Dimecres 20 d’abril vam realitzar, de manera íntegrament telemàtica, una Assemblea General Extraordinària (AGE) amb prop de 100 persones sòcies de la nostra base social. Amb dos únics punts a l’ordre del dia, l’objectiu de la convocatòria era aprovar la creació de dos nous mecanismes d’enfortiment financer de la cooperativa: l’admissió d’aportacions voluntàries al capital social de l’entitat i la creació d’un fons econòmic comú que es dotaria a partir de l’establiment d’una nova quota d’ingrés.
Amb 18 anys de trajectòria, més 1000 persones sòcies, 17 projectes (6 ja en convivència) i 86 habitatges en ús, Sostre Cívic ja té una dimensió considerable que necessita reforçar el seu nivell econòmic financer. Això vol dir que, mantenint la condició de cooperativa sense ànim de lucre, necessitem de la dotació d’un “calaix” de contingències que asseguri la sostenibilitat del projecte, per evitar riscos futurs als socis i sòcies i, alhora, construir un nou instrument per ajudar als nous projectes i al seu finançament.
Tots dos punts, que resumim a continuació, es van aprovar per àmplia majoria amb més d’un 90 i 80 % de suport, respectivament.
Aportacions voluntàries al capital social
Per tal de seguir creixent i facilitar la replicabilitat de nous projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, hem detectat la necessitat de poder disposar de mecanismes que ens permetin obtenir recursos monetaris en moments puntuals: una nova eina que reforci els fons propis de l’entitat. Amb aquesta motivació surt la proposta del primer punt de l’ordre del dia de l’Assemblea, que consisteix en obrir la possibilitat de rebre aportacions de capital social, voluntàries i remunerades, de persones sòcies.
La previsió es obrir aviat, abans de l’estiu, la campanya d’aportacions al capital social per a qualsevol persona interessada, i mantenir la campanya activa durant el curs vinent i sumar aquest nou mecanisme de finançament fixe a la nostra pàgina web com una nova manera de poder col·laborar amb Sostre Cívic i els nostres projectes.
Fons econòmic comú
La proposta, treballada de manera participativa a la taula d’Economia de la cooperativa i amb el Consell Rector, consisteix en nou estri financer que es construeix a partir de l’establiment d’una quota d’ingrés per a tots els nous socis i sòcies que entrin a participar d’un nou projecte en fase de desenvolupament (és a dir, que ja té una oportunitat patrimonial per tirar-ho endavant).
La quantia serà d’un 1,25% en el cas d’habitatges en col·laboració amb administracions públiques i d’un 0,5% en la resta de casos, amb un mínim de 300€ i un màxim de 1.500€ de les aportacions inicials. Aquesta aportació es repartirà en un primer pagament de 300€ en el moment d’entrar al grup impulsor i, la resta, en el moment d’entrada a viure-hi. S’hi contemplem, de tota manera, algunes excepcions, com són el tota la gent que ja està incorporada fins a la data de la celebració de l’AGE, dels habitatges d’especial vulnerabilitat, entre d’altres.
Amb aquest nou mecanisme, i amb la previsió d’incorporar uns 200 nous habitatges durant els propers 5 anys i comptant amb les aportacions de capital de 100€ retornables de cada persona sòcia, Sostre Cívic dotarà el Fons Comú amb 300.000€ fins el 2027. Això permetrà replicar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impulsant nous projectes, seguir apostant per la inclusió social als projectes i, a la vegada, reforçar la solidesa de la cooperativa amb mecanismes de solidaritat i suport mutu.
El 18 d’octubre vam celebrar una assemblea extraordinària per enfortir el model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic
El projecte de Walden XXI dona un gran pas endavant per aconseguir el finançament necessari per fer realitat el projecte
Sostre Cívic va celebrar el darrer dilluns 18 d’octubre una important Assemblea General Extraordinària vital per al futur de la nostra entitat i del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Amb la pràctica unanimitat de les persones sòcies inscrites a l’Assemblea (un 96% de vots afirmatius), Sostre Cívic aprova constituir un Grup Cooperatiu integrat per les diferents entitats i cooperatives que en formem part, però sota la mateixa direcció i governança unificada, garantint alhora l’autonomia dels projectes d’habitatge.
Tal com es preveu a la Llei de Cooperatives, un “grup cooperatiu” és, en definitiva, una cooperativa de segon grau formada per entitats (cooperatives, associacions, etc.) que integren activitat compartida i comparteixen una única governança. Els acords del Grup tenen prioritat i vinculen les entitats integrants.
Fins ara, com a Sostre Cívic, treballàvem tant com Associació per difondre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i com a Cooperativa per gestionar els diferents projectes d’habitatge de la nostra base social. El naixement del Grup Cooperatiu de Sostre Cívic permet integrar millor la governança entre aquestes dues entitats, i sumar-hi també La Constructiva, la primera cooperativa de serveis sense ànim de lucre que vam impulsar el 2018 orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús.
A l’Assemblea de dilluns, paral·lelament, es va aprovar la segregació dels Projectes de Cirerers i Walden XXI en dues cooperativesque quedaran integrades en el grup cooperatiu. La creació d’ambdues cooperatives singulars és fruit d’un requeriment tant de l’entitat financera com de l’administració vinculada als projectes. Per tant, és un requisit indispensable per poder seguir amb ambdós projectes.
Entitats que formen part del Grup Cooperatiu
Així, tant Cirerers com Walden XXI avancen cap a la posada en marxa dels seus projectes i, quedant integrades al Grup cooperatiu, es garanteix la governança compartida amb tot Sostre Cívic (les més de 1000 sòcies i 17 projectes actualment). Les obres de Cirerers avancen a bon ritme i podrà ser inaugurat durant el primer trimestre de 2022. Walden XXI, per altra banda, avança cap a l’assoliment del finançament del projecte de rehabilitació d’un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols per transformar-lo en el primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya.
Projecte Walden XXI
Projecte Cirerers
En definitiva, Sostre Cívic seguirà sent una cooperativa per projectes, i promourà aquest model com ho ha estat fent fins ara. Els projectes d’habitatge (tinguin forma de projecte dins de la cooperativa general o cooperativa singular dins del Grup Cooperatiu) tenen autonomia de gestió en allò que se circumscriu al seu projecte. Al grup cooperatiu de Sostre Cívic se’l transfereixen la presa de decisió relativa al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, gestió del patrimoni, difusió, gestió dels recursos, acompanyament a la promoció i convivència del grup.
Amb aquesta decisió, fem un pas endavant en consolidar el model de cooperativa d’habitatge (o projectes) en cessió d’ús a Catalunya. Un model, el de fases, que és referent a països com Dinamarca, però que és incipient a Catalunya. Per tant, encara és necessari regular el marc legal per simplificar la seva implantació. Actualment nosaltres som l’única entitat que engloba 17 projectes d’habitatge en cessió d’ús en una sola cooperativa. Aquest model ens permet garantir conversar els valors de l’habitatge cooperatiu evitant la venda del patrimoni en el mercat especulatiu i la sostenibilitat dels projectes a llarg termini, a la vegada que facilita la creació de nous projectes i l’enfortiment de la xarxa de suport mutu entre aquests.
El passat divendres 2 de juliol, a les 18 h de la tarda, vam celebrar la nostra Assemblea General Ordinària. Després de molt de temps, a causa de la situació d’alerta originada per la COVID-19, vam poder trobar-nos presencialment al Casal de Ca L’Isidret al barri del Poblenou (Barcelona), limitant l’aforament i mantenint totes les mesures de seguretat sanitàries. També, però, vam donar l’opció de participar en línia, sent aquesta la primera Assemblea híbrida de la història de la nostra cooperativa.
El primer a destacar és que malgrat el nou format, va ser un èxit de participació, amb unes 50 persones sòcies que van participar de manera presencial i prop d’un centenar que van connectar-se en línia mitjançant la plataforma Zoom. És a dir, hem mantingut el nivell de participació en les assemblees d’abans de la pandèmia. En l’àmbit tècnic, a més, no hi va haver cap problema per tal que tothom pogués participar del debat i les votacions, estigués present a la sala o bé es connectés en línia, mantenint un debat ordenat i fluid en tot moment.
L’Assemblea, com és habitual, va aprovar els comptes anuals de la cooperativa. El 2020 va acabar amb un compte de resultats compensats entre despeses i ingressos de 14 milions d’euros, amb un fons de maniobra positiu d’un milió. La major part dels nostres ingressos ja provenen de fons propis, de la cogestió de projectes d’habitatge cooperatiu que tenim en marxa i de les quotes de la base social (prop ja de ser més de 1000 sòcies!). La posada en marxa progressiva de més projectes fa que tinguem una previsió significativa els anys vinents per augmentar les quotes d’ús i, també, per fer front les amortitzacions.
Tot seguit, el punt central de l’Assemblea General va ser escollir una nova composició de l’òrgan executiu de la cooperativa, el Consell Rector. A la darrera Assemblea de 2020 es va aprovar un canvi d’Estatuts per modificar la governança de l’entitat, amb l’objectiu d’adaptar el model de governança al creixement dels darrers anys, equilibrar el pes de les diferents tipologies de sòcies dins de l’entitat, i desplegar la figura de soci treballador. Fruit d’aquest canvi, el Consell Rector varia la seva composició amb uns 10 membres i incorporant les diferents tipologies de socis amb un equilibri entre els diferents col·lectius: socis expectants i en projecte en promoció o convivència, socis de treball i socis col·laboradors. Les diferents candidatures es van votar en secret i amb vot ponderat segons la tipologia de sòcia, i estem molt contents de veure com pràcticament totes van poder tirar endavant amb el suport majoritari i gairebé unànime de l’Assemblea.
I, per descomptat, el moment més positiu i emocionant de tota Assemblea és poder votar tirar endavant nous projectes d’habitatge cooperatiu, i sentir a les sòcies dels grups impulsors presentar-lo al conjunt de la base social per animar a la seva aprovació. En aquest cas l’Assemblea va ratificar l’acceptació del dret de superfície del solar de l’Ajuntament de Barcelona a Sarrià per a la creació del projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran Can70. I també es va presentar i aprovar la compra d’un Mas a Argelaguer (La Garrotxa) per a la creació del projecte d’El Turrós, un habitatge cooperatiu que a la vegada tindrà activitat econòmica relacionada amb la gestió agrícola i forestal.
Per acabar, dos dels punts que van portar més debat van ser la modificació dels Estatuts per incorporar mesures per la prevenció i actuació en cas d’assetjament sexual, i l’aprovació per a la creació d’una quota d’ingrés per tal de contribuir al Fons de Reserva Obligatori. El primer punt, referent als Estatuts, va acabar aprovant-se per àmplia majoria. En canvi la creació de la nova quota d’ingrés va quedar rebutjada per pocs vots i serà necessari continuar-ho debatent.
Finalitzada l’Assemblea, totes les persones sòcies que van participar presencialment van poder visitar les obres finalitzades del projecte de La Balma de mans de les sòcies que molt aviat rebran les claus per entrar-hi ja a viure, ampliant així els projectes en convivència de la cooperativa. Quina millor manera d’acabar una assemblea comprovant com els acords poden agafar forma!
El proper divendres 2 de juliol a les 17.30 h totes les persones sòcies de Sostre Cívic estan convocades a l’Assemblea General Ordinària (AGO) de la cooperativa i l’associació. A diferència de la darrera AGO que, a causa de l’estat d’alarma, ens vam veure obligades a celebrar-la exclusivament per mitjans virtuals, aquest cop volem retrobar-nos presencialment. Volem, però, mantenir totes les mesures sanitàries que marquen les autoritats: control d’aforament, distància i mascareta. Per això optem per una forma híbrida presencial i mantenint el format en línia per aquelles persones que així ho desitgin.
La participació presencial es farà al Casal Ca L’Isidret (Poblenou, Barcelona) i estarà reservada a 50 places, i la participació en línia es farà a través de la plataforma Zoom i estarà garantida per totes les persones sòcies de Sostre Cívic. Tant si la participació és presencial o en línia és imprescindible per poder participar la inscripció via La Interna, que es podrà fer fins el dijous 1 de juliol a les 23.59h.
Entre els punts de l’ordre del dia, es presentarà la memòria d’activitats de 2020, sotmetran a votació els Comptes anuals i s’escollirà un nou Consell Rector, adaptant un nou model de governança al creixement dels darrers anys de la cooperativa, que equilibra el pes de les diferents tipologies de sòcies dins de l’entitat, i desplega la figura de soci treballador. A més, també es presentarà a l’Assemblea per la seva votació l’acceptació del dret de Superfície d’un solar de l’Ajuntament de Barcelona per a crear el projecte de Can 70 i la compra d’un patrimoni per a desenvolupar un nou projecte d’habitatge cooperatiu rural.
L’Ordre del Dia i la documentació relativa als diferents punts està a disposició de les persones sòcies en aquesta pàgina de La Interna.
Visitem La Balma!
Un cop finalitzada l’Assemblea, es convocarà a totes les sòcies per anar a visitar La Balma (a 10 minuts a peu de l’AGO presencial) a celebrar la finalització de les obres i la imminent entrada a viure en aquest nou projecte d’habitatge de la cooperativa a la ciutat de Barcelona.
Durant aquests darrers anys, Sostre Cívic ha tingut un creixement de l’activitat significativa, que s’ha vist reflectit amb un increment de la base social, dels projectes en promoció, així com també diversos en convivència, que han comportat un augment de l’activitat econòmica, i un creixement de l’equip tècnic per a dur a terme i sostenir aquesta activitat. Seguint el nostre pla de treball 2020-2021 i després de realitzar un procés de revisió i actualització de la nostra Governança, ara duem a terme una reflexió per definir l’estratègia a seguir per la cooperativa els pròxims anys, quins són els reptes de futur i com els durem a terme. D’aquesta manera, aquests darrers mesos estem realitzant un procés d’elaboració d’un nou Pla Estratègic, de manera participada per als diferents actors de la cooperativa. Amb el suport de Tandem Social, hem constituït un grup motor i ja hem fet diferents sessions de treball amb el Consell Rector, l’equip tècnic, entrevistes amb diferents agents externs del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i una sessió participativa de debat amb les persones sòcies. L’objectiu de les primeres fases ha estat elaborar una diagnosi compartida de la situació tan interna de la cooperativa com la seva visió i percepció externa, alhora que co-construirem diferents alternatives d’objectius i línies estratègiques prioritzades i consensuades.
Properament durant aquest mes de juny, en el marc del procés d’elaboració del pla estratègic, les persones sòcies podran participar en el procés i aportar les seves opinions sobre el present i futur de Sostre Cívic mitjançant un qüestionari que s’enviarà al conjunt de la base social de la cooperativa.
El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” ha tingut èxit amb una seixantena d’assistents que han participat en un col·loqui final sobre les necessitats de l’arquitectura en les persones grans.
El Cicle “Construïm habitatge cooperatiu” del passat 24 de març va comptar amb una nova sessió, després de l’èxit de la sessió de Cures, amb la participació de tres professionals que tenen molta experiència en el món de l’arquitectura per a persones grans i en les noves formes d’habitar. Amb l’assistència d’ una seixantena de persones, es va reflexionar sobre com pensem una arquitectura al servei de les persones grans, que va conduir a l’obertura d’un breu col·loqui on el públic hi va poder participar.
Marc Trepat, membre del despatx B\TA va centrar la seva ponència en la redefinició de l’arquitectura, gràcies a l’experiència del professor en gerontologia i Doctor Arquitecte, el Sr. Habib Chaudhury li va exposar les necessitats que tenen les persones grans amb demència a casa seva. El primer art ha hagut de repensar les vessants artística, tècnica i social amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones: “Potser no seria tan maca, però seria millor.” L’arquitectura, explica, pot resoldre les dificultats que planteja les necessitats d’una persona gran a la seva llar: dificultats motrius o pèrdua de capacitats sensitives i/o comunicatives. La solució, doncs, afirma que es troba en la recuperació de la idea de l’habitatge: espais que evitin estímuls negatius com ara l’excés de gent, la foscor, unitats de convivència petites. El fet que hi hagi menys persones facilita la interacció social, limita els estímuls negatius i ajuden a la persona en qüestió a l’orientació espacial. A la segona part de la seva ponència, Trepat, va explicar que ara està fent un projecte de cohabitatge a la Garrotxa amb l’objectiu de planificar com vol viure la seva vellesa.
Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes, va explicar dos projectes realitzats pel seu despatx pensats per a gent gran. El primer dels projectes (105 habitatges, CAP i casal per a gent gran a Glòries, Barcelona) planteja una estratègia d’habitatge tipus de 40m2, amb una distribució a partir d’un nucli humit al centre i la resta d’espais al voltant, amb una continuïtat de visuals i connexió. Això comporta la interconnexió d’espais. Segons Peris, “Cal pensar l’habitatge i l’edifici per generar dobles circulacions per evitar la frustració de desorientació.” Aquests edificis funcionen també com a equipament de ciutat i compten amb el casal i el CAP a les plantes baixa o primera. Un dels grans objectius del seu projecte és evitar la solitud no buscada de les persones grans. Alhora reclama que des de les administracions públiques apostin per noves formes d’habitar i que aquestes es basin en la mixtura i en el cohabitar.
Pel que fa al segon projecte (140 habitatges dotacionals al Carrer Veneçuela, a Barcelona), Peris+Toral Arquitectes distribueixen el programa de l’edifici ubicant els habitatges de la gent gran a la part superior. Això és també una mirada climàtica, ja que si hi toca més el sol, la despesa energèticas pot reduir-se considerablement. Aposten també per crear una única passera central com a espai de trobada amb les veïnes. També per l’arquitectura feminista i l’exemplifiquen a través de l’arquitectura socialista, que busca centralitzar la cuina per portar les dones a la igualtat dins de la seva pròpia llar. La intergeneracionalitat, però, sovint els crea barreres i complexitats per gestionar les usuàries que administracions i entitats han de provar de superar.
Des de Peris+Toral Arquitectes es manifesta que vivim en una societat molt edatista, que separa a les persones estrictament per estrats conformats pels anys, ens relacionem per parentiu i que mostrem respecte entre les diferents generacions, però el contacte és ínfim. Aquesta manera d’envellir és reversible sobretot des de l’arquitectura i proposant nous programes de cohabitatge. Així, lluitar contra la solitud i reforçar la solidaritat entre les diferents generacions.
Daniel Molina de SomHabitat planteja la necessitat des del punt professional de donar resposta a moltes persones grans, majors de 65 anys, quan s’endinsen a la vellesa. La seva definició ve molt donada per la societat, però també per la jubilació. Tenen necessitats de socialització, d’accés a la cultura. Cal trencar amb les estructures que vénen marcades socialment respecte les activitats o els interessos que mouen a la gent gran. Molina afirma que “Entenem que hi ha tantes necessitats de les persones grans com persones existeixen. Quan parlem d’arquitectura per a la gent gran, el primer que ens ve al cap és la residència geriàtrica, però des de la mateixa arquitectura hem de donar eines per a què les necessitats canviïn.”
En el cas del projecte Walden XXI de Sostre Cívic, projectat per l’equip de SomHabitat, hi ha un acompanyament marcat des de l’arquitectura i sempre és el grup que acaba decidint. El projecte busca donar una resposta a la solitud no desitjada que pateix molta gent gran, a banda de presentar una alternativa a les residències. És a través de processos participatius que es treuen les idees principals: estratègia d’alliberar cobertes o prioritzar usos comuns a les plantes baixes per motivar la interacció de les usuàries, per exemple.
En acabar les tres ponències, es va obrir un torn on els assistents podien dir la seva respecte què es demana pel futur de l’arquitectura. Vivim en un context d’envelliment progressiu de la població, i això va plantejar moltes inquietuds per part del públic: la solitud, l’avorriment, el sentiment d’inutilitat; les tres pandèmies que s’extenen entre la gent gran. Alguns demanaven buscar la desinstitucionalització, buscar que en el cohabitatge hi hagi gent gran (jove) que ajudi, és a dir, una clara aposta per la intergeneracionalitat. Entre totes, doncs, vam concloure que cal començar a avançar, deixar de fer teoria, marcar tempos estables de projectes, intergeneracionalitat, fomentar l’arquitectura sostenible, obrir el ventall de possibilitats, augmentar la diversitat i crear experiències noves.
El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.
Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.
Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .
10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min) Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat > Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS
10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min) Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.
> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència. > Joana Gómez, Consciència Empresarial.
10:40h – ENTITATS FINANCERES Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.
> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. > Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. > Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.
11:20H – MÓN COOPERATIU Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.
> Ricardo Moríñigo, Entrepatios (Intergeneracional, Madrid) > María Asunción Perez Lassa, Axuntase (Intergen., Astúries) > Jaime Moreno, Trabensol (Sènior, Madrid) > Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).
12:20H – DEBAT OBERT Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.
El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.
Walden XXI
El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.
A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.
Can 70
El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.
La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.
Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.
La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.
Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.
Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.
I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.
Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.
El passat dijous dia 3 vam celebrar per tercer any consecutiu, la nostra jornada de debat al voltant de l’arquitectura com eina de transformació social. Les jornades s’han consolidat com una cita anual en la qual parem màquines per unes hores, i fem una reflexió més teòrica i pausada sobre la pràctica arquitectònica i la seva empremta dialèctica en el progrés social.
Com en anteriors jornades, l’objecte del debat d’enguany no era tant parlar d’arquitectura en si, quant a morfologia o tècnica, sinó de com l’arquitectura pot ser transformadora en termes socials: en apoderament de les ciutadanes, en canvis en les maneres d’habitar i relacionar-se, a crear i mantenir cohesió social, equitat, etc. I enguany, vam voler centrar l’objecte de discussió en un tema que ens apassiona: la participació de les persones usuàries en el disseny i, fins i tot, la construcció dels habitatges cooperatius. Un debat pendent i recurrent en el debat arquitectònic des dels anys 60, però que a l’última dècada ha tornat a emergir amb força, i bon exemple d’això són els projectes que desenvolupem en la nostra cooperativa. Les més de 100 persones inscrites a aquest debat acredita que la gent té ganes d’aprendre i parlar-hi!
La primera ponència va ser d‘Inés de Rivera, arquitecta, docent i investigadora. És sòcia fundadora de STEM arquitectes i, entre altres coses, membre del grup de recerca Territori i Paisatge de la Universitat Rovira i Virgili. La seva intervenció comença amb una introducció de les diferents experiències històriques on l’edificabilitat d’habitatges s’ha fet tenint en compte l’equilibri entre comunitat i individu. Després entra en matèria i ens explica el procés participatiu entre ella, com arquitecta, i el grup de persones usuàries d’un dels projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic: el de Cal Paler Nou, a Cardedeu, que ara està precisament en fase de promoció.
El procés participatiu a Cardedeu va tenir en compte l’ús de la globalitat de l’edifici per part dels seus futurs habitants: des del carrer, els espais comuns de relació… fins a les unitats de convivència. També la diversitat de persones que hi habitaran, amb atenció especial per als infants (amb pràctiques pedagògiques específiques). En un dels tallers, fins i tot, es va arribar a reproduir a escala 1:1, sobre el terra d’un poliesportiu, cada espai de convivència, convidant a les persones participants que moblessin i distribuïssin els seus propis espais. Aquests tallers, no només van servir per a dissenyar els espais comuns de l’edifici sinó que també es va posar sobre la taula els materials, perquè les persones usuàries coneguessin el ventall d’opcions disponibles i escollissin amb quines estan més còmodes.
La intervenció de Rivera acaba plantejant un dubte al voltant, precisament, del títol de la jornada: l’arquitectura és una eina per a la transformació social? O, a l’inrevés, és l’arquitectura la que ha d’estar a l’altura dels reptes que planteja la transformació social?
En segon lloc, des de Ginebra (Suïssa) parla Stéphane Fuchs, arquitecte fundador i director de l’equip d’arquitectura Atba, que porta treballant des de 1999 amb una filosofia que integra l’arquitectura, l’ecologia i la participació activa dels futurs habitants dels seus projectes. Durant la seva intervenció ens explica el procés participatiu d’una cooperativa d’habitatge a Suïssa, des de la seva gestació fins al moment de la convivència.
L’experiència que aporta al debat és un gran edifici prop del centre de Ginebra, amb 38 unitats de convivència en sis pisos i amb locals comercials. La iniciativa parteix de diferents grups de persones interessades a construir un habitatge cooperatiu en un solar públic que el govern local els hi va cedir. Fuchs explica que les peticions del grup de futurs convivents eren molt ambicioses i anaven enfocades, sobretot, a aspectes mediambientals (tractament d’aigües, aprofitament energètic, minimitzar els espais del cotxe, ascensors, etc.). S’ha de tenir en compte que l’estat suís posa límits pressupostaris en les noves construccions, el que va ser tot un repte per fer un edifici tan ambiciós com desitjava el grup.
Es van realitzar 140 tallers, amb especial èmfasi en debatre els materials sostenibles amb el medi ambient. El resultat és un edifici 100% eficient, amb un únic ascensor i tres sistemes d’escales amb molts carrers interiors per facilitar les trobades de la gent que hi habita; façanes perspirants amb 2000 bales de palla i caixes construïdes in situ; 150 aparcaments per bicicletes i només 15 per cotxes. Actualment les persones que hi viuen gestionen autònomament tot el manteniment i el mateix Fuchs, explica, té el seu despatx d’arquitectura al mateix edifici que ell va dissenyar! En plena convivència harmònica amb els veïns i veïnes, satisfetes del resultat final.
I per últim, per completar el seguit d’experiències internacionals, creuem l’Atlàntic fins a l’Uruguai amb Raúl Vallés. Arquitecte, docent, investigador i consultor, el seu treball s’ha orientat especialment al cooperativisme d’habitatge, on ha estat assessor i autor de projectes. També des de l’administració pública com la Direcció d’Habitatge del Ministeri d’Habitatge de l’Uruguai. Ell ens parla sobre la realitat cooperativa, la participació i autoconstrucció a l’Uruguai, on la participació no és una opció: està regulada per llei!
El moviment cooperatiu té una llarga tradició de mobilització social urbana i reivindicació al seu país. El paper de l’Estat és molt important per entendre l’ampli desenvolupament de l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai. El cooperativisme ha estat la política principal d’habitatge social durant anys per molts governs progressistes: tant en l’accés al sòl com en finançament de les quotes. El ministeri d’Habitatge d’Uruguai regula l’habitatge cooperatiu, i exigeix l’autogestió col·lectiva dels projectes d’habitatge per expedir certificacions i tenir capacitat d’accedir a finançament. També, el mateix ministeri, centralitza el suport tècnic als projectes arquitectònics. Igual que a Sostre Cívic, l’habitatge cooperatiu és en règim de “cessió d’ús”. Allà la propietat col·lectiva de tots els projectes es desenvolupa a través del “suport mutu”: un procés d’autoconstrucció col·lectiva on l’aportació en l’esforç de treball dels participants és un valor econòmic més que s’integra al cost del projecte. Aquest procés, és un procés inclusiu, amb mirada de gènere i d’integració de les diferents capacitats.
Vallés complementa la seva aproximació al marc on es mou l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai comentant diferents eines metodològiques d’acció participativa i co-disseny. Mitjançant, com s’han explicat també a les diferents ponències de la jornada, diferents tallers on cal abordar totes les dimensions: la mateixa llar, l’hàbitat col·lectiu i la relació amb l’entorn. Acaba la seva intervenció exemplificant decisions concretes derivades de la participació col·lectiva en projectes d’habitatge cooperatiu al país sud-americà.
El debat va acabar amb diferents preguntes que els assistents van traslladant als ponents, com per exemple com l’habitatge cooperatiu treballa les cures dins la comunitat. El podeu recuperar en vídeo aquí:
Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”
El passat dijous 10 de desembre de 2020 es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic que, de manera excepcional, a causa de l’estat d’alarma que impedeix la celebració de reunions presencials, es va dur a terme per mitjans virtuals.
Amb prop de 100 persones sòcies inscrites, un èxit donades les circumstàncies, l’Assemblea es va iniciar amb informacions prèvies d’interès per a les persones sòcies, on vam conèixer de la mà dels responsables de l’obra, de La Constructiva, com evolucionen molt favorablement les obres dels projectes d’habitatge cooperatiu de La Balma i Cirerers. Tot seguit, es van presentar els comptes anuals de l’exercici 2019, amb un creixement exponencial gràcies a la posada en marxa de tots els projectes d’habitatge cooperatiu que estem construint de manera col·lectiva!
A una segona part de l’Assemblea es va donar pas a la proposta de canvi d’estatuts de la cooperativa, per tal de millorar el sistema de governança, amb l’objectiu de donar resposta a la dimensió actual de Sostre Cívic i els reptes de creixement. La proposta de canvi d’estatuts presentada a l’Assemblea és fruit d’un procés de participació intern que va començar amb la creació d’un grup de treball de persones sòcies de diversos perfils i nivells d’implicació al maig, i que va traslladar les conclusions del procés al Consell Rector a l’octubre. En resum, als Estatuts s’incorporen modificacions que inclouen nous òrgans de participació –com ara el Consell de projectes– ; el desenvolupament de les figures de “sòcia col·laboradora” i “sòcia de treball”; i també un sistema de vot plural ponderat per a cada col·lectiu en l’Assemblea General, que reflecteixi la pluralitat de persones sòcies existents. També es modifica el Consell Rector, l’òrgan de direcció de la cooperativa entre assemblees, en la línia de fer-ho més sòlid i operatiu per als reptes de creixement que tenim per davant.
Per acabar, es va sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea el Dret de superfície d’un solar a l’Avinguda Catalunya de Palamós, fruit d’un acord entre Sostre Cívic i l’ajuntament empordanès, per la creació d’un nou projecte de 34 habitatges del que aviat explicarem més detalls!
Per a les persones sòcies: recordeu que podeu consultar la documentació detallada de cada punt en la pàgina de La Interna de la convocatòria oficial de l’assemblea.
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments