Categoria: Sostenibilitat ambiental

2024: L’any de l’aigua a Sostre Cívic

Fem front a l’emergència climàtica i la mercantilització d’un bé comú tan bàsic com és l’aigua, mitjançant un projecte singular basat en la intercooperació i la innovació

Ara que el país està vivint una gran sequera i som plenament conscients de l’emergència climàtica, es posa de manifest la necessitat de repensar els models de gestió de l’aigua i crear-ne de nous, especialment en el nostre àmbit, que és l’habitatge. Aquesta tasca la duem a terme a gràcies al suport del departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, mitjançat un projecte Singulars, i en col·laboració amb Aigua.coop, Enginyeria Sense Fronteres, Societat Orgànica i La Constructiva

Aquest projecte té per objectiu promoure nous models de gestió del cicle de l’aigua mitjançant l’impuls de comunitats hídriques en habitatges cooperatius, i implementant estratègies públic-comunitàries a escala local per l’aprofitament hídric i protecció del cicle de l’aigua.

La nostra quotidianitat també forma part del cicle de l’aigua, i una part gens menyspreable. Hem de tractar l’aigua com un bé comú col·lectiu, i això comença a casa. Les comunitats hídriques poden ser eines molt útils per aquesta presa de consciència.

El pes dels usos d’aigua per sectors a Barcelona | Enginyeria Sense Fronteres

Els processos de captació d’aigua, subministrament, ús i devolució al medi són processos totalment interdependents, i que podem intervenir per fer recircular aquesta aigua. Si entenem de quina manera la consumim, quanta i per a què, podem també saber quin ús racional n’hauríem fer.

Associació de l’ús de l’aigua en l’àmbit domèstic | Enginyeria Sense Fronteres

A l’AMB, de mitjana, el consum d’aigua és de 110 litres per persona i dia. Només una part d’aquest consum domèstic necessita realment aigua potable. Això possibilita imaginar un escenari on cobrir alguns usos amb aigües pluvials o grises, com per exemple la descàrrega de les cisternes, la neteja o el reg.

Guia per a la implementació de comunitats hídriques a la ciutat de Barcelona | Gloria Carolina Fiallo i Dante Maschio Gastelaars, Enginyeria Sense Fronteres

En l’àmbit energètic, la regulació i l’impuls de les Comunitats Energètiques està avançant molt. En canvi, l’aigua no s’està abordant amb prou impuls. Tanmateix, a les grans ciutats els majors consums d’aigua es donen en l’àmbit domèstic i municipal.

Les oportunitats que ofereixen les Comunitats Hídriques són molt elevades i diverses: des de la presa de consciència i responsabilitat sobre el consum d’aigua que fem, la posada en marxa de mesures d’estalvi i rehabilitació hídrica, l’aprofitament d’aigües pluvials per enverdir les nostres cobertes i horts, l’aprofitament d’aigua pluvial i gris pels inodors, neteja i reg, fins al drenatge d’aquestes aigües al medi natural urbà.

El model de Comunitats Hídriques que plantegen Enginyeria Sense Fronteres a la guia vol recuperar la memòria històrica de l’aigua i la noció comunitària al voltant de la cura dels béns comuns. Des d’aquesta lògica les Comunitats Hídriques s’entenen com a comunitats conscients amb la utilització i cura de l’aigua, i passen de ser subjectes passius a actors actius del cicle hídric que cal cuidar i preservar en el context d’emergència climàtica que vivim.


Reaprofitar les aigües grises per reduir el consum dels edificis d’habitatge cooperatiu

Analitzarem el cicle de l’aigua en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu per a generar un model de comunitat hídrica: com es fa el disseny, la gestió, el manteniment i avaluació de sistemes de tractament (captació, reutilització i reciclatge), a més de la digitalització de les dades. També, molt important, com sensibilitzar i formar en tractament de l’aigua als habitatges a les nostres sòcies, per fomentar l’empoderament i l’autogestió. 

Amb aquesta informació definirem el model òptim per la gestió col·lectiva de l’aigua en els habitatges cooperatius i que implementarem en els propers projectes en fase de desenvolupament. Per aquells projectes ja existents, es faran propostes correctives i de millora de la gestió hídrica, així com proposar pautes de consum i formació per l’estalvi d’aigua. 

En l’àmbit urbà, elaborarem una proposta d’un sistema de gestió del cicle de l’aigua municipal a Olesa de Montserrat amb la col·laboració de l’ecosistema cooperatiu local (Olesa és l’únic municipi que disposa del servei d’aigua municipalitzada). Amb aquesta experiència esperem generar els recursos i espais necessaris per promoure comunitats hídriques i nous models de gestió del cicle de l’aigua en l’àmbit local en altres municipis de Catalunya.

Pel que fa al model de gestió hídrica del territori i l’estrès hídric que aquest pateix, Enginyers Sense Fronteres ha estudiat els plans de les administracions locals i catalanes en relació amb l’aprofitament de recursos hídrics. Arran d’aquest estudi han elaborat una guia amb recomanacions legals i tècniques per l’aprofitament de recursos hídrics on plantegen reptes i propostes per tenir en compte.

Algunes de les accions que es duran a terme al llarg d’aquest projecte inclouen: 

  • Elaborar estudis tècnics de la resiliència al canvi climàtic en la gestió hídrica dels edificis d’habitatge cooperatiu.
  • Implementar aquests sistemes de tractament del cicle de l’aigua als edificis, així com els sistemes de monitoratge, una acció que ja estem duent a terme per garantir la sostenibilitat ambiental dels nostres projectes.
  • Difondre els coneixements generats amb la publicació d’una guia i activitats de formació al territori.

Aquest projecte està vertebrat pels principis que regeixen la nostra cooperativa.

  • Amb les comunitats hídriques busquem fomentar una gestió democràtica, mitjançant mecanismes de governança compartits. 
  • En relació amb la justícia social, creiem que la col·lectivització de serveis i l’impuls de comunitats hídriques sense ànim de lucre garantirà l’accés equitatiu i a preu de cost a un servei bàsic. 
  • La sostenibilitat és clau en el projecte, amb un enfocament en la disminució del consum d’aigua i l’ús de recursos com aigües pluvials i grises, contribuint a combatre el canvi climàtic i assegurant un ús racional dels recursos. 
  • A més, prioritzem la gestió eficient dels residus mitjançant l’aprofitament i la reutilització d’aigües grises i pluvials. 
  • Assegurem l’eficiència energètica, alimentant aquests sistemes hídrics amb energia renovable, com la fotovoltaica.

Amb aquest projecte, aspirem a introduir noves formes innovadores de gestió del cicle de l’aigua, amb un fort enfocament en la participació comunitària, la responsabilitat ambiental i la creació de propostes industrials.

El projecte té potencial a mitjà i llarg termini, ja que actua i dona resposta a reptes com són l’accés a l’habitatge i l’aprofitament i l’estalvi de l’aigua, proposant un canvi positiu i durador.

Aquest pròxim 23 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, i es duran a terme diverses activitats reivindicatives per a reclamar l’aigua com a dret bàsic, i no com a mercaderia o recurs geopolític. Enginyeria Sense Fronteres, amb qui treballem braç a braç en aquest projecte, ha elaborat una agenda per no perdre’s cap acte. La pots consultar aquí.

Fem habitatge sostenible: de la construcció al monitoratge

Un dels pilars fonamentals de Sostre Cívic és la sostenibilitat ambiental. Això ha suposat que els nostres projectes s’hagin convertit en un referent en la creació d’habitatges sostenibles, abordant cada fase dels seus projectes amb un compromís ferm amb la preservació del medi ambient i el benestar de les comunitats. Des del disseny i la construcció, passant per al dia a dia de les persones que hi conviuen (amb el monitoratge continu i iniciatives de mobilitat compartida), fins al final de la vida útil dels materials. Aquí teniu un recull de com Sostre Cívic està liderant el camí cap a un futur més sostenible en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu:

Construïm edificis pensats per tenir menys demanda energètica i requereixin menys consum. Ho fem tenint en compte la geometria de l’edifici, l’ús dels espais i la inclinació del sol depenent de l’època de l’any, i com podem generar o evitar corrents d’aire, per exemple. Pensem també en l’origen dels materials i les tècniques de construcció: que siguin de fabricació responsable, respectuosos amb la vida, i fàcilment construïbles, recuperables i reciclables.


S’estén la construcció d’edificis de grans dimensions fets totalment de fusta i altres materials sostenibles

També estudiem quins són els impactes ambientals dels sistemes prefabricats que s’utilitzen en la construcció d’habitatge i relacionar-los amb el seu cost. Més enllà del treball teòric, vam fer un estudi aplicat sobre un cas real, el de Cal Paler Nou de Cardedeu, el resultat del qual es va plasmar en una taula amb “semàfors” que serveix per classificar els impactes ambientals que provoca cada material. Contemplem des de factors com el cost econòmic fins als riscos laborals de cada material. L’estudi també té un vessant pedagògic, ja que pretén explicar l’anàlisi i mostrar els resultats, per tal de facilitar altres projectes de la cooperativa o d’altres entitats. Tant la taula de semàfors com l’estudi complet es poden descarregar des del nostre lloc web.

Saber quant consumeixen les rentadores, la durada de l’encès de l’interruptor del menjador o la interpretació dels números de les factures de la llum, així com ajustar-se a aquests aspectes, s’han convertit en objectius importants pels nostres socis que viuen en projectes de la cooperativa. Per això, tots els nostres projectes en convivència tenen instal·lat un sistema de monitoratge, que ens permeten analitzar els consums energètics i les emissions de CO₂. Això permet a cada projecte prendre consciència dels seus patrons de consum i dels canvis necessaris per millorar l’eficiència energètica de manera col·lectiva. Segons el que consumeixi cada unitat de convivència, també ens permet ajustar la potència contractada, i estudiar els hàbits de consum de les persones que hi viuen per caminar cap a un ús més sostenible.

Sobre el sistema de monitoratge, n’expliquem més en aquest article a Crític.

En molts casos utilitzem sistemes innovadors, que aporten solucions però també reptes. Fem un seguiment dels problemes que en puguin sorgir i dissenyem diferents solucions per corregir-los. Gràcies als sistemes de monitoratge i les comissions de manteniment dels mateixos projectes, podem fer que aquest procés de detecció i correcció sigui el més ràpid possible.

Impulsem i creem Comunitats Energètiques Locals (CEL) en col·laboració amb la plataforma Som Comunitats. A part dels sistemes de climatització, o de generació d’electricitat, com podrien ser plaques fotovoltaiques, també estem impulsant fer una gestió cooperativa del cicle de l’aigua mitjançant la creació de comunitats hídriques. Per exemple: es pot recollir l’aigua de la pluja per a regar o netejar, i també es pot donar segona vida a les aigües grises (com les de la pica o la dutxa), que poden anar a parar a les cisternes del vàter o per fer rentadores. Amb aquest sistema, es pot arribar a reduir fins en un 40% el consum d’aigua domèstica.


Reaprofitar les aigües grises per reduir el consum dels edificis

Dels aprenentatges en fem guies per a futurs projectes, per unificar criteris, compartir el coneixement generat amb altres actors col·laboradors i caminar cap a dissenys més eficients. També compartim i difonem les noves estratègies de sostenibilitat per tal que arribin a tothom, com ho hem fet en aquest article en col·laboració amb El Crític.

La sostenibilitat també persisteix quan sortim de casa. Apostem per una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient, i ho fem creant alternatives. Recentment, hem incorporat una flota de bicicletes elèctriques compartides, que ja estan presents a cinc projectes. Alhora, treballem conjuntament amb Som Mobilitat per proveir de cotxes elèctrics compartits a les comunitats. A La Sala, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu a Calonge, ja disposen del primer cotxe elèctric compartit, que han fet d’ús extensiu per a tots els ciutadans del municipi.

Estrenem la flota de bicicletes elèctriques compartides


A Sostre Cívic incorporem una flota de 15 bicicletes a l’abast de 5 projectes en convivència per fomentar la mobilitat sostenible.

Aquesta iniciativa pilot forma part d’un projecte d’intercooperació impulsat amb les entitats Biciclot, Som Connexió, Som Mobilitat i Granollers Pedala.


A Sostre Cívic no compartim només habitatge, ara també compartim bicicletes! Amb l’objectiu d’oferir un servei compartit més als nostres projectes d’habitatge cooperatiu, hem incorporat quinze bicicletes elèctriques (tres d’aquestes bicicletes cargo) a cinc dels nostres projectes en convivència: La Balma, Princesa49, Cirerers (Barcelona), Clau Mestra (Sant Cugat) i La Xicoira (Olesa de Montserrat).

Les bicicletes s’han repartit entre els diferents projectes segons els criteris obtinguts en els estudis previs de mobilitat, que han identificat el context i condicionants de cada projecte (ubicació i context urbà, comerç i equipaments, pendents existents i serveis de mobilitat existents), les dinàmiques de mobilitat quotidiana de cada comunitat (dispersió de moviments segons feina, consum, cures i lleure) i el cost econòmic mensual de la mobilitat actual.

Així doncs, el repartiment s’ha adequat de la següent manera (les dues de les bicicletes restants estan a l’espera d’assignació):

  • Clau Mestra: 2 bicis i 1 cargo
  • La Balma: 2 bicis i 1 cargo
  • Cirerers: 3 bicis i 1 cargo
  • Princesa49: 1 bici
  • La Xicoira: 2 bicis

Aquesta iniciativa pilot forma part d’un projecte d’intercooperació impulsat amb les entitats Biciclot, Som Connexió, Som Mobilitat i Granollers Pedala; i ha estat gràcies al Projecte Singulars “Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles”, finançat per la Generalitat de Catalunya. 


Concretament, les bicicletes han estat proporcionades per Biciclot (cooperativa de treball que ofereix serveis i formació relacionats amb la bicicleta com a mitjà de transport ecològic, econòmic, saludable i per una mobilitat sostenible) i es tracta de bicicletes que s’han rescatat del seu estat d’abandonament per ser reutilitzades en un 80%, pintades i muntades de manera totalment artesanal al taller de la cooperativa situat al Poblenou. Precisament, una de les línies de treball d’aquesta entitat és la recuperació de bicicletes i posada de nou en circulació amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la reutilització i el reciclatge.

Pel que fa a la flota pròpia de bicicletes de Sostre Cívic, el fet que siguin autoreproduïdes suposa que siguin més fàcils d’adaptar a les necessitats de cada projecte d’habitatge, on han de ser utilitzades. A la vegada també significa que es poden unificar els components estàndards, per tal de millorar el seu manteniment i la reparació.

Entre les mesures del Projecte Singulars ja mencionat, també s’han estudiat els espais ja existents als diferents projectes per poder incorporar estacionaments adaptats a cada edifici. Fruit d’això, s’han implementat la col·locació d’ancoratges o aparcaments box en funció de les necessitats de cada edifici.

En Yabel Pérez, del Consell Rector de Sostre Cívic, rep la flota de bicicletes a Biciclot

Cada projecte té total autonomia en la gestió interna de l’ús de les seves bicicletes: podrà decidir quin serà el règim d’ús, el sistema de reserva, el cicle de neteja, etc. Pel que fa al manteniment, els projectes poden escollir si contractar el servei directament amb Biciclot o autogestionar-ho internament. Les bicicletes estan incloses en l’assegurança pròpia de l’edifici.

A Sostre Cívic creiem que el futur de la mobilitat passa per l’impuls de les bicicletes i cotxes elèctrics compartits, tant com a resposta directa als desafiaments ambientals, com per crear comunitats més justes, accessibles i saludables.

“Estem més acostumats a organitzar-nos i a cooperar en àmbits com el consum i l’habitatge, però, en canvi, la mobilitat ha passat a ser una opció molt individual i poques vegades s’ha abordat de forma col·lectiva. Encara que fem servir el transport públic, aquest no implica una organització amb altres persones —afirma en Benjamín Aguilar, membre del Consell Rector de Sostre Cívic— La mobilitat també és susceptible d’abordar-se de forma col·lectiva amb serveis i instruments que puguem organitzar conjuntament”.


Així doncs, a partir de 2023 vam començar a dur a terme diverses accions específiques amb l’objectiu de promocionar la bicicleta i per afavorir una mobilitat més sostenible als projectes d’habitatge cooperatiu: formacions, estudis de mobilitat, vehicles elèctrics, promoció del transport públic… Com explica el Benjamí Aguilar a la seva entrevista, “volem incorporar un bloc de sessions que sigui de mobilitat perquè cada grup pugui plantejar-se com vol abordar-la i pugui decidir si vol tenir alguns serveis compartits”.

Sostre Cívic rep el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea

Sostre Cívic ha estat una de les tres iniciatives premiades entre les 21 propostes finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social

El jurat ha valorat la capacitat de transformació social i ecològica dels projectes d’habitatges a Barcelona i Calonge, els dos dissenyats per la cooperativa d’arquitectes Celobert

Estem d’enhorabona! Sumem un nou reconeixement internacional, només un mes després de rebre el Premi Plata d’Habitatge atorgat per les Nacions Unides, el premis més prestigiosos d’habitatge a escala internacional. Ahir es van donar a conèixer els guanyadors de la desena edició del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), atorgats per la Comissió Europea i el Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA). En un acte celebrat a Brussel·les, el Jurat va donar a conèixer les tres iniciatives guanyadores entre les 21 propostes finalistes, on apareixem com a Sostre Cívic compartint pòdium amb altres propostes innovadores d’Itàlia i Àustria. És la tercera vegada en 10 anys que una iniciativa catalana s’emporta un premi d’aquest certamen.

El projecte finalista presentat al concurs europeu es va elaborar entre Sostre Cívic i Celobert, que vam presentar dos projectes d’habitatge cooperatiu a diferent escala que incorporen estratègies d’impacte social i mediambiental, a més de voluntat de replicabilitat al territori. De la proposta guanyadora el Jurat ha valorat que “implementa amb èxit un model d’habitatge alternatiu, més just i accessible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador”. Hubert Gambs, director general d’Indústria de la Comissió Europea, ha manifestat que amb aquest premi “donem suport a les innovacions socials que aportin valor social, ambiental i econòmic alhora. Els tres guanyadors de l’edició 2022 contribueixen en gran manera amb els seus projectes innovadors al futur de la nostra vida”.

El concurs EUSIC, impulsat el 2013, dona suport a iniciatives innovadores que donen resposta als reptes de la societat actual, i enguany es convocava amb una crida específica per a projectes que afrontin el repte de la innovació per a habitatges assequibles i sostenibles a Europa. Cada iniciativa guanyadora s’emporta 50.000 €, però tots els finalistes van poder participar d’una estada de dos dies de formació en innovació empresarial a Brussel·les. Entre els finalistes de l’edició d’enguany també hi havia dos projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya: La Borda, pioner en la nova construcció d’habitatge cooperatiu a Sants (Barcelona); i La Titaranya, projecte en promoció acompanyat per La Dinamo a Valls (Tarragona).

Cirerers i La Sala, dos habitatges cooperatius innovadors en transformació social i ambiental

Un dels projectes és el cohabitatge cooperatiu Cirerers construït en sòl municipal al barri de Roquetes de Barcelona, un edifici comunitari de vuit plantes amb estructura de fusta que allotja 32 unitats de convivència. Aquest s’ha dissenyat conjuntament amb les seves habitants i destaca pel seu compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient. Es tracta d’un edifici passiu dissenyat amb criteris bioclimàtics que incorpora instal·lacions eficients i renovables, amb un mínim impacte ambiental i energètic i que s’integra al barri a través de la seva volumetria i ús de plantes baixes. A més, l’edifici està construït en sec, tècnica que permet el reciclatge dels materials un cop finalitzada la seva vida útil, i és pràcticament tot de fusta. Això el converteix, actualment, en l’edifici més alt de l’estat construït amb aquest material.

L’altre projecte és La Sala, un edifici rehabilitat de Calonge i Sant Antoni (Girona), el primer habitatge cooperatiu de Catalunya destinat exclusivament a joves menors de 35 anys. La rehabilitació de l’edifici ha dotat l’espai d’habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica, i ha reconvertit un sistema d’instal·lacions individuals en un de col·lectiu que funciona a través d’energia renovable. A més, es disposa d’un sistema de control i gestió energètica que permet reduir considerablement el consum d’energia. Aquest projecte representa una estratègia clau per fer efectiu el dret a l’habitatge a través de la cooperativització d’espais en desús i la col·laboració publicoprivada, i serveix de precedent per impulsar iniciatives similars a poblacions veïnes de la Costa Brava, moltes amb problemes d’accés a l’habitatge a causa del turisme.

El cotxe elèctric compartit arriba a Calonge i Sant Antoni

Les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic hem signat un acord d’intercooperació per impulsar l’ús de cotxes elèctrics compartits als projectes d’habitatge cooperatiu 

El primer projecte que han impulsat conjuntament és a La Sala, habitatge cooperatiu específicament enfocat a joves que es troba a Calonge.

L’objectiu és que que dos recursos cars, com els vehicles elèctrics i l’habitatge, siguin cada vegada més accessibles a totes les persones.

El darrer dijous 17 de novembre vam presentar un nou projecte d’intercooperació que uneix sinergies entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic. El cotxe elèctric compartit que, en un primer moment, es va cedir als usuaris i usuàries de l’edifici d’habitatge cooperatiu conegut com “La Sala”, gràcies al conveni entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic, s’ha posat a disposició de tots els ciutadans del municipi.

Amb l’acord signat entre les dues entitats es vol fomentar la creació de comunitats cooperatives que comparteixin serveis de vida com ho són l’habitatge i la mobilitat a partir de l’empoderament col·lectiu i l’autogestió.

Aquesta iniciativa neix també amb la missió de cobrir la necessitat de mobilitat on altres mitjans de transport sostenible no arriben, com per exemple anar en bicicleta, i posar només els cotxes elèctrics compartits estrictament necessaris.

El cotxe elèctric de Som Mobilitat estarà disponible a l’aparcament de l’edifici i estarà a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania. Tots els ciutadans que vulguin gaudir del servei de cotxe elèctric compartit i altres serveis, hauran de fer-se socis de Som Mobilitat a través de la seva pàgina web, sommobilitat.coop, amb una aportació única de 10 euros.

El projecte d’habitatge cooperatiu de Calonge s’emmarca en l’estratègia de la cooperativa Sostre Cívic de recuperar patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa.

Impulsem la gestió cooperativa dels consums energètics dels projectes d’habitatge cooperatiu

Creiem que és necessari promoure una transició energètica cap a un model sostenible que, en el nostre sector d’activitat, ha d’estar fonamentada en reduir el consum d’energia i l’impacte ambiental en totes les etapes de la vida d’un edifici, des de la seva construcció fins al seu ús, manteniment i enderroc. Sabem que l’ús dels habitatges és generador d’aproximadament el 30% de les emissions de CO2 del país, i que aquest consum d’energia durant el seu ús, suposa el 75% de les emissions que produeix un edifici en tota la seva vida útil. Per això, és cabdal un model escalable de construcció i gestió que permeti el control dels consums energètics i alhora la implantació d’instal·lacions d’energies renovables. 

Plaques solars al projecte Cirerers, a Barcelona

El model d’habitatge cooperatiu, per les seves característiques intrínseques, presenta diversos avantatges que faciliten aquest model.

  1. Autopromoció. Són les persones que hi viuran les que prenen les decisions durant la construcció de l’edifici, i per això, són les primeres interessades en implementar totes les mesures d’estalvi energètic i de captació passiva d’energia que es puguin dotar, tant pel seu retorn econòmic com ecològic. Aquest fet no està exempt de contradiccions i tensió, en l’equilibri que han de cercar les sòcies entre l’esforç econòmic de la inversió inicial i el retorn a mig-llarg termini.
  2. Vida en comú. El fet de compartir, consubstancial al cooperativisme, és ja un factor de sostenibilitat. Les promocions de Sostre Cívic consten d’habitatges més aviat petits, però es doten d’espais col·lectius amplis i polivalents com a extensió dels espais privatius, que tenen un ús intensiu i més eficient. En tots els projectes s’implanten instal·lacions centralitzades i col·lectives, que fan ús exclusiu d’energies renovables, que són més econòmiques i eficients. En definitiva, es busca el benestar col·lectiu compartint espais comuns, instal·lacions, recursos, etc.
  3. Participació i gestió col·lectiva. Les sòcies i socis s’impliquen tant en el disseny i la construcció, com en l’ús de l’edifici. Aquest és un avantatge respecte a la promoció convencional, ja que els projectes:
    1. S’adapten a les seves necessitats reals de les usuàries, amb un estàndard de confort bo, però que alhora és auster si el comparem amb altres.
    2. Estan pensats per anar modificant-se i creixent en el temps, el que facilita que l’edifici pugui anar millorant i adaptant-se als nous reptes que pugui suposar el futur incert de canvi climàtic, són projectes resilients. 
    3. Estan monitorats i gestionats per les mateixes usuàries que, en tant que  co-propietaries, s’impliquen en la reducció del consum i la millora continua de les instal·lacions i l’edifici.
Plaques solars al projecte de La Sala, a Calonge.

Sostenibilitat ambiental a Sostre Cívic

La sostenibilitat mediambiental ja estat dels pilars de la cooperativa des del seu naixement, i així apareix recollit als Estatuts Socials de l’entitat (article 8). Tanmateix, el 2020 el Consell Rector va aprovar el llibre de criteris arquitectònics de Sostre Cívic, on, entre altres aspectes, es determina que tots els projectes d’obra nova o gran rehabilitació de la cooperativa tindran la qualificació energètica A, i s’estableixen criteris de reducció d’impacte ambiental i de salut dels materials de construcció. 

En aquest sentit, durant l’any 2022 i gràcies a Projectes Singulars, hem desenvolupat una nova línia d’activitat per impulsar les energies renovables, les instal·lacions eficients i la gestió cooperativa dels consums en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu. Les primeres accions realitzades han estat:

  1. Creació d’una oficina tècnica per a la implantació i gestió de les instal·lacions centralitzades d’energies renovables dels projectes d’habitatge cooperatiu. 
  2. Incorporació de noves eines per la gestió econòmica dels serveis associats als consums i subministraments dels edificis.
  3. Digitalització de la producció i el consum d’energia a través de la implantació d’un sistema de monitoratge de les instal·lacions. Aquesta actuació ens permet efectuar una gestió cooperativa tant de la producció com dels consums en cada projecte, així com efectuar un control i una anàlisi exhaustiva del consum, amb l’objectiu d’establir patrons de millora, optimització i estalvi en l’ús de les instal·lacions, tant per les comunitats com per cadascun dels habitatges, tot promovent el consum responsable d’energia i recursos.
  4. Creació, com a prova pilot, d’una Comunitat Energètica Local com a fórmula innovadora de producció d’energia renovable i autoconsum col·lectiu, generant impacte i empoderament energètic en la comunitat i en persones externes a la cooperativa.

Un projecte amb el suport del programa Projectes Singulars

Aquest projecte ha estat possible gràcies a haver estat beneficiaris del programa Projectes Singulars 2021 amb el projecte “Producció, autoconsum i digitalització d’energies renovables en l’habitatge cooperatiu”.

La convocatòria dels Projectes Singulars té per propòsit generar ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials, noves línies de negoci, noves empreses i nous mercats en el marc de l’economia social i cooperativa i aprofitant oportunitats estratègiques del mateix sector d’activitat o del territori.

Aquesta subvenció està dins el marc de l’Economia Social, i és promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, amb el finançament del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del Servei Públic d’Ocupació Estatal.

L’habitatge cooperatiu català entre les finalistes del Concurs d’Innovació Social de la Comissió Europea

La Comissió Europea ja anuncia les 21 propostes finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social d’enguany, entre els que es troben diferents projectes de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya

Sostre Cívic i Celobert som finalistes amb els projectes d’habitatge cooperatiu de Cirerers, edifici de cohabitatge al barri de Roquetes de Barcelona, i de Calonge, un edifici rehabilitat destinat al col·lectiu jove en un municipi amb dificultats d’habitatge.

La Comissió Europea ja ha anunciat quines són les 21 finalistes de la desena edició del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), que enguany es convocava amb una crida específica per a projectes que afrontin el repte de la innovació per a districtes d’habitatges assequibles i sostenibles. 

Entre les preseleccionades hi ha Sostre Cívic i Celobert, que vam presentar dos projectes d’habitatge cooperatiu a diferent escala que incorporen estratègies d’impacte social i mediambiental, a més de tenir una voluntat de replicabilitat al territori. 

Un dels projectes és el cohabitatge cooperatiu Cirerers construït en sòl municipal al barri de Roquetes de Barcelona, un edifici comunitari de vuit plantes amb estructura de fusta que allotja 32 unitats de convivència. Aquest s’ha dissenyat conjuntament amb les seves habitants i destaca pel seu compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient. Es tracta d’un edifici passiu dissenyat amb criteris bioclimàtics que incorpora instal·lacions eficients i renovables, amb un mínim impacte ambiental i energètic i que s’integra al barri a través de la seva volumetria i ús de plantes baixes.

L’altra projecte és un edifici recuperat a Calonge destinat a joves del poble, un dels primers de Catalunya destinat exclusivament a aquest col·lectiu. La rehabilitació de l’edifici ha dotat l’espai d’habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica, i ha reconvertit un sistema d’instal·lacions individuals en un de col·lectiu que funciona a través d’energia renovable. A més, es disposa d’un sistema de control i gestió energètica que permet reduir considerablement el consum d’energia. Aquest projecte representa una estratègia clau per fer efectiu el dret a l’habitatge a través de la cooperativització d’espais en desús i la col·laboració publicoprivada, i serveix de precedent per impulsar iniciatives similars a poblacions veïnes de la Costa Brava, moltes amb problemes d’accés a l’habitatge a causa del turisme.

Però també al llistat podem veure dos projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya: La Borda, projecte pioner de nova construcció al barri de Sants (Barcelona) que és una realitat des de 2018; i La Titaranya, un projecte en promoció d’habitatge cooperatiu acompanyat per La Dinamo que engloba diferents locals socials en cessió d’ús al centre històric de Valls. Compartir llista amb aquests projectes és per nosaltres un reconeixement global al moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, que des de dos anys s’organitza en la sectorial d’habitatge de la XES i que es defineix com la via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge, sense ànim de lucre, autogestionat i corresponsable amb l’entorn.

Ara totes les finalistes  han de presentar una proposta completa amb més detall dels projectes. A partir del desembre de 2022, el jurat seleccionarà les tres propostes guanyadores . El Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA), que gestiona el Premi, convidaran totes les finalistes a assistir a la cerimònia de lliurament del premi durant el primer trimestre de 2023.

El Concurs EUSIC té com a objectiu estimular el potencial de diferents iniciatives d’innovació social que ofereixen solucions als reptes socials als quals ens enfrontem, i per fomentar un creixement sostenible i inclusiu a Europa. El jurat va  avaluar totes les sol·licituds d’innovació social tenint en compte el grau d’innovació, l’impacte social, la sostenibilitat financera i ambiental, i la seva escalabilitat i replicabilitat. 

Podeu consultar el llistat complet de preseleccionats aquí.

L’edifici de Cirerers finalitza la seva estructura de fusta

L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona

Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària

Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.

El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge. 

El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat. 

Cirerers: habitatge col·lectiu i social 

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. 

Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”. 

El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.

Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.

Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arç de les assegurances de l’edifici i obres, Matriu de l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Ronda de l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica

Participació comunitària i co-disseny en arquitectura residencial. Crònica de la 3a jornada de reflexió sobre arquitectura i transformació social

El passat dijous dia 3 vam celebrar per tercer any consecutiu, la nostra jornada de debat al voltant de l’arquitectura com eina de transformació social. Les jornades s’han consolidat com una cita anual en la qual parem màquines per unes hores, i fem una reflexió més teòrica i pausada sobre la pràctica arquitectònica i la seva empremta dialèctica en el progrés social.

Com en anteriors jornades, l’objecte del debat d’enguany no era tant parlar d’arquitectura en si, quant a morfologia o tècnica, sinó de com l’arquitectura pot ser transformadora en termes socials: en apoderament de les ciutadanes, en canvis en les maneres d’habitar i relacionar-se, a crear i mantenir cohesió social, equitat, etc. I enguany, vam voler centrar l’objecte de discussió en un tema que ens apassiona: la participació de les persones usuàries en el disseny i, fins i tot, la construcció dels habitatges cooperatius. Un debat pendent i recurrent en el debat arquitectònic des dels anys 60, però que a l’última dècada ha tornat a emergir amb força, i bon exemple d’això són els projectes que desenvolupem en la nostra cooperativa. Les més de 100 persones inscrites a aquest debat acredita que la gent té ganes d’aprendre i parlar-hi!

La primera ponència va ser dInés de Rivera, arquitecta, docent i investigadora. És sòcia fundadora de STEM arquitectes i, entre altres coses, membre del grup de recerca Territori i Paisatge de la Universitat Rovira i Virgili. La seva intervenció comença amb una introducció de les diferents experiències històriques on l’edificabilitat d’habitatges s’ha fet tenint en compte l’equilibri entre comunitat i individu. Després entra en matèria i ens explica el procés participatiu entre ella, com arquitecta, i el grup de persones usuàries d’un dels projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic: el de Cal Paler Nou, a Cardedeu, que ara està precisament en fase de promoció.

El procés participatiu a Cardedeu va tenir en compte l’ús de la globalitat de l’edifici per part dels seus futurs habitants: des del carrer, els espais comuns de relació… fins a les unitats de convivència. També la diversitat de persones que hi habitaran, amb atenció especial per als infants (amb pràctiques pedagògiques específiques). En un dels tallers, fins i tot, es va arribar a reproduir a escala 1:1, sobre el terra d’un poliesportiu, cada espai de convivència, convidant a les persones participants que moblessin i distribuïssin els seus propis espais. Aquests tallers, no només van servir per a dissenyar els espais comuns de l’edifici sinó que també es va posar sobre la taula els materials, perquè les persones usuàries coneguessin el ventall d’opcions disponibles i escollissin amb quines estan més còmodes.

La intervenció de Rivera acaba plantejant un dubte al voltant, precisament, del títol de la jornada: l’arquitectura és una eina per a la transformació social? O, a l’inrevés, és l’arquitectura la que ha d’estar a l’altura dels reptes que planteja la transformació social?

En segon lloc, des de Ginebra (Suïssa) parla Stéphane Fuchs, arquitecte fundador i director de l’equip d’arquitectura Atba, que porta treballant des de 1999 amb una filosofia que integra l’arquitectura, l’ecologia i la participació activa dels futurs habitants dels seus projectes. Durant la seva intervenció ens explica el procés participatiu d’una cooperativa d’habitatge a Suïssa, des de la seva gestació fins al moment de la convivència.

L’experiència que aporta al debat és un gran edifici prop del centre de Ginebra, amb 38 unitats de convivència en sis pisos i amb locals comercials. La iniciativa parteix de diferents grups de persones interessades a construir un habitatge cooperatiu en un solar públic que el govern local els hi va cedir. Fuchs explica que les peticions del grup de futurs convivents eren molt ambicioses i anaven enfocades, sobretot, a aspectes mediambientals (tractament d’aigües, aprofitament energètic, minimitzar els espais del cotxe, ascensors, etc.). S’ha de tenir en compte que l’estat suís posa límits pressupostaris en les noves construccions, el que va ser tot un repte per fer un edifici tan ambiciós com desitjava el grup.

Es van realitzar 140 tallers, amb especial èmfasi en debatre els materials sostenibles amb el medi ambient. El resultat és un edifici 100% eficient, amb un únic ascensor i tres sistemes d’escales amb molts carrers interiors per facilitar les trobades de la gent que hi habita; façanes perspirants amb 2000 bales de palla i caixes construïdes in situ; 150 aparcaments per bicicletes i només 15 per cotxes. Actualment les persones que hi viuen gestionen autònomament tot el manteniment i el mateix Fuchs, explica, té el seu despatx d’arquitectura al mateix edifici que ell va dissenyar! En plena convivència harmònica amb els veïns i veïnes, satisfetes del resultat final.

I per últim, per completar el seguit d’experiències internacionals, creuem l’Atlàntic fins a l’Uruguai amb Raúl Vallés. Arquitecte, docent, investigador i consultor, el seu treball s’ha orientat especialment al cooperativisme d’habitatge, on ha estat assessor i autor de projectes. També des de l’administració pública com la Direcció d’Habitatge del Ministeri d’Habitatge de l’Uruguai. Ell ens parla sobre la realitat cooperativa, la participació i autoconstrucció a l’Uruguai, on la participació no és una opció: està regulada per llei!

El moviment cooperatiu té una llarga tradició de mobilització social urbana i reivindicació al seu país. El paper de l’Estat és molt important per entendre l’ampli desenvolupament de l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai. El cooperativisme ha estat la política principal d’habitatge social durant anys per molts governs progressistes: tant en l’accés al sòl com en finançament de les quotes. El ministeri d’Habitatge d’Uruguai regula l’habitatge cooperatiu, i exigeix l’autogestió col·lectiva dels projectes d’habitatge per expedir certificacions i tenir capacitat d’accedir a finançament. També, el mateix ministeri, centralitza el suport tècnic als projectes arquitectònics. Igual que a Sostre Cívic, l’habitatge cooperatiu és en règim de “cessió d’ús”. Allà la propietat col·lectiva de tots els projectes es desenvolupa a través del “suport mutu”: un procés d’autoconstrucció col·lectiva on l’aportació en l’esforç de treball dels participants és un valor econòmic més que s’integra al cost del projecte. Aquest procés, és un procés inclusiu, amb mirada de gènere i d’integració de les diferents capacitats.

Vallés complementa la seva aproximació al marc on es mou l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai comentant diferents eines metodològiques d’acció participativa i co-disseny. Mitjançant, com s’han explicat també a les diferents ponències de la jornada, diferents tallers on cal abordar totes les dimensions: la mateixa llar, l’hàbitat col·lectiu i la relació amb l’entorn. Acaba la seva intervenció exemplificant decisions concretes derivades de la participació col·lectiva en projectes d’habitatge cooperatiu al país sud-americà.

El debat va acabar amb diferents preguntes que els assistents van traslladant als ponents, com per exemple com l’habitatge cooperatiu treballa les cures dins la comunitat. El podeu recuperar en vídeo aquí:


Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”

Es pot construir habitatge assequible i de baix impacte amb sistemes prefabricats?

El passat 25 de novembre es va presentar els resultats d’un estudi comparatiu entre diverses alternatives de sistemes prefabricats o convencionals segons una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’impacte ambiental i el seu cost, proposats per a la construcció de l’edifici d’habitatges cooperatius Cal Paler Nou (Cardedeu).


A la nostre cooperativa, des de la seva fundació, no hem deixat de treballar per una transició energética que veiem no només desitjable sino inevitable. Està en l’ADN de l’entitat, en la seva massa social, en els seus estatuts, i és clar, en els seus projectes. La cooperativa incorpora en tots els seus edificis materials sostenibles i sistemes que consumeixen només energies renovables, participa en el programa de reducció d’emissions de la Generalitat, en la xarxa Bcn+sostenible, en la Taula d’emergència climàtica de Bcn, i en el projecte europeu Houseful d’edificació sostenible, entre d’altres.

El passat 25 de novembre vam presentar un estudi, en una xerrada via on-line on es van inscriure més de 100 persones, que forma part d’aquest compromís inequívoc amb la sostenibilitat ambiental i social de l’entitat. Es una investigació que neix d’una inquietud compartida per molts dels actors, tant tècnics com socies usuàries, que participan en el desenvolupament dels projectes d’habitatge cooperatiu: com podem construir amb un menor impacte ambiental i alhora amb un cost assumible per l’habitatge social?

En aquest sentit, a Sostre Cívic ens vam preguntar també, quin és el model de construcció que podria respondre millor a aquesta pregunta, la construcció prefabricada o la tradicional (o convencional)? I vam pensar que la millor manera de respondre a aquestes preguntes es d’una perspectiva pràctica, en un context real d’un projecte real, per defugir del debat acadèmic i aterrar les conclusions a la nostre pràctica aquí i ara. Per això es va escollir el projecte de Cal Paler Nou, un edifici de 39 habitatges que es construirà a Cardedeu, i que actualment està en fase de desenvolupament. 

La investigació ha estat liderada per Societat Orgànica, encarregada de coordinar la informació i d’analitzar els impactes ambientals, recolzada per Labaula Arquitectes i STEM Arquitectes, redactors del Projecte Executiu de Cal Paler Nou i encarregats de contrastar la possible implementació dels sistemes proposats, i finalment completada per La Constructiva, que ha estudiat les repercussions pressupostàries i de posada en obra dels sistemes plantejats.


Parlen les autores de l’estudi

La xerrada la va conduir el nostre company Àngel Estévez, coordinador de projectes i de l’àrea de Sostenibilitat Ambiental de Sostre Cívic. En la seva presentació destaca que a l’estudiar un cas concret d’un edifici amb una forma, un programa i un emplaçament reals, el número de sistemes que poden ser implementats, és a dir possibles, és limitat. Al contrari del que podria semblar a priori, aquest condicionant de partida ha ajudat a respondre les hipòtesis plantejades de manera més assertiva, assentada en el mercat de construcció real i ajustada a la realitat legal i normativa del país.

Inés de Rivera, de l’equip redactor del projecte Cal Paler Nou de Labaula Arquitectes i STEM Arquitectes, explica el projecte executiu de l’edifici de Cardedeu. Es van tenir en compte des dels sistemes convencionals instaurats fins ara (obra in situ i humida) fins a altres prefabricats basats en fusta i, complementàriament, també en acer. També es va considerar l’ús que s’assigna a cada espai de l’edifici. Aquest factor és rellevant perquè les exigències normatives són diferents segons els usos i, per tant, les prestacions tècniques dels tancaments canvien. Per exemple l’aïllament acústic per als usos habitatge, local comercial o aparcament són diferents. 

Gerardo Wadel, arquitecte Especialista en ACV, materials i tecnologies de la consultora ambiental Societat Orgànica, esmenta els aspectes més relacionats amb l’impacte mediambiental de l’estudi segons els diferents sistemes analitzats. Materials, energia consumida, tractament dels residus, etc. Entre els resultats destaca que els sistemes industrialitzats amb facilitat de desmuntatge tenen una major possibilitat de tancar cicles, generar menys residus i, per tant, ser més eficients ecològicament.

Per finalitzar, Eugenia Ruiz, tècnica de contractació i compres de La Constructiva (primera gestora de construcció cooperativa del país) resumeix la valoració econòmica i l’estimació dels temps dels diferents sistemes constructius analitzats. Els resultats pressupostats, pendents de confirmació al llarg d’un procés real d’obra, marquen una tendència econòmicament favorable a la introducció de sistemes constructius amb més nivell d’industrialització. Això, apunta, en un sector onara mateix predomina la construcció convencional i on manca mà d’obra especialitzada. També destaca, tot i que creu que el sistema de construcció prefabricat és el futur, el fet que encara hi hagi molt poca competència, fa que els preus s’encareixin.


Consulta l’estudi complet i la taula resum

Un altre dels objectius d’aquest estudi era extreure conclusions que poguessin servir per a altres projectes constructius més enllà del de Cardedeu. Per això els autors i autores d’aquest van decidir que tingués un alt component pedagògic. En aquest sentit podeu trobar a la nostra web una taula-resum de conclusions. Una eina visual de consulta, fàcil d’entendre que funciona a diferents nivells: a primera ullada (amb semàfors), perquè qualsevol persona no qualificada pugui entendre la comparativa entre els diferents sistemes constructius; i, per qui vulgui més detalls, una valoració numèrica segons sistema constructiu, impacte mediambiental, mà d’obra, etc. I si encara alguna persona volgués aprofundir més, es pot visualitzar l’estudi complet aquí

Per últim, cal destacar que aquest estudi a pogut ser una realitat gràcies al suport de la Generalitat a través del programa de projectes Singulars per fomentar l’economia social i el cooperativisme.

També podeu recuperar la xerrada en vídeo aquí: