El projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós fa un pas més per trencar barreres d’accés al dret a l’habitatge per col·lectius vulnerables: hem signat un conveni de col·laboració amb la Fundació TRESC per reservar un habitatge per a persones amb discapacitat.
El grup impulsor de Terra de Mar visita les obres del projecte
Sostre Cívic i la Fundació TRESC hem formalitzat un conveni que permetrà reservar un dels habitatges del projecte Terra de Mar, a Palamós, perquè la Fundació proposi una persona o unitat de convivència que compleixi els requisits d’accés i que formalitzi la seva incorporació al projecte com a sòcia de la cooperativa.
La Fundació TRESC és una entitat de Girona que promou la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de salut mental. Ofereix programes laborals i d’habitatge per reforçar l’autonomia i la vida independent. Amb aquest conveni, assumim una col·laboració estable per garantir l’acompanyament professional i facilitar una bona integració comunitària dins el projecte.
El text també preveu la creació d’una comissió de seguiment entre les dues entitats per avaluar el desplegament de l’acord i donar resposta a possibles incidències. D’altra banda, la Fundació TRESC es compromet a oferir suport i seguiment a la persona resident, amb l’objectiu de facilitar un projecte de vida independent i afavorir una bona integració en la dinàmica comunitària del projecte.
Aquesta línia de treball s’inscriu en la nostra voluntat de diversificar els perfils que accedeixen a l’habitatge cooperatiu i demostrar que és un model real d’inclusió i d’accés per a col·lectius que sovint hi troben més barreres.
El projecte a Palamós continua avançant amb pas ferm. El grup impulsor ja reuneix 28 de les 34 unitats de convivència previstes i compta amb una llista d’espera d’una vintena més. Preveiem completar la configuració del grup en les primeres setmanes de l’any i comunicarem qualsevol vacant de manera transparent abans de l’entrada a viure.
En paral·lel, les obres segueixen a bon ritme i el projecte es troba ja a l’última fase del procés de construcció. La previsió actual és finalitzar-les durant el primer trimestre de 2026, mantenint el calendari establert i acostant Terra de Mar a un moment clau: l’inici de la vida en comunitat al nou edifici prevista per a mitjan 2026.
Les obres de Terra de Mar avancen segons el calendari establert
Terra de Mar és una promoció de 34 habitatges amb protecció oficial (HPO) impulsada en sòl públic, mitjançant un dret de superfície atorgat per l’Ajuntament de Palamós. Això permet que els habitatges es mantinguin fora del mercat especulatiu i ofereixin una alternativa d’habitatge estable i assequible basada en el model cooperatiu en cessió d’ús.
El projecte també incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb certificació energètica A, per reduir el consum i millorar el confort dels futurs habitatges.
Carreteres secundàries és una sèrie documental produïda per Canal TE i La Xarxa que recorre el territori per descobrir models de vida i d’habitatge alternatius i més sostenibles.
Un sopar d’estiu compartit, collir les maduixes madures de l’hort, ruta en bici per anar a l’escola… La peça mostra de prop el dia a dia d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu a La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, un dels entorns amb el cost de vida més alt de l’Àrea Metropolitana. Entre natura, criatures i espais compartits, el documental retrata una petita revolució quotidiana: famílies que han recuperat el dret a viure al seu barri i que han construït, plegades, un projecte d’habitatge estable, assequible i comunitari.
Un projecte que neix de la lluita veïnal
El capítol segon de la sèrie documental Carreteres secundàries recull els orígens de Clau Mestra, un projecte que va néixer de la lluita veïnal i l’organització col·lectiva per evitar la pèrdua d’un immoble públic en desús i reivindicar-lo com a espai d’habitatge social. El 2014, les antigues Cases dels Mestres de La Floresta van ser ocupades com a acció política per denunciar el deteriorament de l’edifici i pressionar per donar-li un ús social.
A partir d’aquí, Sostre Cívic va actuar com a agent mediador entre el col·lectiu impulsor –aleshores ‘6 Claus’– i l’Ajuntament de Sant Cugat. El procés va culminar amb un acord pioner: la cessió del dret de superfície de l’immoble a Sostre Cívic per 75 anys per impulsar 11 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús (HPO). Va ser el primer conveni d’aquest tipus a l’Estat espanyol entre una administració pública i una cooperativa d’habitatge.
Aquest acord publico-cooperatiu ha permès mantenir amb quotes mensuals assequibles (entre 300 € i 500 €, amb serveis altres despeses incloses), molt per sota dels preus del mercat especulatiu. Les sòcies van fer una aportació inicial de capital (retornable si marxen) d’entre 6.000 € i 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge.
Pel que fa a la construcció, el projecte ha destacat per la seva sostenibilitat i l’autoconstrucció assistida, que va representar el 13% de les obres. La rehabilitació integral es va dur a terme utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, i instal·lacions actives i passives altament eficients, servint d’exemple d’un sistema de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals. El documental recull imatges dels enderrocs i dels treballs finals, així com el testimoni de l’Antonio Rivera, un dels veïns, que explica com la participació en l’obra els va fer sentir part de la transformació de l’espai.
El projecte va iniciar la convivència el març del 2023, gairebé una dècada després de les primeres reivindicacions.
Habitatge en comunitat, i per a tota la vida
L’habitatge cooperatiu ofereix una alternativa estable, assequible i desmercantilitzada a la compra i el lloguer. En Pedro, un dels membres del grup, ho resumeix amb contundència: abans vivien pendents d’un lloguer incert i a punt d’haver de marxar de La Floresta per la pressió dels preus.
“El mercat tria per tu on pots viure. Si al lloc on tu vols quedar-te hi ha algú amb més diners que pot pagar més, et toca marxar. I et fan fora del teu poble, del teu barri.” Pedro Gómez
A més, el projecte ha transformat la manera de viure de les veïnes: més relació entre famílies, més suport mutu i un espai que convida a compartir el temps i els recursos per sostenir la vida.
El documental mostra amb naturalitat com es viu en un projecte cooperatiu: les criatures que surten a l’hort a comprovar si ja hi ha maduixes i tomàquets per collir, el joc espontani als espais exteriors, la passera i el jardí com a llocs de trobada. Els matins amb canalla són més fàcils quan es pot repartir entre les diferents famílies les tasques de cura i gestió: s’organitzen pels esmorzars i per arribar a l’escola amb les bicicletes compartides que tenen al projecte.
Un model que creix i es consolida a Catalunya
Clau Mestra és avui una referència i un punt d’inflexió per a l’habitatge cooperatiu a Sant Cugat. Sostre Cívic continua impulsant projectes d’accés assequible a l’habitatge arreu del territori, consolidant un model comunitari, estable i desmercantilitzat, que ja representa gairebé la meitat dels projectes cooperatius en marxa a Catalunya.
T’animem a veure el capítol de ‘Carreteres secundàries’ i a conèixer de primera mà la història i la vida de Clau Mestra: un projecte que demostra que quan la comunitat es mou, el dret a l’habitatge es defensa i es construeix.
Crònica del debat sobre la innovació tipològica en l’habitatge cooperatiu, celebrat el dijous 13 de novembre a l’Espai Línia de Barcelona.
El context residencial a Barcelona i Catalunya es troba en un punt de tensió estructural que obligarà a repensar profundament el model habitacional en els pròxims anys. L’evolució de la població, l’encariment de l’accés a l’habitatge, la limitació del sòl disponible i la transformació dels models de vida configuren un escenari on les tipologies, dimensions i formes dels habitatges evolucionaran de manera significativa. Tot plegat suposa una pressió addicional no només sobre l’accés a l’habitatge sinó sobre com construïm, amb quines dimensions i amb quines distribucions interiors de les peces, en definitiva, en com vivim.
La sala de l’Espai Línia es va omplir de gom a gom [Imatges cedida per Espai Línia]
Des de Sostre Cívic cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a com ens organitzem en relació amb l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens acompanyem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures, la inclusivitat o el gènere, i enguany hem volgut posar el focus en la innovació tipològica en l’habitatge social.
L’esdeveniment, que va tenir lloc el dijous 13 de novembre a les 17.30 h a l’Espai Línia, va comptar amb la moderació de Julieta Duran, tècnica d’execució de projectes a Sostre Cívic. Hi van participar Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes), Ariadna Artigas (Lacol Arquitectura Cooperativa), i Àngel Estévez (coordinador de projectes i responsable de sostenibilitat a Sostre Cívic).
El model cooperatiu com a motor d’innovació i dignitat
Va iniciar la jornada l’Àngel Estévez, destacant el paper crucial de l’habitatge cooperatiu en aquest canvi, que genera les condicions òptimes per experimentar amb noves tipologies i maneres d’habitar.
La propietat col·lectiva permet imaginar habitatges flexibles i agregables —on peces poden passar d’una unitat a una altra al llarg del temps— i facilita l’aparició de tipologies com els clústers o les habitacions satèl·lit.
Alhora, la participació democràtica dona una direcció clara: són les persones usuàries qui defineixen les seves necessitats reals, i això impulsa solucions arquitectòniques més justes, adaptables i coherents amb la vida quotidiana.
A partir del debat intern dels darrers anys, Sostre Cívic vam elaborar un estudi comparatiu amb altres promotors socials, i vam constatar que els nostres habitatges, tot i disposar de molts espais comuns, eren massa petits i sovint sense espais exteriors. Aquest diagnòstic, sumat a les demandes de la base social, va impulsar una revisió profunda dels criteris de disseny: ara es prioritzen habitatges més amplis i dignes, encara que això signifiqui fer-ne menys, s’augmenten les dimensions mínimes de les estances —desterrant l’habitació de 6 m²— i s’incorporen balcons, terrasses o galeries sempre que sigui possible.
“El futur de l’habitatge no pot passar per la proliferació d’unitats unipersonals aïllades, sinó per comunitats cooperatives fortes, que generin salut, suport mutu i projectes de vida compartida. Un model que, no només és més humà, sinó també més sostenible i transformador.” Àngel Estévez
Estévez també va posar èmfasi en la flexibilitat i la inclusió com a principis estructurants: peces agregables entre habitatges per adaptar-se a cicles vitals diversos; cuines i banys estandarditzats per garantir igualtat i facilitar execució; i estances desjerarquitzades, amb dormitoris de dimensions similars, per fomentar models de convivència més equitatius i menys rígids.
Repensant l’espai privat en funció del col·lectiu
Un dels eixos centrals del discurs d’Ariadna Artigas, arquitecta de Lacol Arquitectura Cooperativa, va ser la relació entre espai privat i espai comunitari: el model cooperatiu fa possible reduir la superfície privativa dels habitatges perquè aquestes mancances individuals es compensen amb una dotació àmplia i ben dissenyada d’espais compartits.
De mitjana, aproximadament un 11% de la superfície total dels projectes de Lacol es destina a usos comunitaris, un percentatge molt superior al que és habitual en l’habitatge social tradicional. Aquests espais no són complements, sinó peces clau d’una arquitectura que vol fomentar el suport mutu i combatre la soledat: sales polivalents, cuines comunitàries, bugaderies col·lectives, espais per a celebracions i habitacions de convidades que permeten alliberar metres quadrats dins de cada habitatge.
“Situar els espais comunitaris en zones centrals o de fàcil accés, com les bugaderies compartides, fa visibles les tasques reproductives i trenca amb la lògica patriarcal que tradicionalment les ha relegat a espais marginals o invisibles.” Ariadna Artigas
Va destacar especialment el potencial de tipologies que introdueixen escales intermèdies de comunitat, com les habitacions satèl·lit: aquestes peces —una estança independent, però pròxima a l’habitatge principal— faciliten que les unitats de convivència puguin créixer o reduir-se sense necessitat de fer mudances. Pot funcionar com a espai de cures, despatx, allotjament temporal per a adolescents o persones grans, o fins i tot com a terreny d’experimentació per a noves formes de convivència entre generacions.
Combatre l’aïllament i fomentar la convivència
Per acabar, la Marta Peris (Peris+Toral Arquitectes) va aportar una mirada profunda i radicalment humana sobre com l’arquitectura pot ajudar a revertir la solitud, generar comunitat i obrir la porta a noves formes d’habitar que responen millor als reptes socials contemporanis.
Va començar destacant una realitat incontestable: el creixement accelerat dels habitatges unipersonals, un fenomen que es dona arreu d’Europa i que també està prenent força a Catalunya. Aquesta tendència no s’explica només per eleccions individuals, sinó per processos estructurals que agreugen la soledat no desitjada i posen pressió sobre els models residencials tradicionals.
“El disseny d’habitatge ha d’ajudar-nos a imaginar futurs més habitables: no es tracta només de tenir un lloc per viure, sinó un lloc per viure amb altres. Compartir no és una elecció, és una condició.” Marta Peris
Peris va defensar que l’arquitectura té un rol actiu —i no només reactiu— en la lluita contra l’aïllament. D’aquí neix la idea de dissenyar edificis que facilitin la cruïlla, el trobament, la vida compartida. Va posar com a exemple les circulacions com a carrers elevats, passadissos o plataformes que no són simples espais de trànsit, sinó llocs de relació on la vida comunitària pot emergir de manera espontània. Igualment, va explicar com la ubicació estratègica dels espais comuns —entre plantes, a les cantonades, o en punts de pas— pot generar interaccions quotidianes que trenquen l’aïllament i reforcen els vincles.
Un dels punts centrals de la seva intervenció va ser la reflexió sobre la tipologia de clúster, que permet reduir la superfície privativa individual —per exemple, passant de 40–45 m² a uns 30 m²— per guanyar fins a 50 m² d’espais comuns compartits per un grup reduït de convivents. Segons Peris, aquesta “escala intermèdia” és clau perquè crea comunitats naturals i de confiança, més enllà del veïnatge tradicional, però evitant la massa crítica dels grans espais comunitaris. Una arquitectura que, en definitiva, fa possible trencar amb el paradigma individualista sense renunciar a la intimitat.
No et perdis el vídeo del debat
Si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️
Ca l’Ordit serà, amb 62 habitatges, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran que s’ha impulsat mai a Catalunya i a l’Estat: una fita històrica per a Sostre Cívic i per al conjunt del cooperativisme d’habitatge, que consolida el salt d’escala dels darrers anys.
Grup impulsor del projecte de Ca l’Ordit
Aquest 15 de novembre hem celebrat l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, un edifici de deu plantes sobre sòl municipal al Passeig Torras i Bages de Sant Andreu. L’acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país, com el president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, entre altres entitats i institucions col·laboradores. Però el protagonisme va ser, sens dubte, de les sòcies del grup impulsor del projecte, que es van acompanyar de familiars, amics i entitats del barri en una festa popular que va concloure la jornada.
Ca l’Ordit és molt més que un edifici: simbolitza un punt d’inflexió per al model cooperatiu d’habitatge, que viu un moment de creixement sense precedents. Actualment, Sostre Cívic impulsem deu projectes de més de 350 habitatges arreu del país gràcies, en part, al finançament europeu i al suport públic, però també a l’impuls del cooperativisme i a la força de les sòcies, que consoliden el model com una alternativa real i estructural a l’especulació immobiliària.
El finançament europeu, clau del salt d’escala
El projecte de Ca l’Ordit té un cost total de 15 milions d’euros, dels quals només el 8% prové de l’aportació inicial de capital social de les persones sòcies. La resta del finançament combina el préstec del CEB, una subvenció dels fons europeus Next Generation per valors de 2,7 milions d’euros, gestionats per la Generalitat de Catalunya, i una subvenció retornable de l’Ajuntament de Barcelona.
El finançament del CEB, que ascendeix a 31 milions d’euros, és el més gran mai atorgat a una cooperativa d’habitatge a Europa. Com ha afirmat la Maria Sigüenza, responsable de país del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) durant l’acte, “creiem fermament que l’habitatge digne és un dret humà fonamental, i projectes com aquest són una resposta esperançadora al desafiament residencial que enfronten tantes persones a Europa”. Per concloure que “el que realment importa són les vides que canviaran aquí: famílies joves, persones majors i persones amb discapacitat, que trobaran no sols un habitatge, sinó una llar i una comunitat.”
El cooperativisme d’habitatge creix i es consolida
Amb tots els projectes en marxa arreu del país, estem consolidant un creixement del 255% del parc d’habitatges, passant de 178 a 632, i desplegant més de 440 nous habitatges cooperatius en 12 municipis. Això ens situa com una de les principals promotores cooperatives d’habitatge social a Catalunya, però sobretot confirma una idea: el cooperativisme d’habitatge és capaç d’escalar i reivindicar-se com una solució estructural, sobretot si hi ha voluntat política i finançament alineat amb els valors cooperatius.
Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), la seva presidenta Laia Bonastra va reivindicar el cooperativisme que, segons dades demoscòpiques de la mateixa confederació “són més 3 de milions catalans que formen part de diferents cooperatives, i més del 80% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir més pes a l’economia catalana.”
Precisament, la cessió del solar s’emmarca dins la segona fase del conveni ESAL, on l’Ajuntament ha cedit el sòl en dret de superfície per 99 anys. El conveni ESAL suma ja quatre fases amb 17 futures promocions que sumen un total de 611 habitatges protegits. Actualment, hi ha 434 d’aquests habitatges en obres a la ciutat. L’alcalde de Barcelona ha celebrat l’inici d’obres de Ca l’Ordit destacant que iniciatives com aquesta, en el moment de crisi de l’habitatge que vivim “suposen fer realitat la Barcelona que volem per al futur, diversa i inclusiva. Necessitem un sector cooperatiu fort i robust que ens permet contrarestar la força i el corrent del mercat per tirar endavant un model d’habitatge que no expulsi als ciutadans dels seus barris”.
Els parlaments institucionals han finalitzat amb les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa, qui ha remarcat que “el Govern de Catalunya dona suport a aquestes fórmules d’habitatge, i tant com siguem capaços de fer-ho, hi anem amb tot”. El president Illa ha destacat que Ca l’Ordit és “una fórmula que proporciona estabilitat, té cura de l’entorn i té totes les virtuts que el Govern de Catalunya ha de defensar”, i ha remarcat que “aquí no només es construeix un edifici, sinó que es construeix comunitat”.
Sòcies del projecte expliquen la maqueta del futur edifici
Habitar des de la diversitat, les cures i la gestió col·lectiva
Ca l’Ordit és un projecte pioner que incorpora un ambiciós programa d’inclusió i intercooperació amb el Grup Cooperatiu TEB. 9 dels 62 habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual, amb espais accessibles físicament i cognitivament i una proposta de convivència que promou el suport mutu i la vida independent.
Les portaveus del grup —Gabriel, Pepa i Joan— van compartir durant l’acte el sentit polític i comunitari del projecte: la defensa del dret a un habitatge digne, la voluntat de construir una comunitat radicalment democràtica i la idea de “fer ordit i fer trama”, teixint vincles entre veïnes i amb el barri.
De fet, la comunitat de Ca l’Ordit porta més d’un any i mig treballant conjuntament en l’elaboració del model de convivència, el disseny de l’edifici i l’estructura de governança. Les unitats de convivència són diverses (famílies, llars individuals, parelles, convivències intergeneracionals) i provenen de fins a deu districtes de Barcelona, amb una forta presència de veïnes de Sant Andreu.
Dinar popular celebrat després de l’acte institucional
La feina s’ha organitzat en dos cercles de decisió i diverses comissions de treball (comunitat i cures, economia, arquitectura i obra, comunicació i entorn). A més, des del primer moment hem treballat mà a mà amb el Grup TEB i amb l’equip d’arquitectura de Pau Vidal i Yaiza Terré per assegurar que l’edifici incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió des de l’arrel.
Aquest procés ha donat com a resultat una comunitat preparada per autogestionar el projecte, practicar la democràcia directa i construir un model de convivència basat en les cures i el suport mutu.
Ca l’Ordit és una peça clau en la nostra estratègia col·lectiva per transformar el model d’habitatge al país. Continuarem treballant perquè més municipis, institucions i comunitats s’hi sumin.
Fem ordit, fem trama i fem créixer el cooperativisme d’habitatge!
Sostre Cívic hem participat activament en el Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle impulsat per la Generalitat, presentant projectes com Princesa49, La Balma i Cirerers.
Aquesta participació respon als eixos de sostenibilitat de la cooperativa, que prioritzen la reducció de consum i la limitació de la demanda, la reducció de l’impacte ambiental, i l’ús d’energies renovables.
Terrat comunitari de Princesa49, amb instal·lació de plaques solars
El Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, gestionada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), amb l’objectiu de reduir les emissions a Catalunya i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.
El programa es basa en un mercat voluntari que permet a entitats socials, com Sostre Cívic, impulsar projectes de reducció de CO₂ a Catalunya i generar crèdits verificats. Aquests crèdits poden ser adquirits per altres organitzacions o persones per compensar les seves pròpies emissions. Actualment, el preu del crèdit és de 15 € per tona de CO₂ equivalent.
Per poder participar-hi, les accions implementades han de superar el compliment de la normativa vigent (per exemple, anar més enllà del que exigeix el Codi Tècnic de l’Edificació) i les reduccions d’emissions han de ser quantificables i verificables.
L’experiència de Sostre Cívic: el monitoratge de consums
Sostre Cívic hem presentat diversos projectes al programa, amb una evolució en els sistemes implementats i en l’escala dels edificis:
Projecte
Any Convocatòria
Sistemes de Climatització
Crèdits Estimats
Crèdits Reals (períodes)
Princesa49
2018
Caldera de pèl·lets, solar tèrmica per ACS, mur radiant
6
1 (2019), 2 (2020), 3 (2021), 3 (2022)
La Balma
2020
Geotèrmia, fotovoltaica
12
9 (2022), 11 (2023), 10 (2024*)
Cirerers
2022
Aerotèrmia centralitzada, fotovoltaica
16
16 (2024*)
*pendent d’auditar
El monitoratge dels consums és un element clau per poder tirar endavant projectes en el Pla de Compensació d’Emissions, ja que la reducció ha de ser verificable. Com es pot observar, el projecte Princesa49 (el primer que es va presentar) va tenir una diferència notable entre l’estimació inicial i els crèdits reals, cosa que va posar de manifest la necessitat de millorar els sistemes de monitoratge per optimitzar els resultats.
A Sostre Cívic fem servir un sistema propi, l’Smart Data System, que permet la recollida i visualització de dades mitjançant sondes (temperatura, volums, electricitat, etc.). Les dades permeten saber quan consumeix cada màquina, cada edifici o cada habitatge, per a sistemes d’aigua calenta, climatització i refrigeració. A més, aquest sistema també inclou un sistema d’alertes que avisa l’equip de manteniment i les usuàries si alguna cosa no funciona correctament, la qual cosa permet optimitzar el consum energètic.
Llavors, podem parlar de diferents fases en la nostra participació en el Pla de Compensació d’Emissions de Sostre Cívic segons la gestió de les dades feta:
1. Fase inicial (Princesa49): La recollida de dades era molt manual i costosa, implicant la descàrrega de dades de targetes TCD, que feia que el procés fos molt complicat i difícil.
2. Fase posterior (La Balma i Cirerers): Amb la implementació del Smart Data System i la recollida telemàtica, es va aconseguir un salt quàntic en la millora de la recollida d’informació.
3. Aprenentatges continus: Es va identificar la necessitat d’optimitzar el procés de revisió, ja que els sensors poden creuar-se o deixar de funcionar, i cal un seguiment exhaustiu. També es va destacar la importància de testar les instal·lacions i assegurar-ne el correcte funcionament abans de presentar-se al Pla per evitar anys perduts.
La sessió va ser dirigida a sòcies de projectes d’habitatge en cessió d’ús, altres cooperatives, persones interessades en la transició energètica i tècnics d’enginyeries.
Podeu consultar el vídeo d’aquesta sessió i la presentació de diapositives a continuació:
Activitats familiars, lectures i una paella popular van servir per celebrar el bon ritme de les obres del primer projecte d’habitatge cooperatiu de Vilafranca del Penedès.
El projecte avança a bon ritme i actualment té obertes les inscripcions per a les persones interessades a formar part d’aquest projecte de vida comunitària.
El passat diumenge 26 d’octubre, hem celebrat la Festa de Meitat d’Obra del nostre projecte d’habitatge cooperatiu La Bastida – Pati del Gall, una trobada oberta al barri i a la ciutadania per compartir l’avanç de les obres i continuar fent créixer la comunitat que ho fa possible.
Tot i que el matí va començar amb incertesa per la pluja que va caure fins ben bé les 11 h, finalment el temps va donar una treva i l’acte va poder arrencar puntualment a les 12 h al carrer Mas i Jornet, davant del futur edifici cooperatiu.
La jornada va començar amb una dinàmica familiar, on petits i grans van imaginar i construir una “ciutat ideal” amb capses de cartó, seguida de lectures de textos sobre el dret a l’habitatge i experiències cooperatives. Després, vam donar pas als parlaments, amb la participació de companyes d’altres projectes cooperatius com L’Espigall (Vilanova), El Turrós (Argelaguer) i Can 70 (Barcelona), a qui des del grup impulsor de Pati del Gall s’ha volgut agrair la seva presència i suport.
També ens va acompanyar la regidora d’habitatge de Vilafranca, Lourdes Sánchez, que va felicitar la iniciativa i va remarcar la importància que projectes com el nostre arribin a la vila per ampliar l’accés a l’habitatge assequible i comunitari.
Al migdia, el Bar Norte va preparar una paella popular que va reunir una seixantena de persones, en un ambient de festa, comunitat i il·lusió compartida.
Aquesta Festa de Meitat d’Obra ha servit per celebrar col·lectivament l’avanç del projecte, en un moment simbòlic del procés constructiu, i per refermar els vincles entre les sòcies, el barri i el teixit social de Vilafranca.
Coneix el projecte La Bastida-Pati del Gall
El Pati del Gall és el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Vilafranca del Penedès, impulsat per un grup de famílies i persones sòcies de Sostre Cívic i de l’associació La Bastida.
L’edifici s’està construint en un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Vilafranca amb un dret de superfície de 75 anys, i preveu 24 habitatges de protecció oficial en règim de cessió d’ús. Tindrà una estructura de fusta amb certificació energètica A, i inclourà espais comunitaris com una bugaderia, una sala polivalent, habitacions de convidats, una terrassa compartida i aparcament per a bicicletes i vehicles compartits. Les obres es preveuen finalitzar a finals de 2026.
Apostem per un model sostenible i no especulatiu, que posa les persones al centre i garanteix estabilitat i assequibilitat a llarg termini. L’edifici, dissenyat amb criteris d’eficiència energètica, incorpora plaques fotovoltaiques, reciclatge d’aigües grises i altres sistemes que permetran reduir fins a un 40% el consum energètic respecte a un habitatge convencional.
Inscripcions obertes
Actualment, el grup impulsor compta amb 9 unitats familiars i busquem entre 10 i 12 noves famílies o persones per completar el projecte. Les persones interessades a formar part del projecte poden adreçar-se al web patidelgall.sostrecivic.cat i inscriure’s mitjançant el formulari del final d’aquesta pàgina. Per a més informació, també es pot escriure a info@patidelgall.sostrecivic.cat.
El procés d’incorporació és periòdic i s’organitza en tres talls anuals (31 de gener, 30 de juny i 30 de setembre). Les persones interessades participen en una trobada d’acollida per conèixer el projecte i resoldre dubtes abans d’unir-se al grup.
Les visites a La Balma i Cirerers i la xerrada a la FESC tornen a despertar l’interès pel model d’habitatge cooperatiu, amb més d’un centenar de persones que han conegut de prop com es construeixen comunitats que posen la vida al centre i fan realitat una altra manera d’habitar.
Aquest octubre, Sostre Cívic hem tornat a obrir les portes per compartir el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. I ho hem fet, com sempre, de la millor manera possible: convidant la gent a entrar, preguntar, mirar i imaginar-se vivint d’una altra manera.
Amb quatre visites a projectes consolidats en el marc del festival 48H Open House —dues a La Balma (al barri del Poblenou, a Barcelona) i dues a Cirerers (a Roquetes, a Barcelona també)— i una xerrada al Festival d’Economia Social i Solidària de Catalunya (FESC), més d’un centenar de persones han pogut conèixer com funciona aquest model que combina estabilitat, comunitat i sostenibilitat.
Cada any, aquestes activitats ens confirmen que el model desperta més interès i curiositat. Famílies, joves, persones grans, veïnes, tècnics municipals, estudiants o professionals del sector… tothom hi troba un punt de connexió. Perquè parlar d’habitatge cooperatiu és, al final, parlar de drets, de futur i de com volem viure.
El Festival d’Economia Social de Catalunya
El cap de setmana del 18 i 19 d’octubre va tenir lloc el Festival FESC (Festival de l’Economia Solidària organitzada per la XES), amb diverses activitats i dinàmiques que van omplir el parc de l’Estació del Nord de Barcelona, al barri del Fort Pienc. Va comptar amb la participació d’unes 60 iniciatives d’arreu del territori i la participació de desenes de voluntàries. Mira aquí les fotos del Festival.
Nosaltres hi vam estar present formant part de l’espai Encén la llum del canvi, organitzat per les companyes d’Opcions. Juntament amb Som Mobilitat, Som Energia, Som Connexió i Arç, vam donar informació a totes les persones que es van acostar sobre com aprofitar les diferents opcions de consum ètic al seu abast.
També vam organitzar, conjuntament amb Coòpolis, una xerrada que va reunir 80 assistents. L’acte va servir per plantejar la problemàtica d’accés a l’habitatge i com els models alternatius estan esdevenint una realitat, detallant les claus del cooperativisme d’habitatge de cessió d’ús i els seus valors.
Viure-ho en primera persona
El cap de setmana següent, el dissabte 25 d’octubre, vam participar en el 48h Open House Barcelona, la gran cita anual de l’arquitectura i els espais urbans. Va ser una gran oportunitat per conèixer de primera mà els nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que ja fa anys que estan en convivència.
Les sòcies dels projectes van ser les protagonistes de les jornades, obrint literalment casa seva per explicar com va començar tot: el procés col·lectiu de disseny i construcció, la convivència quotidiana, la presa de decisions compartida i la gestió comunitària dels espais comuns. Les converses van fluir entre curiositat, inspiració i complicitat, fent visible que darrere de cada edifici hi ha un projecte vital i col·lectiu que transforma maneres de viure i de relacionar-se.
Els projectes participants d’aquesta edició van ser La Balma (al barri del Poblenou, Barcelona), i Cirerers (a Roquetes, Barcelona). En total, van participar més de 100 persones que van poder descobrir de prop què significa viure en comunitat i construir habitatge des del cooperativisme.
El Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques no només combat la violència directa, sinó també els micromasclismes i la violència simbòlica, com ara no respectar el nom sentit d’una persona, buscant la transformació de les condicions socials que perpetuen la violència.
Avui, 18 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional de la Despatologització Trans, Sostre Cívic celebra una fita important en el seu camí cap a una cooperativa més diversa i respectuosa. Aquesta transformació, proposada per la Comissió del Protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques, va més enllà d’un simple canvi administratiu: reflecteix el nostre compromís ferm amb la inclusió i el respecte a la identitat de totes les nostres sòcies.
Nom sentit: un compromís amb la diversitat
Què és el nom sentit? El nom sentit és el nom amb què una persona vol que ens dirigim a ella en les comunicacions. Aquesta opció és especialment rellevant per a: – Persones trans i/o no binàries que volen ser anomenades amb el nom que reflecteix la seva identitat, fins i tot si no coincideix amb el nom legal. – Persones que utilitzen un diminutiu o un sobrenom habitual que no coincideix amb el nom legal.
Com a cooperativa, aspirem a promoure un model d’habitatge basat en principis i valors que cerquen la transformació social cap a una societat més justa i igualitària, on s’estimulin valors de respecte mutu i reconeixement de la diversitat.
Per això hem implementat un canvi crucial en el procés d’alta de noves sòcies: ara poden incloure el seu nom sentit directament al formulari. Aquesta eina és fonamental perquè Sostre Cívic es pugui adreçar a les persones amb el nom amb què s’identifiquen, i no amb el nom registral.
És important destacar que, un cop registrat, totes les comunicacions (correus, cartes, notificacions…) es faran servir amb aquest nom. Per exemple, si una persona s’identifica com a Júlia, encara que el seu DNI digui una altra cosa, podrà utilitzar “Júlia” com a nom.
Com poden canviar el seu nom sentit les sòcies antigues? Per aquelles persones que es van donar d’alta abans que aquest camp estigués disponible en el formulari inicial, ara es pot editar fàcilment a l’apartat “Les Meves Dades” de La Interna. Si una sòcia vol canviar el seu nom sentit, pot accedir al seu espai personal i editar-ho directament des d’allà.
Recorda que aquest és un canvi que acabem d’implementar i, mentre harmonitzem tots els sistemes i documents, pot ser que en algun moment puntual aparegui el nom registral en lloc del nom sentit (per exemple, en alguna comunicació automàtica o document antic). Si t’hi trobes —esperem que no!—, escriu-nos a info@sostrecivic.cat indicant on ho has vist (pantalla, document o correu, i la data). Ho revisarem i corregirem al més aviat possible per garantir que totes les comunicacions respectin la teva identitat.
Un Protocol contra les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques
L’elaboració d’aquest Protocol es va iniciar el juliol de 2022 amb la creació d’un grup motor i va ser acompanyat per la cooperativa L’Esberla. El procés va consistir en 8 sessions de treball entre novembre de 2022 i febrer de 2023, amb la participació d’una quarantena de sòcies.
El Protocol, fruit d’un any de feina, va ser finalment aprovat per àmplia majoria a l’Assemblea General Ordinària del passat 30 de juny de 2023. L’objectiu és garantir que els projectes d’habitatge cooperatiu i l’entorn laboral i cooperatiu de Sostre Cívic siguin un espai segur per a dones i persones LGBTIQ+, ja siguin sòcies convivents, sòcies expectants (grups llavor i sense projecte) o treballadores.
Què és la Comissió del Protocol i què fa?
Per tal de garantir que les actuacions i accions contingudes en el Protocol es portin a terme i se’n faci un seguiment i avaluació, s’ha creat una comissió permanent formada per un equip de persones sensibilitzades i formades en l’àmbit de les violències, que consta de sis sòcies: Alicia Conejero (sòcia usuària), Ester Alegre (sòcia usuària), Guillem Subirachs (soci expectant), Mercedes Estébanez (sòcia expectant), Eva Ortigosa (sòcia de treball) i Mireia Masó (sòcia de treball).
Des de la seva creació en 2023, les actuacions que ja s’han desplegat s’inclouen:
La creació d’un espai de treball entre les comissions de cures dels diferents projectes per treballar en l’autodiagnosi de cada projecte.
La incorporació d’una sessió sobre la prevenció i l’abordatge de violències masclistes i LGTB-fòbiques a l’itinerari formatiu “Primers passos”.
La introducció del Protocol i el circuit d’actuació a la documentació interna de l’entitat.
L’atenció de tres casos per valorar el seu abordatge (un desestimat, un en seguiment i un altre seguint el seu curs).
A més, la Comissió ha vetllat per l’establiment d’un canal segur per a la comunicació de situacions de violència: es pot contactar per escrit a espaisegur@sostrecivic.cat, o omplint aquest formulari web.
El curs ha estat finançat pel Ministeri de Treball i Economia Social, amb fons de la Unió Europea – NextGenerationEU.
Sostre Cívic, en coordinació amb l’Aula Empresocial de la Universitat de València (UV), oferim el curs en línia massiu i obert (MOOC) titulat “Introducció a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús”. Aquesta formació permanent està dissenyada per a proporcionar els coneixements bàsics i pràctics necessaris per a impulsar, gestionar i constituir projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Continguts clau del programa
L’objectiu principal de la formació és fomentar maneres d’habitar més col·lectives, assequibles i compromeses amb el benestar comú. El programa s’estructura en sis mòduls detallats, amb una durada total que inclou mòduls de 5 hores fins a 9 hores:
Què són les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús? Aquest mòdul introdueix el concepte, diferenciant-lo de les cooperatives d’habitatges en propietat i ubicant-lo en l’àmbit de l’Economia social. També s’aborden els models i tipologies, incloent-hi les modalitats sènior, júnior i intergeneracional, i els beneficis del model. El programa inclou la Unitat 2, sobre les característiques constitutives i estructurals de la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús.
Gestió del grup cooperatiu. L’objectiu és introduir a l’alumne en la realitat de la gestió, tant des del punt de vista econòmic del projecte i la promoció, com la gestió del grup humà i l’abordatge de les qüestions de convivència.
Constitució i règim jurídic. S’introdueix el marc normatiu regulador a l’Estat i les diferents comunitats autònomes, la tramitació necessària per a la constitució, i el règim jurídic, incloent-hi els drets i obligacions de la cooperativa i els socis.
Règim fiscal. Es tracta el tractament fiscal de les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, incloent-hi la seva consideració com a cooperatives protegides o especialment protegides, i les especialitats en l’Impost de societats. A més, s’analitza la imposició indirecta (IVA i ITPAJD) i els beneficis tributaris en la imposició local.
Finançament. Aquest mòdul aborda la dimensió econòmica i financera dels projectes, atenent les subvencions i ajudes públiques, el finançament bancari (pública i privada), i altres formes de finançament com el capital social voluntari i els títols participatius.
Experiències. Es presenten diferents estudis de casos d’habitatges cooperatius en cessió d’ús a través de l’experiència dels seus impulsors. Es veuran exemples de projectes en l’àmbit rural (El Turrós), per a gent gran (Can 70), i en una comunitat inclusiva (Ca l’ordit).
Els continguts es podran seguir a través de vídeos i documentació. Els vídeos tenen àudio en castellà i subtítols en valencià.
Professorat d’excel·lència
El curs està dirigit per María Pilar Alguacil Marí, catedràtica de Dret Financer i Tributari en UV.
A més, compta amb la participació de membres de Sostre Cívic, com Eva Ortigosa (tècnica de projectes i membre del Consell Rector), David Guàrdia (Co-director) i Amaia Belastegui (tècnica de projectes), juntament amb altres figures acadèmiques i legals, com Antonia Sajardo Moreno i Cristina R. Grau López.
No et quedis sense la teva formació!
Aquest curs suposa una valuosa oportunitat per a activistes, membres d’associacions, tècnics, estudiants o qualsevol persona interessada en alternatives d’habitatge que combinen el social, el comunitari i el sostenible.
Com a MOOC gratuït i lliure, representa una eina formativa essencial per a aquells que desitgin aprofundir en el model de cessió d’ús fàcilment, ja que l‘accés als continguts es podrà realitzar a través de Youtube.
El premi, atorgat per la federació europea d’empreses de l’Economia Social, és el nostre segon premi internacional aquest 2025 i el quart de tota la nostra trajectòria, després dels reconeixements de Nacions Unides, la Comissió Europea i la federació europea d’habitatge social.
El reconeixement arriba en un moment clau per al sector i ens consolida com a referent europeu en el desenvolupament d’un model cooperatiu, assequible i sostenible d’accés a l’habitatge.
Sostre Cívic hem guanyat el Premi Europeu de l’Economia Social 2025 en la categoria d’Habitatge, que reconeix la nostra tasca pionera impulsant un model cooperatiu, assequible i sostenible d’accés a l’habitatge.
El premi es va lliurar a Múrcia, durant la Setmana Europea de l’Economia Social, i el va recollir el nostre codirector David Guàrdia de mans d’Amparo Merino Segovia, secretària d’Estat d’Economia Social del Ministeri de Treball.
La nostra candidatura va ser escollida entre més de 100 iniciatives d’arreu d’Europa. Era la primera vegada que el certamen, Social Economy Europe, incorporava una categoria d’habitatge, i vam compartir nominació amb BrusselsCLT, fideïcomís de terres comunitàries de Brussel·les (Bèlgica), i WOGEBE, cooperativa d’habitatge d’Alemanya. El jurat va destacar que el nostre model “està transformant l’accés a l’habitatge a Catalunya amb un model cooperatiu que ofereix llars segures, ecològiques i assequibles, empoderant les residents i promovent canvis normatius”.
Sostre Cívic, referent europeu en cooperativisme d’habitatge
Des dels nostres inicis a 2004, a Sostre Cívic avui ja som més de 2.100 sòcies i gestionem més de 550 habitatges cooperatius en cessió d’ús a tot Catalunya. Treballem amb cessió de sòl públic, recuperació de patrimoni privat i, sobretot, amb participació comunitària per blindar l’habitatge de l’especulació.
Participació en la principal trobada europea de l’economia social
Social Economy Europe, que atorga els premis, és l’organització de referència del sector, agrupant més de 2.000 entitats de 14 països de la UE. La seva missió és impulsar polítiques públiques que incorporin valors de solidaritat, inclusió, sostenibilitat i democràcia econòmica, i actuar com a interlocutora davant de les institucions europees.
La Social Economy Week d’enguany, celebrada a Múrcia, va comptar amb la participació de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, i de Roxana Mînzatu, vicepresidenta de la Comissió Europea amb competències en economia social, entre d’altres. Vam poder explicar-los l’impacte del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per garantir el dret a l’habitatge, així com traslladar-los l’interès del sector català per participar en els debats que definiran les futures polítiques d’habitatge i economia social a escala europea.
De fet, tant Sostre Cívic com la sectorial d’habitatge de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) a Catalunya, com a membres de REAS Vivienda (la xarxa estatal del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús), vam ser reconegudes el juny com a membres de ple dret de Housing Europe, la principal federació europea d’entitats d’habitatge social i cooperatiu. Aquest reconeixement ens situa com a interlocutores clau en els principals debats europeus sobre polítiques d’habitatge.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments