Durant aquests darrers anys, Sostre Cívic ha tingut un creixement de l’activitat significativa, que s’ha vist reflectit amb un increment de la base social, dels projectes en promoció, així com també diversos en convivència, que han comportat un augment de l’activitat econòmica, i un creixement de l’equip tècnic per a dur a terme i sostenir aquesta activitat. Seguint el nostre pla de treball 2020-2021 i després de realitzar un procés de revisió i actualització de la nostra Governança, ara duem a terme una reflexió per definir l’estratègia a seguir per la cooperativa els pròxims anys, quins són els reptes de futur i com els durem a terme. D’aquesta manera, aquests darrers mesos estem realitzant un procés d’elaboració d’un nou Pla Estratègic, de manera participada per als diferents actors de la cooperativa. Amb el suport de Tandem Social, hem constituït un grup motor i ja hem fet diferents sessions de treball amb el Consell Rector, l’equip tècnic, entrevistes amb diferents agents externs del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i una sessió participativa de debat amb les persones sòcies. L’objectiu de les primeres fases ha estat elaborar una diagnosi compartida de la situació tan interna de la cooperativa com la seva visió i percepció externa, alhora que co-construirem diferents alternatives d’objectius i línies estratègiques prioritzades i consensuades.
Properament durant aquest mes de juny, en el marc del procés d’elaboració del pla estratègic, les persones sòcies podran participar en el procés i aportar les seves opinions sobre el present i futur de Sostre Cívic mitjançant un qüestionari que s’enviarà al conjunt de la base social de la cooperativa.
El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.
El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar.
Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa.
Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.
Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar.
Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions.
Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”
En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple.
En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.
El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.
Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.
Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .
10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min) Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat > Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS
10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min) Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.
> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència. > Joana Gómez, Consciència Empresarial.
10:40h – ENTITATS FINANCERES Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.
> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. > Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. > Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.
11:20H – MÓN COOPERATIU Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.
> Ricardo Moríñigo, Entrepatios (Intergeneracional, Madrid) > María Asunción Perez Lassa, Axuntase (Intergen., Astúries) > Jaime Moreno, Trabensol (Sènior, Madrid) > Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).
12:20H – DEBAT OBERT Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.
La transparència ens caracteritza. Sostre Cívic, com a cooperativa membre de l’Economia Social i Solidària (ESS) cada any fem el Balanç Social que promou la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Us preguntareu què és això del Balanç Social—valgui la redundància—, doncs és una eina de rendició de comptes que mesura l’impacte social, ambiental i de bon govern de les entitats de l’ESS, com ho som nosaltres. Per ser més concretes, avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica sis grans característiques, com ara el funcionament econòmic i la política de lucre; la perspectiva de gènere; l’equitat i la democràcia interna; la sostenibilitat ambiental; el compromís social i la cooperació i la qualitat del treball. Aquest any, com no podia ser d’una altra manera, Sostre Cívic ha autoavaluat tots aquests aspectes i el resultat apunta que seguim millorant.
El Balanç Social ens és útil cada any, però en temps de pandèmia encara més perquè ens ajuda a conèixer què hem de millorar, i això ens enforteix. Observant en primer lloc en què hem millorat, veiem que en termes econòmics hem destinat el nostre resultat positiu a reserves tant obligatòries com voluntàries —de fet, com fem sempre, ja que som una cooperativa sense ànim de lucre—. Al 2020, hem augmentat la nostra activitat de manera considerable de 497.348€ a 616.095€. A més, el 31% dels préstecs que obtenim són de finances ètiques i cooperatives, i l’altra gran part són de banca pública a través de l’Institut Català de Finances (ICF), alhora que el 95% dels nostres recursos financers també estan dipositats en aquest tipus d’entitats.
Referent a la perspectiva de gènere, es manté força igual que els altres anys, com podeu veure a les infografies, tot i que aquest 2020 ha augmentat la presència femenina a la composició general de la cooperativa: el 63% de les sòcies són dones. A més, tant a nivell de projectes d’habitatge com dins el cos tècnic, ens preocupem per les cures dels grups, ja que volem prevenir i reduir conflictes potencials i abordar aquells que sorgeixin amb més consciència i recursos. Quan parlem de cures, però, també hi englobem les cures de la gent gran i la perspectiva feminista. A Sostre Cívic vetllem per l’equitat i la democràcia interna de la nostra cooperativa.
En el camp de la sostenibilitat ambiental ens mantenim igual que el 2019 amb un percentatge del 78%. A Sostre Cívic disposem d’un pla d’acció de gestió ambiental, amb el qual portem un control intern de les emissions de CO2 dels edificis; facilitem ajudes en relació amb el transport; realitzem pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica; tenim el servei elèctric amb empreses 100% renovables; incorporem criteris de consum responsable a l’hora d’adquirir productes i organitzem esdeveniments amb criteris mediambientals.En els projectes d’habitatge cooperatiu que desenvolupem, doncs, hi incorporem una vessant sostenible en els sistemes energètics de l’edificació. Per exemple, els projectes que estem construint a Barcelona com La Balma, al Poblenou i Cirerers, a Roquetes, tenen l’estructura de fusta.
A més, l’oficina de treball està ubicada en un dels locals compartits del Grup Ecos en el qual es duen a terme diverses accions sostenibles amb el medi ambient: la compra compartida de paper reciclat; l’ús d’energia provinent de fonts renovables; la implementació d’un sistema de filtració de l’aigua i l’ús de productes de neteja ecològics, entre altres. Amb això, el nostre objectiu és seguir vetllant pel medi ambient amb tot allò que tinguem a l’abast i seguir millorant dia rere dia.
Des de Sostre Cívic estem molt compromeses amb la intercooperació, començant per compartir l’espai al grup cooperatiu Ecos, format per empreses de l’economia social i solidària. En la mesura del possible, compartim coneixements, la gestió i diferents projectes. A més, destinem el 62% de les nostres compres a proveïdors del mercat social, una tasca complicada de dur a terme depenent del sector en què se situï cada empresa de l’ESS. En el nostre cas, podem treballar amb empreses del mercat social, però n’hi ha d’altres que ho tenen més difícil i per això la mitjana és del 17%.
Pel que fa a la qualitat laboral de Sostre Cívic, complim amb les mesures preventives i/o per la promoció de la salut al centre de treball; amb les millores dels permisos establerts per la llei en conciliació de la vida familiar i laboral i amb els espais d’atenció emocional i cura a les treballadores a l’entorn laboral. Així mateix, la resolució d’aquest aspecte l’assolim amb un percentatge elevat, encara que seguim tenint camí per recórrer pel que fa al camp del reglament o protocol intern que millora les condicions laborals establertes pel conveni.
El Balanç Social és una eina molt eficaç per ajudar-nos a millorar a totes les empreses que formem part de l’ESS. Al cap de l’any ens mostra si hem avançat o no en termes financers o econòmics, el percentatge de compres que destinem als proveïdors del mercat social i com hem millorat en termes de paritat. Aquestes dades ens animen a seguir progressant i veure l’impacte que té la nostra tasca: hem vist com les dones són les que configuren més de la meitat de la base social, que hem augmentat la nostra activitat i que fem els possibles per proveir-nos d’empreses de l’economia social. Així i tot, tenim en compte que aquest 2020 en especial ha estat un any complicat i el Balanç Social ens ha ajudat a veure les llums i les ombres de la nostra activitat i sortir més forts del context de la pandèmia de la Covid-19 que malauradament ens ha tocat viure. Com sempre, doncs, seguirem avançant i millorant en tots els aspectes que ens ocupen.
El Balanç Social 2020 de la Xarxa de l’Economia Solidària és sobre l’impacte que està tenint la crisi desencadenada per la Covid-19 en les entitats de l’ESS, per tal de poder dissenyar plans i propostes a mig i llarg termini. L’objectiu final, segons els responsables del Balanç Social a la XES, és que aquesta eina també serveixi per donar una resposta conjunta al context d’incertesa i de crisi social que estem vivint arran de la pandèmia. El podreu trobar a l’apartat de publicacions del web de la XES, així com també el resum executiu, i recuperar la presentació que es va fer el 16 de novembre al repositori de la FESC, si no vau poder assistir-hi.
Aquest dimarts hem presentat, conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet, el projecte bàsic per rehabilitar l’antiga Casa dels Mestres i albergar fins a 14 habitatges socials destinats a col·lectius amb problemes d’emancipació. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu a la ciutat.
D’esquerra a dreta, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Mollet, Núria Muñoz; l’alcalde de Mollet, Josep Monràs; i el coordinador de projectes de Sostre Cívic, Àngel Estévez.
L’antiga Casa dels Mestres, situada al carrer Francesc Macià de Mollet, es destinarà a habitatge social en règim cooperatiu en cessió d’ús. Aquest és el projecte en el que hem estat treballat l’Ajuntament de Mollet del Vallès i Sostre Cívic i que es plasma en un conveni signat entre ambdues parts.
L’antic edifici serà rehabilitat per albergar fins a 14 habitatges de diferents tipologies: des dels 40 fins als 60m2, i dos grans habitatges compartits. El projecte inclou espais col·lectius amb la voluntat de generar una vida comunitària, com un pati interior que serà el cor del projecte. Serà un edifici sostenible, amb certificació energètica A i de consum pràcticament zero.
L’Ajuntament es compromet a garantir l’assequibilitat dels habitatges mitjançant una aportació econòmica de 550.000€. Així es permetrà que la totalitat dels habitatges siguin destinats a col·lectius específics de la ciutat amb problemes d’emancipació, amb la voluntat de garantir el dret a l’habitatge.
El projecte està pensat des d’una lògica comunitària i com a llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge. És un projecte pioner i innovador a Catalunya donat que no només cerca habitatges més assequibles, sinó que cerca també recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora.
El projecte presentat ja ha acabat la fase d’estudis previs que garanteixen la seva viabilitat. Per tal de poder tirar endavant el projecte definitiu cal tancar el procediment pel qual el Consistori farà l’aportació econòmica, determinar les bases d’adjudicació de les futures persones usuàries i, finalment, portar a Ple la cessió de l’edifici a Sostre Cívic. Les persones que hi conviuran hauran de fer-se sòcies de Sostre Cívic, i pagaran una quota mensual per al dret d’ús dels habitatges que podria ser un 25-30% més baixos que el cost d’un habitatge de lloguer de protecció oficial, segons els estudis previs fets per l’Ajuntament i la cooperativa.
Hi ha previst fer xerrades informatives obertes a totes aquelles persones interessades en aquest projecte. A les xerrades es donarà a conèixer amb més detall el funcionament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com serán els habitatges i el funcionament del projecte. Les xerrades es faran de forma telemàtica durant el mes d’abril i aniran a càrrec de Sostre Cívic i l’Ajuntament. Properament es donarà a conèixer la data concreta en la que es duran a terme.
Seguim treballant per construir i consolidar xarxes que impulsin transformacions socials i econòmiques. A través dels acords d’intercooperació col·laborem amb organitzacions vinculades amb l’economia social sobre la base dels valors compartits. En aquesta línia de treball, com a Sostre Cívic hem signat un conveni de col·laboració amb Arç.
Arç és una corredoria cooperativa que desenvolupa una oferta d’assegurances i serveis específiques adreçada al sector de l’economia social i solidària fonamentada en els principis de l’assegurança ètica i solidària: mutualitat, equitat i transparència. Els serveis que ofereixen són: Llar, automòbil, vida, accidents, plans de previsió assegurats i plans d’estalvi.
En aplicació del conveni, Arç farà una aportació anual a Sostre Cívic equivalent al 25% de les comissions corresponents a les pòlisses d’assegurances contractades per persones vinculades a la nostra cooperativa d’habitatge. Aquest retorn d’Arç es destinarà en un 50% al fons de solidaritat de la cooperativa, i el 50% restant per afavorir la inclusió social en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu (que ajudarà a replicar experiències com l’impulsada a La Balma amb Punt de Referència).
Per tot això us animem a contractar els vostres serveis d’assegurança amb Arç perquè així, contribuiu a enfortir tant el mercat català de l’Economia Social i Solidària com, de retruc, els nostres projectes d’habitatge cooperatiu.
Combatre el canvi climàtic i facilitar l’accés a la vivenda serà cabdal per reconstruir la societat després de la pandèmia
La realització en línia de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) no la va privar de la divulgació d’idees. Pel que fa a les xerrades sobre habitatge cooperatiu i sostenible, que vam organitzar com a Sostre Cívic, han tingut molt d’èxit. El passat 11 de novembre es van fer les videoconferències titulades “Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” i “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Des de la Comissió de Continguts de la FESC2020 ens han fet arribar que la primera ha sigut de les que ha tingut més públic de la fira, ja que hi van participar entre 60 i 80 persones. Han esdevingut una manifest de les possibilitats que té el sector de la construcció envers la reducció de la petjada ecològica i una crida a l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica”. Idees principals per construir un edifici sostenible des de l’ESS (el cas de l’edifici Cirerers de Nou Barris); Nocions bàsiques sobre com aconseguir l’autoconsum energètic en un habitatge; Campanya de compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum al Barcelonès.
“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” va ser una de les xerrades amb més públic. La temàtica girava entorn de l’eficiència energètica i es va abordar des de diferents punts de vista gràcies als ponents que hi van participar. Entre ells, l’Àngel Estévez de Sostre Cívic, que va explicar l’impacte ambiental que té el sector de la construcció en el medi ambient i com els habitatges cooperatius poden ajudar a reduir-lo. El 25% de les emissions de CO2 pertany a l’ús dels edificis i això comporta que aquest sector tingui una responsabilitat molt gran pel que fa a la reducció d’aquestes emissions. Davant d’això, el model que presenta Sostre Cívic —arran de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús— presenta molts avantatges per fer front a l’impacte ambiental dels edificis, ja que la pròpia naturalesa de cooperar i compartir per se, ja conté un component de sostenibilitat. A més, la mateixa massa social de la cooperativa ja està molt conscienciada i fa pressió en ser més eficients energèticament.
Altres cooperatives relacionades amb l’habitatge també van participar en l’activitat. Per una banda, Celobert, una cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, que va fer la seva ponència de la mà de David Fernández, integrant del seu equip tècnic d’enginyers. Va explicar diversos conceptes d’edificació sostenible dins de l’Economia Social i Solidària com el projecte Cirerers a Nou Barris que està fent en col·laboració amb Sostre Cívic. Per altra banda, Jordi Garcia, de Becquel, va exposar com passar de l’energia fòssil que consumim a la renovable a través de la fotovoltaica i com el fet que cada edifici consumís la seva pròpia energia solar reduiria molt l’impacte mediambiental. L’últim participant va ser Carles Cuadern de Som Energia, que és una cooperativa sense ànim de lucre que crea energia amb instal·lacions pròpies. Treballa per apoderar la ciutadania i dotar-la de mitjans per incrementar la seva capacitat d’actuació en l’àmbit energètic.
El tema de l’eficiència energètica als edificis, partint de la base que emeten un percentatge molt alt de CO2 al medi ambient i que són una via per on es pot actuar per tal de revertir-ho, està a l’ordre del dia en el context de canvi climàtic en què ens trobem. L’habitatge cooperatiu és una forma mitjançant la qual els ciutadans podríem aportar el nostre granet de sorra.
Fem assequible l’habitatge cooperatiu!Presentació de la campanya pública de sensibilització i incidència política per a la generació de polítiques públiques en l’àmbit econòmic que fomentin l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en garanteixin l’assequibilitat.
No obstant això, tot i que s’ha demostrat que l’habitatge cooperatiu és viable, encara no s’ha pogut provar la seva assequibilitat. Si el preu disminuís i més persones s’hi poguessin adherir, la petjada ecològica també es reduiria. Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer una segona xerrada a la FESC presentada per l’Anna Corrons del grup de Can 70 de Sostre Cívic on a donar el tret de sortida d’una campanya per aconseguir exactament el que mana el títol: “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Amb això, reclamen ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies; millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament.
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya vol mostrar com l’Economia Social i Solidària (ESS) està contribuint a la urgent i imprescindible transició ecosocial que necessita el planeta, i reflexionar sobre els reptes que ens cal superar per poder contribuir-hi encara més. Aquesta primera FESC virtual ha tingut 15.000 visites, 8.500 d’aquestes, úniques. A banda de les dues activitats on ha participat Sostre Cívic, n’hi ha hagut al voltant de 90 i els ponents que les han dut a terme han sigut 147.
En definitiva, encara que la FESC aquest any va canviar el format, va tenir força ressò i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha despertat interès al sector. Tots aquells que no van poder participar de les diverses ponències poden recuperar-les al repositori de l’entitat organitzadora. Veiem com en el moment en què ens trobem tant de crisi climàtica com econòmica i sanitària, el fet de presentar projectes que parteixin del sector de l’habitatge, poden ajudar en la reconstrucció de la nostra societat. Quan sortim d’aquest malestar que aparentment ens brinda aquesta nova dècada, l’actuació per combatre el canvi climàtic o facilitar l’accés a la vivenda esdevindran encara més cabdals.
T’agrada el nostre projecte i creus en el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? És el teu moment per començar a treballar amb nosaltres i contribuir a fer-ho possible!
La Constructiva, la cooperativa de serveis orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús i promoguda per Sostre Cívic, busca una persona tècnica d’estudis d’edificació per a les funcions d’oficina tècnica i estudi d’ofertes, en l’àmbit de la construcció dels projectes d’habitatge cooperatiu. Pots consultar tots els detalls en aquest document, que també et resumim a continuació:
Quin perfil necessitem?
Participar de l’oficina tècnica de constructora d’edificació, amb experiència en l’anàlisi de projectes, planificar, optimitzar, estudiar variants i desenvolupar-les, en col·laboració amb la direcció tècnica i d’estudis (memòries tècniques, processos constructius, plans d’obra, millores, viabilitat, qualitat, seguretat, medi ambient, etc.)
Persona tècnica d’estudi d’ofertes, amb experiència en l’anàlisi de projectes i preparació d’ofertes (costos de materials, subcontractes, lloguers, industrials, etc.), en suport a la direcció tècnica i d’ofertes, col·laborarà en la preparació complerta de propostes tècniques per a licitacions d’obres d’edificació, rehabilitació i manteniments d’edificis (incloent-hi totes les tasques associades, com visites a obra, valoració econòmica).
Es valorarà també coneixements i experiència en seguiments d’obres, control de costos i planificacions. Ajudant en la gestió i control d’obres d’edificació, contractació, costos, confecció pressupostos, licitacions, planificació, plànols As Built, qualitat, seguretat i salut, projectes de legalització, etc…
També valorem:
Experiència i formació en Qualitat, Prevenció de Riscos, Residus, Ecologia, Construcció sostenible, Bio construcció..
Participació associativa i en moviments socials.
Coneixement de Sostre Cívic i/o el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i altres formes d’habitatge col·lectiu.
Què t’oferim?
Treball en empresa amb sensibilitat social i alineada amb l’economia social, amb respecte per a les persones i el grup
Contracte laboral de 40h setmanals durant 6 mesos, renovables i ampliables. Amb voluntat de permanència.
Remuneració a convenir i segons escala salarial de La Constructiva.
L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona
Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària
Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.
El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge.
El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat.
Cirerers: habitatge col·lectiu i social
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge.
Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”.
El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.
Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.
Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arçde les assegurances de l’edifici i obres, Matriude l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Rondade l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica.
El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.
Walden XXI
El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.
A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.
Can 70
El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.
La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.
Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.
La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.
Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.
Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.
I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.
Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments