Autor: lucia.basulto

Un nou model per participar, formar-se i fer comunitat a Sostre Cívic

15.09.2025

Un pas endavant per fer créixer la participació i l’aprenentatge col·lectiu dins la cooperativa, amb nous itineraris pensats per a totes les sòcies, tant les que comencen com les que ja hi són.

Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025


Comencem el curs amb una novetat important: estrenem un nou marc per participar, formar-nos i fer comunitat dins la cooperativa! Volem que totes les sòcies —les que acaben d’arribar i les que ja fa temps que hi són— tinguem camins clars per implicar-nos, aprendre i decidir juntes com volem fer créixer Sostre Cívic.

Amb l’inici del curs, a Sostre Cívic encarem una etapa important: posem en marxa un nou marc de participació, formació i acompanyament! Una manera actualitzada de seguir reforçant els espais col·lectius i fer créixer la cooperativa amb més eines, més companyia i més veu per a totes.


Per què aquesta nova proposta?

Aquest nou plantejament és fruit del Pla Estratègic 2025, aprovat a l’Assemblea General del 2023, i neix de l’aposta clara per una governança més democràtica, accessible i transformadora. Perquè a Sostre Cívic creiem que no n’hi ha prou amb tenir accés a un habitatge digne: volem construir un model on les persones siguem protagonistes i puguem participar en com gestionem els projectes, prenem decisions i fem comunitat. La participació activa i la formació contínua són la clau per enfortir el nostre model d’habitatge cooperatiu.

I per fer-ho possible, cal cuidar els espais on això passa, i donar eines a tothom perquè s’hi pugui implicar. El nou marc ens ha permès posar ordre, claredat i sentit a molts espais que ja teníem… i afegir-ne de nous!

Imatges de Jesús G. Pastor (@unfotografo)


Formació i participació activa: Els nous itineraris al detall

Per potenciar aquests valors i facilitar la implicació de les sòcies, hem dissenyat uns itineraris clars i estructurats perquè qualsevol persona que vulgui formar part de la cooperativa —sigui individualment o en grup— trobi camins clars i moments compartits per entendre què és Sostre Cívic, conèixer altres sòcies, formar-se i començar a participar.

1. Itinerari per a sòcies que s’incorporen individualment:

  • Sessió informativa mensual (2 cops al mes): Una activitat oberta i gratuïta —una presencial i una en línia— per fer el primer pas dins la cooperativa. T’hi expliquem les bases de l’habitatge cooperatiu i com funcionem a Sostre Cívic.
  • Sessió d’acollida i formació inicial (trimestral): Espai de trobada per a les noves sòcies. Ens coneixem, compartim dubtes i comencem a teixir vincles per entrar als espais col·lectius de participació i vida cooperativa.
  • La Tarda de Sostre Cívic (semestral): Un nou espai pensat per descobrir els projectes amb vacants, aprofundir en aspectes concrets del model i connectar amb altres sòcies de la cooperativa.
  • Itinerari formatiu “Primers Passos” (semestral): Una formació introductòria per entendre els pilars de Sostre Cívic. Tot i que està pensada sobretot per a grups llavor, és oberta a totes les tipologies de sòcies (expectants, en promoció o convivint).

2. Itinerari per a grups de sòcies:

  • Sessió informativa mensual (2 cops al mes): També és el punt de partida per a grups. Aquí expliquem com funciona el model i què implica formar part de la cooperativa. Cal fer-la abans d’entrar a qualsevol altre espai.
  • Sessió d’impuls per a grups nous (trimestral): Un espai d’assessorament i informació inicial per a grups de tres persones o més que volen impulsar un projecte conjunt. Aquest és un servei obert també a persones no sòcies de la cooperativa, però és imprescindible que abans d’aquestes sessions la majoria del grup hagi assistit a la sessió informativa mensual.
  • Alta del grup a Sostre Cívic: Després de les primeres sessions obertes, arriba el moment de fer el pas de formar part de la cooperativa. Cal que el grup faci la sol·licitud d’alta a través d’un formulari, on s’inclou una breu descripció del projecte i l’ideari del grup. És imprescindible que com a mínim la meitat de les unitats de convivència siguin sòcies individuals de Sostre Cívic. A partir d’aquest punt, les activitats passen a ser exclusivament per a persones sòcies.
  • Reunió de grups llavor (trimestral): Pensada per als grups llavor consolidats de la cooperativa, és un espai de seguiment compartit, on posar-se al corrent de les novetats, resoldre dubtes i rebre formació específica. L’objectiu és oferir suport continuat i fomentar la resolució de dubtes en comunitat.
  • Itinerari formatiu “Impuls de projectes” (semestral): Un curs pràctic per a grups llavor o projectes en fase inicial, que té com a objectiu dotar les sòcies de coneixements i eines clau per avançar en el desenvolupament del seu projecte.

A més d’aquests itineraris, els grups que necessitin suport específic en algun àmbit, com l’acompanyament a reunions amb ajuntaments o l’anàlisi de solars, rebran atenció a través de correu electrònic o trobades virtuals. Aquesta nova organització comporta l’eliminació del SAHC, canalitzant el suport de manera més eficient a través dels espais grupals. 


Queda’t pendent de l’agenda!

T’animem a aprofitar els espais de formació i debat, i a apuntar-te a les activitats que més t’interessin. El futur de l’habitatge cooperatiu el construïm entre totes! 

Per ara, ja tens disponible el calendari detallat d’activitats d’aquest trimestre, perquè et puguis reservar les dates a la teva agenda! El pots consultar i descarregar a continuació:


I, per finalitzar, et recordem que les inscripcions a totes les activitats es gestionaran a través de La Interna, la nostra eina de gestió i comunicació per a sòcies. Com sempre, informarem la base social de tots els actes a mesura que s’acostin les dates, pels nostres canals habituals: el butlletí quinzenal de sòcies i les xarxes socials.

7 fites clau que impulsaran l’habitatge cooperatiu aquest curs

8.09.2025

Visita d’obres del grup impulsor del projecte Terra de Mar, a Palamós

El curs 2025-2026 arriba amb moltes novetats per al moviment català de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús! A Sostre Cívic, diversos projectes i esdeveniments marcaran els pròxims mesos: aquest curs serà un moment clau per al creixement dels nostres projectes, la incidència política i la participació de les nostres sòcies.

Perquè puguis tenir una visió clara del que s’acosta, hem recollit 7 fites clau que tindran lloc en aquests mesos i que marquen la nostra ruta cap a un model d’habitatge més just i comunitari:


1. Inaugurem les obres de Can 70 i Ca l’Ordit: nous projectes prenen forma

Començarem el curs celebrant el 26 de setembre la inauguració de les obres de Can 70 (Sarrià, Barcelona), un dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu sènior. Aquesta iniciativa és un clar exemple de com el model respon a les necessitats de la gent gran, prioritzant les cures, la salut i l’autonomia personal a través de comunitats de suport mutu. A més, incorpora innovadores tipologies de convivència com els clústers, que ja hem pogut observar en models suïssos, però que encara no hem desenvolupat en cap dels nostres projectes. 

Poc després, al novembre, celebrarem la inauguració de les obres de Ca l’Ordit (Sant Andreu, Barcelona): un edifici de 10 plantes amb 62 habitatges en cessió d’ús. El projecte preveu espais comuns (cuina, bugaderia i sales polivalents) i una aposta d’inclusió en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB: entre el 10% i el 12% dels habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual. 

Tots dos projectes es construeixen sobre sòls públics cedits durant 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del conveni ESAL per a ampliar el parc d’habitatge protegit a la ciutat.


2. Una nova legislació per blindar el model cooperatiu

Aquest curs pot ser decisiu per al marc legal de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El Parlament de Catalunya va iniciar aquest darrer mes de juliol la tramitació d’un canvi de la llei de cooperatives per a reconèixer explícitament el model d’habitatge en cessió d’ús, el seu interès públic i establir un marc estable per garantir la seva funció social i la propietat col·lectiva. Paral·lelament, el passat febrer, el Congrés dels Diputats també va aprovar una proposta de suport al cooperativisme d’habitatge, que insta el Govern a reforçar-lo amb millores normatives i de finançament.

Per entendre millor aquest nou escenari legal i les seves implicacions, el 3 d’octubre tindrem una formació clau sobre la Llei de cooperatives en el marc de Coòpolis, oberta a totes les persones i entitats interessades. Tens més informació i t’hi pots inscriure en aquesta pàgina.


3. L’impacte positiu de l’habitatge cooperatiu, en dades

Pròximament, El 30 de setembre, al BLOC4BCN, es presentarà l’estudi d’impacte impulsat per Habicoop, elaborat conjuntament les cooperatives Andaira i El Risell, en col·laboració amb l’Observatori DESCA, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi, que hem impulsat des de Sostre Cívic i amb la participació de 13 cooperatives i més de 280 persones, evidencia beneficis clars en els àmbits social, ambiental i l’econòmic. Entre els resultats, destaca que el consum energètic dels habitatges cooperatius és un 55% inferior a la mitjana catalana, amb un 90% d’energia renovable, i que el cost per m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.

A més, el model garanteix millor estabilitat i assequibilitat que el mercat privat, afavorint projectes de vida a llarg termini. En l’àmbit social, es redueix significativament la soledat no desitjada i augmenta la cohesió comunitària, amb una clara millora en el benestar emocional i la qualitat de vida. Finalment, l’estudi constata que el model és financerament viable i socialment transformador, amb una presència destacada de dones i persones no binàries, i amb una organització comunitària que integra les cures de manera equitativa, generant entorns més justos i inclusius.


4. Impulsem el conveni ESAL: l’esperança de més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona

El conveni ESAL (Conveni amb Entitats Sense Afany de Lucre), signat el 2021, ha estat fonamental per al creixement de l’habitatge cooperatiu i social a Barcelona, ja que permet la cessió de sòl municipal a projectes sense ànim de lucre gestionat directament per cooperatives o fundacions de lloguer social. En els primers anys es van adjudicar 16 solars públics per a més de 600 habitatges, garantint que el sòl es mantingués en mans públiques i que els projectes responguessin a criteris de sostenibilitat, inclusió i funció social.

Tanmateix, des del 2022 no s’han assignat nous solars, i per al 2025 només es preveu la construcció de 63 habitatges, un volum molt inferior al necessari i a la demanda i capacitat de promoció que té el sector cooperatiu. Des de Sostre Cívic, la XES i Habicoop hem reclamat a l’Ajuntament la reactivació del conveni, amb l’objectiu d’assegurar almenys 400 nous habitatges el 2025 i avançar cap a una pròrroga real que permeti arribar als 1.000 habitatges en els pròxims anys. Esperem que el curs 2025-2026 porti avenços significatius en aquesta línia, amb una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.


5. Neix “La Corrala” al Poble Sec: habitatge cooperatiu contra la gentrificació

De fet, és gràcies al conveni ESAL que aquest curs veurà l’inici del nou projecte “La Corrala” al barri del Poble Sec de Barcelona. Aquest projecte neix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns del barri que, des del 2015, es van organitzar com a grup llavor de Sostre Cívic per buscar una resposta col·lectiva a la gentrificació i a la creixent especulació immobiliària que patia el barri. Després de molts anys de lluita, Sostre Cívic va rebre recentment la cessió d’un solar municipal per ubicar el futur edifici cooperatiu al Passeig de l’Exposició del Poble Sec, que preveu fins a 8 habitatges en cessió d’ús.

Aprovació del projecte de La Corrala a l’Assemblea General del 14 de juny de 2025


L’Assemblea General de Sostre Cívic del juny de 2025 va aprovar per gairebé unanimitat la constitució del projecte, que actualment està en procés de tramitació del dret de superfície. Una de les sòcies impulsores, Marina Codina, explicava en aquesta entrevista com La Corrala representa l’oportunitat de garantir un habitatge digne i estable al barri, tot reforçant el vincle comunitari i la resistència col·lectiva davant les pressions del mercat.


6. Més llars cooperatives arreu del territori: Cellera del Ter, Cardedeu i Palamós

El final del curs serà especialment il·lusionant amb la finalització de les obres de diversos projectes i l’inici de la seva convivència: l’abril de 2026 serà el torn del projecte D’Avall, un petit projecte de 3 unitats en un edifici rehabilitat a la Cellera de Ter, i abans de l’estiu celebrarem les inauguracions de Cal Paler Nou a Cardedeu i Terra de Mar a Palamós. Aquests tres projectes incorporaran 73 nous habitatges a la cooperativa, ampliant de manera significativa el parc gestionat per Sostre Cívic.

Ja a la tardor, s’hi afegirà Walden XXI, el nostre projecte pioner d’habitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols, i finalment El Cairó, a Granollers, amb els quals superarem els 320 habitatges i ens situarem més a prop dels 550 habitatges en convivència que tenim a l’horitzó proper del 2027. Aquestes noves incorporacions representen que més persones podran gaudir d’un habitatge estable, assequible i autogestionat, fora de les lògiques especulatives del mercat.

L’últim projecte que tenim amb obres avançades actualment és La Bertrana, el segon projecte de la nostra cooperativa a Manresa, pel qual obrirem convocatòria a noves incorporacions en novembre de 2025. L’edifici es convertirà en el segon projecte més gran d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, després del de Ca l’Ordit: 60 habitatges de protecció oficial i 336 m² d’espais comunitaris construïts amb criteris de màxima sostenibilitat. Es preveu que les sòcies hi puguin entrar a viure a inicis del 2027.

Cal Paler Nou
El Cairó
Terra de Mar
Walden XXI
Imatges de les obres als projectes de Cal Paler Nou, El Cairó, Terra de Mar i Walden XXI


7. Enfortim la participació: Un nou marc d’acollida i acompanyament per a totes les sòcies

Aquest curs 2025-2026, posem en marxa un nou marc de participació que renova i enforteix els espais per a la seva base social, que ja supera les 2.000 sòcies. Amb l’objectiu de millorar la inclusió, la formació i el suport, s’han dissenyat itineraris clars tant per a les sòcies individuals com per als grups.

Les noves sòcies tindran a disposició sessions informatives mensuals i formacions d’acollida trimestrals, així com l’itinerari formatiu “Primers Passos” per aprofundir en els pilars del model. A més, la Tarda de Sostre Cívic neix com a espai semestral per conèixer projectes amb vacants, reforçar vincles i abordar temes clau com les cures o la participació comunitària.

Pel que fa als grups de sòcies, es posen en marxa sessions trimestrals per a grups nous i grups llavor, espais pensats per compartir experiències, resoldre dubtes i rebre orientació col·lectiva. Tot plegat suposa la transformació del Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC), que canalitzarà ara el seu suport a través d’aquests nous espais. Amb aquesta renovació, volem assegurar que el creixement de la cooperativa vagi acompanyat d’una participació activa, informada i significativa de totes les sòcies.

Aquest curs, a Sostre Cívic, continuem construint alternatives reals per garantir el dret a l’habitatge. T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Construir comunitat per viure millor: 10 aprenentatges de la jornada sènior de Sostre Cívic

15.07.2025

Una trobada amb més de 90 participants per compartir experiències reals i posar les cures i la convivència al centre dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sènior.

Cures, convivència i aprenentatges: aquest va ser el fil conductor de la jornada sènior que vam celebrar el passat divendres 4 de juliol al Hub Social de Barcelona. Més de noranta persones sòcies dels grups sèniors de la cooperativa van participar en aquesta trobada que va posar punt final al curs, amb la voluntat de fer balanç del camí recorregut i compartir experiències reals i inspiradores entre projectes en diferents fases de convivència. La jornada va ser un espai ric en reflexions i intercanvis, amb una mirada col·lectiva sobre com posar les cures, les relacions i la comunitat al centre de la vida cooperativa.

Vam comptar amb la participació de tres projectes madrilenys en convivència: Trabensol, Entrecantos i Villa Rosita, amb intervencions de José Pedro García, Vasilisa Viar, Araceli del Barrio, Sonsoles Prada i Manel Pastor. Acompanyades per la moderació d’Anna Aguilar, del grup Solterra, aquestes veus van compartir aprenentatges valuosos sobre els reptes i fortaleses dels seus processos: des de la importància de la governança activa fins a la necessitat de partir de col·lectius cohesionats amb cultura cooperativa. A continuació, compartim els 10 aprenentatges clau que vam extreure d’aquesta jornada tan enriquidora.


10 aprenentatges dels projectes sèniors en convivència


1. Les cures cal planificar-les amb temps

Una de les principals conclusions de la jornada és la necessitat de parlar i planificar el model de cures abans que sigui imprescindible. Tant Trabensol com Villa Rosita van destacar que afrontar aquest debat en moments de calma, quan la comunitat encara està en bones condicions, permet establir acords clars, justos i sostenibles. Des de Entrecantos  van remarcar que la por de parlar de la dependència retarda la seva gestió, i que cal construir espais de confiança per abordar la vulnerabilitat sense tabús.

2. Les cures tenen múltiples dimensions

Trabensol va exposar una classificació útil de les cures:

  • les cures hospitalàries, que no poden tenir lloc dins la comunitat perquè calen instal·lacions i personal hospitalari, que no en disposarem.
  • les geriàtriques, que requereixen professionals. Hi haurà casos de demència amb alteració de la conducta que segurament tampoc podrem atendre dins de la comunitat.
  • les domèstiques, que inclouen serveis com la neteja o la bugaderia i afavoreixen l’autonomia
  • les afectives i emocionals, essencials per prevenir la solitud no volguda. Aquest esquema ajuda a definir límits i responsabilitats col·lectives de forma realista.
José Pedro García, del projecte Trabensol


3. Gran diversitat d’edats i necessitats

Els projectes compten amb una franja d’edats molt àmplia (de 63 a 93 anys a Trabensol), i això comporta necessitats de cures molt diferents. Aquest fet implica adaptar dinàmiques i serveis comunitaris per evitar tensions i fomentar la inclusió de tothom, tenint en compte ritmes vitals diversos i graus d’autonomia desiguals.

4. Com volem ser cuidades?

Villa Rosita ha creat fitxes perquè cada persona pugui indicar com vol ser cuidada, qui ho hauria de fer i en quines condicions. Aquesta eina respecta les preferències individuals i ajuda a evitar sobrecàrregues. Es va remarcar que cal evitar ‘esclavitzar’ ni la família ni els companys, tot promovent una cura digna i compartida. També es va citar que els projectes de cohabitatge mostren indicadors de salut i envelliment millors que la mitjana, segons estudis incipients.

5. Bon procés d’acollida i accés

La convivència i les cures depenen molt de la qualitat del procés d’acollida. Cal seleccionar persones amb esperit cooperatiu i voluntat de participar activament. Des de Trabensol van destacar que sense bon clima comunitari, les cures no són sostenibles. També és important valorar la solvència mínima per garantir estabilitat, com fa Trabensol de manera confidencial amb els nous membres.

Sonsoles Prada i Manel Pastor, del projecte Villa Rosita


6. El debat sobre les unitats de suport

Hi ha projectes que han reservat espais específics per allotjar persones en situació de dependència (com Villa Rosita), però sovint no han estat utilitzats (cas Trabensol). En canvi, s’observa un consens al voltant de la utilitat d’espais polivalents per a activitats d’envelliment actiu com fisioteràpia o psicomotricitat, que poden prevenir la dependència o millorar l’atenció geriàtrica dins la comunitat.

7. La dependència afecta la convivència i ha de ser gestionada col·lectivament

Un dels temes més delicats que es va posar sobre la taula és com la dependència, especialment en casos greus o amb alteracions de conducta, pot impactar en la vida quotidiana del grup. A Trabensol, amb més de deu anys d’experiència, han viscut situacions que han requerit adaptar protocols, definir límits i, fins i tot, establir criteris sobre quan cal buscar atenció externa. José Pedro va explicar que, si bé l’acompanyament i l’ajuda mútua són eixos centrals del projecte, no es pot posar en risc la convivència general. Per això, el reglament intern estableix amb claredat quins tipus de cures poden oferir-se dins la comunitat i en quins casos s’ha de recórrer a recursos especialitzats de professionals externs o a haver de marxar a un altre centre especialitzat. Aquesta previsió ajuda a evitar tensions, protegeix el benestar col·lectiu i permet actuar amb responsabilitat i empatia quan les circumstàncies ho requereixen.

8. El paper clau de la gerència

Tant Trabensol com Entrecantos van destacar la figura de la gerència com a clau per al bon funcionament del projecte: coordina serveis, gestiona l’edifici, planifica activitats i dona resposta a necessitats emergents. A Trabensol (de 54 apartaments i 80 socis), aquesta figura lidera un equip de més de 18 persones entre personal intern i extern.
Aquesta figura podria ser inclosa dins de l’Equip tècnic de Sostre Cívic, pels projectes de la cooperativa.

Vasilisa Viar i Araceli del Barrio, del projecte Entrecantos

9. La solidaritat en el finançament de les cures

Els tres projectes tenen models on el cost de les cures recau principalment en l’usuari. En el cas de Trabensol, que fa ja 12 anys que està en convivència, el model de finançament ha evolucionat amb el temps: inicialment, la comunitat assumia fins a un 80% del cost de les cures i només un 20% era a càrrec de la persona usuària. Amb els anys, aquest percentatge es va anar ajustant (70%-30%) fins que, recentment, s’ha establert que l’usuari assumeixi el 100% del cost. Tot i això, s’han creat fons solidaris i sistemes (com a Trabensol i Villa Rosita) amb la possibilitat de rebre un préstec del 30% que es retorna amb la seva aportació de capital social. El model busca equilibrar la responsabilitat personal (sobretot quan es disposa d’un patrimoni abundant) amb la corresponsabilitat col·lectiva.

10. El model de cessió d’ús i l’assequibilitat

Els projectes de Madrid requereixen aportacions molt elevades (entre 150.000 i 300.000 € per habitatge), fet que pot limitar-ne l’accés. En canvi, a Catalunya, el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús per a persones grans impulsat per Sostre Cívic treballa per l’assequibilitat, accedint a finançament bancari des de la cooperativa i subvencions públiques. Aquest enfocament facilita un accés més just i ampli a l’habitatge cooperatiu.


Consulta el vídeo de la jornada completa aquí:

Un sostre per a tothom: consolidem l’estratègia antiracista de Sostre Cívic

11.07.2025

L’Assemblea General de la cooperativa aprova un full de ruta per construir una cooperativa radicalment inclusiva i compromesa amb l’antiracisme.

Taula rodona amb Fàtima Taleb, David Karvala i Luz Helena Ramírez, des de Migress, a la 3a Trobada de Sòcies

Des del primer dia sabem que, per construir habitatge digne, cal anar més enllà del marc de l’habitatge. El dret a un sostre es creua amb d’altres, i té un impacte directe en les comunitats. Per això entenem la lluita pel dret a l’habitatge com una eina per avançar cap a la transformació social que impulsa l’economia social i solidària. Fa tres anys vam aprovar el Protocol contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques; ara fem un pas més cap a comunitats més inclusives.

El dissabte 14 de juny, durant l’Assemblea General Ordinària, vam aprovar el nostre posicionament i estratègia antiracista. És el resultat d’un procés compartit iniciat mesos enrere, amb un moment clau a la 3a Trobada de Sòcies (26 d’abril, Nau Bostik), on vam obrir espais per repensar-nos des de l’antiracisme. Allà ja vam deixar clar que no volíem gestos simbòlics, sinó compromisos reals. I ara aquest esperit pren forma com a compromís polític i línies d’acció que seran el punt de partida d’un pla més ampli i sostingut.


Per què l’habitatge cooperatiu ha de ser antiracista?

El racisme és un problema estructural i impacta directament en l’accés a l’habitatge. Un estudi recent d’IDRA revela que la població migrant és majoritàriament llogatera i pateix molta més precarietat que la població nativa. El racisme immobiliari converteix l’accés a un pis en una cursa d’obstacles: pel color de pell, pel nom del DNI, per barreres administratives o segregació urbana.

Per això moltes persones migrades veuen en el nostre model cooperatiu una solució d’habitatge digne. Segons el darrer estudi socioeconòmic de tots els nostres habitatges en convivència (2024), un 21% de les persones adultes que viuen als habitatges de Sostre Cívic han nascut a l’estranger —tres punts per sobre de la mitjana catalana 1—, cosa que ens obliga a actuar. Sobretot, si realment volem que el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús sigui molt més que una fórmula d’accés a un sostre i esdevingui una eina de transformació social basada en la desmercantilització, la inclusió i el suport mutu.


Un procés de construcció col·lectiva: de la trobada amb sòcies migrades a l’Assemblea General

Abans de la 3a Trobada de Sòcies, vam organitzar la jornada “Conviure en diversitat: trobada de persones migrades i racialitzades a Sostre Cívic”, adreçada a persones migrades i racialitzades de la cooperativa. Un espai clau d’escolta i reconeixement, dinamitzat per professionals expertes en diàleg comunitari, que va aportar experiències i mirades que van enriquir el debat incorporant-hi la veu del col·lectiu migrat i racialitzat.

Dies després, la 3a Trobada de Sòcies amb el lema “Construïm un sostre antiracista i inclusiu”, va ser una jornada intensa de reflexió sobre les desigualtats estructurals i els reptes d’un cooperativisme realment inclusiu. A través de tallers i debats —com recullen les cròniques al web i al Jornal.cat— van emergir propostes i compromisos que ara prenen forma.

Votació a l’Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025


L’Estratègia Antiracista de Sostre Cívic: Un compromís tangible

L’estratègia aprovada a l’Assemblea s’articula en tres àmbits:

  1. Coneixement i posicionament polític: incorporar la perspectiva antiracista al discurs i les pràctiques de la cooperativa, i disposar de dades per detectar eixos de discriminació.
  2. Convivència en la diversitat: fomentar comunitats diverses, facilitar la participació de persones d’orígens diversos, i reforçar l’acord de 2019 amb una mirada descolonial i antiracista.
  3. Formació i participació: formar la base social en antiracisme, promoure espais d’interacció i garantir l’accés de persones migrades i racialitzades als espais de governança.

Aquestes línies d’acció volen garantir l’accés real a l’habitatge cooperatiu, revisar protocols interns i fomentar una convivència intercultural transformadora.

Des de Sostre Cívic, continuem construint, juntes, un sostre cooperatiu, antiracista i inclusiu. Ho fem amb les sòcies, els projectes i les aliances del cooperativisme i dels moviments pel dret a l’habitatge. La Trobada de Sòcies va ser l’espurna. L’estratègia antiracista, el primer pas. Ara toca posar-hi cos, cor i pràctica.

  1. 1.444.192 estrangers resideixen a Catalunya ↩︎

La flexibilitat energètica: una oportunitat per a l’habitatge cooperatiu

26.06.2025


Com podem fer que el consum energètic dels nostres edificis sigui més eficient, just i sostenible? Aquesta és la pregunta que va guiar la jornada virtual sobre flexibilitat energètica organitzada per Sostre Cívic el passat 20 de juny.


El divendres 20 de juny vam celebrar una jornada telemàtica sobre flexibilitat de la demanda energètica, una eina clau per avançar cap a un model energètic renovable, eficient i gestionat des de les mateixes comunitats. Amb 45 persones inscrites, la sessió va generar molt d’interès i va posar de manifest la rellevància creixent d’aquest debat en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i la transició ecosocial.

La xerrada va obrir espais de reflexió i coneixement compartit sobre com aplicar aquesta flexibilitat als projectes d’habitatge cooperatiu, especialment aquells amb instal·lacions energètiques centralitzades, on la gestió col·lectiva dels consums pot tenir un impacte significatiu.

L’acte va comptar amb les intervencions de l’Àlex Verdú (Sostre Cívic), Guillem Hernández i Xavier Velázquez (Azimut 360), i Anna Corona i Angelo Zinni (Arkenova), que van presentar les conclusions de l’informe elaborat conjuntament entre les entitats i amb el suport del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya. Aquest document analitza el potencial real de flexibilització del consum energètic en aquest tipus d’habitatges, i planteja camins concrets per posar-ho en pràctica.


Què és la flexibilitat de la demanda?

La flexibilitat de la demanda és la capacitat d’adaptar el moment en què consumim (o generem) energia, sense que això suposi una pèrdua de confort. El repte? Desplaçar consums cap a hores en què l’energia és més barata, neta o abundant —com quan fa sol i tenim excedents fotovoltaics.

Durant la sessió, Anna Corona (Arkenova) va explicar les dues grans tipologies:

  • Flexibilitat implícita: s’orienta a l’estalvi a la factura elèctrica.
  • Flexibilitat explícita: busca participar en mercats elèctrics de flexibilitat, a través de la gestió col·lectiva de consums i potències.

Però, quins actius poden ser flexibles? De quins aparells podem desplaçar el consum a hores més estratègiques? En el context de l’habitatge cooperatiu, diversos actius poden incorporar estratègies de flexibilitat, com: sistemes de climatització centralitzats, rentadores comunitàries, vehicles elèctrics compartits, bateries i acumuladors tèrmics, o instal·lacions fotovoltaiques compartides.

És especialment en entorns amb instal·lacions centralitzades, on la gestió col·lectiva d’aquests actius pot generar un estalvi econòmic i una optimització de recursos molt significativa.

Eines innovadores desenvolupades amb intercooperació

Un dels aspectes més innovadors del projecte ha estat la creació d’un model d’intel·ligència artificial que permet anticipar consums, generació i preus elèctrics. Aquest sistema s’ha testat a tres projectes pilots de Sostre Cívic: Clau Mestra, Cirerers i El Turrós, amb aplicacions diverses de gestió i emmagatzematge d’energia generada per la Fotovoltaica en moments clau  (escalfar dipòsits d’inèrcia  mitjançant resistències o d’aerotèrmia com dipòsits tèrmics o ús de bateries elèctriques  amb sistemes de suport).

El projecte també ha desenvolupat una eina de prediagnòstic que permet, a partir de dades bàsiques, estimar l’estalvi potencial d’un edifici si s’hi apliquen mesures de flexibilitat energètica, amb sistemes d’emmagatzematge o sense. Aquesta eina s’ha aplicat a 14 projectes d’habitatge cooperatiu i constitueix una base molt útil per planificar possibles intervencions futures.

Diapositives de la presentació durant la xerrada

I ara, què?

La jornada va concloure amb una roda de preguntes molt participativa i propostes de col·laboració futura amb altres iniciatives del sector, com Som Energia. Malgrat que avui dia la flexibilitat és més viable en edificis amb consums elevats i sistemes centralitzats, es preveu que en el futur s’estengui a tota mena d’habitatge a mesura que els equips digitals siguin més assequibles i interconnectats.

🙋‍♀️ Si formes part d’un projecte d’habitatge cooperatiu i tens dubtes sobre com aplicar la flexibilitat, posa’t en contacte amb l’equip tècnic de Sostre Cívic.

📌 Pots consultar [la presentació de diapositives], descarregar [l’informe complet] o [la infografia resum que veus a continuació] i mirar [el vídeo de la jornada aquí].

Signem un conveni amb l’Ajuntament d’Argentona per estudiar la viabilitat d’un projecte d’habitatge cooperatiu al municipi

18.06.2025

A Sostre Cívic, seguim fent créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del territori. Aquesta vegada, ho fem de la mà de l’Ajuntament d’Argentona, amb qui acabem de signar un conveni de col·laboració per explorar la viabilitat d’un nou projecte al municipi.

Per què Argentona?

El context ho fa especialment rellevant: el municipi ha viscut un creixement demogràfic del 7,7% en la darrera dècada, però actualment només disposa de 84 habitatges protegits i ha tingut una producció molt limitada d’habitatge social en els darrers anys. A més, el preu del lloguer s’ha encarit un 9,3% i escassegen les alternatives assequibles. Des del consistori, també s’han impulsat activitats per apropar el model cooperatiu a la ciutadania, amb molt bona acollida.

Com serà el projecte?

L’edifici se situaria al carrer Josep Domingo Bellalta, en una parcel·la amb més de 2.000 m² de sostre edificable. L’encaix arquitectònic proposat planteja una promoció amb 18-20 habitatges, espais comuns, aparcament compartit i tipologies diverses que poden anar des d’1 fins a 4 habitacions. Tot plegat amb un disseny pensat per afavorir la vida comunitària i una gestió democràtica, posant el focus en l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

El projecte es troba en fase d’estudi, però ja compta amb una proposta d’encaix i una anàlisi econòmica detallada que confirma que, amb les condicions adequades, és viable fer-ho realitat amb quotes assequibles i ajustades al model de promoció a preu de cost.

El nostre model: una alternativa que arrela

Com a cooperativa, a Sostre Cívic ja gestionem més de 25 projectes a tot Catalunya, 14 d’ells ja en fase de convivència, a municipis com Barcelona, Manresa, Lleida, Terrassa, Granollers, Sant Cugat, Vilafranca o Palamós. L’habitatge en cessió d’ús és un model que evita l’especulació, fomenta la vida en comunitat i assegura estabilitat a llarg termini. A Argentona, aquest projecte serà pioner, però esperem que no sigui l’últim.

Estem convençudes que aquesta col·laboració amb el municipi no només farà créixer el parc d’habitatge assequible, sinó que també generarà una nova comunitat arrelada, activa i cohesionada, amb capacitat de transformar l’entorn.

I ara, què?

Aquest acord ens permet començar la redacció d’un pla de viabilitat per estudiar a fons si el projecte és tècnicament, jurídicament i econòmicament factible. Si els resultats són positius, la nostra intenció és començar les obres entre el 2026 i el 2028.

Amb Argentona, ja són més de 30 els ajuntaments que aposten per col·laborar amb nosaltres per fer realitat una altra manera d’habitar. Només des de la col·laboració entre l’administració pública i l’economia social podem construir una alternativa real i estructural al dret a l’habitatge.

Cal Paler Nou avança a bon ritme: un projecte cooperatiu i participatiu a Cardedeu

10.06.2025


El projecte Cal Paler Nou, situat a Cardedeu, continua avançant amb pas ferm. Es tracta d’una promoció de 36 habitatges cooperatius en cessió d’ús i un 20% de superfície destinada a espais col·lectius, sobre un solar privat que vam adquirir gràcies a una campanya de títols participatius en 2018.

Aquesta iniciativa també ha estat fortament arrelada al territori: ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Cardedeu, entitats socials del municipi i nombroses complicitats amb el moviment cooperatiu. El projecte ha estat declarat obra d’especial interès municipal, ha rebut ajuts d’administracions públiques (com la Generalitat i l’Estat) i ha estat reconegut com a exemple de promoció social de l’habitatge per la seva capacitat de generar impacte econòmic, ecològic i comunitari.


Com avancen les obres de Cal Paler Nou?


Després d’anys de treball col·lectiu, a finals de 2023 es van iniciar les obres de construcció. L’entrada a viure està prevista per mitjans 2026, quan les sòcies convertiran l’espai dissenyat en un veritable projecte de vida compartida.

Actualment, el projecte presenta un 74% d’execució d’obra! Durant els últims mesos s’ha avançat significativament en el revestiment de façana i coberta, així com en el muntatge de fusteries exteriors per completar l’envolvent de l’edifici. A l’interior, s’han finalitzat els enrajolats i les instal·lacions als habitatges i espais comuns. També s’ha treballat en la xarxa subterrània de sanejament al vial Camí de la Serreta, connectant-la a la xarxa municipal.

Però més enllà de construir habitatge, als projectes de Sostre Cívic posem en pràctica un model de promoció i gestió radicalment participatiu, que implica les persones sòcies en totes les fases del procés.


La participació del grup en el procés de promoció


A Sostre Cívic posem èmfasi en la cogestió integral del projecte per part del grup impulsor i l’equip tècnic. Des de les etapes inicials, la participació del grup és fonamental:

  • Definició del Projecte: El grup participa activament en la definició del projecte arquitectònic, econòmic i de convivència. Això inclou un procés participatiu per a la definició del projecte, tallers per a la definició del Projecte Bàsic, i la validació tant del Projecte Bàsic com del Projecte Executiu.
  • Validació Econòmica: El grup participa en la validació dels plans de viabilitat econòmica en diferents etapes del projecte, des de l’avantprojecte fins al final de les obres. També valida el pressupost de l’obra i acorda el calendari de les aportacions de capital social.
  • Fase de Construcció: Durant la fase de construcció, el grup té un paper actiu a través de visites d’obra programades que coincideixen amb fites importants, com l’estructura, l’envolvent o els acabats. El Grup Impulsor participa del procés de contractació de la constructora i valida la proposta d’adjudicació, especialment si el cost supera un llindar o afecta parts estructurals de l’edifici.
  • Post-Obra: Un cop finalitzades les obres, la participació del grup continua amb l’acte de lliurament de claus, la coneixença i cohesió del grup, la governança i el Reglament de Règim Intern, la gestió de la comunicació interna i externa, la definició de la visió i l’ideari, els processos d’entrada i sortida de sòcies, la selecció i adjudicació d’habitatges, i el model de cures i gestió del conflicte.
Visites d’obra i reunions del grup impulsor de Cal Paler Nou a l’edifici en construcció


I per què apostem per aquest model participatiu?


El model participatiu de Sostre Cívic aporta una sèrie de beneficis que van molt més enllà de l’accés a l’habitatge. En primer lloc, posa al centre l’autogestió i l’apoderament de les persones sòcies, que no només habiten els edificis, sinó que lideren tot el procés de promoció, presa de decisions i governança. Aquesta implicació fomenta una corresponsabilitat col·lectiva que enforteix la cohesió del grup i afavoreix una gestió més justa i adaptada a les necessitats reals. L’estabilitat que ofereix el dret d’ús, sumada a la participació activa, genera un fort arrelament al territori, consolidant vincles amb l’entorn i la comunitat local.

A nivell ambiental, la capacitat de decisió col·lectiva permet apostar per criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb solucions que sovint serien inassumibles individualment, com ara sistemes de reutilització d’aigües o instal·lacions fotovoltaiques. Tot plegat es tradueix en habitatges més confortables i eficients, amb un menor impacte ecològic. A més, la propietat col·lectiva i el cohabitatge faciliten la creació d’espais compartits i dinàmiques de suport mutu, que afavoreixen la convivència, l’adaptació als canvis vitals i la reducció de costos del dia a dia.

Finalment, cal destacar l’estalvi econòmic estructural que suposa aquest model: evitar els marges de beneficis de les promotores privades, optar per processos d’autoconstrucció o acabats “perfectibles”, i accedir a sòl públic, permet reduir significativament la inversió inicial i garantir un accés més equitatiu a l’habitatge.

Visita d’obra del grup impulsor a Cal Paler Nou


Cal Paler Nou és un exemple viu de com el cooperativisme en cessió d’ús pot generar alternatives d’habitatge assequibles, estables i transformadores. Un model que empodera, connecta i construeix comunitat a través de la participació real de les seves protagonistes.

Terra de Mar es consolida: setze noves unitats s’incorporen al projecte d’habitatge cooperatiu de Palamós

23.05.2025

Visita d’obres del grup impulsor de Terra de Mar

A Palamós, el nostre projecte Terra de Mar avança amb força i bones notícies! A la darrera campanya d’incorporacions, hem sumat 16 noves unitats de convivència al grup cooperatiu. Amb aquestes noves incorporacions, ja són 29 unitats actives de les 34 previstes, i preveiem cobrir les places restants amb les persones que ja formen part de la llista d’espera.

Aquestes xifres no fan més que reforçar el que ja sabíem: hi ha una necessitat molt real d’alternatives viables per accedir a un habitatge digne, estable i lliure d’especulació al territori. De fet, fins ara, ja s’han inscrit 341 persones com a interessades en formar part del projecte.

Una resposta entusiasta del territori

La resposta a les sessions informatives ha estat espectacular. La del 20 de març va reunir més de 100 persones, i la del 1 d’abril, 46. Ens fa molta il·lusió veure com cada cop més persones aposten per formes d’habitar més comunitàries, accessibles i sostenibles. Ens sentim part d’un teixit social compromès i amb ganes de fer les coses d’una altra manera.

El grup impulsor de Terra de Mar, en visites d’obra i en un taller participatiu amb l’equip d’arquitectes.

El projecte pren forma!

Les obres, que van començar a finals de 2023, avancen a bon ritme. Ja hem col·locat els mòduls de fusta i hem començat els treballs de pavimentació interior. També hem acabat l’escala principal de l’edifici! Tot plegat ens permet començar a imaginar com serà viure a Terra de Mar, un edifici pensat per ser un referent d’habitatge cooperatiu, sostenible i comunitari a les comarques gironines.

Els habitatges, dissenyats per UMMA arquitectes, tindran entre 1 i 4 habitacions i entre 39 i 67 m², amb alts estàndards d’eficiència energètica i el segell VERDE del Green Building Council España. Si tot va com està previst, les sòcies podran entrar-hi a viure durant el 2026!

Amb vocació transformadora

Reunió d’acollida de les noves incorporacions

Terra de Mar no és només un edifici. És una aposta vital per una altra manera de viure i conviure. Amb la incorporació de noves unitats, estem treballant en la consolidació del grup i en la dinamització de les comissions internes, pensant ja en l’entrada a viure i en la construcció activa de la comunitat a partir del setembre.

Com explica Josep Fourcade, un dels socis del grup inicial amb més trajectòria dins el projecte, “és una gran alegria poder consolidar el grup amb les darreres incorporacions, multiplicar les veus i les emocions ens fa sentir encara més a prop aquesta nova experiència”.

Amb habitatges de diferents mides i quotes assequibles, Terra de Mar vol acollir perfils diversos i fomentar el suport mutu, l’arrelament i la sostenibilitat.

📌 Coneix més el projecte
📄 Consulta el dossier informatiu

L’habitatge cooperatiu: un recer segur davant l’apagada

30.04.2025


Quan la llum s’apaga, la comunitat s’activa: dinàmiques col·lectives que generen seguretat i benestar emocional davant la incertesa

Veins i veines de La Xicoira, durant l’apagada massiva del 28 d’abril

L’apagada elèctrica massiva del 28 d’abril de 2025, que va afectar tot l’estat espanyol i altres zones d’Europa, va posar a prova la resiliència de la societat davant una crisi sobtada i inesperada. Però enmig de la incertesa i la desconnexió, els projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic van esdevenir espais de cura, creativitat col·lectiva i suport mutu, mostrant el valor fonamental de la vida comunitària.

Als projectes, l’absència de llum i connexions digitals va esdevenir una oportunitat per reconnectar amb les persones properes i activar recursos compartits. A La Xicoira, per exemple, tot va començar amb una ràdio amb piles:

“De casualitat teníem una ràdio amb piles a la sala, i unes veïnes van baixar a buscar-la i ja ens vam ajuntar unes quantes. Vam posar un fogó de càmping gas i vam cuinar i dinar juntes a la sala… Vam estar pràcticament fins al vespre fent jocs de taula, escoltant la ràdio, llegint… i passant l’estona allà. La gent anava passant, saludaven, es quedaven una estoneta… En fi, la veritat és que molt bé”, explica l’Eva Prats, veïna del projecte.

Imatges de La Xicoira durant l’apagada

Aquest tipus de resposta col·lectiva no va ser una excepció. A Clau Mestra, la trobada espontània va néixer al voltant d’una paellera i una bombona de butà:

“Venia de Barcelona. Quan vaig arribar aquí vaig veure que moltes veïnes s’havien posat amb la paellera i la bombona de butano, i amb un transistor. Totes em van preguntar com estava. Em vaig sentir segura i acollida. És un molt bon lloc on viure i on trobar una crisi com aquesta, envoltada de gent que podem trobar moltes possibilitats juntes. Va ser un moment bonic, xerrant i compartint”, relata la sòcia Berta Argemí.

Mentrestant, al projecte dels Cirerers, l’apagada es va convertir igualment en una demostració espontània de comunitat i col·laboració. En quedar-se sense llum, totes les veïnes van sortir a la terrassa i van decidir aportar el que tenien de menjar per fer un àpat conjunt. La trobada va continuar amb un sopar comunitari aprofitant una barbacoa i una bombona de gas compartida, i socialitzant els aliments disponibles entre totes. La jornada va transcórrer col·lectivament, amb les veïnes reunides a la terrassa i les criatures jugant-hi, mantenint la companyia i el suport mutu com a resposta natural a la situació d’emergència.

Arrossada celebrada al terrat del projecte Cirerers el dilluns 28 d’abril


Aquestes vivències il·lustren com els espais cooperatius no només ofereixen habitatge digne i assequible, sinó també una xarxa sòlida de suport emocional i logístic que esdevé essencial en situacions de crisi. La convivència, la confiança i l’autoorganització que caracteritzen els projectes de Sostre Cívic faciliten respostes col·lectives espontànies i eficaces, que no només garanteixen les necessitats bàsiques, sinó també el benestar emocional i la salut mental de les persones.

En moments inestables com el viscut el passat dilluns, queda clar que el cooperativisme no només construeix habitatge, sinó també comunitat. Una comunitat que, quan tot falla, s’activa, cuida i fa suport.

La nostra feina travessa fronteres: Sostre Cívic, referent internacional d’habitatge cooperatiu

24.04.2025

Ester Alegre, veïna del projecte Cirerers, a Barcelona

Cada cop més mitjans internacionals posen el focus en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real a la crisi habitacional.
Projectes impulsats des de Catalunya, com La Balma i Cirerers, inspiren ciutats i col·lectius d’arreu del món.

El que fa anys semblava una proposta minoritària avui és una realitat reconeguda, no només a casa nostra, sinó també més enllà de les nostres fronteres. A Sostre Cívic fa temps que defensem i fem créixer un model d’habitatge cooperatiu basat en la cessió d’ús, una alternativa que posa les persones al centre, protegeix del mercat especulatiu i construeix comunitat.

Aquest treball col·lectiu i persistent ha començat a despertar interès en mitjans internacionals de gran abast. En les darreres setmanes, hem aparegut en reportatges de The Mirror (Regne Unit), Reuters i DW – Deutsche Welle (Alemanya), que han volgut entendre com Barcelona, i especialment projectes com La Balma i Cirerers, estan oferint respostes transformadores a la crisi d’habitatge.

Algunes sòcies d’aquests projectes hi han participat activament, compartint el seu dia a dia i explicant el valor de viure en una cooperativa. Aquesta visibilitat no només reforça el nostre missatge, sinó que també ens connecta amb una comunitat internacional que busca noves maneres de garantir el dret a l’habitatge.

Tot seguit us compartim aquests tres reportatges, que ens animen a continuar apostant per una altra manera de viure.


The Mirror – “Inside the fightback against Barcelona’s housing crisis”

📅 Abril 2025
📍 Regne Unit
🔗 Llegeix l’article
El diari britànic The Mirror dedica un reportatge extens a la crisi d’habitatge a Barcelona, i destaca el paper de les cooperatives com a resposta comunitària i sostenible. Sostre Cívic és mencionada com a exemple viu de com el model de cessió d’ús pot protegir els veïns de la pressió turística i especulativa, promovent barris vius i cohesionats.

🎥 Reuters – “Barcelona’s housing cooperatives offer an alternative”

📅 Abril 2025
📍 Internacional
🔗 Mira el vídeo
L’agència Reuters presenta un vídeo reportatge sobre les cooperatives d’habitatge a Barcelona. Amb testimonis de persones que viuen en projectes com el de Sostre Cívic, es mostra com aquesta fórmula proporciona estabilitat, preus justos i un fort component comunitari. La peça destaca també el paper de les polítiques públiques que han facilitat l’expansió d’aquests models.

📺 DW – “Does Barcelona have a solution for its housing crisis?”

📅 Abril 2025
📍 Alemanya / Internacional
🔗 Mira el reportatge
El canal internacional alemany DW (Deutsche Welle) analitza en aquest vídeo si Barcelona ha trobat una solució a la seva crisi d’habitatge. El reportatge se centra en les iniciatives cooperatives com a motor de canvi, i destaca el treball de Sostre Cívic com una resposta real i replicable a la problemàtica de l’especulació, posant en valor la dimensió col·lectiva i l’impacte social del model de cessió d’ús.

Aquest ressò mediàtic se suma a la difusió que ja vam tenir el setembre passat al documental de la BBC sobre Barcelona, on també es va destacar la feina de Sostre Cívic. Si no el vas veure, pots recuperar-lo aquí:
🔗 La BBC emet un documental amb la participació de Sostre Cívic

Seguim treballant perquè l’habitatge cooperatiu sigui una realitat cada cop més arrelada aquí, i també una inspiració fora de les nostres fronteres.

Gràcies a totes les persones que ho feu possible!