperatius: El projecte constarà de 29 habitatges en tres plantes, amb àmplies àrees comunitàries compartides, incloent-hi una terrassa amb bugaderia col·lectiva i una sala polivalent oberta a l’exterior.
Visió comunitària: Sostre Cívic destinarà els locals de planta baixa a usos comunitaris i d’activitat pública, enfortint la visió comunitària del projecte.
Compromís Social: Es reservaran 8 habitatges per a menors de 35 anys i, a més, per facilitar la inclusió, se cedirà la gestió d’un dels 29 habitatges a l’Ajuntament per a l’assignació a col·lectius vulnerables.
Sostenibilitat Ambiental: L’edifici serà sostenible gràcies a l’ús de materials ecològics com la fusta, la instal·lació de plaques fotovoltaiques i projectes de mobilitat compartida amb bicicletes i cotxes elèctrics.
Compromís Local: Un 25% dels habitatges estan reservats per a persones empadronades al municipi de Granollers. El projecte compta, a més, amb el suport local d’entitats veïnals i de l’economia social i solidària, com l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, La Magrana Vallesana (associació de productors i consumidors ecològics de Granollers que agrupa 400 unitats familiars) i Granollers Pedala.
La cooperativa Sostre Cívic anima totes les persones interessades a formar part d’aquesta iniciativa pionera a la ciutat a participar de les sessions informatives, d’aquesta manera poder conèixer de prop el funcionament d’aquesta modalitat d’habitatge alternativa al lloguer i a la compra, a preu assequible i contractes estables de per vida. Durant les sessions informatives es resoldran tots els dubtes necessaris abans de tenir l’oportunitat d’inscriure’s.
Amb aquesta campanya, Sostre Cívic vol demostrar el seu compromís amb la creació d’habitatges cooperatius de qualitat i sostenibles, fora del mercat especulatiu, fomentant la propietat col·lectiva i la gestió democràtica com una alternativa real a l’accés a l’habitatge a la ciutat de Granollers.
Habitatge estable a preu assequible
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús funciona com una alternativa al mercat especulatiu. L’habitatge no es pot ni vendre ni llogar, donat que la propietat és de tots els socis de la cooperativa que hi podran viure de manera indefinida. Tothom que vulgui participar haurà de complir els requisits de demandants d’habitatge de protecció oficial i fer-se socis de Sostre Cívic (les sol·licituds s’ordenaran per antiguitat de soci). Per tal de contribuir amb el finançament del projecte, les sòcies que hi vulguin entrar a viure hauran de fer una aportació de capital inicial de, aproximadament, entre 15 i 25.000 euros, retornables si en algun moment decideixen marxar de l’edifici. Les quotes mensuals, no retornables i equiparables a un lloguer, es preveuen aproximadament d’entre 600 i 700 € al mes, depenent de la mida del pis. Les quantitats finals dependran del projecte arquitectònic i pressupost final d’obra.
Per obtenir més informació i inscriure’s a les sessions informatives, es pot visitar el web elcairo.sostrecivic.cat
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments